BALADES

CÜNTES]APÜNESOSSELECCIÓ I TRADUCCIÓ D'EDUARD LLüREN5

BARCELONABIBLIOTBCA POPULAR DE (( L'AVENÇ))

HORAI

UNA atzurada visió de profonditatperduda en l'altura; cel i mar

confonent-se al travers de la boira llumi·nosa. El jorn es de primavera, i es l'horamatinal.

Solament mar i cel, un blau infinit,un infinit blau. AI davant les ones des­granen la llum platejada i fils d'escumas'arremolinen. Més enllà no'S veu capmoviment, re més que color: el blaufosc i tebi de l'aigua dilatant-se fins adisoldre-s en el blau de l'aire. No hi hahoritzó: sols distancia engrandint-se cnl'espai; davant de nosaltres, una cavitatde fondaria immensa; assobre l un arcmonnmental: el color s'intensifica ambl'altura. Enllà, en mig del blau carni,

6 Rttlades i contes japonesos

s'aixeca la Ueu i fantastica visió de lestorres d'un palau, d'alts sostres corbatsamb puntes retorçades que semblen mit­ges llunes; ombra d'extrany i antic es·plendor, il'luminada per una celistiasuau corn un record.

Lo que jo he intentat descriure es UI\

Kakemono, es a dir, una pintura japonesaen seda, el qua! titol es Shinkiro, que voldir Miratge, Aquelles són les Uuentesportes d'Horai el santissim i benaventu­rat, i aqueUes són les corbes teulades delpalau del rei Dragó. El seu sistema deconstrucció (encara que'! quadro siguipintat per un pinzell japonès d'avui) esel sistema de les coses xinesques fa dosmil anys.

Així parlen d'aquell indret els llibresxinescs d'aqueU temps:

4I.A Horai no hi ha ni mort ni penes, nitampoc hivern. En aquella terra les florsmai se marceixen, els fruits mai cauen,i si un home menja un fruit d'aquells només una vegada, mai més pot sentir nifret ni gana. A Horai creixen les plantesencantades So-rin-shi, Riku-go-aoi i Ban-

Hora; 7

kO'HO, que curen tota mena de malalties,i allà creix també l'herba magica Yo·shin·shi, que resucita 'ls morts, i l'herbamagica es regada amb una aigua tantmeravellosa que, bevent·ne un got, s'obtéuna eternal joventut. El poble d'Horaimenja r.rroç en molt molt petites taces;però l'arroç no s'.c.b. mai en .quellestaces, per molt que se'n mengi, fins queno se'n vol més. I el poble d'Horai beu elvi en molt molt petites copes, però nin·gú pot buid.r una d'aquelles copes, permolt llarg que begui, fins que queda dol·çamentendormiscat per l'ubriaguesa.~

Tot això, i encara més, diuen les lle·gendes del temps dels reis Shin. Peròque aquells que van escriure les llegen­des van veure mai Horai. no -s potcreure. Car realment alli no hi ha fruitsencantats que deixin per sempre satisfetal que'n mengi, ni herba magica quefaci reviure-ls morts, ni cap font d'aí­gua meravellosa, ni taces ant mai s'acabal'arroç, ni copes ant no hi manca maivi. No es cert que la tristor i la mort noentrin a Horai, ni es cert qne no hi hagi

8 Ba/ade! i conllt! jtJponc!o!

hivern. L'hivern, a Horai, es fret, i-el ventllavors penetra fins als 6S80S, i mons­truosos munts de neu s'acumulen a lesteulades del palau del rei Dragó.

Malgrat això, hi ha meravelloses co­ses a Horai, i de les més meravelloses non'han parlat els escriptors xineses. Vuidir l'atmosfera d'HoraL Es una atmosa

fera especial de la terra. Per això la cla­ror del sol d'Horai es més blanca que lesaltres clarors de sol, una llum com lallet, que mai s'enterboleix, portentosa.ment clara, i al mateix temps molt suau.Aquesta atmosfera no es del nostre pe­riode humà: es molt antiga, tant antigaque tinc por quan penso lo antiga quees, i no es una barreja d'oxigen i- nitro·gen. No es feta d'aire, sinó d'esperits: lasubstancia de quintilions de quintilionsde generacions d'ànimes foses en unaimmensa translluenciaj ànimes de gentque pensava de diferent manera que nos­altres. Qualsevol borne mortal que res­pira aquella atmosfera .'injecta a la sevasang l'extremitut i l'emoció d'aquells es­perits; ells cambíen llurs sentits, refor-

Borai

mant llurs idees de l'Espai i del Temps,de manera que ell no pot veure més quecom ells veien, i sentir com ells sentien,i pensar com ells pensaven. El cambi desentits se fa d'una manera imperceptible,i Horai, vist amb aquests sentits, potesser descri t així:

"Perquè a Horai no hi ha coneixe·ment del mal, els cors del poble mai sefan vells. I per raó d'esser sempre jovede cor el poble d'Horai, somriu desde'lbreçol fins a la tomba, excepció feta dequan els Déus envien penes entre ells:llavors les cares són velades fins que latristor desapareix. A Horai s'estimen totsels uns als altres, i en tots hi ha confian·ça, com si tots fossin membres d'unamateixa familia; i el conversar de lesdónes es com el cant dels auceIls, perquèllurs cors són lleugers com ànimes d'au­cells; i el moviment de les manigues deles tuniques de les donzelles sembla l'ale­teig de ductils i amples ales. A Horai nos'amaga sinó'l dolor, car no hi ha perquè estar avergonyit, i no hi ha restancat perquè no hi podria haver cap

10 Balades i contes japonesos

furt; i de nit com de dia totes les portessón obertes, perquè no hi ha motiu detenir por. I com la gent són fades, enca·ra que mortals, totes les coses a Horai,menys el palau d.el rei Dragó, són petitesi fantastiques i misterioses; i aquest po~

ble de fades menja verament ¡'arroç entaces molt peti te. i beu el vi en moltmolt petites copes.»

Molta part d'aquesta apariencia po­dria esser deguda a l'inhalació d'aquellaatmosfera d'esperits, més no tota. Car lafascinació creada pels morts es solamen tl'encís d'un Ideal, l'encantament d'unaantiga Esperança; i quelcom d'aquestaesperança ha trobat realisació en moltscors, en la bellesa senzilia de les videsgeneroses, en la bondat i delicadesa deles dÓnes.

Vents de mals i de desgracies, que fu­riosament bufen de ponent, passen sobreHorai, i l'atmosfera magica, ai! reculatremolosa davant d'ells. Ara s'atarda iqueda tant sols en fragments i faixes,com aquelles llargues faixes de nuvolsbrillants que atravessen els paisatges dels

Horai

pintors japonesos. Allí podem encaratrobar Horaí, però no en altres llocs.Recordeu que Horaí es també anomenatShinkiro, que vol dir Miratge: la visióde lo Intangible. I la visió's va desco­lorint per a no tornar a aparèixer mai méssinó en pintures, en poemes i en somni~.

OSHIDORI

H I havia un caçador i falconer, no­menat Sonja, que vivia en el dis­

tricte de Tamura-no-Go, de la provinciade Mutsu. Un dia va anar-se'n a caçari no va trobar caça. Quan s'entornavacap a casa, en un indret conegut per Aka­numa va veure una parella d'oshidori t

nedant plegats en un riu que ell estavaa punt d'atravessar. Matar oshidori noestà bé, però aquell dia en Sonjo teniafam i disparà contra la parella. La sevailetxa atravessà'l mascle; la femella fugí iva amagar-se en uns joncs de la vora llu­nyana. En Sonjo agafà l'aucell mort, vadur·lo a casa seva i va coure-I.

1) Oques mandarines. En el Japó aquests.:l.Ucell~ eren el l'limbo! de l'amor conjugal.

Oshidori [3

AI vespre va tenir un somni horrible.Va semblar·1i que una dóna hermosa en­trava dins la seva cambra i, essent propdel capsal del llit, se posava a plorar. Tantamargament plorava que en Sonjo sentícom si 'I seu cor se fes traços mentresescoltava. I la dóna va cridar-li:

- Per què, per què l'has mort? Dequina falta era culpable? Viviem tantfeliços tots dos! I ll1 l'has mort! QEinmal t'havia fet? No sabs què has fet?No sabs la crudel, l'inicua cosa que hasfet? A mi també m'has mort, car jo noviuré sense'l meu marit! Sols per dir-teaixó he vingut.

Llavors començà altra vegada a plo­rar fort, tant amargament que la veudels seus gemecs arribà fins al moll delsóssos den Sonjo í sospirà les paraulesd'aquest poema: «A la vinguda del cap­vespre jo vaig invitar·lo a tornar amb mi JI ara dormir sola en la fosca dels joncsd'Akanuma! Ah' Es una pena indescrip­ti ble' ».

Després de pronunciar aquestes parau­les exclamà:

l''' Balades i ,'antes japOHtSOS

-Ah! Tu no sabs, tu no pots saber,que es això que has fet! Però demà, quanvagis a Akanuma, tu veuras, tu veuras...

Dient això i plorant llastimosament,va anar-se'n.

Quan en Sonjo va despertar-se almatí, el somni quedà tant viu en la sevamemoria que ell n'estava molt torbat.Recordava les paraules: «Però quan demàva-gis a Akanuma, tu veu ras, tu veuras ...»I va resoldre anar-hi desseguida, per asaber si'l somni era re més que unsomni.

Anà, doncs, a Akanuma" i allí, en ar­ribant a la vora del riu, va veure la feme­lla oshidol'i nedant sola. AI moment J'os­hidori ovirà an en Sonjo; però, en llocde fugir d'ell, nedà dret ont estava, mi­rant·lo al mateix temps fixament i d'unamanera extranya. Quan va esser apropd'ell, amb el seu béc va destroçar-se'l pit,i tot sagnant morí davant deJ caçador.

En Son jo s'afaità 'I cap i va fer·se sa­cerdot.

O-SHICHI, LA FILLA DEL YAOYA'

A la tardor els cervos són airels al pa­rany dels caçadors pels sons del

floviol, que imita 'I só de les veus dellurs parelles. Així 'ls maten.

Quasi de la mateixa manera, una deles cinc noíes més hermoses de ledo, elgentil rostre de la qual encantava tota laciutat com el florir primaveral dels cire­rers, desprecià la seva vida en un momentd'ofuscació produit per l'amor.

Quan, després d'haver fet una follia,va esser portada davant del capitost local(bugyo) de la vila de Iedo, aquest oficialsuperior preguntà a la jove delinqüent:

- Sou O·Shichi, la filla del Yaoya?

J) Venedor de vegetals.

I, essent tant jove, com vareu poder co­

metre un crim tant horrible com el d'in­

cendiarisme?O-Shicbi, plorant i retorçant-se les

mans, va respondre:- Certament, aquest es l'unic crim

que jo he comès, ï no tinc cap més raó

extraordinaria per haver·lo fet que la

següent: una vegada, quan hi va haver

un gran foc, tant gran que quasi tot

ledo fou cremat, ]a nostra casa va ser

una de les que van quedar reduides a

cendres. Tots tres, els meus pares i jo,

no sabent ant anar, vam refugiar-nos en

un temple budhista, per quedar-nos allà

fins que la nostra casa fos reconstruïda.

Es veritat que'l desti que atreu dos

joves l'un a l'altre es dificil de compren­

dre. En aquell temple hi vivia un jove

acalit i l'amor va néixer entre nosaltres.

Ens vèiem en secret, i una vegada varem

jurar no separar-nos mai, i varem com­

prometre-ns l'un a l'altre xuclant la sang

d'uns tallets que varem fer-nos als dits

petits, i cambiant promeses escrites de

que per sempre 'ns estimariem. Abans

(J.Shichl

que'ls nostres coixins fossin cambiats 1

la nova casa d'Hongo fou construída iarreglada per nosaltres, Però desde 'I diaque vaig pendre comiat, ben trista, deKichiza~Sama, a qui jo m'havia com~promès pel temps de dos existencies, maiel meu cor fou consolat ni per una cartade l'acolit. El vespre, sola al meu Hit,rumiava, rumiava, fins que, a la fi, vavenir-me l'idea horrible de calar foc a lacasa, com l'unie medi de poder tornar aveure'l meu bell aimador. Una tarda,al cap-vespre, vaig fer un feix de joncssecs, vaig posar a sobre algunes brasesde carbó i ho vaig posar tot d'amagatsota 'I cobert de darrera la casa, Un granfoc va sortir-ne; va haver-hi gran tu mul­te; van agafar~me i van portar-me aquí.Oh! Que era espantósl Mai, mai ho tor­naré a fer. Però, passi lo que passi, sal­veu-me, us prego, oh el meu bugyolTingueu pietat de mi I

I) Cambiar els coixins era una tradició quese~uien a l'antic Japó 'ls aimadors quan lluramor no ura ja ¡,.ret.

18 Balades i contes japonesa!

Ah! La senzilla apologia! Però, quants

anys tenia? No dotze? No tretze? No

catorze? Quinze ve després de catorze.

Ai! Ella tenia quinze anys i no podia ser

salvada!Per tant, O-Shichi fou sentenciada

segons la llei. Però abans van lligar-la

amb cordes molt fortes i van exposar·la

a la vista de tots durant set dies al pont

Nihonbashi. Ah! Quin espectacle més

trist J

Les seves ties i cosines, i Bekurai i

Kakusuké, les minyones de la casa, te­

nien de tòrcer les llurs manigues, de tant

mullades que les tenien de llurs Ila­

grimes.I perquè no'S pot oblidar el crim,

O·Shichi fou lligada a quatre puntals,

als seus peus hi van apilar llenya, aquesta

fou encesa i un gran foc va sortir-ne.

Pobra O-Shichi al mig d'aquell focl.4 ixi '/s illsectes llurs a/es en /a flama

perden.

HISTORIA DE MIMI-NASHI-HOICHI

FA més de setcents anys, a Dan-no-ura,en l'Estret de Shimonoseki, hi ha­

gué l'ultim combat de la llarga guerraentre'ls Heiké, o clan l'aira, i els GenjÏ,o clan Minamoto. Alli-Is Heiké forencompletament exterminats, amb les llursdónes i nens, i J'infant emperador, nome~nat Antokn Tenno. Aquella mar i aque­lla platja han estat encantats per setcentsanys; per alli's troben crancs que tenengravats rostres humans a l'esquena, ,¡,sdiu que aquests rostres són els esperitsdels guerrers Heiké. Per la costa's veueni se senten coses molt extrdnyes. A la nitmilers de focs-follets erren per la platjao rellisquen sobre les ones; llums palids

20 Balades i cOntes japonesos

que'ls pescadors en diuen Oni-bi'; i quanfa vent una gran cridaria ve d'aquellamar, semblant al clamor d'una batalla.

Els primers anys els Heiké estavenmolt més intranquils que ara. S'aixeca­ven al voltant dels vaixells que passavende nit i provaven d'enfonsar·losJ i sem..pre vigilaven si veien nedadors per fer­Ios ofegar. Per a aplacar els esperits fouconstruit a Kamagaseki un temple bu­dhistaJ Amidaji', i també un cementiritocant al temple i prop de la platja, din­tre del qual s'aixecaren monuments, es·culpint-se.en ells els noms de l'emperadormort i dels seus principals subdits. Totsovint se feien cerimonies al temple pelrepòs dels llurs esperits, i si bé's conseguiamb tot això una certa tranquilitat per alsHeiké, aquests continuaren fent, de tempsen temps, coses extraordinariesJ demos~

trant que no havien trobat enCara la per­fecta pau.

I) O focs-dimonis.a) O Sbimonoselti. La ciutat ei tamb~ dita

aaktau.

Mimi·Nashi·Hoichi

Fa alguns segles que vivia a Akama­gaseki un cego nomenat Hoichi J que erafamós per la seva habilitat en recitar ien tocar la biwa l, Desde l'infantesa lihavien ensenyat a recitar i a tocar, i, sentencara un noi, havia avençat als seus mes­tres. Com un professional biwa-hoshi, vafer-se famós principalment per les sevesrecitacions de l'historia dels Heiké i elsGenji. Se deia que quan ell cantava'l cantde la batalla de Dan-no-ura «adhuc elsesperits ploraven~.

AI començament de la seva carreraHoichi era molt pobre, pero trobà un bonamic que l'ajudà. El sacerdot del' templed'Amidaji era molt aficionat a la poesia ia la musica i invitava sovint a Hoichiper a sentir·lt;' tocar i recitar. Després,

. molt impressionat per la meravellosahabilitat del noi, el sacerdot proposàa Hoichi que visqués al temple, ofrenaque fou acceptada amb coral agraiment.Li fou donada, doncs, a Hoichi una carn·bra dins del temple, i en compensació

1) Llaud de quatre cordes.

22 Balades j contes japonesos

de l'hostatge i de l'aliment se li demana­va solament que obsequiés al sacerdotalguns vespres amb una execució musi~

cal, quan, per altra part, no tenia resque fer.

Una nit dlistiu van anar a cercar elsacerdot per a fer un servei budhista acasa d'un mort i ell se o'anà amb l!aco~

lit, deixant Hoichi sol. Era una nitmolt xafogosa, i el cego anà a pendre lafresca a la galeria de la seva cambra,que donava a un jardinet dels darreresd'Amidaji. Allí Hoichi esperà la tornadadel sacerdot i assajà d'alivlar la soledattocant la biwa. Passà la mitja nit i elsacerdot no tornava. Però l'atmosfera eraencara massa calenta per a estar bé dinsdel temple, i Hoichi va quedar-se fóra.Finalment sentí pasoos que s'acostavena la porta de JarrerB-. Algú atravcssà-ljardí, avançà fins a la galeria i va atu­rar·se directament davant d'ell; però noera'l sacerdot. Una veu fonda cridà'lnom del cego sobtada, brutalment, ambel to que un samurai mana a un inferior:

-Hoichil

Mjmi~Nashi·Hoichi

Hoichi estava massa espantat per acontestar de moment; ¡ la veu cridà al R

tra vegada, amb un só de dura autoritat:-Holchi!- Hai! - va respondre'l cego, ater-

roritzat per l'amenaça de la veu. - Soccego! No puc veure qui'm crida!

- No tingueu por, - exclamà' I des­conegut, més suaument. -Jo estic allot­iat prop d'aquest temple i he sigut enviata v6scoma missatger. El meu senyor, unapersona d'elevadissim. estament, es ara aAkamagaseki, amb molts nobles corti·sans. Desitjava veure l'escenari de la bata·lla de Dan·no·ura i avui ha visitat aquellindret. Havent sentit parlar de la vostrahabilitat en recitar l'historia de la bata­lla, desitja assistir ara a una narracióvostta. Per lo tant, agafeu la vostra biUJai venin amb mi desseguida allà ont s'es­pera l'augusta assamblea.

En aquells temps l'ordre d'un samu­rai no podia esser pas desobeída lleuge­rament. Hoichi va posar-se les sandalies,agafà la biUJa i se n'anà amb el desco­negut, que-l guiava destrament) obli~

~4 Balades f contll japoH~ltn

gant-Io a caminar molt depressa_ La màque-' guiava era de ferro i el soroll delcaminar del guerrer indicava que anavatot armat: de segur que era un guardadel palau_

L'inquietut d'Hoichi va calmar-se:pensà que estava de sort, perquè, recor~

dant les paraules del desconegut referint­se a una ~persona d'elevadissim esta~

ment», va creure que·1 senyor que desit·java escoltar la narració era un daimiode primera fila. El samurai va aturar-se,i Hoichi s'adonà de que havien arribat aun gran portal, que va semblar-li mera­vellós perquè no recordava cap portagran en aquella part de la ciutat, exceptela porta principal d'Amidaji.

-Kaimon! t _ cridà·l samurai.Va obrir-se Ja porta i els dos varen

entra-t. Atravessaren un jardí, s'aturarennovament davant d'una porta, i el des~

conegut cridà en veu alta:- Eh! Aquí porto Hoichi.

I) Forma respectuosa per demanar que unaporta s'obri.

Mimi-NasJ¡i-Hoiehi .5

Aleshores var1 sentir-se passos apres~

sats, paravents que relliscaven, finestresque s'obrien i veus dè dònes conversant.Pel llenguatge de les dónes Hoichi vacomprendre que eren criades d'una casanoble, però no pogué endevinar a quinindret havia sigut conduit. Poc temps vatenir per rumiar. Després d'haver-lo aju­dat a pujar diverses escales, van dir·lique's tregués les sandalies, i una mà dedóna va guiar-lo a travers d'interminableeXlensió de pis de fusta polida, on t hi ha·vien innombrables columnes, i desprésper una saJa de grandaria immensa totaencatifada, fins que arribà al mig d'unsaló grandiós. Ell va creure que allí hihavia molta gent reunida: el cruixir dela seda era com el murmuri de les fullesen un bosc. Sentí també molt brugit deveus parlant baix, i el llenguatge era'lllenguatge de les corts.

Van dir a Hoichi que s'assegués, itrobà un coixí als peus per a fer·ho. Des­prés de posar·se al seu gust, i de tremparel seu instrument, Ja veu d'una dòna,- que va conèixer de_sulda que era

Jlfi Balades j contes japonesos

la Rojo', va dirigir-se an ell, dient·li:- Reciteu l'historia dels Heiké, acom­

panyant·vos amb la biwa.Peró com que l'historia completa

hauria durat moltes nits, Hoichi va pre~guntar:

- Com que tota l'historia no potrecitar~se en una nit, quina part es del'august desig que jo reciti?

La veu de dóna va respondre:- Reciteu l'historia de la batalla de

Dan-no-ura, perquè es la part més foo R

dament emocionant.Llavors Hoíchí elevà la veu i cantà 'I

cant del combat sobre'l mar amare, fentmeravellosament amb la seva biwa'l so­roll acompassat del moviment dels rems,]'embestida dels vaixells, el vibrar i xiu­lar de les fletxes, les veus i el trepitjardels homes, l'estrepit de J'acer sobre 'lselms, la submersió dels morts. A dreta iesquerra d'ell, en les pauses del seu cant,sentia veus que murmuraven lloances.

I) Matrona que tenia al seu carrec el serveiremeni.

Mimi-Nashi-Hoichi '7

- Quin prodigiós arlisla!- Mai a la nostra provincia s'ha tocat

aixl!- No hi ha en tot l'imperi un can­

taire com Hoichi!Ell s'animava sentint això i tocava

i cantava encara millor que abans, entreun profon silenci d'estupefacció al seuvoltant. Però quan al fi cantà la llasti­mOsa mort de les dónes hermoses i delsnens desvalguts, i la trista mort de Nii­no·Ama amb l'infant imperial als braços,tots els oients proferiren a la vegada unllarg i desesperat crit d'enguniosa aflic­ció, i després ploraren i gemiren tantdesatinada i desconsoladament, que 'Icego s'horroritzà de la pena que "ls haviacausat. Molt temps duraren els plors i elsgemecs, peró gradualment les lamenta­cions van apagar-se i de nou va' fer-seun gran silenci. Hoichi senti la veu de ladóna que suposà que era la Rojo, qnedeia:

-Per més que"ns havien asseguratque ereu un tocador de biwa habilidosis­sil1'l j' sens rival en el recitar, no sabiem

~8 Balades i contes japonesos

que algú pogués esser tant virtuós comhaveu demostrat esser aquesta nit. Nos­tre senyor ha manifestat que volia recom 4

pensar-vos dignament. Però desitja quereciteu davantd,'ell,cada nit, durant lessis nits següents, i després continuarà-Iseu viatge. Per consegüent, demà al vesw

pre veniu aquí a la mateixa hora. Elsamurai que us ha portat aquesta nitvindrà a buscar-vos. Se m'ha ordenatque us fes una observació: no heu deparlar a ningú de les vostres visites anaquest lloc durant l'estada del nostreaugust senyor a Akamagaseki. Com queviatja d'incognit, mana que no -s facimeució de lo que aquí passi. Vós sou aralliure d'entornar-vos-en al temple.

Després que Hoichi expressà adecua­dament el seu agraïment, una mà dedòna va acompanyar-lo a la porta de lacasa ant el mateix samurai que l'haviaguiat l'esperava per a dur-lo al temple.El samurai va acompanyar-lo a la galeriade darrera'l temple i allí 's despedí.

Era quasi la matinada quan Hoichitornà. "er6 la seva .usencia del temple

Mimi-Nashi·Hoichi

no havia sigut observada, car el sacerdot,que retirà molt tard, suposà que estavaja dormint. Durant el dia Hoichi poguédescansar i no digué res de l'extranyaaventura.

A l'endemà, a mitja nit, el samuraianà a cercar-lo i el dugué a l'augustaassamblea, ont ell donà una altra audicióamb el mateix èxit que havia tingut laprimera, Però durant aquesta segona visi·ta la seva ausencia del temple fou desco­berta per casualitat, i al matí següent, altornar, fou enviat a cercar pel sacerdot,que va dir-li amb to de reny afectuós:

- Hem passat molta ansia per vós,amic Hoichi. Sortir tòra, cego, tot sol itant tard, es perillós. Per què vareu mar­xar sense dir-nos re? Hauria donat ordrea un criat que us acompanyés. Ont heuestat?

Hoichi va respondre evasivament.- Perdoneu-me, estimat amic. He

tingut d'arreglar alguns assumptes pri­vats i no podia arreglar-los a una aitrahora.

El .acerdot va sorprendre-. i va en-

.10 Balades i contes japonesos

tristir-se per la reticencia de Hoichi: vacreure que no era natural j va sospitaralguna cosa dolenta. Pensà que'! cegohavia sigut embruixat o enganyat pelsmals esperits.. No va preguntar·li remés, però manà privadament als criatsdel temple que vigilessin a Hoichi i que'lseguissin si sortia després de fer-se fosc.

La nit següent van veure que Hoichisortia del temple, i els criats immediata~

men t van encendre les llanternes i vanseguir-lo. Però era una nit plujosa i moltfosca, i, abans que la gent del templearribés al camí, Hoichi havia desapare·gut. Evidentment havia caminat moltdepressa, cosa extranya, perquè era cegoi el camí estava molt malament. Elshomes van recórrer els carrers, pregun~

tant a les cases que Hoichi acostumavavisitar; però ningú va poder donar~los

noves d'ell. Finalment, quan tornaven altemple passant per la platja, varen essersorpresos pel só d'una biwa tocada furio·sament en el cementiri d'Amidaji. Excep­te alguns foc·follets que per allí erraventote. les nits fo.ques, tot era obscuritat

Mimi·Nashi-Hoichi Sl

en aquella direcció. Però 'ls homes ana­ren corrent al cementiri, i al1í, amb lesllan ternes, trobaren a Hoichi, assegut totsol davant de la tomba d'Antoku Tenno,fent sonar la biwa i cantant en veu altael cant de la batalla de Dan-no-ura. Idarrera d'ell, i al costat d'ell, i a tot arreusobre Jes tombes, els focs dels morts cre­maven com candeles. Mai havia aparegutuna tant gran multitut d'oni-bi a la vista

.dels humans.- Hoichi San I Hoichi San! - crida­

ren els criats. - Esteu embruixat! Hoi­chi San!

Però·J cego semblava que no sentísre: tocava i tocava vigorosament, cantantamb selvatge frenesí'l cant de la batallade Dan-no-ura. Ells l'agafaren i li crida­ren a ·l'orella :

-Hoichi SanI Hoichi San! Veniuamb nosaltres d'una vegada!

Reprenent..los, va dir;- Interrompre-m d'aquesta manera,

davant d'aquesta augusta assamblea, nous serà tolerat.

Malgrat lo ,obrenatural de la cosa, els

3~ Balades i contes japonesos

criats no van poder aguantar~se ,} riure,Segurs de que havia sigut embruixat,van agafar·lo, van posar~lo dret i vanobligar-lo per força a tornar al temple, ontli cambiareri;immediatament, per ordredel sacerdot, els seus vestits mullats, po­sant-li nova roba i fent-lo menjar i beure.Llavors el sacerdot demanà una plenaexplicació de l'extraordinari comporta­ment del seu amic.

Hoichi dubtà molt abans de parlar.Però, a la fi, comprenent que la sevaconducta havia realment alarmat i dis­gustat al bon sacerdot, decidi abandonarla seva reserva i contà tot allò que li haviasucceít desde la primera visita del sa~

murai.El sacerdot va dir:- Hoichi, pobre amic meu, esteu en

gran perill. Quina desgracia per vós nodir·me tot això abans I La vostra merave­llosa habilitat en musica vos ha torbatd'una manera extranya. Sapigueu queno heu visitat cap casa, sinó que heupassat les nits al cementiri, entre lestombes del. Heiké; i fou davant de la

Mimi·Nashi·Hoichi 33

tomba d'Antoku Tenno que la nostragent va trobar· vos ahir a la nit, assegutsota la pluja. Tot aixòque haveu imaginatera una ilusió, menys el demanar-vosdeJsmorts. Obeint-los una vegada, vos heuposat en el poder llur. Si 'ls 'torneu aobeir després d'això que ha passat, vostrocejaran. Però eils vos haurien destro­çat, de totes maneres, un dia O altre. Jono podré quedar-me amb vós demà alvespre, perquè m'han vingut a cercar perun altre servei. Però, abans de que me'nvagi es necessari protegir el vostre cosescrivint textes sagrats en ell.

Abans del capvespre 'I sacerdot i elseu acolit van despullar a Hoichi, i ambels pinzeils d'escriure van traçar sobre'lseus pit i esquena, cap, cara i coll,cames, mans i peus (fins les plantes delspeus), i sobre totes les parts del seu cos,el text del sagrat sutra nomenat Hannya·Shrn-Kyo. Això fet, el sacerdot instruí aHoichi, dient·li:

-Aquesta nit, així que jo me'n vagi,seieu a Ja galeria i espereu. Vos cridaran.Però passi'l que passi, no contesteu ni

3

34 Balades i contes japonesos

us moveu. No digueu res i quedeu-vosassegut, com si meditessiu. Si us moveu ofeu soroll, sereu trocejat. No tingueu por,i no penseu en demanar ajuda, perquèningú pot salvar·vos. Si feu exactamentaixò que us dic, el perill passarà i nohaureu de témer re d'aquí endavant.

Després de fer-se fosc, el sacerdot iPacolit van anaN;c'n, i Hoichi va asseu~

rc-s a la galeria, seguint les instruccionsdonades. Deixà la biwa a terra al seucostat i, prenent l'actitut d'una profondameditació, va romandre tot quiet, tenintcompte de tossir o de respirar fort. Així 'sva estar quatre hores.

Llavors va sentir soroll de passes endirecció al camí. Van passar la porta,van creuar el jardí, van acostar-se a lagaleria i van aturar-se directament da~

vant d'ell.- Hoíchi! - cridà la veu profonda.Però'l cego va contenir la respir8ció i

no va moure-s.- Hoichi! -cridà asprament la veu

per segona vegada.I una tercera vegada, barbrament:

Mimi-Nashi-Hoichi

-Hoichi!Hoichi estava com si fos de pedra, i la

veu grinyolà:- No contesta! No pot ser! Hem de

veure ont es l'home.Va sentir·se soroll de peus pesats pu­

jant a la galeria. Els peus s'acostarendeliberadament i s'aturaren al costat d'ell.Aleshores, per llargs instants, durant elsquals Holchi sentí'l seu cos tremolartant fort com el bategar del seu cor, hihagué un gran silenci.

A la fi, la veu malhumorada, murmu­rà, tocant-lo an ell:

- Aq ui hi ha la biwa, però del toca­dor de biwa no més en veig les duguesorelles. Això explica per què no contesta:no té boca per contestar: no queda d'ellre més que les orelles. Jo pendré les ore­lles per donar~les al meu senyor, com aprova de que l'augusta voluntat ha sigutcomplerta, mentres ha sigut possible.

Al mateix instant Hoichi va sentir-seles orelles agafades per dits de ferro iarrencades. Fou molt gran el seu dolor,però no cridà. Les pesantes passes s'all u-

36 Ba/ades i contes japonesos

nyaren de la galeria, baixaren al jardi,emprengueren el camí i cessaren. De cadacantó del cap el cego sentia gotejar uncalor espès, però no s'atreví a aixecar lesmans.

Abans de l'auba'l sacerdot tornà. Anàde cop a la galeria de darrera, caminà i¡elliscà sobre alguna cosa llefiscosa i féuun crit d'esglai, perquè va veure, a lallum de la seva llanterna, que allò llefis­cós era sang. Va veure a Hoichi asseguten actitut de meditació, amb la sang,rajant encara de les ferides.

- Oh pobre Hoichi! -cridà'l sacer­dot, assustat. - Què es això? Vos hanferit?

Al sentir la veu del seu amic, el cegova veure-s salvat. Començà a plorar, itot plorant contà la seva aventura dela nit.

- Pobre, pob¡e Hoichi! - exclamà '1sacerdot. - Tot per culpa meva I Per lameva greu culpa! A tot arreu del vostrecos els sagrats textes han sigut escri ts, ex~cepte en les vostres orelles. Jo vaig confiara l'acolit aquesta part del treball, i he fet

Mimi-Nashi-Hoichi 37

molt mal fet de no haver-me assegurat desi l'havia feta. Bé: ara ja no pot arreglar­se. Provem de curar les vostres ferides lomés aviat possible. Valor, amic meu I Elperill ha passat. Mai més sereu torbatper aquells visitants.

Amb l'ajuda d'un bon metge, Hoichiva curar-se aviat de les seves ferides.L'historia de l'aventura va extendre·s finsa paisos molt llunyans i el féu famós.Moltes nobles persones anaren a Akama­gaseki pera sentir·lo recitar i li feiengrans donatius de diners, arribant a essermolt ric. Però desde '1 temps de la sevaaventura fou conegut solament pel nomde Mimi-Nashi-Hoichi·.

•J) Hoichi·l desorellat.

L'HISTORIA D'O-TEI

FA molt temps, a la ciutat de Niigata,provincia d'Echizen, vivia un jove

nomenat Nagao Chosei.Nagao era fill d'un metge i vau edu­

car-lo per a la mateixa professió :del seupare. Essent encara un noi estava japromès amb una noia nomenada O-Tei,filla d'un amic del seu pare, havent acor­dat les dugues families que'l casamentse faria així que Nagao acabés els estu­dis. Però, tot esperant, la salut d'O-Tei vaafeblir-se i als quinze anys fou atacadade mortal consumpció. Quan ella vasaber que havia de morir, envià a cercarNagao per a pendre-n comiat.

Quan ell estigué agenollat al costatdel seu llit, ella va dir·li:

L'historia d'O-Tei 39

- Nagao·Sama, promès meu; nasal·tres estavem promesos desde la nostrainfantesa i ens havicm de casar al finald'aquesta anyada. Però ara jO'm moriré:els Déus saben què es millor per nosal­tres. Si jo visqués alguns anys més, cau­saria solament molestia i penes als altres.Amb aquest fragil cos no podria esseruna bona esposa, i fóra molt egoista si de­sitgés viure per fer-te ditxós. Estic resig­nada a morir i vui que'fi prometis que not'entristiras. Ademés, jo volia dir-te quenosaltres ens trobarem una altra vegada.

-Certament q uc 'ns trobarem de nou,- contestà Nagao seriós, - i en aquellaPura Terra no hi haurà'l dolor de laseparació.

- No, no, - va respondre ella, moltbaix.-No vui diren la Pura Terra: crecque estem destinats a tornar·nos a veureen aquest món, encara que jo sigui en·terrada demà.

Nagao va mirar-la tot sorprès i vaveure que ella somreia de la seva admi­ració. Continuà, amb suau i somnia..dora veu:

40 Baiades i contes japonesos

-Sí: vui dir en aquest món, en lanostra vida present, Nagao-Sama. Comp­tant, naturalment, que tu ho desitgis.Però, perquè sigui, haig de néixer altrecop noia i arribar a la joventut. Per lotant, has d'esperar quinze, setze anys...Es molt temps... Però, promès meu, arano més tens dinou anys.

Ansiós de consolar els sens ultimsmoments, ell va respondre tendrament:

- Esperar-te, promesa meva, serà permi un plaer més aviat que un deure.Nosaltres estem com promesos pel tem psde set existencies.

-Però tu dubtes?-preguutà ella,mirant-lo fixament.

- Estimada meva.-contestà ell,-jodubto que·t pugui regonèixer en un al­tre cos i amb un altre nom, en no sentque'm donguis una senyalo penyora.

- Això no ho puc fer, - afegi ella.- Sols els Déus i els Budhes saben com iont ens tornarem a trobar. Però esticcerta, certissima, que si tU'm vols tornara veure, jo podré tornar a tu. Recordaaquestes paraules meves~

L'historia d'O-Tei 41

No parlà més i els seus ulJs van aclu­car-se: era morta.

0'0

Nagao estimava molt O-Tei i la sevapena fou profonda. Féu fer una tauletamortuoria, hi escrigué'1 'í,okumyo l, laposà al seu butsudan', i cada dia li feiaofrenes. Pensà molt en les extranyescoses que O-Tei va dir-li abans de morir,i, amb el proposit de complaure'l seuesperit, va escriure una prometensa so~

lemnial de casar-s'h i si mai tornava anelJ en un altre cos. SegelJà la promesaamb el seu segell i la posà al butsudan alcostat de la tauleta mortuoria d'O-Tei.

Però com que Wagao era fill unic,fou necessari que's casés, i va veure-sobligat a cedir als desitjos de la sevafamilia i a acceptar una esposa del gustdel seu pare. Després del seu matrimonicontinuà fent ofrenes a la tauleta d'O-Tei

1) Nom personal d'ella.2) Relicari budhista.

42 Balades i tonies japonesos

i sempre la recordava amb amor; però apoc a poc l'imatge d'ella va esborrar-se dela seva memoria com llU somni que esdificil de recordar. I els anys passaren.

Durant aquests anys moltes desgraciesvan caure sobre d'ell. Els seus pares vanmorir, i després la seva esposa i el seuunic fill. D'aquesta manera quedà sol almón. Aleshores abandonà la casa i em­prengué un llarg viatge, esperant queaixò li faria oblidar les seves penes.

Un dia, en un dels seus viatges, arribàa Ikao, poblet de montanya famós perses tebies primaveres i per la bellesa delsvoltants. A l'hostal ant s'aturà una noiasortí a rebre-I, i a la primera visió de laseva cara sentí bategar el seu cor com nohavia bategat mai fins aleshores. Tantmeravellosament se semblava a O~Tei,que ell se pessigà per a assegurar-seque no somniava. QBan ella anava ivenia, portant foc i menjar o arreglant lacambra del viatger, cada actitut i movi~ment li recordaven la graciosa imatge dela donzella a la qual havia sigut promèsen la seva joventut. Ell va parlar-li, i ella

L'historia d'O-Tei 43

va respondre amb una dolça, suau i claraveu que va entristir-lo amb tristeses d'al­tre temps.

Admirat, va preguntar-li:- Germana: us assembleu tant a una

persona que vaig conèixer fa molt tempsJque jo he quedat meravellat així que heuentrat en la meva cambra. Perdoneu·me,doncs, si us pregunto ant vareu néixer icom us dieu.

Immediatament, amb aquella inobli·dada veu de la morta, ella va respoudre:

- El meu nom es O-Tei i tu ets Na·gao Chosei d'Etxigo, el meu promès. Fadisset auys que vaig morir a Niigata.Aleshores tU vas prometre casar-te ambmi s.i mai tornava ao aquest món en cosde dòna, i vas segellar la promesa amb elteu segell i VaS posar-la al butsudan, alcostat de la tauleta amb el meu nom. Iper això io he tornat.

Després de dir aquestes paraules vadesmaiar·se.

Nagao s'hi casà, i el matrimoni foumolt feliç. Però mai més pogué ella re­cordar lo que ell va dir-li quan va trobar-

44 Balades i contes japonesos

Ja, ni re de la seva passada vida. El recorddel seu primer naixement, misteriosa·ment revelat en el moment de trobar-se,s'esborrà per a sempre més.

•

•

MUJINA

EN el camí d'Akasaka, a Tokío, hi bauna baixada que l'anomenen Kii­

no-kuni-zaka, que vol dír la Baíxada dela Provincia de Kíí. Jo no sé per què lidíuen la Baíxada de la Provincia de Kií.A un costat d'ella's veu· un fosso antic,molt ample i pregon, amb marges alts,coberts de verdor com un jardí, i a l'altrecostat s'extenen les altíssimes murallesd'un palau imperíal. Abans de que hihaguessin fanals i jinrikishas, aquest in­dret quedava molt solitari al fer~se fosc, iels noctambuls preferien fer una granvolta a pujar sols la Kii-no-kuni-zakadesprés del cap-vespre.

I tot perquè una Mujina acostumavapassejar per alli.

46 Balades i contes japonesos

L'ultim home que va veure la Mujinafou un vell comerciant del barri Kio­bashi, que morí fa trenta anys. Veus'en~

aquí l'historia, tal com ell va contar-Ja:Una nit, a hora molt avançada, pu­

jant depressa la Kii-no-kuni-zaka, vaveure una dóna ajupida al fosso, totasola i plorant amargament. Tement queintentés matar-se, s'aturà per a oferir-liJ'assistencia o consol que li pogués donar.Semblava una graciosa, esvelta i elegantpersona, i duia'l cabell pentinat com eld'una noia de bona familia.

- O-jochu! '- exclamà ell, acostant­se. - O-jochu, no crideu així! Digueu~

me què us passa, i si puc ajudar-vos enalguna cosa, ho faré de bon grat. .

Ell se proposava realment fer lo quedeia, car era un home molt afable. Ellaseguí plorant, amagant la cara en una deles seves llargues mànigues.

- O-joch u! - tornà a dir ell tant gen­tilment com pogué. - Per favor, per

1) O-jochu, «honorable damisela»; fórmulad'educació al dirigir-se a una jova desconeguda.

Mujina 47

favor, escolteu·mel Aquest indret no esa proposit per estar-s'hi al vespre unadamisela! No crideu, vos ho pregol Dieu­me no més com podria ser-vos util!

De sobte va aixecar-se, va girar-li l'es­quena i seguí plorant i gemegant tapant­se amb la màniga. Ell posà sa mà, suau­ment, sobre l'espatllla d'ella i suplicà:

- O-jochu! O·jochu! O-jOclllt! Escol­teu-me sols un moment! O-jochu!

Aleshores aquella O-jochu va girar-scen rodó, deixà caure la seva màniga,apartà les mans del seu rostre, i j1homcvegé que no tenia ni ulls ni nas ni boca;i ell cridà,esfereit, i fugí.

Per la Kii-no-kuni-zaka va córrer comun esperitat, i tot era fosc í. buit davantd'ell, no gosant mirar endarrera, fins queva veure una llanterna tant llunyanaque semblava 'I feble resplendor d'unfoc-follet. Anà en direcció d'ella i resultàser la llanterna d'un venedor ambulantde saba', que havia situat el seu lloc de

I) Soba, preparació de farina de blat, sem·blant als nostres fideus.

49 Balades i contes japonesos

venda al peu del camí; peró qualsevolllum i qualsevol ser humà era bo, des­prés de lo que havia succeit.

Va llençar-se als peus del venedor desoba, cridant:

-Ahl Ah! Ah!-Koré! Koré! - exclamà rodament

el venedor. -Què hi ha? Què us passa?Algú us ha ferit?

-No. Ningú m'ha ferit,-sospirà.­So]s... Ah! Ah!

- Sols vos han amenaçat?-demanà-}venedor, amb veu aspra.-Eren lladres?

- No eren lladres, no eren lladres,­murmurà l'home, esporuguit. - Jo hevist... he vist una dóna al fosso ... i m'haensenyat. .. Ah! Jo no us puc dir lo quero 'ha ensenyat!

- Eh? Era alguna cosa així lo que usha ensenyat?- cridà'l venedor de saba,mostrant la seva cara, que era igual queun ou.

I al mateix temps la llum va desapa­rèixer.

UBAZAKURA

FA trescents anys, en el poble d'Asami­mura, del districte Onsengori, de]a

provincia d'Iya, hi vivia un bon homenomenat Tokubei. Era la persona mésrica del districte i muraora o arcalde delpoble. En moltes coses era afortunat,però arribà a quaranta anys sense conèi­xer la felicitat d'esser pare. A causa d'això,ell i la seva esposa, afligits de no tenirsuccessió, van endreçar moltes pregariesal déu Fuda Myo 0, que tenia un famóstemple, anomenat Saihoji, a Asami~

mura.A la fi foren escoltades llurs oracions

i l'esposa de Tokubei donà vida a unafilla. La nena era molt xamosa i rebé'lnom d'O-Tsuyu. Com la llet de la mare

4

50 Balades i contes japonesos

era deficient, van pendre una dida, nome·nada O-Sodé, per a criar-la.

0-Tsuyu va créixer i va fer;.se unaxamosissima donzella, però a l'edat dequinze anys va; caure malalta i els metgesvan creure que no'n sortiria. AleshoresJa dida O-Sodé, qne estimava O-Tsnyuamb. amor real de marc, anà al templeSaihoji i pregà fervorosament a Fudo­Sama per la salut de la donzella. Cadadia, durant vintiun dics, anà al temple ipregà, i, després d'aquests dies, O-Tsuyuguarí aviat i totalment.

Hi hagué llavors gran alegria a casade Tokubei, i ell donà una festa a tots elsamics per a celebrar el guariment.

A la nit del dia de la festa la didaO-Sodés'emmalaltí tot d'una, i, a la mati­nada, el doctor que havien anat a cercaranuncià que s'estava morint.

Aleshores la familia, apesarada, s'a­juntà al voltant del seu llit per a pendre-ncomiat. Però ella va dir-los:

- Es temps de que us digui algunacosa que no sabeu. Les meves oracionshan sigut escoltades. Vaig pregar a Fudo-

Uba{akura SI

Sama que'm permetés morir en llocd'O-Tsuyu, i aquest gran favor m'hasigut concedit. Per lo tant, no heu d'en­tristir-vos per la meva mort. Més vuidemanar·vos una cosa. Vaig prometre aFudo~Sama que plantaria un cirerer en eljardi de Saihoji, en acció de gracies i coma commemoració. Com que jo no podréplantar-lo, us prego que compliu per mila prometença. A reveure, amics esti­mats, i recordeu que jo soc feliç morintper la salvació d'O-Tsuyu.

Després dels funerals d'O-Sodé, nncirerer jove, el més hermós que van po­der trobar, fon plantat en el jardi deSaihoji pels pares d'O-Tsnyu. L'arbre vaeréixer i prosperà, i al setzèn dia del segonmes de l'any següent florí d'una manerameravellosa. I continuà florint així dos­cents cinquanta quatre anys, sempre'lsetzèn dia del segon mes; i les seves flors,blanques i rosades, eren com els mu­grons del pit d'una dóna ruixats ambllet. I el poble'l nomenà Uba{akura '.

I) El cirerer de la dida.

UN SECRET MORT

FA una pila d'anys, en Ja provincia deTamba, hi vivia un comerciant molt

fic quc's deia Inamuraia Gensuké, quetenia una filla nomenada O-Sono. Comque era molt manyosa i maca, no vayoler que rebés l'educació deficient que olsmestres rurals podien oferir-li, i va enSviar·la a Kioto, a casa d'uns correspon­sals de confiança, perquè pogués ser edu­cada de la manera polida i elcgant comho eren les dames de la capital. Quanfou ben educada, va casar-se amb unamic de la familia del seu pare, uncomerciant nomenat Nagaraia, i visquéfeliçment amb ell prop de quatre anys.Van tenir un fill, un noi. Però O-Sono

Un secret mort

va caure malalta i morí al quart any dematrimoni.

La nit següent dels funerals d'O-Sono,el seu fillet va dir que la seva mare haviatornat i que s'eslava a la cambra de dalt.Ella li havia somrigut, però no li haviaparlat, i ell agafà por i baixà corrent.Llavors alguns de la familia van pujar ala cambra que havia sigut d'O·Sono ivan quedar tots esparverats veient, a lallum d'una lIantia que hi havia encesadavant d'una capelleta, la figura de lamare morta. Semblava Com si estés dretadavant d'una tansu 1 que contenia enca·ra -ls seus vestits i la seva roba. El cap iles espatlles se veien distintament, peròde cintura en avall la figura s'aprimavafins a quedar invisible: era com una im·perfecta refracció d'ella, transparent comuna ombra sobre l'aigua.

La gent va esporuguir-se i se n'anà dela cambra. En sent abaix van parlar ivan consultar-se, i la mare del maritd'O-Sono va dir:

¡) Calaixera.

54 Balades i contes japonesos

- La dòna s'apassiona de les sevespetites coses, i O·Sooo estava molt eoca­rinyada amb les seves. Potser ha tornatper mirar-les. Moltes persones mortes fanaixò fins que'Is objectes són donats altemple parroquial. Si nosaltres presen­tem les robes i cenyidors d'O·Sono altemple, el seu esperit trobarà probable­ment repòs.

Va acordar~se que això's faria commés aviat millor; de manera que al matísegüent van buidar els calaixos i tots elstrajos i robes d'O·Sono van ser portats altemple. Però ella tornà aquella nit i l'al·tra, mirant la tansu com abans. Tornàencara moltes altres nits, i la casa va de·venir una casa d'espant.

La mare del marit d'O·Sono anà ales·hores al temple i va dir al primer sacerdotallò que havia succeït, demanant-li con ..sell. El temple era un temple Zeu, i elprimer sacerdot era un vell molt savi,nomenat Daigen-Osho. Ell va respondre:

- Hi deu haver alguna cosa per laqual ella passa ansia, dins la lallsu o propd'alli.

U'1 secret mort 55

- Nosaltres hem buidat tots els calai·xas, - replicà la vella, - i no hi ha redins la /ansu.

- Està bé, - va dir Daigen-Osho.­Itquesta nirjo aniré a casa vostra, vetlla­ré en aquella cambra i veuré què potfer-se. Doneu ordre que ningú entri a lacambra mentres jo vetllo, si no crido.

Després del capvespre Daigen·Oshoanà a la casa i trobà la cambra preparadaper a ell. Va estar-se tot sol llegint elssutras i res aparegué fins després de l'horane-llO-koku t.

Aleshores la figura d'O· Sono va di­buixar-se de sobte davant de la /ansu. Laseva cara tenia una expressió de grandis­sim anhel, amb els ulls fixats invariable­ment sobre la tansu,

El sacerdot recità la sagrada fórmulaprescrita per semblants casos i,-dirigint~

se a la figura amb el Kaimyo' d'O·Sono,va dir:

I) Entre la mitja llit i les dugues de la ma·tinada.

2) Nom postum.

56 Balades i contes japonesos

- He vingut aqui per ajudar-vos.Potser hi ha alguna cosa en la tansu queus té ansiosa? Puc provar de trobar·laper vós?

La figura semblà assentir am b unlleuger moviment de cap, i el sacerdot,aixecant-se, obrí'l calaix de dalt: estavabuid. Successivament obrí 'I segon, el ter­cer i el quart calaix; buscà cuidadosa..ment darrera i sota d'ells i exam'¡nàminuciosament l'interior de la calaixera.No trobà re, Però la figura continuavamirant tant ansiosament com abans.

-Què pot voler?-va pensar el sa·cerdot.

Tot d'una se li va ocórrer que podriahaver-hi alguna cosa amagada sOla'l pa­per amb que'ls calaixos estaven forrats.Aixecà'l paper del primer calaix: res.Aixecà'l paper del segon i del tercercalaix: tampoc res. Peró sota del paperdel calaix de baix trobà una carta.

- Es això la cosa que us tenia tantinquieta? - preguntà.

La figura de la dóna's girà an ell,l'esllanguida mirada fixa en la carta.

•

Un secret mort

- Voleu que la cremi per vós?­preguntà ell.

Ella va inclinar·se.- Serà cremada al temple aquest

mateix dematí, -va afegir ell, - i ningúla llegirà, sinó jo.

La figura somrigué i va esborrar~se.

L'auba apuntava quan el sacerdotbaixà les escales per a trobar a la familia 1

que l'esperava amb ansietat.- No tingueu por,- va dir-Jos; - no

apareixerà mai més.l mai més tornà a aparèixer.La carta fou cremada. Era una missi­

va d'amor escrita a O-Sono quan estu M

diava a KiolO. Però unicament el sacerdotva saber què deia i el secret mori amb ell.

JIKINIUKI

UNA vegada, quan Muso·Kokushi,sacerdot de la secta Zeu, viatjava

sol per la provincia de Mino, va perdre·sen un indret de la montanya ont no hihavia ningú per a guiar-lo. Una bona es­tona anà esmaperdut, i començava a des­esperar de trobar Rlberc aquella nit, quanva veure al cim d'un turó Huminat pelsdarrers raigs de sol una ermita de lesanomenades anjitsu, que són construïdesper a sacerdots solitaris. Semblava ruino­sa, però va encaminar-s'hi i trobà queera habitada per un sacerdot molt vell,al qual demanà per favor hostatge peraquella nit. El vell s'hi negà ruda ment,però dirigi aMuro vers un poblet que·s

Jif¡iniuk.i 59

veia al fons d'una vall propera, ant lidonarien menjar i allotjament.

Muso s'encaminà al poblet, que'scomposava d'una dotzena de masos, i fouafablement rebut a casa del cap. Qua­ranta o cinq llanta persones estaven reuni­des a la cambra principal en el momentde l'arribada de Muso; però an ell vanconduir-lo a una cambra apart, ant livan servir menjar i beure. Com que esta­va molt cansat, va anar-se'o a dormirdesseguida; però un xic abans de la mitjanit van despertar.lo uns plors que veniende la cambra del costat. Van separar elsparavents suaument, i un jove portantuna llanterna encesa entrà a la cambra,va saludar-lo respectuosament i va dir·li:

- Reverent senyor: es el meu penósdever dir-vos que ara soc el cap d'aquestacasa. Ahir era solament el fill més gran.Quan vareu arribar, cançat com estaveu,no varem voler dir~vos la situació d'a­questa casa, perquè la vostra delicadesano us impedís posar-hi. Per aquest motiuno us varem dir que'} pare havia mortpoques hores abans. La gent que hi havia

60 Balades ¡ contes japonesos

a la cambra gran són els habitants d'a­quest poble, que van reunir-se aquí pera oferir els ultims respectes al mort.Ara se 'n van cap a un altre poble unahora i mitja lluny, perquè es costumque ningú de nosaltres pot quedar-se alpoble la nit següent a la qual hi hahagut una mort. Nosaltres fem les ofre­nes i pregaries convenients i ens enanem, deixant el cos sol. A Ja casa antha sigut deixat un mort d'aquesta ma~

nera succeeixen coses extraordinaries.Per lo tant, crec que serà millor per vósque vingueu amb nosaltres a l'altre po­ble, Però, tal vegada, essent vós sacerdot,no teniu pór de dimonis o esperits. Sino temeu quedar-vos so! amb el cosmort, sereu molt ben vingut en aquestapobra casa. MaJgrat això, ningú, excep­ció feta d'un sacerdot, s'atreviria a que­dar-se aquí aquesta nit.

M uso va respondre:- Vos agraeixo mol t fa vostra bona

intenció i la generosa hospitalitat, peró'msab greu que no 'm diguessiu re de lamort del vostre pare quan vaig arribar;

Jikiniuki 61

car, encara que estava una mica cansat,no n'estava tant que pogués trobar capdificultat en complir el meu deure desacerdot. Si vós m'ho haguessiu dit, hau·ria fet el servei abans de la vostra marxa.De totes maneres faré les pregaries de cos~

tum quan sereu fòra i vctllaré'l mort finsal demati. No sé lo que voleu dir amb lesvostres paraules referent al perill dequedar·se aq ui sol; però jo no tinc porde dimonis ni d'esperits. No passeu,doncs, ansia per mi.

An el jove van plaure-li aquestes pa­raules i expressà la seva gratitut entermes dignes. Aleshores els altres mem­bres de la familia i els veins que hi haviaen la cambra gran, al saber les amablesofrenes del sacerdot, van anar a remer­ciar· lo, després de lo qual l'amo de lacasa va dir:

-Ara, reverend senyor, sentim molthaver~vos de deixar sol; però, segons lallei del nostre poble, ningú de nosaltrespot estar-se aquí més enllà de mitja nit.Vos preguem, honorable senyor, que vi­gileu bé'l vostre cos, mentres nosaltres

62 Balades i contes japonesos

no podem vetllar-vos. Si arribessiu asentir o veure alguna cosa d'extraordinaridurant la nostra absencia, vos pregoque'ns digueu lo que passi quan torna­rem al matí.

Tots deixaren llavors la casa, menysel sacerdot, que anà a la cambra ant hihavia '1 cos del mort.

Les ofrenes de costlim havien sigut po­sades davant del cadavre, i una petita lIan­tia budhista, tomyo, cremava. El sacerdotrecità'l servei i executà les cerimoniesfnnerals, després de lo qual entrà en me·ditació. Meditant aixi estigué alguneshores silencioses; tal era callat en el pobledesert. Peró quan el silenci de la nit eramés profon, entrà sense fer soroll una fan­tasma indecisa i immensa, i al mateixmoment Muso va sentir-se sense poderde moure·s o de parlar. Va veUre que-!fantasma aixecava'l cos 'com si tinguésmans i el devorava més depressa que ungat se menja un ratolí, començant pelcap i menjant-s'ho tot, els cabells i elsóssos, i fins la mortalla. I la cosa mons·

Jikiniuki

truosa, després d'haver consumit el cos,se girà cap a les ofrenes i també se lesmenjà. Aleshores va anar-se'n tant miste­riosament com havia vingut.

Quan els del poblet van tornar l'ende·mà dematí, van trobar al sacerdot espe·rant-los a la porta de la casa del cap.Tots, l'un després de l'altre, van saludar·lo, i quan van haver entrat i mirat lacambra gran, ningú va mostrar-se sor~près per la desaparició del mort i de lesofrenes. Però l'amo de la casa va dir aMuso:

- Reverend senyor: de segur que heuvist alguna cosa desagradable aquesta nit.Tots nosaltres passavem ansia per vós, iestem molt contents de trobar-vos viu isà. De bona gana hauriem quedat ambvós si hagués sigut possible. Però la lleidel nostre poble, com ja vaig dir-vos ahirvespre, ens mana que abandonem lesnostres cases així que hi ha hagut unamort i que'l cos quedi sol en el poble.Quan aquesta llei no s'ha complert,immediatament ha sobrevingut una gran

64 Ralades i contes japonesos

desgracia. Quan se compleix veiem que ala tornada '1 cos i les ofrenes han desapa­reguI. Potser sabeu la causa?

Muso va parlar de l'indecís i horriblefantasma que havia entrat a la gran cam­bra per devorar el cos i les ofrenes. Nin­gú va sorprendre.s de la narració i l'amode la casa obse.rvà:

- Lo que 'ns haveu dit, reverend se­nyor, està d'acord amb lo que'ns han vin­gut dient sobre això desde temps antics.

Muso va preguntar:- Que nO executa mai el servei fune­

ral pels vostres morts el sacerdot del cimdel turó?

-Quin sacerdot?-preguntà'l jove.- El sacerdot que ahir va dir·me

que'ro dirigís an aquest poble, -va res­pondre Muso. - Vaig trucar a la sevaanjitsu, sobre'l turó d'allà lluny. No vavoler allotjar-me, però va dir-me quevingués aquí.

Els que escoltav~en van mirar·se 'lsuns als altres amb gran estupefacció, i,després d'un moment de silenci, l'amo dela casa va dir:

Ji!dniuki 65

- Reverend senyor, no viu cap sacer­dot ni hi ha cap anjitsu sobre ·¡turÓ. Famoltes generacions que no resideix capsacerdot en tot aquest veinat.

Muso no va dir re més referent anaixò perquè era evident que'ls del poblesuposaven que havia sigut embruixat perajgun esperit. Però, després d'haver-sedespedit i informat de la ruta que haviade seguir, volgué veure de nou l'ermitadel turó pera averiguar si havia sigutrealment enganyat. Trobà l'anjitsu sensecap dificultat, i aquesta vegada'l vell er­mità va dir-li que entrés. Al ser dintre,l'ermità, humilment, va inclinar-se da­vant d'ell, exclamant:

- Ah! Estic avergonyit! Estic moltavergonyit! Estic excessivament aver·ganyit!

- No heu d'estar avergonyit per ha­ver-me negat l'hostatge, - digué Muso.- Vareu dirigir-me al poble d'allà al]Juny, ant he sigut amablement tractat.Vos remercio coralment per aquest favor.

-]0 no puc donar hostatge a ningú,-va respondre'l solitari,-i no es pel

5

(j(j Balades i contes japonesos

refús que estic avergonyit, sinó perquè

vós m'havieu vist en la meva real figura,

puix soc jO'1 que ha devorat el cos i les

ofrenes la darrera nit davant dels vostres

ulls. Sapigueu, reverend senyor, que jo

soc un jikil1iuki, un menjador de carn

humana. Tingueu pietat de mi i perme­

teu que us confessi la secreta falta per la

qual he sigut reduit an aquesta condiCió.

Fa temps, molt temps, que jo era sacer~

dot en aquesta desolada regió. No n'hi

havia d'altre, de sacerdol. En aquell

temps, per lo tant, els cossos dels habi·

tants de la mantanya que morien solien

portar.los aquí, devegades' desde molt

lluny, perquè jo pugués dir sobre d'ells

els sagrats textes. Però jo recitava' I servei

i executava'l rite sols com materia de

negoci: pensava solament en els aliments

i en les robes que la meva sagrada pro fes·

sió m'impedia portar. A causa d'aquesta

impietat egoista vaig renéixer, immedia~

tament després de la meva mort, en l'estat

de jikiniuki. Desde aleshores tinc obliga­

ció d'alimentar-me amb els cossos dels

habitants d'aquest districte que moren,

Jiliiniuld

cada un dels quals he de devorar de lamanera que heu vist Ja darrera nit. Ara,reverend senyor, permeteu que us dema·ni que executeu un servei segaki I permi: ajudeu-me, amb les vostres oracions,vos ho suplico, perquè pugui sostrcure·maviat d'aquesta horrible existencia.

Així que acabà de formular Ja seva pe­ticióva desaparèixer ,desapareixent tam bél'ermita al mateix temps. I Muso Kuku­shi va trobar-se agenollat, tot sol, entre­mig de l'alta herba, al costat d'una antigai molçosa tomba de les anomenades go­rill-ishi\ que semblava esser la tombad'un sacerdot.

I) Especial per aquests casos.2) Literalment« pedra de cinc circoln, ale·

goria significant els cinc elements mistics: Eter,Aire, Foc, Aigua j Tq;-ra.

O-JUKI

EN un poble de la provincia de Mu­

sashi vivien dos llenyataires: .Mosa­

ku i Minokichi. En el temps de que

parlo, Nosaku era ja molt vell, i Minoki­

chi, l'aprenent, era un minyó de divuit

anys. Cada dia anaven plegats a un bosc

unes dugues hores lluny del poble. Per a

anar-hi s'havia de creuar un riu molt

ample, que's passa en una barca. En

aquell indret s'hi havien construít diver­

sos ponts, però tots havien sigut a1'ro­

cegats per una riuada: cap pont podia

resistir la força de la corrent, quan el riu

s'inflava.

Mosaku Minokichi tornaven cap a

69

casa un vespre que feia molt fret, quancomençà a nevar abundosament. A l'arri­bar al pasde la barca, el barquer no hi erai la barca estava amarrada a l'altra vorade riu. En l'impossibilitat de passar-lo,van decidir aixoplugar-se dins la ca­

.bana del barquer, creicnt·se encara moltafortunats de poder trobar aquell hostat­ge. A la cabana no hi havia braser, ni lloca propositperfer-hi foc, i era molt petita,amb una soja porta i sense finestra. Mo­saku i Minokichi van tancar la porta ivan ajeure·s per a descansar, posan t-se asobre'¡ mantell de palla que portavenper a preservar-se de la pluja. De primerno van sentir gaire fret i van pensarquc'} .mal temps no duraria.

1':1 vell va adormir-sc desseguida,però'l jove estigué despert molt temps,escoltant l'udolant soroll del vent i elcopejar de la neu contra la porta. El riuremorejava i la cabana cimbrejava icruixia com un jonc en mar tempestuosa.Feia un temperi horrible, l'aire s'en_fredoria per moments, i Minokichi tre­molava sota'l mantell de palla. Però, a

70 Balades i contes japonesos----

la fi, malgrat el fret, també va ador­mir-se.

La fredor de la neu que li cobria']rostre va despertar-lo. La porta de la ca­bana havia sigut forçada, i a la claror de laneu va veure dintre d'ella una dòna totablanca. Estava inclinada damunt de Mo­saku, tirant·Ji·1 seu alè, que era comun fum blanc i brillant. Quasi al mateixtemps va girar-se a Minokiehi i s'aturàdavant d'ell. Aquest volgué cridar, peròno pogué pronunciar ni una paraula.La dóna blanca s'inclinà sobre d'ell mési més fins quasi tocar·lo, i eH vegé que erahcrmosissima, encara que 'ls seus ullsfecin por. Per un instant ella'l mirà;després somrigué i murmurà:

- Jo volia tractar·,te com a 1'altrehome, però sento pietat per tu, perquèets tant jove. Tu els un jove guapo, Mi­nokichi, i ara no ·t faré mal. Però si maiarribes a dir, ni a la teva mare, lo quehas vist aquesta nit, jo ho sabré i llavorste mataré. Recorda lo que·t dic!

Dites aquestes paraules, va girar-lil'esquena i sc n'anà. Aleshores ell s'adonà

O~Juki 71

de que's podia moure, s'aixecà, sortí imirà. Peró no va veure enlloc la dóna, ila neu entrava furiosament a Ja cabana.Minokichi tancà la porta i l'assegurà apo­iant-hi barrots de fusta. Li semblà moltcxtrany que'l vent hagués obert la porta:cregué que tot havia sigut un somni ique podia haver pres la claror de laneu per una dóna tota blanca; però non'estava gaire segur. Cridà a Mosaku is'assustà perquè'l bon vell na contesta·va. Anà palpant i tocà la cara de Mosaku,I trobà que era gelada. Mosaku estavarigid J mort. ..

A la matinada la tempestat passà, iquan el barquer tornà a la cabana, un xicdesprés de sortir el sol, trobà a Minoki·chi extèsa terra sense sentits, al costatdel cos gelat de Mosaku. El barquer vaSOcórrer a Minokichi, que aviat tornàen sÍ, peró estigué molt temps malalta causa del fret sofert en l'horriblenit, Havia quedat molt assustat de lamort del vell, peró no va dir·ne res aningú de la visió de la dóna' vestida de

72 Balades í contes japonesos

blanc. Tant aviat com se posà bo, lO màa treballar en el seu ofici, anant cada de~

matí sol al bosc i tornant al capvespreamb els feixos de llenya, que la seva mareli ajudava a vendre.

Una tarda d'hivern de l'any següent,quan tornava a casa, alcançà en el seucamí a una noia que feia la mateixa ruta.Era una noia alta, primeta, molt bonica,i contestà a la salutació de Minokichi ambuna veu tant agradable com el cant delsaucells. Ell va posar-se al coslat d'ella ivan començar a parlar. La noia va dirque's deia ü-Juki', que havia perduldarrerament pare i mare, i que anava aIedo, ant tenia algunes pobres relacionsque podrieu ajudar-la a trobar una colo­cació com a minyona. Minokichi quedàencantat de la noia, i com més la mirava,més maca In trobava. Ell va pregunlar-lisi estava promesa, i ella, rient, va res·pondre que no. Aleshores ella va pregun·tar~li si era casat o promès, i ell va contes-

I) Jukí, neu.

Q·Juk;

tar-li que, encara que no havia de mame­nir més que a la seva mare viuda, encarano havia pensat en casar-se perquè eramolt jove.

Després d'aq uestes confidencies vancaminar una bona estona sense dir-se res;però, com diu el proverbi, «quan eldesig hi es, els ulls poden dir tant com laboca». A l'arribar al poble s'havien agra·dat l'un a l'altre, i Minokichi va convi­dar a O-Juki a descansar un moment acasa seva. Després d'una timida indecisió,va consentir-hi. La seva mare va donar-lila benvinguda i preparà menjar calentper ella. O-Juki va conduir·se tant gen­tilment que fou molt simpatica a la marcde Minckichi, la qual va convèncer-la deque retardé.s el seu viatge a Iedo. I elnatural acabament de la cosa fou queO-Juki no anà mai a feda, quedant-se ala casa com «honorable nora».

O·J uki era una nora molt bona. "Quanla mare de Minokichi morí, uns cincanys després, les seves darreres paraulesforen d'afecte i de lloança per l'esposa del

74 Balades j contes japonesos

seu fill. O-J uki donà a Minokichi dèufills, nens i nenes; fills hermosos totsells i de pell blanq uissima. La gent delpoble tenien a ()·Juki com una personameravellosa, de' naturalesa diferent a lallur. La major part de les dónes del campenvelleix~n aviat, però O-Juki, malgrathaver sigut marc de dèu fills, era tantjove i tant fresca com el dia que vanveure-la per primera vegada.

Un vespre, quan els nens ja eren adormir, O·Juki cosia a Ja claror d'unabombeta de paper, i ,Minokichi, mirant­la, va dir:

- Veient-te aquí cusint, amb la cla­ror reflectint-se en la teva cara, me recor­da una cosa molt extranya que va suc·ccir-me quan era un minyó de divuitanys. Vaig veure aleshores algú tantblanc i tant hermós com ets tli ara. Sí:ella s'assemblava molt a tu.

Sense alçar els ulls de la roba quecusia, O·J uki va respondre:

- Parla-m d'ella. Ont la vas veure?Minokichi parlà de la terrible nit de

Q·Juki

la cabana del barquer, de la dóna blancaque va aturar-se davant d'ell, somrient imurmurant> i de la silenciosa mort delvell Mosaku. I va afegir:

- Dormit o despert, ha sigut l'unicavegada que vaig veure un ser tant her­mós com tu. Es clar: allò no era un serhumà. A mi 'm feia molta POf, molta pOf,peró era tant blanca! En realitat no hesabut mai ben bé del cert si va ser unsomni o si vaig veure a la Dóna de la Neu.

O-Juki llençà lo que cosia, s'aixecà,va decantar-se cap ant seia Minokichi iva cridar-li a la cara:

- Era jo, jo, jo! O·J uki era! I et vaigdir que·t mataria si mai en deies un mot!Si no fos pels nens que dormen allà, etmatava ara mateix! Tingues molt comp­te, però molt compte, perquè si mai es­tessin queixosos de tu, te tractaré com temereixes!

Mentres cridava la seva veu s'anavaaprimant fins arribar a esser com el xiuletdel vent; quan acabà, el cos va derritir-seen un vapor blanquinós i brillant quepujà cap al sostre i fugi per la xemeneia.Mai més van tomar·la a veure.

AOIAGI'

EN temps de Bummei (1469-1486) vi­via un jove samurai nomenat To­

motada, que estava al servei de Hatakeia­ma Ioshimune, baró de Noto. Tomotadahavia nascut a Echizen, però de moltpetit havia entrat com a patge al palaudel daimia de Noto i havia sigui. educat,baix la protecció del príncep, per a laprofessió de les a, mes. Al fer-se granprovà que era tant bon estudiant combon soldat, i cl príncep continuà pro­tegint-lo. Era molt admirat i estimatdels seus companys samurais, perquè es­tava dotat d'un bon caracter, de granagilitat i d'una remarcable bellesa.

(I) Salzer verd.

Aoiagi 77

Quan tenia a la ratlla de vint anysva esser enviat amb una missió privadaal gran daimio de Kioto, Hosokawa Ma­samoto. Com li havien manat que passésper Echizen, Tomotada va demanar, ivanconcedir·li, permís per visitar a la sevamare, viuda. Va marxar en el temps mésfret de l'any, i la terra estava tota cober~ta de neu, i la temperatura era tant bai­xa que, tot i essent el seu cavall moltfort, va veure~s obligat a viatjar lenta·ment. El camí que havia de seguir atra­vessava una regió montanyosa, ant elsrelleus eren pocs i molt distanciats l'unde l'altre; de manera que'l segon dia deviatge, després d'una jornada molt fadigo­sa, va compendre que no arribaria al llocproposat sinó de nit i molt tard, Estavaenguniós, i tenia raó d'estar-ho, perquèva nevar tant i feia un vent tant fretque'l seu cavall va començar a defallir.En aquell moment Tomotada va veure,amb sorpresa, una caseta al cim d'uncoll proper, ont hi havia alguns salzers.

Amb gran dificultat féu arribar elcansat cavall fins a la casa, i trucà fort a

78 Balades i contes japonesos

les portes, closes per resguardar·se del freti de la neu. Una clòna vella va obrir, i ex'.clamà, plena de compassió, veient al'hermós eXlranger:

-Ah! Quina llastima! Un jove ca­valler viatjant sol en aquest temps! Díg~

neu·vos entrar, senyor.Tamotada baixà del cavaIl, i, entrant

dintre la casa, va veure prop del foc, fetde bambús, un home vell i una noia,que van invitar-lo respectuosament aacostar·se, mentres li preparaven un xicde vi d'arroç i alguna cosa per menjar. Lanoia va desaparèixer darrera un paraven t,no sense que Tomotada hagués observat,amb sorpresa, que era meravellosamenthermosa, malgrat els seus vestits pobresi la seva llarga i extesa cabellera en des­orde. Va pensar que cra molt extranyque una noia tant xamosa visqués en unindret tant solitari i miserable.

El vell va dir-li:- Honorable senyor, el poble més

proper es lluny, cau molta neu, el ventfueteja i el camí es molt dolent; per lotant, seria perillós continuar el vostre

Aoiagi 79

viatge aquesta nit. Encara que aquestacabana sigui indigna de la vostra' pre­sencia i que nosaltres no tinguem capcomoditat per oferir-vos, potser farieu béde passar la nit aquí. Nosaltrescuidaremel vostre cavall.

Tomotada acceptà l'invitació, con­tent de poder tornar a veure la noia. Notrigà gaire a sortir per servir-li'l vi.S'havia cambiat Ja roba i pentinat la ca­bellera extesa. A ¡'inclinar-se d'ella perompJenar la copa, Tomotada va veureque era incomparablement més hermosaque totes les dónes que fins llavors haviavist, i va trobar-li una cadencia en totsels moviments que'l va sorpendre i vaencantar-lo. Els pares van començar aexcusar-la dien t:

- Senyor, la nostra filla Aoiagi hacrescut aquí a montanya, quasi sola,i no sab servir amb gentilesa. Us pre·guem que perdoneu la seva necetat iignorancia.

Tomotada va protestar dient quemai hauria pogut esperar esser servitper una donzella tant encisadora, No

80 Balades i contes japonesos

podia separar d'el1a ]a mirada, encaraque veiés que Ja seva admiració Ja feiaenrogir, i deixà refredar-se -} vi i el men­jar davant d'ell sense tastar-los.

La mare va dir:- Amable senYaT, esperem que us

dignareu menjar i beure un xic, encaraque lo que us hem servit sigui moltdolent; perquè deveu sentir-vos febledesprés del viatge.

Aleshores, per a complaure als vells.Tomotada va fer lo que va poder per amenjar i beure, però l'encís de la donzellal'atreia sempre més. Va parlar amb ellai va trobar la seva veu tant dolça coml'expressió de la seva cara. Ella podiahaver sigut criada entre montanyes;però, en aquest cas, els seus pares deu~

rien haver sigut algun temps personesd'alt estament, perquè parlava i's moviacom una molt ben educada damisela. Desobte s'adressà an ella amb les paraulesd'un poema - que era també una pre­gunta -- inspirat per l'encís del seu cor:

Tadf{ullctsul'U)

•

Aoiagi

Hana ka tote lioso,Hi wo kurase,Akenu ni otoruAkane sasuran? I

Sense dubtar ni un moment, ella varespondre amb aquests versos:

11\uru hi noHonomeku ira wo

Waga sode niTsutsumaba asumoKimiia tomaran. 2

Així va saber Tomotada que ella ac­ceptava la seva admiració, i va sorpen·dre-s tant de j'art amb que ella havia ex­pressat en vers els seus sentiments, com

1) Una traducció literal es impossible. Loqu e Tomotada volia dir es: «Mentres viatjava pervisitar la meva mare, vaig trobar una noia her~mosa com una flor, j per ella estic avui aquí.Hermosa: ¿per què estas enrogida amb colord'auba abau(J de la vinguda delsol? Vol dir aixòque m'estimes?».2) «Si amb les meves mànigues amagol'hermós color del'auba, llavors potser el meusenyor se quedarà a la vinguda del matí.»

6

82 Balades i contes japonesos---

encantat per la promesa que en ells li

havia fet. Estava segur de que en tota la

vida no podria trobar una noia més xamo­

sa i encisadora que aquella rustega don­

zella que estava davant d'ell, i sentia en

el seu cor una veu que li deia: «Pren la

sort que' Is déus han posat en el teu

camí». Estava enamorat, tant enamorat,

que, sens cap previ raonament, demanà

als vells que li donguessin llur filla

en matrimoni, dient~los al mateix temps

el seu nom i llinatge i la seva categoria

dins la cort del baró de Noto. Els vells

van inclinar~se profondament davant

d'ell amb exclamacions de sorpresa i

agraiment. Però, després d'alguns mo­

ments de dubte, el pare va dir:

- Honorable senyor, vós sou una

persona d'elevada posició i en estat d'ab·

tenir coses encara més elevades. El fa­

vor que us digneu oferir-nos es massa

gran. Verament no pot ser expressada

ni mesurada la nostra gratitut. Però la

nostra filla es una pagesa tanta, d'humil

naixement, sense educaçió ni instruc·

ció de cap mena, i seria impropri perme~

Aoiagi

tre que arribés a ser l'esposa d'un noblesamurai. D'això no està bé ni parlar­ne. Més, ja que us agrada la noia i ha­veu tingut la benevoJença de perdonar-lila seva falta de gracia i la seva rudesa,nosaltres us-e la donem de bon grat, coma humil sirventa. Digneu-vos fer d'ella,en endavant, segons la vostra augustavoluntat.

A l'endemà, passada ja la tempesta,el sol va aparèixer en un cel sense nu­vols. Encara que les mànigues d'Aoiagiocultessin als ulls del seu aimador el co­lor rosat de l'auba, ell no podia quedar­se allà. Però no va poder resoldre-s amarxar sense la noia; i, quan ja estavatot apariat per al -seu viatge, va dir alspares:

- Encara que pugui semblar ¡ngrati.tut demanar més de lo que he rebút, jous prego una vegada més que'm dongueula vostra filla per muller. Ara 'm seriamolt dolorós separar-me d'ella, i, ja queestà disposada a acom panyar-me, si vósho permeteu, la pendré tal com es, Sime la doneu, jo us estimaré com a pares.

84 Balades i contes japonesos

¡ al mateix temps us prego que accepteuaquesta pobra recompensa de la vostrabona hospitali tat.

Dient això va posar davant dels paresuna bossa de ria d'or. Però'¡ vell, des­prés de moltes inclinacions, va refusargentilment i va dir-li:

- Estimat senyor, l'or seria inuti!per nosaltres, i vós el necessi tareu pro­bablement en el vostre viatge. Nosaltresno comprem re, i mai podriem, encaraque volguessim, gastar tot aquest diner.Tocant a la noia, ja us·e l'hem dona­da lliurement, i us pertany. Per lo tant,no es necessari demanar el nostre con­sentiment per emportar-vas-la. Ja "ns hadit que desitja i espera acompanyar-vosi ser Ja vostra sirventa, mentres vóspogueu soportar la seva presencia. Nos­altres som excessivament feliços sabentque us digneu acceptar-la, i us preguemcoralment que no us molesteu per nasal·tres. Som vells, i de totes maneres ha­viem de separar-nos dintre poc temps.Per nosaltres es una gran joia que us·el'endugueu.

Aoiagi 85

Inutilment va assajar Tomotada depersuadir als vells que acceptessin elseu present; però ells no apreciaven eldiner; al contrari, va veure que desitja­ven confiar el destí de la noia a lesseves mans, i per això va decidir-se aendur-se-la. Veient això, va posar·la so­bre'l cavall i, prenent comiat dels paresamb expressions de gratitut, va partir.

-Honorable senyor,-li deia'I pare,- som nosaltres i no vós que hemd'estaragralts. Tenim la seguritat de quesereu bo per la nostra filla I no tenimpor pel seu benestar.

Tomotada va arribar a Kioto .

•• •Un samurai no pot casar-se sense

consentiment del seu senyor, i Tomota­da no podia esperar obtenir el cansen t¡­ment abans de complir la seva missió.En aquestes circumstancies, tenia raó detémer que la bellesa d'Aoiagi poguésatreure una perillosa atenció, i tant comva poder va amagar·la als ulls de la gent

86 Balades j contes japonesns

de Kioto. Però un cortesà del baró Hoso­kawa va veure un dia a Aoiagi, va des­cobrir les seves relacions amb Tomotada,i desseguida ho va dir al seu daimio. I eldaimio, que era un jove princep al qualli agradaven molt les noies boniques, vaordenar que conduissin la noia al palau,com així va fer-se immediatament, sensecerimonies.

Tomotada va entristir-sc jndescripti~

blement, perquè no podia re contra'Idaimio. Ell no cra més que un humilmissatger al servei d'un daimio llunyà, ien aquell moment estava a les ordesd'un senyor més poderós que'l seu. «Benmerescuda-pensava-tinc la meva des­gracia per haver contret una relació clan­destina que'l codi de la nostra classeprohibeix.» Hi havia una sola esperançaper ell: que Aoiagi pogués fugir, i des­prés escapar-se tots dos a una terra llu­nyana. Era molt dificiI això; però, per aprovar de realisar-ho, va proposar-se en­viar-li una lletra. L'intentar tal cosa eraperillosissim: qualsevol lletra endreçadaan ella havia de passar per les mans del

Aoiagi-----daimio, i enviar una lletra d'amor a unanoia del palau era una ofensa imperdo­nable. Malgrat això, va resoldre provarel perill, i en la forma d'un poema xinescva escriure una lletra, que féu portar alpalau. Sols vintivuit signes formaven elpoema. Però amb aquests vintivuil sig~

nes expressava tota la seva passió i el do­lor que li havia causat la seva perdua I.

Koski o ·son gojh¡ wo ouRiolioju namida wo larele ,·akin wo hitatarujKomon hilolabi iri/efukaki koto umi nog%sM,K@re iori shoro Kore rojin'.

Al vespre del dia que Tomotada ha­via enviat aquest poema, li fou ordenatque's presentés davant del baró Hosoka-

J) Això diu l'original, per més que la tra­ducció exacta del poema no ·ns ho faci campen­dre.

2) «El jove princep segueix de prop a lagentil donzella; les llagrimes de l'hermosa hanhumitejat tota la seva roba; però l'august se­nyor se n'ha enamorat i la desitja ardentment:per això m'ha deixat i estic ara abandonat, totsol.~

88 Balades i contes japonesos-'-"------

wa. Va pensar que la lIdra havia arribata les mans del daimio i no podia esperarsinó'} castic més sever. «Disposarà ]ameva mort, - va pensar Tamotada,­però tant me fa: no vui viure sense Ao·iagi. 11 ademés J abans de ser complida lasentencia I podré potser matar a Hosoka·wa.» Va agafar l'espasa i va anar alpalau.

A l'entrar al gran saló d'audienciesdel palau va veure al baró Hos·:>kawa as ..segut al mig dels samurais, ame robes deceri mania. Tots est.aven silenciosos i im·passibles com estatues, i quan va avan­çar per a prestar homenatge, aquell silen~

ci li va sem bIar sinistre com el que esprecursor d'una tempesta. Hosokawa, desobte, va davallar del dais, i, agafantTomotada pel braç, començà a repetirles paraules del poema: «Koski o-son go­jin wo ou ...» I, mirant Tomotada al prin­cep, va veure Ilagrimes en els seus ulls.

Hosokawa va dir:-Ja que us estimeu tant l'un a ral ..

tre, jo he pres sobre meu la responsabilitatd'autorisar el vostre casament en lloc del

Aoiagi 89

baró de Natal i les vostres noces serancelebrades ara davant meu. Els convidatsestan ja reunits l i els presents són aquí.

El baró va fer una senyal, i van sepa~

rar uns paravents, mostrant a Tomota­da 'Is grans dignataris de Ja cort reunitsper la ceri mania i Aoiagi al mig d'ellsvestida de nuvia.

D'aquesta manera va retornar-li Aoia­gi. Les noces van ser esplendides i joioses,i el princep i els cortisans van fer moltspresents a ]a jova parella.

** *Durant cinc anys Tomotada i Aoiagi

van viure junts. Però un dematí Aoiag¡,mentres estava parlant amb el seu maritd'uns quefers de la casa, de sobte llençàUll crit de dolor i esdevingué tota blan­ca ¡ com esmortuida. Passats alguns mo~

ments, va dir amb veu molt feble:- Perdona-m per haver cridat tant

rudament, però'] dolor ha vingut tantde sobt~! Estimat marit, la nostra unióha sigut portada per alguna relació de

90 Balades i contes japonesos

Karrna sobrenatural que prové d'unaexistencia anterior, i aquesta relació fe~

li'ç crec que'ns ajuntarà en altres videsfutures. Però en aquesta vida actual larelació ha acabat i anem a separar-nos.Digues per mi, eho demano, la pregaria.lVembulsu, perquè estic morint-me.

- Oh! Quins extranys pensaments!- va dir el marit, atonit. - Tu no tensmés que un passatger defalliment. Des­cansa un xic i el repòs farà passar aquestmalestar.

- No, no! - va respondre eIJa.­M'estic morint! No m'ho penso: ho sé.r com seria inuti! amagar.te més laveritat, has de saber que no soc unser humà. L'ànima d'un arbre es Jameva ànima, el cor d'un arbre el meucor, i la sava d'un salzer la meva vida. Enaquest moment un home erude! talla'lmeu arbre, i haig de morir! Ja he perdut¡es forces ..... Digues depr"ssa'l Nembutsuper mi ... Depressa ... Ah! ...

Amb un darrer cril de dolor girà'lcap i volgué tapar la cara amb la sevamàniga; però en el mateix moment va

Aoiagi

defallir i el seu cos anà baixant baixan tfins a terra. Tomotada volgué sostenir~

la, però no hi haviare per sostenir: so­bre l'estora hi havia solament les robesbuides de l'hermosa criatura i els orna~

ments que duia al cap: no hi havia'lcos.

Tomotada vaafaitar-sc'l cap, féu elsvots budhistes i esdevingué un sacerdotitinerant. Va viatjar per totes les provin­cies de l'imperi, i en tots els indretssagrats que va visitar va fer pregariesi ofrenes per l'ànima d'Aoiagi. En laseva pelegrinació va arribar fins a Echi~

zen, i allí cercà la casa dels pares dela seva estimada. Però quan va arribaral cim del turó solitari lla va veurela caseta. No hi havia ni senyals d'haver­hi sigut: sols tres salzers - dos vells i unjove - que havien sigut tallats molttemps abans.

Al costat de les arrels dels salzers To­motada va aixecar una tomba, amb ins­cripcions dels sagrats textes, i allí va ce­lebrar molts serveis budhistes per lesànimes d'Aoiagi i dels seus pares.

TAULA

Horai .

Oshidori

O-Shichi, la filla del Yaoya

Historia de Mimi·Nashi·Hoichi.

L'historia de d'O-Tei

Mujina ..

Ubazakura

Un secret mort.

Jikiniuki .

O·Juki.

Aoiagi.

s12

15

19

38

45

49

5,

58

68

76

OBRES DE VENDAEN LA

LLIBRERIA «L'AVENÇ"

DE JACINTO VERDAGUERPle•.

Jasús de NazarethFlors del Calvari. 3La Mellor Corona 3

En paper de fi I 6Corpus Ghristi. . l' 5o

En paper de ji] 3Eucarístiques . 5

En paper de fil 10

Rondalle.. ... 3En paper de fit 6

Discursos. . . 2

En paper de fil 4.Al Cel . 2

Viatges. o'5oExcursions. o' 5oFlors de Alaria o' 50Dietari d'nn pelegrí a Terra Santa o' 50Prosa florida . o' 5oFolk-lore . I

En paper de fil 2

Cantic dels Cantics, precedit d'.ElsJardins de Salomó . . I

En paper de fil . 2

Colom, seguit de Tenerife . I

En paper de fil . 2

Perles del ({Llibre d'Amic e d'Amat)),den Ramon Lull . l

En paper de fil . 2