Any I - III Epoca - N.° 3 Redacció i Administració: Carme, 3, pral. —Barcelona 25 de Juliol de 1931

Justícia SocialO R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

TREBALLADORS, NO FEM EL JOCDE LA BURGESIA!

FILANTROPIA INTERNACIONAL

Catalunya viu hores difícils. Políti-cament, l'Estatut és un interrogant,encara. Socialment, ens apropem ambrapidesa a una crisi de greus i llar-gues conseqüències.

i Quina ha d'ésser l'actitud dels tre-balladors ?

Fins ara, la crisi mundial no com-movia a fons l'economia catalana. Noera un país de gran exportació. Elgros de la producció catalana s'esgotaen mercats interiors. Però el món ésuna unitat econòmica i les pertorba-bacions profundes del centre repercu-teixen, a la fi, en els punts més llu-nyans de la perifèria.

Els signes, per a Catalunya, sónmassa eloqüents. Augmenta l'atur for-çós. S'intensifica la paralització co-mercial. Engrosseixen els stocks enproductes manufacturats, determinantparàlisis parcials i totals de grans ipetites fàbriques. I la malura i desga-vell tradicionals bancaris amenacenamb una caiguda a plom de l'estalvicatalà.

Ja sotmesos als corrents violentsi contraris del cercle viciós tan ca-

' racterfstic del règim capitalista, ' taflpalesament demostratiu de la seva 'impotència constructiva, creadora, lacrisi porta en llurs entranyes els fac-tors d'agreujament : alça dels salarisnominals, reducció dels salaris reals,encariment dels queviures, extensió anoves càrregues i categories proletà-ries de l'atur forçós.

Aquesta és k. realitat.I aquesta és la realitat que han de

tenir molt en compte les masses pro-letàries i, més que elles, els dirigents

sindicals, abans de prendre actitudscategòriques.

No aconsellem paciència als treba-lladors. Puix no és qüestió de pacièn-cia, sinó de1 tàctica.

Però, volem que reflexionin i enscontestin aquestes preguntes : ¿ és debons tàctics donar la batalla en ter-reny favorable a l'enemic i a l'horaque ell, íntimament, desitja? ¿És debons tàctics presentar batalla quanl'exèrcit de l'enemic—els sense feina,avui—s'enforteix cada dia ? ¿És debons tàctics corre a una lluita que apriori es pot preveure perduda ?

JUSTÍCIA SOCIAL vol el triomf inte-gral dels treballadors. Coneix la misè-ria roenta que aniquila tantes llarsproletàries. Comparteix llurs idealsd'emancipació política i .econòmica.Combat com ells, i amb els seus mit-jans propis, el règim capitalista, des-tructor de riqueses, violent i anàrquic.Per això JUSTÍCIA SOCIAL es creu en eldeure de cridar un alerta ! ben fort ala classe treballadora. Per això JUSTÍ-CIA SOCIAL li diu, francament i no te-ment a qui tingui una visió catastròfi-ca Ï míssíàHica de la vida' í efe l'home :no facis el joc de la burgesia !..'.

Puix JUSTÍCIA SOCIAL no vol quemilers d'obrers tornin a viure horestràgiques gens llunyanes, i estèril-ment ; que l'onada de vagues heroi-ques torni a ésser ofegada per lock-outs i policies d'assalt.

S'ha de frenar, companys, donar-seun respir ! Que l'hora propícia peravançar amb més vigoria i seguretatde triomf, la nostra, no l'hora de laburgesia, no és la que vivim avui!...

DIVERSIFICACIÓA Catalunya s'obre plenament el

període de la diversificació política isocial. Pel 28 de juny, més que pel 14d'abril, quedà tancada per semprel'època de la concentració de forces,dels blocs heterogenis. La lluita pera la implantació de la República idesprés per a la seva consolidació, po-dia justificar l'agrupament d'homesdiversos units per un ideal mínim co-mú ; avui, cal que ens incorporem almoviment polític universal i que ca-dascú militi en el seu camp concret ;cal que els socialistes actuem com asocialistes, els liberals com a liberals,els conservadors com a conservadors,els comunistes com a comunistes i—per què no?—elis monàrquics coma monàrquics. La conjunció és una co-sa circumstancial, i quan passen elsmotius que l'originaren ja no té capraó d'existir. Les forces esquerranes,ara, s'han de diversificar ; potser, peraquest imperatiu de les circumstàn-cies s'hauria de formar una rn^ssa po-lítica de dretes i centres mentre durila impaciència popular per a l'estruc-turació de la nostra Catalunya i detota la Iberia i per a la depuració deles responsabilitats que el govern pro-

visional de la Repúbl:ca? amb majo-ria conservadora, vol amagar sota elvel de l'oblit. Si els homes del so-cialisme català hem actuat durant unllarg temps com a republicans per da-munt de tot, avui ja no podem actuarsinó com a socialistes,

I el mateix hem de .fer en el camppurament social. Quan el proletariats'ha sentit vexat fins a tal punt queno podia ni aixecar la veu, nosaltres,sense arreconar cap dels principis delsocialisme, ens trobàvem solidaritzatsamb tots els moviments obrers, actuà-vem dintre un ideal front únic obrer.Ara que el proletariat pot plantejarsense mordaces els seus sentiments,no podem confondre'ns ni amb el co-munisme, malgrat les analogies, niamb l'anarco-sindicalisme.

En el terreny social i en el terrenypolític, som socialistes simplement.Aquesta ha d'ésser la nostra norma.

La diversificació no exclou les alian-ces quan convenen. El materialismeque mou totes les qüestions collecti-ves, que determina àdhuc els proble-mes de republicanisme i de la lliber-tat dels pobles, ens conduiria sempre

(Segueix a la pàgina 8)

Eli ex-aliats a Alemanya.- Pobra, «1 no ens detfuéi tant, no l'ajudaríem!

COSES SENSE IMPORTÀNCIAMiracles, encara

L'aplec de diumenge passat al po-blet d'Ezquiogaj té un pintoresc re--gust de cosa de l'any mil. Una mul-titud imponent —més de trenta mil'pers'ones, assenyalen els cronistes —congregada al'mig d'un camp de blat,esperant l'aparició de la Verge, anun-ciada, precisament, per a dos quartsde nou. (Sempre seran les nou toca-des, hauria dit en Pujols).

En acostar-se el moment pressen-tit del miracle, trenta mil goles udo-laren fervorosament la «Salve Regi-na», trèmules les veus, entelats elsulls per les llàgrimes, panteixant elspits, bategants els cors, tremint elscossos pel calfred de la magna emocióprimitiva, etc. Un extens camp de blatquedà destruït pel trepig de la multi-tud. No es pot dir blat...

I, naturalment, entre una tal gen-tada hi hagué de tot : qui veié la Ver-ge plorant, qui la veié rient i qui nola veié de cap manera. Els videntsforen, unànimement, del sexe femení,i l'acuïtat de llur visió depengué delgrau major o menor de llur histeris-me. L'escena havia d'ésser per a llo-gar-hi cadires. Els tres mil automò-bils congregats entorn del camp (totsels taxis de Sant Sebastià foren llo-gats) devien donar-hi la nota désopi-lant —si bé un poc gruixuda — d'a-quells deliciosos anacronismes de lesoperetes d'Offembach, on ix el bonrei Menelaus, model i exemple de ma-rits tolerants, lluint el seu monocle, irumbeja la Bella Helena cobricellada

amb una ombrella parisina dernier cri.El fons elemental de la pobra humani-tat dolent serva gairebé intacte el lle-gat totèmic de l'època troglodítica. Elroadster de 40 HP. i l'EnciclopèdiaEspasa són simples detalls per a des-pistar, i davall dels pantalons bom-bats i la camisa de seda del senyorettifarol—o del mer dandy—seguit delvirolat cady en el golf green més en-sopidament aristocràtic, s'hi passejaencara ben sovint, amb la seva rudi-mentària ànima intacta, l'homo nean-dertalensis.

Tanmateix, davant tan brillantsmanifestacions del nacionalisme basc,,la posició del company Prieto i, delprofessor Unamuno es fa ben entene-dora.

Per cert que un nostre amic que estrobava en la pròpia Conxa de la bellacapital guipuzcoana, la tarda del diu-menge passat, ens ha reportat) un dià-leg, caçat al vol, que obre el cor al'esperança pel que fa a les genera-cions que pugen.

Una nena d'un sis anys, presa d'u-na rebequeria èpica^ plorava desafo-radament. Esgotats tots els recursosde la maternal tendresa, la mamà lidigué conciliadorament :

—No ploris, manyaga ! Si ets bonaminyona la mamà et durà a veure laVerge...

I l'infant que respon, enèrgicament :—Prefereixo anar a veure la Greta

Garbo !' JEMAND

Pag. 2 Justícia Social

LA SETMANA POLÍTICADe les Constituents a la Convenció

Un diputat a les Constituents va demanar que lesresponsabilitats s'exigeixen a tothom. Responsabili-tats de tota mena als homes de la monarquia itambé, si cal, als de la República.

D'acord!Aquest és un dels grans deures de la República.

Deute de ciutadania. Deixant-lo al marge, o fentjustícia a mitges, la República perdria força mo-ral i obriria la porta de l'arbitrarietat i de la impu-nitat als nous i sempre possibles delinqüents.

La liquidació justa de les responsabilitats afri-canes, dictatorials i postdictatorials, és mandat dela Revolució. Per amor a la justícia, el poble esllança pel camí de l'acció decisiva.

Les responsabilitats han d'exigir-se el mateix sihi ha homes per respondre amb llurs béns i per-sones dels delictes comesos, com si no. Puix el pro-cés ho serà, en conjunt i per les seves conclusions,del règim monàrquic.

Com a procés excepcional, excepcionals han d'és-ser el procediment, la lleit el tribunal. De no ésser-ho, les obscuritats d'interpretacions jurídiques, d'ad-vocats professionals, ho cobririen tot : Constituents,Govern, Revolució, i la fe del poble en els homeselegits per ell amb mandat imperatiu. "

No són els jutges qui han de tocar el procés deles responsabilitats. És massa gran per a homes tanpetits. Té massa transcendència històrica per a ho-mes d'esperit ressecat per la lletra de la llei. Decada cent, noranta-nou són funcionaris, no jutges.Funcionaris acostumats a les diferenciacions, a me-surar la severitat de llurs sentències amb el metrede les categories socials. I resolent ells, avui carnabans de la República, no tots som iguals. Uns nosom res i altres ho són tot. Un infeliç els infla i elsfa pujar al Sinaí dels llamps i trons, i un galo-net, un poderós de la terra, els desinfla i fa baixarals llims on tot, consciència i llei, es dissol ambsuavitat i silenci.

No són les lleis, els codis ordinaris, que resol-dran el procés de les responsabilitats. Lleis i codistenen un mateix origen impur. Són nets, rectilinisquan es tracta d'anihilar a qui atempti, en els fetsi en el camp superior de l'esperit, contra el pri-vilegi dels benestants, de les classes oligàrquiques.Són fins com guants de seda fets a mida ; són tor-tuosos, plens de foscors cohonestadores, quan quali-fiquen, encasellen, esbrinen i sembla que castiguendelictes d'ordre públic administratiu i polític. Peròd'ordre olímpic.

Pels camins normals, oberts per la tradició bor-bònica, no hi haurà responsabilitats.

El procés de les responsabilitats ha de fer-serevolucionàriament. Val a dir : han de fer-lo lesConstituents transformades en Convenció.

Unamuno el dolentDon Miguel de Unamuno, com Bernard Shaw,

vol que tots els dies es parli d'ell. Però, si Ber-nard Shaw no defuig mai el seu camp, tan bell iharmoniós i tan saturat d'humanitat nova, don Mi-guel de Unamuno es passa al del veí, on hi fa es-tralls de tota mena. >

Unamuno, el filòsof, és l'antítesi de l'Unamunopolític. Anvers i revers.

Unamuno filòsof, és un cervell.Unamuno polític, és un cridaner.L'espçctacle de Pynamuno polític és vertadera-

ment lamentable. L'originalitat, que tan espontà-nia i robusta excel·leix de la seva obra filosòfica,degenera en dèria quan fa política.

Unamuno ha estat monàrquic. Ha estat socialis-ta, socialitzant, sindicalista i sindicalitzant. I enel fons segueix- encara enlluernat per les resplen-dors que el seu cervell grec estilitza, del vell rè-gim. Puix, políticament, Unamuno és espectaclei no passió anímica, dèria i no convicció.

Ara, Unamuno, llegint a contrallum el seu mag-nífic Quixot, vol ésser el campió de l'espanyolismeimperial. Del mateix espanyolisme que arrelà acísota els Àustries i els Borbons. De l'imperialismehapsburguès i borbònic, per a emprar els seus jus-tíssims qualificatius. '

I ens diu a nosaltes que som «aldeanos», troglo-dites i quelcom més, en no renunciar als nostresdrets i a la història, que és l'antítesi de la haps-burguiana, i borbònica. Voldria Unamuno que noparléssim en català, que no penséssim en català,que no fóssim els campions de l'Espanya nova,que no volguéssim arrencar les arrels de les arrelsdel tradicionalisme hapsburguès i borbònic.

Però, potser, demà Unamuno ens aixecarà unmonument per haver volgut tan fermament el queara volem i ningú no ens prendía. Segons d'onbufi el vent, segons la dèria de l'home que despertade somni blau i egolatrie.

Jo, personalment, admiro Unamuno.. El bo. L'es-perit del Sentiment tràgic de la vida, del Quixotcomentat, dels assaigs genials, i fins el novellistaque no fa novel·les, el contista que es perd en jocs

de paraules i el dramaturg que. dóna més contin-gut etimològic que humà als seus personatges. I emfa llàstima el polític.

Unamuno polític, el dolent, no ens diu res, noens ensenya res, a no ésser les extravagàncies del'egòlatra sostret a les especulacions pures.

Com hi guanyaria Espanya si Unamuno es tan-qués a la rectoria de Salamanca a ensenyar greci a forjar, a martellades, idees i sistemes filosòficsi metafísics!...

Els que no tenen veu ni votComentant l'Estatut, La Correspondència Militar

ha dit que «ells» no permetran res que desmembrila pàtria, que «ells» sortiran si perilla la integritatde la pàtria.gui són «ells» ?

5n, justament, .els que no tenen veu ni vot enel procés d'estructuració que estem vivint.

Els militars han estat, amb la clerecia i l'aristo-cràcia, els beneficiaris de la monarquia. Ells hoeren tot sota el Borbó. Ells anihilaren l'esperit ci-vil que pogué haver-hi durant la Restauració, Ellses cobraren, així, la paviada que enderrocà la pri-mera República.

Què volen ara ?Són, com el Borbó, com els antics polítics, uns

processats per l'opinió pública.Han de callar i acceptar, en silenci, el redreça-

ment civil, polític, social d'Espanya, de l'Espanyaque ells varen empetitir i arruïnar, de l'Espanyaque ells varen trepitjar sense fre i sense dignitat.

Vivim en règim de llibertat i de tolerància. Però,hi ha paraules, hi ha amenaces que no es podenadmetre. Tot ho acceptem dels homes i dels partitsresponsables, d'ideologia civil. Dels «altresì, no!

I més quan a contrallum es llegeix el vertader pen-sament de la casta, que si ara sembla resignada norenuncia pas a un retorn ofensiu.

No és el desmembrament, no és la integritat ter-ritorial de la pàtria, el que els exalta i obsesiona.Es el progressiu desmembrament de llurs feixucsprivilegis. És la conservació, millor dit, la recupe-ració de llur integritat castista. ¿ Qui desmembrala pàtria ? Qui vol desintegrar la pàtria ? ¿ Com éspot retornar a aquest brut joc de .paraules, quanl'Estatut nostre és una prova fefaent de compren-sió peninsular, de suprema integració peninsular?

¿ O La Correspondencia Militar, amb les sevesparaules, assabenta als republicans reaccionaris ials monàrquics disfressats de republicans, que sirebutgen l'Estatut, en bloc i sense temença, «ells»,els militars, vindrien a ofegar en sang i llàgrimesla protesta irada de Catalunya? ¿I tot cobrant-seel preu de la sang i del «sacrifici per la pàtria»amb noves lleis de jurisdiccions i pressupostos ex-traordinaris ?

Quelcom ha canviat a Espanya : el règim, l'es-perit col·lectiu, l'ànima civil. Quelcom resta comera : la casta militar.

Cal no oblidar-ho !JOAN COMORERA

El grau de civilització d'un poble el demostrala capacitat que té d'obrar en comú.

LLIBRESFeliu Elias: »L'art de la caricaturat.

(Editorial Barcino. Col·lecció Po-pular Barcino, núm. 66. — Bar-celona, 1931).

En les tres parts en què divideixel llibre—filosofia, tècnica i història—,Feliu EHas fa un estudi complet dela caricatura, reportant-hi la seva ex-periència professional i una sòbria do-cumentació.

En la primera part, parteix de lesobres de H. Bergson, F. Poulhan iS. Schütze per a tractar a fons del'humorisme, del riure i de la cari-catura en totes llurs manifestacions,causes i conseqüències. Elias recullla ciència dels tres filòsofs, .però al-hora en fa una crítica per a arribara una definició pròpia. Per bé que con-siderem que l'autor va un poc massaenllà en els orígens d'allò que li bas-teix la teoria, trobem valiosa la sevavisió, que, en essència, no consisteixsinó en reunir, després d^esporgar-les, les causes preconitzades pels au-tors citats i refermarJes amb factorstan primordials coin la receptivitat,el desinterès, la puresa, etc.

El capítol «De la tècnica de la ca-ricatura», si té algun d.efecte, és unexcés -de teoria. Feliu Elias mostrala seva densa autoritat en les qües-tions d'art, sense que enlloc es vegila seva cèlebre resistència a admetreles manifestacions modernes. Aquestcapítol és escrit d'una manera, tan in-tel·ligent que ha d'alliçonar àdhuc alcaricaturista ja format.

La part d'història de la caricaturaevidencia la immensa documentacióde l'aApa». És quelcom complet. Talvegada és massa breu en estudiar Ca-talunya, ja que dóna extensió a la ca-ricatura d'altres països.

En resum, el llibret de Feliu Elias,manual europeu, és seriós i de pri-mera necessitat pels que s'interessenper les coses artístiques.

J. ROURE i TORENT

Literaiura estrangeraFULL DE BLOC

Toquem les campanes ! Ja Françaha cotauiçat a traduir les obres del'autor anglès D. H. Lawrence. Elque vol dir que l'autor arribarà aviata Catalunya traduït directament de laseva llengua original.

Un avís al futur traductor «direc-te». El llibre que els francesos hantraduït per .«Ule, mon Ule» es ròtulaen anglès: «England, my England».No és el mateix malgrat ho sembli iho és menys encara pel que ha lle-git l'obra.

En «Point Counter Point» de Al-dous Huxley, hi ha un .personatge no-menat Mark Rampion. André Mau-rois diu que aquest .personatge por-ta la veu d'Aldous Huxley, filòsof.

Sota el règim capitalista ens succeeix el ma-teix que a l'avar del conte clàssic: ens morimde fam davant de muntanyes d'or i meravello-

ses pedreries

Els altres escoliastes de .l'obra deHuxley diuen que Mark Rampion ésDavid-Herbert Lawrence o sigui l'ho-me que ha arribat entendre que so-cialment la societat no ens pot de-manar res més que ésser homes.

Aclarim. Per a Lawrence, la idead'home té una complicada senzillesa.Ha fet personatges arran de Freud,sense, conèixer Frfeud, i els ha mar-cat d'una directiva davant dels pro-blemes del sexe. «Cerca el possi-ble absteniment. Però cerca compren-dre». L'home de Lawrence és unhome de societat nova, Uiure deprejudicis i amb una visió «na-tural» dels seus drets i dels seus deu-res. Anglaterra prohibí per llargtemps la difusió d'algunes obres deLawrence. No li feia basarda l'abun-dor colorida que vg( de «Sons and Lo-vers» a «Plumed Serpent». Temial'autor que, en encervar-se amb es-queixar els vels que amaguen els de-sigs humans i les déus dels nostresactes inconscients, situava l'hoineamb una llibertat primitiva, però do-mada per la coneixença davant delsnous problemes.

L'art de Lawrence es fa estimarper la seva virior revolucionària.

RAMON VINYES

Justícia Social Pag. 3

L'AVUI I EL DEMÀ DE PORTUGALTrobar en aquests moments un por-

tuguès que a. més de portuguès siguijove, i a més de jove, rebel, i que amés d'ésser rebel estigui exiliat de laseva pàtria pel dictador Carmona, icondemnat a mor't, i que per damuntde tot això sigui socialista, no em ne-gareu que és el súmmum de la felici-tat. Totes aquestes qualitats, tan di-fícils de trobar en una sola persona,les reuneix el nostre amic i companyEduard Rodrigues Neto, al qual jaconeixeran els nostres llegidors pelsdiversos intervius que d'ell han pu-blicat els diaris. (Jo espero que es sa-bran fer càrrec que JUSTÍCIA SOCIAI,no pot permetre's encara el luxe desortir cada dia, cosa per la qual finsavui no podem oferir-los—a riisc, de

• que la trobin inoportuna i desplaça-da—aquesta conversa que vàrem teniramb el nostre amic un bell matí de lasetmana passada. Amb tot, mal seràque no hi trobin res d'inèdit i interes-sant).

La conversa tingué lloc en la Resi-dència d'Estudiants. Amb la sevanatural amabilitat, l'amic RodriguesNeto ens havia ja explicat els orígensde la dictadura i detalls pintorescos dela gestió d'aquesta, quan nosaltresdesviàrem la conversa cap a les nos-tres preferències.

—¿ Quina és la situació de la classeobrera sota el règim actual?'

—Pèssima. La classe obrera es res-sent de la depressió .que regna en laindústria a conseqüència de les càrre-gues que pesen damunt d'ella i deldesordre econòmic existent, creat perla dictadura. A més d'això, cal teniren compte que l'obrer portuguès sem-pre ha estat un dels més mal pagats.Actualment el tipus mitjà de jornalen la indústria és de cinc pessetes dià-ries. Ja podeu imaginar-vos quin ni-vell de vida representa això !

—Atur forçós?—Molt. El nombre dels sense feina

augmenta cada dia. Sense auxilis delGovern, sense possibilitats d'adaptar-se a noves indústries, car la depressióés general, no tenen altre remei queanar de casa en casa demanant al-moina...

—Aleshores, ¿en quin.estat es tro-ba el moviment sindical?

—Si tres o quatre anys enrera gau-dia d'una situació sòlida i floreixent,avui, amb els locals clausurats i elsafiliats dispersats, és una cosa migra-da i clandestina sense cap influènciaeconòmica i social. Per altra banda,no és hora ara d'acció sindical, sinód'acció revolucionària.

—¿ Influències polítiques en els sin-dicats ?

—La preponderant, la socialista.En segon lloc, la comunista. Els anar-quistes no hi tenen gairebé res.

—Situació actual dels partits polí-tics ?

—El partit amo de la situació—ai-xò us semblarà una paradoxa—és elsocialista. Cada dia que passa es, vaenfortint més, sobretot per l'ingrés defugitius d'altres partits que han de-mostrat llur poca preparació i aptitudper als moments que es preparen. Pri-mer el partit demòcrata, i després elradical, han hagut de. retre's davantla puixança del partit socialista, pui-xança relativa dins les .actuals cir-cumstàncies. Cal fer justícia als co-munistes, els quals han sabut crearun partit que en importància numèri-ca segueix al nostre.

Conversa amb el company EduardRodrigues Neto, exiliat portuguès

—¿ Causes i conseqüències de l'es-tabilització de la moneda portugue-sa, operada recentment?

—Aquesta operació no ha estat al-tra cosa que una cadena més amb quèel nefast Carmona ha lligat la mevapobra pàtria amb Anglaterra. La in-tenció de la dictadura ha estat la devoler deturar la davallada, de tempsençà iniciada, de tota l'economia por-tuguesa. Però, res no hi val. Les cau-ses subsisteixen, i el nou emprèstitque s'ha operat per a realitzar, l'ope-ració de l'estabilització ve a agreujarel mal, el qual no ha de trigar a es-clatar amb tota virulència.

-—Per a completar el quadro de lasituació actual a la vostra terra, di-gueu-me, ¿ en quin estat es troba elmoviment cooperatiu?

—En un estat lamentable. El mo-viment cooperatiu ha estat una altrade les víctimes de les fúries dictato-rials. Del magnífic planter de coope-ratives de consum i producció que exis-tia vuit o nou anys enrera, sols restenunes poques cooperatives independentsi les militars. Totes les altres, les quetenien una mica de color republicà osocialista, han estat clausurades i, dis-soltes, i llurs béns incautáis pel Go-vern. Una cosa semblant al que pas-

El Banc d'Espanya i la depreciacióde la pesseta

iLa situació actual de la pesseta en

el mercat internacional i la sèrie deconflictes que han sorgit aquests dar-rers dies, no són altra cosa que la de-mostració de la irregularitat en quèes troba la vida econòmica del nostrepaís. Un exemple característic d'a-questa situació irregular ena el pro-porciona el Banc d'Espanya ; aquestainstitució, per ésser com és l'organis-me central i el pontífex màxim del'economia espanyola, hauria d'ésserla primera de passar pel cedaç d'unareforma rigurosa i d'ésser obligadaen el futur. a emmotllar el seu fun-cionament dins de normes de la mà-xima claredat i de la publicitat mésdiàfana.

El funcionament actual del Banc,així com les seves relacions amb l'Es-tat, està tacat d'una 'manca de pre-cisió que tothom hauria de desitjarveure bandejada. El Banc d'Espanyaactua dins de les normes de la Lleid'Ordenació bancària de 1921, reto-cada posteriorment en alguns aspec-tes. Des del punt de vista legal, ¿ quèés el Banc d'Espanya? El Banc ésuna entitat privada que a conseqüèn-cia d'un conveni amb l'Estat espa-nyol,' té el privilegi exclusiu d'eme-tre bitllets. El Banc d'emissió té unaquantitat d^ reserves metàl·liques que,juntament amb l'or del Tresor, cons-titueixen la garantia de la circulaciófiduciaria. El Banc, sense autoritza-ció del Consell de Ministres, no solsno pot disminuir les seves reservesmétalliques, sinó que ha de procuraraugmentar-les. Aquestes són les clàu-sules de l'esmentada llei.

La reservà metàl·lica tesauritzadaen el Banc d'Espanya és de propietatprivada del Banc. Cal remarcar, amés, que el bitllet espanyol està ta-cat jurídicament d'un defecte : la se-va admissió no és obligatòria en capmena de pagaments, mentre no s'ha-gi pactat cosa. contrària ; sols és obli-gatòria l'admissió d'or o d'argent (ar-ticle 1170 del Codi Civil). En un sis-tema en què fos assegurada la lliureconvertibilitat del bitllet de banc enor, la garantia metàllica del bancd'emissió seria efectiva, encara quela garantia metàl·lica fos propietat ex-

clusiva del Banc d'emissió. Però ettel nostre país, d'ençà del 1883, elBanc d'emissió ha deixat de lliuraror a canvi de!s bitllets, i lliura ar-gent només. De manera que el nos-tre sistema, si legalment és bimetal-lista—l'únic país d'Europa en quèencara ho és—de fet és monometal·lis-ta en argent, car el bitllet de bancsols és convertible en aquest metall.

No cal dir com un règim d'aquestanaturalesa ha de provocar, junt ambaltres causes, un-a forta depreciaciódel nostre signe monetari. I d'aquestasituació, l'únic que en surt beneficiatés el Banc d'Espanya. Com més esdeprecia la pesseta més li val l'orque té encaixat, i com sigui que se-gueix el sistema de pagar sols ambargent, forçosament ha de contribuira lat baixa de la pesseta, ja que el va-

, lor específic de l'argent baixa contí-nuament. El Banc d'Espanya podriaespecular impunement contra el va-lor de la pesseta, ja que ell seria1 elprimer beneficiat. Si bé la pesseta,instrument, de treball de tots els es-panyols, es troba en principi garan-tida per una forta reserva d'or i d'ar-gent que té encaixat el Banc d'emís-sió, de fet, amb els bitllets sols po-dreu obtenir una quantitat en argent,que tindrà en el mercat internacionalun valor molt més baix que el legaldins d'Espanya, a causa de la depre-ciació d'aquest metall. A base d'aquestfet, l'Estat espanyol no ha vacil·laten èpoques de dèficit en la Hisendanacional, a acudir a aquest remei. Haencunyat tot l'argent que li ha estatofert i pel sol fet de l'encunyació,l'argent guanyava un valor molt mésalt que el que tenia d¡e fet. Aquestapolítica ha estat practicada amb tan-ta constància que avui un dels pro-blemes més greus que tants; bons ren-diments produïa ,en vistes a una fu-tura estabilització és la desinonetit-zació de les excessives quantitatsd'argent existents.

Tots aquests fets han portat, na-turalment, les seves conseqüències.Davant d'això és evident que, si esvol intentar una acció estabilitzadora,cal començar per reformar l'actualsistema monetari i intervenir amb to-ta cura en la situació del Banc d'Es-panya. • J. SARDÀ

sa a Itàlia a l'adveniment del fei-xisme.

—Passem a l'acció futura : ¿ quinasortida veieu a l'actual situació?

—La Revolució ; però no una revo-lució com la vostra, feta amb els votsa la mà, sinó amb'les armes. Serà do-lorós, car això serà continuar la his-tòria truculenta de la nostra pàtria,però no hi haurà altre remei. Tan debo aquesta sigui l'última!...

—¿ Conseqüències immediates de larevolució ?

—Ja podeu afigurar-vos que, desprésdel que hem passat, no podem sentir-nos gaire generosos. Una de les qüestions en què ens aplicarem amb mésenergia, serà la religiosa. Tancamentde tots els centres religiosos, i, ja nocal dir-ho, separació absoluta de l'Es-glésia i l'Estat. Un altre dels proble-mes que demanen urgent resolució ésel de la terra, que presenta caràcterssimilars al d'Espanya, Cal naciona-litzar la terra no conresada. Una altrade les conseqüències de la revolucióserà la cessació de tota relació ambAnglaterra i l'anul·lació de tots elsconvenis que ens tenen lligats ambella. Heu de saber que hi ha en vi-gor un acord secret entre la dictaduraportuguesa i Anglatrera, no l'Angla-terra laborista, sinó la conservadora,en virtut del qual aquesta nació s'obli-ga, a canvi, de certes concessions co-mercials, a posar 100.000 homes a dis-posició de Portugal en cas de guerraamb Espanya. I com aquest, hi haaltres acords tant o més greus. La re-volució permetrà, també, l'estudi se-riós del que tant desitgem les novesgeneracions : la unió amb els poblesd'Espanya. Com en el cas d'Àustria,això ha d'ésser la resolució de moltsdels nostres problemes econòmics. Elsaltres pobles ibèrics també hi guanya-ran amb aquesta unió, sobretot perl'aportació de les nostres grans rique-.ses naturals i el mercat que represen-ten les nostres colònies. En aquestamagna obra, tenim tota la cpnfiançaposada en vosaltres, catalans...

—En serem dignes, esteu-ne segur.I ara, per acabar, digueurme, ¿ quinapart pren el partit socialista en la pre-paració de la revolució?

—Com us he dit, el socialista és elprimer partit del país, i és el que por-ta la direcció del moviment revolucio-nari. Tots els membres del Governrevolucionari són socialistes, nome-nats,, enteneu-ho bé, d'acord amb elsaltres partits que amb nosaltres for-men el front antidictatorial : ,el de-mòcrata, el radical i el comunista.L'endemà de la revolució l'esdeveni-dor serà nostre, car comptarem ambuna majoria parlamentària impressio-nant. Malgrat això, el caràcter del nouGovern haurà d'ésser forçosamentmoderat en les seves realitzacions, noper1 la gent nostra, sinó perquè ens hiobliguen els, compromisos contrets ambels altres partits que ens ajuden enla tasca revolucionària, i també per-què les condicions del país no perme-trien algunes reformes massa radicals,per a les quals el poble no està prepa-rat. Els mateixos comunistes, que jaés dir molt, ho reconeixen...

Ens acomiadem. Jo encara pre-gunto :

—I bé, quan serà això iI l'amic Rodrigues Neto em res-

pon, amb la seguretat que dóna la feen un mateix :

—D'ací quaranta-cinc dies.LLUÍS ARDIACA

Hem de votar l'Estatut de Catalunya. Ningú no pot abstenir-se'n

Pá«. * Justícia Sodai

LA CRISI DEL RAM DE LÀ CONSTRUCCIÓ Del meu carneiOpinió d'en J. M. Coll Masaguer sobre el problema de l'atur forçós

Davant la critica situació que tra-vessen actualment a Barcelona les in-dústries de la construcció i edificacióurbana, hem volgut consultar el pen-sament del nostre amic Coll Masa-guer, secretari de qüestions adminis-tratives i econòmiques de, l'Agrupa-ció del districte sisè de la U. S. C.,tant per la distingida posició que, coma contractista d'obres, ocupa dins elram, com per tractar-se d'un home decultivat esperit modern i d'afinadasensibilitat pels aspectes humans delsproblemes del treball, condicions totesque han donat a l'empresa que dirigeixun aire europeu poc freqüent a casanostra i que han fet el seu nom res-pectable per obrers i patrons. Vet acíel que ens ha dit l'amic Coll Masaguersobre les causes de l'atur forçós, elplantejament del qual ell va anunciarfa més d'un any, i sobre els possiblesremeis de la crítica situació present.

CAUSES GENERALS MEDIATES

La primera és, sens dubte, l'excésde construcció de vivendes durant elsúltims anys a Barcelona. La raó prin-cipal d'aquest excés de producció haestat la competència immoral dintredel ram. Gent completament insolvents'establiren de contractistes i oferirenpreus impossiblement baixos. Si l'obraanava bé no passava res. Es liquidavai ja hi havia un nou constructor aBarcelona. Si l'obra anava malament,el contractista insolvent no pagava alssubministradors, i com 4ue el propie-tari no tenia responsabilitat legal,quedava ell el més afavorit de tots elsque intervenien en l'operació. Aixís'expliquen els interessos exageratsque es pretenia obtenir amb cases delloguer, molt superiors, a vegades do-bles, dels que podien obtenir-se ambvalors bons.

Aquestes causes d'atur forçós po-den, doncs, ésser corregides subsanantla falta de previsió de la llei per uncostat, que hauria de fer pesar sobreels propietaris la responsabilitat delsdeutes del contractista, pels subminis-tres que es facin per llurs obres, iobligar igualment als propietaris atractar amb arquitectes solvents i, ca-pacitats, per a fer desaparèixer en granpart la malura del «firmón«, és a dir,l'arquitecte que per una quantitat irri-sòria signa els plànols necessaris pera obtenir el permís de l'Ajuntament,i que ja no es preocupa més ni de l'e-xecució de l'obra ni, de la seva marxaeconòmica.

L'altra part és culpa evident delsAjuntaments que hem patit a Barcelp-na que no s'han preocupat d'anar fentdesaparèixer les vivendes malsanes amesura que es produïen noves cons-truccions. Més avall tornarem a par-lar d'aquest aspecte de la qüestió, iconcretarem les mesures que, a judicidel que subscriu, tindrien efecte ràpidi positiu per ajudar a arreglar aquestproblema.

CAUSES GENERALS IMMEDIATES

A part de les condicions universalsde crisi, tenim el pànic econòmic decasa nostra, mentre el nou règim noes vegi consolidat i dirigit per un Go-vern, ferm.

La situació actual és interina. Lesorganitzacions obreres no estan encaralegalitzades com caldria, i desgracia-dament llur control no està pas sempreen les millors mans. Des del 14 d'a-bril, i a desgrat del molts caps visi-bles de les organitzacions, s'han pro-duït una sèrie de vagues, no totes

igualment justificables i oportunes. Elsresultats han estat clars : desmoralit-zació dels obrers i dels patrons que jatreballaven a preus ajustadíssims (acausa de la competència immoral dequè hem parlat abans) i que ara per-den diners ; inseguretat de preus fu-turs que impedeixen agafar feines no-ves ; por general del propietari-capita-lista, com a tal, espantadís. I, pertant, cancel·lació d'obres no comença-des (puc dir d'un sol arquitecte a quin'han cancel·lades sis) i reducció d'o-bres començades.

Altre resultat d'aquestes vagues haestat l'endarreriment en la produccióde materials, que ha fet disminuir per-sonal a moltes obres, per falta d'obracuita (totxos, maons, rajoles, etc.), laproducció de la qual no s'ha norma-,litzat encara des de la vaga darrera.

S'han de fer constar encara les de-ficiències (passatgeres, però indiscuti-bles) en el servei de sorres del PortFranc, fins al punt que un camió quefa dos mesos arribava a fer vuit viat-ges al dia, avui sols en fa dos.

CAUSES PARTICULARS

De part de molts patrons, reducciódel treball, obligats per l'endarreri-ment de pagaments universal, que avuisembla ésser a l'ordre del dia. Patronsque tenien seínpre una obra en marxaper compte propi, per a vendre-la des-prés d'acabada, ara no en fan cap. Po-dria citar noms, i no un o dos sola-ment, de constructors-propietaris que,després de tenir einparaulada la vendad'una casa, han fet marxa enrera, puix.s'estimen més la casa que no els di-ners perquè si els tenien els obliga-rien a comprar paper, que no fa goig,a guardar-los sense rèdit, o bé a edifi-car de nou, cosa- que, degut al conjuntde circumstàncies exposades, els fapor.

De part dels obrers, retraïment enla feina, nerviositat general i faltad'organització conscient i legalmentreglamentada.

REMEIS

Es evident que el primer que fafalta és retrobar la confiança del pú-blic ; això és qüestió del Govern.

Esperem que l'aprovació de l'Esta-tut de Catalunya, donant força i au-toritat veritable als homes de la Ge-neralitat, trobarà .en ells executorsresponsables per a fer valer la ditaautoritat i donar la sensació d'ordre id'endegament segur de la cosa públi-ca, necessària per a produir confian-ça i crèdit. Això, junt amb la ràpidalegislació sobre associacions obreres il'execució d'un programa intel·ligent igradual de millores socials, resoldràràpidament les causes particulars del'atur forçós.

El crèdit es descongestionarà i elretard en els pagaments, que tant em-pitjora la situació actual, desaparei-xerà.

El reinei definitiu, però, cal cer-car-lo en el foment de la construcció,i això sols pot obtenir-se indirecta-ment.

L'empresa d'obres públiques no re-presenta solució directa de cap mena.Una carretera o un túnel de gran im-portància difícilment empleará més demil homes. I sols ocuparà manobres.Les múltiples branques del ram de laconstrucció (fusters, manyans, gui-xaires, pintors, etc.) no en treurancap, benefici.

S'ha d'anar directament a la refor-ma urbana que produeixi la demandade cases. La perllongació del carrer de

Muntaner, s'indica tota sola. Obririauna nova artèria de comunicació ambel port, que tanta falta fa a Barcelona,ciutat majFÍtima d'esquena al mar.Destruiria barris dels més llastimososi avergonyidors de la ciutat. Anima-ria als propietaris a edificar gran nom-bre de cases, i això sí que seria unremei per a assegurar feina als seixan-ta i tants mils d'homeS que viuendels diversos rams de l'edificació.

L'objecció màxima que pot fer-se aaquest esquema és la falta de cabalsde l'Ajuntament i el resultat financiertan poc falaguer de l'obertura de laVia Laietana. Però no és cap dificul-tat insuperable. La qüestió de l'aturforçós a Barcelona és vital per Cata-lunya, 'i la Generalitat podria avalarl'operació financiera necessària perl'expropiació de les finques afectadesper l'a reforma.

,Pel que fa al resultat econòmic de-finitiu, cal només mirar el que handonat als seus respectius municipis, laGran Via de Madrid, els Boulevardsde París, el Kingsway a Londres itantes altres reformes, per a convèn-ce'ls que, un esquema d'aquesta me-na no sols no ha d'ésser cap pèrdua perl'Ajuntament, sinó cue pot devenirun excel·lent negoci, sempre que s'en-foqui com ho faria una entitat priva-da, és a dir, en benefici exclusiu dela Corporació i de tots els ciutadans.

La responsabilitat de les autoritats,és, doncs, cabdal. Tota covardia en eldetermini i execució de les mesuresnecessàries per a disminuir l'atur for-çós són mancaments imperdonablescontra el règim i contra la Ciutat.

COMARCALSGIRONA

Ja ha arribat a les meves mans elprimer número de la 3.* època deJUSTÍCIA SOCIAL i no cal dir amb quinafany l'esperava per a tornar, amb lesmeves modestes ratlles, contribuir alajut moral i també material com enl'anterior època, si ara fos necessari.Disposat com sempre a la defensad'una justícia social em posaré a ladisposició de l'humil i del perseguitque noblement defensi un ideal obre-rista i això ho faré amb el mateixentusiasme d'abans, i si ara puc su-perar-lo no cal dir com ho faré.

La meva alegria en veure aquestprimer número ha estat tan gran, queel considero un ésser de la meva fa-mília que després d'uns anys de noveure'l, l'ésser estimat retorna a lallar fent companyia al que més s'es-tima i que es procura no tornar aperdre.

El dissabte passat foren lliuratsal govern civil d'aquesta província elsestatuts d'una entitat que uns amicscoinc;dents amb els mateixos idealsde JUSTÍCIA SOCIAL, ens proposem quela «Unió Socialista de Catalunya» tin-gui també la seva secció a Girona, ifarem tots els possibles per anar crei-xent demostrant que els ideals delssocialistes catalans són de noblesa, ide lluita contínua fins aconseguir lajustícia que necessita tota personahumana.

Hi ha en projecte, que es realit-zarà dintre de poc, un gran acte deafirmació, socialista en el qual hi pen-dran part els prohoms de la «UnióSocialista de Catalunya».

M. Ros

EXEMPLARITATDe res no ens serviria que Cata-

lunya recobrés la serva llibertat si nohavia de servir d'exemplaritat almón, si no havia de 'donar normes alsaltres pobles i no havia de compliruna missió civilitzadora. En establir01 nostre Estatut, pensem que no so-lament resolem un plet secular i dejustícia, sinó que donem, com deiaCampalans, un sentit d'universalitata la nostra actuació. De res no ensserviria ésser catalans lliures si nofossin homes lliures i podent donar atots els altres homes normeç i solu-cions de llibertat.

Aquesta exemplaritat de la nostraactitud ja comença a estendre's, àdhucquan la nostra IHbertat tot just apun-ta. En tenim la prova en l'entusiastalletra que etl gran poeta armeni HrandNazariantz ha adreçat a un amic nos-tre, que ens ha autoritzat a reproduir-la. Hrand Nazariantz és un dels capsdel moviment nacional armeni i és unsocialitzant de sempxf. Amb HenriBarbusse va crear, ara fa uns dotzeanys, una Internacional del pensa-ment. Diem això per a remarcar queNazariant no é$ un e\sperit nchauvin»,sinó tot el contrari. Heus ací els pa-ràgrafs essencials de la lletra al·ludi-da i que demostren com l'actitud deCatalunya comença a ésser considera-da a l'exterior, per la seva valord'exemplaritat.

nOh, germans catalans, seguiu a-nwnt i camineu dret ; així dureu elvostre destí en la vostra voluntat !Consolideu la vostra generosa revolu-ció i serveu íntegra la i>ostra missiósublim, la vostra missió civilitzado-ra! La vostra veu serà una de lesme's escoltades. Tots els home-s comvosaltres són dignes de fer-la, sentir.

»Germans catalans, germans meusen humanitat ! fts l'hora de la joia.El meu pais encara oprimit, l'Armè-nia màrtir, a desgrat de les seves ca-denes, llança aquetet crit formidabledigne del gènere humà : Visca la lli-bertat! Fixem els ulls damunt d'o-questa vasta aurora : les nacions alli-berades, els Estats Units d'Europa!Ara Catalunya és una flama que ¿ilu-mina la gran ruta dels homes devé<sla més gran Realització.*

ULISSES

P. S. — «El meu carnet» anteriorha d'acabar amb la frase següent,que aparegué mutilada :

«Car a desgrat del sentit materia-lista que pren l'evolució de les socie-tats humanes, a desgrat del materia-fasme que hi ha a la base, de tota civi-lització, aquesta, a fi de comptes, ésconduïda i afaiçinwda per l'esperit.»

Hi ha gent que en lloc de volerqne es depurin les possibles respon-sabilitats del general Barrera, l'em-plenen d'honors. «CINTES» l'ha no-menat president en substitució deForonda. No podem oblidar-ho.

Justícia Social Pag. S

Els perills de l'hora actual. - On anem?Apaivagat poc a) poc el dionisíac

abrandament de les glorioses jornadesdel 12 i 14 d'abril, acallat el ressò ei-xordador dels clams i les músiques, iun poc destenyida la coloraina efíme- -ra de les llustrines, per una reaccióelemental fàcilment explicable (que noté res a veure amb el masegat tarannàmediterrani, puix és pròpia dels espe-rits primaris d'arreu del món), estemveient aquets dies com múltiples i di-verses gents de totes bandes, a dretai esquerra, han trasmudat llur engres-cament il·lús i calent dels primers dies,en el més negre i desesperançat delspessimismes.

«La República no ha millorat res !—clamen els uns—. Han gassat ja tresmesos des que fou proclamada i en-cara cada dia hem d'anar al taller oa l'oficina com abans fèiem. Creix ca-da setmana el nombre de companysparats. Els aliments són cars i do-lents. Les habitacions són antihigiè-niques. Frares i monges segueixen enllurs palaus. La guàrdia civil pul·lulapels carrers. Són empresonats els co-mitès de vaga. Cap responsabilitat nos'ha fet efectiva. Se'ns afusella coinals temps de l'Anido...»

«La República no ha millorat res !—criden els altres—. Els nomena-ments de governadors, jutges i capsde policia, són fets igual que sempre.La majoria dels botiguers tenen llursmostres en castellà. Pels carrers i pla-ces hi ha encara els rètols de la dicta-dura. Els catalans són forçats de ferel servei militar com sempre. A lesoficines públiques no se'ns deixa par-lar en la nostra llengua. Els nostresconflictes són atiats de fora .estant,perversament, pels enemics, de sem-pre...»

«La República no ha millorat res !—udolen els de més enllà—. Els pavirments estan pitjor que abans. L'A-juntament segueix reclamant taxes iarbitris. La lliura està per damunt decinquanta. La baixa de la Borsa prenaires catastròfics. No es pot eixir decasa sense sofrir esglais i veure cor-redisses. Els robatoris estan a l'ordredel dia. L'autoritat està sotmesa alsirresponsables. La violència; torna a

Un gremi desgraciatA la dinovena sessió de la Conferèn-

cia Internacional del Treball, realit-zada el 17 de juny a Ginebra, la se-nyora Palència, consellera tècnica go-vernamental espanyola, proposà la su-pressió del gremi d'escolanets i infantsde cors.

Va dir la senyora Palència que moltspares espanyols, per embutxacar unscèntims — no pessetes ! —• trametenllurs fillets a l'església, on aquestspassen moltes hores netejant, tocantcampanes, avalant el vi del diví sacri-fici, defugint l'escola.

Aquest treball, digué la senyora Pa-lència, deuen fer-lo nois majors de ca-torze anys o els vellets sense feina isense pa.

La proposició, ben raonada, huma-na, complement do la sàvia política deprotecció a la infantesa, va ésser re-fusada per 28 vpts contra 25.

Per què? No ho sabem. L'acta dela sessió no en diu res.

I és una llàstima. Al millor, elsxinesos, japonesos, indis, finlandesos,anglesos, alemanys, canadencs, afri-cans i els altres varen confondre es-colà amb capellà i no volgueren re-colzar, amb un vot, els crema-conventsespanyols, sense autorització ! I per-què seria molt instructiu que els se-nyors Tin Tut, Voshisaka, Tchou,ens definissin l'explotat gremi dels es-colanets i coristes d'església !

Declarem que sols l'absolut imperi de la llei - igualper a tots~-ens pot fer a tots igualment lliures.

ésser mestressa del carrer. Cada diaesclaten noves vagues i amb les exi-gències obreres i la crisij industrialanem de cap, sense remei, a la ruïnai al cataclisme...»

Tenen raó els que així s'exclamen?Fóra debades tot intent per a fer-loscomprendre la realitat. Llurs ànimessenzilles — puix obrers, menestrals iburgesos que així parlen tenen idèn-tiques estructures mentals primàries—no poden abastar la complexitat delsjocs de la vida i la compacta interde-pendència dels fenòmens polítics, eco-nòmics i socials. L'aforisme ment : hiha un cec pitjor que el que no 'vol veu-re, i és, certament, el que no potveure.

¿ Per què els parlaríem, doncs, delsactuals drets de ciutadania (inconegutsabans), de l'hegemonia del poder ci-vil (ahir somni impossible !), del pre-torianisme destruït (miracle de, tresmesos !), del Parlament obert (el Po-ble fent les lleis ! ), del reconeixementde la llengua i de la unitat catalanes(després de dos segles!), de la lliber-tat de consciència .(talment quimerainassolible!), i de la reforma agrària(magne cagpirament de la total eco-nomia hispànica!)?

** *

• Liquidem ara, de cop i volta, dossegles de despotisme borbònic, setanys de tirania dictatorial i set mesosde desfermada demagògia, plebea, Ca-talanista o conservadora, que tots elspartits—fora del nostre—han cercatd'afalagar les tèrboles passions de lesmultituds.

Crec, així, que si bé ho mirem, da-vant l'enorme dimensió .del procéshistòric que ara estem liquidant, hau-rem de reconèixer que tot això queavui diuen que passa—mal que tot fosveritat—és ben poca cosa. Si recordemels patètics accents amb què el pres-tigi màxim del nostre món de lesfinances i de la política burgesa au-gurava el tràgic adveniment de la Re-pública, arrossegada pels cabells pelpropi anarquista de Terrassa, hauremde confessar que ens hem salvat de lasegura catàstrofe de la manera mésexquisida, i que la commoció sofertaper la Borsa, la davallada del canvi il'agitació social d'avui són simplesjocs d'infant.

¿ Voleu dir, amics, que n'hi ha rnra escruixir-nos ni per a esgarrifar-nos ? Aquí on hem viscut anyá i anysmorint sota l'esclat de les bombes ur-bicides, aquí on hem patit xusmesuniformades assaltant periòdics i sa-quejant impremtes, aquí on hem vistcremar convents i esglésies set dies iset nits, aquí on ens hem deixat pren-dre els fills per a dur-los a matar enterres d'Àfrica, aquí on hem toleratmesellament un període inacabable

• d'assassinats anònims i de «llei de fu-gues» per a anar a parar, amb la gara-gara general, a la més absurda i im-becil de les dictadures !

I durant set anys d'abjecció i d'o-probi — per a allargar inútilment l'a-gonia d'un règim putrefacte -— hemvist la lliura pujar de vint enters, elpatrimoni ciutadà malversat en xeri-noles de pervinguts i cortesans, la ri-quesa pública devastada per la voraci-tat dels mercaders amorals, la digni-tat humana trepitjada pels cretins, lacultura escarnida per l'analfabetismegalonejat, la llei feta caprici i la .jus-tícia convertida en bagassa del dès-pota.

Aquí on hem tolerat tantes vergo-nyes sense excusa i on hem soferttantes dolors inútils, hauríem .de tenirara una mica de contenció — ara quees forgen grans coses pel demà —,pera examinar serenament els esdeveni-ments, per a no demanar a la Repú-blica redemptora allò que hem de sa-ber merèixer amb la nostra dignitati guanyar amb el propi esforç, i pera no donar als homes del Govern laculpa d'allò que nosaltres, i única-ment nosaltres, són culpables i respon-sables, per no haver deturat abans elfatal procés de descomposició del rè-gim, extirpant amb l'enèrgica contun-dencia d'un gest quirúrgic l'abscés es-tercoraci de la dinastia borbònica.

Recordem les paraules del noblepensador francès : «La mala colord'un moviment no és mai un argu-ment decisiu. Jo veuria un movimentpopular del més odiós caràcter, unaveritable jacqueria, l'egoisme dient al'egoisme: «La borsa o la vida!», ijo exclamaria encara : «Visca la hu-manitat ! » Vet ací que es funden be-lles coses per l'avenir. Les grans apa-ricions van sempre acompanyadesd'extravagàncies ; no arriben a unagran potència fins que els esperits filo-sòfics els han donat forma.»

La fi de la humanitat no .és el re-pòs, sinó la perfecció. Però ens convéa tots,' és necessari per a la salut pú-blica que les «extravagàncies» s'aca-bin ben aviat.

** *Si comprendre-ho tot ho fa perdo-

nar tot, no vol dir això xque hàgimd'esguardar passivament el curs delsesdeveniments i callar davant les atza-gaiades d'uns i altres.

Tot això que passa és prou explica-ble, certament. La mala fe dels ene-mics del nou règim no té límits i lainnocència de les masses és infinita—ja ho sabem. Però després de les dureslliçons de l'experiència, de l'exempleadmirable d'altres ciutats d'Espanyai de les protestes de renovació i d'es-carment dels homes més significatsdel camp sindical, creiem—i teníemdret a creure-hi—que l'organitzacióobrera hauria donat ara altres mostresde capacitació i de sentit de responsa-bilitat. Mai els mancaments dels altrespodran ésser digna excusa per als nos-tres -mancaments. Tota l'obra de re-novació social està per fer. La nostraforça única i omnipotent és la justíciaimmanent de la nostra causa. La lluitauniversal entre la burgesia i el prole-tariat sols s'ha plantejat fins ara aCatalunya en el camp favorable alsnostres enemics : violència contra vio-lència. I en aquest camp sempre se-rem vençuts. Quan parlin les pistolescontestaran els màusers i les metra-lladores. Hem de portar la lluita so-cial al camp de les idees. El llenguat-ge de les armes no és cap llenguatgehumà. Burgesos i treballadors no handiscutit encara humanament. Avui,que totes les poásiBilitats de redemp-ció són obertes al davant nostre pelcamí del dret i de la llei, hem de llui-tar amb les armes del diàleg. I en elcamp serè de la raó — com que la raóés nostra — guanyarem sempre.

No és encara el moment de la re-visió i de la critica, que haurem defer un dia amb la claredat que és prò-pia del nostre esperit : hi ha plets alcarrer. I si bé ' nosaltres ens hauríemestat de plantejar-los ara, com teme-ràriament s'ha fet per la voluntat

d'uns quants (que el poble treballa-dor no ha estat consultat), la nostraposició de socialistes ens colloca fatal-ment al costat dels obrers. Però, coma membres d'una ' mateixa família,hem de dir el nostre plany amb la sin-ceritat que devem als nostres fami-liars.

Els moments són greus i s'imposauna gran serenitat. Una gran sereni-tat i una gran valentia per a reconèi-xer els errors i — si cal — canviarles tàctiques. On anem? ¿Tenim unpla de conjunt i un programa articu-lat per a demà ? ¿ Quin interès ser-veix avui aquest ufanos esclat de va-gues, idèntiques a les d'abans, el delprogrés o el de la reacció ? ¿ Què con-vé més als treballadors i als ciutadans,consolidar la República democràtica oprovocar la instauració de la dictaduraamb gorra frigia? ¿Quin el avui elnostre deure humà?

Nosaltres, els homes de la UnióSocialista de Catalunya, no admetem,en nom de cap interès ni de cap dog-ma, cap llibertat contra la llibertat.A nous temps corresponen noves ma-neres, i en les repúbliques democràti-ques tota coacció és intolerable. Noadmetem que es vulgui posar el Sin-dicat fora de la llei, però tenim dreta exigir que el Sindicat es posi dintrede la llei. Al marge de la llei no potquedar-hi cap home digne de la ciu-tadania. Declarem que sols l'absolutimperi de ,la llei — igual per a tots —ens pot fer a tots igualment lliures.

Aspirem ardidament, noblement, asuperar el règim capitalista amb la so-cialització dels mitjans de producció,distribució i canvi, i amb l'abolicióde castes i classes, agermanats totsels homes en una superior integracióde la humanitat emancipada.

Aspirem a superar el règim capi-talista per l'únic camí possible : perl'ennobliment, la capacitació i l'ele-vació del poble, per l'omnipotentsimbiosi de treballadors i d'inteUlectuals. Aspirem a superar el rè-gim capitalista,- però no per a des-truir l'industrialisme ni menysprearel magne llegat milenari de la civilit-zació, sinó per a millorar-lo, enriquir-lo i humanitzar-lo. Aspirem a superarel règim capitalista, però no per a re-tornar a la vida idíl·lica dels bàrbarstemps primitius, ni per a consagrar-nos al pastoreig.

RAFAEL CAMPALANS

Nadal Nallol a BarcelonaEl nostre amic H. Nadal Mallol es

troba ja entre nosaltres. Barcelona vasaber donar una bona rebuda, una re-buda digna, a l'home que tant i tantha fet per Catalunya des de les terresamericanes. A les paraules de JUSTÍ-CIA SOCIAL de la setmana passada no-més hi hem d'afegir la satisfacció detenir ja entre nosaltres a H. NadalMallol.

El non local de JUSTÍCIA SOCIALi de la ü. S. de C.

Des de fa molts pocs dies, la Re-dacció i l'Administració de JUSTÍCIASOCIAL í les oficines ' centf als. de lanostra Unió Socialista de Catalunyaes troben instal·lades en un nou local,carrer del Carme, n.° 3, pral.

Aquesta millora material respon àl'èxit que ha obtingut JUSTÍCIA SO-CIAL, no obstant ésser tot just al co-mençament de la seva tercera època,i a la prosperitat cada dia creixent delnostre partit.

Pag. 6 Jiuticia Sodai

COOPERÄTISMEEL REGIM LEGAL DE LES COOPERATIVES

ESPANYOLESDEL C O N F L I C T E DEL PORT

UN FET SIGNIFICATIUAl cap de trenta anys d'estar-ho de-

manant, a la fi les societats cooperati-ves espanyoles disposen d'un cos legalque regularà llur existència. Aprofi-tant la diada de la Cooperació inter-nacional, escaiguda el dia 5 d'aquestmes, .el Govern provisional de la Re-pública ha promulgat per decret la lleitan esperada pels nostres cooperadors.

Fins ara les cooperatives havien es-tat compreses dintre la llei d'Associa-cions i subjectes al codi de Comerç,fet que donava lloc a un seguit demalentesos i confusions. La situacióvenia empitjorada per la desorientacióque regnava en matèria tributària, carsi bé la llei d'utilitats establia unesexcepcions a favor de les Cooperativesben determinades, ben sovint les dele-gacions d'Hisenda, encoratjades mol-tes vegades pels gremis de detallistes,s'entossudien a ignorar-les i contínua-ment estaven amoïnant les cooperati-ves amb actes i expedients.

El text del decret promulgat pelGovern de la República és el mateix,salvant algunes modificacions que noel milloren pas, que establí la ponèn-cia nomenada en 1923, integrada perrepresentants de les diverses esferesafectades i en la qual intervingué en

Noces d'or de la coopera-tiva "Voouroit" de Gand

Aquesta famosa cooperativa flamen-ca, fundada per Edvard Anseele, ce-lebrarà en el mes entrant el 50* ani-versari de la seva creació, amb diver-sos actes de caràcter popular.

Per a un dels números vinents deJUSTÍCIA SOCIAL preparem una amplainformació sobre l'origen i descabde-llament històric d'aquesta societat.

La cooperacióa Txecoeslovàquia

L'estat actual de la cooperació aTxecoeslovàquia, segons dades de laUnió Central de Cooperatives Agríco-les, és el següent, expressat en xi-fres :Cooperatives de crèdit sistema

Kampelik-Raiffeisen . . . 5.298Cooperatives de crèdit sistema

Schultze-Delitsch . . . . 1.924Cooperatives agrícoles . . . 5.̂ 56Id. de vivenda . i.6i8Id. de consum 1-079Id. de diversa espècie . . . 130Federacions cooperatives . . 47

Total 17.021

Aquesta xifra representa un aug-ment de 584 unitats sobre el total del'any 1929, augment degut' principal-ment a la creació de noves cooperati-ves agrícoles i de crèdit.

Company SocialistaLes cooperatives de consum són

un dels mitjans més immediats ieficaços de realització socialista.

Afilieu-vos a la que tingueumés propera.

Interveniu en là seva direcció,per tal de guanyar-la a la bonacausa cooperativa i socialista.

Joan Ventosa i Roig, President de laFederació de Cooperatives de Catalu-nya, i d'una manera activíssima, coma Secretari de la Comissió, l'intelli-gent cooperador castellà, del Serveid'Agricultura del Ministeri de Fo-ment, Antonio Gascon Mìramon. Elprojecte elaborat per aquella ponènciaés remarcable per la seva claredat iprecisió, i totes les' bones qualitats deldecret ara promulgat provenen d'a-quell text.

Com sigui que l'Estatut de Catalu-nya disposa que la legislació sobre co-operatives i mutualitats és d'exclusi-va competència del Govern català—co-sa de la qual heñí de felicitar-nos en-sems que felicitem i regraciem els re-dactors de l'Estatut—l'aplicació deldecret del Govern central al nostre Es-tat és provisional mentre el Governde Catalunya no promulgui la seva.

La vaga declarada al port de Bar-celona entre els obrers descarregadorsi, les empreses concessionaries, ha do-nat lloc a un fet molt significatiu quevolem fer remarcar amb tota laimportància que pren als nostres ulls,per tal que l'exemple que se'n des-prèn sigui seguit i continuat. Deixantde banda les causes i orígens del con-flicte i totes les incidències que pre-senta, volem referir-nos solament al'actitud que han adoptat els obrersvaguistes d'adreçar-se a les cases con-signatàries per tal de procedir direc-tament a la descàrrega dels vaixells,prescindint de l'intermediari inútilque, amb l'excusa del seu utillatge ila seva organització, encareix l'opera-ció i estableix una separació inneces-sària entre les dues partes interessa-des. No sabem amb quin esperit fouportada a la pràctica aquesta decisió :

El centenari de la cooperació de producció a .FrancaSota els auspicis de la Federació

Nacional de Cooperatives Franceses deProducció s'estan organitzant diversesmanifestacions que tindran lloc a Pa-rís durant els primers dies d'qctubrea commemorar la primera associaciócooperativa de producció fundada perFelip Bûchez l'any 1831.

Entre els diversos actes que se ce-lebraran figuren el Congrés Nacionali una conferència que sobre «L'orga-

nització futura del Treball» tindrà llocen el t Palau del Trocadero. Hi pren-dran part Albert Thomas, Director del'O, I. F. ; Léon Jouhaux, SecretariGeneral de la C. G. T. de França ;Frédéric Brunet, President del GrupCooperatiu a la Cambra de Diputatsfrancesa, i E. Oriat, Secretari Gene-ral de la Federació Nacional de Coo-peratives de Producció.

L'Escola Cooperativa InternacionalAquests darrers dies s'ha celebrat a

Freidorf, la vila cooperativa situadaprop de Basilea i propietat de la UnióSuïssa de Cooperatives de Consumi(Verband Schweix Kpnsumverein,e)l'onzena escola cooperativa internacio-nal, organitzada per l'Aliança Coope-rativa Internacional. En la primerasetmana, compresa entre el 4 i PII dejuliol, s'han donat dues interessantsconferències sobre la cooperació a Suïs-sa, i altres tres sobre «L'extensió delmoviment cooperatiu internacional»,«El moviment cooperatiu i la crisi eco-nòmica mundial» i «La Cooperació ala Xina i el Japó». En la present set-mana s'ha donat un curs de cinc con-

ferències sobre el tema general «LaCooperació de productors i consumi-dors organitzats», en el qual s'ha ana-litzat, des de diversos punts de vista,un dels problemes econòmics fonamen-tals que els cooperadors han de tractarde resoldre. La primera conferènciaha estat destinada a fer una exposiciómundial del problema ; les dues se-güents han examinat el problema desdel punt de vista dels consumidors idels productors, respectivament, i lesdues altres conferències han tractat dela possibilitat de crear relacions or-gàniques entre els moviments coope-ratius de producció i consum, tant enel camp nacional com internacional.

El Professor Sombart i la Cooperació de consumDel dia 18 ,al 20 d'aquest mes se

celebraran a Hannover les sessions del .XX Congrés anual de la Unió Nacio-nal de Cooperatives alemanyes de con-sum (Reichverband deutscher Kon-sumvereine). En una d'elles, l'econo-mista alemany, mundialment famós,Prof. Dr. Werner Sombart, descab-dellarà la tesi «LaeCooperació de con-

sum i la nació». El Prof. Sombart con-sidera el moviment cooperatiu de con-sum com una de les més importants iesperançadores aparicions del nostretemps i en la seva tesi farà remarcarla importància nacional d'aquest as-pecte de la cooperació en els actuals .moments de la història econòmica d'A-lemanya. . f

Bibliografia CooperativaPrincipals obres sobre Cooperació aparegudes recentment

AYYAR, V. G. BAMAKEISHNA : Small scaleproduction in India. A study in Indian'In-dustrial organisation. Prefaci'' per HenryClay. Londres Williams & Morgate. VII+ 60 pàgines.

GLASER, CEZAB : The international Wheat,Pool and the Cessation of Economic Crisisof the World. Budapest, 1981. 15 pàgines.

LABADESSA,. ROSARIO : La Cooperativa. Idee erealtà. Boma, 1981. Cooperativa «Ape M.C. M». 94 pàgines.

Direcció d'Agricultura. Departament agrico-la i forestal del Japó : «Sangyo Kumiai Yo

ran (Outline of Co-operativé Societies)». Enjaponès i anglès. Tóquio. 160 pàgines.

STBICKLAKD, C. F. (del Servei civil Hindú) :

si inspirats en un pla preconcebut iamb desig d'aplicar-la de faisó defi-nitiva, o bé amb un caràcter pura-ment circumstancial, en espera de laresolució del conflicte, per a tornar al'antiga organització. Si aquesta ha-gués estat la primera intendo, creiemque els avantatges de diversa índoleque ja hauran trobat en l'aplicaciódel nou sistema, els encoratjaran aestablir-lo d'una manera permanent iprescindir per a sempre de l'empresacon cessionária. Veritat és que al comen-çament, tots els avantatges positiusque trobaran en la nova organització esveuran anul·lats per l'obstrucció querealitzaran els patrons, els quals noes conformaran així com així a deixarel negoci a mans de llurs obrers, i pelboicot que les cases consignatàries,fent causa solidària amb els patrons,els declararan ; car és evident que siara ho han acceptat, han estat forçadesper les circumstàncies.

Nosaltres esperem que, malgrat lesdificultats inseparables dels primersmoments, sabran continuar els nos-tres companys pel camí iniciat, únicamanera d'aconseguir un resultat defi-nitiu i permanent : l'alliberament delpatronat, amb tots els avantatges mo-rals i materials que això representa.Tot depèn de la fermesa i de la capa-citació que demostrin en la lluita ; nos-altres ens trobarem sempre a llur cos-tat, i amb nosaltres, n'estem segurs,tot el sector sa de l'opinió ciutadana.

Fóra mòlt de desitjar que l'exempledonat pels coratjosos obrers del ports'estengués a altres oficis on és de fà-cil aplicació la fórmula de contractescol·lectius establerts directament pelsobrers agrupats en associacions coo-peratives de treball : obrers de Ja càr-rega i descàrrega en molls i estacions,obrers del ram de construcció, treba-lladors agrícoles, és a dir, en tots elsoficis on el procés de treball no exi-geix un utillatge costós i els obrerspoden erigir-se en empresaris per aemprendre directament les obres quees presentin, anul·lant d'aquesta ma-nera l'intermediari a benefici d'ellsi de la societat.

Un altre dia parlarem amb més de-tall d'aquest aspecte tan interessantde la cooperació que són les coopera-tivesi de treball, que tant de bé po-den fer als nostres obrers. No crecque ens costi gaire convèncer-los delsavantatges d'aquest sistema, car l'e-xemple que s'ha produït en la vagadel port i els corrents favorables quecorren dintre el Sindicat del Ram deConstrucció, són proves de llur bonadisposició, alhora que de llur capaci-tació creixent. Li.. A.

«Baport on the possibility of Introducinga System of Agricultural Co-operation inPalestine». Jerusalem, Printing and Sta-tionery Office. 55 pàgines.

Vsiesoyuinij Soviet Pramyalovoj CooperataliVsi-ecopromsoviet (Consell panrus de Fe-deracions de Cooperatives artisanal») : Pro-myschlennaja Cooperatala S. 8. 8. fi. V.lÓZS-ZQ.Statístitcheskij Ejegodnik. La Coo-pération artisanale en U. R. 8. 8. en1928-1929.» Anuari estadístic en rus i enfrancas. Moscú, 1981. 188 pàgines.

PAGE, KIBBY : A New Economie Order. NovaYork, Harcourt, Brace and Co. 887 pàgines.

POTTER, BEATRICE : The Co-operative Move-ment in Great Britain. Londres, GeorgeAllen and unwin. XXVIII+ 260 pàgines.

Justícia Social Pag. 7

Informacions socials i econòmiquesLa petita indústria rural i el Coo-

perativisme menestral, en laU. R. S. S.

El Gosplan (Departament d'Esta-dístiques de la Comissió de plans iprojectes de l'Estat) ha fet públiquessuara les xifres d'un cens de la petitaindústria rural i del cooperativismemenestral. Heus ací els resultats :

«Sobre 7.481,700 obrers- industrials,4.515.600, val a dir, prop del 60 percent, treballen en la petita indústria,i 2.966.100 en la gran indústria. En1928-1929, el valor total de la produc-ció de la retiti indústria arribà a 4.700milions de rubles, o sigui, al 21'6 percent del valor total de la produccióindustrial, que fou de 21.750 milionsde rubles.

»La petita indústria excel·leix, so-bretot, en certes branques, com '^ tèx-til, indústria de la fusta, alimentació,vestits, fabricació de vaixella i petitsarticles de ferro. En aquestes branquesla petita indústria produeix fins al .90per cent de la producció total.

»La gran majoria dels treballadorsocupats en la petita indústria (propdel 75 per cent) viuen al camp, i són,a la vegada, pagesos. Aquests «kous-tarsB, com se'ls anomena en la U. R.S. S., fabriquen ells mateixos prouquantitat dels objectes que necessiten :sabates, vestits, articles de cuina ifins eines agrícoles, exceptuant les mà-quines. Produeixen també per a lavenda.

»El 66 per cent dels «koustars»viuen en la República Socialista Fe-derativa Soviètica de Rusia (R. S. F.S. R.). La regió de Moscú és el cen-tre més dens dels «koustars». En lesaltres regions la densitat de la pobla-ció menestral i el valor total de laproducció són menors, però la granindústria hi és també menys desenvo-lupada. Pel valor de lá producció me-nestral, el Caucas, gràcies a la fabri-

• cacio de tapissos, figura en primerterme.

»Els «kdustars», treballant sovintper un mercat llunyà, sempre han sen-tit la necessitat d'organitzar-se en so-cietats cooperativistes, tant per pro-veir-se com per vendre els seus pro-ductes. Aquests darrers anys (1927-1930), el cooperativisme menestral esdesenvolupà de pressa. Segons el censde la petita indústria, no menys del25 per cent d'aquests treballadors erenmembres d'una cooperativa menes-tral. . ' , '

»A més, segons la darrera estadís-tica publicada pel Congrés pan-rus deles federacions de cooperatives menes-trals, hi havia en la Unió Soviètica,el primer d'octubre de 1930, 18.363 so-cietats cooperatives de menestrals,comprenent 2.192.000 membres, delsquals el 60 per cent vivien al camp iel 46 per cent eren, també, membresde societats cooperativistes de produc-ció tenint un taller comú. El primerd'octubre de 1929, les xifres correspo-nents eren : 15.994 societats, 1.460.000membres. Durant l'any 1929-1930, elvalor de la producció total de les coo-peratives menestrals fou de 2.500 mi-lions de rubles, contra 1.600'milionsde l'any 1929-1929. En 1928-1929 lescooperatives proveïren de matèries pri-mes als menestrals, per valor de 8*82milions rubles.

»Les cooperatives locals dels dife-rents tipus s'adhereixen a unions re-gionals. El primer d'octubre de 1930,la U. R. S. S. tenia 385 unions regio-nals, de les quals no tenien una fun-ció especial. El nombre de les unionsespecialitzades tendeix a créixer anydarrera any. Al seu torn, les unionstegionals s'afilien a les grans unions,

la més important de les quals és laUnió russa de cooperatives menestrals« Vsekopromsoyus). »

Calendari de CongressosEls Congressos per al pròxim mes'

d'agost són els següents :1-8, a Ginebra : Sisè Congrés mè-

dic internacional dels accidents del tre-ball i de les malalties prçfessionals.

9-12, a Estocolm : Confederació delssindicats suecs.

io, a Ginebra : Comitè central per-manent de l'opi (Societat de Nacions).

13-17, a Estocolm : Federació Inter-nacional d'associacions magisterials.

15, a Bucarest : Confederació Inter-nacional dels estudiants.

17-21, a Estocolm : Internacional dela porta oberta.

17-22, a Berlín ; Congrés interna-cional dels obrers tèxtils.

23-29, a Amsterdam : Associació In-ternacional de relacions industrials.

26-31, a Ginebra : Conferència de lescolònies de vacances i obres a ple aire.

31-5 (septembre), a Francfort delMein : Confederació General dels Sin-dicats alemanys.

31, a Ginebra : Delegació del Comi-tè financier per a l'estudi 'de la qües-tió de l'or (Societat de Nacions).

Nova central sindical al Japó

El Sindicat de gents.de mar del Ja-pó ha proposat als diversos sindicatsde la dreta i del centre, la constituciód'una nova central sindical nacional.

Com a primer pas, el Sindicat degents de mar proposa la constituciód'un círcol sindical on es garantitzinla independència i llibertat d'acció decada organisme.

El,cîrcol comprendrà, probablementonze organitzacions. Sis de dreta : Fe-deració general del treball (Nipón Ro-do Sodomei) : Federació dels treballa-dors d'empleats d'Estat (Konggo Ro-do Sodomei) ; Federació dels treballa-dors dels arsenals de la marina (Kai-gun Rodo Kumiai Renmei) ; Federa-ció dels sindicats dels obrers de tallersmarítims (Nipón Zosen Rodo Ren-mei) ; Federació de gents de marde la marina mercant (Kaiin Kgokai).I cinc organitzacions del centre : Fe-deració nacional dels sindicats (Zen-koku Rodo Kumiai Domci) ; Confede-ració dels sindicats japonesos (NipónRodo Kumiai Sorengo) ; Sindicat delstreballadors de l'Arsenal d'Osaka, dela societat d'electricitat de Kioto, etc.(Jun Kojo Koci) ; Sindicat delsi obrers

de 'la societat de distribució de llumelèctrica de Tokio (Toden Guggoinkio (Tokio Gasko Kumiai).

Reparació de les malaltiesprofessionals

La llei promulgada a França el pri-mer de gener de 1931 per a implan-tar la llei del 25 octubre 1919 i este-nent a les malalties professionals lallei del 9 abril 1898, es començà a apli-car el primer d'aquest mes.

Aquesta llei modifica i augmentala llista de les malalties i dels treballsindustrials que donen dret a reparacióen la intoxicació saturnina i Phidrar-girisme professionals, soles malaltiesfins ara reparades. Indemnitza les in-toxicacions professionals degudes a latetrachlor atañe, benzinisme, fosforis-me i a les causades per l'acció delsraigs X o substàncies radioactives.

Preveu la nova llei, entre altres mo-dificacions, que la nomenclatura en lesmalalties indemnitzades i-de les ope-racions cobertes, podrà ésser augmen-tada per reglaments de l'administra-ció 'pública. Això dóna a la llei granelasticitat i permetrà adaptar-la a l'e-volució tècnica i respondre a l'apari-ció eventual de nous perills.

UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYAActes del Comitè executiu

Sessió de juliol 17. — AssisteixenBarjau, Comorera i Coloma i el dipu-tat Campalans. Falten amb avís, Cap-devila i Torres . - •

A proposta de Comorera s'anomenenles cinc següents Comissions perma-nents de propaganda i organització :

Barcelona-ciutat : Josep Capdevila,Rafael Campalans, Francesc Vilado-mat, Joan Fronjosà i Corirad Guar-diola.

Barcelona - circumscripció : FelipBarjau, M. Serra i Moret, FrancescMontanyà, Duran i Guàrdia, JosepRoger i J. Escarpen ter.

Girona : Enric Torres, Joan For-ment, Joaquín Xirau Palau, ModestPalahí, Xavier Xaparro i J. M. CollMassaguer.

Tarragona : Joan Coloma, Josep Xi-rau Palau, Rafael Castelltort, CosmeRofes i Esteve Vendrell.

Lleida : Joan Comorera, RafaelCampalans, Lluís Ardiaca, Pere San-sa i Joan Aleu.

Càrrecs interns, — Els membresdel Comitè Executiu es distribueixenels càrrecs interns com segueix : Se-cretari general, Josep Capdevila; Se-cretari d'organització i propaganda,Joan Comorera ; Secretari d'adminis-tració, Joan Coloma ; Secretari sindi-cal, Felip Barjau, i Secretari per al'exterior, Enric Torres.

Es resolen diversos assumptes ad-ministratius i s'aixeca la sessió.

Carnets.Es comunica als socis de Barcelona

que poden passar a recollir el carnetcada d'a de vuit a deu, a l'estatgesocial, Pi, 7.

Constitucióde la Joventut Socialista

En l'estatge social de la Unió Socia-lista es reuniren el dia 2.0 un nombrósgrup de joves socialistes, per tal deconstituir una Joventut adherida al¡

Constitució de la Secció de GironaTal com ja vá anunciar-se, dissabte passat es celebre una assemblea d'ad-

herits i simpatitzants de la Unió Socialista de Catalunya, en l'estatge de laRambla de la Llibertat, 2, 1.". Reunits en nombre molt més gran del quepodíem suposar els organitzadors d'aquesta Secció, obrí l'acte el company RosetSala, el qual parlà en nom de la Comissió organitzadora i expose en breusparaules el què és el Socialisme, i les finalitats d'aquesta Secció, felicitant-sed'aquest primer èxit, quan sembla que tothom cerca els que fan molta demagò-gia i,res constructiu. Poguérem constatar la bona impressió produïda als amicsque assistiren a l'acte, disposats al triomf dels ideals de Socialisme. Hi concorre-gueren també uns quants amics de Figueres, als quals agraïm la seva visita.

Després es procedí a l'elecció dels companys que han de formar la JuntaDirectiva d'aquesta Secció, resultant nomenats: President, Manuel Roset Sala;Secretari, Enric Alegrí; Tresorer, Xavier Saline; Comptador, Josep Saura;Bibliotecari, Modest Palahí, i vocals, Lluís Morillo i Esteve Garriga.

Fet això es donà per acabada la reunió, fent vots pel triomf de la causasocialista. • M. Ros

Partit i acceptant les seves directivesideològiques i tàctiques.

Després d'un canvi d'impressions iamb demostracions de gran entusias-me, els presents varen acordar, perunanimitat, constituir la Joventut So-cialista d'obrers i estudiants" i nome-nar una Comissió provisional encarre-gada de portar a cap els primers actesde propaganda i 'de redactar els esta-tuts.

Foren elegits membres de la Comis-sió provisional els eompanys JosepMiret, Torrens-Ibern, Tomàs Amat,Jordi Folch i Pi, Marcel·lí Barbara iRafael Pi. Com a delegat del ComitèExecutiu, forma part d'aquesta Co-missió el company Comorera.

A Bisbal del PenedèsEl dissabte 18 es' realitzà un gran-

diós míting d,e propaganda socialistaa Bisbal del Penedès, organitzat pelCentre Republicà Socialista. Hi pren-gueren part els companys Fronjosà,Viladomat, Muntanya i Mira. El nom-brosíssim públic que emplenava l'am-ple saló del Sindicat Agrícola, cedit

gentilment, aplaudí amb entusiasmeels brillants discursos, plens d'idees,dels companys Fronjosà, Viladomat,Muntanya i Mira. Obrí l'acte, ambbreus i encertades paraules, el com-pany Josep Sumany, vice-presidentdel Centre Republicà Socialista.

Després del míting, els oradors,junt amb el company Comorera, va-ren canviar impressions amb els amicsde la localitat, per tal d'organitzaruna Secció de la Unió Socialista deCatalunya.

I podem dir que dintre molts pocsdies s'hauran organitzat les seccionsde Bisbal del Penedès i Llorenç delPenedès. La sembra dels homes dela Unió Socialista de Catalunya dónaja preats-fruits.

Com a fi de jornada, fou anomenatcorresponsal de JUSTÍCIA SOCIAI, a Bis-bal del Penedès, el company AntoniOlivella, jove idealista i intel·ligent.

Entre altra genteta, el ge-neral Despujol es passeja perBarcelona.

Pag. 8 JuBtícia Social

ACCIÓ SINDICALEl sindicalisme català Paraules al maree

No pot fer-se de cap manera obliti menyspreu a la mes gran de lesforces obreres organitzades a Catalu-nya, si no es vol pecar de forasieris-me i per tant de desconeixedor de lesmés vives realitats del nostre poble,del poble que treballa.

Contents o no, hem de dar per fetvivent l'existència d'una organitzacióque, si més no, té la força, i desen-tendre's d'ella significarà sempre do-nar cops de cap a les parets sense a-conseguir enderrocar-les. .

Cal, però, que donant-nos comptede l'existència d'aquest cos enorme deproporcions hercúlies, procurein pertots els mitjans que estiguin al nos-tre abast, infiltrar-hi el veritable es-perit del sindicalisme que, revolucio-nari i tot, no ha d'ésser una cosa caò-tica sense cap ni centener, i sí unaforça constructiva capaç d'assumir lesresponsabilitats, totes les responsabi-litats que la vida econòmica dels obrersi del poble en general exigeixin dels

, organismes productors que han d'és-ser la màxima garantia d'un nou or-dre social.

Caldrà dir, que per fer aquesta tas-ca i arribar' ésser una garantia ab-soluta, el sindicalisme català, laC. R. T. ha de voler que la méspura de les democràcies reg'iaenti lesorganitzacions obreres. I perquè noes confongui el nostre democratisms,direm que volem la democràcia sindi-calista en el si dels sindicats i perrespecte als obrers sindicats.

Aleshores veurem actuar altra ve-gada aquells obrers de Catalunya quetant estimen el treball, que senten lesfruïcions de l'espiritualitat més pura,però que seguint el ritme de la vidasaben que no poden viure sense tre-ballar, i posats a1 la tasca són els ar-tistes envejats que tot ho fan en pro-fit d,e la grandesa i el milloramentdel poble. .

Aleshores serà quan veurem ambplena satisfacció que là raó—que sem-pre la tenim, els obrers—quedaria de-mostrada per satisfacció de tothom,que és el que cal fer si volem que lasolvència i l'adhesió del pöble ens si-gui oferta en tota amplitud.

Procurem els obrers tots—i singu-larment cal que ho procurem els avi-sats en qüestions socials i sindicals—donar al sindicat tota l'eìnpenta i braóde les nostres conviccions,; a l'ensemsprocurem que la «Confederació Re-gional del Treball de Catalunya» sial'organització sindical per essènciaobrera i democràtica. Res de pensarcom fins ara, que solament els espe-rits sistemàticament subversius po-dien fer ús dels drets sindicals. Nohi ha, no hi pot haver cap sindicat,ni assindicat, militant o no, que pri-vi als obrers de Catalunya d'expo-sar lliurement el seu parer davant ,delsseus companys. Cal que la llum esfaci en aquest sentit. La democràciaen el si del sindicalisme català seràun fet dintre poc. La por a les coac-cions passades que no poden retornar,no han d'ésser motiu per desintcfes-sar-se de l'actuació sindicalista. Se-gurs estem que els més bons mili-tants de la C. R. T. poden donargaranties que la democràcia sindi-calista és un feti avui.

Hein de creure que així és, o serà,altrament el sindicalisme català des-dirá dels apostolats que diu mante-nir en llurs principis, i no podrà és-ser ni garantia per als obrers, ni ga-rantia per al poble.

GERMINAL

L'EDITORIAL MON-TAÑER I SIMÓN, 5. A.

Per les planes de la premsa obre-ra i esquerrana ha passat, debadesfins ara, el clam de justícia d'unscompanys que l'Editorial Montaner iSimón va condemnar fa temps al pac-te de la fami posant mà a un hà-bil subterfugi per treure-se'ls del da-vant després • d'haver-los explotatanys i míes anys, mentre tenien ener-gies explotables.

Nosaltres voldríem, no veure'nsi mésobligats a tractar d'aquestes injustí-cies socials perquè creiem ja superatsaquells temps que obligaren a l'Igle-sias a portar el drama tràgic de «Els'vells» a la nostra escena, i és verita-blement vergonyós que uns senyorscom J. Estelrich, R. Bosch Bobés,S. Simón i R. Campmany, tots socisde dita Editorial, acomiadin a unsboines que portaven 50, 48, 38, 26,22 i ió anys respectivament treba-llant a la dita editorial, prometent-losun retir vitalici -que després els hannegat sistemàticament.

Si un cas com aquest és sempre al-tament censurable tractant-se d'unssenyors que tradueixen humanitats iels clàssics i que pretenen ésser elscapdavanters de la cultura, és encaramés escabrós i hom esgotaria tots elsepítets de censura i no diria res quepogués pintar ni molt menys justifi-car semblants procediments.

NOSALTRES DIRÍEM...

Si fóssim escoltats, nosaltres di-1 riem als obrers que facin el possibleper articular amb un mínim just laseva economia.

Que gradualment vagin a l'establi-ment per rams i indústries de tot elmón, o quant menys d'Iberia, a laconquesta de la jornada màxima uni--aa i al jornal1 mínim únic.

A l'ensems diríem que no establis-sin desproporcions irregulars entre elsalari mínim i el salari màxim. Per-què a mesura que creix el sou gros,s'empetiteix el petit, i així rodemsempre dins un,cercle viciós.

A més, tots plegats hem de reco-nèixer que el factor principal que facréixer els sous, és el cost d'adquisi-ció dels productes. Cal, doncs, fer unatasca triple en benefici de l'economia.

. Una actuació sindical de control enla producció. Una distribució ddsproductes prescindint dels interme-diaris a base d'una extensa organit-zació cooperatista, i una política d'e-conomies per part de l'Estat per aevitar la gfavació tributària dels pro-ductes alimenticis i de primera neces-sitat.

Això fariai que el sou petit fos grosi l'economia del poble se'n trobariamolt bé.

FELIP BARJAU

No hi ha cap dubte que el nou Es-tat posarà cura a totes aquestes in-justícies. Cal, però, que entretanttothom» coneixi el procedir d'aquestssenyors lliguers que empren unsmitjans tan cruels per recompensarl'esforç dels obrers que es fan vellstreballant per ells, per donar-los eltracte que es mereixen quan demaninal poble els seus favors. J. MONCLÚS

El moment actual a muntanyaHe trobat aquest poble de munta-

nya en ple despertar .polític. No afe-geixo en un despertar social perquèaquesta paraula no sona en les oïdesllurs : per ells, socialisme, anarquis-me, comunisme, sindicalisme i terro-risme, són una mateixa cosa, o sigtaaquella gent que volen prendre als al-tres el que tenen, els que treballenperquè els pobr.es siguin rics i elsrics pobres. Aquest concepte d'unamentalitat tant primitiva, domina, noen aquest poble, sinó en la majoriade pobles de les terres altes de Ca-talunya.

El despertar polític, ací ha estatúnicament el que els electors han anata votar desinteressadament. Abans esvenien els pobles en massa. D.e mésa més s'ha fet, un cop guanyades leseleccions, una manifestació. Duienuna música, un retrat de Galán i Gar-cia Hernández, la bandera de Cata-lunya i la de la República espanyola.El qui duia el retrat dels dos militarsera un hereu d'una de les famíliesde més terres i negoci del poble; els

'qui enlairaven les banderes eren dosantics capdavanters de la Unió patriò-tica. Cridaven fins esgargamellar-se :

, «Abaix el caciquisme». La facècia eranaturalment grotesca.

Aquí, hi ha un bosc comunal queadministren ara els enginyers de l'Es-tat. Sembla -que la gent s'havia presel bosc per cosa pròpia i es cometienabusos enormes, tants, que eren enperjudici dels qui en vivien i d'a-quest mateix bosc que anava a des-aparèixer. Es posà un líinit a aquestadestrucció: I ara la política del poblegira entorn del bosc, i l'alcalde, aixòha semblat als nostres muntanyencsuna cosa molt esquerrana, és natural-ment el més partidari que en elbosc tothom faci el què vulgui. Arabé : en aquest mateix bosc es fan unestallades de fusta sistematitzades pelsesmeritats enginyers de l'Estat i queprodueixen al poble una colla de milsduros. Aquest capital ha d'ésser es-merçat a .portar les aigües al poble.Tots els treballs preparatoris estanfets, sols falta començar les obres. Pe-

Com es neutralitzal'atur forçós

• La Caixa contra l'atur forçós de laSecció Permanent d'Organització iTreball del Centre Autonomista deDependents del Comerç i de la Indús-tria, ha pagat últimament als seus as-sociats sense feina les següents quan-titats :

Març . . . . 3.027*001 Abril . . . . i.830'75

Maig . . . . 3.250*00Juny- . . . . 4-685*65

12.792*40Sota el control de dita Secció Per-

manent funciona una Borsa' de Tre-ball, els serveix de la qual s'oferei-xent gratuitament a totes les cases del'comerç i de la indústria de Barcelona.

D I V E R S I F I C A C I Ó(Continuació de la pàgina f)

que fos convenient a la coalició ambles esquerres si, les dretes agafessinmassa preponderància — tal com hiestem ara per a afermar l'esquer-risme polític — i a la coalició ambtotes les forces obteres si el capi-talisme i la burgesia prenguessinl'embranzida d'adés. La diversifi-cació no és mai un afebliment, puixque posseeix l'arina poderosa delpacte ; el cas de la Catalunya actual,unida per a votar l'Estatut de la se-va llibertat, és el més bell exempleala que encara no es decideixen a pla-car-se al,seu lloc. Si la unió fa la for-ça, e,ns cal utilitzar-la noinés en elsmoments de perill ; sense perill, elconfusionisme és un destorb.

J. R. i T.

rò l'alcalde té un prat sota mateix dela font que ha de donar l'aigua alsveïns, i com que en canalitza.r-lo elprat podria restar sense aigua diuenque no es comença ni es començarà atreballar mal que els diners hi siguini tot estigui a punt, mal que això re-soldria un problema un cop acabadala collita en què hi haurà molts jor-nalers en vaga, aquells que a l'hivernvivien del bosc, on no poden anarperquè l'Estat limita la destrucció dequè l'autoritat municipal és parti-dària.

Si he explicat aquestes quatre co-ses tan significatives al meu enten-dre, no és pas amb un sentit de der-rotisme, sinó per cridar l'atenció decoin és necessari emprendre unagran campanya en aquestes terres al-tes. S'ha de crear la moral individuali col·lectiva, s'ha d'ensenyar als ho-mes a ésser bons i dignes. Aquí elsentiment social, la política de classe,no desperta altre ressò que el d'aquellsque diuen estrenyent les dents : «Siem voleu tocar una peça de terra oprendre'in un duro em defensaré atrets». «El meu és meu». I si no hodiuen pensen : «I tot el que pugui ar- ¡replegar». Doncs contra tota aquestamentalitat egoista, primitiva i obtu-sa, cal lluitar. De no ésser així éscorre el perill que en aquestes con-trades siguin els mateixos que esdiuen d'esquerra els que apunyalinper l'espatlla els nous principis enquè ha de fonamentar-se la justícia,la llibertat i el dret dels nostres ho-mes i de la nostra terra.

AMBROSI CARRIONPireneus, juliol.

Cal que el 2 d'agost afirmem la voluntat de Catalunya a la seva llibertat.Com a catalans i com a socialistes en tenim el deure

NAGSA : Casanova. 2 1 2 - 2 1 4 ¡'Barcelona