Embed Size (px)
Citation preview
Treball d'AnàlisiTreball d'AnàlisiPreludi i Fuga BWV 871 del II llibre del WTC
Johann Sebastian Bach
Autor: Miquel Àngel Rigo RoigData: 17/12/2010Grup: 2 LOEProfessor: Jordi LalanzaAssignatura: Anàlisi Conservatori Superior de les Illes Balears
1
ÍNDEX
Antecedents i referències històriques...........................................................................................3De l'autor...............................................................................................................................3
De l'obra en general.............................................................................................................3
Del preludi i fuga BWV 871 del II llibre del WTC................................................................4
Descripció i identificació de forma ordenada dels elements de la partitura..............................6 Elements de tipus sonor......................................................................................................6
Elements de tipus harmònic................................................................................................7
Elements melòdics i rítmics................................................................................................8
Estructura.......................................................................................................................................13
Anàlisi psicològic..........................................................................................................................14
Qüestions relacionades amb la interpretació.............................................................................15
Conclusions...................................................................................................................................16
Conclusions Analítiques...............................................................................................................17
Notes...............................................................................................................................................19
Bibliografia.....................................................................................................................................20
Apèndix...........................................................................................................................................21
2
ANTECEDENTS I REFERÈNCIES HISTÒRIQUES
Autor:Johann Sebastian Bach va ser un músic alemany que va néixer l'any 1685 a Eisenach. A part de
compositor es va formar com a organista, clavecinista i sabia tocar el violí i la viola de gamba.
Viu plenament l'època barroca i la seva fecunda obra és la seva representació.
És un autor que destaca per la seva profunditat intel·lectual, perfecció tècnica i bellesa artística i
per la capacitat de síntesi d'estils. Avui en dia és encara influència de molts compositors.
Durant la seva vida sí fou reconegut com a instrumentista, però no com a compositor.
Fou una persona molt religiosa, i això es reflexa a la seva música, dotada d'una càrrega espiritual.
A part d'espiritual, destaca la particularitat de combinar elements matemàtics i numèrics a les
seves obres.
Mor l'any 1750 a Leipzig, considerat també el final del Barroc per la importància de l'obra de Bach.
De la seva obra:Dins de la seva immensa obra hi trobam dos grans bolcs: la música vocal i la música instrumental.
Música vocal: Cantates, passions, oratoris, corals, etc.
Música instrumental: Concerts, sonates, suites, obertures, preludis, fugues, fantasies, cànons,
ricercares, variacions, passacarrers, etc.
La seva instrumentació passa per els de l'orquestra clàssica fins als més moderns, com poden ser
la flauta travessera.
Com he comentat abans, la seva obra no fou apreciada en el seu temps perquè era considerada
antiquada, àrida, difícil, recercada i massa adornada. La música que sonava en el seu temps era
la pre-clàssica, homofònica i galant, tot el contrari al contrapunt de Bach.
La seva obra es basa en la tradició de la música occidental precedent, inspirada en autors com
Perotin i Leonin, G.P. Palestrina, Girolamo Frescobaldi, D. Buxtehude i també Vivaldi.
Fou el gran mestre del concert per a teclat, com per exemple el “Concert de Brandenburg n.5
BWV 1050, on el teclat té un paper protagonista. Segueix amb el mateix exemple amb els
concerts BWV 1052 – 1065. Alguns autors com Händel i Vivaldi n'agafen l'exemple.
La seva producció esta basada en la coral alemanya, el concert italià i la suite francesa, on el
complicat contrapunt alemany té un paper clau, donant-li un color característic.
Va dominar l'estic, tècnica i gèneres alemanys de l'orgue (tocates, preludis, fugues, corals), els
francesos amb el clave (suites i obertures) i els italians del violí (concerts, sonates i simfonies).
El seu estil és adaptable a tots els gèneres de l'època, excepte l'òpera, que no en va escriure cap
però que hi va influir notablement, com és “la Passió segons Sant Mateu”.
3
Va compondre per a tots els gèneres, combinant instruments i veu de totes les maneres possibles.
Fins i tot va millorar algun gènere i en va crear algun de ou, com és la sonata per a teclat i un
instrument.
Taula dels gèneres compositius de J.S. Bach amb un exemple de cada un [7]:
Gènere Exemple
Del preludi i fuga BWV 871 del II llibre del WTC:Aquesta obra prové de segon llibre del “Clavecí ben temperat”.
Consta de dues parts, la primera publicada el 1722 i la segona el 1740.
Cada part consta de 24 preludis i fugues en totes les tonalitats majors i menors.
També pretenia demostrar, amb la novedosa afinació temperada, que es podien utilitzar totes les
tonalitats, així com la igualtat teòrica de tots els tons.
4
Volia demostrar la ductilitat del teclat per atacar totes les tonalitats i així poder acompanyar totes
les veus,instruments i registres.
El seu objectiu era servir de profit i ús dels joves músics amb ganes d'aprendre i també com a
passatemps per als qui estan involucrats en aquest art (ho diu a la caràtula original).
Com moltes de les seves obres va ser influència de grans autors com Haydn, Mozart, Beethoven,
Schumann, Chopin, Verdi, Schönberg.
Amb cada preludi treballa un aspecte tècnic diferent i les fugues ens presenten cada vegada una
manera diferent de combinar subjectes, textura, forma i tractament.
El títol conté per una part l'instrument al qual va dirigit, i també fa referència a l'afinació ben
temperada.
L'afinació ben temperada es refereix al tipus d'afinació que tenen els instruments musicals, així
com la veu humana. Les primeres formes d'afinació eren les pitagòriques en que l'escala es dividia
en dotze parts iguals matemàticament perfectes per la regla de 3:2. Amb aquesta afinació només
es podein fer obres molt senzilles i en altres tonalitats sonava molt desafinat a causa dels
harmònics.
Encara que el clavecí ben temperat fou la primera col·lecció de peces per a teclat en els 24 tons,
ja s'havien fet treballs similars, com per exemple:
− Fugues en els 8 modes de Johann Pachelbel, composat el 1695–1706.
− Un cicle de 24 Passamezzo-saltarello (1567) de Giacomo Gorzanis (c.1520-c.1577) [1]
− 24 grups de dances, "clarament relacionats amb els 12 tons major i 12 menors" (1584) per
Vincenzo Galilei (c.1528–1591)[2] .
− 30 preludis per llaüt o tiorba per John Wilson (1695-74) [3,4]
− Col·lecció de peces per a orgue en tots els tons, de Daniel Croner (1656-1740).
− Cicle de 12 preludis per a orgue en tons successius, Johann Heinrich Kittel (1652–1682).
− Ariadne musica neo-organoedum, per J.C.F. Fischer:20 preludis i fugues en 10 tons majors
i menors i el mode frigi.
− Exemplarische Organisten-Probe (1719) per Johann Mattheson (1681–1764), que oncloïa
48 baixos xifrats i exericicis en tots els tons.[5]
− Partien auf das Clavier (1718) per Christoph Graupner (1683–1760) amb 8 estudis i suites
en diferents tons. with eight suites in successive keys,[6]
− Friedrich Suppig, Fantasia from Labyrinthus Musicus (1722), una llarga composició voltant
els 24 tons per a teclat enharmònic amb 31 notes per octaves i les terceres majors.
5
DESCRIPCIÓ I IDENTIFICACIÓ DE FORMA ORDENADA DELS ELEMENTS DE LA PARTITURA
Elements de tipus sonor:
És una obra composada per a instrument de tecla, en concret el clavecí.
Que sigui aquest instrument li dona ja per sí mateix un color peculiar i també unes
limitacions perquè aquest instrument no deixa fer contrastos dinàmics a causa del seu
mecanisme. Per això, l'intèrpret, per a remarcar aquests contrastos s'ajuda en la
“irregularitat” del tempo, donant una lleugera acceleració en els punts climàtics i viceversa.
Avui en dia, l'obra és interpretada amb tots els instruments de teclat, que donen
possibilitats dinàmiques i que obrin un nou camí interpretatiu.
El preludi:
Té una textura polifònica, on es poden distingir dues veus (aguda i greu).
La polifonia de les dues veus es molt limitada encara que cada una de les veus presenta
diferents nivells que ens permeten distingir entre melodia i fons harmònic (que en moltes
ocasions és una nota pedal o replè ornamental).
L' intensitat depèn de les progressions harmòniques, i es podria resumir així:
Compassos Dinàmica
1-2 Línea depenent de la progressió tonal (confirmació tonal).
3-5 Crescendo
5-9 Diminuendo
9-11 Línea depenent de la progressió tonal (confirmació tonal).
11-12 Crescendo
12 Diminuendo
13-14 Pujada amb clímax del preludi en el compàs 14
15-16 Pujada amb punt culminant més suau al c. 16.
17-20 Diminuendo
21 Mà esquerra diminuendo i dreta crescendo
22-25 Diminuendo
26-28 Crescendo
6
28 Diminuendo.
La fuga:
Té una textura polifònica a 4 veus, encara que si s'observa amb deteniment dóna la
impressió de ser una fuga a 3 veus i que la 4ª veu funciona com a nota pedal.
Les dinàmiques en aquest cas depenen no només de les progressions harmòniques sinó
també de la densitat de veus, strettos, etc.
En concret, les dinàmiques evolucionen respecte de les 4 seccions que trobam a aquesta
fuga:
La tensió s'eleva en el curs de la primera secció (compassos 1-7), així com en la
successió de les tres entrades de la segona secció (compassos 7-13).
Només l'entrada redundant presenta un lleuger augment de la intensitat.
La tercera secció (compassos 14-22), pel contrari, transmet la impressió de densitat
(stretto 16-19) i de grandesa (entrada del subjecte en la contralt augmentat, la reiteració
de la soprano i la declaració del baix).
En la quarta secció (compassos 23-final) el baix pedal evoca un presagi del final de la
fuga, la impressió de densitat es repeteix, sobretot en el final el stretto de 4 parts i en la
divisió de les veus en l'episodi conclusiu (compassos 27-28).
Elements de tipus harmònic:Preludi
Així com en la fuga, ens trobam en do menor, i com indica el llibre, en l'afinació
temperada, cosa que ens indica que l'harmonia serà tonal, la que s'usarà en el barroc i
fins avui en els nostres dies.
El preludi viatja des del to inicial al seu relatiu, a la subdominant i torna al to inicial,
depenent de la seva estructura (dues parts o seccions):
Primera secció:
Compassos:
1-5: Confirma el to (do menor).
5-9: Modula a la tonalitat relativa (Mi bemoll).
9-12: Confirma la modulació.
7
Segona secció:
Compassos:
13-17: Modula a la subdominant (fa menor).
17-22: Confirma la subdominant.
22-26: Torna al to inicial (do menor).
26-28: Confirma el to inicial.
La fuga
En do menor, també tonal, encara que fa un viatge diferent al del preludi, però que també
depèn de les diferents seccions que té (4 seccions).
Primera secció: Do menor.
Segona secció: Comença amb el to inicial i viatja a la dominant (Sol menor).
Tercera secció: Passam de sol menor al to inicial.
Quarta secció: Confirmació del to inicial.
Elements melòdics i rítmicsEl preludi
Aquesta peça es caracteritza per les línies ascendents i descendents melòdiques que ens
va presentant al llarg del seu desenvolupament i per la repetició de diferents motius, que
tenen una relació tant rítmica com melòdica.
El preludi comença en temps fort amb un do greu a la veu baixa,ens vol mostrar que el
motiu s'inicia en temps dèbil i que el do greu serveix d'ancoratge.
Així com he dit en el principi, hi trobam 3 motius diferenciats:
El primer motiu consisteix en una descens en les notes de cada temps fort acompanyat de
3 semicorxeres en la veu superior que fa un moviment triangular per segones. La veu
inferior fa corxeres mantenint el do superior i baixant per segones les altres notes en
temps fort. El do superior canvia al darrer temps per motius resolutius.
Es pot dir que el primer motiu apareix al primer compàs i al segon l'imita però canviant la
disposició de les veus.
El segon motiu s'introdueix als compassos 3 i 4 i fa el contrari que el motiu anterior, ja que
dibuixa una línia ascendent, destacant la nota en el temps fort de cada 4 semicorxeres en
la veu superior (do re re mib mib fa fa sol (mib)) i en la veu baixa també destaca una línia
8
ascendent (mib fa sol sol lab la sib si do).
El motiu es veu com un arpegi en el primer temps i amb una nota pedal i bot de sèptima
amb escala descendent al segon temps (això es repeteix 4 vegades).
El tercer motiu apareix als compassos 5-7 i apareix per primera vegada l'adornament de
les semicorxeres per intervals de tercera i després acaba amb un escala descendent, que
ens fa la impressió de nexe entre veu aguda i greu. En els compassos 7 i 8 es repeteix el
motiu però el deixa lleugerament en suspens amb el trino que trobam damunt les
corxeres. També té un caràcter descendent i hi trobam una distinció entre el 1r i 2n temps:
veim el moviment triangular descendent i després una escala descendent. El propi motiu
amb la seva línia descendent serveix com progressió per a modular al relatiu major, Mi
bemoll. Aquest motiu, al ser descendent ens mostra dominants secundàries que ens fan
dubtar del to inicial perquè a part d'això no apareix la sensible.
Finalment, la primera secció segueix amb una progressió que no es pot considerar un
motiu perquè no es torna a repetir, però al compàs 10 podem veure una imitació del
primer motiu, amb 2 temps abans de preparació. El compàs 11 també conté el motiu
canviat de veus amb un stretto i el darrer compàs es centra en un motiu cadencial que
també apareixerà al final de la segona secció, confirmant el nou to: mi bemoll major.
Segona secció:
Comença amb un patró més complex (2 compassos) que es repeteix 2 vegades.
La veu superior es mou per semicorxeres amb una nota que va pujant(temps fort) i en
manté 3 per moviment per segones (moviment triangular). La veu inferior acompanya a
les semicorxeres amb corxeres i després dobla el ritme, apareixent també el moviment
triangular, però ara ascendent. Hi trobam una petita regió en Do menor que serveix per
modular a la subdominant (fa menor).
Es repeteix el patró complet transportat en els compassos 15 i 16 .
El compàs 17 també comença amb aquest patró però canvia al compàs 18, així que
només fa mig patró. Podem observar una baixa per cromatismes a la veu inferior que
baixa del fa fins al do, i torna a repetir la mateixa baixada fins al compàs 20.
En el compàs 18 fa un petit dibuix per anticipar-nos a la imitació del tercer motiu en el
pròxim compàs.
Trobam una versió modificada del tercer motiu en els compassos 19-20 i un parescut al
segon motiu en el compàs 22, i el compàs 21 pareix una progressió per a uir els dos
motius.
9
Quan arribam al compàs 23 podem veure un patró o motiu nou que es basa en una baixa
de 4 semicorxeres, acompanyada d'un arpegi ordenat de manera I-III-Vdesc.-VII. En el
segon temps. En el tercer és un altre arpegi que es troba en ordre I-V-III-I i finalment en el
4t temps hi trobam una escala descendent, així com és el motiu, que es repeteix 3
vegades i va baixant per segones descendents. La veu inferior fa de base excepte el
darrer temps que fa l'escala, que com en el motiu 3 serveix d'ancoratge entra la veu
superior i la inferior. Aquest motiu ens recorda vagament el motiu 2, amb la característica
de l'escala final del 3r.
Els darrers compassos, 26-27-28 hi trobam la fórmula conclusiva final i la confirmació del
to inicial.
El compàs 27 ens recorda al 2n motiu per el bot de sèptima i escala descendent , però
després el bot augment fins a una 9ª i el darrer compàs de tot, segueix un patró molt
semblant al del darrer compàs de la primera secció.
La fuga
Com ja sabem, per a analitzar la fuga i com evolucionarà cal donar-li una ullada al
subjecte:
Per comença, podem observar que el subjecte dura un compàs i i el primer temps del
segon, cosa que pot reflexar que sigui una fuga no molt llarg, que de fet dura 28
compassos.
El subjecte comença amb anacrusa del primer temps, en silenci de corxera, seguint amb
una suspensió (per qüestions d'accent) sobre el 5è i 3r grau, per acabar resolent en una
cadència conclusiva.
Rítmicament només hi trobam corxeres, excepte al final que tenim dues semicorxeres que
10
fan un dibuix parescut a un mordent invertit (recorda al moviment triangular del preludi).
La línia vermella ens mostra veim els dos intervals més grans que hi trobam (sol-do-fa).
Altres particularitats són la caiguda a tònica a temps dèbil (2n temps).
El subjecte ens presenta un ritme senzill i regular, però si seguim llegint observam que al
compàs 5 la cosa s'accelera i trobam un seguit de semicorxeres que dura 3 compassos,
com si fos un engany en relació al subjecte.
Harmònicament, el subjecte té una progressió molt simple, perquè no hi apareix la
subdominant, sinó que es centra en el I-V-I.
La textura de la fuga és polifònica, a 4 veus, encara que no és fins al compàs 19 que la
fuga es presenta com a textura a 4 veus.
En principi, el pas de la exposició al desenvolupament és a causa de que totes les veus ja
han entrat i han sonat alhora, però en aquest cas el canvi de ritme del subjecte en el
compàs 8 i també el propi procés cadencial.
La fuga té fins a 24 entrades dels diferents subjectes, respostes o temes.
La resposta es distingeix del subjecte per el canvi d'interval inicial
(subjecte 3ª i resposta 2ª). Així permet continuar en l'harmonia tonal però continuar en la
dominant.
Fins a 7 entrades són respostes, però només dues segueixen l'interval de 2ªM(compassos
2-3 i 16-17) mentre que les altres redueixen l'interval a una 2ª menor (compassos 7-8, 10-
11, 17-18. 22-23. 23-24).
Un altre recurs que apareix són les inversions del subjecte (compàs 9-8 i 17-18).
Melòdicament el subjecte també pateix modificacions escalisticament, com per exemple:
Compàs 7-8, 10-11,16, 22-23, : Hi tribam la escala melòdica.
Compàs 25: La tercera de do menor és major (tercera picardia).
A part de les diferents entrades de subjectes i respostes, hem de tenir en compte els
fragments on aquest no hi són, que són els episodis, on hem podem distingir fins a 7.
Episodi Compàs
1 3-42 7-53 10-94 11 5 13-14, 12-14 6 23 7 27/28
11
L'episodi 1 ens mostra una línia descendent que serveix per a unir la resposta anterior de
la soprano amb el subjecte del tenor del compàs 4. Si estudiam l'episodi 3 trobam
semblances a nivell melòdic (descendent) i també funciona com a pont, on la tensió es
redueix lleugerament. La diferència entre aquests dos és que l'episodi 1 es desenvolupa a
2 veus i l'episodi 3 a 3 veus.
L'episodi 2 és el més llarg de tots, abarcant 3 compassos, utilitza un motiu que no
reconeixem en cap altre dels episodis.
Dins aquest episodi es repeteixen certs motius (marcats a la partitura). A la veu baixa
trobam un interval de 3a ascendent, un de 5a descendent i una escala descendent fins a
la sèptima de la nota que començam, després es repeteix al 3r i 4t temps i al compàs 6 el
motiu el fa la veu superior però invertit.
La intensitat i la dinàmica venen condicionades exclusivament pel moviment natural de
l'escala ascendent o descendent.
De l'episodi 3 ja n'hem parlat abans. Com he dit té semblances a l'episodi 1 en relació al
descens per segones que observam, encara que l'episodi 4 esta més elaborat, incloent la
davallada per segones adornada d'un bot de 4ª.
Rítmicament es pareix per el sincopat.
L'episodi 4 només dura mig compàs , però té un important efecte rítmic i melòdic :
desplaça mètricament ens mostra una regió tonal en fa menor, que serveix per a
augmentar la tensió musical.
L'episodi 5 presenta un ritme sincopat en la veu de la contralt i harmònicament ens
confirma el viatge cap a Sol menor.
L'episodi 6 té la mateixa funció que el 5. És rítmicament un poc més senzill i també
confirma la modulació, però aquesta vegada cap a Do menor, el to inicial.
L'episodi 7 és el qui conclou la fuga i presenta les veus en forma de ventall: primer apareix
la soprano (encara que tenim una negra en el baix però que prové del compàs anterior),
després la contralt, el baix i el tenor, per acabar finalment en l'acord de tònica però major
(tercera picardia).
En quant a la dinàmica la tensió s'eleva en el curs de la primera secció, així com en la
successió de les tres entrades de la segona secció.
El que ajuda a augmentar la intensistat és l'entrada successiva de les diferents veus.
La tercera secció transmet sensacions densitat (stretto 16-19) i de grandesa (entrada de la contralt augmentada, la reiteració de la soprano i la entrada del baix).
12
En la quarta secció el pedal del baix evoca un presagi del final de la fuga, la impressió de
densitat es repeteix, sobretot en el final el stretto de 4 parts i l'aparició de veus en ventall
de l'episodi conclusiu.
ESTRUCTURA
El preludi té una forma binària, dividida en dues seccions:del compàs 1 al 12 i del 13 al
28.
CompassosSecció 1 (A) 1 al 12Secció 2 (B) 13 al 28
A nivell de microestructura podem dividir el preludi en 3 frases de cada a partir de les
generals, que guarden relació amb els motius exposats anteriorment.
Secció A Secció B
Compassos 1 al 4 5 al 8 9 al 12 13 al 16 17 al 20 21 al 28
La fuga té 4 seccions, on podem distingir l'exposició, el desenvolupament (2 parts) i el
final.
Secció 1 (exposició):
Compassos 1 2 3 4 5 6 7Soprano R esposta
EPISODI 1
Csubj.
EPISODI 2Contralt Subjecte Csubj.Tenor SubjecteBaix
13
Secció 2 (1º part del desenvolupament)
Compassos 7 8 9 10 11 12 13Soprano Subjecte EPISODI 3 EPISODI 4
Res
EPISODI 5Contralt RespostaTenor
Baix Respostaposta
Secció 3 (2ª part del desenvolupament):
Compassos 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23Soprano Subj. Subj Subj
EPISODI 6Contralt Sub jecte Resp.Tenor Subj. Resp. Subj.Baix Subjecte Subjecte Subjecte
Secció 4: Final
Compassos 24 25 26 27 28Soprano Resp.1
Resp.2EPISODI 7
Cadència picardia
Contralt SubjecteTenor
Baix Resposta
ANÀLISIS PSICOLÒGIC
En l'anterior apartat ja he fet un anàlisis dels elements que surten tant al preludi com a la
fuga.
En concret, al preludi, a part de les progressions harmòniques i modulacions, el que
percebem és una continuïtat de tota la peça, excepte el final de cada secció.
Si hem vista la partitura abans ja hem dividit mentalment les dues veus i les seves figures
rítmiques corresponents però si l'escoltam observam que en cap moment aturam de
sentir semicorxeres, cosa que li dona una continuïtat i un ritme progressiu.
Una altra cosa són les línies ascendents i descendents (melòdiques) que trobam al llarg
de tot el preludi, que és una altra cosa que també el caracteritza, influenciant també de
manera indirecta a les dinàmiques.
14
Personalment, aquesta música em dóna una sensació de continuïtat, d'un caminar
constant que no s'atura en cap moment acompanyat unes costes i baixades empinades
però breus, però pareix que el camí no s'acaba fins que arribam al final de cada part.
Són progressions llargues que amb l'ajuda de les pujades per segons i semitons donen
una sensació de balanceig també, de moments en que ni puges ni baixes i quedes enlaire
per després fer una recaiguda molt suau.
En general és molt suau i no conté cap canvi brusc harmònic ni melòdic.
La fuga, amb un subjecte simple harmònica i rítmicament ens ofereix un començament
fàcil. Així com el preludi ja comença amb un ritme i no atura fins al final de cada secció la
fuga segueix una progressió diferent.
La fuga comença molt suau, i les entrades de les altres veus també es succeeixen
d'aquesta manera, però a mesura que avança la peça augmenta la densitat, la intensitat i
la complexitat gràcies als strettos i acaba d'una manera totalment contraria al principi.
Comença suau i acaba molt activa, fins els dos darrers compassos on trobam aquesta
aparició de les veus en ventall o de forma escalada per a recaure en una tònica major.
QÜESTIONS RELACIONADES AMB LA INTERPRETACIÓ
Per començar, hem de tenir en compte que aquesta obra està pensada per a ser tocada
per a clavecí, que això significa que no tenim matisos escrits, i tampoc tenim cap tipus
d'articulació.
Tant l'agògica, com la dinàmica, la intensitat i la dicció haurien d'anar relacionades amb el
que he exposat abans, amb els motius, les progressions harmòniques i a remarcar factors
que caracteritzin l'obra.
De totes maneres, al primer apartat he adjuntat una taula amb unes pautes dinàmiques i
direccionalitat de la música a les pàgines 6 i 12.
Una altra cosa que cal comentar és que els intèrprets barrocs no tenien un nivell musical
com el d'ara, i no m'estic referint a un nivell mes baix o més alt, sinó simplement un alte.
Els músics del barroc tenien uns coneixement d'improvisació i harmonia més alts que els
d'ara (sempre referint-nos a la música culta) i així com en la partitura no ens diu res sobre
matisos o tipus d'articulació potser ells, només escoltant el desenvolupament de la música
sabien on fer cada tipus d'interpretació, no per deducció o estudi de la partitura, sinó pel
simple fet d'estar entrenat amb una altra manera de fer música.
15
Avui en dia la partitura és com un guió que sa de llegir al peu de la lletra pareix, on diu
quan i com hem de fer les coses. Aquest exemple del Clavecí ben temperat ens mostra
aquesta suposada llibertat d'interpretació que dic. Això que he exposat no és una veritat,
només és una hipòtesi.
CONCLUSIONS
Després d'analitzar aquesta obra, em puc adonar compte encara més de que Johann
Sebastian Bach era un compositor, i suposo que també un músic excepcional.
A mesura que vas avançant i t'endinses dins la partitura veus elements, progressions,
relacions d'intervals, motius, harmonies que contenen relaciones matemàtiques les unes
amb les altres,i a la vegada si l'escoltes sona com la música més pura i innocent que
hagis escoltat mai. És una veritable obra d'art, aconsegueix donar plaer a les orelles de
les persones que no entenen música, i per altra part, aconsegueix ser objecte d'admiració
per els músics, musicòlegs, compositors, etc.
Crec que és una evidència que ens trobam davant una persona excepcional, amb unes
capacitats úniques, i que va poder tenir temps de desenvolupar-les...
En el meu cas, la tasca que va fer Bach, si jo la hagués de fer em sona igual que el
nombre infinit, a l'univers, a saber quants de dies tardaria a fer la volta al món a peu..tot
em sona a impossible, que no hi puc arribar, i que si algú hi ha arribat és que esta molt per
damunt de les meves possibilitats, i honestament, per damunt de la majoria.
En quant a innovacions podem veure com Bach usa unes harmonies poc convencionals,
acords de 9a, 7es i dissonàncies que fins al període romàntic no eren “permeses”,
s'anticipa a tot el que vendrà després. A part de ser n compositor excepcional usant les
elements que li permetien a l'època, va innovant sempre tenint en compte els marges
establerts.
16
CONCLUSIONS ANALÍTIQUES
Analíticament, a l'apartat anterior ja he fet referència a distints elements.
Personalment, crec que la meva anàlisi fins i tot ha estat superficial, no perquè no hi hagi
dedicat suficient temps, sinó perquè els meus coneixements i la meva capacitat
d'observació arriba fins aquí i estic segur, que hi ha moltes més coses “amagades” dins la
partitura, i com no, dins l'obra de Bach, que encara em farien ballar el cap i em farien
qüestionar per infinita vegada el concepte de músic, i com no, què és fer música?
He comprés els elements que surten, he descobert les possibilitats musicals a l'hora de
composar i també m'he espolsat un poc el concepte de compositor clàssic o culte.
Les possibilitats d'aplicació són múltiples, depenen de la seva finalitat.
Per a un intèrpret podria ser entendre millor l'obra i d'aquesta manera interpretar-la de
manera coherent amb els elements que hi surten, per a un compositor serviria com a
referència i descobriment d'elements i possibilitats compositives, per a un musicòleg
l'ajudaria a entendre la música de l'època i també la mentalitat i d'un personatge històric
anomenat Bach i...per a un pedagog?
La meva finalitat és ensenyar, i no només música en sí mateixa, sinó molts altres
elements que acompanyaran als infants durant el seu desenvolupament.
L'exemple clàssic seria el de posar l'audició i dir: aquest compositor és en Bach, és del
barroc, oi que sona bé?
Però en podem treure més suc, si l'alumnat té un cert nivell li podem mostrar les
característiques harmòniques i motius, i si l'alumnat no te nivell o té una edat baixa, li
podem mostrar l'obra amb musicogrames perquè entenguin què està passant a nivell
gràfic, on repetim motius, si sonen iguals, si el so puja o baixa...
Quin millor exemple per a descobrir la direccionalitat del so i els motius que l'obra de
Bach? (per exemple)
La nostra tasca és ensenyar música, a gaudir-la i a tenir uns criteris a hora d'escoltar-la, a
saber depurar, i si els ensenyam a pensar no necessitam res més.
Per acabar voldria copiar unes cites que he trobat durant la recerca de la biografia de
Bach, que van dir alguns compositors o figures importants dins el món de la música,
escriptura, filosofia, etc.:
17
Cites sobre Johann Sebastian Bach:
«Al oír la música de Bach tengo la sensación de que la eterna armonía habla consigo misma,
como debe haber sucedido en el seno de Dios poco antes de la creación del mundo» (Johann
Wolfgang Goethe)
«Solamente hay un músico de quien los demás podríamos aprender algo nuevo: Johann
Sebastian Bach» (Robert Schumann)
«Esta semana he ido a escuchar tres veces la Pasión según san Mateo del divino Bach, y en cada
una de ellas con el mismo sentimiento de máxima admiración. Una persona que -como yo- ha
olvidado completamente el cristianismo no puede evitar oírla como si se tratase de uno de los
evangelios» (Friedrich Nietzsche)
«La música le debe tanto [a Bach] como la religión a su fundador» (Robert Schumann)
«Es el amado Dios de la música, a quien todos los compositores deberían elevar una oración
antes de ponerse a trabajar» (Claude Debussy)
«El principio y el fin de toda la música» (Max Reger)
«¡No es un arroyo sino un Océano!» [La palabra Bach, en alemán, significa arroyo] (Ludwig van
Beethoven)
«Lo que Newton fue como científico, Bach lo fue como músico» (C. F. Daniel Schubart, S. XVIII)
«La chacona BWV 1004 es en mi opinión una de las más maravillosas y misteriosas obras de la
historia de la música. Adaptando la técnica a un pequeño instrumento, un hombre describe un
completo mundo con los pensamientos más profundos y los sentimientos más poderosos. Si yo
pudiese imaginarme a mí mismo escribiendo, o incluso concibiendo tal obra, estoy seguro de que
la excitación extrema y la tensión emocional me volverían loco» (Johannes Brahms, en una carta
a Clara Schumann)
18
NOTES
1: Arthur J. Ness. "Giacomo Gorzanis", Grove Music Online, ed. L. Macy (accessed 16 February
2008), grovemusic.com
2:Claude V. Palisca. "Vincenzo Galilei", Grove Music Online, ed. L. Macy (accessed 16 February
2008), grovemusic.com
3: Ian Spink. "John Wilson", Grove Music Online, ed. L. Macy (accessed 16 February 2008),
grovemusic.com
4: The Diapason Press - General Series: John Wilson, "Thirty Preludes" in all (24) keys for lute
5: Karl Geiringer. The Bach Family: Seven Generations of Creative Genius, pp. 268–9. Oxford
University Press, 1954.
6: Oswald Bill, Christoph Grosspietsch. Christoph Graupner: Thematisches Verzeichnis der
musikalischen Werke. Carus, 2005.
7: http://es.wikipedia.org/wiki/Johann_Sebastian_Bach.
19
BIBLIOGRAFIA
- Vida i obra de Johann Sebastian Bach: http://es.wikipedia.org/wiki/Johann_Sebastian_Bach
- El clavecí ben temperat: http://es.wikipedia.org/wiki/El_clave_bien_temperado
- Biografia i vida de J.S.Bach: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/bach_sebastian.htm
- J.S.Bach y las propiedades combinatorias de un sujeto tonal: http://www.muscaria.com/bach.htm
- "El clave bien temperado" (Johann Sebastian Bach): http://seikilos.com.ar/seikilos/2007/07/el-
clave-bien-temperado-johann-sebastian-bach/
- J.S.Bach y las propiedades combinatorias de un sujeto tonal:
http://musike.cmpr.edu/v002/segarra_bach.pdf
- La fuga: http://grups.blanquerna.url.edu/m39/fuga.htm
- The Well Tempered Klavier: http://en.wikipedia.org/wiki/The_Well-Tempered_Clavier
20
APÈNDIX
21
22
23
24
Audicions:
– “Bach, JS: Well-tempered Clavier Books 1 & 2”. Daniel Barenboim.
– “Bach, JS: Well-tempered Klavier”. András Schiff.
– “Johann Sebastian Bach: Das Wohltemperierte Klavier, Buch II”. Keith Jarrett.
– Bach: Prelude and Fugue in C Minor, WTC II .http://www.youtube.com/watch?
v=q07bFW90u9g
– Glenn Gould - Bach, Prélude No 2 in C minor, BWV 871 http://www.youtube.com/watch?
v=b0DgWwzmQcA
25
