Embed Size (px)
Citation preview
UNITATS 6, 7 i 8
ANNA ARUMÍISABEL GONZÁLEZ
MARÍA POZA
UNITAT 6LA CÈL·LULA: UNITAT
D’ESTRUCTURA I FUNCIÓ
• 1. El descobriment de la cèl·lula• 2. Forma i mida de les cèl·lules• 3. L’estructura de les cèl·lules
LA CÈL·LULA
UNITAT 7MEMBRANES CEL·LULARS I
ORGÀNULS NO DELIMITATS PER MEMBRANES
Estructura i composició
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
MEMBRANA
UNITÀRIA O
CEL·LULAR
Proteïnes 52%Lípids 40%Glúcids 8%
Model mosaic fluid
Doble capa de lípids
Molècules proteiques
FOSFOLÍPIDS
GLICOLÍPIDS
COLESTEROL
PROTEÏNES
INTEGRALS OINTRÍNSEQUES
PERIFÈRIQUES O EXTRÍNSEQUES
FOSFOLÍPIDS
Funcions
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
FUNCIONS
MEMBRANA
DOBLE CAPA LIPÍDICA
Mantenir separats el medi aquós exterior del interior
Dur a terme els processos d’endocitosi i exocitosi
Regular l’entrada i sotida de molècules a la cèl·lula
Regular l’entrada i sortida d’ions
Possibilitar el reconeixement cel·lular
Dur a terme l’activitat enzimàtica
Intervenir en la transducció de senyals
Constituir unions intracel·lulars
Constituir punts d’ancoratge
LA MEMBRANA PLASMÀTICAFuncions
DOBLE CAPA LIPÍDICA
Receptors i reconeixement cel·lular
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
•Reconeixement del espermatozoides dels òvuls
•Reconeixement dels virus de les cèl·lules que infectaran
•Reconeixement i adhesió de les cèl·lules que formen teixits
•Reconeixement proteïnes de membrana per cèl·lules immunocompetents
Unions intercel·lulars
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
UNIONSMEMBRANES PLASMÀTIQUES
DESMOSOMES
ÍNTIMES
DE COMUNICACIÓ O DE TIPUS GAP
Ancoren cèl·lules però sense impedir el pas de substàncies per
l’espai intercel·lular
No deixen espai intercel·lular,i per tant, no deixen pas a substàncies
No deixen espai intercel·lular, permeten l’intercanvi de col·leu-
les entre si
DESMOSOMA
Transport passiu
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
DOBLE CAPA LIPÍDICA
PAS SUBSTÀNCIES
APOLARS
POLARS
RÀPID
RESISTÈNCIALENT
PERMEABILITAT SELECTIVA
MODALITATSTRANSPORT
ACTIU
PASSIU
SENSE DESPESA D’ENERGIA
AMB DESPESA D’ENERGIA
Transport passiu
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
TRANSPORT PASSIU DIFUSIÓES BASA EN
GRADIENT
CONCENTRACIÓ
ELÈCTRIC
ELECTROQUÍMIC
A FAVOR DEL
TIPUS
TIPUS SIMPLE
FACILITADA
Transport passiu
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
DIFUSIÓ SIMPLE Pas de petites mol.lècules a favor del gradient.
A TRAVÉS DE LA BICAPA
A TRAVÉS DE CANALS
MOL.LÈCULES LIPÍDIQUES
PROTEÏNES DE CANAL
SUBSTÀNCIES POLARS
SUBSTÀNCIES APOLARS
TRANSMEMBRANOSES
CANAL INTERN TANCAT
VOLTATGE
LLIGAMENT
ÉS
OBRIR MITJANÇANT
MITJANÇANT
TÉ LLOC TIPUS
Transport passiu
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
DIFUSIÓ FACILITADAPROTEÏNES
TRANSMEMBRANOSES ESPECÍFIQUES
PROTEÏNES TRANSPORTADORES
O PERMEASES
MITJANÇANT S’ANOMENEN
Transport passiu
LA MEMBRANA PLASMÀTICA
DIFUSIÓ ESPECIFICTAT TRANSPORT MOL.LÈCULES DEPENEN DE
FACILITADA MAJOR MAJORS
-DIFERENCIA DE CONCENTRACIÓ DEL SUBSTRAT
-GRAU DE SATURACIÓ DE LES PERMEASES
SIMPLE MENOR MENORS-DIFERENCIA DE CONCENTRACIÓ DEL SUBSTRAT
LA MEMBRANA PLASMÀTICATransport actiu
TRANSPORT ACTIU
ENERGIA
BOMBA
CONSUM ATPAPORTA
COM
POTASI I SODI
PROTONS
CALCI
POTENCIAL DE MEMBRANA
MITJANÇANT
DUEN A TERME
BOMBA Na+
A L’EXTERIOR I K + A L’INTERIOR
LA MEMBRANA PLASMÀTICAImpuls nerviós
IMPULS NERVIÓSNEURONES SENYALS CANVIS MEMBRANA PLASMÀTICA
MITJANÇANT REBEN
TRANSMETEN
CONSEQÜÈNCIA
POTENCIAL DE MEMBRANA
DEPÈN
POTENCIAL DE MEMBRANA O REPÒS
POTENCIAL D’ACCIÓ
PROPAGACIÓ DEL POTENCIAL D’ACCIÓ O
D’IMPULS NERVIÓS
PASSOS
AXÓ EN REPÒS
LA MEMBRANA PLASMÀTICASinapsi
SINAPSI ZONA DE CONNEXIÓ ENTRE NEURONES
ÉS SÓNPRESINÀPTICA
POSTSINÀPTICA
IMPULS NERVIÓS
TRANSMISSIÓ
MITJANÇANT
NEUROTRANSMISSORS
DESPOLARITZACIÓ
EFECTES
EXCITADORS
HIPERPOLARITZACIÓ
LA MEMBRANA PLASMÀTICAExocitosi i endocitosi
MECANISMES DE FORMACIÓ DE
VESÍCULES MEMBRANOSES
EXOCITOSI
ENDOCITOSI
EXPULSIÓ
ENTRADA
MACROMOL.LÈCULES
PITOCITOSI
FAGOCITOSI
TIPUS
LA CÈL·LULA INGEREIX
LÍQUIDS I SUBSTÀNCIES DISSOLTES
PARTÍCULES DE GRANS NUTRIENTS
LA MEMBRANA PLASMÀTICAExocitosi i endocitosi
VIDEO EXPLICATIU http://highered.mcgraw-hill.com/olc/dl/120068/bio02.swf
MEMBRANES DE SECRECIÓMembranes de secreció
CÈL·LULES
MEMBRANA DE SECRECCIÓ
MEMBRANA PLASMÀTICA
CÈL·LULES ANIMALS
CÈL·LULES VEGETALS
MATRIU EXTRACEL·LULAR
PARET CEL·LULAR
MEMBRANES DE SECRECIÓMembranes de secreció
MATRIU EXTRACEL·LULAR
NEXE D’UNIÓ
OMPLIR ESPAIS INTERCEL·LULARS
CONSISTÈNCIA A TEIXITS I ÒRGANS
FUNCIONS
COL·LAGEN
ELASTINA
FIBRONECTINA
SUBSTÀNCIA FONAMENTAL AMORFA PROTEOGLICANS
ESTRUCTURA
CONSTITUIDA PER
MEMBRANES DE SECRECIÓMembranes de secreció
PARET CEL·LULAR CEL·LULOSA
XARXA DE FIBRES DE CEL·LULOSA
FORMAT PER
MATRIU
LIGNINAS’IMPREGNA DE
SUBERINA I CUTINA
SUBERINA I CUTINA
CARBONAT CÀLCIC I SÍLICE
CITOPLASMACitoplasma
CITOPLASMA
CITOSOLO
HIALOPLAMSA
CITOESQUELETMICROFILAMENTS
FILAMENTS INTERMEDIS
MICROTÚBULS
ALT CONTINGUT D’ENZIMS
ALT CONTINGUT DE REACCIONS
MANTENIR LA FORMA DE LA CÈL·LULA
POSSIBILITAR EL DESPLAÇAMENT
FER LA CONTRACCIÓ DE LES CÈL·LULES MUSCULARS
TRANSPORTAR I ORGANITZAR ELS
ORGÀNULS
FUNCIONS
CONSTITUEIX EL
CONSTITUÏT PEL
CITOPLASMACitoplasma
MICROFILAMENTSACTINA
MIOSINA
MANTENIR LA FORMA DE LA CÈL·LULA
GENERAR EMISSIÓ DE PSEUDÒPODES
GENERAR I ESTABILITZAR LES PROLONGACIONS
CITOPLASMÀTIQUES
POSSIBILITAR EL MOVIMENT CONTRÀCTIL DE LES
CÈL·LULES MUSCULARS
FUNCIONS
TIPUS
CITOPLASMACitoplasma
FILAMENTS INTERMEDIS
NEUROFILAMENTS
TONOFILAMENTS
FILAMENTS DE VIMENTINA
FILAMENTS DE DESMINA
PROTEÏNES FILAMENTOSES
CONSTITUÏTS PER
TIPUS
FILAMENTS DE DESMINA
CITOPLASMACitoplasma
MICROTÚBULS
CONSTITUÏTS PER
TUBULINA
FUNCIONSINTERVENEN EN EL MOVIMENT DE LA CÈL·LULA
SERVEIXEN DE BASE PER ESTRUCTURAR EL CITOESQUELET
DETERMINEN LA FORMA DE LA CÈL·LULA
ORGANITZEN LA DISTRIBUCIÓ DELS ORGÀNULS
MOBILITZEN ELS CROMOSOMES
CITOPLASMACitoplasma
FIBRES MUSCULARS
FORMADES PER
NUCLIS A LA PERIFÈRIA
RETICLE ENDOPLASMÀTIC DESENVOLUPAT
RETICLE SARCOPLASMÀTIC
MICROFIBRIL.LES
BANDES TRANSERSALSCLARES
FOSQUES BANDA A
BANDA I
CITOPLASMACitoplasma
IMPULS NERVIÓS
S’ALLIBERA
ACETILCOLINA CA2+
ALLIBERA ES MOGUINTOPOMIOSINES
FIBRES D’ACTINA
DEIXANT AL DESCOBERT
S’UNEIXEN
MIOSINA
CENTROSOMACentrosoma
CENTROSOMA
CONTÉ CENTRE ORGANITZADOR DE MICROTÚBULS
ÉS CENTRE DINÀMIC DE LA CÈL·LULA
TIPUS
AMB CENTRÍOLS
SENSE CENTRÍOLS
FUS ACROMÀTIC
CENTROSOMA AMB CENTRÍOLS
DIPLOSOMA2 CENTRÍOLS
FORMAT PER
MATERIAL PERICENTRIOLAR
INMERS
CILIS I FLAGELSCilis i flagels
CILIS I FLAGELS O UNDULIPODIS
PROLONGACIONS CITOPLASMÀTIQUES
SÓN
CILIS
ESTRUCTURA INTERNA
FLAGELS
PARTS
ARREL
CORPUSCLE BASAL O CINETOSOMA
ZONA DE TRANSICIÓ
TIJA
INFERIOR O PROXIMAL
SUPERIOR O DISTAL
PARTS
RIBOSOMESRibosomes
RIBOSOMES FORMA GLOBULARCARACTERÍSTIQUES
SENSE MEMBRANA
TEXTURA POROSA
FORMATS PER RNAr
SUBUNITAT PETITA
SUBUNITAT GRAN
FORMATS PER
FUNCIÓ SÍNTESI DE LES PROTEÏNES
RNAm +RIBOSOMA+SUBUNITAT GRAN
SEPARACIÓ DE LES 2 SUBUNTITATS
PARTS
UNITAT 8ORGÀNULS CEL·LULARS
DELIMITATS PER MEMBRANES
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC
L’APARELL DE GOLGI
ELS LISOSOMESLISOSOMES
VESÍCULES PROCEDENTS DE
L’APARELL DE GOLGI
contenenEnzims digestius HIDROLASES
ÀCIDES
Formació: RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS
Activació i concentració: APARELL DE GOLGI
Acumulació: LISOSOMES
S’estructuren
MEMBRANA PLASMÀTICA
amb Proteïnes molt glicosilades a la
cara interna
Evitar que ataquin la membrana
per
ELS LISOSOMES
LISOSOMES EXTRACEL·LULAR
FUNCIÓ DIGESTIÓ DE LA MATÈRIA ORGÀNICA
Trencar enllaços fosfoèstersAlliberar grups de fosfat
FOSFATASA
CONDICIÓ: p H : 3 i 6 Mecanisme: Consum d’ATP = H +
INTRACEL·LULAR
en pluricel·lulars Expulsen els enzims a l’exterior
Els lisosomes s’uneixen a un vacúol que té la matèria a digerir
ELS LISOSOMES
LISOSOMES
PRIMARI Tenen a l’interior enzims digestius
SECUNDARI S’han unit a un vacúol
VACÚOLS DIGESTIUS
VACÚOLS AUTOFÀGICS
ACROSOMA
GRANS D’ALEURONA
El substrat procedeix de l’exterior de la cèl·lula (ha entrat per fagocitosi).
El substrat procedeix de l’interior (molècules o orgànuls propis).
Lisosoma primari que digereix les membranes fol·liculars de l’òvul per
donar pas a l’espermatozoide
Lisosomes secundaris on s’emmagatzemen proteïnes. Quan les llavors es planten, acumulen aigua i
s’activen. GERMINACIÓ
ESPECIALS
ELS VACÚOLS
VACÚOLS
ORGÀNULS CONSTITUÏTS PER UNA MEMBRANA UNITÀRIA, PREDOMINANTMENT AQUÓS
Aparell de Golgi
Reticle endoplasmàtic
Invaginacions de la membrana
origen
animals
vegetals
Són petits i s’anomenen vesícules.
Són grans i s’anomenen vacúols. H i ha un o dos per cèl·lula. La membrana és el tonoplast. Es
formen a les cèl·lules joves i quan maduren arriben a ocupar. El conjunt de vacúols és el vacuoma.
ELS VACÚOLS
FUNCIONS
Transportar substàncies
Emmagatzemar substàncies específiques
Acumular una gran quantitat d’aigua
Augment del volum de la cèl·lula vegetal (turgència cel·lular). Entra per osmosi per la concentració de substàncies de les vesícules inicials.
o Reserves energètiques elaborades per la cèl·lula o Substàncies de rebuigo Substàncies específiques com els responsables del color dels pètalso Substàcnies amb funció esquelètica per donar consistència.
Transport entre orgànuls del sistema endomemranós i entre aquests i el medi extern. El fan les vesícules.
ELS VACÚOLS
TIPUS
FUNCIÓ REGULADORA DE LA PRESSIÓ OSMÒTICA
FUNCIÓ NUTRITIVA
Vacúols fagocítics i els pinocítics
Vacúols pulsàtils dels protozous que expulsen aigua a l’exterior
ELS PERIXOSOMES
PERIXOSOMES
VESÍCULES QUE PROCEDEIXEN DEL RETICLE
ENDOPLASMÀTICcontenen
ENZIMS OXIDATIUS
OXIDASA / CATALASA
Els enzims poden formar cristalls.
Es fan reaccions d’oxidació de substàncies
orgàniques que són perjudicials.
S’utilitza O2 i es produeix H2O2
(resulta tòxica).
Elimina l’ H2O2
Fent-la reaccionar amb altres substàncies
tòxiques
Descomposant-la en H2O i O2
ELS PERIXOSOMES
PERIXOSOMES
FUNCIÓ DESTOXIFICACIÓ (abundant en les cèl·lules del fetge i el ronyó).
DEGRADACIÓ dels àcids grassos en molècules més petites que pasaran als mitocondris.
ENERGIA
Es dissipa en forma de calor
Escissió d’un altre perixosoma
Aparició abans que els
mitocondris per permetre la vida
amb oxigen.
origen
evolutiu
molecular
ELS GLIOXISOMES
GLIOXOSOMES
PERIXOSOMES DE LES
CÈL·LULES VEGETALS
contenenPermet sintetitzar
glúcids a partir de lípids
ENZIMS responsables del cicle de l’àcid
GLIOXÍLIC
Són essencials per a les LLAVORS EN GERMINACIÓ ja que l’embrió s’alimenta de glucosa a partir dels lípids que conté.
ELS MITOCONDRIS
MITOCONDRIS
FUNCIÓ OBTENIR ENERGIA PER LA RESPIRACIÓ CEL·LULAR
els trobem Procés d’oxidació on intervenen les
ATPsintetases ENZIMS
Permeten guardar l’energia alliberada
en els enllaços
CITOPLASMA en grans quantitats
el conjunt CONDRIOMA
estructura
Polimorfs, poden tenir formes esfèriques o allargades
ELS MITOCONDRIS
MEMBRANES
Membrana mitocondrial interna
Membrana mitocondrial externa
o LlisaoTé proteïnes transmembranoses (canals de penetració de substàncies)
o Incrementen la capacitat metabolitzadora. o Impermeableo Té proteïnes per a la respiració mitocondrial
Replecs (crestes mitocondrials):
Matriu mitocondrial (espai delimitat):
o Rica en enzims. o Es donen moltes reaccions bioquímiqueso Presenta ribosomes mitocondrials o Té molècules de DNA mitocondrial
Espai intermembranós
oContingut semblant al del citosol
ELS MITOCONDRIS
ACTIVITAT REPIRACIÓ CEL·LULAR
CICLE DE KREBS CADENA RESPIRATÒRIA
HIDROGEN (matèria orgànica) + OXIGEN (respiració) = ENERGIA molècules
ATP
MATRIU MITOCONDRIAL
β-oxidació dels àcids grassos
biosíntesi de proteïnes en els ribosomes
duplicació del DNA mitocondrial
ELS CLOROPLASTS
CLOROPLASTScontenen
CLOROFIL·LA Pigment
fotosintètic de color verd
FUNCIÓ
FER LA FOTOSÍNTESI (llum ----- energia + mat. inorgànica = mat. orgànica).
PRODUIR ENERGIA A PARTIR DE L’ENERGIA LUMÍNICA
per
Polimorfs, de color verd.
Formes molt diferents ( ex.
algues)
estructura
Coberta de doble membrana
MEMBRANA PLASMITIDIAL EXTERNA
MEMBRANA PLASMITIDIAL EXTERNA
ELS CLOROPLASTS
CLOROPLASTSconté
ESTROMA Cambra que conté
un medi intern
o DNA plastidial o Plastoribosomes o Enzims (CO2 --- mat. orgànica)o Inclusions de grans de midó i lipídiquesSàculs aplanats
TILACOIDES
Pigments fotosintètic a la
membrana
contenen
conté
Estesos per tot l’estroma, tilacoides
d’estroma
Petits i amuntegats, tilacoides de grànul
Es situen els sistemes enzimàtics que reben
l’energia lumínica
ELS CLOROPLASTS
ACTIVITATS FER LA FOTOSÍNTESI (llum ----- energia + mat. inorgànica = mat. orgànica).
Matèria inorgànica + ATP = Matèria orgànica Energía Lluminosa ---- Energía Química (ATP)
Pigments fotosíntetics + tilacoides Estroma
amb a
ELS CLOROPLASTS
CLOROPLASTS TIPUS DE PLASTS O PLASTIDIS
Parts verdes de les plantes
es troben
hi ha dos tipus
CROMOPLASTS LEUCOPLASTS
Contenen pigments Incolors. Hi deriven els coloroplasts, amiloplasts i proteoplasts.
ORIGEN: Endosimbiosi als cianobacteris.
EL NUCLI CEL·LULAR
NUCLI EMBOLCALL NUCLEARconté
MATERIAL GENÈTIC (ADN)
NUCLEOPLASMA
NUCLEÒLS
CROMATINA
CANVIS
NUCLI EN INTERFASE
NUCLI EN DIVISIÓ
Coberta intacta.Cromatina estesa.
Activitat molt elevada.Transcripció i traducció.
Fibres es condensen (cromosomes)
Desapareix l’embolcall nuclear.
MITOSI
MEIOSI
Cromosomes 1 = Cromosomes 2
= Cromosomes 2
EL NUCLI CEL·LULAR
NUCLI NOMBRE
MIDA
FORMA
característiques
Variable. És més gran en cèl·lules molt actives.
Cèl·lules vegetals:Nucli discoïdal en posició lateral per la pressió del vacuoma.
1 nucli per cèl·lula. Rarament 2 (síncit o plasmodi) si hi ha divisió cel·lular sense divisió de citoplasma
Cèl·lules animals: Nucli esfèric i en posició central. Forma cèl·lula = Forma nucli.
RELACIÓ NUCLEOPLASMÀTICA
RNP Per sota d’un determinat valor s’indueix la iniciació de la divisió cel·lular
L’EMBOLCALL NUCLEAREMBOLCALL
NUCLEAR MEMBRANA DOBLE Separa els processos metabòlics del citoplasma dels processos químics del nuclifunció
conté
Membrana interna
Membrana externa
o Gran nombre de ribosomeso Té comunicació amb el reticle endoplasmàtic
Espai perinuclear
Làmina nuclear
o Proteïnes de membrana (ancoratge per la làmina nuclear).
o Proteïnes que fixen les fibres de cromatina.
L’EMBOLCALL NUCLEAREMBOLCALL
NUCLEAR PORUS NUCLEARS Proteïnes que l’envolten (estructura discoïdal)La llum del canal està tapada per vuit
partícules proteiques
estructura
Separa el nucleoplasma del citosolfunció
Regula l’intercanvi de substàncies a través dels porus
Intervenir en la constitució dels cromosomes LÀMINA NUCLEAR
Distribuir les masses de cromatina en el nou nucli
Formar el nou embolcall nuclear
funció Regular el pas de subunitats ribosòmiques i de
proteïnes petites
EL NUCLÈOL
NUCLÈOL CORPUSCLE ESFÈRIC SENSE MEMBRANA
Apareix en el nucli en interfase i desapareix quan comença la divisió cel·lular.
estructura
ZONA FIBRIL·LAR
zones
ZONA GRANULAR
conté RNA i proteïnes
a l’interiorRNA nucleolar
a la perifèriaRNA ribosòmic
S’uneixen en la síntesi de proteïnes
funció
Fabricar l’RNA nucleolar RNA ribosòmic
Organitzadors nucleolars (DNA que codifica pel gens del RNAn)
Desprendiment i condensació de les fibres d’RNAn.
La mida del nuclèol varia en funció dels ribosomes
que requereixi
EL NUCLEOPLASMA
NUCLEOPLASMA O CARIOPLASMA
MEDI INTERN DEL NUCLI Dispersió coloïdal en estat de gelestructura
Síntesi dels ribonucleicsfunció
Replicació del DNA
conté Proteïnes, nucleòtids
d’RNA i DNA , aigua, i ions
Xarxa de proteïnes fibril·lars
(ESTRUCTURA TRIDIMENSIONAL)
Mantenir fixos el nuclèol i els sectors de fibra de cromatina
Empaquetaments dels àcids nucleics
funció
LA CROMATINA
CROMATINA SUBSTÀNCIA FONAMENTAL DEL NUCLI CEL·LULAR
Filaments formen cabdells adossats a la làmina nuclear
estructura
Cromosomes descondensats quan finalitza la divisió del nucliorigen
HETEROCROMATINA
conté Filaments de
DNA
tipus
Tants filaments
com cromosomes
EUCROMATINA
No es descondensa durant la interfase
Es descondensa durant la interfase
CONSTITUTIVA
FACULTATIVA
A totes les cèl·lules
A algunes cèl·lules
LA CROMATINA
CROMATINA FIBRA DE CROMATINA DE 100 A o COLLARET
DE PERLES
Enrotllada sobre si mateixa per a formar graus superiors d¡empaquetament
estructura
Conté la informació biològica de l’organisme
funcions
Espermatozoides: estructura
cristal·lina
Proporciona la informació genètica necessària per efectuar, per mitjà de la transcripció, la síntesi dels
diferents RNA
ELS CROMOSOMES
CROMOSOMA
Condensació de la fibra de cromatina
de 300 A (DNA i histones)
En forma de bastonetestructura
Nombre
apareix En iniciar-se la divisió cel·lular i amb el trencament
de l’embolcall nuclear
Constant en les cèl·lules somàtiques en els individus
d’una mateixa espècie
Evolució Apareixen dues fibres
de DNA idèntiques (cromàtides) unides per
un centròmer.
Les fibres se separen i cada una dóna lloc a un
cromosoma
METAFÀSIC ANAFÀSIC
ELS CROMOSOMES
CROMOSOMA estructura
CENTRÒMER
BRAÇOS CROMOSÒMICS
TELÒMER
CONSTRICCIÓ SECUNDÀRIA
ORGANITZADOR NUCLEOLARSATÈL·LIT
CINETOCOR
ELS CROMOSOMES
CROMOSOMA Repartiment de la informació genètica
DNA inactiuestructurafunció
Excepte en els cromosomes gegatns i els cromosomes
plomosos
ELS CROMOSOMES
OBSERVACIÓ
MÈTODE DE FEULGEN
Mètode de tinció que permeten
distingir una sèrie de bandes de
diferent intensitat. (Detectar
alteracions)
TÈCNIQUES DE BANDES CROMOSÒMIQUES
Tinció amb colorants bàsics. Es veuen regions
molt tenyides (heterocromàtiques) i
d’altres poc (aucromàtiques)
TIPUS
METACÈNTRIC
SUBMETACÈNTRIC
ACROCÈNTRIC
TELOCÈNTRIC
ELS CROMOSOMES
DIPLOÏDIA2 exemplars de cada cromosoma en les cèl·lules somàtiques. Tenen
dos jocs de cromosomes (CROMOSOMES HOMÒLEGS)
CÈL·LULES SEXUALS
Haploides, amb un sol
exemplar de cada tipus
2n
n
CONJUNT CARIOTIP
Representació gràfica o fotogràfica de les parelles de cromosomes
homòlegs ordenats de més gran a més petit.
IDIOGRAMA
ELS CROMOSOMES
TIPUS
HETEROCROMOSOMES O CROMOSOMES SEXUALS
AUTOSOMES
Heterocromosomes: 2 cromosomesAutosomes: 44 cromosomes ---------------------------------------------Cèl·lules humanes: 46 cromosomes
HOMES
DONES
XY
XX
Un cromosoma X forma una estructura compacta a la
perifèria del nucli i presenta un corpuscle
