Antisistema N°20

Embed Size (px)

Citation preview

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    1/16

    Espaoles:Fraga, ha

    muertoManuel Fraga Iribarne, el hom-bre de las mil chaquetas, que hasobrevivido a todos los avatarespolticos de repblicas, dictadu-ras y democracias, en Vitoria el5 de marzo de 1.976, (siendo Mi-nistro del Interior), junto conRodolfo Martn Villa (Ministrode Relaciones Sindicales) orde-naron disparar contra una con-centracin de trabajadores dondefueron asesinados: RomualdoBarroso, Francisco Aznar, Pedro

    Martinez, Jos Castillo y Bien-venido Pereda y multitud de he-ridos y de cuyos hechos no sehan exigido responsabilidadesdado que Santiago Carrillo y

    Felipe Gonzalez decidieron en el78 que era mejor olvidar y su-birse al Azor de los vencedorespara chupar del yate y del bo-te, que exigir la justicia que me-recan los asesinados de Vitoria.

    Sr. Garzn, aqu tiene aFraga, y a Martn Villa, dos ase-sinos de obreros que todava vi-ven y pueden ser juzgados. O,Es que est esperando sus cer-tificados de defuncin parahacer otro mutis por el foro y

    pegarse otras vacaciones de nue-vo en Pars?Ya que no hemos tenido

    ni valor ni capacidad para ajus-ticiarles, por lo menos queremos

    poner de manifiesto nuestro odioy desprecio y el de mucha otragente hacia estos peperos asesi-

    nos, amigos de socialistas y co-munistas.

    SIN JUSTICIA NO HAY PAZ

    Polticamente, se entiende, aunque hubisemospreferido su muerte fsica y violenta.

    Justcia pgina 03

    Fa 16 anysque Pedrova ser as-

    sassinatper un poli

    Lluites pgina 04

    Histria pgina 10

    Ocupacions defacultats contra el Plade Bolonya irepressi contra elsbuseros en lluita pels2 dies

    Estudi sobre

    l'autonomia obrera aCatalunya, laconflictivitat dels anys60 i 70, les primeresCCOO, la CNT, etc.

    Seccions

    En aquesta edici comptemamb la collaboracid'Acratn i la seva secciLa cloaca societaria, tambamb la gent de Visca laterra, les noies deTerrorismo Feministai elscompanys i companyes deJudici a la justciai tamb

    amb un apartat de poesiaescrita, noticies, opini,reflexions, crtica, humor,etc.

    Si vols collaborar posa'ten contacte ambnosaltres.

    El joven de la fotografa, que paseaba totalmente desnudo por delante de laCatedral de Barcelona, declar al ser detenido por un numeroso grupo deantidisturbios de los Mossos d'Esquadra que "Yo no soy antisistema, slopasaba por aqu."

    Yo no soy antisistema

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    2/16

    En l'edici d'aquest nmero de l'Antisistema s'haemprat exclusivament software lliure, es a dir progra-

    mari que pot ser usat, estudiat i modificat sense res-triccions, i que pot ser copiat i redistribut b en unaversi modificada o sense modificar sense cap res-tricci, o b amb unes restriccions mnimes pergarantir que els futurs destinataris tamb tindranaquests drets.

    En concret s'ha usat la versi 1.3.3.12 del'Scribus, una aplicaci de codi font obert per a laautoedici que permet realitzar dissenys i maque-tacions de tot tipus de documents. Per al tractament imodificaci d'imatges s'ha usat la versi 2.6.1 delGimp i la versi 0.46 de l'Inkscape, un programa dedibuix de grfics vectorials.

    www.scribus.net

    www.gimp.org

    www.inkscape.org

    Antisistema s un frum informal d'anlisi, contrainformaci i difusi de les lluites i ideals antiautoritaris. No ens fem crrec delscontinguts de la publicaci ja que considerem que s el lliure exercici d'una necessitat vital: la comunicaci. No creiem en les lleisper tanmateix declinem tota responsabilitat legal ja que en aquesta publicaci no practiquem la censura ni estem al servei delSistema autoritari i explotador actual.

    PUNTS DE DISTRIBUCI:

    BARCELONA: Ateneu Llibertari Bess (rambla Prim 76, Bess), El Lokal (Cera 1, bis, Raval), Espai Obert(Violant d'Hongria 71, Sants), CNT Llibreria Rosa de Foc (Joaquim Costa 34, Raval), CNT-AIT (plaa Duc deMedinacelli 6, Colom), CSO La Farga (Rosend Ars 36-38, Sants), Ateneu Llibertari de Sants (Maria Victria10, Sants), CSO Can Vies (Jocs Florals 42, Sants), Ateneu Llibertari del Casc Antic (Fonollar 10), Art colas(passatge Arcdia 10, balmes 179, Tusset Street), Ateneu Maig 37 (plaa Lesseps, Grcia), CSO La

    Retaguardia (plaa Many i Flaqu, Sant Gervasi), Parada CNT (divendres 19 a 21 hores, Portal de l'ngelamb carrer Arts), Llavors d'Anarquia (Mestres Casals i Martorell 18), La Quimera distribuidora Logofobia (Verdi28, Grcia), Llibreria Cap i Cua (Torrent de l'Olla 99, Grcia), No Regrets Records (Montmany 50, Grcia),Asociaci Cultural Albricias (Rub 5, Grcia), Facultat de Geografia i Histria (Montalegre 6. Raval), Ateneu LaRosa de Foc (Verntallat 26, Grcia), Info Espai (plaa del Sol, Grcia), Ateneu Enciclopdic Popular (passeigde Sant Joan 26).CATALUNYA, PENNSULA I ILLES: Distribuidora El Grillo Libertario (Florida 40, Cornell de Llobregat),Biblioteca Social La Hoguera (Santa Rosa 18, Gramanet), Los 4 Gatos (Prim 166, Badalona), Ateneu Llibertaride Sabadell (passeig Edgard Ricetti 18, Sabadell), CNT Terrassa (carretera Montcada 79, Terrassa), Ladistri(Puigterr de dalt 14, Manresa), CNT-CSO Valldaura (Jorbetes 15, Manresa), Centre d'Estudis Josep EsterBorrs (Bal 4, Berga), CNT-AIT Perpignan (Duchalmeau 9, Perpiny), Facultat de Filosofia i Lletres-UAB(Bellaterra), Ateneu Llibertari l'Escletxa (Sant Carles 120 , Alacant), CNT-AIT (Jan), CSO La Tremenda(Hospital 24, Manresa), ZTA Banzai (Camp d'Urgell, Manresa), Can Rusk (Dr. Agust Riera i Pau 31, Girona),Colectivo El Grito-CNT (Plaza Mayor 10, Valladolid), CSA Subeltz (Curia, Casco Viejo, Irua), Centro CulturalAuzotegi (Etxarri Aranatz- Txantrea, Irua), Ateneo Libertario Al Margen (Palma 3, Valencia).INTERNACIONAL: Centre Internacional de Recherches Sur l'Anarchisme (Suiza), Circolo Anarquico Fiorentino(via Conciatori 2/R, Firenze, Italia), CNA Caracas (Venezuela), Centro de Estudios cratas (Mrida,Venezuela), etc.

    Si quieres distribuir el peridico, falta o sobra algn punto de distribucin en esta lista contacta con nosotr*s.

    RDIOS LLIURES:

    Radio Bronka: 104.5 fm (Barcelona,Badalona, Gramanet...)104.45 fm en proves (Hospitalet, Esplugues...)www.radiobronka.info

    Radio Lnea 4: 103.9 fm (Barcelona nord)radiolinea4.net

    Radio Contrabanda: 91.4 fm (Barcelona)www.contrabanda.org

    Rdio P.I.C.A.: 96.6 fm (de 14 a 19h, Barcelona)www.radiopica.net

    Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, s a dir, im-mortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que nomideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni elscobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El dem sms bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeurimar: per sigueu Poetes, Poetes amb majscula:altius, valents, heroics i sobretot sincers.

    J. S. Papasseit

    CONTRAINFORMACI A LA XARXA:

    www.alasbarricadas.org, www.klinamen.org, www.albesos.tk, www.puntodefuga.org,www.elataquedelabasuraradioactiva.tk, www.nodo50.org/ekintza, www.nodo50.org/llavors,ar.geocities.com/mariposasdelcaos, www.nodo50.org/ellibertario, www.myspace.com/saltadapopular,

    www.cnt.es, www.cgt.es, www.accionvegana.org, barcelona.indymedia.org, www.lahaine.org,www.negrestempestes.tk, pdg.mahost.org, karcelona.revolt.org, www.heura.wordpress.com, www.anarcha.org,www.ateneullibertaridesabadell.blogspot.com, www.nodo50.org/herstory, www.berguedallibertari.org,www.hommodolars.org, www.nodo50.org/elgrillolibertario, www.ateneullibertari.info, www.ateneoalmargen.org,www.okupasaccoyvanzetti.blogspot.com, mx.geocities.com/kclibertaria, lacizallaacrata.nuevaradio.org,agitacion.entodaspartes.net, www.325collective.com, www.masquepalabras.org,www.geocities.com/amurderofcrows1, despatxdalp.blogspot.com, etc.

    Podeu trobar els nmeros antics de l'Antisistema a www.albesos.tk (secci contrainformaci).

    Joan Brossa

    Cantem a la poesia agressiva, l'actitud ferma iagosarada davant al vida i l'injusticia. Cantem al'acertada escopinada a la closca pelada d'un gurdiaurb: ESCOPIU A LA CLOSCA PELADA DELSCRETINS!Cantem a l'inseguretat de ser lliures, a l'imprevisible iincontrolable nusea davant l'autoritat.BUAAAAJJJJ!Nusea materialitzada en un vmit consistent, dens icid a la porta de l'ajuntament.Cantem a la bufetada, la patada i el cop de punycontra aquells/lles que ens molesten i entorpeixen elnostre dia a dia amb lleis, directrius, normatives idems absurda burocrcia repressiva: GUARDIAURBANA, MOSSOS D'ESQUADRA, POLICIANACIONAL, GUARDIA CIVIL, GUARDIES DESEGURETAT, POSAMULTES I EL MILLOR I MSEFICIENT REPRESSOR DE SI MATEIX I DE LARESTA: EL CIUTAD CIVIC.DEFINICI: El/la ciutad/ciutadana cvic/a esaquell/lla que en contra dels seus drets, del seubenestar i de la seva llibertat assimila i obeeixrpidament la normativa im-posada pel poder. El/laciutad/na cvic/a es aquell/a que converteix lapropaganda totalitria de l'ajuntament en la sevaopini i la defensa con a tal. El/la ciutad/na cvic/adefensa aferrissadament uns valors (LA NOVAMORAL REPRESSIVA!) i exerceix de policia informal(no cobra de l'ajuntament per es ms eficient que la

    prpia policia municipal).EL CIVISME ES LA NOVA RELIGI DELS/LESAGNSTICS/QUES I DELS/LES CREIENTS FRUS-TRATS/DES.EL CIVISME ES EL NOU DOGMA DELS/LESIGNORANTS DE BONA VOLUNTAT, UN DOGMAQUE NI TAN SOLS PROMET EL CEL, NI LASALVACI ETERNA.EL CIVISME CREA ADICCI, ES UNA DROGADURA, TRANSFORMA HUMANS EN POLICIES.El civisme totalitari canvia l'amistat pel control, lasolidaritat per la multa, la ciutat es UN CAMP DECONCENTRACI! Uniformats i armats patrullen pelsnostres carrers: MS MOSSSOS, MS APROP, volssentir ms aprop l'acer glaat?NO ES CIVISME ES CINISME, CINISME, CINISME!Qus el civisme en comparaci a la responsabilitatauto imposada i acceptada voluntriament? Al'autogesti de la prpia vida? A la solidaritat entreiguals? A la recuperaci i autogesti dels nostresespais (robats vilment per la burocrcia municipal)?RES, NO ES RES.EL CIVISME S CONTROL DE LA POBLACI IINGRESSOS EXTRES PER A LA CLASSEDIRIGENT BARCELONINA.INCVICS/QUES DEL MN UNIU-VOS!

    EL ATAQUE DE LA BASURA INCVICA

    Declaraci

    d'incivisme

    1. Queremos cantar el amor al peligro, el hbito de la energa y de la temeridad.2. El coraje, la audacia, la rebelin, sern elementos esenciales de nuestra poesa.3. La literatura exalt, hasta hoy, la inmovilidad pensativa, el xtasis y el sueo. Nosotros queremos exaltar elmovimiento agresivo, el insomnio febril, el paso de corrida, el salto mortal, el cachetazo y el puetazo.

    F. T. Marinetti

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    3/16

    El pasado sbado 15 denoviembre diferentes in-dividualidades expropia-ron y distribuyeron ali-mentos de un supermer-cado Eroski en el barriodel Bess de Barcelona.Ante la crisi accin direc-ta. A continuacin repro-ducimos la octavilla quese distribuy:

    Crisis?! Qu la pa-guen lxs ricxs!!

    Estos productos que puedescoger gratis han sido ex-propiados / recuperados /robados de una empresaCapitalista. Es decir, parteintegrante del Sistema deExplotacin que nos obligaa vender nuestro tiempobajo el yugo del TrabajoAsalariado, que nos conde-na a la esclavitud y le en-riquece, de un Sistema conuna clase Poltica que sere de nosotrxs hablando decumbres de refundacindel Capitalismo mientras la

    crisis la pagamos la gentede siempre: currelas, juven-tud, mujeres, inmigrantes...En un mundo donde todoest mercantilizado este ti-po de acciones buscan de-mostrar que es posible lalucha directa, una lucha deataque contra un Sistema

    basado en la explotacinhumana y del planeta, unSistema que mercantiliza yhace negocio de todas o ca-si todas nuestras necesida-des vitales: comida, aloja-miento, vestimenta...Porque estamos cansadxsde sus promesas incumpli-das, de sus mentiras, de suprepotencia, de su legali-dad asfixiante...

    NO queremos la REFUN-DACIN DEL CAPITA-LISMO, queremos su DES-TRUCCIN!!!

    Nos declaramos en guerracontra toda forma de explo-tacin: nos vestiremos y co-meremos arrebatando desus tiendas y supermerca-dos, nuestras necesidadesvitales no deben de estarmercantilizadas.

    Maana la Autogestinser necesaria, hoy lo es laexpropiacin!!NO LES COMPRESNADA!!!

    QU LA CRISIS LAPAGUEN LXS RICXS!!!

    HOY NOSOTRXS, MA-ANA T!

    CONTRA EL ESTADO YEL CAPITAL...GUERRA SOCIAL!!

    Accin contra la crisis

    Insubmissidavant lespenes-multa

    Aquest dijous, 20 de no-vembre, han detingut i em-presonat Pablo C.C, mili-tant de CNT - Catalunya.El seu delicte: negar-se apagar una pena-multa de50 . Aquesta multa li vaser imposada per negar-sea entregar una bandera delsindicat als Mossos d'Es-

    quadra abans d'una mani-festaci, convocada preci-sament sota el lema "larepressi mai no ens tallarles ales"; davant la sevanegativa per un fet que en-tenia ridcul, va ser colpe-jat i posteriorment, acusatde resistncia. Pablo ha de-

    cidit no pagar la multa pelcarcter abusiu i absurd detot l'afer. Volem denunciarque aquest cas d'en Pablono s allat. Volem mani-festar que la seva posturatampoc.

    Les condemnes de

    pena-multa s'han convertiten l'arma de repressi habi-tual contra qualsevol dissi-dncia poltica. I b sabemtotes i tots, que l'ofegamenteconmic s una forma depersecuci poltica. Enaquest cas, el xantatge s'haconsumat i en Pablo passa-r 5 dies empresonat, a rade 10 per dia. Ens resultaaix molt baix el preu d'undia de vida...

    Un altre companyempresonat

    Durant la concentraci de

    suport a en Pablo, un altrecompany de la CNT va serdetingut i empresonat tam-b per declarar-se insubmsa una altra pena-multa de50 euros, havent de passar5 dies a la pres Model deBarcelona.

    CNT (JOAQUIM COSTA)

    Justcia para Pedro lvarezAsesinado por un polica hace 16 aos, el asesino sigue en libertad

    La noche del 15 dediciembre de 1992 esasesinado en la ciudadcatalana de L'Hospita-let de Llobregat unjoven de 20 aos,llamado Pedro lvarez,de un tiro en la cabeza.

    Pedro acompaa asu casa a su novia Yolanda,con quien sale desde hace 5aos. Justo despus de des-pedirse, un coche que circu-la a gran velocidad por po-co atropella a la joven, lacual en una reaccin instin-

    tiva increpa al conductor.ste sale del automvil ycomienza a discutir con lajoven de forma violentahasta el punto que lagolpea y la tira al suelo. Pe-dro entonces vuelve cor-riendo para defenderla einicia una discusin con elagresor, que se convierteen el asesino en el momen-to en que se dirige al coche(un Opel Vectra blanco),coge un arma y le disparatres tiros al joven, uno deellos mortal de necesidad,ante el intento de detenerlede una mujer que le acom-paaba. Despus vuelve al

    coche, con la misma sangrefra, y arranca mientrasunas personas intentan so-correr a Pedro, que ingresacadver en el Hospital deBellvitge, ante el estado deshock en que se encuentraYolanda.

    Las sospechas ca-

    en sobre un polica nacio-nal (Jos Manuel S.F), y esdetenido en seguida. Es igu-al a la descripcin que sedio de l, las pruebas bals-ticas coinciden con las delas armas utilizadas por lasfuerzas de seguridad del Es-tado y el agente es asiduo ala zona donde ocurren loshechos. Una persona con-flictiva y con "cierto po-der" en la misma. Adems,es identificado inmediata-mente por Yolanda, la ni-ca testigo del crimen.

    El agente presenta

    una coartada tan puerilcomo concluyente para losencargados de la investiga-cin: "Estaba en casa dur-miendo despus de haberacompaado a mi madre alhospital" y la investigacincomienza a volverse turbia.Se declara inmediatamenteel secreto de las investi-gaciones, por lo que larepresentacin de la familiano puede participar enellas. A Yolanda se le so-mete a una sesin marato-niana de mltiples recono-cimientos, calificada deirregular por juristas con-sultados. La joven al final

    manifiesta dudas sobre as-pectos muy concretos delpolica. Los familiares acu-san en repetidas ocasionesque la titular del Juzgadode Instruccin numero 5 deL'Hospitalet, Mara JosMagaldi, y el comisarioLlorente no estn llevando

    a cabo bien el procedimien-to: la juez no ordena ana-lizar las huellas del cochepara identificar a la mujerque acompaaba al asesi-no, ni orden su identifi-cacin posterior, por ejem-plo.

    Finalmente, dosdas despus, se decreta laexculpacin del agente porfalta de pruebas fiables. Na-die ha seguido realizandohasta hoy ningn tipo deinvestigacin posterior yno hay ninguna institucinque haya apoyado al caso

    Pedro lvarez, a pesar deque, por ejemplo, el ayun-tamiento de L'Hospitalet secomprometi a ello, y lospoderes pblicos (polticos,fuerzas de seguridad, jue-ces y fiscales) estn obliga-dos legalmente a velar porel esclarecimiento de unoshechos tan graves comostos. Los policas que ini-ciaron las investigaciones,por otro lado, tratan desdeun principio criminalizar a

    Pedro, buscando anteceden-tes que no existan, paraculparle de lo sucedido yas defender a su compa-ero.

    El Sndic de Greu-ges y el Parlament de Cata-lunya ("defensor del pue-blo") respondieron, ante elruego de la familia, que notena competencias al estarimplicado un polica. Pas-qual Maragall puso al con-cejal, sr.Ruiz, al frente delcaso, el 10 de marzo pro-meti ayudar, aunque dijono estar al corriente. To-

    dava no ha dado ningunarespuesta. Jordi Pujol res-pondi "Es una cosa dolo-rosa y lamentable, peronuestras competencias sonmuy limitadas y poco po-demos hacer". El Congresode los Diputados rechaz lapregunta sobre el caso pordefecto de forma. El abusode poder a que estamossometidos queda, por des-gracia para esta "democra-cia", perfectamente claro.

    15 DE DICIEMBRE:Manifestacin a las 20h en plaza

    Unversitat de BarcelonaPuesta floral a las 11:30 en avenidaCatalunya de l'Hospitalet

    MS INFORMACIN:www.plataformapedroalvarez.com

    Mural que denuncia la situaci d'impunitat que ampara als cossos i forces policials.

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    4/16

    FRANCIA El 11 de no-viembre fueron detenidxsdiez compaerxs en distin-tas zonas de Francia, acu-sadxs de sabotajes a lalineas del tren de alta velo-cidad. Cinco quedan encrcel preventiva y cuatrofueron liberadxs con car-gos. Una de ellxs, madrede una detenida, esta enlibertad sin cargos, despusde dos das de interroga-torio.

    Segn los MassMedia de Francia pertene-can a un grupo anarco-autnomo. Le Monde afir-m que "las detencioneshan tenido lugar en Pars,Rouen, en la regin de laMeuse y en Tarnac enCorreze sobre un grupoque viva en comunidad yque estaba bien integradoen la comunidad local (dehecho se form un grupo

    de apoyo de la gente delpueblo donde vivan antesde ser secuestrados por lapolica).

    Estas personas, se-gn el Ministerio delInterior, perteneceran al"ultra izquierdista movi-miento anarco autnomo".Son sospechosos de haberpuesto ganchos de hierrode obra en los cables delTren de Alta Velocidad, enseis casos diferentes y quehan pasado en las ltimassemanas.

    Un punto intrigalos investigadores: la preci-sin del dispositivo y ladificultad en engancharlosa cables de alta tensin queestn a siete metros dealtura requiriendo conoci-mientos profesionales.".

    Repressia TMBLa direcci de TMB prenrepresalies contra els tre-balladors actius durantla campanya pels dosdies

    La Direcci de TMB res-pon a un cas d'abus d'auto-ritat obrint expedients san-cionadors molt greus al Pre-sident del Comit d'em-presa i al portaveu de lamobilitzaci pels dos dies

    El passat 6 denovembre el sindicat CGTdonava a conixer l'apa-rici annima a internetd'unes gravacions d'unmembre del equip directiude TMB on es demanava aun comandament que esprovoques a un conductorper fer ms gran el seu ex-pedient sancionador.

    Desde el sindicatCGT es demanava que s'es-borres l'expedient sancio-nador del conductor i quees depuressin responsa-bilitats entre els implicats.

    La Direcci deTMB ha deciditfer tot el contrari.

    Marc Barber, Director deRRHH a TB, ha fet saber ala CGT que no pensa treurel'expedient al conductor,que no pensa investigar elcas d'abus d'autoritat i aentregat dos expedientssancionadors molt greus alPresident del Comit d'em-presa, Saturnino Mercader,i al portaveu de la mo-bilitzaci pels dos dies, Jo-sep Gargant. A la mateixareuni tamb va assegurarque aquests dos companysrebran una denuncia per lopenal.

    D'aquesta manera,la Direcci de TMB encomptes d'arreglar lasituaci, el que fa s tapara un membre de l'equipdirectiu que es dedica a"provocar" a un treballadori tracta d'amedrentar alsdos negociadors de CGT ala taula de negociaci deconveni collectiu, tractantde condicionar la negocia-ci mateixa.

    MS INFORMACI:

    www.comitedescansos.blogspot.comwww.cgtbus.com/docs/utopia/76.pdfacosolaboralentmb2.podbean.com/

    Contra el Pla BolonyaOcupacions de facultats a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autnoma de Barcelona

    Davant l'aplicaci del plaBolonya que encara mer-cantilitza ms els estudisuniversitaris, impossibilital'accs a estudis univer-sitaris a les classes baixes(estudiar i treballar seruna quimera), equipara elsttols universitaris arreud'Europa-Capital, entre d'al-tres aspectes, un movimentcom l'estudiantil ha optatper les ocupacions dediferents facultats i edificisde les universitats, paralit-zant aix el curs actual.Aquests dies les aules handeixat de ser un espai dedomesticaci per ser espaisde lluita. Recordem que fauns mesos a la UAB es vanexpedientar a diferents estu-diants arran d'una tancada ala facultat de lletres en con-tra del pla Bolonya. Fa unsdies, enmig del conflicte,les possibles penes contraaquestes persones semblenque poden arribar fins als11 anys d'expulsi... La res-posta dels i les estudiantsde la UAB va ser tallar eltrnsit ferroviari de l'esta-ci de Ferrocarrils de laGeneralitat a la mateixauniversitat, a ms a ms de

    continuar amb les mobilit-zacions. De les mans de lesi els estudiants en lluitarecau la responsabilitat decaure en la derrota tornanta les aules o b, genera-litzar el conflicte, extenent-lo a d'altres mbits, i radica-litzar-lo, reclamant que niprivada (pla Bolonya), nipblica (model actual enmans de l'estat): model au-togestionari i, en el seu de-fecte, la total destruccid'aquest sistema educatiuque noms serveix per per-petuar aquest ordre socialjerrquic en el qual vivim.De moment i sent plena-ment realistes, una vagageneral indefinida podriaser una sortida factible perparalitzar aquest curs, ambunes reivindicacions no sot-meses a cap tipus de nego-ciaci i una millora dels ac-tuals sistemes de coordina-ci, no "delegant" en porta-veus o organitzacions elfruit d'una lluita feta per elsi les estudiants.

    nims i solidaritat vers lesi els estudiants que lluitencontra la lgica del Ca-pital!!!

    Entrada de la seu central de la Universitat de Barcelona.

    Informaci actualitzada a:

    tancadaalacentral.blogspot.comocupemlesaulesuab.wordpress.comocupaciopsicologia.blogspot.comwww.assembleafacultats.blogspot.comassembleamundet.blogspot.com

    ISLANDIA El pasadoviernes (21 de noviembre)era detenido en Islandia elanarquista Haukur H., deReikjavik, por un periodode dos semanas debido a suparticipacin en bloqueosecologistas en 2006. Elpretexto para su detencinno fue, sin embargo, la sen-tencia por esa protesta. Ha-ce dos semanas, dos anar-quistas se encaramaron altejado del parlamentoislands, arriaron la ban-dera nacional e izaron unaque ofertaba un descuentoen un supermercado. Uno

    de ellos fue arrestado mien-tras intentaba bajar, el otrologr escapar despus deuna actuacin espectacularpor parte de quienes seencontraban en las inme-diaciones, que hicieron unapia, empujaron a los agen-tes y le abrieron va para la

    huda. El viernes, Haukurestaba visitando el edificiodel parlamento (imaginoque en el contexto de susclases universitarias), cuan-do un diputado lo reco-noci como el autor delperjurio contra la bandera(iba enmascarado, pero to-dos los militantes deIslandia son de sobra cono-cidos por los bastardos, yHaukur es uno de los anar-quistas ms activos de all).

    Fue detenido yencarcelado durante dos se-manas por la sentencia quetena de las protestas de

    2006. El caso es que no po-da ser arrestado sin antesrecibir una carta de la Po-lica con una antelacin detres semanas. Queda claroque ha sido detenido paraimposibilitarle tomar parteen las subsiguientes protes-tas contra el gobierno que

    han venido teniendo lugarcada sbado, despus delenorme derrumbe financie-ro de la economa islande-sa a principios de octubrede 2008.

    El sbado pasado,entre doscientas y quinien-tas personas fueron a lacomisara de Reikjavik exi-giendo que soltasen a Hau-kur. La manifestacin aca-b en enfrentamientos, serompieron las ventanas dela comisara, y los policasrespondieron con gas lacri-mgeno.

    Haukur fue libera-

    do el mismo sbado des-pus de los disturbios, al-guien pag la fianza por l,aunque an no se sabe sipesan sobre l ms cargos.

    Anarquista detenido; lasprotestas se vuelven violentas

    Sabotajes al TGV5 encarcelados y 4 bajo control judicial

    Breus internacional

    Extrado de:www.alasbarricadas.org

    Extrado de:www.alasbarricadas.org

    La formulacin de un problema, es ms importante que su solucin. Albert Einstein

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    5/16

    Pero sigamos!, pues anquedan cuestiones que nopuedo explicar en primerapersona. Como deca, des-pus de pasar los controlesy los rigores de una cale-faccin parcialmente estro-peada, por fin pude comu-nicar con Amadeu. Comoen anteriores ocasiones, yaesperaba en la cabina. Na-

    da ms verme, cogi el tele-fonillo y me hizo notar queen mi lado no haba silla.Mir para un lado y paraotro, y no vi ninguna sillalibre y todas las cabinasocupadas, algunas con va-rias personas que comuni-caban. Slo ponen una sillapor cabina de comunica-cin, por lo que si solicitacomunicar ms de una per-sona con algn preso, obien deben de hacerlo depie, o bien deben de cogeruna silla de otra cabina.Muchas de las personasque comunican, sonmadres que llevan sus

    bebs, abue-las, abuelos delos presos, etc y necesitanms de una silla.

    A los pocos minu-tos de entrar a comunicar,y mientras le deca aAmadeu que no meimportaba per-manecer depie, alguien gol-peo elcristal de la puerta a misespaldas y entr discul-pndose. Era la funcionariaque siempre me encuentroen las comunicaciones, queme traa una silla. Real-mente, hay algo que estcambiando; pero no es laprisin. En mis ltimas visi-tas a esta prisin, he com-

    probado que, de puertas ha-cia fuera, hay un esfuerzopor demostrar cierta caraamable que antes era muyimprobable.

    Comenzamos a ha-blar y le pregunt cmo seencontraba. Su respuestasin dudarlo, fue que ahora,tras el cambio de medica-cin, estaba mucho mejor.De hecho ya llevaba variosdas trabajando y adems lehaban llevado una copiadel contrato del programaal que se haba llegado co-mo compromiso en la huel-ga de hambre y Amadeume coment que le haba

    enviado una copia a su abo-gada. Tambin me fueconfirmando en su mag-nitud, algunas de las cosasque ya he comentado. Quellevaban dos das sin aguas,y que les daban 3 botellasde agua mineral por per-sona y da, para que tuvie-

    sen agua para beber y parasu aseo ms elemental. Quealgunos lavabos de los pa-tios de unos mdulos con-cretos, estaban cerrados pa-ra que nadie los pudiera

    utilizar; que haba muchasceldas en las que la cale-faccin no funcionaba; queen algunos mdulos, lasgoteras eran tan impor-tantes, que se les llenabande agua cuando llova. Osea, que el agua estabacompletamente, fuera de to-do control. Lo ms sorpren-dente de esta situacin, esque en los mdulos, afec-taba tanto a presos como acarceleros, y de ah que alos funcionarios, se les vie-se en el interior de las gari-tas con chaquetas y chaque-tones y con tantas botellasde agua. Se ve que un car-

    celero se le acerc y le pre-gunt que tal y como esta-ba la situacin, cunto tiem-po tardara en hacer unescrito de denuncia de todaesta situacin. l le respon-di que ahora era el mo-mento de otra denuncia yque ya se enterara por los

    medios de contrainforma-cin. Y como Amadeu an-da en otras cuestiones, poreso me presto yo a hacer ladenuncia pblica de dichasituacin. Asno podrn de-

    cir luego que ha sido l.Mientras mecomentaba por encimaestas cuestiones "domsti-cas", notaba que el sem-blante de Amadeu tenauna expresin diferente a ladel dolor de mi ltima co-municacin. Haba ganadopeso y volva a tener la ex-presin alegre y relajada desiempre, que slo se lecambi cuando me comen-t que el nmero depersonas que haban muer-to en esta nueva prisin, seescapaba a toda normalidadestadstica y que la parterestringida y de seguridad

    del "especial", segua sien-do el de la prisin de siem-pre; un lugar ideado para eltormento. Me puso al dasobre las ltimas declara-ciones, de la consellera Tu-ra, que haba ledo en pren-sa y que le haban indig-nado tanto que haba hecho

    un escrito que difundirapor el exterior. Tambinme record que algunos delos encausados por elltimo motn a finales deAbril del 2004 en Quatre

    Camins, se encontraban enBrians 2 y cmo la institu-cin penitenciaria haba"conseguido" testimoniosde presos con los que, losacusados, ya estaban conde-nados antes del juicio. Mehabl del artculo queapareca en La Vanguardia,en el que los titularesanuncian el "macrojuiciopor el motn de Quatre Ca-mins" y explican el desme-surado despliegue policialque comportar. Me comen-t que los aos de condenaque barajaba la noticia,para los "principales encau-sados", no eran los solici-

    tados y que la peticin fis-cal era mayor que la canti-dad aparecida en el artculoy que toda la informacin,era una distraccin de losconflictos reales de la pri-sin y del motn. Reconoz-co que es dificilsimopoder contrarrestar un

    despliegue informativocomo el que tuvo elmencionado motn. Peropor lo que recuerdo, hayuna perversa manipula-cin en la versin oficial de

    los hechos. Tanto es as,que se barajaron diferentesversiones oficiales segn lainstitucin que las ofreca.Cada central sindical decarceleros, daba la suya; laDGSP de Catalunya, otrabien distinta. Al final, lasensacin que me qued, esque se tuvieron que ponerde acuerdo para consensuaruna; la que ms credibili-dad ofreca y menos lagu-nas dejaba. Toda informa-cin que no fuese en esesentido, fue neutralizada ysilenciada; as, diferentestestimonios que surgan dellugar de los hechos y que

    en un principio aparecieronen algunos medios de co-municacin radiofnica, de-saparecieron. Recuerdo es-pecialmente uno que expli-caba que el subdirector quems tarde resultara grave-mente agredido, entr demalas maneras amenazan-

    do y con intencin de gol-pear a los presos que man-tenan a un funcionario ma-niatado como rehn. Ycmo ese intento de agre-sin, tuvo como consecuen-

    cias la grave agresin quesufri. Tambin recuerdocomo se explic que elfuncionario maniatado ygolpeado, tema por su viday que uno de los presos leasegur que, l se encarga-ra de que nadie le matara,que no era eso lo que pre-tendan. Ahora, resulta quesobre ese preso, recae unaacusacin de amenazas eintento de asesinato.

    Es difcil contrar-restar todas las versionesoficiales que difunden losmedios de comunicacin ymucho ms difcil cuandose trata de una prisin,

    cuyo espacio y entornopenitenciario, no pretendeninguna transparencia sinoms bien al contrario: unoscurantismo total.

    La comunicacincon Amadeu, di paramucho, sobre todo pararecuperar algunos recuer-

    Las voces silenciadas del

    motn de Quatre CaminsHablando con Amadeu Casellas

    Actualment s'est celebrant el judici pel motde Quatre Camins de l'any 2004

    Estar en un barco es como estar en una crcel, con posibilidades de ahogarte. Groucho Marx

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    6/16

    El preso anarquistaHarold Thompson (1942-2008) falleci elpasado 11 de noviem-

    bre tras sufrir un ataque al corazn en laprisin de Tennesseedonde estaba recluido.

    Para quienes no le cono-cieran, Harold H. Thom-pson era un prisionero anar-quista que estaba cumplien-do su condena a cadenaperpetua en Tennessee, Es-tados Unidos. Pertenece ala primera generacin Irlan-ds-Americana y naci el 9de abril de 1942 en Hun-tington, al oeste de Virgi-nia, donde sus padres (am-bos fallecidos) se asentarontras huir de los proble-

    mas de Irlanda. Harold pa-s su infancia en un am-biente hogareo, donde lapoltica era un tema tpicode conversacin. Se intere-s en el anarquismo en unaedad temprana, a raz deescuchar los distintos deba-tes entre su padre y ami-gos. Su afinidad con elanarquismo se solidifictras realizar una tarea parael servicio militar durantela guerra de Vietnam, de lacual fue relevado tras serherido. Luego fue miembroactivo del movimiento anti-guerra, asociado con elgrupo Veteranos de Viet-

    nam contra la guerra duran-te las dcadas del 60 y 70,la era de la desobediencia yla lucha de las masas civi-les en Amrica.

    Desde finales dela dcada del 60 y en ade-lante, Harold tuvo reitera-dos conflictos con la poli-ca y el sistema legal, jun-

    tando dinero para subsistiry realizando actividades decorte poltico fuera de laley. Un tiempo en las cr-

    celes de Ohio, Georgia yTennessee, fueron el resul-tado de estos actos de ex-propiacin.

    Harold tuvo doshijos (con diferentes ma-dres); la madre del mayorfue asesinada en 1978. Suasesino, Walter DouglasCrawley fue sentenciadode por vida y luego libera-do tras una apelacin paraconvertirse en un informan-te de la polica. El mismoda en que fue liberado,Crawley fue odo por ca-sualidad amenazando al hi-jo de Harold y otro chicoque haba testificado en su

    contra durante el juicio.Crawley se jact de notener nada que perder des-pus de haber sido senten-ciado de por vida tras elasesinato. En Chattanooga,cuatro das ms tarde, sien-do el mes de octubre de1979 Crawley fue tiroteadoestando en un bar; su en-mascarado agresor corrihacia un auto que loesperaba y escap en la no-che. Tras diez das y un am-plio dispositivo de bsque-da y recompensa de cap-tura para Harold, ste fuearrestado y acusado de ase-sinar a Crawley. Tambin

    se le acus de expropiardinero de una joyera parafinanciar actividades polti-cas. Por estos incidentes,Harold fue sentenciado a50 aos de prisin despusde pasar por una serie dejuicios netamente ridculosy parciales. Ms tarde, Ha-rold fue castigado con 21

    /75 aos por un segundotiroteo que ocurri enCleveland, Ohio. Duranteeste tiempo, sufri un gol-

    pe dejndolo en coma du-rante tres semanas. Trasuna ciruga cerebral fuediagnosticado epilptico.

    En noviembre de1986, Harold pas 5 aos y4 meses en una prisin demxima seguridad / inco-municada tras un fallido in-tento de fuga en una pri-sin al Este de Tennessee.Fue acusado de intento dehomicidio de tres guardias,el secuestro de uno de elloscomo rehn, posesin deexplosivos y armas peligro-sas; e intento de fuga. Eljuez sentenci a Harold a31 aos adicionales.

    En julio de 1993,tras ser relevado de la pri-sin incomunicada por 15meses, fue acusado de cons-piracin por tener posiblesplanes de fuga, segn seafirma, basados en losdatos de un informanteconfidencial externo a laprisin. Fue trasladado nue-vamente a la prisin demxima seguridad / inco-municada, donde permane-ci hasta marzo.

    El trabajo legalque Harold realizaba comoabogado penal para los re-clusos consista mayormen-te en apelar a los fallos que

    se han establecido contraotros prisioneros, planean-do sus sumarios para elarbitraje que se realiza co-mnmente en las cortes,uniendo las quejas de losderechos civiles en defensade los prisioneros que fue-ron abusados y cuyos dere-chos han sido violados. Re-

    copilaba todas las injus-ticias y malas acciones per-petradas en las prisiones ylas cortes.

    Tales actividadesconvergieron en diversas eintensas provocaciones yhostigamiento por parte delos carceleros, especial-mente por haber brindadoincontables veces su ayudaa prisioneros negros conproblemas legales, algoque en el sur de los EstadosUnidos no es bien vistodebido al alto prejuicio ra-cista que crece da a da.La persecucin poltica aHarold Thompson incluyeconfiscacin de sus mate-riales legales y sus librosde leyes en los frecuentesallanamientos a las celdas;

    sin olvidar que fue vctimade un complot en su contraen el ao 1993.

    Harold resuma muybien sus valores comoser humano y comoanarquista:

    Soy anti-autoritario, anti-racista, anti-sexista, anar-quista revolucionario de or-gullosas races irlandesas.Tambin soy vegetariano yapoyo fervientemente elmovimiento por la libera-cin animal. Representolos derechos civiles / huma-nos y no voy a descansar,

    no me inclinar

    ni dejar

    ser intimidado. Me solida-rizo con toda la gente quelucha contra la opresin,pero particularmente conmis hermanos y hermanasdel movimiento anarquis-ta"

    LA CIZALLA CRATA

    Muere el anarquista Harold ThomsonHarold Thompson muri tras sufrir un ataque al corazn en la prisin dnde seencontraba cumpliendo cadena perpetua

    dos que, con este juicio,vuelven. Nadie va a cues-tionar las condiciones enlas que se encontraban enaquellos momentos en Qua-tre Camins, una prisin quehaca 2 aos, haba sidoobjeto de otra respuesta de

    protesta por parte de lospresos, y que haba sidodesvirtuada como un motncuando en realidad se tra-taba de una huelga de bra-zos cados. En aquella oca-sin si que sali a la luzpblica la existencia de uncomit de huelga negocia-dor de unas elementales ymejores condiciones en laprisin; pero que ante lanegativa por parte de lainstitucin para promover-la, provocaron una entradamasiva de mossos y carce-leros, venidos de otras cr-celes, que degener en unenfrentamiento y un saqueo

    y destruccin de las pro-pias instalaciones peniten-ciarias. Al final, los nicosque pagaron su osada,fueron el grupo de presos

    represaliados y dispersadosa otras prisiones; y sin em-bargo, las hordas represo-ras y responsables, no slode la situacin que se mal-viva en un centro en el quese haban producido diver-sas muertes, sino tambin

    de muchos de los desmanesdestructores de instalacio-nes penitenciarias, que lue-go se difundieron que ha-ban sido realizadas por lospresos amotinados. En este"macrojuicio" que se ave-cina, nadie va a cuestionarla versin oficial. A pesarde que es una de las msrecurridas excusas utiliza-das para otros abusos: laentrada de droga en pri-sin. Slo hay que conocerun poquito el medio peni-tenciario para saber que ladroga en prisin, mayor-mente entra con la con-nivencia de funcionarios.

    Que esa "organizacin" depresos para entrada de dro-ga, es poco menos que rid-cula, por no decir poco cre-ble; pero es la que mejores

    resultados le ha dado siem-pre a la institucin peniten-ciaria. De ah, que nunca sepueda erradicar la droga dela prisin; por eso y porquehay otro tipo de drogas ofi-ciales a las que todo presose puede apuntar; desde la

    metadona, hasta los tranki-macines o el largactil. Porcierto, uno de los medica-mentos que han recetado aAmadeu, es una pastillitade color amarillo que porlo visto se la recetan a laspersonas que tienen ata-ques epilpticos. No supodecirme cmo se llamabaesta medicacin, pues esomismo es lo que sucede enprisin, te administran me-dicacin sin ningn tipo deinformacin, sin que sepasde qu se trata. Tendramosque conseguir saber quclase de medicamento leestn suministrando a nues-

    tro amigo y compaero;pues por lo general, este ti-po de frmacos quitan msde lo que ofrecen.

    Y as, hablando de

    todo esto y de otras cues-tiones ms personales, pasel tiempo de la comuni-cacin y nos despedimoshasta la siguiente ocasin.Por el pasillo, la fila de per-sonas presas que acababande comunicar, se dirigan

    hacia los mdulos. Ama-deu se gir y me lanz unsaludo de despedida y du-rante un rato, los familia-res, amigos y amigas quehabamos ido a comunicar,permanecimos a la esperade que se abrieran la puertapara recoger nuestros docu-mentos y marcharnos deaquel lugar. Durante eltiempo de espera, algunaspersonas comentaban lo delagua y la calefaccin. Porlo menos algunas personassaben lo que pasa dentro...,pero me temo que nadie lasquiere escuchar.

    La funcionaria apa-

    reci encogida y envueltaen su chaquetn, abri lapuerta y nos devolvi losdocumentos de identidad.Atravesamos el patio, subi-

    mos los 3 pisos para buscarla puerta de salida, y noscruzamos con las personasque esperaban el siguienteturno para comunicar.

    Fuimos a recogernuestros efectos persona-les, y salimos de nuevo al

    fro del exterior. Ya estaba

    oscureciendo, apenas que-daba algo de luz y empeza-mos a salir del recinto peni-tenciario y tomamos el ca-mino de regreso antes deque desapareciese entre laoscuridad. Hasta la prxi-ma Amadeu.

    King Mob

    Dibujo del preso anarquista Joaqun

    Garcs despus de leer el libro deKing Mob, desde el C.P. De Cas-telln. Le hubiese gustado hacerlocon leos, pero ha tenido que con-formarse con los lpices de colores.

    El fuero para el gran ladrn, la crcel para el que roba un pan. Pablo Neruda

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    7/16

    Los Amos delMundo

    (Artculo del escritor es-paol Arturo Prez-Re-verte, publicado en 'ElSemanal' el 15 de no-viembre de 1998, y queahora, diez aos des-pus, parece una visinde Nostradamus) .

    Usted no lo sabe, pero de-pende de ellos. Usted no

    los conoce ni se los cruzaren su vida, pero esos hijosde la gran puta tienen en lasmanos, en la agenda elec-trnica, en la tecla antro delcomputador, su futuro y elde sus hijos.

    Usted no sabe qu cara tie-nen, pero son ellos quieneslo van a mandar al paro ennombre de un tres punto sie-te, o un ndice de probabili-dad del cero coma cero cua-tro.

    Usted no tiene nada que ver

    con esos fulanos porque esempleado de una ferreterao cajera de Pryca, y ellos es-tudiaron en Harvard e hicie-ron un mster en Tokio, oal revs, van por las maa-nas a la Bolsa de Madrid oa la de Wall Street, y dicenen ingls cosas como long-term capital management ,y hablan de fondos de altoriesgo, de acuerdos multila-terales de inversin y deneoliberalismo econmicosalvaje, como quien comen-

    ta el partido del domingo.

    Usted no los conoce ni enpintura, pero esos conducto-res suicidas que circulan adoscientos por hora en unfurgn cargado de dinerovan a atropellarlo el da me-nos pensado, y ni siquierale quedar el consuelo de iren la silla de ruedas conuna recortada a volarles loshuevos, porque no tienenrostro pblico, pese a serreputados analistas, tiburo-nes de las finanzas, presti-giosos expertos en el dinero

    de otros. Tan expertos quesiempre terminan porhacerlo suyo. Porque siem-pre ganan ellos, cuando ga-nan; y nunca pierden ellos,cuando pierden.

    No crean riqueza, sino queespeculan. Lanzan al mun-do combinaciones fastuosasde economa financiera quenada tienen que ver con laeconoma productiva. Al-zan castillos de naipes y losgarantizan con espejismos

    y con humo, y los podero-sos de la Tierra pierden elculopor darles coba y subir-se al carro.

    Esto no puede fallar, dicen.Aqunadie va a perder. Elriesgo es mnimo. Los ava-lan premios Nbel de Eco-noma, periodistas financie-ros de prestigio, grupos in-ternacionales con siglas dereconocida solvencia.

    Y entonces el presidentedel banco transeuropeo tal,y el presidente de la unin

    de bancos helvticos, y elcapitoste del banco latino-americano, y el consorcioeuroasitico, y la madreque los pari a todos, se em-barcan con alegra en laaventura, meten viruta porun tubo, y luego se sientana esperar ese pelotazo quelos va a forrar an ms a to-dos ellos y a sus representa-dos.

    Y en cuanto sale bien la pri-mera operacin ya estn

    arriesgando ms en la se-gunda, que el chollo es elchollo, e intereses de un tro-pecientos por ciento no seencuentran todos los das.Y aunque ese espejismo es-peculador nada tiene quever con la economa real,con la vida de cada da dela gente en la calle, todo eseuforia, y palmaditas en laespalda, y hasta entidadesbancarias oficiales compro-meten sus reservas de divi-sas. Y esto, seores, es Jau-ja.

    Y de pronto resulta que no.De pronto resulta que el

    invento tena sus fallos, yque lo de alto riesgo no erauna frase sino exactamenteeso: alto riesgo de verdad.

    Y entonces todo el tingladose va a tomar por el saco. Yesos fondos especiales, pe-ligrosos, que cada vez tien-en ms peso en la economamundial, muestran su ladonegro. Y entonces, oh, pro-digio!, mientras que los be-neficios eran para los tibu-rones que controlaban el co-tarro y para los que espe-culaban con dinero deotros, resulta que las prdi-das, no.

    Las prdidas, el mordiscofinanciero, el pago de loserrores de esos pijolandiosque juegan con la economainternacional como si juga-ran al Monopoly, recaen di-rectamente sobre las espal-das de todos nosotros. En-tonces resulta que mientrasel beneficio era privado, loserrores son colectivos, y lasprdidas hay que socializar-las, acudiendo con medidasde emergencia y con fon-dos de salvacin para evitarefectos domin y chichis dela Bernarda... Y esa solida-ridad, imprescindible para

    salvar la estabilidad mun-dial, la paga con su pellejo,con sus ahorros, y a vecescon su puesto de trabajo,Mariano Prez Snchez, deprofesin empleado de co-mercio, y los millones deinfelices Marianos que a lolargo y ancho del mundo selevantan cada da a las seis

    de la maana para ganarsela vida.

    Eso es lo que viene, me te-mo. Nadie perdonar un du-ro de la deuda externa depases pobres, pero nuncafaltarn fondos para taparagujeros de especuladores ycanallas que juegan a laruleta rusa en cabeza ajena.

    Asque podemos iramarrndonos los machos.se es el panorama que los

    amos de la economa mun-dial nos deparan, con elcuento de tanto neolibera-lismo econmico y tantamierda, de tanta especula-cin y de tanta poca ver-genza.

    La conciencia dely la oprimida

    Los inmigrantes nos quitanel trabajo, los blancos nosdestruyen, esos hombresson unos babosos y unosimbciles, y las mujeresunas calienta pollas y sinounas frgidas, el pequeo

    empresario un explotador,y el obrero un vago, el estu-diante un vividor y el profe-sor un hijo puta, ese grupode msica radical es pe-setero, y el que monta elconcierto alternativo unguarro que se piensa que lagasolina a mme sale gra-tis, a unos el sufrimientoanimal se la trae floja yotrxs son unxs fanticxs,ahora ese estudiante enci-ma que le estoy pagandolos estudios con mi trabajoquiere ms becas, y yo quesoy currante no tengo dere-cho a becas, que me envena Alemania de erasmus a

    aprender a soldar, queahora los de Barcelonaquieren robarnos el agua denuestros ros, que ahora losseparatistas de los cata-lanes son unos insolidariosporque se aprobechan denuestra materia prima paraenriquecer su industria, yque Madrid roba todo eldinero a Catalua, que losandaluces no trabajan y vi-ven de subvenciones, ahorame reir de la ignorancia deese que no sabe ni don-deest Francia, y ahoradespreciar a ese que losabe todo pero en realidadno sabe nada, que quiero

    buscar cosas para criticar aotrxs y no encuentro ms,que mis miserias persona-les no las veo y quiero re-flejarlas en el resto

    En la peluquera, en el bar,en las calles, en las okupas,en los sindicatos, en los lo-cales sociales, en el traba-

    jo, en la universidad y elinstituto, en otras ciudades,vayas donde vayasparacuando un movimiento an-tisistema serio, para cuan-do un movimiento que fo-mente la comprensin en-tre las personas, el saber-nos mirar nuestro propioombligo, nuestras riquezas,nuestras debilidades, nues-tras miserias, para cundoempezaremos a destruir elenfrentamiento entre opri-midxs y buscaremos la des-

    truccin de la opresin.

    La teora sin realidad nosirve para nada y el podertiene muy claro que el divi-de y vencers es su mejorarma.

    Sobatida

    El Rey deEspaa y el NioAsesinado

    El Rey de Espaa no es mibuen amigo ni tampoco mejunto con l por aquello de

    "dime con quien andas y tedir quin eres". Al fin y alcabo los buenos amigos sonuna especie en peligro deextincin, amenazada porla sociedad de consumo ca-pitalista neoliberal globali-zada, la cual, en su empeopor privatizarlo todo, ha pri-vado a la mayora de la hu-manidad de los bienes esen-ciales para la vida.

    Digan lo que digan en losplpitos los monseoresmentirosos e hipcritas, elrey tampoco es mi herma-no; al fin y al cabo Dios leeligi para ser rey, y a m

    para ser un soberano pen-dejo. Adems, l es de san-gre azul; yo no, la ma escomo la de mi amiga Nor-ma, que la tiene roja rojita.Por otra parte, l no hacepup como el comn de losmortales; segn me contabami abuela, l pone su mier-da envueltica en papel deregalo y perfumada con olo-rosa fragancia francesa, y laenva a sus amigos, quienesla reciben con mucho albo-rozo.

    Otra razn ms para noaceptarlo como amigo esque el rey es un chulo. Yo

    nunca he podido entendercmo el pueblo espaolacepta tan tontamente queun rey vividor y toda sufamilia se lo chuleen de lolindo, es algo que me pare-ce estpido, pero bueno ca-da quien hace en su patrialo que mejor cree.

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    8/16

    "El rey est desnudo, elrey est desnudo!"Recuerdan al nio quegritaba eso en medio de lamultitud, y que el rey, queera estpido como lamayora de los reyes, sepuso una mano adelante y

    otra atrs pero se dejdestapada la boca? Bien,les cuento que HansChristian Andersen quisoaveriguar qu haba sido dela vida de aquel nio, ynunca pudo saber. Yo ssupe. El rey orden queinvitaran a toda aquellagente a comer y brindar. Ytodos fueron llevados alestadio de Santiago deChile. Allel generalPinochet autoriz que losmataran, entre ellos al nioque grit "El rey estdesnudo".Eso ocurri el 11 deseptiembre, el mismo da

    que los aviones seestrellaron contra las torresgemelas y mataron a ungento, y dicen que otro seestrell contra el Pentgonoy otro en Pensilvania, peroel presidente Bush siguileyendo de lo ms tranquiloun cuento, y un nio queestaba muy aburridocomenz a gritar: Elpresidente es un asno, elpresidente es un asno! Medicen que Michael Moorequiso saber de ese nio,pero los del FBI le dijeronque era asunto de seguridadnacional.Pero no es de ese nio que

    les quiero hablar, tampocodel nio iraququeasesinaron los soldadosestadunidenses en Faluya,tampoco del nio palestinoque asesinaron los soldadossionistas en Cisjordania,tampoco del niocolombiano quemasacraron losparamilitares de Uribe enMedelln. No es de esospobres nios que les quierohablar.En Cubagua, los soldadosdel rey de Espaa,codiciosos como su rey,obligaban a los indiosguaiqueres nadar hasta el

    fondo del mar y tenan quesubir con una perla en laboca, si no, le dabanpalazos en la cabeza. Elnio guaiquerno consiguila perla y ya no tenaoxgeno en sus pulmones ysubi a respirar. El soldadodel rey le pidi que lemostrara la perla y comoninguna llev, le cort lacabeza de un solo tajo consu espada Tizona, que aslallamaba. Pero tampoco esde ese nio que quierohablarles.En realidad quierohablarles del asesinato deAlfonso, de 14 aos;

    homicidio cometido segndicen- por el rey JuanCarlos el Borbn el 29 demarzo de 1956 (Para mayorinformacin ver:www.aporrea.org/internacionales/n118100.html).Alfonzo era el preferido desu padre, el conde de

    Barcelona Juan de Borbn,y segn algunos allegados asu entorno, iba a serelegido para sucederle ensus derechos dinsticos a lacorona de Espaa.Para la fecha del asesinato,el actual rey contaba 18

    aos de edad y era undistinguido cadete de laAcademia General Militarde Zaragoza, contaba conuna amplia e intensivainstruccin militar y eraexperto en el uso y manejode toda clase de armasligeras.Aquel fatdico da, Alfonzoestaba slo con su hermanoJuan Carlos el Borbn enuna habitacin, de prontoun tiro procedente del armade ste le impact la cabezay cay muerto. Ladictadura de Franco seencarg de presentar aquelsangriento hecho como un

    accidente. Despus JuanCarlos sera coronado reyde Espaa luego de lamuerte del mismo Franco.Por eso digo: ni soy amigo,ni hermano, ni me juntocon criminales.

    Ramiro [email protected]

    Els reis sn elspares

    Pamflet distribut a la ca-valcada de reis de Bar-celona l'any 2006.

    1-Els Reis Mags NO exis-teixen. s un engany con-vertit en tradici COMER-CIAL.2-Els que desfilen dalt deles carrosses sn AC-TORS, estireu-los de labarba i dels cabells!3-Les cartes que envieu noarriben enlloc.4-Els regals que apareixena casa vostre sn collo-catspels vostres pares, ma-res ofamiliars.5-Els adults, com els vos-tres pares/mares, tamb va-ren ser enganyats de petits iara us enganyen a vosal-tres. Demaneu-los explica-cions, PRENGUEU RE-PRESALIES CONTRAELLS I ELLES.6-Aquesta s una de lesprimeres grans mentidesque us explicaran al llargde les vostres vides.7-Si investigueu trobareules respostes. No deixeud'espiar els vostres paresaquesta nit i descobrireu laveritat.8-La veritat s ms im-portant que la illusi. Laveritat us permetr ser lliu-res, la illusi noms us fa-r uns esclaus ms satis-fets.9-La tradici dels ReisMags, aixcom el Pare No-el, el Ti, etc. i en generaltotes les festes nadalenquessn l'excusa per a que pa-res, mares i familiars adultshagin de comprar moltescoses i gastar-se molts di-ners. La televisi i els cen-tres comercials els fan xan-

    tatge per a que gastin moltsdiners per a aconseguir lavostra felicitata travsd'anuncis publicitaris.10-DIGUEU-HO ALSVOSTRES AMICS I AMI-GUES, QUE SPIGUENLA VERITAT, US ESTAN

    ENGANYANT: ELS REISSN ELS PARES.ADULTS I ADULTES,PARES I MARES, FAM-ILIARS I AMICS: NO SI-GUEU CMPLICES DETAN DESCARADA MEN-TIDA, JA N'HI HA PROUDE TRACTAR LES PER-SONES PETITES COMA ESTPIDES!

    El Ataque de la BasuraRadioactiva

    Sobre Mossos yjustcia

    Hace pocos das los medios lo-cales aqui en Barcelona publi-caron la noticia de que algunoscuatro Mossos de Esquadra

    fueron enjuiciados y condena-dos a seis aos y siete mesesde carcel por torturar a un jo-ven rumano al que "confundie-ron" con un "delincuente". Lepusieron un arma en la boca aldetenerlo en la puerta de su ca-sa, loamenazaron con matarloy una vez en la comisara deLes Corts le torturaron. Regis-traron su casa sin orden judi-cial y maltrataron a su noviaembarazada. Al da siguientefue pruesto en libertad sin ex-

    plicaciones, pero perdi eltrabajo.

    Todo esto fu publi-cado en los medios, y pareceun gesto de justicia y sinceri-dad por parte de los medios ylos jueces, pero detras de estohay un mensaje oculto. Se

    oculta por ejemplo que si eldetenido no hubiese sido ciu-dadano comunitario (ya queaunque la policia muchas ve-ces nolo sabe, rumania es de laUE), la historia sera otra. Mi-les de personas son tratadas dela manera mas cruel por la po-lica, pero solo llegan a ser co-nocidos casos en los que lapersona no teme "enfrentarlos"judicialmente. El problema eneste caso no es que la policatorturo sin permiso judicial, si-

    no que dado el extremo, se hi-zo publico. Pero la policia, yse ve muy acentuada en esta"joven" policia catalana, soloconoce esta manera de actuar.Cualquiera que haya tenidoque enfrentarse con ellos de lamanera que sea lo sabe.

    Difundido como un"abuso" de poder, el maltratopolicial, fisico y psiquico esparte de su tarea. En las acade-mias aprenden como torturar ycomo mentir para justificar sustorturas. Las inmigrantes, lasprostitutas -sean de dondesean-, las jovenes inconformis-tas, las okupas y cualquieraque no nos queramos amoldarsomos sus objetivos. Pero nodebemos esperar a que ningu-na "justicia" haga nada...

    Si te despiertas de buen humor, siempre habr algoque vuelva malo el da. Edward A. Murphy Jr.

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    9/16

    Ao 2000Dolor de cabeza. Calor.Dolor de cabeza y cafcon leche humeando siempresobre la mesa.Un tema

    podra ser el seisestudiado una y mil vecesa lo largo de estos aosde vida perra:podra ser Bakunino la Guerra del Chacoo todo a la vezo tal vez nada...Finjo estudiar(al otro lado de la puertauna mujer duermemientras un individuode dudosa calidad moralvocea en la tele algoa propsito de la conchade una madreo miserias por el estilo).Finjo estudiary sueo

    con el poema perfecto,mientras un dolor terriblede cabeza me persigue,me encuentra y me recuerdaque estoy atado aqu,en esta silla de ficcindonde nada ocurrey todo queda fuera...Y maldigo nuestra existencia,condenados como estamos a vagarbuscando un pequeo espacio de seguridaddonde poder desaparecer tranquilos.Hipocresa constante. Vaco.Dolor de cabeza. Caf.Traicin permanente la de aquellas generacionesque renunciaron a la Utopapor una parcela de poderen el nuevo sistema consolidado.Generacin derrotada:

    somos hijos de la ficcin,el napalm y la mentira.Todo ha cambiado

    ya lo dice Foucaultcontrol (no represin),evasin (no victoria),y la lista sigue hasta la nusea.La intolerancia y el egosmocomo motoresde la plutocracia mundiala la que somos invitadoscomo obedientes espectadoresaltamente complacientescon los intereses del oligarca.Ahes nada, seores...Dolor de cabeza. Poesa. Rabia.Caf y versospara seguir sintindomehombre

    y mujeren este vertedero de buitres.Caf. Poesa.Apuntes inmaculados sobre la mesa barrocay silencio

    ahora sun poco de silencio

    [..........silencio..........].Hagamos de nuestras bocas cerradas

    un gritoque denuncie

    lo insoportablede esta crcel planetaria.

    Juan Cruz Lpez

    ...Poesa Ceibe...

    A quien lea o escuche:...Yo digo esto......Y T...Qu opinas???...

    La guadaa cortando el heno...La miel dorada y la parda canela...

    El latido acelerado del corazn,que llama a nuestro izquierdo costado,

    por alguna emocin...La Juglara comprometida y atrevida...

    Las risas y las lgrimas...Una vieja y querida cancin...

    Una pintura rupestre...Un captulo del ingenioso Quijote...

    Un cuadro de Velzquez o Brueguel...La mueca de las grgolas catedralicias,

    que esconde la burla rebelde...La stira y gracia del Libelo...

    Una lagartija correteando por una pared...La expresin directa...

    Para m...Son Poesa!!!

    La Poesa debera ser el fuego del volcn...El fuego que quema nuestras venas!!!

    La Poesa Ceibe arde en Hereja...Es el araazo a la Poesa vendida!!!Es un nuevo cantar de rebelda!!!

    Nada ms:...T dirs...!!!...

    .Ceibe.

    Poesa amarilla,a mnunca me tragar,cual maligno dragn,que en vez de fuego lanzar,chupa a 5 m/m de Hg.

    Hoy por Barcelona,viendo restauraciones de edificios,normalmente cobijo de antiguos o actuales burgueses,me revent mi rojo fluido arterial.

    He criminalizado veces decenas,exploraciones inicuas,por encima o por debajo de mcaminar;onerosos dineros que pudieran vidas salvar.

    Esos edificiotes,no son de miserables asalariados,de plumfero curro, o...de pen de albail.

    Son de los mencionados sapos,de los que han creado o sentadas las bases,de la actual crisis econmica,porqu no hacen ellos el mantenimiento?.

    Los estados -mentira- porque sale del pueblo el dinero,para regalrselos a los Bancos y Multinacionales empresas,o...

    a los pequeos empresarios, que...gordas o canijas tambin son Sandiglas.

    Esos miles de trillones de ,son equivalentes a -ltimos hlitos de vidas-sacrificadas a la Diosa democracia Burguesa,inacabables ubres de la libertad de mercados.

    Mig

    El regalo *(texto contrainspirado en el ledopor el pintor-decorador MiquelBarcel en la sede de la ONU)

    Un da de gran caloren pleno Sahelrecuerda,con la vividez del hambre,la imagen de los hijosenfermos, desnutridos, renqueantes

    Se escurren gota a gotalas ayudasBurocracias, gobiernos y farsantesconsumen nuestras dunas,agotan nuestras gentes,Instituciones y asnos como arte

    Todo es puesto al revsen esas cpulasde crpulas deformes, lacerantesy cuando sus contrariospatentizansimbiosis de vacuna en avataresprosiguen las miseriascomo espumaque entierra la intencin en oquedades

    Moradores lejanostambin cuentanque en sus tierras revueltasotros crpulastorturan sus derechos y sus cuerposcon apenas reflejoque policromo relatode silenciado informe que se ocultaoprimiendo con leyes ms feroces

    No se cambian conductas de gobiernosni se llega hasta el fondo de los maresfundiendo extraos quesos en el techocuando hoy, en este mundo,se vulneran derechos y an hay hambre.

    * el regalo : hace referencia al gestohipcrita del gobierno espaol, cacareadocon cinismo por los beatifico-santerosboono-peperos, consistente en pagar eldecorado del techo de la sede de la ONUmientras : unos y otros acuerdan seguirelevando muros de rejas de contencincontra inmigrantes procedentes de Africa,seguir planeando y practicando en ese yotros continentes polticas comerciales deexpolio colonialista que ahogan e impidentoda autonoma local de desarrollo ydestruye sus medios naturales seguirvulnerando derechos en el estadoespaol torturando personas yreprimiendo disidencias como as se hadeclarado recientemente en el informe de

    un relator, que es curiosamente, de laONU.

    kabria

    Societatliquida?Socilegs, politlegsi neci-economisteselaboren conceptesamb fredes estadstiquesdefensant l'estatu-quoamb grans liquiditatsque deixen els obrerscorsecats, ben liqats.

    La patronal els trinxai els envia a fer didesdeslocalitzant autosque a tots ens contaminenmantenint el seu clculque sempre minimitzacostos gens oportunspels qui aquara liquiden.

    Economia real,economia exhauridala volen revifar-quan est sent mortfera-els governs productorsde la societat lquidaque amaga la qesti-social i destructivadel treball, la natura-culpant pedagogies:

    que l'escola fracassaperqu no domesticafins el punt que hom vulguique la ment sigui lquidai s'esforci en pujarl'ascensor oportunista-que no en t de esglaonsper fortunes no riques,i menysprea la cinciaquan no s productivista-.

    Assenyats antoplegspsiclegs prosucidespresenten dades mortesamb badocs urbanistesque advoquen pel modeld'indstries afegidesinnovant, recercantel que ja es globalitza

    expulsant de la feinaels que sn majoriade plusvlues sostretes-bancocrcia enemiga-desenvolupant llocs-magatzems de logstica-per experts titulatsen destrucci elitista.

    Descontrol sostingutd'insostenible mnque ven amb els governs,generant noves pfies,reinsercions gens socialsdins la societat lquida.Economia realeconomia exhauridaque sotmet a la gent

    amb teories nmies...Kabria

    (dedicat a l'osa HAVLA ve-ritable artista de la super-vivncia)

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    10/16

    Els primers anys autnoms a Catalunya

    Durant els 60 i 70, la con-flictivitat obrera es reactivper part d'una nova gene-raci que continu les l-times batalles contra elfranquisme de la generacianterior, la que va viure laguerra1. Dins d'aquestaconflictivitat, a Catalunya,als 60 i 70 aparegu el ques'anomena autonomia obre-ra, inicialment al voltant deles CC.OO2 i posterior-ment amb un perfil unamica ms marcat. Aquestmoviment, eminentmentprctic, durant els 60 i 70va ser actiu, un movimentd'un marcat carcter assem-

    bleari, amb delegats/adesrevocables, partidari del'acci directa o senseintermediaci, en definitivaun moviment que recor-dava els anys ms radicalsde l'anarcosindicalisme ca-tal, dels consells obrerssovitics no boltxevics oels dels espartaquistes... Enel fons, cal pensar que erenobrers radicalitzats que da-vant l'espectacle del sin-dicalisme vertical i unaoposici clssica i mig mor-ta, van escollir en deter-minats casos el cam del'organitzaci assambleariaal marge de partits i

    sindicats, almenys aparent-ment.Dins de l'autono-

    mia obrera una part del'activisme va concienciar-se polticament, en un cli-ma, per altra banda, ambuna eferversncia polticasuperior a l'actual. Ja a lavaga de la Harry-Walker3,al hivern del 1970-71, 62dies de vaga salvatge vanmarcar l'actualitat de les

    lluites socials, aqu podemveure pinzellades de l'ex-pressi a la prctica del'autonomia obrera: movi-ment assembleari4, accionscontra esquirols i jefes,sabotatges, accions a Ma-gistratura...

    El conflicte es ra-dicalitz ja que l'empresadeclar un lock-out5 i laPolica intervengu en con-tra dels i les treballadores.La lluita al mateix tempsaconsegu un fort movi-ment solidari al mateixSant Andreu on s'ubicavala fbrica, com a d'altres in-drets de Catalunya, empre-

    ses com La MaquinistaTerrestre i Martima, actiucentre de lluites obrerestamb considerades autno-mes durant aquells anys, ofins i tot de factores delmateix grup a Tor, Pars iNantes van solidaritzar-se.L'autonomia obrera que esva anar gestant dins delsdiferents corrents ms omenys prximes de les Co-misions Obreres, a partir dela experincia de la Harry-Walker i d'altres de sem-blants va adquirir un majorgrau d'experincia i in-dependncia. A l'abric d'a-questes lluites, altres, de

    caire barrial i reivin-dicatives, basades en prin-cipis de la autonomia obre-ra, tamb es van produrdurant aquells anys i elsprimers de la democrcia (abarris com el Bess, laMaresme, Roquetes, etc6).Tamb al voltant d'aquestmoviment d'autonomiaobrera sorgiren diferentsgrups d'acci solidaris, enmolt casos i utilitzant

    fraseologia materialista his-trica, uns desclasats. Elms conegut a l'poca i queencara perdura en les nos-tres ments va ser el MIL7,per tamb es van anarextenent altres grups queamb el pas del temps vananar adquirint una con-notaci ms de resistnciai/o agitaci armada quemerament grups de suport alluites obreres. Amb ladevallada generaliztada dela conflictivitat social i elpes de la repressi8 totesles lluites socials van min-var el seu potencial a inicisdels 80, errors propis de

    l'autonomia obrera i movi-ments del que podriem ano-menar entorn autnom9 snvisibles, no van sabersuperar l'efecte integradorde la compra dels ldersdels mitjans assamblearisdurant les diferents elec-cions democrtiques quevingueren amb el conti-nuisme d'un sistema capita-lista-dictatorial a un altrede caire capitalista-demo-crtic10, fets com aquestexpliquen part d'aquesta cri-si a les lluites socials als80. Altre factor influent vaser la incapacitat d'aquesteslluites de generalitzar la

    conflictivitat social fins almits propers a la in-surrecci, en aquest sentitel finalisme que moltesvegades prengueren les rei-vindicacions immediates vapesar molt11, com tamb hos el fet qu no s fciltransformar una lluita enuna revoluci... No n'hi hangaires a la Histria... Tam- va significar un cop moltdur per l'autonomia la com-

    Per Francisco de Paula Fernndez Gmez

    Notes

    1.El maquis, especialment el llibertari, la vaga de tramvies del 1951... S n exemples de les ltimeslluites de la generaci de la guerra civil de 1936-1939.2.Comisions Obreres.3.Trust europeu d'equipament de l'autombil establert a Sant Andreu (Barcelona) des de 1926.4.En entrevistes amb companys que van participar a aquesta vaga i d'altres de caire autnom,interpreto que en certa manera el mitj assembleari era ms o menys controlat per vanguardismes,en aquest cas bastant radicalitzats. A d'altres converses he escoltat afirmacions autocrtiques, com laque afirma que moltes vegades una cosa que noms hauria de haver sigut un mitj de lluita(assemblees) es van veure moltes vegades com a una finalitat. En certa manera aquest mitj va serl'origen de molts problemes, malgrat aix la falta de model que contraresti la lgica democrtica faque s'assumeixi com a sinnim d'autogesti les seves expressions ms directes. Aquest mite per lesassemblees actualment continua sent plenament vigent malgrat sempre haver existit cr tiques dediferent caire sobre el seu funcionament. L'okupaci sempre ha reafirmat el seu caire assembleari ies mostra partidaria normalment a les formes de democrcia directa, i en certa manera aix tamb liserveix per vincular-se a d'altres moviments histrics que es basaven en la democrcia directa(autonomia obrera, anarcosindicalisme...).5.Tancament patronal.6.Per una informaci ms completa i rpida sobre el tema recomano la lectura de VV.AA, LaBarcelona Rebelde. Gua de una ciudad silenciada, Octaedro, Barcelona, marzo 2004.

    7.Movimiento Ibrico de Liberacin.8.Com la que van patir diferents activistes vinculats a grups autnoms al febrer de 1978.9.Incloc a lluites venals, antipatriarcals, a les presons, ecologistes... En aquest sentit ms qued'entorn autnom tamb podriem parlar de lluites pels drets civils. En tot cas en estudis sociolgicstamb s'anomenen com nous moviments socials, malgrats que referents histrics de tots ells enpodem trobar. En el fons aquest anlisi reflecteix la prdua de la centralitat obrera, ja que d'altreslluites no estrictament obreres superaren en fora a les lluites emmarcades en la lgica de la lluita declasses marxista de burgesia Vs proletariat.

    10.Ms enll de les conclusions extretes dels diferents estudis acadmics, recordo les moltesconverses amb l'activista Jos Gil, que ja t ms de 70 anys, i que va viure i participar en moltesd'aquelles lluites autnomes. Si treiem el tema us afirmar rotundament com va engegar a la merda a

    diferent gent de partits poltics i organitzacions sindicals que acceptaven fervertment les regles delnou joc democrtic i que el volien comprar per lluitar des de dins (sic). Tamb us podr donar algunexemple de gent que va decidir acceptar ofertes que, sens dubte, han nutrit gran part del politiqueigdeomocrtic de la part mitja-baixa de la taula, malgrat la relativa fortuna d'alguna personalitat ms omenys destacada.11.Per veure el que deuria haver sigut i no va ser recomano la lectura del cmic segent: DANIELS,J, Aprendiendo a luchar, las aventuras de Ton, Likiniano elkartea, Bilbao, 2005.12.Abans del 1976 existien diferents organitzacions que es reclamaven com a CNT. La sevainfluncia a les lluites va ser minoritaria en aquells anys. El seu prestigi social, per , encara era viu.Amb la seva refundaci el 1976, la CNT va participar o promoure diferents lluites de caire radical.13.Reconeixent gran part de la vigncia de les seves crtiques i plantejaments.14.Candidatura Autnoma de Treballadors de l'Administraci de Catalunya, Collectius Autnoms deTreballadors de la Sanitat de Catalunya, Collectius de treballadors assemblearis de Banesto, o lagran capacitat organitzativa en el cas del Port de Barcelona. Tamb movilitzacions com les delsmissatgers (mensakas).15.Remarcant, per exemple, la integraci dels diferents discursos feministes, gais, lsbic i demslluites antipatriarcals dins del discurs homgeneitzador favorable a l'igualitarisme, ents com a rplicade totes les persones de rols jerrquics malgrat les diferents identitats de gnere i/o sexual.Legislaci bsica com la del divorci o la restricitva en referncia a l'avortament, o compra de

    lideratges i una feina en algn institut per a la dona o dems casos pattics sern exemples tambhabituals. Aix no s extrany arribar a extrems tan horribles com el de Karmele Marchante, que als 70escribia textos interessants sobre feminisme radical a les pgines d'Ajoblanco i que en poquesrecents sigui un personatge de la farndula ms casposa a programes com Tmbola (Canal 9),Crniques Marcianes (Tele 5), La Isla de los Famosos (Antena 3), en fi, qui ho hauria de dir... Unaltre personatge ms amb passat radical i present pattic...16.QUINTANA, Francisco (coord), Asalto a la fbrica, luchas autnomas y reestrucutracin capitalista1960-1990, Alikornio, Barcelona, 2002, pag.78.

    DavalladaPer el factor fona-

    mental de la davallada d'a-questes lluites, tant d'aut-nomes i les lluites en altresmbits alternatius i/o mar-ginals, com de caire anar-cosindicalista i anarquista,a finals dels 70, va ser la

    integraci al Sistema. Unaintegraci basada principal-ment en la compra de l-ders. La plasmaci prcticas la tendncia de la ma-joria d'aquests movimentsa la seva institucionalit-zaci i/o dependncia, viasubvenci o finanament,del Sistema establert, en-trant en el proto-universdel que es coneix com asocietat civil, que no

    significa altra cosa que elreconeixement i la vign-cia dels mecanismes demediaci que oferta el Sis-tema... D'aqu podem en-tendre l'extensi de l'oene-gisme i de la integraci demoltes lluites autnomes,llibertries i rebels d'a-quells anys a les estruc-tures de dominaci15. Tam-

    poc cal oblidar el perfil demolta gent que particip enaquestes lluites, en el cas dl'autonomia obrera a lesfbriques (...) la realidadera que la gran mayora dequienes protagonizaban lasmobilizaciones, que se re-sistan a dejarse encuadrary dirigir por los sindicatosemergentes (CC.OO, UGT,USO, CSUT, etc.), nosobrepasaba el nivel de una

    conciencia reivindicativasalarial que, si bien ponaen cuestin la lgica sin-dical y sus formas orga-nizativas, permaneca an-clada en lo que se podradefinir como un sindi-calismo radical16. Aques-ta descripci s extensiblea d'altres mbits. Aix voldir que en molts casos una

    senzilla legislaci favo-rable a lluites alternatives /marginals o la patranyad'un govern socialista (vic-tria del PSOE de FelipeGonzlez a les eleccionsgenerals de 1982) fossinfactors desmovilitzadors...Per ltim no cal oblidarque la repressi sempre sefectiva per marginar iatemoritzar les lluitessocials...

    petncia en la prctica ambla refundada anarcosindica-lista CNT a partir 1973,que va atreure en el seumoment moltes de les for-ces que es reclamaven aut-nomes. Malgrat alguna cr-tica frontal a l'anarcosindi-

    calisme d'entorns ms omenys autnoms13, com po-dien ser diferents escritstrobats de Carlos SemprnMaura, Miguel Amors odel collectiu Etctera, labase social d'aquest mo-viment autnom no va tenir

    gaires problemes a parti-cipar en organitzacions sin-dicals com la CNT. Mal-grat la derrota autnoma,cal pensar que durant els80 encara van exisitir agru-pacions autnomes de caireobrer alpanorama catala14.

    Aquest text forma part d'un treball d'investigaci sobre lahistria del moviment okupa a Catalunya dut a terme perFrancisco de Paula Fernndez.

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    11/16

    Contral'autodeterminacicom a dret

    En poltica, el concepte d'auto-determinaci s'ha obert camcom un dels drets sorgits d'a-quell gresol de tensions hist-riques (socials, poltiques ieconmiques) que van desem-

    bocar en la constituci delsEstats moderns, o sigui, delsanomenats Estat-naci. Com adret, es proclama solemne-ment, de la mateixa maneraque va passar amb tantsd'altres, a partir de la Revolu-ci Francesa.

    Al final de la pri-mera carnisseria mundial, msconcretament, a la Confernciade Versalles (1919), el presi-dent dels Estats Units, Wilson,el va confirmar i s des d'ales-hores que ha quedat com a unprincipi bsic en aquell ordreinterestatal que s la Carta deles Nacions Unides. Aquestdret proclama que cada poble

    t el poder de disposar lliu-rement de si mateix, decidint aquina formaci institucional (osigui, a quin Estat) agregar-se.

    Com tots els drets, eldret a l'autodeterminaci, talcom est solemnement escrit iexpressat, s una merda que noval res. Els exemples sn in-tils, crec, perqu sense haver-hi excepcions, haurem de re-construir la histria de seglesd'esclavatge de tots els poblesdel planeta. I a ms, s sobreaquest mateix dret que esbasen i s'articulen els discursosms pomposos, la demaggiams refi-nada i aquella msvisceral, i que es construeixennoves poltrones de poder local

    i internacional.Per qu s el dret

    per la gent oprimida?No s res ms que

    aquell fantasma dibuixat sobreel paper d'estrassa que el poderposa davant seu com unparavent al qual referir-se perun millor avenir: s el du delscreients erigit sota una procla-ma.

    La realitat s que seri retenir-se lligat a un dret qual-sevol equival immediatament arenegar de l'autodeterminaci,a renunciar-hi. El dret s per simateix una relaci de servitudentre qui t aquest dret i qui,en canvi, el concedeix, per la

    qual cosa, el subjecte del dretdepn de la bondat de l'altre.No hi ha dret on no hi ha lafora material per a exercir-lo.

    Per tant, el dret delspobles a la prpia autodeter-minaci s una simple quime-ra. Noms la fora ha imposatel dret -pensem, per exemple,

    en el Vietnam o en Algria-de l'autodeterminaci dels po-bles, no les proclames de presi-dents o els escrits sobre paper.

    Encara s'imposa unaconstataci immediata: per qutots els pobles que han con-querit a la fi la prpia indepen-dncia i s'han organitzat com aEstats autnoms, no han deixatde patir sota l'esfera de l'opres-si? Quin mecanisme pot des-encadenar en un procs d'alli-berament tal si s'ha passat d'unopressor estranger a un opres-sor intern?

    s evident que l'auto-determinaci poltica d'un po-ble no coincideix gens amb lallibertat.

    Per al pensament fi-losfic el concepte d'autodeter-minaci coincideix amb el dellibertat. Esquematitzant al m-xim, podem distingir tres ideesfona-mentals:

    1. L'autodeterminaci com aautocausalitat , per tant, lliber-tat absoluta en la mesura enqu no subsisteixen condicions

    o lmits externs a l'individu.2. Autodeterminaci de latotalitat, no del subjecte singu-lar, el qual, essent part del tot,s arrossegat pel remol del'autocausalitat d'aquesta (par-tit, societat, Estat, etc.).3. Autodeterminaci com allibertat limitada i condiciona-da i, per tant, finita, per la qualcosa el subjecte exerceix laseva presa de decisions dinsels lmits i condicionants enels quals es troba immers.

    He volgut exposar aquestestres concepcions filosfiquesfonamentals, per una banda,perqu sintetitzen i fan explcit

    el punt de partida d'aquellespersones que sobre l'autodeter-minaci construeixen (o hointenten) carreres poltiques ique sobretot erigeixen fantas-mes que nicament els avantat-gen a ells mateixos; per altrabanda, perqu deixen clar qui iqu s i ha de ser autodeter-minat, projectant-nos-ho direc-tament en el seu discurs.

    Els possibles puntsde vista sobre els quals plan-tejar-se la problemtica de l'au-todeterminaci i de la seva llui-ta conseguent, sn doncs dos:o es creu que la totalitat, o si-gui, el tot - el "poble", l'Estat,la "naci"- s com un ssernic, orgnic, conscient i amb

    voluntat prpia, en la qual elssubjectes singulars s'anullen;o sin, es creu que l'nicsubjecte - conscient i ambvoluntat prpia- s l'individu,pel qual la totalitat assumirun significat diferent d'aquelldel punt precedent. En elprimer cas, es va directament

    cap a l'absolut, i aixs el queha dut a les mltiples experin-cies histriques d'"autodeter-minaci" a l'accepci polticadel significat: l'Estat final-ment independent, el "poble"alliberat de l'opressi estran-gera. En el segon cas, les cosessn bastant diferents: s cadaindividu particular que, trobanten si mateix les raons de la pr-pia existncia, est tamb auto-determinat. I noms s aquestala realitat d'un poble veritable-ment lliure: quan cada un delsseus components s autodeter-minat.

    Ara no s importantdiscutir ms sobre si l'auto-determinaci de l'individu sabsoluta o ms aviat limitada icondicionada, o sigui finita. Elnostre punt de vista s'explicarms endavant, en el cursd'aquest mateix treball.

    Amb el naixementdels Estats moderns, el termenatione pren un significat bas-tant diferent d'aquell que teniaen el seu origen. El terme llat natio, o sigui, nationis, deriva

    del terme nasci (nixer): indicaper tant, l'origen com a refe-rncia a la famlia o llinatge.En el seu s modern, tpic delnaixement de l'Estat tal i comel coneixem actualment, ambel mot naci s'indica el com-plex d'individus que tenen encom una llengua, costums,usos, creences, histria, etc.,que en tenen conscincia i bus-quen -segons alguns- la unitatpoltica, o sigui, la constitucid'un Estat especfic. D'aqutamb, doncs, el terme d'Estat-naci, mitjanant el qual ensvoldrien fer creure que cadaEstat coincideix amb una na-ci i a la inversa.

    Ara per, o es fanconverses de bar o es raonaseriosament: on hi ha un Estatd'aquestes caracterstiques? sevident que es tracta d'una qui-mera, d'un fantasma que viu enla fantasia de molts, que sensdubte produeix efectes desas-trosos per que sempre s unembolic.

    Estretament connec-tat -complementari- al termeEstat-Naci hi ha el de volun-tat popular. I en quin momentun poble ha expressat la sevavoluntat o podr mai expressar-la?

    Si no es dna la m-xima atenci als conceptes ques'utilitzen, es corre el risc d'e-

    quivocar-se.Ara, el poble no s

    altra cosa que un conjunt d'in-dividus i de relacions en lesquals, si alg s'ha d'expressar,sn aquestes mateixes perso-nes.

    Fins on jo s, no hesentit mai un individu expres-

    sar-se sobre la seva major omenor adhesi a una comu-nitat donada: cada persona, desdel mateix moment en qu esconcep, s fruit d'un ambientsocial, o sigui, d'una comuni-tat, per tant s fruit de rela-cions interindividuals. Quanpugui, decidir anar-se'n oquedar-se en la comunitat en laqual ha nascut, podr acceptar-ne passivament les normes odecidir modificar-les. Laqesti s si un individu potdecidir lliurement marxar d'unEstat. Aquest fet ja posa enclara evidncia la difernciaentre Estat i poble, entre Estati natione i com no coincideixgens la voluntat individual -decada individu- amb l'anomena-da voluntat popular o nacional.

    En realitat, el signifi-cat de voluntat popular es re-dueix al que: "la majoria delsciutadans d'una naci han ex-pressat sobre una qesti, laseva voluntat".

    Per igualment, enaquest cas, malgrat ser mscomprensible, el tema no mi-

    llora gens. Qu pot significarper a qui no hi s, per a algque no forma part d'aquestamajoria, la decisi d'aquestaen nom de tothom sense pen-sar en la seva voluntat real? I ams a ms, pot una majoriaqualsevol expressar una ideaque no estigui basada en elnombre? Per, en fi, les nos-tres prpies opinions, per aqu ens siguin vlides, cal queles mantinguin possibles majo-ries o minories? Perqu emsembla evident que, aquestesopinions serien ben miserablessi necessitessin un suport ex-tern que els dons validesa.

    L'autodeterminaci

    no s i no pot reduir-se a unideal simplement perqu no suna ideologia poltica sin unaactitud, una disposici de lespersones, les quals o estan ono estan autodeterminades.Vet aqu el perqu la lluita pera l'autodeterminaci no s no-ms una batalla per a con-querir, per a una futura con-questa, sin que sobretot estracta d'explicar-se un mateix acada instant, des de les indivi-dualitats autodeterminades.

    Especialment avui,quan la manera de ser i l'ssermateix dels individus est in-terelacionat d'una punta a l'al-tra del planeta, sembla indis-pensable deixar clar que l'auto-

    determinaci entesa de maneraabsolutista, la llibertat absolutadels individus i per tant delspobles s una quimera, unaaltra categoria del pensamenttransformada en un fantasma.

    L'individu, de la ma-teixa manera que la comunitata la qual els individus perta-

    nyen, en el mateix moment enqu s concebut, s l'expressid'un mn cultural i materialdonat, els trets del qual esconstituiran, filtrats per lairrepetible individualitat de lapersona, la base de l'individumateix. Cada persona s el con-junt orgnic d'una xarxa recep-tiva, interpretativa i amb volun-tat, de sensacions internes iexternes, a banda de senti-ments i de relacions especfi-ques que pertanyen noms aun individu. El procs d'ho-mologaci, abans endegat percada Estat i actualment pelspoders econmico-estatals anivell planetari, no s res msque la progressiva desaparicid'aquesta capacitat individual,del filtre receptiu i interpreta-tiu dels individus pels qualscada un d'ells s un ens auto-determinat.

    Si la societat en laqual cada persona neix i creixest constituda per individua-litats autodeterminades, si estorganitzada i estructurada detal manera que el poder i per

    tant, les normes d'aquell ordresocial es recolzin en cada in-dividu enlloc de fer-ho en ins-titucions centralitzades, alesho-res, la societat ser lliure, per-qu els seus components indi-viduals sn lliures. Aqu no hiha ni poder d'imperi, ni de do-mini de "l'home sobre l'home";aqu no hi ha lloc per a l'ex-plotaci i l'opressi. No exis-teix la voluntat popular o altresfantasmes, sin que hi ha lavoluntat dels individus. I sexactament aquesta voluntat laque vol sufocar tot sistema dedominaci, reduint la indivi-dualitat de tothom per voluntatpopular, per voluntat de la

    naci, en definitiva, sufocantall veritable en favor dels fan-tasmes que, installats als capsdels individus privats de la ca-pacitat d'autodeterminaci, elsporta a anullar-se afavorint larealitat d'un poder nic -demo-crtic o dictatorial, tant s, no-ms sn qestions de mecanis-mes de formaci del poder-que s'erigeix aix sobre larenncia dels individus al'exercici en primera personadel poder propi.

    La crida cap al'autodeterminaci no pot seraltra que aquella dirigida cap acada individu a fi que, enqualsevol situaci, se'n rea-propi, faci un s directe d'all

    que s. D'una altra manera, oes tracta de pura demaggia osin d'incitar a canviar de dele-gat, en definitiva d'incitar acanviar senzillament les per-sones a les mans de les qualshi ha el poder centralitzat sen-se que aix faci canviar res dela condici dels individus reals

    expropiats de l'autodetermina-ci. Aquest s el mecanismeque ha decretat la fallida total -en el sentit de l'alliberaci real-de les revolucions nacionals (aVietnam, a Algria ahir, perexemple, a Polnia i a qualse-vol lloc, avui).

    He indicat el fet quel'autodeterminaci no s unaconquesta certa o futura, sinms aviat una manera de mani-festar-se i, per tant, un plan-tejament prctic. L'autodeter-minat s aquell que troba en simateix els fonaments i lesraons del propi sser i homanifesta, per tampoc calcategoritzar els conceptes pera convertir-se en esclaus delsfantasmes del llenguatge. Qusignifica tot aix? Simplementque cap individu s absoluta-ment lliure i per tant, autoesta-blert.

    L'univers social i na-tural en el qual cadascun denosaltres neix i es concreta enl'existncia, s des de ja quel-com constitut, ens ve donat enel moment en el que naixem.

    La qual cosa significa que hiha determinacions que influi-ran l'estructura de cada subjec-te individual. No de manera de-terminista ni mecanicista, te-nint en compte que cada un denosaltres s un complex org-nic de tensions, capacitats, sen-sibilitats niques i irrepetibles,l'all donat , els elements del'univers social i natural s'inter-pretaran i s'estructuraran d'unaforma tan nica que far decadasc de nosaltres all quesom, cada un diferent dels al-tres, de tots els altres.

    El que s'ha d'aclarirs que l'individu no s senzilla-ment un sser receptor-passiu,

    un contenidor buit que s'ompled'elements del mn que l'en-volta sense intervenir-hi; l'indi-vidu s essencialment un sseractiu i creatiu, i la seva activi-tat i creativitat es manifesten acada moment, fins i tot enaquell aparentment noms re-ceptiu, perqu la sensibilitat decadasc interv en donar unsignificat particular a un feno-men que tamb l'observen mspersones, cadascuna de lesquals, evidentment, agafa elque per a ella - per no per alsaltres - t un significat espe-cfic. L'autodeterminaci sper tant aquesta capacitat de lapersona de trobar en si mateixales raons del significats dels

    esdeveniments i, consegent-ment - en definitiva - de laprpia existncia i sensibilitat.

    Quan comena amancar aquesta capacitat,delegada forosament o volun-triament als altres - sigui elpartit, la classe, l'Estat, el po-ble o la naci - no hi ha auto-

    L'autodeterminaci com a revolta permanent

  • 7/31/2019 Antisistema N20

    12/16

    determinaci, sin que hi hauna renncia a la prpia exis-tncia individual. En aquestcas, la lluita es redueix al can-vi del poder, que igualment se-gueix en mans d'altres, ja nonostres.

    Aqu es comena a

    dibuixar el marc de les rela-cions possibles dins la lluitaper a l'autodeterminaci.

    Pot alg fundar l'au-todeterminaci, coherentment ilgicament, basant-se en prc-tiques, mtodes i mitjans queen reneguen? Dit d'altra mane-ra, on em portar aquell mto-de de lluita, unitat i de treballque em demana que renunci ala meva autodeterminaci, sino s a una situaci i a unescondicions alienants per almeu sser?

    Si em roben, sipateixo un dany, essent jo unapersona autodeterminada, hed'activar-me directament, enprimera persona, per a trobar

    la manera de refer-me del danyrpidament. O sigui, busco enmi mateixa les forces i lescapacitats indispensables per aposar-hi remei immediata-ment. Si no actuo i emdirigeixo a un aparell que m'sestrany, construt precisamentper a garantir l'anomenadaindemnitat pblica, delegant-li(a la justcia o a la policia) elremei al meu dany, estic do-nant un valor aquella institu-ci. I aquesta instituci serms forta quants ms indivi-dus, renunciant a la prpiaautodeterminaci, li deleguinels seus propis interessos. Icom ms forta sigui la insti-

    tuci, menys lliures seran elsindividus. Quant a gestors di-rectes de la seva llibertat,aquests es convertiran en sub-jectes de dret que com a tals,no sn res ms que conces-sions del poder centralitzat ique exclou els propis sbdits ique, per tant, aquest pot deixarde concedir en qualsevol mo-ment.

    Si jo renuncio a lameva fora, a la meva llibertat,al meu poder i ho faig per adipositar-lo en mans d'altres,no puc lamentar-me de queaquest poder m'oprimeix, oque qui el detenta, l'exerciti alseu favor: aix sn les coses iper aix els meus laments noresolen res; el que jo puc fer ique he de fer s prendre elmeu poder, la meva llibertat, lameva autodeterminaci i exer-citar-la contra tot aix que emcoarta i em limita.

    Una qesti de mto-de son les implicacions prcti-ques del qual est ple de signi-ficats que trastornen tot el mnpoltic i la forma actual de ferpoltica.

    L'autodeterminaci,per tant, s la manera de situar-se i de manifestar-se dels indi-vidus lliures.

    No obstant, potserperqu els factors ambientalsexerceixen la seva influncia,

    negativa i/o positiva, sobre l'in-dividu, aquests no sn mai ab-solutament lliures, aix com noseran mai absolutament es-claus. s la predisposici deles persones cap a si mateixes icap al mn que les envolta queexplicita la llibertat de l'indivi-du nic o el seu esclavatge (su-

    bordinaci a qualsevol co