Anem al mercat!

UNITAT DIDÀCTICA

"Anem al mercat"FACULTAT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ – UNIVERSITAT DE LLEIDA

PRACTICUM MESTRE – LLENGUA ESTRANGERA

Alumnes: Encarnación Garcia Méndez,

Xavier Gómez Figueras i Cristina Masana Mora

Assignatura: Matemàtiques i la seua didàctica

Professora: Núria Farrús

CURS 2010-2011

Unitat Didàctica "Anem al mercat"

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ .................................................................... 1

CONTINGUTS .................................................................... 2

OBJECTIUS .................................................................... 3

SESSIONS 1-7 ................................................................... 4

CONCLUSIONS .................................................................. 28

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA ........................................ 29


INTRODUCCIÓ

Quan se'ns va oferir presentar el tema dels diners vam pensar que seria una feina

complicada ja que pensàvem, erròniament, que no hi havia prou material per poder desenvolupar

tota una unitat didàctica. A mida que hem anat recopilant informació ens hem adonat que

precisament tot el relacionat amb els diners beneficia enormement el desenvolupament del

pensament matemàtic des d'edats primerenques. Però com hem arribat a aquesta conclusió? Si

seguim el que Piaget afirma sobre el desenvolupament evolutiu dels infants de 7 a 12 anys ens

n'adonem que han passat al que ell denomina “etapa de les operacions concretes”, on el nen/a

deixa de banda el seu egocentrisme i passa a una nova fase on es compren la combinació, la

possibilitat d'associació d'elements en conjunts més amplis. Parlem aleshores de l'inici de

formació de conceptes i la reversibilitat del pensament., la capacitat de seriació, d'ordenació

d'elements, la noció de conservació del número, massa, longitud, superfície i pes (més endavant

el volum). És quan apareix la comprensió de la casualitat, desapareixent tanmateix el sincretisme i

la juxtaposició. Totes aquestes noves característiques són essencials per poder treballar el tema

que ens ocupa: els diners. Així aquesta unitat didàctica està pensada per dur-la a la pràctica en el

segon curs del Primer Cicle de primària. Seria bo introduir-la cap a finals del segon trimestre o

començament del tercer ja que han de tenir un cert domini de les operacions bàsiques de sumes i

restes, així com el coneixement de les desenes i centenes. També han de saber descompondre

nombres amb una certa facilitat.

Per començar l'aprenentatge de les matemàtiques es necessari el coneixement del sistema

numèric i aquí és on l'aprenentatge i maneig dels diners ens ajuden i molt. Tant el sistema numèric

decimal com el sistema monetari espanyol i per extensió de la majoria dels estats membres de la

Comunitat Europea estan basats en base 10. Així es pot ensenyar i desenvolupar tant l'un com

l'altre donant un context real i un significat que motiva i justifica (de cara als alumnes)

l'aprenentatge de les matemàtiques. A partir del coneixement de les diferents monedes i bitllets

es poden resoldre diferents problemes de la vida diària que necessiten de les quatre operacions

matemàtiques bàsiques: la suma, resta, multiplicació i divisió. Es poden realitzar operacions de

càlcul mental, estimació i aproximació, etc.

1


Mitjançant aquesta unitat didàctica es treballen altres àrees com són el coneixement del

medi amb l'explicació de l'evolució del diner i la sortida per anar a comprar al mercat i l'àrea de

llengua, ja que la comunicació és essencial per a les matemàtiques.

CONTINGUTS

Durant aquesta unitat didàctica treballarem els següents continguts relacionats amb els

diners:

• El diner com a element de l'activitat de canvi. Elements de la magnitud diner:

▪ Monedes (1€, 2€) i billetes de euro: 5, 10, 20, 50, 100,

▪ Monedes de cèntims de euro i el seu valor amb respecte la unitat principal: 1, 2,

5, 10, 20 i 50 cèntims.

• Conceptes relacionats amb els diners: Troc, intercanvi, major i menor valor preu just,

car i barat. Pagament en efectiu i targeta.

• Solució de problemes senzills de compra i venda

• Us de les T.I.C. per a practicar activitats de compra amb monedes i bitllets.

• Realització de una llista de la compra i compra real d'articles per a la celebració d'un

berenar a la classe.

2


OBJECTIUS

Els objectius d'aquesta unitat didàctica són els següents:

• Comprendre que els diners s'utilitzen en l'activitat de canvi. Identificar el que es pot

utilitzar com a diners i el que no.

• Comprendre el concepte de preu. Comprendre que un article pot adquirir quan es té

igual o major quantitat de diners que el preu marcat.

• Conèixer diferents formes de pagament: en efectiu o amb targeta.

• Aprendre que en el nostre sistema monetari el preu de les coses es mesura en dues

magnituds diferents: euros i cèntims d'euro.

• Conèixer les monedes i bitllets del nostre sistema monetari.

• Reconèixer l'euro com a unitat principal i conèixer que equival a 100 cèntims.

• Conèixer, identificar i dibuixar el signe de l'euro € i les abreviatures ct i ct.

• Llegir i interpretar correctament el preu dels articles.

• Reconèixer quan una quantitat de diners és igual, major o menor que el preu marcat.

• Conèixer i intercanviar les expressions de salutació i cortesia pròpies entre caixer i

client

• Saber utilitzar els diners per a realitzar el pagament de diferents articles.

• Saber utilitzar els diners per a iniciar-se en la devolució de senzills canvis.

3


SESSIÓ 1

INTRODUCCIÓ (15 minuts)

A la primera sessió de la nostra unitat didàctica farem una introducció on parlarem

mestre/a i alumnes sobre els diferents conceptes relacionats amb els diners, mitjançant diferents

preguntes com:

• Què són els diners?

• Per a què serveixen?

• Què en feu servir?

• Heu anat a comprar sols alguna vegada?

• Etc...

Amb aquestes preguntes i altres que poden sorgir durant la “pluja d'idees” el mestre/a

introdueix d'una manera senzilla l'evolució dels diners. De com va sorgir la necessitat de

l'intercanvi de bens i l'aparició del troc (“trueque”). En aquest punt es pot fer referència als

cromos, caniques o fins i tot les famoses polseres de goma i l'intercanvi que fan els nens i nenes,

on no sempre el canvi és un a un. Les polseres o cromos més buscats valen més i per intercanviar-

los es necessiten més cromos o polseres. Així els alumnes entenen i coneixen el concepte de valor,

que no és sempre el mateix i que canvia segons la oferta i la demanda (encara que no farem servir

aquests termes, sinó que direm que canvia si hi ha molts nens/es que el volen i només hi ha un nen

que el té, per exemple.

Seguirem parlant de la evolució dels diners, de les dificultats que van sorgir en el troc,

degut als diferents valors, a que la matèria no durava per sempre, que no era de fàcil transport,

etc. i farem referència als diferents tipus de materials que es fan fer servir per fer aquest intercanvi

com van ser primer la sal (d'aquí la paraula salari), els metalls (com el coure o el ferro) i finalment

l'or i la plata (que en els primers moments estava representat per barres o en pols). D'aquesta

manera s'aconseguia que aquests materials tinguessin sempre el mateix valor i l'intercanvi fos

més just.

4


PART PRINCIPAL (30 minuts)

Amb la introducció els nens s'han fet una idea més clara de diferents conceptes que

segurament eren desconeguts. Em fomentat la participació de tota la classe i per tant la

comunicació, molt important a les matemàtiques. També han pensat i reflexionat sobre el troc, el

valor de les coses i l'intercanvi.

Per assimilar els conceptes de troc, valor i intercanvi el mestre/a proposa un joc. Els nens i

les nenes han de decidir de les seves possessions el que vol intercanviar. Els nens i nenes faran

petits intercanvis, dins del seu grup. Més endavant els grups interactuaran i es faran intercanvis

més grans. El mestre/a observarà i controlarà que la classe treballi de manera tranquil·la.

Quan el mestre/a ho consideri donarà per finalitzat el joc i començarà a preguntar segons

el que ha observat i introduirà els conceptes de preu, major i menor valor, barat i car, preu just etc.

Els nens i les nenes han de participar i donar la seva opinió. La mestra/e valorarà la

participació ja que és molt important que tothom hi digui la seva i/o pregunti si té cap dubte.

PART FINAL (10 minuts)

A la part final el mestre/a repassarà amb els alumnes el que han après durant la sessió i

aclarirà possibles dubtes. Com a deures demanarà que es fixin quan vagin a comprar amb els seus

pares, germans o avis.

5


SESSIÓ 2


Com a introducció a la segona sessió de la unitat didàctica el mestre/a farà un breu repàs

de la sessió anterior i preguntarà si s'han fixat quan han anat a comprar. Els farà preguntes sobre

si s'han fixat quan la família ha anat a comprar. Com que segurament hauran pagat amb diners o

targeta els introduirà els conceptes de monedes i bitllets i els farà una breu explicació de com van

aparèixer a la societat. Desprès els preguntarà si les monedes tenen més valor que els bitllets o

viceversa.


Pel desenvolupament d'aquesta unitat didàctica seria bo que els nens i nenes estiguessin

asseguts en grups, això facilita la col·laboració, l'intercanvi d'opinions, l'ajuda entre els membres i

també organitza la classe i facilita la feina del mestre/a que té un major control sobre els alumnes i

els seus dubtes i/o preguntes.

Desprès de la introducció de l'aparició de monedes i bitllets el mestre/a introdueix el

sistema monetari que utilitzem a Catalunya, que és el mateix a la resta de l'estat i a Europa, per

tant parlarem de l'EURO.

Per donar a conèixer les monedes i bitllets que es fan servir es poden fer servir monedes i

bitllets plastificats de mida gran, per a que tota la classe els pugui veure i que es poden enganxar a

la pissarra amb blutack.

Per l'aprenentatge del sistema monetari els nens poden realitzar un seguir d'activitats

relacionades amb les diferents monedes i bitllets

6


ACTIVITAT 1

En aquesta primera activitat i com hem mencionat abans començarem a conèixer les

diferents monedes i bitllets Durant la activitat suggerirem la necessitat de utilitzar el símbol de

l'euro i de les abreviatures de cèntim - ct.- i cèntims - cts.- Així d'un moneder gegant anirem

traient les diferents monedes i bitllets i a mida que els anem coneixent els anirem enganxant a la

pissarra i anotant el seu valor. Una vegada haguem enganxat tres o quatre monedes o bitllets el

mestre/a es queixara de que es triga molt en escriure la paraula euro o cèntim. És quan els

preguntarem si saben alguna manera d'escriure-ho més ràpid. Si surt algun voluntari sortirà a la

pissarra i escriurà el que sàpiga. Si escriu correctament el símbol de l'euro -€- l'escriurem en una

mida més gran a la pissarra i comentarem si s'assembla a alguna lletra que coneguin. Per als

cèntims farem servir les abreviatures ja mencionades.

Continuarem amb l'activitat i anirem traient totes les monedes i bitllets del sistema

monetari, però ara ja anirem anotant els símbols corresponents, procurant anotar els valors

segons aquesta taula a fi que descobreixin el patró numèric basat en el 1,2 i 5:

1 ct 10 cts 1,00 € 10,00 € 100,00 €

2 cts 20 cts 2,00 € 20,00 € 200,00 €

5 cts 50 cts 5,00 € 50,00 € 500,00 €

7


ACTIVITAT 2

RECONEIXEMENT DE LES MONEDES.

En aquesta activitat els nens reconeixen les diferents monedes amb el seu valor. Es tracta

de no confondre-les. No és el mateix 5 cèntims que 50 cèntims. Ni un euro és igual a 1 cèntim o 10

cèntims. Els nens i nenes han d'escriure el seu valor al requadre, també han de notar les similituds

i diferències entre les diferents monedes

8


ACTIVITAT 3

RECONEIXEMENT DELS BITLLETS

En aquesta activitat els nens reconeixen els diferents bitllets i el seu valor. Els nens i nenes

han d'escriure el seu valor al requadre, també han de notar les similituds i diferències entre ells.

Els bitllets de 200 i 500 euros pel seu valor elevat i la seva dificultat d'ús no s'utilitzaran en aquest

nivell.

9


PART FINAL (1O minuts)Abans d'acabar la sessió el mestre/a repassa amb els nens i nenes la sessió, recorden els

diferents conceptes relatius als diners i els pregunta que ha estat el més fàcil i el més difícil de la

sessió. Com a deures el mestre/a recomana anar a comprar amb els pares , germans o avis i fixar-

se amb els diner que fan servir, monedes, etc. ja que serà molt útil per a la següent sessió. També

poden demanar als pares que els ensenyin les diferents monedes i bitllets per a que acabin de

familiaritzar-se amb ells.

10


SESSIÓ 3


En aquesta sessió el mestre/a recorda amb els alumnes el que es va treballar en la sessió anterior;

pregunta si han observat a la família quan han anat a comprar i formula algunes preguntes com:

• Què vareu comprar?

• Quant us va costar?

• Quines monedes i bitllets vareu fer servir?

A mesura que es va donant resposta a les preguntes el mestre va apuntant a la pissarra els diferents

objectes i preus per a que tothom tingui clara la quantitat. En el cas que alumne pagués amb targeta

de crèdit es podria explicar el seu funcionament d’una manera senzilla i entenedora dient que amb la

targeta es paga directament dels diners que hi ha al banc i que per això no cal pagar amb monedes ni

bitllets però si que cal firmar un paper conforme s’ha dut a terme la transferència amb el nostre

coneixement.


En aquest apartat es realitzaran diferents activitats que ens serviran per a consolidar els coneixements

que ja tenim i per adquirir fluïdesa. Treballarem amb exercicis de descomposició i amb l’equiparació

del sistema numèric al sistema monetari.

11


ACTIVITAT 1

En aquesta activitat es realitzaran exercicis de reforç per a repassar el que han après en les sessions

anteriors i adquirir fluïdesa amb el reconeixement dels valors monetaris.

Per a fer-ho es farà un dictat on el mestre/a dirà diferents preus que ells hauran d’escriure diferenciant

els euros dels cèntims.

Utilitzaran la següent taula:

Euros (€) Cèntims (cts)

*Un exemple seria:

1, 45 cèntims

Euros (€) Cèntims (cts)1 € 45 cèntims (40cts+5cts)

12


ACTIVITAT 2

Compta quants diners hi ha en cada requadre i anota-ho a la casella

Bitllets i monedesQuants € i cèntims hi ha?

13


ACTIVITAT 3

L'Hèctor vol comprar una revista amb aquestes monedes. Contesta:

3,25 €

Quants diners té l'Hèctor?

L'Hèctor té ________ + ________ +________ =________ euros

I té ________ + ________ +________+________+________ =________ cèntims

En total té ________ euros i ________ cèntims

Fixa't en el dibuix. Quants diners val la revista?

La revista val ________ euros i ________ cèntims

Quants diners en tindrà després de comprar la revista? Dibuixa les monedes que li

sobren.

Li sobren ________ euros i ________ cèntims

14



Per acabar la classe es fa un petit joc. El mestre/a ha porta un producte (una bossa de caramels); el joc

consisteix en que els alumnes facin apostes sobre el preu que creuen que val aquella bossa de

caramels. El que s’hi apropi més serà el guanyador i com a tal serà l’encarregat de repartir un caramel

a cada un dels seus companys.

15


SESSIÓ 4


Durant la introducció recordarem tot el que varem fer les sessions anteriors i preguntarem als

alumnes si continuen estant al cas quan van a comprar amb els seus pares. Una vegada més

apuntarem a la pissarra els preus de diferents productes que els alumnes compren a casa seva i que a

ells els hi agrada consumir. Aquests productes els ordenarem de més car a més barat i veurem que

moltes vegades els productes més necessaris (com el sucre o els ous) no sempre són els més cars, però

que en altres casos productes que que fem servir molt si que són excessivament cars.


En aquesta sessió farem exercicis de descomposició i ens centrarem una mica més en fer exercicis de

compravenda simulant situacions reals mitjançant problemes. Identificarem els preus de diferents

aliments així com amb el pagament exacte.

16


ACTIVITAT 1

En aquesta activitat els nenes veuran diferents productes amb el seu preu i amb els valors de

les monedes i dels bitllets que hem estudiat en sessions anteriors hauran de descompondre el valor

real del producte amb monedes i bitllets.

Dibuixa les monedes i els bitllets que utilitzaríeu per a pagar els següents

productes:

Galetes 3,20 €

Ous 1,20 €

Formatge 6,30 €

Enciam 1,15 €

Xocolata 2,50 €

Pa 1,10 €

17


ACTIVITAT 2

18


ACTIVITAT 3

Aquesta activitat constarà en la resolució d’un problema on se’ls plantejarà una possible situació on

seran ells els venedors i hauran de donar el canvi correcte al client.

Sou els venedors d’una parada de fruita. Un client us compra 1 Kg de pomes que val 1,80 €; 1

enciam que val 1,15 € i un meló que val 2,70. El client us paga amb un bitllet de 10 €. Quants

euros i cèntims li haureu de tornar de canvi? Quines monedes i bitllets utilitzaríeu per a tornar

el canvi? Dibuixa-les.

1,80€ 1,15€ 2,70€

19


*Per a resoldre el problema els alumnes hauran de realitzar varies operacions. Per ha

respondre la primera pregunta primer hauran de sumar les quantitats del que el client ha comprat, i

després hauran de restar-ho del bitllet de 10 € amb que paga el client; Per a resoldre la segona

pregunta hauran de descompondre la quantitat que els hi ha sortit per a respondre la primera qüestió.

Aquest problema ens servirà per a reflexionar tot el que hem estat treballant a classe fins ara i saber

fins a quin punt han assolit els continguts i són capaços de portar-los a la pràctica.


Per acabar la sessió farem una valoració ràpida de les diferents activitats que hem realitzat amb

preguntes com: heu trobat les activitats difícils o fàcils? Que és el que us ha costat més? que és el que

heu trobat més fàcil? I finalment recordarem que prestin atenció sempre que vagin a comprar amb els

seus pares al mercat o a qualsevol botiga i que poden comptar el canvi que els hi dona la dependenta

quan vagin a comprar per assegurar-se que sigui correcte.

20


SESSIÓ 5


Per introduir aquesta sessió disposarem la classe en organització circular per propiciar el

debat, s'establirà una xerrada,el que potencia l’ensenyament per competències ja que els alumnes

han de desenvolupar la competència lingüística. Perquè els alumnes tinguin una guia, el mestre

plantejarà la qüestió: Que necessitem per fer un berenar ? . Amb aquest debat es pretén també

posar en joc les concepcions matemàtiques dels alumnes: quantes coses volem comprar, quants

diners creuen que necessitaran...

El delegat/da prendrà nota del que es decideixi a la pissarra, per a posteriorment (amb

l’ajuda del mestre/a) reorganitzar si cal aquesta llista.


A la part principal de la sessió, ens plantegem practicar abans d’anar a comprar al mercat.

Es fan grups de 5 alumnes i es reparteix la llista final a cada grup. Amb ajuda del mestre hauran de

completar la taula i després contestar les preguntes que se’ls hi formulen.

21


ACTIVITAT 1

Ompliu la taula (És un exemple)

NOMBRE D’UNITATS PRODUCTE PREU PER UNITAT PREU

2 bosses Patates fregides 1, 30 €

1 paquet Pa de motlle 1,90 €

1 pot Crema de cacau 2,15 €

1 paquet Formatge 2,10 €

1 paquet Pernil 2,50 €

1 ampolles Suc pinya 1,00 €

2 ampolles Suc taronja 1,00 €

1 pot Olives 1,25 €

2 paquets Galetes 2,90€

TOTAL:

ACTIVITAT 2

Contesta a les següent s preguntes:

• Quants diners necessitem per pagar-ho tot?

• Amb quines monedes i bitllets ho podrem pagar?

• Ens tornaran canvi?

• Amb quines monedes o bitllets ens poden tornar el canvi?

22


ACTIVITAT 3

Per acabar de practicar el que els alumnes faran el dia de l’excursió a la botiga per

comprar el berenar proposem la següent activitat:

Amb la mateixa organització que tenim de l’activitat anterior, (en grups de 5) proposem que els

alumnes treballin amb l’ordinador aquesta vegada, utilitzant eines online que simulen la

compravenda tal com és a la botiga “real”. Utilitzaran diferents pàgines online amb menys i més

dificultat.

RECURS 1: Els nens han de marcar la combinació amb monedes fins arribar al que el

botiguer els demana.

Recurs utilitzat

http://childtopia.com/index.php?module=home&func=juguemos&juego=monedas-1-00-

0001&idphpx=juegos-de-mates

23

http://childtopia.com/index.php?module=home&func=juguemos&juego=monedas-1-00-0001&idphpx=juegos-de-mates

http://childtopia.com/index.php?module=home&func=juguemos&juego=monedas-1-00-0001&idphpx=juegos-de-mates


RECURS 2: Els nens han de calcular el preu que falta. Aquest recurs fomenta el càlcul

mental i pot ser molt útil a les compres ja que es necessita agilitat en el càlcul mental.

Recurs utilitzat:

http://www.genmagic.net/mates3/pr1c.swf

24

http://www.genmagic.net/mates3/pr1c.swf


RECURS 3: En aquest recurs els nens han de triar les monedes necessàries per pagar

l'article proposat.

Recurs utilitzat:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso2002/accesit_4/paga_

m_6.htm

RECURS 4: En aquest recurs els nens coneixen el sistema monetari i treballen amb les

monedes i bitllets.

25

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso2002/accesit_4/paga_m_6.htm

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/concurso2002/accesit_4/paga_m_6.htm


Recurs utilitzat:

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/carambolo/WEBJCLIC2/Agrega/Matematicas/El

sistema monetario/Monedas y billetes/contenido/index.html


En aquesta la part final de la sessió es repassarà la llista i es farà una posta en comú de les

respostes de les diferents activitats i s’aclariran possibles dubtes.

SESSIÓ 6

Aquesta sessió defereix una mica d’una sessió ordinària a l’aula per la qual cosa s’estructura

d’una manera també diferent, l’ hem distribuït per fases:

FASE I: Tota la sessió consistirà en posar en marxa el projecte d’anar a comprar al mercat, i

dur a terme tot el que s’ha treballat en les sessions de classe. Per grups (els grups formats a la

sessió anterior 5) els nens es distribuiran, i portaran la llista de la compra, llapis i bolígraf per

escriure i anar esborrant els articles que es van comprant .

A cada grup cada nen tindrà una funció específica. És a dir, cada nen haurà d'encarregar

d'un apartat de les activitats, així, uns es centraran en contar els diners, altres en preguntar als

botiguers, altres en fixar-se en els preus, altres en comprovar el canvi ... I seran activitats encara

rotatives, perquè cada alumne s'impliqui en cadascuna i en totes de les fases del procés.

FASE II: Una vegada hem arribat al mercat i per a la realització d'activitats, el professor

haurà de donar el temps que sigui necessari, i adoptar mesures de prudència perquè els nens no

es perdin. En aquest sentit seria necessària la presència d'algun pare, o d'algun altre professor.

El mestre realitzarà fotografies del mercat i dels preus dels productes, per després crear

un powerpoint per donar suport al treball de classe; fotografies dels llocs, de les etiquetes, dels

embalatges, dels aliments, dels preus, moments importants en què el botiguer estigui realitzant

alguna activitat ...

El mestre haurà d'anar prenent nota dels preus dels aliments de la llista, en previsió de

possibles dificultats, buscant els rodons i els que tenen cèntims. I comprovarà que els nens hagin

adquirit tots els productes necessaris i s’hagin gestionat bé els diners.

FASE III: Tan en el camí d'anada com el de tornada, el professor anirà repassant en veu alta

la llista de la compra i els preus de cada producte i d’aquesta manera reforçar el càlcul mental.

26

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/carambolo/WEB%20JCLIC2/Agrega/Matematicas/El%20sistema%20monetario/Monedas%20y%20billetes/contenido/index.html

http://www.juntadeandalucia.es/averroes/carambolo/WEB%20JCLIC2/Agrega/Matematicas/El%20sistema%20monetario/Monedas%20y%20billetes/contenido/index.html


SESSIÓ 7

AVALUACIÓ DE LA SORTIDA

En principi s'avaluarà tant el procés d'ensenyament-aprenentatge, i el mateix mestre/a,

com a l'alumne.

El mestre/a farà una reflexió amb l’ajuda del powerpoint que ha confeccionat i es farà un

últim debat per tal que els alumnes comenten el procés. També haurà de fer ús de les seves

pròpies observacions sobre l'avanç dels alumnes i dels camins que ha anat prenent el procés. Se

centrarà en aspectes com ara dinàmica, si les activitats han complert la seva funció, si estaven

correctament formulades per al nivell del nen, si el tema estava prou contextualitzat, sobre

criteris metodològics. A l'alumne se li s'avaluarà en funció de la seva evolució en el procés de

superació de les proves matemàtiques que s’han trobat en aquesta unitat didàctica.

A través de l'activitat d'avaluació, el professor observarà el grau d'evolució des

les concepcions inicials, que seran punt essencial per a l'avaluació tant de l'alumne com del

propi procés d'ensenyament-aprenentatge. Com a sessió final els nens berenaran amb tot el que

han comprat per ells mateixos.

27


conclusions

Amb l'elaboració d'aquesta unitat didàctica hem constatat que els diners són una part

important en l'aprenentatge de les matemàtiques, ja que a partir d'una situació real de la vida

diària, els alumnes poden adquirir coneixements matemàtics d'una manera motivadora i

entenedora. Les similituds entre el sistema numèric decimal i el sistema monetari europeu

estimulen l'aprenentatge d'una manera constructivista, ja que es potencia l'aprenentatge

significatiu i vivencial i es proporciona un context real als alumnes que acaben relacionant les

matemàtiques i la vida real. Així es millora la motivació vers l'assignatura i s'acaben desterrant

antigues concepcions tals com que les matemàtiques no tenen una aplicació real.

També hem pogut comprovar que l'ensenyament de les matemàtiques es pot realitzar

d'una manera lúdica, motivadora i entenedora. Que existeixen molts i variats recursos per al seu

ensenyament i que la comunicació entre el docent i els alumnes i entre els mateixos alumnes és

essencial per a una bona comprensió i aprenentatge dels diferents continguts.

Abans de finalitzar la nostra unitat didàctica ens agradaria deixar constància de que la

realització d'aquest treball ha estat un treball cooperatiu, on els tres membres del grup hem

aportat idees i opinions. Tant la part teòrica com la pràctica han estat desenvolupades per tots els

components del grup d'igual manera.

Per últim, expressar la nostra voluntat de realitzar una unitat didàctica pràctica que es

pugui posar en pràctica d'una manera satisfactòria dins de qualsevol aula ordinària.

28


BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

A.A.V.V. 100 Problemes per Repassar Matemàtiques 2n. Primària. Fundació Santillana.

2007

FARRÚS, NÚRIA. Powerpoints i apunts de classe de l'assignatura Matemàtiques i la seva

didàctica. Curs acadèmic 2010-2011

http://www.network-press.org/?jean_piaget Data de consulta 15/05/2011

http://miclase.wordpress.com/category/2-matematicas/monedas/ Data de consulta

03/06/2011

http://www.edu365.cat/euro/botigues9.htmhttp://www.edu365.cat/euro/botigues9.htm

Data de consulta 03/06/2011

http://childtopia.com/index.php?

module=home&func=educativos&de=mates&cat=monedas Data de consulta 28/05/2010

http://roble.pntic.mec.es/arum0010/temas/dinero.htm Data de consulta 3/06/2011

29

http://childtopia.com/index.php?module=home&func=educativos&de=mates&cat=monedas

http://childtopia.com/index.php?module=home&func=educativos&de=mates&cat=monedas

http://www.edu365.cat/euro/botigues9.htmhttp://www.edu365.cat/euro/botigues9.htm

http://miclase.wordpress.com/category/2-matematicas/monedas/





Documents

Anem al mercat!