La antimatèria o matèria fosca. M. Martínez

La matèria la entenem com a àtoms, elements químics amb una valència, un

número atòmic, un de màssic, etc., que es comporta de determinades maneres, formant enllaços i molècules. Matèria; material.

Hi ha quelcom molt diferent, la antimatèria, que no està formada per res de la química coneguda, és energia que aquí a la Terra, metre som vius, la tenim lligada a la matèria, però les persones, un cop morim, (és a dir, la nostra “ànima”), se separa, i ja no queda lligada. Passa a formar part de la antimatèria. Existeix en gran proporció a l’univers, en un 90% més o menys, n’hi ha que en diuen més, altres menys, però clarament supera a la gran part de l’espai.

Estem buscant què és la matèria obscura, necessitem entendre-la, però com? Potser la portem a dins mateix, potser és el motor que fa moure la matèria que seria el nostre cos. D’on, sinó, surt la vida? Per això la podem percebre sense tenir-ne constància en el nostre sistema solar, els planetes giren i es mouen segons les prediccions d’Einstein, no veiem que es tingui en compte la antimatèria. En canvi a gran escala sí és evident, omplint tots els buits, tot l’espai. Ens hem limitat al què hem vist al nostre planeta, és molt normal, però ens hem pensat que tot girava entorn els electrons, els protons, els neutrons... si voleu als quarks i leptons. Això només serveix per estudiar i descriure els objectes, la matèria o la substància; la resta és invisible als nostres ulls, no interacciona amb les ones electromagnètiques. Però clarament és la força més potent que ens regeix, ja a nivell de sentiments, l’amor, com a nivell d’acceleració de la expansió de l’univers, el canvi en les seves lleis, el gran desconegut.

No s’ha de pensar en com morirà l’univers perquè no ho farà, una cosa que és

infinita no té principi ni final. Res es crea ni es destrueix, només canvia de forma. Ni Big Bang, ni implosió, ni Big Rip ni mort tèrmica. Canvis. Pel que sigui, canvis.