No faces de la teua ignorància un argumentJoan Fuster

ANUARI 2018

Presos polítics: Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Raül Romeva Exiliats: Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig, Marta Rovira, Anna Gabriel, Adrià Carrasco, Valtònyc Confinada: Tamara CarrascoI dotzenes d’encausats i represaliats més per l’estat espanyol aquest 2018

2vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

Països Catalans: Un any de resistència

ALBERT SALAMÉ // ACN

3vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

va acabar amb el desastre de la visita de Pedro Sánchez a Barcelona i rumors sobre la possible aplicació del 155, una altra vegada. Tot plegat, amb els presos i els exiliats com a teló de fons permanent.

Les victòries més impor-tants de l’any han arribat, particularment, des de l’exili. La detenció del president Car-les Puigdemont, el 25 de març a Alemanya, va ser acollida amb eufòria per l’espanyo-lisme, però ben aviat se’ls va girar en contra. Unes poques setmanes després, els tribu-nals alemanys van senten-ciar que no hi havia hagut ni rebel·lió ni sedició, cosa que va dur el judici espanyol a un

La repressió espanyola al Principat i les seves con-seqüències sobre la política espanyola i europea han mar-cat l’any 2018 al conjunt del país. La resistència popular a l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i la configuració d’un govern autonòmic català han mar-cat un any que començava amb l’eufòria de la victòria de l’independentisme en les eleccions del 21-D. Es va acabar el govern de Mariano Rajoy, gràcies a una moció de censura amb el suport dels independentistes, però també dels comuns i de Compro-mís, i allò que semblava que era una oportunitat d’entesa

cul-de-sac del qual han sor-tit provisionalment apartant els exiliats de la causa que se seguirà contra els presos. Les conseqüències de la victòria aconseguida a l’exili i refer-mada per la retirada de les euroordres es faran notar du-rant el judici que començarà a la primavera.

Mentre que en el terreny judicial hi ha hagut bones no-tícies, en el polític no n’hi ha hagut pas. Al gener, el pre-sident del parlament, Roger Torrent, va aturar a última hora la investidura del pre-sident Carles Puigdemont, que havia estat acordada per Junts per Catalunya, ERC i la CUP. D’aquesta manera, es va obrir un període d’incertesa i confusió que encara no s’ha tancat. Les investidures de Jordi Sànchez i de Jordi Turull també van ser impossibles –amb l’afegit de l’entrada a la presó de Turull mentre es feia el seu ple d’investidura. Final-ment, Quim Torra va ser l’es-collit per Carles Puigdemont per a encapçalar un executiu independentista la feina del qual ha estat marcada per la divisió entre els partits; una divisió que s’ha fet plenament visible al parlament.

Aquesta divisió, l’ha uti-litzada una vegada i una al-tra l’unionisme, que també ha aprofitat les discutibles mesures jurídiques que han portat una tercera part dels diputats independentistes gairebé a la indefensió jurí-dica. Les crides a la unitat i a trobar un relat comú han sovintejat quan l’any s’aca-bava, però no han donat cap fruit contrastable.

El clima enrarit que la si-tuació catalana ha creat al conjunt de l’estat espanyol

ha tingut també repercus-sions a la resta del país; es-pecialment, al País Valencià, on l’extrema dreta ha provat de traslladar el clima de cris-pació que els seus escamots havien sembrat al Principat. La reacció ciutadana ha estat molt important, amb grans manifestacions com la del passat octubre, en què des-enes de milers de persones van plantar cara a l’extrema dreta. A més, des del juny, el retorn de la televisió pública valenciana ha somogut el pa-norama comunicatiu. À Punt és una televisió moderna, àgil i clarament compromesa amb el país i amb la llengua, cosa que li ha valgut l’animadver-sió de la dreta espanyolista des del primer dia.

Però la resistència del país no ha estat pas circumscrita al tros de país que forma part encara de l’estat espanyol. Tant a Catalunya Nord com a Andorra hi ha hagut protestes importants, en molts casos acompanyades de suports als presos polítics i de denún-cies de la repressió. S’ha vist, sobretot, a Catalunya Nord, on totes les institucions han mostrat la seva solidaritat i, fins i tot, el moviment de les armilles grogues ha adoptat l’estelada i la defensa dels presos polítics.

A Andorra la proximitat de les eleccions del 2019 ha acce-lerat el debat sobre la moder-nització de les estructures de l’estat. El 15 de març, s’hi va fer la primera vaga general de la història i aquestes darreres setmanes de l’any hi ha ha-gut mobilitzacions insòlites reivindicant els drets de les dones i sindicals que prome-ten una campanya electoral complexa i dura.

ALBERT SALAMÉ

ANUARI

ACN

Europa: El Brexit amenaça de fer esclatar la Unió

5vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

portar a un procés d’unifica-ció de l’illa, atesa la dificultat per a reconstruir una frontera interna que no vol ningú.

El caos que ha causat el Brexit a les institucions euro-pees, l’ha aprofitat, sobretot, una extrema dreta autoritària en alça al continent i que veu les eleccions del 2019 com una oportunitat per a con-vertir-se en un espai polí-tic decisiu. La victòria de la Lliga i el Moviment 5 Estels a Itàlia, el reforçament dels governs autoritaris a Hongria i Polònia, la normalització de la presència de grups d’ex-trema dreta en governs com els d’Àustria i Bulgària i la consolidació de la presència parlamentària en estats com Alemanya i Espanya reforça un gir extremista en l’àmbit continental que les institu-cions diuen que observen amb

El 2018 potser passarà a la història com l’any més com-plicat per a la Unió Europea, que no ha sabut pair el Brexit i s’encamina a un autèntic infern institucional. El 25 de novembre, enmig d’un enor-me caos polític a Londres, els vint-i-set membres restants de la Unió Europea van donar el vist-i-plau a la retirada del Regne Unit, però sense tancar cap acord viable per a fer-ho ordenadament. La situació política britànica complica molt la situació, perquè la primera ministra, Theresa May, s’ha de moure per un fil molt prim entre els par-tidaris del Brexit dur i una opinió pública com més va més preocupada per les con-seqüències del trencament. El cas d’Irlanda, de la frontera entre la república i el nord, és especialment greu i podria

preocupació, però hi fan ben poca cosa en contra.

En el límit oriental de la Unió, la pressió russa també s’ha fet notar. El conflicte per Crimea, amb l’ocupació del territori, ha tingut un fort impacte sobre Ucraïna, però també sobre Polònia i els tres estats bàltics, que se senten amenaçats per Moscou.

I als Balcans, l’any ha es-tat ple de notícies contra-dictòries. Els contenciosos entre Grècia i Macedònia i entre Kossove i Sèrbia po-drien haver entrat en una fa-se de millora, però en canvi, ha crescut la tensió a Bòsnia i la perspectiva que l’acord entre kossovesos i serbis in-clogui finalment una refor-ma del traçat de les fronteres sembla que renova tot de fantasmes sobre el passat de la zona.

ACN

La Unió Europea no ha sabut pair el Brexit i s’encamina a un autèntic infern institucional

ANUARI

França: El carrer despulla Macron

ACN

7vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

marxa de Nicolas Hulot i Gé-rard Collomb ja eren indicis que la relació entre els dos màxims responsables polítics de l’estat no anava bé. Però la reacció de Macron a la força del moviment de protesta, provant de distanciar-se de les polítiques de Philippe, han indignat el primer ministre. A França, les relacions entre el president i el primer ministre, siguin del mateix grup polític o no, sempre són complexes. I sovint, quan s’enverinen, obren pas a crisis d’una gran aparatositat.

A més, el moviment de les armilles grogues ha arribat en un moment que Macron esperava amb ànsia, quan s’acosten les eleccions eu-ropees. Després de la reti-rada d’Angela Merkel i amb

A l’estat francès, el 2018 ha estat l’any en què l’operació Macron ha quedat completa-ment desacreditada. El presi-dent de la república ha perdut tota la credibilitat que tenia. Vagues com les dels ferrovia-ris i els estudiants i el movi-ment de les armilles grogues han deixat Emmanuel Ma-cron en una posició d’inesta-bilitat completa i sembla que han arruïnat el seu projecte de redefinir el panorama francès i europeu al voltant del seu moviment polític.

La potència del moviment de les armilles grogues ha sorprès tothom i ha accele-rat l’aparició d’una esquer-da notable pel que fa a les relacions de Macron amb el seu primer ministre, Edouard Philippe. L’afer Benalla i la

la crisi del Brexit en el punt més àlgid, Macron somiava que França prendria el re-lleu d’Alemanya com a país director de la Unió Europea. I aspirava que el seu partit, La República en Marxa, fos decisiu a l’hora de conformar majories al Parlament Euro-peu. La crisi, amb les imat-ges de violència pels carrers de París, ha malbaratat els plans del president francès, la credibilitat del qual és en el punt més baix. Això amenaça d’afavorir el Front Nacional, que podria guanyar novament unes eleccions a França, co-sa que obriria una gran crisi política. Les europees seran vistes com una prova de l’es-tat real del país, i a hores d’ara ningú no dubta que el resultat serà molt diferent de l’allau

que va beneficiar Macron en les eleccions presidencials.

Pel que fa a les nacions de l’estat francès, Nova Caledò-nia ha fet enguany el primer dels referèndums d’autode-terminació acordats en els Pactes de Matignon. El no a la independència es va imposar amb un clar 56%, però el sí va sorprendre, arribant al 43% i guanyant amb el 76% a la província del nord. El resultat va ser acollit amb satisfacció pels independentistes ka-naks, qui consideren que en els dos referèndums prevists els anys vinents hi ha possi-bilitat d’escurçar la distància.

L’altre focus d’interès ha estat Còrsega, on el govern sobiranista ha mirat d’im-pulsar un diàleg, de moment infructuós, amb França.

E.P.

ANUARI

Espanya: Adeu al PP, hola al franquisme

ALBERT SALAMÉ // ACN

9vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

rebuda la situació a les files del PP.

Una estupefacció que es va anar multiplicant a mesura que es va fer evident la divisió de l’esquerra espanyola. Les eleccions andaluses del des-embre van fer visible un canvi històric: la dreta es dividia en tres grans partits i emergia Vox representant l’extrema dreta. Els rumors que Vox podria aconseguir un diputat o dos van ser superats per la realitat. En el recompte ofi-cial, l’extrema dreta obtenia dotze diputats, entrava per totes les províncies i con-dicionava la formació d’un govern andalús de la dreta per primera vegada a la història.

El PP, acorralat per la co-rrupció, havia vist com crei-xia Ciutadans. De fet, Albert Rivera va intentar tot l’any

Quan Mariano Rajoy va or-denar el 155 contra Catalunya i va convocar-hi eleccions de manera il·legal, poc devia pensar-se que un any després els independentistes conti-nuarien controlant la Genera-litat i que qui hauria d’anar-se’n seria ell. Però ha passat això mateix. Al juny, només unes hores després d’haver aprovat el pressupost, i quan el PP estava més content, la sentència del cas Gürtel i la factura del cop d’estat contra Catalunya van portar Pedro Sánchez a la Moncloa arran d’una moció de censura amb el suport de nou partits: tota l’esquerra, més el PDECat i el PNB. La imatge de Rajoy passant la tarda de la moció de censura en un restaurant exemplifica com poques l’es-tupefacció amb què va ser

que es convoquessin elec-cions, convençut que les podia guanyar. Però la moció de censura de Sánchez i el re-sultat andalús ha deixat molt tocat Ciutadans, que ara rep pressió d’una banda i d’una altra. Del PP i de Vox.

Mentrestant, els socialis-tes han provat de governar amb una minoria majoritària més que exigua. No han pogut aprovar el pressupost per-què els dos partits catalans s’han negat a votar-lo des-prés d’haver comprovat que els seus vots havien portat a la Moncloa un polític que, pel que fa a Catalunya, no era gaire diferent de Rajoy. Més enllà d’un canvi de to aparent, Pedro Sánchez no ha mogut ni un sol fil pels presos i els exiliats i no ha proposat cap alternativa po-

lítica per a resoldre la crisi ca-talana. Malgrat tenir Podem com a aliat, i tot i els intents d’aquesta formació per con-vèncer l’independentisme, Pedro Sánchez ha rebut un no rotund des de Catalunya, cosa que dificulta molt la seva capacitat de governar.

En aquest sentit, la pèrdua d’Andalusia no ha fet sinó afegir més problemes al pre-sident espanyol. Si pensava que potser era una bona idea convocar eleccions espanyo-les al mateix temps que les municipals, europees i valen-cianes i balears, la victòria de la dreta a Andalusia sembla que l’ha convençut que és millor aguantar fins al 2020 tot esperant algun miracle. Emulant, també en això, la llegendària tàctica de Maria-no Rajoy.

ACN

ANUARI

10vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

Món: L’any dels autòcrates

ACN

11vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

El president de la Xina, Xi Jinping, va anunciar al març que assumia de manera per-manent el càrrec, és a dir, que esdevenia president per sempre. Feia anys que fins i tot els dictadors dissimula-ven i feien veure que tenien un període de govern limitat. El gest de Jinping, doncs, ha estat un dels més significatius en un any marcat pel creixent poder dels autòcrates.

Donald Trump als Estats Units, Vladímir Putin a Rússia i Xi Jinping a la Xina encapça-len una llarga llista de per-sonatges conflictius i sovint perillosos que han trasbal-sat la política internacional. Com també Jair Bolsonaro, que va guanyar les eleccions al Brasil; Abdelfatah al-Sisi, que amb la victòria a Egipte ha extingit les esperances de la primavera àrab; i Recep Tayyip Erdogan, que va re-novar la presidència a Turquia tot desencadenant una nova onada de repressió.

Jinping va acompanyar la seva proclamació de president etern d’una agressiva cam-panya contra els drets humans –especialment a Hong Kong–, de la militarització de les illes del mar del sud de la Xina i d’un autèntic setge diplomàtic sobre Taiwan que ha despertat l’alarma a l’illa i que va condi-cionar les eleccions generals.

Als Estats Units, Trump ha continuat desconcertant la població amb sortides de to incomprensibles mentre anava perdent alguns mem-bres clau de la seva adminis-tració, aparentment cansats de tanta improvisació i fri-volitat. Trump va promoure una cimera amb el dictador nord-coreà Kim Jong-un per a aturar un possible conflicte

nuclear, i ha donat l’ordre de retirar les tropes americanes de Síria, una decisió comple-tament inesperada que ha estat aplaudida, com tantes altres, per la Rússia de Putin.

La influència de Putin sobre Trump ha continuat sobre-volant la política americana i global. Sembla que Putin està convençut que és impune i s’ha permès el luxe de perse-guir opositors a Rússia i arreu del món, d’envair Crimea i de donar suport a al-Assad a Síria, sense que res afecti el seu domini i sense que la Casa Blanca n’hagi criticat cap decisió. La Copa del Món de futbol a Rússia al juny, fins i tot, li va donar l’oportunitat de presentar una imatge moder-na i afable i de trobar-se amb tot de caps internacionals, malgrat les crides al boicot.

Però de totes les notícies internacionals de l’any, po-ques han tingut un impac-te tan fort com l’assassinat del dissident saudita Jamal Khaixoggi, brutalment es-quarterat al consolat del seu país a Istanbul. Arran d’aquest assassinat, la figura del príncep Mohammed bin Salman ha caigut en desgràcia i l’estabilitat de la dictadura saudita s’ha ressentit força en un moment en què el país feia una cursa pel protagonisme geopolític i s’enfrontava en tots els terrenys a l’Iran.

ACN

Als Estats Units, Trump ha continuat desconcertant la població amb sortides de to incomprensibles

ANUARI

2018: L’any de les dones

ACN

13vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

La vaga general feminista del 8 de març va representar una mobilització sense pre-cedents als Països Catalans i a diversos estats europeus, en un any profundament marcat per les reivindica-cions de les dones. La laxitud amb la qual la justícia es-panyola ha encarat casos tan greus com els de La Manada i el moviment #MeToo con-tra l’assetjament sexual han marcat un 2018 que, arreu del món, ha vist emergir el feminisme com una gran força política.

Als Estats Units, les dones han encapçalat la lluita contra el president Trump i han estat les grans protagonistes en les eleccions parlamentàries del novembre. Alexandria Oca-sio-Cortez va esdevenir la

congressista més jove, i tam-bé per primera vegada van entrar al congrés una dona musulmana i una dona índia. A més, cinc dones van ser elegides governadores dels respectius estats.

Arreu del món, aquest 2018, les dones han acon-seguit drets que els havien negats de feia molt de temps. A Irlanda, han aconseguit que es posi fi a la prohibició de l’avortament, que era con-siderada la més estricta del món occidental. En un ni-vell completament diferent, a l’Aràbia Saudita les dones ja poden conduir cotxes. Era l’únic país del món on ho te-nien prohibit.

I no han estat tan sols drets assolits, sinó que tam-bé se n’ha normalitzat l’ús.

ALBERT SALAMÉ

La primera ministra de Nova Zelanda, Jacinda Ardern, ha estat la primera de fer servir el permís de maternitat des-prés d’haver tingut un fill, tot remarcant, en paraules seves, que es pot ser mare i dirigir un país. A Etiòpia, per primera vegada, s’ha consti-tuït un govern africà en què la meitat dels ministres són dones. I Eslovènia ha estat el primer país del món que ha nomenat una dona coman-dant de les forces armades del país, la major general Alenka Ermenc. Finalment, un dels premis Nobel de la Pau d’en-guany també ha estat per a una dona, Nadia Murad, una activista iazidita de l’Irac que lluita contra el tràfic de dones en les zones de guerra del seu país.

La vaga general feminista del 8 de març va representar una mobilització sense precedents als Països Catalans

ANUARI

La cronologia d’un any de resistència

ACN // ALBERT SALAMÉ // ELISABETH MAGRE

15vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

2018 2/20

ALBERT SALAMÉ

El 2018 ha estat un any intens al país: de la investidura fa-llida de Carles Puigdemont a la gran manifestació unitària del 21-D passant per les mo-bilitzacions multitudinàries al País Valencià el 25 d’abril i el 9 d’octubre, el naixement d’À Punt televisió, la revifada de la catalanitat a Catalunya Nord i la revolta de les ar-milles grogues, la solidaritat dels veïns de Sant Llorenç del Cardassar després de les destrosses de la tempesta, l’aprovació del decret de re-gulació del català a la Sanitat de les Illes i el clam per a un millor finançament.

Però el 2018 ha estat un any intens també arreu del món, amb l’auge de l’extrema dreta al Brasil o l’entrada de Vox al Parlament d’Andalusia. A més, l’onada feminista que el 2017 va començar a esten-dre’s amb el #MeToo s’ha consolidat amb la gran vaga

motius que addueix és la seva situació jurídica, marcada pel cas del 9-N.

13 de gener. Una cinquantena de torres i talaies s’encenen a Mallorca pels drets humans i els refugiats

En vint-i-vuit minuts el fum envolta l’illa. Promogut pel Consell de Mallorca i amb l’adhesió d’Amnistia Inter-nacional, l’acte reivindica la defensa del patrimoni històric i el caràcter universal i ina-lienable dels drets humans. També denuncia el drama dels refugiats al Mediterrani.

17 de gener. Roger Torrent és elegit quinzè president del Parlament de Catalunya

El ple de constitució del Par-lament de Catalunya després de les eleccions imposades pel 155 és la primera mostra del to de la legislatura. Roger

feminista del 8 de març i les protestes contra la sentència de la Manada. Per tot ple-gat, el 2018 ha deixat molts moments que recordem en aquesta cronologia:

GENER6 de gener. Antoni Bassas guanya el Premi Josep Pla

El periodista guanya el premi per l’assaig Bon dia, són les 8! en què explica els dotze anys al capdavant del programa ‘El matí’ de Catalunya Ràdio.

9 de gener. Artur Mas dimiteix com a president del PDECat

Dos anys després del primer ‘pas al costat’ per a facilitar la investidura del president Carles Puigdemont, l’ex-pre-sident de la Generalitat i pre-sident del PDECat abandona la primera línia política an-ys després d’haver abraçat l’independentisme. Un dels

Torrent, d’ERC, és elegit pre-sident del parlament. En són vice-presidents Josep Costa (JxCat) i José María Espe-jo-Saavedra (Cs).

21 de gener. La fira Arco de Madrid censura una obra que denuncia l’existència de presos polítics

‘Presos polítics en l’Espanya contemporània’, de l’artista Santiago Sierra, mostra fo-tografies pixelades de presos polítics a l’estat espanyol. Del director del diari Egin fins als polítics independentistes passant pels titellaires o els joves d’Altsasu. Després de la censura a la fira Arco, la comprarà Tatxo Benet i l’ex-posaran al Museu de Lleida, al CCCB i a més sales d’ex-posicions.

22 de gener. Torrent proposa Carles Puigdemont com a

16vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

2018 3/20

candidat a presidir la Generalitat

Roger Torrent, després de la roda de contactes amb els di-rigents de tots els grups par-lamentaris, proposa Carles Puigdemont per a ser investit president de la Generalitat.

22 de gener. Inauguració del tram de TGV entre València i Castelló amb queixes per la lentitud

El president de la Generalitat, Ximo Puig, i el del govern espanyol, Mariano Rajoy, in-auguren la línia de TGV en-tre València i Castelló enmig crítiques per la lentitud del servei. De fet, el tren acaba aturat durant el trajecte i és avançat per un de rodalia.

25 de gener. L’escriptor i periodista Martí Gironell guanya el 38è Premi Ramon Llull

La força d’un destí narra de manera novel·lada la vida de l’emprenedor català Cefe-rino Carrión, que als Estats

30 de gener. Roger Torrent ajorna la investidura de Puigdemont després del pacte de les tres forces independentistes

‘El ple d’avui queda ajornat però en cap cas desconvo-cat’. Amb aquestes paraules el president del parlament cancel·la la sessió d’investi-dura de Carles Puigdemont a l’espera de poder-ne fer una de ‘efectiva i amb garanties’. La concentració convocada per a donar-hi suport a fo-ra del parlament esdevé un clam per a exigir-la.

FEBRER14 de febrer. L’IVAM mostra per primera vegada Miró, l’inconformista

‘Joan Miró, ordre i desordre’, a càrrec de Joan M. Minguet Batllori, és la primera ex-posició dedicada a l’artista a l’Institut Valencià d’Art Modern. La mostra ensenya el Miró més subversiu: ‘Des de l’ortodòxia de la tradició, Miró perpetra el desordre.

Units esdevindrà Jean Leon. La novel·la explica la vida de l’empresari i vinicultor al Ho-llywood dels anys cinquanta.

27 de gener. El Tribunal Constitucional espanyol prohibeix la investidura a distància del president Puigdemont

Malgrat que el president es-panyol, Mariano Rajoy, ha-gués demanat de prohibir la investidura de Puigdemont, el Tribunal Constitucional es-panyol, violant el seu paper constitucional, aplica me-sures cautelars preventives contra una investidura a dis-tància.

27 de gener. Estiu 1993 triomfa en uns premis Gaudí marcats per l’excepcionalitat política

L’opera prima de Carla Simón s’enduu cinc premis Gaudí en una gala de lliurament de premis amb llaços grocs als seients i reivindicativa del paper de la dona en la cultura.

(…) És l’artista que vol vio-lentar la mirada contem-porània per a una societat més lliure.’

14 de febrer. Les Corts Valencianes aproven la nova llei de plurilingüisme en el sistema educatiu

La llei, que recupera un de-cret-llei suspès parcialment pel TSJ, mira de superar la manca de domini efectiu de les dues llengües oficials i d’una tercera llengua estran-gera. És aprovat amb els vots a favor del PSPV, Compromís i Podem.

15 de febrer. Lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona amb Carla Simó, Marina Garcés i Imma Colomer entre els guardonats

En la gala de lliurament dels premis, la batllessa de Barce-lona, Ada Colau, té un record per als presos polítics, espe-cialment per l’ex-regidor del consistori,Joaquim Forn.

ALBERT SALAMÉ

17vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

2018 4/20

17 de febrer. Milers de persones participen en la concentració festiva convocada per Escola Valenciana amb el lema ‘L’educació ens dignifica, sí al valencià’

El manifest de la concentració, a la qual s’adhereixen algunes altres entitats del sector, cla-ma que la resposta a l’asset-jament serà de continuar ‘tre-ballant amb la mateixa força i il·lusió, perquè, al cap i a la fi, treballem per la transcendèn-cia social de l’ofici d’educar’.

17 de febrer. L’ex-diputada de la CUP, Anna Gabriel, s’exilia a Suïssa

Després d’haver estat citada a declarar pel Tribunal Suprem espanyol, l’ex-diputada de la CUP, Anna Gabriel, emprèn el camí de l’exili i se’n va a Ginebra. Ho fa públic pocs dies després d’haver declarat al tribunal la seva companya de partit, Mireia Boya.

21 de febrer. Inauguració de l’any Pompeu Fabra

150 anys del naixement i 100 de la gramàtica. El 2018 com-memora la figura i el llegat de Pompeu Fabra amb centenars d’actes arreu.

22 de febrer. La Societat Coral El Micalet acull la X Nit de les Lletres Catalanes

La Nit de les Lletres Catala-nes celebra els deu anys en plena forma. A més de lletres i cultura: reivindicació. Un record per als presos polítics i exiliats en forma de llaços grocs i també un pensament per al raper Valtònyc, mesos abans que s’exiliï a Bèlgica.

22 de febrer. Amnistia Internacional condemna la

violència de l’1-O en el seu informe global

Assenyala que l’estat espan-yol ha restringit drets fona-mentals d’una manera des-proporcionada i que durant el referèndum de l’1-O la policia va fer un ús excessiu de la força contra gent que volia votar pacíficament.

25 de febrer. Manifestació de protesta per la visita de Felipe VI a Barcelona

La Via Laietana de Barcelona, blindada durant hores. Milers de persones al carrer. Repics d’atuells. El ‘Himne de Riego’ republicà espanyol i ‘No al borbó’ de Valtònyc. Tot per a fer notar al rei espanyol que no és benvingut al Principat.

26 de febrer. Comença una nova edició del Mobile World Congress

Marcada sobretot per les pro-testes en contra del monarca espanyol. Les novetats tec-nològiques giren entorn a la tecnologia 5G i les possibili-tats de la realitat virtual.

MARÇPrimer de març. Puigdemont renuncia provisionalment a la investidura i proposa Jordi Sànchez com a president autonòmic

Després de la investidura fa-llida del 30 de gener, el pre-sident Puigdemont proposa el número 2 de la llista de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, per a ser investit president de la Generalitat de Catalunya.

4 de març. L’antic agent doble rus, Sergei Skripal i la seva filla, Iulia, són enverinats al Regne Unit. Aquest fet origina una crisi

N.C.

ALBERT SALAMÉ

18vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

2018 5/20

entre Rússia, els Estats Units i la Unió Europea

Aquesta crisi diplomàtica fa que països de la Unió, com ara Alemanya, França, Polònia, Lituània, República Txeca, Països Baixos, Ucraïna i Le-tònia, expulsin diplomàtics russos.

6 de març. El Tribunal Suprem impedeix que Jordi Sànchez assisteixi al ple d’investidura

El jutge instructor de la ma-crocausa contra l’indepen-dentisme, Pablo Llarena, de-nega la petició de la defensa de Jordi Sànchez de donar-li permís per a assistir al seu ple d’investidura. Roger To-rrent anuncia que recorrerà al Tribunal Europeu dels Drets Humans per garantir-li els drets polítics.

8 de març. Vaga feminista amb un gran impacte arreu dels Països Catalans

I del món. Manifestacions multitudinàries i seguiment

teral amiotròfica (ELA) de ben jove, Hawking era un dels científics més carismàtics i mediàtics de l’actualitat.

15 de març. Primera vaga general de la història d’Andorra

Els funcionaris convoquen una vaga de dos dies contra la proposta de llei de la funció pública que el govern entrarà a tràmit. La vaga causa fortes retencions a la duana i sor-prèn els camioners.

19 de març. Itàlia confisca el vaixell de l’ONG Proactiva Open Arms

La fiscalia de Catània acu-sa la tripulació d’afavorir la immigració clandestina i d’associació criminal per no haver retornat a Líbia els im-migrants rescatats.

20 de març. Jordi Graupera proposa unes primàries per a elegir un únic candidat independentista a Barcelona

ampli de la vaga general fe-minista convocada per sin-dicats i entitats. Ciutats com Barcelona, València o Palma omplen els carrers de color lila. Així es confirma la força de l’onada feminista que va començar la tardor del 2017 amb el #MeToo.

11 de març. La Xina elimina els límits presidencials i Xi Jinping es consolida com a president vitalici

La sessió anual de l’Assem-blea Popular aprova l’esmena constitucional que suprimeix la limitació de mandats pre-sidencials. També inclou una clàusula ideològica referent al pensament del president Xi sobre ‘el socialisme amb característiques xineses’.

14 de març. Es mor el prestigiós físic Stephen Hawking

La física es va revolucionar amb les teories del britànic sobre forats negres i el Big Bang. Malgrat l’esclerosi la-

La proposta pretén superar les dinàmiques dels partits tradicionals i donar a la ciu-tadania l’oportunitat de triar el seu representant polític. Graupera proposa d’aconse-guir una llista independen-tista unitària per a les muni-cipals del 2019 a Barcelona.

22 de març. Sessió d’investidura de Jordi Turull al Parlament, que no aconsegueix la majoria necessària

Després dels intents fallits d’investidura de Puigdemont i Sànchez, l’ex-conseller Jordi Turull és candidat a presidir la Generalitat de Catalunya. El dia abans de la primera sessió d’investidura arriba la citació del Tribunal Suprem espan-yol per a declarar l’endemà. La investidura és fallida per l’abstenció dels quatre dipu-tats de la CUP-CC.

23 de març. El Tribunal Suprem empresona a Jordi Turull, Josep Rull, Raül

ALBERT SALAMÉ

19vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

2018 6/20

Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell

El jutge Pablo Llarena torna a empresonar els consellers Turull, Rull, Romeva i Bassa i l’ex-presidenta del parla-ment, Carme Forcadell, com a mesura cautelar en la investi-gació del referèndum de l’1-O. Llarena també reactiva les euroordres contra els exiliats.

23 de març. Marta Rovira emprèn el camí de l’exili a Suïssa

Citada també a declarar al Tribunal Suprem espanyol, Marta Rovira se’n va a Gi-nebra. Ho explica en una carta adreçada a la militàn-cia d’Esquerra Republicana. ‘L’exili serà un camí dur, però és l’única forma que tinc de recuperar la meva veu polí-tica’, diu.

23 de març. L’ONU insta l’estat espanyol a respectar els drets polítics de Jordi Sànchez

El Comitè de Drets Humans

25 de març. Detenció de Carles Puigdemont a Alemanya quan tornava a Bèlgica

Puigdemont és detingut a Alemanya en tornant de Fin-làndia, on havia fet un seguit d’actes i conferències. La tor-nada precipitada es deu a la reactivació de les euroordres per part del jutge Llarena. La detenció de Puigdemont l’empresonament al centre penitenciari de Neumünster posterior originen una ma-nifestació multitudinària als carrers de Barcelona.

27 de març. Vint-i-cinc anys de la mort de Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot

El 27 de març de 1993 es va morir Vicent Andrés Estellés. El llegat del poeta de Burjas-sot perviu vint-i-cinc anys després amb frases que han esdevingut lemes de diverses generacions: ‘No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer

de l’ONU emet un comunicat sobre la situació de Jordi Sàn-chez i demana a Espanya que faci com pugui per garantir-li els drets polítics.

23 de març. El govern de les Illes aprova el decret del català a la Sanitat

El decret estableix tenir un nivell de català per a accedir a una plaça a la sanitat pública de les Illes. S’estableix una moratòria de dos anys per a adquirir la competència lin-güística. En canvi, l’Obra en demana la retirada perquè el dret de ser atès en català pels funcionaris públics ja és re-collit a l’estatut d’autonomia.

24 de març. Elisenda Paluzie, nova presidenta de l’ANC

És elegida presidenta per 72 dels 77 membres del Secre-tariat Nacional. A banda la presidència, Pep Cruanyes en serà el vice-president, Mont-serrat Rossell la secretària, i Joaquim Arnau el tresorer.

i participa. No podran res da-vant d’un poble unit, alegre i combatiu’, ‘Assumiràs la veu d’un poble i serà la teua veu i seràs per a sempre poble’, ‘No hi havia a València dos amants com nosaltres.’

28 de març. La consellera Clara Ponsatí es presenta a la justícia escocesa

Després de la reactivació de les euroordres de Llarena, Clara Ponsatí es presen-ta voluntàriament al jutjat d’Edimburg amb el seu ad-vocat, Aamer Anwar, que argumenta que les corts es-panyoles no garanteixen la independència judicial. La justícia escocesa no li imposa mesures cautelars.

ABRIL3 d’abril. Cent vint-i-nou batlles de Catalunya Nord aproven una moció contra la repressió i de suport als presos polítics

El Sindicat Intercomunal, que aplega aquests municipis, de-

ACN

20vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

2018 7/20

nuncia que s’atempta contra la llibertat d’expressió i que després del referèndum de l’1-O s’han empresonat di-rigents d’associacions i polí-tics com Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joa-quim Forn, perquè ‘es refusen a renunciar a les seves idees’.

4 d’abril. Es mor Paco Camarasa, promotor del festival literari BCNegra

Una de les icones del gènere negre al país, va fundar la llibreria Negra i Criminal a Barcelona i va ser un dels im-pulsors del festival BCNegra.

5 d’abril. Carles Puigdemont és alliberat i es trasllada a Berlín

El tribunal d’Slesvig-Holstein decideix d’excarcerar el pre-sident Puigdemont i li aplica les mesures cautelars de no sortir d’Alemanya fins que no resolgui la petició d’ex-tradició.

7 d’abril. L’ex-president

Un diumenge d’abril de 1993, en la foscor de la nit, Gui-llem Agulló, independentista i antifeixista de divuit anys, va ser perseguit per un grup de neonazis i va ser assassi-nat d’una ganivetada al cor. Aquest assassinat i la seva figura esdevenen un símbol de la lluita per la llibertat i contra el feixisme. L’assassí confés resta impune.

15 d’abril. Centenars de milers de persones col·lapsen el Paral·lel per a reclamar l’alliberament dels presos polítics i protestar contra la repressió de l’estat espanyol

L’Espai Democràcia i Convi-vència, que aplega entitats i sindicats més enllà de l’in-dependentisme, convoca una manifestació multitudinària a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona i exigeix la llibertat de presos polítics i exiliats.

16 d’abril. Un jutge italià

brasiler, Lula da Silva, empresonat

L’ex-president del Brasil és detingut a Curitiba acusat de corrupció i emblanquiment de capitals.

10 d’abril. L’Audiència espanyola deté Tamara Carrasco i Adrià Carrasco s’exilia

La Guàrdia Civil truca a la porta de Tamara Carrasco, membre del CDR de Vilade-cans, i d’Adrià Carrasco, del CDR d’Esplugues de Llobre-gat. Tamara és detinguda i enviada a l’Audiència espan-yola. No se sap on para Adrià, s’ha escapat. Tots dos són acusats de sedició, rebel·lió i terrorisme per l’aixecament de peatges durant la Setmana Santa. Tamara Carrasco res-tarà confinada al seu poble i Adrià Carrasco s’exiliarà a Bèlgica.

11 d’abril. Vint-i-cinc anys de l’assassinat de Guillem Agulló

ordena l’alliberament del vaixell de Proactiva Open Arms

Un mes després del segrest del vaixell d’OpenArms a Catània, un jutge n’ordena l’alliberament. Els volunta-ris de l’organització podran tornar a rescatar persones a la Mediterrània.

21 d’abril. Manifestació multitudinària del 25 d’abril en homenatge a Guillem Agulló

‘Sempre amb tu, Guillem!’, se sent pels carrers de Valèn-cia durant la manifestació del 25 d’abril. S’inaugura el passeig amb el seu nom i hi ha també un record per als pre-sos polítics i exiliats catalans, els joves d’Altsasu i Valtònyc. És un clam per la llibertat i pels drets socials.

23 d’abril. Revolució pacífica a Armènia. Dimiteix el primer ministre Serj Sargsian

Les protestes multitudinàries

N.C.

21vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

2018 8/20

han aconseguit de fer dimitir el primer ministre i Armènia té a l’horitzó unes eleccions justes que posaran fi al sis-tema de connivència actual entre polítics i oligarques. La revolució s’ha aconseguit amb la mobilització no vio-lenta.

23 d’abril. Es mor el fotògraf Eugeni Forcano

Un dels més rellevants de la segona meitat del segle XX al país, es mor a 92 anys. El seu treball va ser reconegut amb molts premis, com ara el Ciutat de Barcelona (1963 i 1976), la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2009), el Nacional de Fotografia (2012) i la Creu de Sant Jordi (2012).

23 d’abril. Les roses grogues transformen Sant Jordi en una jornada reivindicativa

El groc fa mesos que ho inun-da tot. Però és en jornades com el dia de Sant Jordi que encara es fa més palesa l’ano-malia instaurada de fa mesos. Les roses grogues, estranyes i fins i tot extravagants anys abans, inunden els carrers i les parades el dia de la ro-sa i el llibre. I al Palau de la Generalitat també s’omple de roses grogues l’estàtua de Sant Jordi.

26 d’abril. Mobilitzacions arreu dels Països Catalans, el País Basc i Espanya contra la sentència de la Manada

L’Audiència de Navarra sen-tencia a nou anys de presó per abús sexual als membres de la Manada per la violació en grup a una noia durant la celebració del Sant Fer-

mí. La sentència desferma la indignació, sobretot en moviments feministes, i són convocades manifestacions multitudinàries arreu de l’es-tat espanyol.

27 d’abril. El poeta Francesc Parcerisas guanya el XVIII Premi Jaume Fuster

L’AELC atorga el premi al poeta i assagista, que celebra rebre’l en unes circumstàn-cies ‘escruixidores’ de re-pressió del govern espanyol i pèrdua de llibertats.

27 d’abril. Compromís històric de les dues Corees per a la desnuclearització

Kim Jong-un és el primer di-rigent del nord que passa al Sud en seixanta-cinc anys. Moon Jae-in i Kim Jong-un es comprometen a establir con-verses formals per a acordar un tractat de pau.

MAIG3 de maig. ETA comunica oficialment la dissolució

Després d’haver entregat les armes un any abans, Euskadi Ta Askatasuna (ETA) anuncia la dissolució amb verificadors i diplomàtics internacionals a Ginebra. El dia següent se ce-lebra un acte a Kanbo, al País Basc Nord, amb personalitats internacionals i dirigents de partits polítics bascos per for-malitzar-la i obrir un nou pe-ríode, amb exigències també per al govern espanyol.

3 de maig. Cinquanta anys del Maig del 68. La revolució que volia canviar la vida

‘Prohibit prohibir’, un dels eslògans més famosos del Maig del 68, la revolució que

ALBERT SALAMÉ

PC

VW

22vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

2018 9/20

va començar a la Sorbona de París i va arribar a les fàbri-ques. La revolució que va fer dimitir un govern però que va ser reelegit en les eleccions que van convocar. El Maig del 68 no va canviar la societat però sí la mentalitat, i els seus eslògans i herència perviuen cinquanta anys després.

3 de maig. Centenars de persones defensen els professors perseguits de l’Institut El Palau

‘Adoctrinament.’ La paraula que es fa servir per a ata-car els professors que parlen del referèndum a classe. La fiscalia espanyola investiga nou professors de l’Institut el Palau, a Sant Andreu de la Barca, per haver parlat de l’1-O a classe. Centenars de persones es concentren a la Casa de la Vila per donar-los suport.

10 de maig. Puigdemont proposa Quim Torra com a nou president de la

16 de maig. La fiscalia belga declara irregular l’euroordre emesa pel jutge Llarena

La fiscalia belga recorda al magistrat del Suprem es-panyol que ell mateix havia retirat les euroordres emeses per la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela perquè veia poc factible l’ex-tradició. El text de la fisca-lia belga parla directament d’irregularitats del magistrat, cosa que posa la justícia es-panyola en evidència.

22 de maig. L’ex-president de la Generalitat, Eduardo Zaplana, empresonat per emblanquiment de capitals

Zaplana és detingut per la Guàrdia Civil a València en sortir de casa. L’ex-president de la Generalitat havia estat relacionat amb l’operació Pú-nica i havia aparegut en con-verses enregistrades a Ignacio Gonzálex, ex-president de la comunitat de Madrid, durant l’operació Lezo.

Generalitat de Catalunya

Després de les ingerències ju-dicials per a investir un presi-dent, Carles Puigdemont pro-posa el diputat i editor Quim Torra perquè presideixi la Generalitat de Catalunya.

14 de maig. El parlament investeix Quim Torra president de la Generalitat

L’abstenció de la CUP per-met d’investir Quim Torra president de la Generalitat de Catalunya cinc mesos després de les eleccions i poder aixe-car l’article 155.

14 de maig. Trump trasllada l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem

Era una promesa electoral i Donald Trump la compleix. A Israel trasllada l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem. La ciutat més difícil del món encara s’hi torna més. El trasllat farà augmentar les tensions entre israelians i palestins.

23 de maig. Valtònyc s’exilia a Bèlgica després d’haver estat condemnat per les lletres de les cançons

L’Audiència espanyola havia condemnat Joan Miquel Are-nas (Valtònyc) a tres anys i mig de presó per injúries a la corona i enaltiment del terro-risme. Malgrat la vigilància de la policia espanyola, fuig a Bèlgica.

25 de maig. Es mor el poeta Màrius Sampere

Després d’una llarga malaltia es mor Màrius Sampere, un dels grans poetes del segle XX. La seva poesia barreja la metafísica i la quotidianitat i va més enllà, interpel·la i sacseja.

27 de maig. Colòmbia vota sense violència i amb les FARC

El conservador Iván Duque guanya les eleccions presi-dencials de Colòmbia. Va ser el portaveu de la campan-

ALBERT SALAMÉ

23vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

2018 10/20

ya pel ‘no’ en el referèndum sobre els acords de pau amb les FARC.

JUNYPrimer de juny. Es forma el govern Conte a Itàlia, amb presència de l’extrema dreta

Després de mesos de blocatge, Giuseppe Conte aconsegueix de formar govern a Itàlia amb el Moviment Cinc Estels i l’extrema dreta de la Lega Nord. El Ministeri de l’Inte-rior serà per a Matteo Salvini (Lega) i el Desenvolupament Econòmic per a Luigi di Maio (Cinc Estels).

Primer de juny. Moció de censura contra Mariano Rajoy. Pedro Sánchez (PSOE), nou president del govern espanyol

Pedro Sánchez guanya la mo-ció de censura contra Maria-no Rajoy amb el suport dels partits independentistes, el PNB i Bildu. La fotografia que restarà en l’imaginari col·lec-

per a impedir la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nomenament com a consellers de presos polítics i exiliats, Torra no-mena diputats no perseguits per la justícia espanyola i pot formar govern. És el punt i final a l’article 155 sobre Ca-talunya.

5 de juny. El president i els consellers a l’exili presenten a Bèlgica una querella contra Llarena

La fiscalia belga cita el jut-ge Llarena a declarar el 4 de setembre. Finalment la de-claració s’ajornarà. L’origen de la citació és la demanda civil presentada pels exiliats contra el magistrat perquè consideren que ha vulne-rat el dret de la presumpció d’innocència i un judici just d’acord amb unes declara-cions a Ovieu.

10 de juny. Comença a emetre À Punt, la televisió pública valenciana

tiu és la d’un Mariano Rajoy absent durant la seva moció de censura. L’escó, ocupat per la bossa de Soraya Sáenz de Santamaría.

Primer de juny. Els joves d’Altsasu són condemnats per atemptat contra l’autoritat i desordres públics

L’Audiència espanyola con-demna els joves d’Altsasu Oihan Arnanz i Iñaki Abad a tretze anys de presó, Jokin Unamuno i Adur Ramírez de Alda a dotze, Jon Ander Cob, Julen Goikoetxea i Aratz Urrizola, a nou i Ainara Urkijo a dos. Els absol del delicte de terrorisme però els acusa de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions.

2 de juny. Es forma el govern català després d’haver blocat l’espanyol la inclusió de dos presos i dos exiliats. S’aixeca l’article 155

Després del blocatge del 155

À Punt comença la nova pro-gramació amb dos informa-tius, un magazín de presen-tació i programes de llengua, cuina i dansa. Ràdio À Punt va començar a emetre el desem-bre del 2017.

11 de juny. Sentència de la peça valenciana del cas Gürtel. Conclou que el PP es va finançar amb diner negre

L’Audiència espanyola con-sidera provat el finançament il·legal del PP valencià durant l’època de Francisco Camps en la sentència de la trama Gürtel valenciana. La sen-tència condemna Francisco Correa a cinc anys i tres me-sos de presó, Pablo Crespo a cinc anys de presó, i Álvaro Pérez ‘el Bigotis’ a sis anys i nou mesos per haver girat factures falses.

16 de juny. Catalunya creix per sobre del 3% per tretzè trimestre consecutiu

Un trimestre més en què s’es-

ACN

24vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

vaeixen els mals auguris que molts experts desinformats o més aviat tendenciosos ha-vien abocat sobre l’economia catalana

16 de juny. Jordi Cuixart, reelegit president d’Òmnium

L’assemblea més multitu-dinària de la història d’Òm-nium Cultural reelegeix Jordi Cuixart president de l’entitat el dia en què fa vuit mesos de l’empresonament. Du-rant l’acte, Òmnium anuncia l’obertura d’una delegació a Brussel·les.

17 de juny. El vaixell Aquarius arriba al port de València amb dues-centes persones a bord

L’Aquarius no tenia un port segur on fer desembarcar els dos-cents migrants sal-vats a les costes de Líbia. El ministre de l’interior italià, Matteo Salvini, va negar el desembarcament a tots els ports. El batlle de València, Joan Ribó, els va oferir el de la ciutat. Finalment, després

Eduardo Agualusa i Eva Baltasar

José Eduardo Agualusa guanya el premi Llibreter en la categoria internacional per Teoria general de l’oblit (Edi-cions del Periscopi), i Eva Baltasar el premi en llengua catalana per Permagel (Club Editor), una de les grans re-velacions del 2018.

29 de juny. L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana premia VilaWeb per la difusió i promoció de la literatura feta al País Valencià

Els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians guar-donen Xavier Aliaga, Manel Alonso, Mercè Claramunt, Gemma Miralles, Maria Do-lors Pellicer i Silvestre Vi-laplana

JULIOL9 de juliol. El president Torra es reuneix amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez

Quim Torra se’n va a Madrid per reunir-se al palau de la

de dotze hores d’operació, els migrants poden trepitjar terra ferma.

20 de juny. Els Estats Units es retiren del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides

Segons la diplomàcia dels Es-tats Units, se’n retiren per-què és un òrgan ‘hipòcrita’ d’ideologia ‘antiisraeliana’ i amb membres que vulneren els drets fonamentals.

24 de juny. Les dones comencen a conduir a l’Aràbia Saudita

El rei de l’Aràbia Saudita, Sa-lam, ho havia autoritzat el se-tembre del 2017, en un gest simbòlic per a la igualtat, un reclam que les organitzacions defensores dels drets humans i activistes locals havien defensat de bastants anys ençà. De fet, moltes activistes han estat em-presonades per haver protestat contra aquesta discriminació i haver desafiat la prohibició.

27 de juny. El premi Llibreter reconeix José

Moncloa amb el nou presi-dent espanyol, Pedro Sán-chez. Mentre que Torra parla del dret d’autodeterminació, Sánchez apel·la a la constitu-ció espanyola.

11 de juliol. Tots els presos polítics són portats a presons catalanes

Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva van a la pre-só dels Lledoners, a prop de Manresa. Carme Forcadell i Dolors Bassa, al Puig de les Basses, a prop de Figueres. Més endavant Forcadell de-manarà el trasllat a la presó del Mas d’Enric, a prop de Tarragona. Centenars de per-sones els reben a l’entrada de les presons.

12 de juliol. La justícia alemanya sentencia que Puigdemont no és culpable ni de rebel·lió ni de sedició

Tornant a desautoritzar la justícia l’espanyola, Aleman-ya diu que no extradirà Puig-demont ni per rebel·lió ni per

O.B.

2018 11/20

25vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

sedició. El manté en llibertat però amb mesures cautelars mentre la justícia espanyola decideix si fa efectiva l’extra-dició per malversació.

12 de juliol. Lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2018 en una gala reivindicativa

El Consell Nacional de la Cul-tura i les Arts (Conca) lliu-ra els Premis Nacionals de Cultura 2018. Durant la gala alguns dels guardonats rei-vindiquen la cultura com a pont de diàleg i fan una crida a exigir justícia.

14 de juliol. Les exportacions ja són un 64,5% de les vendes fora de Catalunya, segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2017

L’activitat de la indústria és clau per a continuar rebaixant la dependència de l’estat es-panyol, però és urgent de mi-llorar l’encaix entre empresa i universitat.

16 de juliol. Els trajectes aeris i marítims amb la

per tots els delictes i també critica la manca de compro-mís de la justícia alemanya.

22 de juliol. Congrés del PDECat: avala el moviment de Puigdemont amb una unitat fràgil a l’entorn de Bonvehí i Nogueras

El PDECat clou el congrés amb un sol projecte de futur: in-tegrar-se a la Crida Nacional per la República. La refun-dació de l’antic espai con-vergent, que el partit d’Artur Mas no va saber fer dos anys enrere, l’acabarà Carles Puig-demont amb un peu a dins i un altre fora. La presidència és per a David Bonvehí i la vi-ce-presidència per a Míriam Nogueras.

23 de juliol. El president Torra lliura les Creus de Sant Jordi a 31 personalitats i 24 entitats del país

Entre els guardonats desta-quen la religiosa i activista Lu-cía Caram, l’advocat i historia-dor Josep Cruanyes, el músic Roger Español (que va perdre un ull per l’impacte d’una bala

península dels residents de les Illes tenen una bonificació del 75%

La mesura havia estat apro-vada al consell de ministres espanyol. Fins ara, la bonifi-cació era del 50%.

18 de juliol. El TSJ retalla el decret que prioritza l’ús del català a l’administració del País Valencià

El tribunal deixa sense efecte onze articles que li donaven prioritat en les notificacions, la retolació dels edificis i les comunicacions entre treba-lladors públics i ciutadans. El tribunal ha acceptat parcial-ment el recurs presentat per dos diputats del grup popular i ha conclòs que el decret ‘ig-nora la realitat plurilingüe’ del País Valencià.

19 de juliol. Llarena refusa l’extradició de Puigdemont i retira totes les euroordres per segona vegada

Retirant les euroordres el magistrat del Tribunal Su-prem espanyol argumenta que vol mantenir íntegres les capacitats de jutjar els exiliats

de goma l’1-O), Open Arms, Abacus i l’Associació Catalana pels Drets Civils.

25 de juliol. Troben un llac d’aigua líquida sota un dels pols de Mart

L’aigua líquida és l’element imprescindible per a la for-mació de la vida, si més no, tal com es coneix a la Te-rra. Després de quinze anys d’exploració, la nau espacial MarsExpress, de l’Agència Espacial Europea (ESA), troba un llac d’aigua líquida, d’uns vint quilòmetres d’amplada, sota capes de gel i de pols del pol sud de Mart.

25 de juliol. Comença la vaga de taxistes que blocarà Barcelona

La convocatòria és arran de la suspensió temporal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del reglament per a limitar el nombre de llicències VTC, que són les que fan servir companyies de vehicles de lloguer amb conductor com Uber i Cabify. La vaga durarà fins al primer d’agost i col·lapsarà la ciutat.

ALBERT SALAMÉ

2018 12/20

26vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

28 de juliol. El president Puigdemont torna a Waterloo

Després del periple judicial alemany, inclosa l’estada a la presó de Neumünster, el president Puigdemont torna a Bèlgica, quatre mesos després de la detenció a Alemanya.

AGOST12 d’agost. Es mor el periodista Ismael López Belda

Va ser un referent del perio-disme i la divulgació cultu-ral a Alacant. La seva mort és sentida especialment entre les organitzacions valencianistes.

13 d’agost. El País Valencià i Sardenya reprenen les relacions institucionals. El president de les corts, Enric Morera, visita l’Alguer

Morera és convidat a Sarden-ya pel president del Consell Regional, Gianfranco Ganau. Debatran sobre la diversitat cultural i lingüística, la pro-tecció del medi ambient i la millora del paisatge.

1938, va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l’any 2001 per la seva tasca ‘a favor d’un món millor organitzat i més pacífic’.

23 d’agost. L’ANC s’afegeix a la iniciativa de Primàries Catalunya

L’Assemblea Nacional Catala-na i les plataformes Primàries Barcelona, amb Jordi Graupe-ra al capdavant, i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per a elegir els candidats de llistes uni-tàries, transversals i indepen-dentistes per a les pròximes municipals.

28 d’agost. Es mor l’historiador Josep Fontana

Un dels historiadors catalans més prolífics i de projecció més àmplia es mor a vui-tanta-sis anys. Era doctor en lletres de la Universitat de Barcelona i deixeble de tres grans historiadors: Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jau-me Vicens i Vives, de qui fou ajudant.

16 d’agost. Es mor la reina del soul, Aretha Franklin

La cantant llegendària s’ha mort a 76 anys a Detroit des-prés d’una llarga batalla con-tra el càncer. Diagnosticada el 2010, va continuar la carrera artística fins a final del 2017, quan va deixar l’escenari.

17 d’agost. Barcelona ret homenatge a les víctimes un any després del 17-A

Un any després dels atemp-tats del 17-A, Barcelona ho-menatja les setze víctimes mortals. Es fa una ofrena floral al mosaic de Joan Miró de la Rambla, on es va atu-rar la furgoneta de Younes Abouyaaqoub. En motiu de l’aniversari de l’atemptat, Vi-laWeb publica un reportatge sobre les cent hores en què Younes va ser perseguit pels Mossos.

18 d’agost. Es mor Kofi Annan, ex-secretari general de l’ONU

L’ex-secretari general de les Nacions Unides es mor a vui-tanta anys. Nat a Ghana el

31 d’agost. El batlle de Perpinyà rep el president Torra amb un llaç groc i obre un conflicte amb l’ambaixador espanyol

El president Quim Torra vi-sita Perpinyà per reunir-se amb entitats de Catalunya Nord i inaugurar l’exposició ‘55 urnes per la llibertat’. El batlle de la ciutat, Jean-Marc Pujol, el rep amb un llaç groc. Aquest gest causarà la indig-nació de l’ambaixador espan-yol a l’estat francès, Fernando Carderera, que li enviarà una carta recriminant-lo i al·le-gant que Torra és un ‘presi-dent anticonstitucional’.

SETEMBREPrimer de setembre. S’organitzen exposicions alternatives a Visa pour l’Image per difondre la situació catalana

El festival internacional de fotoperiodisme de Perpinyà es nega a publicar fotos sobre la situació catalana. Per això un grup de fotògrafs orga-nitzen un festival paral·lel, el Vis a Vis, per a denunciar la

ALBERT SALAMÉ

2018 13/20

27vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

situació política al Principat. A més, l’exposició ‘55 urnes per la llibertat’ també hi és present durant el Visa pour l’Image.

4 de setembre. Xavier Domènech deixa l’escó al parlament i tots els càrrecs dels comuns

El coordinador general de Ca-talunya en Comú deixa l’escó i tots els càrrecs orgànics al partit i a Podem. Diu que vol deixar pas a noves persones amb idees fresques i ener-gia. Una decisió que deixa una greu crisi oberta en els comuns, nou mesos abans de les municipals, quan Ada Colau es jugarà la batllia de Barcelona.

11 de setembre. Un milió de manifestants omple la Diagonal en la manifestació de la Diada

El color corall omple l’avin-guda de la Diagonal de Bar-celona, el color de les brides de les urnes del referèndum del Primer d’Octubre. Un any més, Barcelona desbordada.

jectiu de sancionar Hongria per haver erosionat la de-mocràcia. La resolució reco-mana d’aplicar l’article 7 per suspendre els drets de vot a la UE del govern de Víktor Orbán com a resposta al ‘pe-rill de violació’ de l’estat de dret a Hongria. La majoria dels diputats del PP espanyol s’abstenen en la votació.

17 de setembre. Bèlgica denega l’extradició de Valtònyc

El jutge de Gant denega l’eu-roordre de l’Audiència espan-yola perquè considera que les paraules de les cançons del raper mallorquí s’emparen en el dret de llibertat d’ex-pressió.

20 de setembre. Mobilització per a recordar la resposta popular a la repressió del 20-S

20 de setembre del 2017, agents de la Guàrdia Civil espanyola entren a depar-taments de la Generalitat de Catalunya per ordre judicial. El carrer respon al cop d’es-

Crits d’independència i de llibertat. Damunt l’escena-ri, parlaments dels dirigents de les entitats sobiranistes, familiars dels represaliats i advocats.

11 de setembre. L’ex-consellera Carmen Montón dimiteix com a ministra espanyola pel cas del màster

Segons que publica Eldiario.es, hi va haver irregularitats en el màster d’estudis de gè-nere que va cursar el 2013, com ara haver-lo aprovat sense haver assistit a classe tot i que era presencial, haver cursat assignatures fora de termini i haver copiat una part del treball de final de màster. És la segona dimissió del govern Sánchez després de la del ministre de Cultura Màxim Huerta.

12 de setembre. El Parlament Europeu vota a favor d’activar l’aplicació de l’article 7 contra Hongria

S’obrirà un procés amb l’ob-

tat. Un any després, milers de persones tornen al mateix lloc on els ‘Jordis’ van pujar damunt el cotxe de la Guàrdia Civil per retre’ls homenatge i exigir llibertat.

25 de setembre. Manuel Valls anuncia la candidatura a la batllia Barcelona

‘Vull ser el pròxim batlle de Barcelona.’ Així, l’ex-primer ministre francès anuncia la seva candidatura a les mu-nicipals de Barcelona i també diu que abandona l’Assem-blea Nacional Francesa.

29 de setembre. Oriol Junqueras, candidat a les eleccions europees per ERC

Ho explica en una carta a la militància d’ERC: ‘Vull con-tinuar lluitant, com ho he fet sempre, per la llibertat del meu país. Vull defensar els meus drets polítics i els de tots els represaliats, que és allò que ens volen arrabas-sar, i per això he decidit de presentar-me a les eleccions europees; és la millor manera

ALBERT SALAMÉ

2018 14/20

28vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

de no fer efectiva la repressió que ens volen imposar.’

29 de setembre. La Plaça Sant Jaume s’omple per aturar la manifestació de policies i ultres

La provocació del sindicat de policia espanyola Jusapol va-nagloriant-se de l’actuació del Primer d’Octubre es troba la resposta ciutadana. La imatge del dia serà el Holicontra els agents dels Mossos d’Esquadra.

OCTUBREPrimer d’octubre. Jornada reivindicativa en el primer aniversari del Primer d’Octubre

El primer aniversari del re-ferèndum és una jornada ple-na d’actes commemoratius i també de reivindicació. La concentració davant el Par-lament de Catalunya acaba amb xiulets contra els pre-sidents de la Generalitat i el parlament. La manifestació es desvia també cap a la comis-saria de la policia espanyola per denunciar-ne l’actuació durant el referèndum.

tanta-cint anys a l’hospital de Sant Pau. Al llarg de la se-va trajectòria va rebre molts premis i distincions, entre els quals destaca la Medalla d’Or del Gran Teatre el Liceu (1996), la Medalla d’Or de la Generalitat (1982) i el Pre-mi Príncep d’Astúries (1991), juntament amb Victoria dels Àngels, Josep Carreras i Pláci-do Domingo, entre més.

9 d’octubre. Gran manifestació reivindicativa amb motiu del Nou d’Octubre amb el record dels atacs ultres

El Nou d’Octubre del 2017 va ser tacat per les agressions feixistes. El Nou d’Octubre del 2018 és un clam per la democràcia i contra el feixis-me. Reivindicatiu, festiu. ‘Es pensaven que no vindríem i som més que mai’, comen-ten els organitzadors. Record també per a Guillem Agulló en una jornada marcadament antifeixista. Però també de constatació de la baixada de la crispació, fins i tot a la Pro-cessó Cívica del matí.

Primer d’octubre. Es mor el cantant Charles Aznavour

El cantautor francès es mor a noranta-quatre anys a Mo-riés, a prop dels Alps. Fins a l’últim moment ha continuat cantant. Amb vuit dècades de carrera a l’esquena, va vendre més de cent milions de discs, té més de mil dues-centes cançons i gairebé tres-cents discs.

2 d’octubre. Vint anys de Softcatalà

Una entitat no lucrativa for-mada per voluntaris que impulsa el català a la infor-màtica, internet i les noves tecnologies amb la traducció i l’adaptació de productes de programari lliure tan essen-cials i coneguts com el na-vegador Firefox, el paquet ofimàtic LibreOffice, l’aplica-ció de tractament d’imatges GIMP i moltes eines i serveis més.

6 d’octubre. Es mor la soprano Montserrat Caballé

La cantant s’ha mort a vui-

9 d’octubre. Tretze morts en les greus inundacions a Sant Llorenç del Cardassar, Artà i l’Illot

En poques hores cauen més de dos-cents litres per metre quadrat i l’aigua baixa amb tanta força pel torrent que travessa el municipi –i que habitualment baixa eixut–, que arrossega desenes de vehicles. És el pitjor aiguat a les Illes d’aquests últims anys i el servei d’emergèn-cies es desborden totalment. La commoció a Mallorca és absoluta, però també la so-lidaritat entre veïns per a superar la desgràcia.

9 d’octubre. Pablo Llarena altera la majoria independentista al Parlament de Catalunya

Després de la suspensió dels diputats per part del magis-trat Llarena, les discrepàncies entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana fan que els quatre diputats suspesos de JxCat segons el Suprem espanyol renunciïn a ser substituïts per alguns altres

ALBERT SALAMÉ

2018 15/20

29vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

del grup i que, per tant, es perdin els vots. Es perd també la majoria independentista a l’hemicicle.

15 d’octubre. Els Premis Nacionals de Recerca reconeixen Roderic Guigó i la seva aportació per a entendre com funciona el genoma humà

La doctora en Astrofísica Nanda Rea rep el Premi Na-cional de Recerca al Talent Jove; la publicació digital ‘UABDivulga’, el de Comu-nicació Científica; la Fundació La Marató de TV3, el de Me-cenatge Científic i la Xarxa de Recerca Automotiva Coope-rativa (CARNET en anglès), el Partenariat Publicoprivat en R+I.

15 d’octubre. Amnistia Internacional exigeix l’alliberament immediat de Sànchez i Cuixart un any després de l’empresonament

En un comunicat, el director d’Amnistia Internacional a Europa, Fotis Filippou, afirma

novel·listes més destacats del panorama literari català con-temporani. A més, també va escriure al diari La Vanguar-dia com a crític literari durant vora de quatre dècades.

25 d’octubre. El Tribunal Suprem obre judici contra els dirigents independentistes

El Suprem espanyol confirma la instrucció del jutge Pablo Llarena contra divuit diri-gents independentistes pels fets de l’octubre de l’any pas-sat i obre el judici oral. Això vol dir que valida el proces-sament per rebel·lió, sedició i malversació contra els presos polítics.

27 d’octubre. Convenció fundacional de la Crida Nacional per la República

Un any després de la procla-mació de la independència al parlament comença la fun-dació de la Crida Nacional per la República amb l’objectiu d’aconseguir l’hegemonia in-dependentista i el compromís de culminar el procés.

que no veuen cap ‘justificació’ per a mantenir-los en presó preventiva i acusa les auto-ritats judicials espanyoles de ‘perpetuar la injustícia’.

16 d’octubre. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez: un any a la presó

16 d’octubre de 2017. Són vora les vuit del vespre. L’Audièn-cia espanyola empresona els dirigents de les entitats so-biranistes Òmnium Cultural i ANC acusats de sedició per les protestes del 20 de se-tembre. Un any després, el carrer torna a omplir-se per a exigir-ne l’alliberament.

16 d’octubre. El Canadà legalitza completament el consum de cànnabis

Es converteix en el segon país del món, després de l’Uru-guai, que en legalitza com-pletament l’ús recreatiu.

22 d’octubre. Es mor l’escriptor i periodista Robert Saladrigas

Es mort a setanta-vuit anys. Saladrigas ha estat un dels

27 d’octubre. Els Premis Octubre aclamen a València els familiars dels presos polítics

La nit literària dels Premis Octubre, a València, homena-tja Carles Santos i reivindica la llibertat dels presos polítics i exiliats. Homenatge també els cinquanta anys de l’edi-torial Tres i Quatre. Presència dels tres consellers de Cul-tura. I, sobretot, homenatge sentit als presos polítics i als exiliats quan es lliura el premi a l’Associació Catalana pels Drets Civils.

27 d’octubre. Es mor l’actor Carles Canut

Director del Teatre Romea i Creu de Sant Jordi. Durant la seva extensa carrera, ha fet més d’un centenar d’estrenes i unes set mil funcions. Ha fet teatre, cinema, televisió i doblatge.

28 d’octubre. El candidat d’extrema dreta Jair Bolsonaro, nou president del Brasil

L’ultradretà guanya la se-

N.C.

2018 16/20

30vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

gona tanda de les eleccions presidencials del Brasil i es convertirà en el trenta-vuitè president del país. Prendrà possessió el primer de gener del 2018.

NOVEMBRE4 de novembre. Referèndum d’autodeterminació a Nova Caledònia

El no s’hi imposa però el sí sorprèn i avisa per als pròxims referèndums. De fet, els par-tits francesos havien demanat ‘una derrota contundent’ per a poder dir que no calien els dos referèndums següents acordats.

6 de novembre. El Suprem espanyol es doblega al desig de la banca i fa pagar l’impost de les hipoteques als clients

El ple de la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol rectifica i finalment fa pagar als clients l’impost de les hi-poteques. Després de la polè-mica decisió que establia que l’impost el pagués la banca, el

Una gran mobilització con-tra l’augment de preu dels carburants genera talls a la Jonquera i a les carreteres de Catalunya Nord. El moviment de les armilles grogues ge-nerarà grans manifestacions i mobilitzacions a tot l’estat francès fins al punt de fer cedir Macron en algunes de les peticions.

19 de novembre. El congrés espanyol aprova la creació d’una comissió d’investigació sobre la planta Castor

La comissió mirarà d’escatir les responsabilitats políti-ques derivades de les irregu-laritats de la instal·lació. Uns quants dies abans, la jutges-sa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela havia decidit d’arxivar la causa.

21 de novembre. Les Corts Valencianes aproven la llei d’igualtat LGTBI

El PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans voten a favor, mentre que el PP s’hi absté. La llei estableix mesures en

Suprem va estimar-se més de tornar a deliberar la resolució. Al final, la banca guanya.

10 de novembre. Milers de persones es manifesten pels Països Catalans a la Diada de Catalunya Nord

Sota el lema ‘Sem Catalunya Nord, fem Països Catalans’ mi-lers de persones d’arreu del país es manifesten a Perpinyà per celebrar la Diada de Catalunya Nord. S’hi demana la llibertat de presos polítics i exiliats.

12 de novembre. El Tribunal de Comptes condemna Mas, Ortega, Rigau i Homs a pagar 4,9 milions pel 9-N

Ambdues parts poden pre-sentar els recursos d’ape-l·lació al mateix tribunal. En última instància, també en poden presentar un de cassació al Tribunal Suprem espanyol.

17 de novembre. Comença el moviment de les armilles grogues a Catalunya Nord

sanitat, educació, ocupació i atenció social i també prohi-beix les teràpies d’aversió per modificar l’orientació sexual o identitat de gènere.

24 de novembre. El Partit Comunista francès ofereix als presos polítics un lloc a les llistes europees

L’esmena de suport als presos polítics catalans, presentada per l’ex-batlle nord-català Nicolas Garcia s’ha aprovat amb un 92% dels vots. Es reuniran el 30 de novembre amb els presos polítics ca-talans per parlar de la can-didatura d’un pres o exiliat a la llista per a les eleccions europees.

25 de novembre. Els membres de la Unió Europea ratifiquen l’acord de retirada del Regne Unit

Els 26 caps d’estat i de govern de la Unió Europea aproven per consens l’acord del Brexit pactat amb el govern de The-resa May. L’estat espanyol és un dels que més entrebancs hi posa, per voler assegurar-se

ACN

2018 17/20

31vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

de tenir ‘l’última paraula’ so-bre Gibraltar.

25 de novembre. Milers de dones es manifesten arreu del país el Dia Internacional contra la Violència Masclista

Una onada morada inunda els carrers de les principals ciutats d’arreu del país, com Palma, València i Barcelona per lluitar contra la violència masclista.

26 de novembre. Comença la vaga de metges que es prolongarà durant tres dies

La manifestació de metges i bombers acaba amb ten-sió davant el Parlament de Catalunya, amb un bomber detingut i càrregues dels Mossos d’Esquadra. La vaga de metges serà desconvocda al cap de tres dies gràcies a un acord entre govern i sindicats.

27 de novembre. Conflicte a la mar d’Azov entre Rússia i Ucraïna

sició a Jaume Plensa, un dels artistes de renom internacio-nal del país, que feia vint-i-tres anys que no hi exposava. La retrospectiva, coordinada pel director del Macba, Fe-rran Barenblit, ocupa la plan-ta baixa del museu, amb una vintena d’obres, que abracen de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat.

2 de desembre. El partit d’extrema dreta Vox entra al Parlament d’Andalusia

La irrupció amb força de l’ex-trema dreta a Andalusia és un fet. Vox obté 12 escons en un parlament amb una majoria absoluta clara de la dreta: el PP resisteix relativament el descens i hi obté 26 escons i Ciutadans n’aconsegueix 21. El PSOE s’enfonsa amb 33 diputats i Endavant Andalusia baixa a 17.

4 de desembre. Andorra surt de la llista grisa de paradisos fiscals

La Unió Europea considera que té una jurisdicció coope-rant en matèria fiscal.

El conflicte entre Ucraïna i Rússia creix després de l’in-cident naval i amenaça d’ori-ginar una confrontació mun-dial. Ucraïna declara l’estat d’excepció després de l’epi-sodi a la mar d’Azov.

DESEMBREPrimer de desembre. Jordi Sànchez i Jordi Turull comencen una vaga de fam per a denunciar la situació jurídica. Joaquim Forn i Josep Rull s’hi afegeixen dos dies després

Els presos polítics comencen la vaga de fam per denunciar els entrebancs del Tribunal Constitucional espanyol als seus recursos perquè no pu-guin arribar al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Després d’uns quants dies de vaga de fam, el Constitu-cional espanyol començarà a resoldre’n.

Primer de desembre. Jaume Plensa torna a exposar al Macba després de vint-i-tres anys

El Macba dedica una expo-

8 de desembre. Neix el Consell per la República

‘Ens comencem a organit-zar al marge de la legalitat espanyola’, amb aquestes paraules defineix el Consell per la República la consellera Ponsatí. L’acte, a Brussel·les, dóna el tret de sortida a un òrgan republicà que actuarà alliberat de la justícia espan-yola i emparat per l’europea.

11 de desembre. Ada Colau, candidata a la reelecció a Barcelona

Colau aspira a repetir el man-dat i haurà de batre’s amb nous candidats de tots els partits del consistori, que re-noven el cap de llista, excepte el PSC.

14 de desembre. Jordi Cabré guanya el premi Sant Jordi en la Nit literària de Santa Llúcia

El joc i la tradició literària, fil invisible entre els guanyadors de la Nit de Santa Llúcia: Jordi Cabré guanya el Sant Jordi, Carles Rebassa el Carles Riba de poesia, Víctor García Tur

ALBERT SALAMÉ

2018 18/20

32vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

el Mercè Rodoreda de conte, Maite Carranza el juvenil i la primera obra de Núria Fran-quet l’infantil.

14 de desembre. Es mor el poeta, crític i professor Lluís Alpera

Alpera va començar els es-tudis a Filosofia i Lletres a la Universitat de València i els va completar a Madrid en l’especialitat de Filolo-gia Romànica. Es va doctorar el 1965 a la Universitat de València amb una tesi sobre la llengua de Francesc Eixi-menis. Va fundar el Depar-tament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant, on va exercir de professor fins a la jubilació.

15 de desembre. La CUP no es presentarà a les eleccions europees

El consell polític del partit decideix de no presentar-s’hi i centrar la tasca política en l’àmbit municipal ‘per tal de tornar a generar les condi-cions òptimes per a construir un nou moment de ruptura’.

tensions, les provocacions i l’escalada de violència que continuen de manera preo-cupant a Catalunya’.

18 de desembre. Comença al Tribunal Suprem el judici contra l’1-O amb les qüestions tècniques

Després d’un any i dos me-sos d’ençà de l’empresona-ment del govern i de Sànchez i Cuixart, i d’una instrucció plena d’irregularitats del jut-ge Pablo Llarena, la sala penal decideix, a petició de les de-fenses, si és competent o no per a jutjar el cas. La sessió, televisada, ja marca el to de judici polític de tot el procés.

20 de desembre. El congrés espanyol aprova la reforma de l’estatut valencià set anys després d’haver estat aprovada a les corts

La reforma de l’estatut va-lencià s’aprova amb el su-port de tots els grups tret de Ciutadans, que s’hi absté. La reforma fixa el compromís que les inversions de l’es-tat espanyol al País Valencià,

15 de desembre. Diana Riba, parella de Raül Romeva, número dos d’ERC per a les eleccions europees

‘He dit que sí perquè fa més d’un any que la meva vida va fer un tomb. Perquè cal que siguem la veu dels presos’, diu Riba.

16 de desembre. Jordi Graupera guanya les Primàries Barcelona

Graupera obté més d’un 50% dels vots a la primera volta de les primàries que ell mateix havia impulsat i, per tant, automàticament passa a ser candidat a la batllia de Bar-celona.

17 de desembre. El Consell Departamental dels Pirineus Orientals vota per unanimitat una moció per la llibertat dels presos polítics

La moció, que no és la pri-mera en suport dels presos polítics i exiliats, diu que ‘alliberar-los contribuiria enormement a alleujar les

d’ara endavant, s’hauran de fer d’acord amb el volum de la població.

20 de desembre. Els presos polítics deixen la vaga de fam

Després de tres setmanes d’haver-la començada, els presos deixen la vaga de fam. Són traslladats a l’hospital penitenciari de Terrassa per assegurar l’estat de salut. No tenen previst d’emprendre més accions com aquesta.

20 de desembre. Reunió entre representants del govern català i l’espanyol al Palau de Pedralbes encapçalada per Torra i Sànchez

Compromís pel diàleg, reco-neixement conjunt de l’exis-tència d’un ‘conflicte sobre el futur de Catalunya’ i voluntat d’avançar cap a una resposta democràtica ‘en el marc de la seguretat jurídica’. Tots dos presidents surten amb un comunicat acordat en què no es menciona la constitució espanyola.

OC

2018 19/20

33vilaweb.catAnuari 2018 PA Í S E U R O PA F R A N Ç A E S PA N YA M Ó N F E M I N I S M E C R O N O L O G I A

20 de desembre. El Tribunal Constitucional espanyol anul·la parcialment la llei de les Illes contra la mort del brau

Amb aquesta decisió, les co-rregudes taurines a les Illes Balears hauran d’acabar amb la mort de l’animal, perquè es retorna a la situació legal an-terior sobre benestar animal.

21 de desembre. Mobilitzacions a Catalunya contra el consell de ministres espanyol

Milers de persones omplen els carrers de Barcelona un any després de les eleccions imposades pel 155, data en què el govern espanyol fa un consell de ministres a la ciutat. El matí és marcat per les protestes pacífiques vora la Llotja de Mar, on es fa el consell. Tot plegat per a fer veure al president espanyol Pedro Sánchez que a Cata-lunya no és benvingut. A la tarda, manifestació unitària multitudinària sota el lema ‘Tombem el règim’.

a participar en una ‘coalició electoral sobiranista estatal’ però refusen d’afegir-s’hi.

22 de desembre. Mig miler de morts en el tsunami d’Indonèsia

El tsunami colpeja la cos-ta oest de Java i de l’extrem sud de l’illa de Sumatra, on les males condicions me-teorològiques dificulten les tasques dels equips de rescat i les organitzacions d’ajuda humanitària.

27 de desembre. El PP i Ciutadans culminen l’acord amb Vox a la mesa del parlament andalús

Vox obté un representant a la mesa del parlament anda-lús gràcies al suport del PP i Ciutadans. A canvi de la cadira d’una secretaria, els dotze diputats de Vox voten a favor que Marta Bosquet (Ciuta-dans) presideixi el parlament.

27 de desembre. El TS s’imposa per jutjar els presos i cedeix els acusats de desobediència al TSJC

21 de desembre. Les Corts Valencianes aproven el darrer pressupost de la legislatura

La tramitació del pressupost s’aprova sense cap sobresalt: el text arriba a les Corts amb un pacte previ entre les tres forces que donen suport al Consell i destaquen que és un punt de partida per a la legislatura vinent.

22 de desembre. Les armilles grogues de Catalunya Nord se solidaritzen amb els presos polítics

Uns dos mil manifestants tallen la AP-9 que connecta amb la Jonquera. A la concen-tració també hi assisteixen manifestants del Principat.

22 de desembre. Més per Menorca decideix de no participar en les eleccions europees

L’assemblea del partit acorda de no concórrer a les euro-pees i ha dóna llibertat de vot als adherits. Segons que diuen, els havien convidat

La causa del Suprem resta amb dotze acusats, tots de malversació i rebel·lió: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joa-quim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bas-sa, Carme Forcadell, Meri-txell Borràs, Carles Mundó i Santiago Vila. En canvi, els acusats de desobedièn-cia que seran jutjats al TSCJ són Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Mireia Boya.

28 de desembre. Es mor Amos Oz, intel·lectual i escriptor israelià

Un dels grans escriptors de les lletres israelianes es mor a setanta-nou anys. Va de-fensar sempre una solució política entre Israel i Palestin, i va ser molt crític amb els as-sentaments jueus a Palestina. Entre les seves obres, traduï-des a quaranta-cinc idiomes, destaquen títols com Un altre lloc, Una pau perfecta, El ma-teix amor i Un conte d’amor i foscor.

ELISABETH MAGRE

2018 20/20

L’ANUARI VILAWEB 2018