7a Assemblea d’ Esquerra Unida i Alternativa Badalona

ANNEXOS

BADALONA

BADALONA CONTRA LA POBRESA I PER LA INCLUSIÓ SOCIAL

10 PROPOSTES PER LLUITAR CONTRA LA CRISI A BADALONA

Reforma fiscal , una eina per a sortir de la crisi amb més justícia social

Dades estadístiques i demogràfiques Padró d'Habitants 1/01/2009

Butlletí del Mercat de Treball del Barcelonès CCOO

COMPROMÍS DE FIGUERES PER LA TRANSPARÈNCIA I EL BON GOVERN MUNICIPAL

RESOLUCION DE LA ASAMBLEA LOCAL DE BADALONA DE EUIA 18 d'octubre 2008

EUiA, RES A VEURE AMB EL P.P

[Escribir texto]

BADALONA CONTRA LA POBRESA I PER LA INCLUSIÓ SOCIAL

Badalona està sent especialment colpejada per la crisi econòmica global que ens afecta. Les erràtiques polítiques sostingudes durant anys, que van comportar la pèrdua del caràcter eminentment industrial de la nostra ciutat, el canvi demogràfic produït a Badalona, el gran nombre de treballadors autònoms situats a la ciutat i les mancances formatives de bona part de la nostra població fan de Badalona una ciutat especialment vulnerable als efectes de la crisi econòmica. El creixement econòmic produït a l’Estat durant els darrers anys ha estat possible gràcies a l’externalització dels seus costos sobre les capes més desafavorides: treballadors estrangers, dones, joves i gent gran han estat les principals víctimes, mitjançant la precarietat i els baixos salaris, del miracle econòmic dels darrers anys. Aquests sectors, ja exclosos durant els darrers anys, són nombrosos a la nostra ciutat, als quals cal sumar els treballadors vinculats a la construcció, als sectors industrials en crisi i als autònoms, que estan passant a formar part de la llista de desocupats de la nostra ciutat. Veiem amb preocupació com el govern de Badalona, format pel PSC, CiU i ERC, no reacciona amb agilitat per pal·liar els efectes de la crisi entre la població. És sorprenent, i considerem un engany, que proposin com a mesures anticrisi: La congelació de taxes municipals menors i completament irrellevants. Les polítiques adreçades a la gent gran i persones depenents, obligatòries per la llei i finançades per la Generalitat.

Les mesures per fer front a la situació només poden ser solidàries i treballades des d’una perspectiva de reforçament del treball comunitari i de les xarxes socials que existeixen a la nostra ciutat. És per això que demanem al govern municipal que impulsi, consensuadament amb les entitats socials, els sindicats i el moviment juvenil i veïnal mesures per combatre els efectes de la crisi sobre la nostra població, de les quals proposem les següents: 1. Incrementar dels 177.000 € actuals fins a 500.000 la partida destinada a ajuts econòmics individuals de serveis socials, per tal d’ajudar la població en casos d’urgent necessitat (desnonaments, pagaments de serveis bàsics, alimentació i altres necessitats elementals). 2. Augmentar la subvenció a les escoles per destinar-la als plans de reutilització i gratuïtat dels llibres de text i material escolar. 3. Doblar la partida destinada a beques-menjador i transport escolar per tal de cobrir el 100% de les demandes de les famílies amb dret a rebre-ho. 4. Incrementar la plantilla dels serveis socials municipals fins arribar al mínim de 43 treballadors socials i 29 educadors socials. Tal com obliga la Llei de Serveis Socials de Catalunya per la població que tenim a Badalona. 5. Revisar els impostos i taxes municipals: Subvencionar l’IBI a les famílies afectades per la crisi. Revisar les tarifes del transport públic. Congelar els impostos al 2010.

Aquestes propostes es financiarien amb els ingressos aconseguits durant el 2009, derivats de l’augment superior a l’IPC que ha aplicat el govern municipal. Badalona, maig de 2009

[Escribir texto]

10 PROPOSTES PER LLUITAR CONTRA LA CRISI A BADALONA

La crisi té caràcter mundial però des d’ICV-EUiA de Badalona defensem que els poders públics s’impliquin a fons en la lluita contra la crisi, les causes que l’han provocada i en el control i garantia del correcte funcionament de l’economia.

El govern municipal (PSC, CiU i ERC) pretén ingressar, aquest 2009, 1.900.000 € de la renovació de la concessió dels cementiris. ICV-EUiA proposem que aquests ingressos, i els que es derivin d’un rigorós control de la despesa pública i d’altres mesures d’austeritat, serveixin per finançar les següents propostes:

1. Subvencionar un 50% de l’IBI a aquelles persones que es trobin en situació de desocupació i els seus ingressos no superin en 2 cops el salari mínim interprofessional.

2. Instar la Generalitat a establir una renda bàsica de 600 € mensuals per aquelles persones que es quedin sense prestació d’atur.

3. Incrementar la partida destinada a beques-menjador i transport escolar per tal de cobrir el 100% de les demandes de totes les persones amb dret a rebre-ho.

4. Augmentar la despesa social i millorar les prestacions socials per dotar de recursos suficients el desplegament de la llei de dependència per assegurar el seu compliment i generar llocs de treball. Dotar suficientment la partida destinada a garantir els serveis bàsics (aigua, llum i gas) d’aquelles persones amb rendes més baixes que no els puguin pagar.

5. Ajustar els increments d’impostos i taxes als increments reals de l’IPC com ha fet l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Revisar les tarifes del transport públic per adequar l’increment a l’IPC real.

6. Acordar amb les entitats financeres que l’Ajuntament pugui actuar com a avalador de crèdits a les petites empreses i autònoms de Badalona.

7. Desenvolupar un pla de rehabilitació d'habitatges a Badalona per eradicar l'infrahabitage i incrementar el parc d'habitatge social de la ciutat, incorporant els habitatges buits a la xarxa de lloguer social.

8. Signar un pacte local entre Ajuntament, sindicats i empreses per fomentar la contractació indefinida, el treball digne i la lluita contra els accidents laborals.

9. Controlar amb sindicats i empresaris que el Fons Estatal d’Inversió Local compleixi amb el seu objectiu. Prioritzant les empreses que garanteixin major volum d’ocupació i més estabilitat en la contractació.

10. Condicionar, mitjançant la participació dels sindicats, els contractes de l’Ajuntament amb les empreses de serveis per tal de fomentar la contractació estable i de qualitat. Posar en marxa l’oferta pública d’ocupació per cobrir, amb contractació estable, les places de l’administració vacants.

PERQUÈ LA CRISI NO LA PAGUEM ELS TREBALLADORS I LES TREBALLADORES, PER GARANTIR LA IGUALTAT I LA COHESIÓ SOCIAL

A BADALONA, PROPOSEM UN PACTE LOCAL PER L’OCUPACIÓ AMB TOTS ELS AGENTS SOCIALS.

[Escribir texto]

REFORMA FISCAL , UNA EINA PER A SORTIR DE LA CRISI AMB MÉS JUSTÍCIA SOCIAL

El sistema fiscal és una peça fonamental del model econòmic i social, al definir com les diferents classes socials i grups de renda han de realitzar les aportacions necessàries per a garantir les polítiques socials i per a una millor redistribució de la riquesa.

L’Estat Espanyol mai no ha consolidat un sistema fiscal socialment just, amb una

progressivitat suficient i amb uns ingressos adequats per a enfortir l’Estat del Benestar.

Les reformes fiscals aplicades des dels anys vuitanta han impulsat una fiscalitat injusta

a costa dels assalariats / des i dels consumidors / es: Primer va ser el PSOE de Felipe

González, després els dos mandats del PP d’Aznar i, per últim, els dos mandats de

Zapatero. 30 anys retallant, amb el suport de CiU, els impostos a les rendes més altes

i a les rendes del capital i els especuladors.

Per tant, la baixa pressió fiscal espanyola i l’escassa progressivitat dels impostos estan

impedint la consolidació d’un sistema fiscal al nivell dels països socialment més

avançats.

La regulació de la tributació de les rendes del capital, i dels guanys de les empreses,

fa que els rics tinguin una sèrie d’instruments o vehicles financers per a evitar i reduir

els seus impostos.

Algunes dades que fan reflexionar al respecte:

o Les polítiques fiscals impulsades fins ara pels diferents governs espanyols han portat a què les rendes del capital tributin amb un índex fix del 18% i a què les del treball ho facin amb un índex que va del 0 fins el 43%. Això vol dir que, encara que es guanyi el mateix, es paga menys a Hisenda per treballar per compte d’un altre que especulant en borsa.

o Les grans fortunes tenen mecanismes per no contribuir, per exemple, canalitzant les inversions a través de les Societats d’Inversió de Capital Variable (SICAV), aconseguint així grans avantatges fiscals com tributar l’1% en l’impost de societats.

o Només un 4,3% declara rendes superiors a 60000€. o El 54% de persones que tributen són mil.leuristes. o Només el 3,9% dels empresaris van declarar per sobre dels 5 milions de

guanys. o L’Estat Espanyol és l’únic a la Unió Europea on 1,6 milions d’empresaris

declaren uns ingressos mitjans anuals (13000€) inferiors als dels treballadors / es, que l’any 2007 eren d’uns 18000€.

o A això cal afegir el fet de que el frau fiscal té un nivell absolutament insostenible: 50.000 milions d’euros (5% PIB). El 20% o més del PIB està a l’economia submergida. La lluita contra el frau fiscal ha de ser un element estratègic, cal “més mitjans humans i materials per a la inspecció d’hisenda i majors penes per als grans defraudadors.”.

Tot això ha provocat que la pressió fiscal a l’Estat Espanyol estigui per sota de la Unió

Europea, com a resultat d’una ofensiva ideològica llançada per la dreta política i

econòmica, i que el PSOE, fins ara, ha fet seva: “baixar impostos és bo per a tothom”

o “pujar impostos és insolidari”.

[Escribir texto]

L’actual reforma fiscal del PSOE intenta obtenir la major part dels ingressos a partir de

l’IVA, un impost indirecte que paguen tots els consumidors per igual, mentre que

l’increment del tipus impositiu de l’estalvi a l’IRPF representarà una quantia testimonial.

Això posa de manifest una vegada més l’absoluta manca de voluntat política del PSOE

per a millorar la justícia del nostre sistema fiscal.

En una etapa de creixement econòmic, s’han baixat impostos, i ara que l’economia

travessa una situació difícil, es vol seguir plantejant una equació impossible: menys

impostos, dèficit 0 i prestacions socials per a tothom, per a fer front a la crisi.

Però no és aquesta la fórmula de la sortida de la crisi. En una situació com l’actual, cal

actuar decididament, i afrontar una reforma fiscal de caràcter integral, justa i, tal i com

estableix la Constitució de 1978, progressiva, per a que pagui més qui més té,

redistribuir la riquesa i incrementar la despesa social. És a dir una reforma per a la

justícia fiscal.

Això passa per un sistema tributari on s’adoptin mesures com les següents:

Potenciar impostos directes sobre els indirectes: No als impostos en què tothom paga igual guanyi el que guanyi, cal que pagui més qui més té.

Recuperar l’impost sobre el patrimoni, modificant la normativa anterior en un sentit progressista: prou regals a les grans fortunes.

Mantenir l’impost sobre societats: mentre els treballadors / es, en època de crisi, són qui mantenen l’Estat funcionant amb els seus impostos, les empreses (sobre tot Bancs i Multinacionals, que són qui ens han portat a aquesta situació) cada vegada paguen menys impostos.

Mantenir l’impost sobre successions i donacions: les grans fortunes (que són les més afectades per aquest impost ) no poden passar de pares a fills gratis.

Introduir un impost verd, amb esperit exemplificador i didàctic: qui contamini més, que pagui més. Ara paguem entre tots el que contaminen alguns. Cal incentivar les conductes responsables que redueixen la contaminació.

Combatre el frau fiscal: A tot l’Estat Espanyol es defrauda l’equivalent al pressupost de sanitat. Dotar pressupostàriament les partides adients per a posar en marxa un programa específic al respecte.

Reforçar econòmicament els Ajuntaments, acompanyant – los en matèria financera i fiscal.

No a més mesures electoralistes i enganyoses, com els 400€ que bona part de la gent ni tan sols ha cobrat.

Augmentar l’IVA dels productes de luxe. Ara es paga el mateix IVA per un Cinquecento que per un Ferrari Testarrossa.

Que els esportistes professionals paguin el mateix IRPF que tothom. Prou privilegis per a milionaris.

Revisió dels acords amb les diverses confessions religioses, per tal de suprimir el seu finançament amb ingressos de l’Estat, siguin d’orígen tributari o amb càrrec a d’altres partides del pressupost.

Eliminació dels paradisos fiscals a la UE, i adopció de mesures per impedir el moviment de capitals als paradisos extracomunitaris.

Acabar amb les Societats d’Inversió de capital variable (SICAV).

És una evidència que es necessiten més diners per a invertir en polítiques públiques.

Tot i així, no n’hi ha prou amb augmentar la capacitat de recaptació de l’Estat en el seu

conjunt.

Tant important o més és definir i reorientar les prioritats de despesa pública, decidint si

es gasten els recursos en obres faraòniques (com AVE i autovies), en incentius fiscals

a empreses que no els necessiten; en armes i avions (amb el que val un avió militar es

[Escribir texto]

poden construir dos hospitals), o en rodalies, sanitat, educació, prestacions d’atur i

polítiques d’ocupació, pensions i atenció a les persones, per tal de garantir el

funcionament d’uns serveis públics de qualitat i un adequat sistema de protecció

social.

Un sistema social, conseqüència d’una fiscalitat justa i equitativa, que constitueix la

única garantia de la igualtat real entre la ciutadania que estableix la Constitució, i que

pot marcar la diferencia entre tenir unes condicions dignes de vida o no tenir cobertes

ni les necessitats més elementals.

Augmentar els impostos als més rics no implica cap empitjorament de la situació per

als més humils: els treballadors i les treballadores d’aquest país; sinó al contrari, de

millora de les seves condicions de vida, a través dels serveis públics: sanitat,

educació, atenció a les persones, prestacions per desocupació, prestacions socials.

A les mans del Govern, els representants polítics i el conjunt de la Societat està la

qüestió, ens hi juguem el model d’Estat que volem, ¿estarem tots plegats a l’alçada del

repte?

Document Consell Nacional sobre Reforma Fiscal - Nuria Lozano -

Barcelona, a 5 d’octubre de 2009

[Escribir texto]

Dades estadístiques i demogràfiques

Padró d'Habitants 1/01/2009

demogràfiques

Piràmide d'edats 1/01/2009. Total Badalona

grups quinquenals d'edat

sexe

HOME DONA Total

Reconte % de fila

% de columna

Reconte % de fila

% de columna

Reconte % de fila

% de columna

0-4 6493 51,7% 5,8% 6076 48,3% 5,5% 12569 100,0% 5,7%

5-9 5521 51,7% 5,0% 5161 48,3% 4,7% 10682 100,0% 4,8%

10-14 5087 51,7% 4,6% 4753 48,3% 4,3% 9840 100,0% 4,5%

15-19 5609 52,7% 5,1% 5044 47,3% 4,6% 10653 100,0% 4,8%

20-24 6869 52,4% 6,2% 6232 47,6% 5,7% 13101 100,0% 5,9%

25-29 9566 53,7% 8,6% 8233 46,3% 7,5% 17799 100,0% 8,1%

30-34 11705 54,5% 10,5% 9786 45,5% 8,9% 21491 100,0% 9,7%

35-39 10437 53,3% 9,4% 9131 46,7% 8,3% 19568 100,0% 8,9%

40-44 9165 52,3% 8,3% 8367 47,7% 7,6% 17532 100,0% 7,9%

45-49 7523 50,2% 6,8% 7476 49,8% 6,8% 14999 100,0% 6,8%

50-54 6959 48,7% 6,3% 7327 51,3% 6,7% 14286 100,0% 6,5%

55-59 6529 48,9% 5,9% 6820 51,1% 6,2% 13349 100,0% 6,0%

60-64 5860 48,2% 5,3% 6291 51,8% 5,7% 12151 100,0% 5,5%

65-69 4170 47,7% 3,8% 4577 52,3% 4,2% 8747 100,0% 4,0%

70-74 3685 44,9% 3,3% 4521 55,1% 4,1% 8206 100,0% 3,7%

75-79 2948 40,7% 2,7% 4298 59,3% 3,9% 7246 100,0% 3,3%

80-84 1882 37,3% 1,7% 3162 62,7% 2,9% 5044 100,0% 2,3%

85 1007 27,8% ,9% 2618 72,2% 2,4% 3625 100,0% 1,6%

Total

111015

50,3%

100,0%

109873

49,7%

100,0%

220888

100,0%

100,0%

[Escribir texto]

Distribució de la població per barris i sexe a 1/01/2009

barri sexe

HOME DONA Total Reconte % de

fila % de columna

Reconte % de fila

% de columna

Reconte % de fila

% de columna

ARTIGUES 2549 51,3% 2,3% 2422 48,7% 2,2% 4971 100,0% 2,3%

BONAVISTA 683 50,3% ,6% 674 49,7% ,6% 1357 100,0% ,6%

BUFALÀ 6792 49,5% 6,1% 6931 50,5% 6,3% 13723 100,0% 6,2% CAN CLARIS 1324 48,6% 1,2% 1403 51,4% 1,3% 2727 100,0% 1,2%

CANYADÓ 1316 48,8% 1,2% 1380 51,2% 1,3% 2696 100,0% 1,2%

CANYET 258 49,0% ,2% 268 51,0% ,2% 526 100,0% ,2%

CASAGEMES 3549 47,1% 3,2% 3982 52,9% 3,6% 7531 100,0% 3,4% CENTRE 3835 46,4% 3,5% 4433 53,6% 4,0% 8268 100,0% 3,7

COLL I PUJOL

1450 47,9% 1,3% 1577 52,1% 1,4% 3027 100,0% 1,4%

CONGRÈS 1855 48,9% 1,7% 1938 51,1% 1,8% 3793 100,0% 1,7%

DALT DE LA VILA

1937 47,2% 1,7% 2166 52,8% 2,0% 4103 100,0% 1,9%

EL REMEI 545 53,2% ,5% 479 46,8% ,4% 1024 100,0% ,5%

GORG 2761 49,3% 2,5% 2842 50,7% 2,6% 5603 100,0% 2,5% LA MÓRA 193 51,7% ,2% 180 48,3% ,2% 373 100,0% ,2%

LA PAU 2590 53,4% 2,3% 2256 46,6% 2,1% 4846 100,0% 2,2%

LA SALUT 10773 53,4% 9,7% 9406 46,6% 8,6% 20179 100,0% 9,1%

LLOREDA 1361 49,8% 1,2% 1372 50,2% 1,2% 2733 100,0% 1,2% MANRESÀ 161 51,1% ,1% 154 48,9% ,1% 315 100,0% ,1%

MAS RAM 303 48,3% ,3% 324 51,7% ,3% 627 100,0% ,3% MONTIGALÀ 3686 50,5% 3,3% 3619 49,5% 3,3% 7305 100,0% 3,3%

MORERA 3167 48,6% 2,9% 3351 51,4% 3,0% 6518 100,0% 3,0% NOVA LLOREDA

5973 50,0% 5,4% 5967 50,0% 5,4% 11940 100,0% 5,4%

POMAR 2338 48,0% 2,1% 2530 52,0% 2,3% 4868 100,0% 2,2%

POMAR DE DALT

38 55,9% ,0% 30 44,1% ,0% 68 100,0% ,0%

PROGRÉS 5100 48,2% 4,6% 5488 51,8% 5,0% 10588 100,0% 4,8%

PUIGFRED 4165 49,4% 3,8% 4271 50,6% 3,9% 8436 100,0% 3,8% RAVAL 4351 49,0% 3,9% 4537 51,0% 4,1% 8888 100,0% 4,0%

SANT ANTONI DE LLEFIÀ

7896 49,5% 7,1% 8040 50,5% 7,3% 15936 100,0% 7,2%

SANT CRIST DE CAN CABANYES

5378 50,4% 4,8% 5291 49,6% 4,8% 10669 100,0% 4,8%

SANT JOAN DE LLEFIÀ

6755 51,4% 6,1% 6386 48,6% 5,8% 13141 100,0% 5,9%

SANT MORI DE LLEFIÀ

7625 49,6% 6,9% 7754 50,4% 7,1% 15379 100,0% 7,0%

SANT ROC 7895 56,8% 7,1% 6007 43,2% 5,5% 13902 100,0% 6,3%

SISTRELLS 2413 50,0% 2,2% 2415 50,0% 2,2% 4828 100,0% 2,2%

Total

111015

50,3%

100,0%

109873

49,7%

100,0%

220888

100,0%

100,0%

[Escribir texto]

Població per país de nacionalitat i sexe a 1/01/2009. Total Badalona

Pais sexe HOME DONA Total Reconte % de

fila % de columna

Reconte % de fila

% de columna

Reconte % de fila

% de columna

Espanya 91127 48,7% 82,1% 95945 51,3% 87,3% 187072 100,0% 84,7% Pakistan 4978 86,3% 4,5% 787 13,7% ,7% 5765 100,0% 2,6% Marroc 3114 57,6% 2,8% 2292 42,4% 2,1% 5406 100,0% 2,4% Xina 2216 52,6% 2,0% 1995 47,4% 1,8% 4211 100,0% 1,9% Equador 1567 47,3% 1,4% 1749 52,7% 1,6% 3316 100,0% 1,5% Bolívia 850 43,1% ,8% 1120 56,9% 1,0% 1970 100,0% ,9% Romania 635 54,7% ,6% 526 45,3% ,5% 1161 100,0% ,5% Índia 826 73,3% ,7% 301 26,7% ,3% 1127 100,0% ,5% Altres 460 54,9% ,4% 378 45,1% ,3% 838 100,0% ,4% Colòmbia 411 49,2% ,4% 425 50,8% ,4% 836 100,0% ,4% Perú 359 47,7% ,3% 393 52,3% ,4% 752 100,0% ,3% Itàlia 391 60,1% ,4% 260 39,9% ,2% 651 100,0% ,3% Brasil 255 45,2% ,2% 309 54,8% ,3% 564 100,0% ,3% Argentina 253 45,3% ,2% 306 54,7% ,3% 559 100,0% ,3% Dominicana, República

212 40,6% ,2% 310 59,4% ,3% 522 100,0% ,2%

Bangla Desh 349 77,9% ,3% 99 22,1% ,1% 448 100,0% ,2% Paraguai 170 38,3% ,2% 274 61,7% ,2% 444 100,0% ,2% Xile 211 53,1% ,2% 186 46,9% ,2% 397 100,0% ,2% Rússia 150 37,8% ,1% 247 62,2% ,2% 397 100,0% ,2% Ucraïna 179 50,1% ,2% 178 49,9% ,2% 357 100,0% ,2% Uruguay 187 52,5% ,2% 169 47,5% ,2% 356 100,0% ,2% França 158 52,0% ,1% 146 48,0% ,1% 304 100,0% ,1% Hondures 100 33,7% ,1% 197 66,3% ,2% 297 100,0% ,1% Armènia 154 55,2% ,1% 125 44,8% ,1% 279 100,0% ,1% Polònia 188 71,8% ,2% 74 28,2% ,1% 262 100,0% ,1% Nigèria 151 61,1% ,1% 96 38,9% ,1% 247 100,0% ,1% Cuba 102 42,5% ,1% 138 57,5% ,1% 240 100,0% ,1% Geòrgia 160 67,5% ,1% 77 32,5% ,1% 237 100,0% ,1% Portugal 134 57,8% ,1% 98 42,2% ,1% 232 100,0% ,1% Bulgària 96 50,5% ,1% 94 49,5% ,1% 190 100,0% ,1% Alemanya 78 46,2% ,1% 91 53,8% ,1% 169 100,0% ,1% Ghana 140 85,9% ,1% 23 14,1% ,0% 163 100,0% ,1% Veneçuela 77 48,1% ,1% 83 51,9% ,1% 160 100,0% ,1% Guinea Equatorial

53 35,1% ,0% 98 64,9% ,1% 151 100,0% ,1%

Regne Unit 75 63,6% ,1% 43 36,4% ,0% 118 100,0% ,1% Mali 109 95,6% ,1% 5 4,4% ,0% 114 100,0% ,1% Algèria 78 69,0% ,1% 35 31,0% ,0% 113 100,0% ,1% Països Baixos

62 58,5% ,1% 44 41,5% ,0% 106 100,0% ,0%

Guinea 59 57,8% ,1% 43 42,2% ,0% 102 100,0% ,0% Mèxic 36 43,9% ,0% 46 56,1% ,0% 82 100,0% ,0% Senegal 60 84,5% ,1% 11 15,5% ,0% 71 100,0% ,0% Moldàvia 25 41,0% ,0% 36 59,0% ,0% 61 100,0% ,0% Estats Units d'Amèrica

20 48,8% ,0% 21 51,2% ,0% 41 100,0% ,0%

Total

111015

50,3%

100,0%

109873

49,7%

100,0%

220888

100,0%

100,0%

[Escribir texto]

El mes de novembre de 2009 s'ha tan-cat amb 155.000

persones aturades al Barcelonès. El total d’aturats/des

regis-trats a Catalunya ha estat de 555.405 persones.

[Escribir texto]

[Escribir texto]

[Escribir texto]

[Escribir texto]

COMPROMÍS DE FIGUERES PER LA TRANSPARÈNCIA

I EL BON GOVERN MUNICIPAL

ICV-EUIA-EPM PER LA TRANSPARÈNCIA I EL BON GOVERN AL MÓN LOCAL

LA MILLORA DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA DELS NOSTRES POBLES I

CIUTATS

Durant 30 anys els ajuntaments catalans han contribuït de manera decidida a la

modernització del nostre país. Des dels pobles i ciutats s’ha garantit als ciutadans i

ciutadanes el dret de participar activament en la vida política local, mitjançant l'elecció

lliure i democràtica dels seus representants, avançant en el principi de transparència i

enfortint les responsabilitats dels electes vers els ciutadans i ciutadanes. Tasca que ha

dignificat els nostres pobles i ciutats i ha estat motor important per al progrés del

nostre país.

D’aquest esperit, el municipalisme que representa la coalició d’ICV-EUIA-EPM ha

defensat de manera molt singular, el compromís amb la transparència, l’enfortiment

democràtic i la honestedat en l’acció política.

La transparència és, avui en dia, un component essencial per la democràcia

local i pel desenvolupament de l’activitat municipal, tal i com sempre hem

mantingut en la nostra actuació als ajuntaments. Contribueix a una millor rendició

de comptes per part de les autoritats als ciutadans i ciutadanes i constitueix una eina

per a reduir els espais de possible discrecionalitat, abús de poder o corrupció.

Els recents casos de corrupció urbanística que afecten alguns ajuntaments generen un

major descontentament i desafecció de la ciutadania envers les institucions polítiques

democràtiques i erosiona la credibilitat i l’estabilitat institucional i col·lectiva.

Aquests casos no poden posar en dubte l’honesta tasca que milers d’homes i dones a

Catalunya realitzen cada dia al capdavant dels ajuntaments del nostre país. Tampoc

poden qüestionar permanentment el paper dels governs locals com a instruments

imprescindibles per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.

Amb tot, avui es més necessari que mai reaccionar i aplicar amb rigor mesures de

garantia de la qualitat democràtica i de la bona gestió del món local, algunes

d’elles previstes ja en la legislació vigent.

Des de la coalició ICV-EUIA-EPM reitarem que la millora pel bon govern i

la transparència local hauria de consistir, fonamentalment, en:

Més transparència i bon govern

- Generalitzar la figura de la Carta de Serveis Públics a totes les corporacions locals i serveis municipals, tant els prestats directament com els externalitzats, i formalitzar-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, establint terminis i

[Escribir texto]

determinant nivells de qualitat de la prestació dels serveis. Les cartes de serveis públics han de servir per posar de relleu el cost i la rellevància del servei, així com la responsabilitat de la ciutadania.

- Aprovació de la llei de l’accés a la informació pública per tal de permetre als ciutadans conèixer la informació pública que es considera bàsica i essencial per tal de garantir la participació efectiva en la vida pública.

- Desplegament a nivell local del que es determina a la Llei Audiovisual de Catalunya, per garantir un funcionament democràtic i plural dels mitjans de comunicació locals.

- Potenciar la figura del Síndic de Greuges i dels Síndics i Defensors locals, dotant-los d’una base legal i d’uns recursos, que garanteixin la seva independència dels respectius governs municipals.

- Sotmetre sistemàticament a programes d’auditoria externa de gestió dels serveis i procediments de l’administració local i incorporar mecanismes de control en les contractacions d’obres i serveis de llarga durada a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma, incorporar-hi els nous avenços i millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència.

- Crear una declaració pública d’activitats econòmiques i patrimonials dels càrrecs electes, perquè formulin declaració sobre qualsevol activitat que els proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics i declaració de béns patrimonials. Els Registres d’Interessos constituïts tindrà caràcter públic.

- Limitar la proliferació d’empreses i consorcis públics, augmentant-ne els

controls i la justificació davant els ciutadans i ciutadanes que han de

conèixer la seva existència i la seva missió pública. Les empreses han de

disposar de webs que informin dels seus objectius, de la composició dels

consells d’administració i de la seva activitat.

- Impulsar els Codis ètics i de desenvolupament del Dret a la Bona Administració sota els principis d’igualtat i no discriminació, absència d’abús de poder, imparcialitat, independència, objectivitat, transparència, participació i accés a la informació, protecció de dades i drets lingüístics.

- Impulsar que les administracions locals elaborin i facin pública una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, a partir dels criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, garantint sempre l’audiència o participació dels ciutadans i ciutadanes.

- Creació de l’Estatut dels representants locals, on es regularan els seus drets i deures. Els regidors i regidores que es troben a l’oposició ha de gaudir

[Escribir texto]

d’una regulació i empara específica perquè puguin exercir les seves funcions de fiscalització i control en els contractes i adjudicacions.

- Garantir la presència de l'oposició i dels sindicats a les taules de contractació.

Augmentar els controls i la participació en les polítiques urbanístiques.

- Promoure les modificacions necessàries del sistema de transformació del sòl a l’Estat espanyol passant d’una situació en què la propietat s’apropia de la pràctica totalitat de la plusvàlua que genera l’acció urbanística a un sistema alternatiu on l’aprofitament urbanístic sigui objecte de concessió.

- - Impulsar la creació efectiva dels Consells Assessors Urbanístics (tal com

diu la Llei d’urbanisme de Catalunya i el Reglament que la desenvolupa) per a formular i plantejar criteris i alternatives d’ordenació, considerar les propostes del planejament per garantir els objectius del desenvolupament urbanístic sostenible i estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions a emprendre per fomentar la participació ciutadana.

- Creació d’una oficina específica de l’Agència Tributària de seguiment de l’activitat urbanística que tingui per objecte el creuament de dades de les declaracions fiscals i els documents urbanístics.

- Elaboració de criteris que han de permetre evitar situacions de monopoli en l’atorgament de contractes administratius.

- Aprovació de la iniciativa ciutadana municipal, com a regulació específica per a l'àmbit local de la iniciativa legislativa popular, amb l'objectiu de facilitar la intervenció ciutadana dirigida a promoure determinada actuació dels governs locals. Aquest instrument permetria sol·licitar intervencions orals als plens i proposar punts a l'ordre del dia, demanar informacions o explicacions sobre actuacions municipals o proposar un text normatiu o l'adopció d'un Acord.

- Regulació dels conflictes d’interessos, per a totes les persones que intervenen en l’aprovació dels instruments de planejament urbanístic i dels contractes administratius

- Establir programes específics de participació ciutadana per reforçar el paper de les organitzacions socials que vulguin fer seguiment de les actuacions urbanístiques als municipis.

Defensem la “tolerància zero” davant de la corrupció, i reclamem reformes

encaminades a la millora de la transparència i el bon govern del món local, per

lleialtat a la nostra vocació municipalista i per compromís amb els valors que

representa l’Esquerra Verda Nacional.

[Escribir texto]

Emplacem a la resta de forces polítiques catalanes a sumar esforços per

consensuar solucions per la millora de la qualitat democràtica dels nostres

municipis.

Figueres, 7 de novembre de 2009

[Escribir texto]

RESOLUCION DE LA ASAMBLEA LOCAL DE

BADALONA DE EUIA 18 d'octubre 2008

La actual crisis no es solo de carácter económico de matriz financiera e

inmobiliaria con una fuerte componente especulativa sino también energética,

alimentaria, moral y global. Tiene todos los visos de acabar en una recesión

económica que puede derivar en una depresión global con desempleo masivo y

obliga a plantearse el final de una etapa a la vez que nos emplaza, con

urgencia, a construir nuevos modelos de desarrollo y sostenibilidad.

Los planes de salvamento a los grandes grupos financieros de los distintos

gobiernos, incluido el español, solo significan transferir inmensas cantidades de

dinero a los ricos para evitar la quiebra total del sistema financiero mundial. Si

el contenido de clase de la medida resulta evidente, es mucho más dudosa su

efectividad en detener la crisis como está demostrando la evolución de la

misma.

Ha estallado la gigantesca burbuja de la esfera financiera de la globalización.

Toda la cadena de funcionamiento del aparato financiero se ha colapsado y ello

ha llevado al intervencionismo estatal de los más conspicuos gobiernos

ultraliberales.

Estas intervenciones del Estado – las mayores en volumen de la historia

económica - son la prueba del fracaso del sistema. Además se confirma una ley

del cinismo liberal: se privatizan los beneficios pero se socializan las pérdidas.

Si de algo está sirviendo la crisis actual es para mostrar la inanidad del discurso

(mal llamado científico) con el que se ha sustentado el neoliberalismo. La idea

de que era posible y eficiente una sociedad basada en individuos egoístas sólo

coordinados por el mercado, un mercado organizado, él mismo, por

organizaciones mercantiles o pseudo-mercantiles, simples estructuras técnicas

diseñadas para “regular el tráfico” y generar competencia. No sólo han

quebrado grandes empresas, también han volado por los aires instituciones

como las agencias de evaluación de riesgos, las reguladoras del mercado de

valores. etc.

Ahora es evidente su ineficiencia social (a menos que se confunda eficiencia con

la posibilidad de amasar riqueza para una minoría social), su incapacidad para

gestionar racionalmente las necesidades humanas.

Este sistema está agónico desde hace tiempo, y como civilización es pernicioso

y decadente. El único futuro que nos ofrece a todos y todas es el de

mantenernos aferrados al presente sin futuro, como consumidores apegados al

“consumismo” insaciable, inducido por la publicidad, y cumplidores con el pago

de deudas. Producir individuos alienados y socialmente disgregados por los

mercados constituye una de las fuentes del verdadero poder del capital.

Por otra parte, los efectos de la crisis sobre los trabajadores en el Estado

Español no se han hecho esperar. En el mes de Septiembre el crecimiento del

paro ha sido el doble del que se registró en la crisis de 1992-1993. En un año

[Escribir texto]

(agosto 2007-Agosto 2008) el paro ha crecido en un 36% (del 8,3 al 11,3%).

La crisis de matriz financiera e inmobiliaria afecta a todos los sectores

productivos como demuestran los datos de incremento del paro y de

presentación de Expedientes de Regulación de Empleo. Este crecimiento

alarmante del paro, además de ser grave en sí mismo, es la punta de un

iceberg cuya dimensión no es posible predecir exactamente, pero que, sin

duda, afectará (ya le está afectando) violentamente a la clase trabajadora.

Como siempre, la clase dominante intenta que la clase obrera pague la crisis.

Trata de imponer recortes y dejar a millones sin empleo para preservar así su

sistema.

Es urgente y prioritario participar activamente en las movilizaciones y en la

resistencia a la lógica del capital de que sean los trabajadores quienes

padezcan las peores consecuencias de la crisis. Es necesario combatir para que

los recursos públicos se dediquen a atender a las personas y a las familias

penalizadas por la crisis. Fomentando la creación de empleo público y

subsidiando a aquellas personas que no puedan hacer frente a sus hipotecas.

Esta resistencia debe orientarse claramente a conformar una alternativa

anticapitalista. En una perspectiva social y política de altas cotas de

democracia, paz, respeto ecológico, derechos civiles y sociales, trabajo digno y

pleno empleo, igualdad y solidaridad: una alternativa socialista para el siglo

XXI.

Las cosas no cambiarán sustancialmente en el futuro si la política se limita a

resolver los conflictos intercapitalistas, sean estos transnacionales, corporativos

o interestatales, ocultados mediante categorías fetichistas en la forma de

problemas de “crecimiento”, de “liquidez”, inversiones, etc.; quedándonos de

esa manera aprisionados por el sistema.

El capitalismo como sistema no caerá por sí solo a menos que tenga en frente

una alternativa de transformaciones, de cambio civilizatorio que se encarne en

nuevos sujetos históricos, sociales, colectivos. Tenemos el deber de participar

activa y prioritariamente en la conformación de esta alternativa. Llamamos a

esta tarea a todos aquellos que estén dispuestos a movilizarse por la justicia

social y una sociedad más libre.

[Escribir texto]

EUiA, RES A VEURE AMB EL P.P

En aquests moments difícils que ens està tocant viure, des d' EUiA de

Badalona, ens hem de plantejar algunes qüestions de fons per reafirmar

la nostra identitat com a organització d'esquerres que som.

Sabem perfectament que aquest moment de crisi no l'hem provocat els

treballadors i les treballadores, però si som nosaltres a qui ens toca de

ple i qui més l'està patint. En canvi aquells que han especulat amb

l'habitatge, comprant a preus molt reduïts per després vendre a uns

preus molt per sobre del mercat, aquells que han tingut uns grans guanys

gràcies al nostre treball diari, aquells que gràcies als nostres estalvis

també han tingut uns gran beneficis econòmics, tots aquests ara ens

demanen a nosaltres, que els hem d'entendre i que estem en la mateixa

situació, que la crisi també els afecta a aquest tipus de gent.

Doncs de d'Esquerra Unida i Alternativa no els volem entendre, ni

tampoc volem confondre a ningú, ja que la nostra visió del món i sobretot

les propostes no coincideixen amb cap de les propostes del P.P, ni

d’altres grups ultradretans i xenòfobs com ara Plataforma x Catalunya,

d'altra banda fet bastant lògic, perquè som dues organitzacions polítiques

radicalment diferents i amb una historia, uns valors i uns projectes també

molt diferenciats.

Quines solucions ens proposen els partits de dretes per sortir d'aquesta

crisi ?doncs les mateixes de sempre, posarem alguns exemples:

Rebaixar impostos fonamentalment els directes i als més rics.

Reducció de serveis públics, i la seva privatització, i

mercantilització (sanitat privada i ensenyament privat).

Més facilitat per acomiadar, que l'acomiadament els hi resulti

encara més fàcil i més econòmic o millor gratuït i impune.

Nosaltres no coincidim amb aquests plantejaments, ni amb molts d'altres,

ja que creiem que en aquests moments, i en d'altres també, el que toca

[Escribir texto]

és la defensa i enfortiment del sistema públic, tant sanitari, com

d'educació,com d'altres tipus de serveis. No volem una sanitat privada

tipus EE.UU on qui no té diners per l'assegurança doncs no té cobertura

sanitària universal ni garantint l’accés per a tothom. Volem una educació

pública de qualitat, i volem uns serveis d'atenció a la ciutadania públics i

de qualitat.

No volem que escoles privades concertades que separen els nens i

nenes a l'hora de formar-se ( majoritària ment les religioses) continuïn

rebent diners públics, Tant pel que fa a la salut com a l’educació hem de

fer fora totes les formes i sistemes que permeten fer paràsits privats que

xucles els recursos públics per a fer beneficis i lucre empresarial. Els

diners públics han de ser utilitzats en serveis públics.

Tenim un país on existeixen un munt de models de contractes ( per

hores, per dies, per cap de setmana, per obra i servei, de formació...) que

l'únic que han aconseguit és que hi hagi més precarietat i més

temporalitat. En aquest país la majoria dels llocs de treball que s'estan

perden són de contractes que no es renoven. O sigui que ja ho tenen

molt bé els empresaris per poder acomiadar als treballadors i

treballadores amb un cost molt reduït. Nosaltres no acceptem que encara

tinguin més facilitats i els hi surti molt més econòmic l'acomiadament

desregulat i a cops gratuït que la dreta com el PP i CiU en diuen

“flexibilitzats” i “pacte laboral”.

Amb aquests exemples veiem que no diem el mateix a l'hora de buscar

solucions, que no tenim els mateixos interessos... Llavors és prou evident

que no té cap sentit que la nostra organització busqui aliances amb qui

no coincideix absolutament en res. A EUiA sabem distingir les diferents

relacions entre formacions rivals, o competidors lectorals; i front a

enemics de classe i antagonistes de valors i principis ; entre forces

diverses d’esquerres o progressistes i front a partits populistes i de les

dretes polítiques i econòmiques.

[Escribir texto]

A Badalona no podem oblidar quines han estat les campanyes

demagògiques per part del P.P, només amb dos exemples concrets:

Us en recordeu del famós vídeo de la immigració que va editar el

P.P de la nostra localitat ? Un vídeo on es manipulava la

informació, on se li deia a la gent de la nostra ciutat que la culpa de

moltes de les coses que passen la tenen els immigrants, que

sembla ser que han vingut al nostre país per delinquir i no per

buscar treball com ho van fer molts dels nostres pares i mares.

Quan les nostres famílies van venir a Catalunya o fora de l'estat

espanyol, ho van fer per necessitat, per tenir una vida millor i en

millors condicions de la que tenien on vivien. Els primers moments

no van ser fàcils, potser entre tots i totes fem memòria i

recordarem que no vivíem només una família en un pis, sinó que hi

vivíem més d'una i per què, doncs senzillament perquè no hi havia

una altra manera, la situació era molt difícil i amb el temps tots i

totes vam poden aconseguir viure en millors condicions. Doncs

aquesta situació que molts de nosaltres vam viure, és la mateixa

que estan vivint ara altres persones i no podem fer demagògia amb

un tema tan seriós com és aquest. Si hi ha problemes de

convivència els hem d'abordar des d'una altra perspectiva, des

dels drets i deures de les persones no des de la culpabilització.

I de la gratuïtat dels llibres de text? És sorprenent que el P.P no

parli d'escola pública i gratuïta, no demani un servei públic

d'educació, estigui d'acord amb què les escoles privades

concertades continuïn rebent diners públics i en canvi sí demani

que els llibres de text siguin gratuïts. Nosaltres anem més enllà

d'aquesta campanya més populista i demanem que els llibres de

text es puguin reutilitzar, com ja es fa a moltes escoles de la nostra

ciutat. D'aquesta manera estem implicant a tota la comunitat

educativa, alumnes, pares i mares i professorat, ja que s'aprova

com un projecte de centre i com a tal, té la implicació de tothom i

també una avaluació per tal de veure què ha funcionat i què no i

com es pot millorar. És bastant diferent un plantejament d'un altre.

[Escribir texto]

Ja hem vist alguns exemples, tan a nivell general, com a nivell local de

les diferents maneres de fer, dels diferents interessos, dels diferents

objectius, per tant és evident que no coincidim en absolutament res amb

la gent del P.P, doncs no podem ni volem justificar el fet d’ aparèixer

públicament ni coincidir en actes, plataformes, manifestacions, etc, on hi

participa el P.P, perquè les nostres propostes no són les seves

propostes, perquè les persones que senten afinitat pel nostre projecte i

per les nostres maneres de fer no entendrien ni legítimament ens

tolerarien que estiguem al costat d'una organització amb la qual no tenim

res a veure, ni ara ni mai.

Per tot això, crec que és important aquesta assemblea d'EUiA de

Badalona ratifiqui i aprovi aquesta resolució amb el criteri ferm de no

participar conjuntament amb el P.P de Badalona en res.