APARTATS:

1. ELS PORÍFERS I ELS

CELENTERATS

2. ELS CUCS

3. ELS MOL·LUSCS

4. ELS ARTRÒPODES

5. ELS EQUINODERMS

NÚRIA VIDAL

LLUÍS CARRERAS

SIRA BELTRAN

LAIA CHICO

Gener 2013

1r ESO

Ciències de la Naturalesa, curs

2012/2013

5. ELS ANIMALS INVERTEBRATS

ELS PORÍFERS

Els porífers, com les esponges:

Tenen el cos en forma de sac.

·La majoria són marins, o d’aigua dolça.

·Està perforat per porus, que es comuniquen a partir dels canals.

·Tenen una cavitat atrial, que comunica a l’exterior per mitjà del òscul, un forat.

·Tenen una gran capacitat de regenerar-se, es a dir, d’una esponja sèn reprodueix una altra de sencera.

ACTIVITATS

1. A quina característica del cos d’una esponja fa referència el nom del

porífer?

La característica de l’esponja que el fa ser porífer es que té forma de

sac i està perforat per nombrosos porus.

2. En què es diferencia un pòlip i una medusa? En què s’assemblen?

El pòlip es diferencia de la medusa en que els pòlips, tenen en forma

de sac tubular, amb obertura a l’extrem superior, viuen fixats al fons

del mar individualment, en canvi, les meduses, tenen forma de parai-

gua amb obertura al extrem inferior. Viuen nedant activament o surant

a l’aigua.

24. Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de les fletxes

el recorregut que fa el corrent d’aigua des que hi entra fins que hi surt.

L’aigua carregada de nutrients entra pels porus, i després de dixar els

nutrients torna a sortir per l’òscul.

25. En el dibuix següent es poden observar diversos porífers i celenterats .

a) Identifica-hi els animals de cada grup.

Porífers: esponja

Celenterats: medusa, pòlip, corall

b) Dels celenterats identificats, indica quins tenen forma de pòlip i quins de

medusa.

Forma de pòlip: corall , pòlip.

Forma de medusa: medusa.

ELS CELENTERATS

Els celenterats:

Tenen simetria radial, el cos es pot dividir en diver-

ses parts.

Tenen el cos tou, amb un obertura anomenada

tentacles, que comunica l’estómac que es diu cavi-

tat gastrovascular.

Poden ser en forma de pòlip, sac tubular, amb

obertura al extrem superior, i viuen fixats al fons

del mar.

També poden ser en forma de medusa, tenen

forma de paraigua amb obertura a l’extrem infe-

rior.

CARACTERÍSTI-

QUES DELS PORÍ-

FERS I CELENTE-

RATS

Els porífers i els

celenterats són

animals d’ una

organització molt

senzilla, no tenen

òrgans ni apare-

lls.

Animal porífer

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS I ELS CELENTE-

RATS

Animal celenterat

2. ELS CUCS

Els cucs tenen simetria bilateral, el seu cos és tou i no tenen esquelet.

El cuc de terra, la tènia i la sengonera són exemples de cucs.

ELS PLATIHELMINTS

Són els cucs més senzills.

Tenen els cos pla, prim, tou, dividit en segments i no tenen òrgans de locomoció.

Hi ha cucs com la planària que són aquàtics o de medis humits. I d’altres són pa-

ràsits tant de les persones com dels animals.

No tenen aparell respiratori ni digestiu.

Són hermafrodites, tenen òrgans masculins i femenins.

Es poden autofecundar i produeixen milers de ous.

ELS NEMATODES

Tenen el cos cilíndric, tou, el cos no està dividit en anells i els extrems acaben en

punta.

Habiten en llocs aquàtics i terrestres

No tenen òrgans respiratoris.

Gairebé tots són de vida lliure.

Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i a les plantes.

ELS ANÈL·LIDS

Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells.

Tots els anells són semblants i tenen els mateixos òrgans.

La metameria, és la repetició d’anells al cos.

Les quetes són apèndix rígids molt petits que estan a la part inferior de cada anell.

Alguns cucs de terra tenen un engruiximent que intervé en la reproducció anome-

nat clitel.

Els cucs terrestres respiren a través de la pell i els aquàtics a través de les brànqui-

es.

N’hi ha que són hermafrodites i d’altres amb els sexes separats. Quasi tots són

capaços de fer un individu a partir d’un fragment del seu cos.

ACTIVITATS

3. Quines diferencies hi han entre els tres grups de cucs?

Els platihelmints tenen el cos pla i els anèl·lids i els nematodes tenen el cos cilíndric.

4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint i anèl·lid.

Platihelmint: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada . La majoria són paràsits, com les tènies. Del

grec, platýs: pla, i hélmis: cuc.

Anèl·lid: Grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com exemple el de terra, Del llatí ane-

llus; anell petit.

5. Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta característica amb el tipus de respiració

Que respiren per la pell això implica que la tenen que tenir sempre humida.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Tenen una simetria bilateral que vol dir que el seu cos es pot

dividir en parts iguales.

Tenen un cos tou i es divideix en tres trossos: el cap, la massa

lateral i el peu.

El Peu el fan servir per nedar.

El cos està cobert per una membrana molt fina, anomenada

mantell i la conquilla que té una funció protectora.

La conquilla està formada per una o dues peces que es diuen

valves.

Com són les funcions dels mol·luscs?

En moltes espècies quan surten dels ous ja són adults, però no

totes ho fan d’aquesta manera i experimenten un procés que es

diu Metamorfosi .

Els mol·luscs es classifiquen en Gasteròpodes, Bivalves i Cefalò-

podes.

ELS GASTERÒPODES

Tenen un cap ben desenvolupats amb quatre tentacles.

El Peu el tenen musculós i el fan servir per reptar.

A dintre de la boca hi tenen una “llengua” amb dents petites que es

diu Ràdula.

ELS BIVALVES

Aquest nom prové de dues valves.

Gairebé tots són marins (mar).

N’hi ha que viuen als rius, als bassals o els llacs.

No tenen un cap diferenciat.

També tenen un peu petit que te forma de destral i l’utilitzen per

excavar. Característica que els permet enterrar-se sota de la sorra.

Són bivalves: el musclo, la cloïssa, l’escopinya, la navalla...

ELS CEFALÒPODES

Són aquàtics (mar).

Tenen el cap desenvolupat, també tenen uns ulls grossos.

No tenen peu sinó tentacles que envolten la boca.

Ni ha alguns no tenen conquilla (pops).

Ni ha alguns tenen una petita conquilla interna (sípies).

Respiren a traves de brànquies.

Utilitzen els tentacles per aguantar ha les preses.

Són carnívors.

Grups de mol·luscss

Els caragols són

gasteròpodes, i és

terrestre.

Les cloïsses són

bivalves, que tenen

dues valves que

formen la conquilla.

El pop és un

cefalòpode, que té

el cap desenvolu-

par i tentacles.

ACTIVITATS

6. Quines funcions té el peu dels mol·luscs?

El fan servir per nadar, excavar o raptar, segons el

tipus de mol·lusc.

7. Quines són les parts principals del cos d’un

mol·lusc?

Són el cap, la massa visceral i el peu.

8. Busca en els conceptes clau el significat d’aquests

termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode.

Gasteròpode: Grup de mol·lusc, la majoria amb con-

quilles forma d’espiral i amb un peu gran a la part

ventral del cos, que els permet raptar, com els cara-

gols. Del grec, gastér: panxa o estómac, i podós: peu.

Bivalve: Grup de mol·luscs que no presenten un cap

diferenciat, i tenen un peu aplanat en forma de des-

tral i una conquilla amb dues valves o peces articula-

des que encaixen l’una a l’altra, com les cloïsses o les

escopinyes. Del llatí. Bi: dos, i valva: porta.

Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap

envoltat de tentacles i que generalment no tenen

conquilla, com el pop. Del grec, kephalé: cap, i po-

dós: peu.

9. A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per

què?

Són bivalves perquè tenen dues valves que formen la

conquilla, i a més són marítimes,.

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Característiques del cos dels artròpodes:

Presenten simetria bilateral

Tenen esquelet extern o exosquelet format per peces articulades i

compost per una substància anomenada quitina i l’esquelet extern

els protegeix dels depredadors i evita la dessecació, això els permet

adaptar-se a qualsevol medi.

Tenen apèndix articulades, potes, antenes, ales o peces bocals, vari-

en de nombre segons els grups.

Tenen el cos dividit en cap, tòrax i abdomen. Alguns tenen el abdo-

men i el tòrax junts, formant el cefalotòrax.

Tenen els òrgans dels sentits molt desenvolupats. Els ulls poden ser

simples, es a dir, ocels i compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

Funcions dels artròpodes:

Segons la manera de viure , tenen una alimentació molt variada, hi ha artròpodes carnívors, herbívors, carronyaires, etc.

Tenen el sexe separat, el mascle i la femella són diferents.

Són ovípars, i tenen fecundació interna. Tot i que alguns, l’ou neixen d’una larva, es a dir, fan la metamorfosi.

Per créixer s’han de desprendre de l’esquelet extern i n’ han de formar un de nou, aquest procés s’anomena muda. Succeeixen

més d’un cop a la vida.

Es classifiquen en: insectes, aràcnid, crustacis i miriàpodes.

Parts d’un artròpode.

ACTIVITATS

10. Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode.

El terme artròpode, prové del grec, árthron que vol dir: articulat i podós que vol dir: peu.

11. Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes?

La funció que té l’exosquelet dels artròpodes es per protegir-los dels depredadors i també té la funció de evitar la dessecació .

12. Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés?

Els artròpodes han de mudar la coberta externa, perquè per créixer necessiten desprendre l’esquelet extern i n’han de formar un de nou.

Aquest procés s’anomena muda.

Els artròpodes és el grups d’animals més nombrosos. Un exemple d’artròpodes són, l’escarabat, l’escorpí i milpeus.

Poden ser: terrestres, marins i d’aigua dolça. S’adapten a tots els medis.

Com són els insectes

Els insectes

Un saltamartí, un escarabat, una papallona i una mosca son insectes. És el

grup d’artròpodes mes nombrosos.

Tenen dos ulls compostos.

Dos o tres ocels.

Dues antenes, amb funció olfactiva i tàctil.

L’estructura de la boc és molt variable, i depèn del tipus d’alimentació.

El tòrax té 3 parells de potes articulades, generalment 1 o 2 parells

d’ales.

Tenen l’abdomen segmentat i no tenen apèndix.

Respiren per tràquees, tubs ramificats que a través d’uns orificis petits

s’obren a l’exterior, i estan situats a l’abdomen.

Tenen sexes separats, fecundació interna i són ovípars, de l’ou surt una

larva que fa la metamorfosi, que poden passar per 1 o 2 fases larvàries,

la de la larva i la de la nimfa, com les papallones.

Aparells bucals dels insectes

Boca mastegadora

(formiga).

Boca xucladora

(papallona).

Boca mestagadora

i llepadora (abella).

A FONS

Metamorfosi de la papallona monarca. De cada ou,

neix una larva, l’eruga. L’eruga després d’un temps de

creixement i maduració, passa a estar a la fase de

nimfa, quan s’embolcalla dins del capoll, que es diu

crisàlide. Fa molts canvis fins que es converteix en una

papallona.

Larva

Crisàlide

Insecte adult

ACTIVITATS

13. Per que creus que els insectes s'anomenen hexàpodes?

També se’ls pot anomenar hexàpodes perquè és la seva subfamília, que es caracteritzen per la presencia del tòrax.

14.Com respiren els insectes?

Respiren per uns tubs anomenats tràquees.

29. Les fotografies següents són d’un anèl·lid i d’una eruga.

a) Identifica quin es cadascun.

La A es la foto d’una eruga i la B es la foto d’un anèl·lid.

b) En que s’assemblen i en què es diferencien?

Tots dos són invertebrats i tenen el cos cilíndric, i es diferencien que l’eruga té potes i l'anèl·lid no en té.

37. quins animals següents també es consideren insectes socials?

c) Xinxes polls i puces.

Boca picadora i

xucladora

(mosquit).

Els aràcnids

Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i humides. Una

aranya és un exemples de aràcnid.

Tenen el cos dividit en: cefalotòrax i abdomen. En el cefalotòrax

tenen dos quelícers , que els i serveixen per menjar, dos pedi-

palps, amb funció defensiva i tàctil i quatre potes.

Respiren per mitjà de tràquees.

La majoria són carnívors , estan proveïts per ungles, garfis i glàn-

dules verinoses per capturar les presses.

Tenen els sexes separats. N’hi ha que són ovípars , altres vivípara

i altres són ovovivípars . No fan la metamorfosi.

Els crustacis

Una gamba és un crustaci. Gairebé tots són marins , també n’hi ha d’ai-

gua dolça, també n’hi ha alguns de terrestre.

Tenen el cos dividit en: cap, tòrax i abdomen, tot i que sovint el

tòrax i el abdomen formen el cefalotòrax.

Al cap tenen dos parells d’antenes, un parell d’ulls i mandíbules

mastegadores. Al tòrax tenen cinc parells de potes. L ‘abdomen

està segmentat.

Respiren per mitjà de brànquies, a la base de les potes o a través

de la superfície del cos.

Són carnívors , també són filtradors i altres d paràsits, tenen una

alimentació molt variada.

La majoria tenen sexes separats. Són ovípars i presenten la meta-

morfosi.

Les aranyes són

aràcnids i tenen

vuit potes.

Els crancs són crus-

tacis i caminen de

costat.

ACTIVITATS

15. Què són els quelícers dels aràcnids i quina

utilitat tenen?

Els quelícers dels aràcnids, estan situats al cefalo-

tòrax i els serveixen per menjar.

16. Busca en els conceptes clau el significat de

miriàpode.

Grup d’artròpodes que tenen dues antenes i un

cos llarg i dividit en nombrosos segments. Cada

segment té un o dos parells de potes, com el cent-

peus o el milpeus. Del grec myriás: molt nombrós,

i podós: peu.

17. A quin grup d’artròpodes pertanyen els escor-

pins i les paparres?

Els escorpins i les paparres pertanyen el grup

d’artròpodes.

18. Quina és la principal diferència que hi ha

entre els centpeus i els milpeus?

La principal diferencia entre els centpeus i els

milpeus, és que els centpeus, a cada segment

tenen un parell de potes, i en canvi, els milpeus

tenen dos parells de potes a cada segement.

Els miriàpodes

Són miriàpodes els centpeus, l’escolo-

pendra. Viuen en llocs foscos i humits.

Tenen el cos allargat, format per: cap

i tronc, amb segments iguals.

A cada segment poden tenir un parell

de potes, o dos parells de potes.

Al cap tenen un parell d’antenes, ulls

simples i una boca amb mandíbula

mastegadora.

Respiren per mitjà de tràquees.

Tenen una alimentació molt variada,

poden ser carnívors o herbívors.

Tenen sexes separats . Són ovípars i

no presenten la metamorfosi.

Els centpeus són

miriàpodes.

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Les característiques principals dels equinoderms són:

Tenen simetria radial i les larves bilateral.

Tenen el cos en forma arrodonida, cilíndrica o estrallades.

Tenen esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell que

poden estar lliures, articulades o soldades entre si.

No tenen el cap diferenciat del cos. L boca acostuma a estar a la part inferior

del cos.

Com són les funcions dels equinoderms

Es desplacen per mitjà d’un aparell anomenat aparell ambulacral, exclusiu

del equinoderms. Es tracta d’un sistema de tubs plens d’aigua, que formen els

peus ambulacrals.

Per respirar utilitzen l’aparell ambulacral, ja que respiren a través de la pell,

tot i que n’hi ha que tenen brànquies poc desenvolupades.

Són animals carnívors, s’alimenten de petits crustacis i mol·luscs.

Presenten sexes separats, hi ha alguna espècia hermafrodita. Tenen fecunda-

ció externa. Neixen d’ous que en la metamorfosi es converteixen en adults.

Alguns, tenen capacitat nadadora, a partit d’un braç poden originar un altre

animal.

Grups d’equinoderms

ASTEOÏDEUS.

Estrelles de mar.

ACTIVITATS

19. Busca en els conceptes clau el significat del terme equinoderm.

Equinoderm: Grup d’animals invertebrats de simetria radial coberts per plaques i

espines. Es desplacen pel fons del mar gràcies als múltiples peus ambulacrals que

tenen. Per exemple, les estrelles i els eriçons de mar. Del grec, ekhînos: eriçó, i dér-

ma: pell.

20. Què és l’aparell ambulacral? Quina funció té?

L’aparell ambulacral es un sistema de tubs interns, plens d’aigua, que formen els

anomenats peus ambulacrals. L’aparell ambulacral, es l’aparell que permet que els

equinoderms es puguin desplaçar.

EQUINOÏDEUS.

Granotes o eriçons

de mar.

OFIURÓÏDEUS.

Falses estrelles

HOLOTURIOÏDEUS.

Cogombres de mar.

CRIONOÏDEUS.

Clavellines o lliris

de mar.

A fons

Explica la informació de la classificació dels insectes. (Elimina aquestes paraules quan hagueu d’escriure la introducció).

HIMENÒPTERS

Alguns tenen dos parells d’ales ,que son

membranoses. L’aparell que tenen a la

boca està adaptat per llepar …

DÍPTERS

També tenen un parell d’ales, però les de

darrera estan reduïdes que es diuen ba-

lancins. L’aparell bocal és xuclador.

COLEÒPTERS

Tenen dos parells d’ales. Les de darrera

són gruixudes, dures i opaques. Las de

davant són membranoses, i plegades

quan estan en repòs. L’aparell vocal és

mossegador i mastegador.

DERMÀPTERS

Com les estisoretes. Tenen les ales ante-

riors molt curtes i les posteriors molt

grosses i membranoses, plegades. L’apa-

rell bocal és mastegador.

ORTÒPTERS

Com els saltamartins i els grills. Tenen dos

parells d’ales, les anteriors endurides i les

posteriors plegades sota les primeres.

L’aparell bocal és mastegador.

HETERÒPTERS

Com les xinxes. Tenen dos parells

d’ales. Les anteriors són gruixudes i les

posteriors són membranoses. L boca

està adaptada per perforar i per xuclar.

LEPIDÒPTERS

Com les papallones i les arnes. Tenen

dos parells d’ales membranoses amb

escates. L’aparell bocal es xuclador, i

està enrotllat en estat de repòs.

ODONATS

Com les libèl·lules. Tenen dos parells

d’ales estretes, grosses i membranoses.

L’aparell mastegador és mastegador.

SIFONÀPTERS

Com les puces. No tenen ales. Les po-

tes estan adaptades a fer salts. La boca

és xucladora i està adaptada per perfo-

rar la pell.