anvi climàtic i crisi energètica: solucions comunes Documents de les jornades organitzades per OCEAS

Papers de sostenibilitat

Canvi climàtic i crisi energètica:solucions comunesDocuments de les jornades organitzadesper OCEAS.

Laia CapdevilaAglaia GómezDani Gómez(coordinadors)

132008

13

Can

vi c

limàt

ic i

cris

i ene

rgèt

ica:

so

luci

ons

co

mun

es. D

ocu

men

ts d

e le

s jo

rnad

es o

rgan

itza

des

per

OC

EA

S.

La present publicació recull el procés i les ponències presentades

durant la realització de les primeres jornades de l’OCEAS, Canvi

Climàtic i Crisi Energètica, solucions comunes, així com les

conclusions dels grups de treball que van tractar diversos aspectes al

llarg del procés.

Durant les jornades, amb la col·laboració de les entitats, experts,

investigadors i actors participants, es va treballar per a esbossar l’estat

de la qüestió en relació amb el canvi climàtic i la crisi energètica de

manera conjunta, explorant quines són les oportunitats i quins són els

riscos, abordant el problema no només des del punt de vista de les

tecnologies energètiques, sinó també des del punt de vista dels models

econòmics i socials que millor s’adaptin a l’escenari resultant d’aquesta

urgent i obligada transició energètica.

Aquesta publicació pretén esdevenir un dels primers documents que

planteja i posa en debat el repte conjunt de canvi climàtic i la crisi

energètica, com a parts d’una mateixa qüestió, i servir de punt de

partida per a continuar aprofundint el discurs i incitant a plantejar nous

dubtes i noves possibilitats i/o alternatives, així com ajudar en la recerca

conjunta de quins són els reptes més urgents del present. Alhora,

espera servir d’eina en el procés d’afinar i madurar el debat sobre les

energies renovables, l’eficiència energètica, la disminució absoluta dels

consums, etc. en diferents àmbits i sectors.

Paraules clau: Canvi climàtic, crisi energètica, model energètic, model

socioeconòmic, crisi ambiental, crisi de model, alternatives de societat,

decreixement.

ISBN 978-84-393-7841-9

132008


Canvi climàtic i crisi energètica: solucions comunesDocuments de les jornades organitzades per OCEAS.


BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIP

Canvi climàtic i crisi energètica: solucions comunes : documents de les jornades organitzades per OCEAS. – (Papers de sostenibilitat; 13) ISBN 9788439378419I. Capdevila Solà, Laia, dir. II. Gómez, Aglaia, dir. III. Gómez, Dani, dir.IV. Observatori de la Crisi Energètica i d’Alternatives de SocietatV. Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (Catalunya)VI. Col·lecció: Papers de sostenibilitat (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible [Catalunya]); 13 1. Canvis climàtics – Congressos 2. Política energètica – Congressos3. Energia – Estalvi – Congressos 504.38:351.824.11(061.3)

© Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidència Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)

Correcció: Josep Maria Nin LumbiarresTraducció al castellà: Aglaia GómezTraducció a l’anglès: Automàtic TransEdició a cura de: Sílvia Cañellas Boltà i Joan Maria Romaní Olivé

Disseny gràfic: Barcino Serveis GràficsMaquetació i composició: Ediciones Gráficas Rey, S.L.Impressió i copiatge del CD:ISBN: 978-84-393-7841-9Dipòsit legal:

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya no comparteix necessàriament les opinions expressades pels autors dels textos d’aquesta publicació.

�

Sumari

Sumari 3

Pròleg 7

Agraïments 9

1. Introducció

1.1. Què és l’OCEAS

1.2. El perquè de les jornades

1.3. El perquè de la publicació

11

13

15

15

2. Metodologia

2.1. Calendari i espais de les sessions

2.2. Participació i col·laboracions

2.3. Treball a la xarxa

2.4. Documentació base

17

19

21

25

26

3. Canvi climàtic i crisi energètica: riscos i solucions comuns

Marcel Coderch

3.1. El Club de Roma va donar el senyal d’alarma

3.2. Ja no podem continuar negant la realitat

3.3. El discurs productivista renovat

3.4. Un escenari «tendencialmente virtuós»

3.5. Cap a un món amb «urgències energètiques»?

37

39

42

44

45

50

�

Papers de sostenibilitat · 13 · Sumari

4. Algunes reflexions a mode de contextualització

4.1. Crisi energètica i canvi climàtic: problema o oportunitat? Joaquim Corominas

4.2. Percepció pública, política, comunicació i avaluació participativa del canvi climàtic. J. David Tàbara

4.3. Bali, o com vestir de seda la mona. Pedro Prieto

53

55

66

77

5. Reflexions dels grups de treball

5.1. Grup A: Discussió sobre la relació entre la crisi energètica, el model de producció agrícola i la seva vinculació amb el canvi climàtic

5.2. Grup B: Polítiques climàtiques i energètiques en l’àmbit regional

5.3. Grup C: Canvi climàtic, aigua i subministrament energètic, en el context mediterrani

5.4. Grup D: Canvi climàtic i crisi energètica, un repte conjunt

5.5. Debat general de les sessions tècniques

89

91

101

108

115

119

6. Formulació ciutadana de propostes per a la transició energètica

6.1. L’organització de la participació

6.2. La formulació de propostes

121

123

124

7. Presentació de l’estudi Anàlisi del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana (AMEEC)

131

8. Hem d’aprendre a viure d’una altra manera. Jorge Riechmann

137

9. Algunes conclusions

9.1. La forma

9.2. El fons: la crisi ecosocial

9.3. Les reflexions

151

154

155

161

�

Papers de sostenibilitat · 13 · Sumari

10. Participants 169

Acrònims i glossari 175

Índex de taules i figures 189

Annexos

Annex 1. Manifest fundacional de l’OCEAS

Annex 2. Esquemes per a la participació a la jornada oberta (01/12/07)

Annex 3. Citacions del debat de les sessions tècniques

193

195

199

203

Les publicacions del CADS 209

�tornar

Pròleg

L’energia és i serà un dels temes cabdals per al desenvolupament al nostre país i a tot el món. Aquest desenvolupament ha de passar de caòtic i desendre-çat a sostenible. Les darreres dècades hem viscut un període de fort desenvolu-pament econòmic basat en els combustibles fòssils, principalment, el petroli. En els propers anys, ben segurament, veurem com n’augmenta la demanda mundial però no l’extracció, i per tant el petroli esdevindrà cada cop més escàs i més car. Avui en dia és més i més evident que la situació energètica mundial, juntament amb la preocupació pel canvi climàtic, ens obligarà a canviar les formes de provisió d’energia, la qual cosa plantejarà reptes molt importants per al nostre país.

L’Observatori de la Crisi Energètica i d’Alternatives de Societat (OCEAS), creat el 2007 per un conjunt de persones preocupades per aquesta temàtica, ha portat a la discussió pública aquesta qüestió. El nom de l’entitat mostra una gran ambició, i fa explícita la seva voluntat de ser un observador de la situació present i futura de l’energia al nostre país i a nivell mundial. I no només pretén ser un observador neutre, sinó que també vol fer propostes alternatives per a la societat.

El futur de l’energia a Catalunya és també un tema d’interès per al Con-sell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) des de fa temps. El CADS ha impulsat l’elaboració d’un estudi que analitza la situació energètica de Catalunya i explora les relacions entre sectors econòmics i consum d’energia, que porta per títol Anàlisi del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana, del qual n’estem preparant la publicació. El que teniu ara a les mans inclou un re-sum d’aquest treball. El CADS, doncs, dóna suport a la reflexió i discussió críti-ques i alhora rigoroses referents als reptes energètics, com la que ha dut a terme l’OCEAS. Per aquest motiu ha volgut publicar els resultats de les primeres jor-nades de discussió organitzades per l’entitat, que si tot va bé, tindran continuï-tat els propers anys.

Gabriel Ferraté i Pascual President del CADS

�tornar

Agraïments

Aquesta publicació no hauria estat possible sense la contribució de dife-rents persones i entitats a diversos nivells. El projecte i el document han emer-git de la inquietud de diversos col·lectius i persones que, cadascú des del seu àmbit, han compartit coneixements, idees i reflexions per afrontar els reptes plantejats a la nostra societat.

Mostrem el nostre agraïment, doncs:

Als membres actius de l’OCEAS, per haver impulsat i sostingut la idea des de l’inici.

Al comitè científic, per compartir els seus coneixements sobre el fenò-mens de canvi climàtic i crisi energètica, i pels seus útils consells.

Als moderadors dels grups de treball, pel compromís assolit, la seva de-dicació i la contribució a centrar els debats, fent-los així més productius.

Als participants en les dues sessions tècniques, pel seu temps i les seves valuoses aportacions.

A tots els assistents de la jornada oberta, per l’interès i la motivació a participar que van mostrar.

A la Xarxa de Recerca en l’Educació per la Sostenibilitat i al Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social (2GES), per llur valuosíssima col·laboració, que va permetre la realització de la jornada oberta. I a AEREN, per cobrir la viabili-tat de les jornades.

A la Direcció General de Participació Ciutadana i al Departament d’Inno-vació, Universitat i Empresa, pel suport atorgat al projecte.

A l’Ateneu Barcelonès i a CITIES–UPC, per facilitar-nos espais de troba-da immillorables i tècnics disposats a ajudar-nos en tots els detalls.

A l’Eva Lavega, perquè sense una bona alimentació el debat no hauria estat tan fructífer. A les intèrprets, que van col·laborar en la comprensió de les ponències. I a l’Edu, per haver dedicat tot un dia a gravar.

A tots els que ens han dedicat el seu temps i que, d’una manera o altra, ens han animat en aquest projecte.

I, evidentment, al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, per haver fet possible aquesta publicació i haver contribuït a enriquir-la.

10

Papers de sostenibilitat · 13 · Agraïments

tornar

En resum, esperem que l’esforç de tots plegats, els vincles creats i el fruit del coneixement compartit serveixin com a impuls per seguir treballant en la recerca conjunta de noves maneres de pensar, sentir i actuar.

Gràcies.

tornar

1. Introducció

1�tornar

1. Introducció

1.1. Què és l’OCEASEls recursos energètics, la geopolítica, el canvi climàtic, el futur del pla-

neta: tots aquests són temes de portada als mitjans de comunicació. Plantejada com una evolució del sistema actual o bé com una ruptura d’aquest sistema, la transició energètica i, com a conseqüència, les transformacions econòmica i social, ja estan arribant al debat públic. Per tant, l’autèntic desafiament energè-tic del segle XXI se’ns presenta com una lluita doble: evitar les emissions i pro-curar-nos un subministrament d’energia net i realment sostenible.

Hem iniciat el camí, però només a mitges. Sense la inclusió de la més que probable crisi de subministrament energètic en l’equació, els nostres esforços no només seguiran sent tímids sinó que, a més, estarem posant en perill l’esta-bilitat econòmica i ambiental necessària per poder seguir el camí cap a una ve-ritable sostenibilitat energètica.

Per aquestes raons cal una entitat que tingui la capacitat de projectar sobre l’opinió pública i sobre els moviments socials de base una informació acurada i que tingui en compte les complexes interaccions entre consum ener-gètic, economia, estructura social i ecologia.

L’Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat (OCEAS) va néixer a finals de l’any 2006, com a resultat de la trobada de diferents entitats catalanes�; entitats del teixit associatiu sensibles a la situació energètica actual, moltes de les quals amb una especificitat notable en temes relacionats amb l’energia.

L’objectiu de l’Observatori és obrir un espai de debat i d’intercanvi d’informació diversa, contrastada i crítica davant del model energètic ac-tual. Alhora, vol conformar una plataforma mediàtica que sigui referèn-cia en tot allò relacionat amb els recursos energètics i la seva relació amb la societat i l’entorn.

Un dels objectius principals de l’OCEAS és treballar amb la informació relacionada i disponible sobre aquesta temàtica, convertir-se en una plataforma

1 AEREN, Barnamil, Ecoconcern, Ecologistes en Acció, Illacrua, Enginyeria Sense Fronteres, GCTPFNN i Grup d’Energia de l’Infoespai.

1�

Papers de sostenibilitat · 13 · Introducció

tornar

mediàtica que sigui referència, amb informació objectiva, contrastada i diversa, i generar un discurs propi, no suficientment present avui en dia en l’espai me-diàtic, que relacioni recursos energètics amb l’economia i la protecció del medi ambient.

Concretament, es vol respondre a campanyes publicitàries i institucio-nals, analitzar de forma constructiva informes d’altres entitats i també produir continguts propis que donin a conèixer les «bones pràctiques» que actualment ja s’estan produint a diversos punts del nostre territori.

Per fer possible la generació i la difusió d’aquest material hi ha d’haver una interacció entre molts i diversos actors. Per aquest motiu, l’Observatori va ser creat amb l’ànim de poder desenvolupar una funció de xarxa, tant mitjan-çant la col·laboració d’entitats que hi vulguin participar, com a través del con-tacte amb col·lectius o organitzacions d’altres sectors, amb qui es considera important de tenir un diàleg constructiu i productiu —universitats, entitats privades i administracions públiques.

Les xarxes s’han convertit en la principal forma d’expressió i d’organitza-ció col·lectiva, en nivell polític i en l’articulació d’accions de gran magnitud, de diferents àmbits i dels nous moviments socials.

Es considera que aquest és un bon mecanisme per enriquir el procés de formació i maduració del discurs de la població i per caminar vers una cons-trucció conjunta del que ens cal per a una nova manera de mirar i d’actuar en el món.

Amb aquesta fita, una de les primeres tasques va ser la presentació de l’Observatori i la recerca de suport i de noves col·laboracions al projecte. Fruit d’aquesta recerca, actualment l’OCEAS compta amb la col·laboració d’un gran nombre d’associacions i entitats de diferents àmbits així com de persones, a títol individual o com a professionals científics o investigadors2 —com és el cas de Joan Subirats o Carles Ibàñez—, a més del suport mostrat per altres entitats i persones, com la Universitat de Girona, l’IGOP�, Narcís Prat, Joan Martínez-Alier o Pedro Arrojo, sobre el manifest fundacional de l’OCEAS.

Les entitats promotores de l’Observatori, en decidir crear-lo, van escriure un manifest fundacional, que es reprodueix a l’annex I, amb l’ànim d’intentar trobar un denominador comú a partir del qual poder començar a treballar.

Després d’aquesta elaboració conjunta calia avançar en el treball coope-ratiu. Aquest és el motiu pel qual es va trobar interès a fer una trobada presen-

� Al web de l’Observatori es pot veure la llista actualitzada de persones i entitats adherides.3 Institut de Governança i Polítiques públiques.

1�


tornar

cial per als participants a l’Observatori, com a pas inicial per encaminar el rumb d’un treball conjunt, fent emergir coneixement com la suma de les aportacions. Així es planteja la realització de les primeres jornades de l’OCEAS, sota el títol Canvi Climàtic i Crisi Energètica, solucions comunes, amb l’objectiu d’establir unes bases sobre l’eix de reflexió de l’OCEAS, la crisi energètica i una qüestió de molta actualitat: el canvi climàtic, sumant esforços i compartint coneixements.

1.2. El perquè de les jornadesA les primeres jornades, celebrades a finals del 2007, es va intentar defi-

nir quins són els reptes més urgents en relació amb el medi ambient i la segure-tat energètica. Amb la col·laboració de les entitats, els experts, els investigadors i els actors participants, s’ha treballat des de l’inici del procés per esbossar l’estat de la qüestió amb relació al canvi climàtic i la crisi energètica de manera con-junta, explorant quines són les oportunitats i quins són els riscos, abordant el problema no només des del punt de vista de les tecnologies energètiques, sinó també des del punt de vista dels models econòmics i socials que millor s’adaptin a l’escenari resultant d’aquesta urgent i obligada transició energètica.

Les reflexions i els processos treballats en les primeres jornades, al vol-tant de si la crisi energètica pot ser un element de risc en la mitigació del canvi climàtic, poden ajudar que el punt de partida de posteriors iniciatives i projec-tes tingui fonaments més rigorosos i s’incloguin interaccions dels problemes relacionats amb l’energia que permetin fer emergir propostes innovadores i, al-hora, acurar i madurar el debat sobre les energies renovables, l’eficiència ener-gètica, la disminució dels consums, etc. en diferents àmbits i sectors.

1.3. El perquè de la publicacióLa publicació és una bona manera de concloure tot el procés i d’assolir

diversos objectius. D’entrada, permet donar un suport més ferm, tant físicament com conceptual, a les principals idees exposades i debatudes com també al ma-terial de treball generat prèviament, amb la finalitat que serveixi per a un treball posterior, tant de l’Observatori com de qui ho consideri d’interès. Però també la publicació es veu com un punt de confluència, per al mateix Observatori, d’in-formació, dades, propostes i suggeriments sobre els aspectes més rellevants en l’àmbit d’actuació de l’entitat, exposant alhora idees d’alguns sectors vinculats, argumentades durant les jornades, com a fruit dels debats dels grups o com a conseqüència del debat general.

Amb aquests objectius, la publicació comença a prendre una forma prò-pia, vinculada a les jornades, però només en part, ja que pretén esdevenir un

16


tornar

dels primers documents que planteja realment i posa en debat el repte conjunt de canvi climàtic i la crisi energètica. Així mateix, espera servir de punt de par-tida per continuar aprofundint el discurs i incitant a plantejar-se nous dubtes i noves possibilitats i/o alternatives, així com ajudant en la recerca conjunta de quins són els reptes més urgents del present.

D’altra banda, l’oportunitat de treballar en aquest projecte en col-laboració amb el CADS permet ampliar la visió i els horitzons al contingut d’aquestes pàgines.

tornar

2. Metodologia

1�tornar

2. Metodologia

Les jornades van consistir en tres sessions, distribuïdes en el temps, en-tre l’octubre i el desembre de 2007, amb l’objectiu que pogués haver-hi un perí-ode de reflexió i aprofundiment dels temes tractats a través de mitjans virtuals (intranet). El procés va tenir diferents fases, que es presenten a continuació:

Enviament de documentació introductòria

Informacions sobre l’articulació actual d’ambdós problemes —informes oficials a escala europea / mundial—, en forma d’un document introductori, avalat pel comitè científic de les jornades —inclòs al final del present capítol.

Ponències i debat de la primera sessió

Inicialment es va fer una ponència introductòria i una taula rodona amb tres ponents. Els temes tractats van servir per introduir el debat posterior, en què es van tractar els temes de manera més aprofundida, a través dels quatre grups de treball paral·lels. Al final del matí els moderadors de grup van exposar els temes principals de llur debat.

Treball en xarxa Durant tres setmanes es va desenvolupar el debat i es van establir uns elements prioritaris amb relació a cada grup de treball. Els moderadors de grup van ser els encarregats de garantir una dinamització, una coherència en els debats, i d’esbossar les línies comunes d’interès.

Debat i assentament de bases consensuals

A la segona sessió de treball es van posar en comú els te-mes desenvolupats per cada grup i es continuà el treball de grups, per perfilar els intercanvis virtuals d’informació. Es plantegen els elements considerats essencials en l’àmbit de les jornades —per a tots els grups.

Jornada oberta La tercera sessió s’inicià amb una ponència introductòria, seguida d’una presentació del treball desenvolupat en les setmanes anteriors. A la tarda es va obrir un debat amb els assistents, facilitant llur participació, així com l’aprofundi-ment en la informació, mitjançant la separació en grups te-màtics, corresponents als del primer bloc. L’acte va finalitzar amb una ponència de cloenda en què es va reflexionar sobre totes les aportacions fetes al llarg del període de treball i es va animar a seguir construint coneixement i noves maneres de fer i viure.

2.1. Calendari i espais de les sessionsLes jornades es van dur a terme en tres sessions separades en el temps,

fet que va permetre aportar nous elements al debat i la reflexió en cada una.

20

Papers de sostenibilitat · 13 · Metodologia

tornar

L’emplaçament cèntric de les jornades tècniques va facilitar la participació de persones provinents de diferents indrets, i la capacitat de les aules de la UPC, així com l’ambient universitari, va facilitar la trobada d’un nombre notable de persones interessades en els temes tractats.

Programa de les Jornades

Primera jornada, de treball: dissabte, 27 d’octubre de 2007. Ateneu Barcelonès

9:00 - 10:00 h Introducció: Situació del canvi climàtic i la crisi energètica. Realitats entre-llaçades.

Ponent: Marcel Coderch

10:00 - 11.30 h Taula rodona. Anàlisi del discurs mediàtic sobre el canvi climàtic i la manca de discurs al voltant de la crisi energètica.

Moderador: Jordi BiguesPonents: Pedro Prieto, Joan David Tàbara, Joaquim Coromines.

11:30 - 11:50 h Pausa, cafè

11:50 - 13:45 h Sessions de treball paral·leles.

a) Relació entre la crisi energètica i el model de producció agrícola i la seva vinculació amb el canvi climàtic.

Moderadora: Mónica Vargas.

b) Polítiques climàtiques i energètiques en l’àmbit regional

Moderador: Juan Martínez Magaña

c) Canvi climàtic, aigua i subministrament energètic en el context mediterrani.

Moderadors: Carles Ibàñez y Julia Mérida

d) Canvi climàtic i crisi energètica: un repte conjunt

Moderador: Daniel Gómez.

13:45 - 14:30 h Conclusions de la primera jornada. Posada en comú, establiment de les qüestions principals per al debat.

Moderador: Jordi Bigues

Segona jornada, de treball: 16 de novembre de 2007. Ateneu Barcelonès

16:00 - 16:�0 h. Introducció a la tasca de la segona sessió. Revisió general dels debats a la intranet.

16:�0 - 18:�0 h. Treball per grups.

18:30 - �0:00 h Debat final. Conclusions i reflexions dels grups, posada en comú i establi-ment d’unes bases comunes de les jornades, com a punt de partida.

Moderador: Lluís Reales

21


tornar

Tercera jornada, divulgativa: 1 de desembre de 2007. Aula Màster, Campus Nord, UPC

10:30 h. Acollida dels assistents.

11:00 - 1�:15 h Ponència inaugural. El canvi climàtic i la crisi energètica. Riscos i solucions comuns.

Ponent: Marcel Coderch

1�:15 - 13:00 h Presentació de les primeres conclusions del debat de l’equip científic.

Ponent: Dani Gómez

13:00 - 14:00 h Presentació de l’estudi «Anàlisi del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana»

Ponent: Jesús Ramos

14:00 - 15:30 h. Dinar*

15:30 - 17:30 h. Sessions paral·leles.a) Relació entre crisi energètica i model de producció agrícola i la seva

vinculació amb el canvi climàtic.

Conductor i dinamitzador: equip �GES

Moderadora tècnica: Mónica Vargas.

b) Polítiques climàtiques i energètiques en l’àmbit regional.


Moderador tècnic: Juan Martínez Magaña

c) Canvi climàtic, aigua i subministrament energètic en el context mediterrani.


Moderador tècnic: Xavier Cazorla

d) Canvi climàtic i crisi energètica: un repte conjunt

Conductor i dinamitzador: equipo �GES

Moderador tècnic: Daniel Gómez.

17:45 h. Aún no hemos aprendido a vivir sobre este planeta. Reflexiones acerca del calentamiento global y la crisis energética.

Ponent: Jorge Riechmann

* A càrrec d’Eva Lavega, amb productes d’estació i biològics, de productors locals.

2.2. Participació i col·laboracions

Com s’ha exposat més amunt, les jornades constaven de diverses sessi-ons presencials i d’un treball a la xarxa. La preparació i el desenvolupament de tot aquest procés, doncs, implicava persones a diferents nivells, com s’explica detalladament a partir del punt següent.

22


tornar

A mode de síntesi, per a la preparació de la documentació i l’estructura de les jornades es va comptar amb el comitè científic; per conduir i vetllar pel correcte desenvolupament del debat als grups de treball es va demanar la col-laboració a uns moderadors de grup; per posar un context al debat al principi de cada bloc —primera i tercera jornades— es va poder gaudir de diverses po-nències; per enriquir el debat i aportar visions diferents, es va poder tenir la participació d’un nombre rellevant de persones, de manera presencial i via In-ternet i intranet.

Comitè científic

En l’organització de les jornades es va creure convenient que hi hagués un comitè científic, encarregat de fer un seguiment de la documentació prepa-ratòria, per dotar-la de rigor en el contingut específic, i també un enfocament prou ampli i aclaridor, ja que cada membre és expert en un camp diferent.

Atès que les persones en qui vam pensar no disposaven de massa temps, vam optar per sol·licitar una col·laboració a distància —a través d’Inter-net i del telèfon—, fet que ens va permetre de comptar amb el coneixement de persones que es troben a distàncies notables.

Les persones que han constituït el comitè són:

– Pep Canadell :

Llicenciat en Biologia, doctorat en Ecologia Terrestre, UAB. Director executiu del «Global Carbon Project» (CSIRO – recerca marina i at-mosfèrica. Austràlia)

– Ramon Folch :

Doctor en Biologia, socioecòleg. Els seus camps d’actuació són la re-cerca i la gestió territorial i urbanística des d’una aproximació soste-nibilista.

– Anna Maria Geli :

Rectora de la Universitat de Girona. Té una llarga trajectòria en temes d’educació ambiental.

– Josep Enric Llebot:

Catedràtic de Física de la Matèria Condensada del Departament de Física de la UAB. Actualment centra la seva recerca en l’àmbit de la física ambiental, especialment la climatologia física i el canvi climàtic.

2�


tornar

– Mariano Marzo:

Catedràtic d’Estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia del Petroli a la Facultat de Geologia de la UB. És membre de l’American Association of Petroleum Geologists i de la European Association of Petro-leum Geoscientists & Engineers i soci d’honor d’AEREN.

– Enric Tello:

Doctor en Història Contemporània i catedràtic del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la UB.

– Maria Àngels Alió:

Professora titular del Departament de Geografia Humana de la Facul-tat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Coordina-dora del Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social (2GES).

Grups de treball i moderadors

Els grups de treball van ser l’element clau de les jornades, uns espais amb un nombre reduït de participants, que permetia un major intercanvi d’opinions i coneixements, però, alhora, un intercanvi ric en contingut, gràcies a la diversitat de disciplines dels assistents. És aquí, per tant, on es va desenvolupar la major part del debat i la reflexió, que després es va posar en comú amb la resta de grups amb un primer estadi de consens. Els quatre grups escollits són els següents:

a) Relació entre crisi energètica i model de producció agrícola i la seva vinculació amb el canvi climàtic.

b) Polítiques climàtiques i energètiques en l’àmbit regional

c) Canvi climàtic, aigua i subministrament energètic

d) Canvi climàtic i crisi energètica, un repte conjunt

Atesa la importància dels grups, vam sol·licitar la col·laboració de persones amb experiència entorn dels temes específics de cada grup —els agrocombusti-bles, l’aigua, les polítiques energètiques, d’internacionals a regionals, o el context geopolític de l’energia— perquè ens ajudessin a delimitar els temes de debat, amb la qual cosa es concentraven els esforços i s’aprofundia en els discursos.

Ponents i moderadors dels debats

– Marcel Coderch

– Joaquim Corominas

2�


tornar

– Pedro Prieto

– Joan David Tàbara

– Jorge Riechman.

Es va buscar que els ponents que van participar a la primera i a la tercera jornades tinguessin visions complementàries, amb la finalitat que oferissin un ventall prou ampli de punts de vista als assistents, en el marc d’un temps limitat. A la primera jornada es va treballar aquesta complementarietat especialment a la taula rodona —en la qual participaren Joaquim Corominas, Pedro Prieto i Joan David Tàbara—, en què es va demanar a cadascun d’ells que donés un enfocament diferent a la seva part.

Així mateix, a les dues sessions tècniques es va comptar amb la col-laboració de periodistes per moderar les ponències, a la primera sessió, i el debat, a la segona —Jordi Bigues i Lluís Reales, respectivament—, que amb la seva con-tribució van permetre debatre el problema també des d’una altra òptica.

Participants de les sessions de treball

Els �� participants de les dues primeres sessions van ser convidats en funció de diversos criteris. Inicialment es va obrir la participació als membres de l’Observatori, ja que un dels objectius d’aquest esdeveniment era oferir un espai de trobada presencial a les persones que havien manifestat interès en els objectius de l’OCEAS. A més, amb la col·laboració dels moderadors de grup es va buscar la participació de persones que poguessin enriquir el debat, gràcies a llur experiència i llurs visions sobre les temàtiques a debat, sempre amb l’ànim de fer aportacions constructives, ja que el temps disponible per dur a terme els processos de reflexió era limitat. D’aquesta manera hi va haver la participació de persones provinents de sectors diversos —associacionisme, administracions lo-cals, empresa, àmbit acadèmic, etc.— i de diferents punts del territori català i de l’Estat espanyol. Per facilitar aquesta participació es van utilitzar la intranet i la llista de correu electrònic com a eines per permetre la comunicació de persones que no podien fer-ho presencialment.

La tercera sessió va ser oberta al públic, prèvia inscripció a la pàgina web, que va rebre un total de 94 participants.

En aquesta jornada, feta l’� de desembre, es va programar una sessió de parti-cipació activa dels assistents en la qual va col·laborar el Grup de Geògrafs per l’Ecolo-gia Social. Aquesta sessió, dividida en quatre grups que funcionaven simultàniament, estava organitzada en dues parts: una primera en què es van presentar els trets més rellevants de les conclusions de cada grup de treball tècnic —previ a la tercera jorna-da—, i una segona, on es demanava la participació activa dels assistents.

2�


tornar

Per a aquesta segona part es va preparar un material de debat i propostes col·lectives relacionades amb el tema presentat prèviament. Aquest material, consis-tent en una matriu específica per a cada grup4, es preveia que fos treballat per grups entre 4–6 persones de manera que les propostes fossin plasmades a la mateixa ma-triu i posteriorment passessin a ser debatudes entre tots els assistents a la sessió.

El resultat d’aquest procés de consulta és una llista de propostes ciutada-nes molt heterogènia. Aquestes propostes es poden llegir al capítol 6 —detalla-des en funció de la sessió en què van ser formulades�.

D’altra banda, s’ha utilitzat aquesta llista per completar i enriquir les propostes fetes durant el treball previ al dia �, de manera que les propostes que presentem des de l’Observatori són una combinació de la feina feta durant les tres sessions.

Altres col·laboracions en l’organització

L’organització de les jornades ha comptat amb el suport d’entitats i asso-ciacions la qual cosa ha permès d’enriquir i consolidar el procés. Tot seguit en fem una relació:

• Entitats que formen part de l’OCEAS.

• Subdirecció General d’Educació i Informació Ambiental, Departament d’In-novació, Universitat i Empresa i Direcció General de Participació Ciutada-na.

• Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, que ha fet possible la publicació dels resultats de les jornades i l’aportació de documentació de re-ferència per als debats.

• Xarxa de Recerca en l’Educació per la Sostenibilitat i Geògrafs per l’Ecologia Social (2GES), que va contribuir en l’organització de la tercera sessió.

• Fundació ESICO.

• CITIES-UPC i Ateneu Barcelonès, en la reserva d’espais.

2.3. Treball a la xarxaAbans de la primera sessió es va crear una llista de correu per a tots els

participants, gràcies a la qual es va enviar documentació introductòria a princi-

4 Vegeu l’annex 2.� S’ha procurat respectar la redacció original, tot i que en alguns casos ha calgut introduir modificacions per mi-

llorar la comprensió del seu contingut.

26


tornar

pis d’octubre. Així mateix, es va donar a conèixer la intranet. A la primera sessió de treball es va presentar oficialment la intranet de l’OCEAS com a espai de treball. Després d’aquest moment la majoria de participants es va donar d’alta i es va començar treballar en els quatre grups.

Així mateix, la intranet serveix encara com a reservori de documents, com a agenda i com a lloc de consulta de les ponències, les presentacions, els articles, etc. que es van anar generant durant les jornades. L’aspecte de la intra-net es mostra a la figura 2.�.

Figura 2.1. Interfase dels espais de treball de la Intranet de l’OCEAS

Font: elaboració pròpia

2.4. Documentació baseCom que les temàtiques tractades a les jornades poden conduir a un

debat extremament general, a més que es pretenia fer un treball conjunt entre persones de diversos àmbits, es preparà un document base que presenta les pre-ocupacions sobre el canvi climàtic i la crisi energètica que inspiren les jornades i, específicament, els debats que es desenvoluparen durant el procés. Va ser molt útil per homogeneïtzar el punt de partida.

El document base, que es reprodueix a continuació, va ser preparat des de la coordinació de les jornades i validat pel comitè científic.

2�


tornar

Document base: canvi climàtic i crisi energètica

Introducció

Amb la publicació de l’informe Stern a finals de 2006 i del Quart Informe d’Avaluació de l’IPCC durant els primers mesos de 2007, el consens científic ha arribat a la política i als mitjans: l’escalfament del clima és evident i existeix un grau força alt de certesa sobre el seu origen humà.

Aquest consens servirà, entre altres coses, per continuar l’impuls donat pel Protocol de Kyoto, ja que els seus objectius expiraran el 20�2. Diversos governs, a tots els nivells, i institucions supranacionals ja han proposat políti-ques destinades a lluitar contra el canvi climàtic: les Agendes 2� Locals, el pre-vist Pla d’Acció per a la Mitigació dels Efectes del Canvi Climàtic 2008–2012 de la Generalitat de Catalunya, l’Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia Horizonte 2007–2012–2020 del Govern de l’Estat espanyol i, a una esca-la superior, el Programa Europeu per al Canvi Climàtic, amb iniciatives com el Sistema de Comerç d’Emissions i altres.

El principal objectiu comú de tots aquests programes és reduir les emis-sions de gasos amb efecte d’hivernacle, especialment el diòxid de carboni, emès en la combustió dels combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas natu-ral. Secundàriament trobem l’impuls de les energies renovables o netes, i de l’ús racional de l’energia6.

Malgrat aquestes actuacions, hi ha indicis que el consens entorn del pro-cés de canvi del clima en què estem immersos és potser massa tímid.

Estudis recents afirmen que l’IPCC —que analitzà dades fins al 2000 per a les seves projeccions— ha estat massa optimista en les seves previsions. Així, el Global Carbon Project (GCP) determina que la realitat està superant el pitjor dels escenaris previstos, tant pel que fa a la concentració de gasos amb efecte d’hiver-nacle com a la temperatura superficial de la Terra i el nivell del mar. Segons alguns autors, les causes s’han de cercar en la difusió del model econòmic del Primer Món a escala planetària, amb la consegüent acceleració de l’economia basada en l’ús massiu de combustibles fòssils de la Xina, l’Índia i d’altres països.

Per tant, l’augment cada cop més ràpid de les emissions que ha dut a la concentració atmosfèrica de CO

2 a �8� ppm l’any 2007, induirà una atmosfera

més càlida i canvis en el seu comportament.

D’altra banda, però, les emissions de CO2 no són l’única mesura dels

reptes de futur en relació amb el nostre model energètic. En el seu últim infor-

6 Exemples presos de la Estrategia Española de Cambio Climático y Energía Limpia Horizonte 2007–2012–2020. Madrid: Ministeri de Medi Ambient, 2007.

28


tornar

me de prospectiva energètica amb l’horitzó al 20�0, l’Agència Internacional de l’Energia afirma el següent:

El futur energètic que estem creant és insostenible. Si continuem com fins ara, el subministrament energètic per satisfer les necessitats de l’economia mundial durant els propers vint-i-cinc anys serà massa vulnerable al fracàs a causa de la desinversió, la catàstrofe ambiental o les sobtades interrupcio-ns del subministrament.

Figura 2.2. Escenari de referència del World Energy Outlook 2007

20.000

18.000

16.000

14.000

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

2005 2015 2025

0

Carbó

Petroli

Gas

Nuclear

Hidràulic

Biomassa

Renovables

Font: Agència Internacional de l’Energia, 2007

A més de la possibilitat d’una catàstrofe ambiental, reconeguda també per l’Agència Internacional de l’Energia, la mateixa Agència ens adverteix que en els propers 2� anys el subministrament energètic que necessita l’economia mundial estarà en perill a causa de la desinversió, la inseguretat i les interrupci-ons del subministrament.

La possibilitat d’una crisi energètica generalitzada, doncs, és un altre fac-tor importantíssim per a la lluita contra el canvi climàtic, que actualment no rep l’atenció que es mereix. La transició energètica cap a fonts netes requerirà grans inversions tant materials i d’energia com econòmiques, i un clima econò-mic favorable. Una possible recessió causada per un nou xoc petrolier podria endarrerir les mesures de mitigació planejades, i un declivi en els fluxos del

2�


tornar

petroli i del gas podria abocar a països com la Xina i l’Índia a plantejar-se la re-conversió del carbó en combustibles líquids per al transport, amb conseqüènci-es ambientals dramàtiques.

La importància del petroli

El primer repte en el subministrament energètic el protagonitzarà, sense cap mena de dubte, el petroli. Les tensions en el mercat actual, sovint explica-des parcialment amb arguments geopolítics i per la falta d’accés a les reserves, estan causades en última instància pel fet ineludible de la seva finitud i el seu repartiment desigual al llarg de l’escorça terrestre. Sense el petroli, la nostra societat, tal com és avui, no podria funcionar. El petroli és la principal font pri-mària d’energia mundial. Amb un 40 % del consum energètic comercial, és es-sencial per al transport de persones i mercaderies i per a la producció d’ali-ments.

El sistema de transport mundial gairebé depèn totalment del petroli: al 200�, el sector del transport va generar prop del 60 % de tota la demanda de petroli al món (i 2/� de la demanda a l’OCDE), de manera que els derivats del petroli van satisfer el 9� % de l’energia demandada pel transport. En els darrers trenta anys, l’ús del petroli en el sector del transport s’ha doblat als països de l’OCDE i s’ha triplicat a la resta. En aquest període, pràcticament tot l’augment de la demanda mundial de petroli s’ha generat en el sector del transport7.

El petroli, juntament amb altres combustibles fòssils com el gas natural —del qual obtenim majoritàriament els fertilitzants nitrogenats—, també té una importància cabdal per a la producció d’aliments. Malgrat que el consum energètic de l’agricultura és una petita part del consum energètic total —entre el � % i el � % als països industrialitzats i entre el 4 % i el 8 % als països en des-envolupament8—, aquest depèn fortament dels combustibles fòssils els quals, a més de finits i contaminants, es caracteritzen per un subministrament subjec-te a nombrosos riscos de futur. Els derivats del petroli fan possible la mecanit-zació i el transport, tant de la producció alimentària com de les matèries prime-res que la fan possible, a més de la producció de pesticides de síntesi. Altres inputs importants, com el necessari per fer possible la irrigació, també depenen del petroli de manera directa —maquinària necessària per a la construcció— o indirectament d’altres combustibles fòssils —com el gas natural, el carbó i tam-bé el petroli per a la generació d’electricitat destinada al bombeig d’aigua.

7 Energy Technologies Perspectives 20�0 (AIE, 2007)8 The energy and agriculture nexus (FAO, 2000)

�0


tornar

Perspectives de la futura crisi del petroli

Després de les crisis petrolieres de la dècada dels 70 del s. XX, els països industrialitzats van crear l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) perquè s’ocupés de garantir la seguretat del subministrament energètic. Des del �99� l’AIE ha publicat periòdicament informes amb pronòstics sobre el futur de l’energia, anomenats World Energy Outlook (WEO).

Una de les idees clau que es poden trobar en tots aquests informes, i que es pot qualificar de veritat convencional en el món energètic i econòmic, és que els recursos energètics són molt abundosos i suficients per suportar el creixement del consum que s’espera en el futur. No obstant això, en aquest sentit l’AIE ha anat variant el seu discurs, fent cada vegada més paleses les precaucions que mostra davant d’aquesta idea: hi ha raons tant polítiques com financeres perquè aquests recursos no es converteixin en producció que arribi al consumidor. Això, però, contrasta amb el que després s’assumeix per part dels destinataris dels estudis de l’Agència, els governs dels països industrialit-zats. Només en els últims anys, i a causa de la forta pujada dels preus del pe-troli, governs i institucions financeres han començat a fer previsions de futur amb preus energètics per sobre del que els informes de l’AIE esperaven —per exemple, ja al 2006 el govern espanyol va calcular uns preus del petroli mit-jans de 70 $ per al 2007, malgrat que l’AIE vaticinava el 2006 un descens gradual fins als 47 $ el 20�2.

A més de les raons polítiques i econòmiques que amenacen el futur del subministrament energètic, sobretot pel que fa al petroli i al gas natural, hi ha altres raons, com les limitacions geològiques que afecten els fluxos de produc-ció, especialment del petroli. En aquest sentit, l’AIE s’ha anat fent ressò del fe-nomen del zenit de producció de petroli, un fet incontestable quan es parla de jaciments o províncies petrolieres —tot jaciment o conjunt de jaciments arriba a un màxim en els seus fluxos de producció—, però que encara provoca molta polèmica quan es refereix al conjunt de la producció mundial de petroli. Ja al WEO �998, i coincidint amb la publicació del treball de Campbell i Laherrère «The End of Cheap Oil» a Scientific American, l’AIE va fer referència a aquest fenomen, encara que traient-li importància, ja que «el canvi tecnològic continu-arà desenvolupant-se, proporcionant increments de les reserves i menors costos de producció durant moltes dècades».

Encara que el problema principal per estudiar el futur dels fluxos de producció de petroli és la mala qualitat de les dades (sovint considerades secrets d’estat per part dels països productors), hi ha una sèrie d’indicis que ens obli-guen a repensar les projeccions més optimistes, ja no per al 20�0, sinó fins i tot a cinc anys vista, i a tenir en compte els seriosos riscos que afecten la producció de petroli.

�1


tornar

Manca de descobriments

El 2000, el servei geològic dels Estats Units (USGS) va publicar una va-loració de les reserves mundials de petroli9 que augmentava l’anterior estimació en un trilió de barrils. Això va portar l’AIE a afirmar en el seu WEO 2000 que «no cal esperar una crisi global de petroli» i a descartar pràcticament el factor geològic en les seves valoracions dels futurs fluxos de producció de petroli. De fet, l’informe de l’USGS s’ha convertit en la referència més citada en els estudis sobre la futura producció de petroli, i la causa principal de l’optimisme habitual sobre aquesta. Amb la perspectiva del temps, però, podem veure, per exemple, que el potencial de descobriments anunciat per l’USGS 2000 no s’ha complert ni de bon tros: en el període �996 – 20�0, l’USGS espera un total de nous des-cobriments de 9�9.000 milions de barrils; quan ja ha passat un �0 % del període estudiat, només un �� % d’aquests descobriments esperats s’han materialitzat�0. Perquè els pronòstics de l’USGS 2000 es compleixin, el ritme anual de descobri-ments actual s’hauria de triplicar durant els propers 2� anys.

Figura 2.3. Bretxa entre els descobriments i la producció

Font: Colin Campbell a partir de dades d’ExxonMobil

60

50

40

30

20

10

1930 1950 2050

0

1970 1990 2010 2030

Producció

Descobrimentsfuturs

Descobrimentspassats

Concentració de les reserves i la producció

Segons el WEO 2006, l’OPEP concentrarà el 42 % de la producció al 20�� —40 % en l’actualitat— i el 48 % al 20�0. Al final d’aquest període, el 70 % de les reserves de petroli estaran concentrades en l’Orient Mitjà i el Caspi. Traduint

9 US Geological Survey (2000): World Petroleum Assessment, 2000.�0 ASPO Holanda (2007): USGS WPA 2000, A look at expected oil discoveries.

�2


tornar

aquestes dades en dependència de les importacions, trobem que si el 2004 Europa depenia en un �8 % del petroli importat, el 20�� ho farà en un 7� % i el 20�0 en un 80 %. Es fa palesa la importància de les importacions, especialment per als països de l’OCDE, sobretot quan el WEO 2006 anuncia que per als països produc-tors de petroli no OPEP, s’espera un zenit de producció de petroli convencional el 20�0. Això deixaria dues terceres parts de les importacions de petroli dels països de l’OCDE en mans de l’Orient Mitjà i de Rússia, amb tots els dubtes respecte a la seguretat del subministrament en aquestes zones.

Inelasticitat del consum

El WEO 2006 identifica de manera clara el consum de petroli com a poc elàstic, atès que, principalment, aquest consum satisfà les necessitats de trans-port, vitals per al model econòmic imperant en els països industrialitzats i que està mancat actualment de substituts de la benzina o el querosè d’aviació. Això fa que l’argument clàssic que els preus més alts del petroli redueixen la seva demanda i faciliten la seva substitució han de ser revisats. Respecte a la deman-da als països en desenvolupament, l’AIE adverteix�� que els forts subsidis sobre els productes petrolífers en els països productors encara fan menys elàstica aquesta demanda, i que una vegada un país assoleix un PIB per càpita de �.000 $, apareixen les demandes d’una classe mitjana disposada a comprar cotxes, viatjar amb avió i comprar aparells consumidors d’energia.

Inversions necessàries

Com ja es va fer en l’anterior WEO, l’AIE quantifica�2 l’import de les in-versions necessàries per fer possible que es posi l’energia necessària a l’abast dels consumidors. I en aquest nou informe, l’AIE revisa les xifres a l’alça. Per assolir les quantitats previstes a l’escenari de referència, l’AIE preveu que cal-dran 20 bilions de dòlars en el període 200�–20�0, tres bilions més que en l’estimació anterior. Aquest increment es deu principalment a l’augment de cos-tos detectat en el sector del gas i del petroli, fet que reflecteix la progressiva di-ficultat i l’encariment de portar aquests hidrocarburs al mercat. Per a l’AIE, el preu del petroli es veu més influït pels canvis en les taxes de declivi dels camps que per la demanda de petroli, una manera velada de reconèixer la importància de compensar la davallada natural de la producció en els camps més vells, que tenen un pes proporcional més gran en el conjunt de la producció.

�� Medium Term Oil Market Report, juliol 2007 (AIE).�2 World Energy Outlook 2006, pàg. 40 (AIE).

��


tornar

Equilibri entre la demanda i l’oferta

Al marge de la discussió sobre les reserves totals de petroli que resten al món i la seva rellevància a l’hora de calcular el moment en el qual s’arribarà al zenit de la producció mundial, i atès l’escenari persistent d’alts preus que s’està donant des de l’any 200�, es fa necessària una revisió constant de l’equilibri dels mercats petroliers mundials. En el seu últim Medium-Term Oil Market Report�� (MTOMR), l’Agència Internacional de l’Energia fa una seriosa advertència: la situació dels mercats petroliers serà molt difícil d’aquí al 20�0, i el 20�2 la ca-pacitat excedentària de l’OPEP davallarà fins a nivells mínims.

Més endavant, i coincidint amb la publicació del World Energy Outlook 2007, l’Agència Internacional de l’Energia, en boca del seu economista en cap, Fatih Birol�4, és encara més explícita i contundent:

Així que 37,5 milions, d’una banda, és el que es necessita, i el que esperem són 25 milions de barrils, i això en cas que no hi hagi problemes ni retards i tot sigui puntual, la qual cosa és bastant rara. Així que tenim una bretxa de 12,5 milions de barrils diaris. Aquesta bretxa emergirà dintre dels pròxims set anys.

Les raons que dóna l’Agència per justificar aquesta preocupant situació són una demanda més forta del que s’havia pronosticat i els problemes geopolí-tics que han portat a revisar la capacitat excedentària de l’OPEP fins a només 2 mbd el 2009. De fet, l’AIE assumeix que no hi haurà expansions netes de la capacitat productiva d’Iraq, Iran i Veneçuela, i que els 0,� mbd perduts a Nigèria no estaran disponibles d’aquí al 20�2.

Segons el MTOMR del passat juliol, la taxa de declivi anual dels jaci-ments mundials de petroli és d’un 4 %. Això significa que, només per mantenir la producció actual, cada any s’han d’afegir �,2 milions de barrils diaris de nova producció. A aquests nous fluxos hauríem d’afegir el creixement de la demanda projectada. L’AIE afirma que si, malgrat tot, el creixement de la demanda fos menor del previst, d’un �,7 % en comptes del 2,2 %, només guanyaríem un any abans que el creixement de la demanda superés el creixement de la capacitat de producció.

�� Medium Term Oil Market Report, juliol 2007 (AIE).�4 Financial Times 7 novembre 2007: «Transcript: Interview with IEA chief economist», disponible en línea a

http://www.ft.com/cms/s/0/�c8940ca-8d46-��dc-a�98-0000779fd2ac.html?nclick_check=�. Una traducció al castellà es pot consultar a: http://www.crisisenergetica.org/article.php?story=2007��8�926�.

��


tornar

Figura 2.4. Desequilibris entre l’oferta i la demanda d’aquí a 2015

Font: Fatih Birol (AIE), Financial Times 7/��/2007

12,5 mbd

98,5 mbd

2015

25 mbdCapacitat necessàriaper compensarl’esgotament delsjaciments

Creixementde la demanda

Dèficit desubministra-ment

Previsiócapacitatproducció

Analistes independents�� han arribat a conclusions molt semblants a les del MTOMR de l’AIE, identificant la taxa de decrement dels jaciments mundials i enfrontant-la amb les noves capacitats de producció que s’esperen –un projec-te petrolífer tarda entre 7 i �0 anys en començar a produir des del seu descobri-ment, raó per la qual es coneix amb prou exactitud la nova capacitat de la que disposarem en els propers anys. Així, s’adverteix que, a partir del 20�0, la nova capacitat de producció que estarà disponible disminuirà fortament.

Tant si li diem «zenit del petroli», «manca de nova capacitat» o «manca d’inversions», els indicis són clars, l’esgotament dels camps de petroli i la reduc-ció dels descobriments provoquen una concentració de reserves i d’oportunitats d’exploració i desenvolupament en zones altament inestables i en gran part tancades a les inversions privades. I el petroli, fora d’aquesta categorització, amb més possibilitats teòriques també presenta les seves dificultats, ja siguin d’accés, en el cas del petroli d’aigües ultraprofundes o de limitació de fluxos, viabilitat energètica, econòmica i ambiental, en el cas dels petrolis pesats no convencionals del Canadà i Veneçuela –aquesta última, a més, forma part del grup que tanca les seves reserves a la inversió estrangera.

Som a temps per actuar?

Les limitacions al subministrament de petroli, ja siguin geològiques, ge-opolítiques o de manca d’inversió, amenacen no només l’actual model econò-

�� Vegeu «Megaprojects Update» de Chris Skrebowski (Petroleum Review, 2007).

��


tornar

mic i social, sinó també les possibilitats de transformar-lo. Una transició ener-gètica basada en l’estalvi, l’eficiència, la descentralització i les fonts energètiques renovables, necessitarà una economia i una organització social plenament fun-cionals i, almenys a curt i mitjà terminis, un subministrament suficient de com-bustibles fòssils. Si a això hi afegim les possibles mesures pal·liatives necessàri-es per als efectes indesitjats del canvi climàtic, s’entén la necessitat que aquesta transició sigui el més proactiva possible, ja que molt possiblement reaccionar simplement als problemes de subministrament energètic o ambientals només quan es presentin no produirà els millors resultats.

Figura 2.5. Escenari reactiu de mitigació del zenit del petroli

Font: Peaking Of World Oil Production: Impacts, Mitigation, & Risk Management (Hirsch et al.).

120

100

80

60

40

20

-20 -10 0

Anys abans / després del zenit del petroli

Pro

duc

ció

(mb

pd

)

10 20

0

Dèficit desubministrament

Demandaextrapolada

Mitigació

Subministrament = demanda

En aquest sentit, un estudi�6 encarregat pel Departament d’Energia dels EUA afirma que es necessiten almenys 20 anys per poder avançar-se als efectes del zenit del petroli, i que en el cas d’un zenit primerenc —amb aquest criteri, qual-sevol data abans del 2027—, no comptem amb cap solució que ens permeti una substitució no traumàtica. La crisi del petroli comportarà amb tota seguretat una crisi en el subministrament de combustibles líquids per al transport, però no es pot descartar, atesa la importància del transport en una economia cada vegada més globalitzada, que de retruc afecti l’estabilitat del sistema econòmic global i els costos de desplegament d’altres tecnologies energètiques.

�6 Peaking of World Oil Production: Impacts, Mitigation, & Risk Management. Science Applications International Corporation (SAIC- DOE, 200�).

�6


tornar

A mode de conclusió

El problema que afrontem actualment rau en el fet que el nostre model energètic ha arribat a produir quantitats de CO

2 capaces d’afectar significativa-

ment l’equilibri climàtic del planeta, que han fet inevitable un canvi climàtic del qual ja comencen a notar-se els efectes. Això no obstant, tot just ens comencem a prendre el problema seriosament quan ens acostem als límits dels recursos energètics fòssils de més qualitat, amb una dinàmica que obvia els imminents problemes de subministrament.

Així doncs, l’autèntic desafiament energètic del s. XXI se’ns presenta com una lluita doble: evitar les emissions i procurar-nos un subministrament d’ener-gia net i veritablement sostenible. Hem iniciat el camí, però tan sols a mitges. Sense la inclusió de la més que probable crisi de subministrament energètic en l’equació, els nostres esforços no només seguiran sent tímids, sinó que a més a més estarem posant en perill l’estabilitat econòmica i ambiental necessàries per poder seguir el camí cap a una veritable sostenibilitat energètica.

tornar


��tornar


Marcel Coderch, AEREN

Marcel Coderch és Doctor en Enginyeria de Telecomunicacions i Ciències Informàtiques (1981) per l’Institut Tecnològic de Massachusetts. Va ser fundador i vicepresident de l’empresa tecnològica TechFoundries, SA. Actualment és vicepre-sident de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT). És també el secreta-ri de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN) i membre del Capítol Català del Club de Roma. Des de l’any 2007 és conseller del CADS. Recent-ment ha redactat El Espejismo Nuclear: por qué la energía nuclear no es parte de la solución sino del problema, juntament amb Núria Almirón (ed. Los Libros del Lince. En premsa).

Ha arribat el moment en què ja no podem defugir d’enfrontar-nos a una si-tuació que és el resultat de les conseqüències que s’han anat acumulant en el decurs d’un període únic de creixement desordenat i extraordinari de la po-blació, d’èxits tecnològics i científics, i de grans realitzacions econòmiques.

Aurelio Peccei, fundador del Club de Roma, 1971

3.1. El Club de Roma va donar el senyal d’alarmaA finals dels anys �960, en una època en què després de dues dècades de

fort creixement econòmic la fe i l’optimisme envers el progrés tecnològic i eco-nòmic eren més potents que mai, un grup d’empresaris, científics, humanistes i economistes constituïen el Club de Roma per estudiar els reptes que la huma-nitat tindria de cara al seu futur. El seu primer projecte, encarregat a un grup d’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT), tenia per ob-jectiu entendre la interrelació entre els factors que feien possible el creixement econòmic, així com quins d’aquests factors –població, producció agrícola, ener-gia i recursos minerals, producció industrial o contaminació– podien arribar a limitar un creixement que, en aquells moments, semblava que res no podia aturar.

�0

Papers de sostenibilitat · 13 · Canvi climàtic i crisi energètica: riscos i solucions comuns

tornar

El resultat va ser un petit llibre publicat l’any �972 i titulat Els límits del creixement,�7 que en un moment d’eufòria pel desenvolupament massiu de l’energia nuclear, en què res no feia pensar en l’escassetat dels recursos energè-tics i minerals, i amb un important creixement demogràfic, va suposar tot un xoc perquè els models matemàtics utilitzats pels científics del MIT pronostica-ven un col·lapse del sistema econòmic mundial cap a la segona meitat del segle XXI, a menys que es prenguessin mesures per limitar el creixement. Aquest hi-potètic col·lapse es produiria per la combinació d’un progressiu esgotament dels recursos naturals, per superpoblació i per un augment desmesurat dels re-sidus i de la contaminació.

En els anys posteriors a la seva publicació, l’estudi fou objecte d’una crítica ferotge, provinent al menys de quatre fronts. En primer lloc, del món industrial i empresarial que el considerava una amenaça per als seus interessos econòmics. També molts economistes professionals el van atacar perquè posava en qüestió moltes de les seves teories i sobretot el domini que tenien els seus consells sobre el món polític. L’església catòlica trobà inacceptable que la super-població pogués ser una dels causes del problema, i l’esquerra política del món occidental ho considerà una maniobra de la classe dominant per convèncer els treballadors que el paradís proletari que prometia el comunisme de la abundàn-cia no era un objectiu assolible. Amb una coalició d’interessos com aquesta no és d’estranyar que hi hagués una forta reacció en contra dels autors i dels patro-cinadors, que eventualment va aconseguir desprestigiar l’estudi als ulls de la majoria del públic i dels especialistes, fins al punt que encara avui se sol consi-derar un exemple del que alguns diuen que no han de fer els científics: intentar aplicar els seus coneixements a la resolució de problemes socials.

Tres dècades després de la seva publicació, només en queda el tímid record d’un llibre que va pronosticar una catàstrofe i que es va equivocar de totes totes, ja que els fets, suposadament, l’haurien desmentit. Fou Ronald Bailey, editor de la secció de ciència de la revista de negocis Forbes, qui més va contribuir a difondre aquesta opinió al publicar l’any �989 un article en el qual deia que l’estudi pronosticava que «el petroli s’acabarà el �992, el mercu-ri el �98�, l’estany el �987 i el coure, el plom i el gas natural, el �99�», i com que res d’això havia succeït, acusava els autors d’haver-se equivocat en els seus pronòstics i per tant en la idea que hi ha límits al creixement. En un llibre posterior,�8 publicat el �99�, Bailey no solament reitera aquesta acusació, sinó que afirma que totes les prediccions de l’informe del Club de Roma fetes el �972 han estat errònies.

�7 L’edició original es pot trobar encara a algunes biblioteques universitàries de Barcelona, i se n’ha publicat recent-ment una actualització: Meadows, D. (et al), Los límites del crecimiento: 30 años después, Galaxia Gutemberg, 2006.

�8 Bailey, R., Ecoscam: The false prophets of ecological apocalypse. St. Martin Press, EUA, �99�.

�1


tornar

Les acusacions de Bailey són, senzillament, falses. Se serveix del fet que els autors foren els primers en calcular el quocient reserves/producció per a un con-junt de matèries primeres per fer dir als autors allò que no es diu enlloc en el lli-bre: que aquest quocient és una predicció de la data d’esgotament. De fet, en una nota a peu de pàgina s’explica perfectament d’on surten i què signifiquen aquestes xifres, i a més a més, es fan altres càlculs suposant que en el decurs dels anys les reserves poden multiplicar-se per cinc i amb diferents taxes de creixement dels consums. La qual cosa demostra que Bailey no va llegir el llibre amb gaire atenció, ja que si ho hagués fet s’hauria adonat també que els diferents escenaris analit-zats plantegen un possible col·lapse econòmic cap a la segona meitat del segle XXI, i per tant difícilment podem considerar desmentides unes projeccions que es re-fereixen a fets que poden o no succeir d’aquí a unes dècades.

Nogensmenys, aquesta opinió negativa és avui segurament majoritària, i gràcies a Internet la idea que el Club de Roma es va equivocar s’ha popularitzat tant que ja ni cal dir quins són els errors.�9 N’hi ha prou amb repetir que va pronosticar una catàstrofe que no ha tingut lloc i que, per tant, el concepte que hi ha límits al creixement econòmic és erroni. La realitat, però, és diferent, com es pot comprovar fàcilment llegint el llibre. Les conclusions dels autors eren bàsicament tres:

• Que si continuaven les tendències de creixement econòmic exponencial de la dècada de �970, s’arribaria als límits del planeta en algun moment dels cent anys següents, fet que provocaria un accentuat declivi de la capacitat de producció agrícola i industrial, i de població.

• Que aquestes tendències es podien alterar i que, si es feia a temps, el món podia assolir una condició «d’estabilitat ecològica» que seria sostenible fins molt més enllà en el futur.

• Que per tenir èxit en aquesta segona opció, com més aviat comencéssim els esforços per limitar el creixement, millor; i al revés: com més triguéssim, més difícil i més traumàtica seria la transició.

Avui, quan ens acostem a la primera dècada del nou segle, l’actitud envers l’informe del Club de Roma, i sobretot envers la necessitat de limitar el creixement econòmic, sembla que comença a canviar20 a causa de dues cir-cumstàncies que, d’una manera o altra, vénen a confirmar allò que els autors d’aquell informe entreveien: la més que probable arribada al zenit de producció

�9 Hi ha excepcions, com ara SImmonS, Matthew R. Revisiting the Limits to Growth: Could the Club of Rome have been correct after all? 2000, http://www.energybulletin.net/��2.html.

20 Fins i tot el Wall Street Journal, la bíblia del món econòmic i financer més conservador, ha publicat recentment un llarg article en primera plana recordant l’informe del Club de Roma: «New Limits to Growth Revive Malthu-sian Fears», WSJ, 24 de març de 2008.

�2


tornar

mundial de petroli (peak oil) en algun moment de la pròxima dècada, i el canvi climàtic provocat per les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle –conseqüència d’un consum desmesurat de combustibles fòssils. Aquestes cir-cumstàncies, i també la crisi alimentària que s’ha posat ja de manifest, poden ser considerades expressions concretes de l’esgotament progressiu dels recur-sos minerals i energètics, de la incapacitat del medi ambient per absorbir els residus industrials i de la superpoblació que l’informe del MIT assenyala com a indicadors de les dificultats amb què el procés de creixement econòmic es trobarà en el decurs del segle XXI.

Per tant, lluny d’haver desmentit el Club de Roma, els fets sembla que li van donant la raó, i malauradament la realitat cada cop se sembla més als pitjors escenaris, precisament perquè encara no hem fet res substancial per evitar-los.

3.2. Ja no podem continuar negant la realitatDels dos fenòmens apuntats, el canvi climàtic és el més present als

mitjans de comunicació i el que més atenció rep per part dels governs. Aques-ta preocupació té el seu origen a l’any �988 quan l’ONU i l’Organització Me-teorològica Mundial van crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (en anglès, IPCC) amb l’objectiu de disposar d’una opinió ci-entífica contrastada sobre els diferents aspectes relacionats amb el canvi cli-màtic d’origen antropogènic. Des d’aleshores, l’IPCC ha produït quatre infor-mes globals, el darrer dels quals es va fer públic el 2007. Si fins fa poc encara hi havia gent que posava en dubte les conclusions d’aquest grup de científics, l’últim informe és prou taxatiu com perquè aquests dubtes ja no tinguin avui cap raó de ser.

L’escalfament global provocat pel canvi de composició de l’atmosfera, producte de les emissions de diòxid de carboni, de metà i d’òxid nitrós, «és inequívoc, i és evident en les observacions dels increments de temperatures mitjanes de l’aire i dels oceans, del desglaç generalitzat i de l’augment del ni-vell mitjà del mar», diu l’últim informe de l’IPCC. I afegeix que «onze dels dotze últims anys més càlids estan entre els dotze anys més càlids des que hi ha registre instrumental (�8�0).» I podem afirmar, diuen, «amb un grau de confiança superior al 90 %,que l’increment de la temperatura mitjana global que s’observa d’ençà mitjans del segle XX és deguda a l’augment antropogènic de les concentracions de gasos amb efecte d’hivernacle.» Si continuen les emissions a un nivell semblant a l’actual o superior, «augmentarà l’escalfa-ment global i induirem molts canvis en el sistema climàtic global en el decurs del segle XXI, que molt probablement tindran efectes superiors als observats en el darrer segle.»

��


tornar

Evidentment, el sistema climàtic terrestre és un sistema enorme i molt complex, amb moltes inèrcies i múltiples llaços de realimentació (positiva i nega-tiva), i per tant difícil de simular i de preveure quins seran els efectes concrets de la pertorbació a què el sotmetem. En tot cas, si l’augment de temperatures és sig-nificatiu, el resultat només pot ser desastrós per a les formes de vida i per als ecosistemes que coneixem, precisament perquè aquests són el resultat de l’adap-tació evolutiva a unes condicions ambientals que ara canviem. Ens equivoquem, però, si pensem que «destruirem el planeta». El que destruirem no és el planeta ni la vida. El que sí que podem destruir és la capacitat del planeta per acollir-nos a nosaltres com a éssers vius i amb les condicions que han permès el nostre des-envolupament en els darrers mil·lennis. La Terra, sens dubte, es regenerarà, i amb tota seguretat desenvoluparà altres formes de vida adaptades a les noves circums-tàncies. No es tracta de «salvar la Terra» sinó de no destruir les actuals condicions d’habitabilitat de l’únic planeta que tenim per viure-hi.

El canvi climàtic, però, és un problema que s’ha gestat en el decurs de molts decennis, i que tindrà efectes també a molt llarg termini. Podríem dir que és un fenomen en una escala de temps que supera en molt la nostra esperança de vida i que, per tant, resulta difícil de comprendre i sobretot d’actuar-hi en conse-qüència. L’altre aspecte de la crisi que s’acosta, la limitació energètica fòssil, en canvi, es manifestarà molt abans, i segurament d’una manera més abrupta i imme-diata. No cal que s’esgotin els recursos fòssils. N’hi ha prou que no siguem capa-ços d’augmentar-ne anualment la producció. En el moment en què el consum energètic fòssil no pugui créixer, el sistema econòmic actual entrarà en crisi per-què el seu funcionament requereix un creixement continuat de l’activitat econò-mica i per tant dels consums energètics. Malgrat això, ambdues crisis són dues cares de la mateixa moneda, i per tant, la seva superació té aspectes comuns.

Es podria pensar que si entrem en una època d’escassetat energètica això farà que el problema del canvi climàtic esdevingui secundari, ja que si no tenim prou recursos fòssils per cremar, difícilment podrem enviar a l’atmosfera les quantitats de carboni que preveuen els escenaris més pessimistes. És cert que alguns dels escenaris de l’IPCC suposen uns nivells d’emissions que correspo-nen al consum d’unes quantitats de combustibles fòssils que no sembla fàcil que puguem assolir. Tot i així, com veurem, el que sí és clar és que les solucions que es proposen per mitigar la davallada de la producció de petroli comporten in-crements molt importants de les emissions que no farien sinó agreujar el pro-blema del canvi climàtic. Al menys a mitjà termini, doncs, una crisi petroliera probablement no significarà la reducció de les emissions, sinó, molt al contrari, un augment.

Quins són, doncs, els escenaris que podem entreveure si tenim en comp-te la interacció de les dues crisis, el Peak Oil i el canvi climàtic? No hi ha gaire

��


tornar

estudis que conjuminin aquests dos aspectes del problema, però n’hi ha un2� que és especialment interessant, si més no pel fet de qui el signa: el director del departament de recerca d’Electricité de France (EDF), una empresa que tot i tenir uns interessos molt obvis (la promoció de l’energia nuclear), fa una anàli-si crua i prou clarificadora. El que segueix és una descripció d’aquesta anàlisi, que en molts aspectes crec que és força correcta.

3.3. El discurs productivista renovatDavant la crisi energètica i climàtica que s’acosta, els qui en són més o

menys conscients però no volen, o no creuen possible, posar en qüestió el para-digma del creixement econòmic continuat, s’agafen a la tecnologia com a eina màgica per construir un discurs acceptable dins el paradigma econòmic vigent. Diuen, per exemple, que:

• És tècnicament possible dividir a la meitat els consums energètics sense re-duir els serveis que n’obtenim: podem aïllar millor els habitatges, fabricar cotxes amb consums reduïts, utilitzar energia solar tèrmica i fotovoltaica, etc. D’aquesta manera, reduirem els consums sense perdre comoditats i sense haver de canviar els hàbits.

• És possible produir grans quantitats d’electricitat sense generar emissions de CO

2, per exemple a partir d’energies renovables com ara la eòlica, o amb nucle-

ars. En el futur sabrem construir reactors nuclears més avançats que solucio-naran els problemes dels actuals, i també podrem capturar i emmagatzemar el CO

2 de les centrals de carbó. L’electricitat abundant serà per tant una part molt

important, potser la més important, del sistema energètic futur.

• Arribarà el moment en què podrem prescindir del petroli en els transports. El substituirem per biocarburants, de segona o tercera generació, per electri-citat, o fins i tot per hidrogen.

En definitiva, ens diuen que existeixen o existiran nombroses solucions tècniques que permetran construir un sistema energètic viable, sense petroli i sense emissions, i que això justifica continuar pensant en una trajectòria de consums creixents.

El principal problema és que, si es fan els números, totes aquestes «solu-cions» són poca cosa més que miratges i, a més, vénen acompanyades de res-pectius problemes. Però, el que és potser més important en relació amb el que aquí discutim: com que ara no són competitives en una economia de mercat, no

2� Bamberger, Y., Rogeaux, B. Quelles solutions des industriels peuvent-ils apporter aux problèmes énergétiques? Revue de l’Énergie, �7�, 2007.

��


tornar

es desenvoluparan només pel joc d’un mercat del qual se suposa que optimitza l’assignació de recursos. Sovint el ciutadà, fins i tot el que està realment preocu-pat pel futur, no accepta finançar els costos afegits que aquestes «solucions» comporten, i encara menys renunciar a consumir objectes o serveis d’elevat cost energètic, però baix cost monetari, perquè aquesta renúncia es veu més que compensada per les despeses d’altres que no volen assumir el mateix nivell d’es-talvi voluntari.

Potser fins i tot més important, però sovint oblidat, és que aquestes solu-cions necessitarien un marge de temps de 20 o �0 anys per al seu desplegament. Les decisions d’avui no modificaran significativament el sistema energètic abans del 20�0, i tot el que està en fase de recerca no serà operatiu abans del 20�0. És més, totes aquestes «solucions» descansen en la continuïtat del sistema indus-trial actual, que en més d’un 80 % depèn del fet que es pugui mantenir i incre-mentar l’extracció de combustibles fòssils, quan ja comencen a aparèixer altres problemes que no són menyspreables: per exemple, la manca d’aigua i l’escasse-tat de determinats materials com ara l’indi o el gal·li per fabricar cèl·lules foto-voltaiques, o el platí necessari per a les piles d’hidrogen.

El problema no és ja que no quedi petroli d’aquí a 40 o �0 anys, ni fins i tot que ens atrapi el Peak Oil, ja que en principi ho podríem compensar amb altres alternatives. El problema essencial és saber si serà possible desenvolupar aquestes solucions abans que sorgeixin les tensions socials que farien inviable qualsevol estratègia alternativa.

3.4. Un escenari «tendencialment virtuós»Les solucions que avui es proposen des del món polític, econòmic i me-

diàtic, fan referència sobretot a la necessitat de millorar l’eficiència energètica i de tirar endavant un desenvolupament voluntarista de les energies renovables, de la captura i emmagatzematge de CO

2 i, en alguns casos, de la nuclear.22 La

pregunta que ens hem de fer és si aquest conjunt de polítiques permetran o no evitar les dificultats que hem assenyalat.

Per respondre a aquesta pregunta, EDF ha construït un model que avalua la sostenibilitat física de les possibles trajectòries energètiques del món. El mo-del contempla uns escenaris realistes –que podem considerar molt moderats– de demanda energètica i de polítiques d’oferta, calcula les quantitats de cada energia primària necessàries any rere any, gestiona les eventuals substitucions

22 L’opinió de l’autor sobre l’energia nuclear és globalment negativa per un ampli ventall de raons que explica a CoderCh, M. i AlmIron, N. El espejismo nuclear. Por qué la energía nuclear no es parte de la solución, sino parte del problema. Barcelona. Ed. los libros del lince, 2008.

�6


tornar

entre elles, i calcula les emissions totals per a cada trajectòria. Es pot qualificar d’escenari «tendencialment virtuós» perquè no comporta cap ruptura amb el model econòmic i social actual, sinó que desenvolupa al màxim les polítiques energètiques que estan en discussió i que es consideren factibles.

En primer lloc, les hipòtesis de creixement de la demanda energètica són molt moderades: en els països de l’OCDE i de l’ex-URSS se suposa que el crei-xement mitjà en els propers 40-�0 anys serà només del 0,4% anual. En els paï-sos en desenvolupament se suposa un creixement demogràfic del 0,6% i dels consums per càpita de l’�,�%, cosa que fa que el creixement del consum ener-gètic sigui de l’�,7% anual –ben lluny del �,2% que han assolit en els darrers anys i del 2,4% que preveu l’Agencia Internacional de l’Energia. Es tracta, per tant, d’un increment de consum molt inferior al que correspondria a una simple projecció de la tendència actual, la qual cosa ja pressuposa un important esforç global d’eficiència i estalvi.

En segon lloc, es planteja una progressiva electrificació del transport. Si l’any 2004 l’electricitat cobria només un �% de les necessitats energètiques del transport, l’escenari preveu augmentar-lo fins el 4% el 20�0 i el ��% el 20�0. I també un important creixement de les renovables, multiplicant per quatre la biomassa tradicional, per vint els biocombustibles i per quatre la generació elèc-trica renovable. La generació nuclear es multiplicaria per tres en el mateix perí-ode 2004-20�0, fins arribar als �.000 GW. En aquest escenari, el consum d’energia primària seria el de la figura �.�.

Figura 3.1. Consum d’energia primària en l’escenari analitzat

Font: Bamberger i Rogeaux (2007) © Revue de l’Énergie, �7�.

20

18

Gte

p/a

ny

16

14

12

10

6

8

4

2

2000 2050

0

2040203020202010

Petroli

Gas

Carbó

Nuclear

ENR

��


tornar

Amb aquesta trajectòria, les emissions totals, abans de fer substitucions entre energies per compensar possibles escassetats, s’estabilitzarien a partir del 2020 al voltant de les �� GtCO

2 (26 GtCO

2 el 2004) i es reduirien a 29 GtCO2

l’any 20�0, la qual cosa podria estabilitzar la concentració atmosfèrica de CO2

al voltant de les �00 parts per milió (ppm), sense arribar a doblar la concentra-ció preindustrial. Si calculem els consums de petroli, gas i carbó que aquest trajectòria suposa, i els comparem amb estimacions optimistes de les reserves fòssils, l’any 20�0 hauríem consumit el 70% de les reserves de petroli, el �2% de les de gas, i el 2�% del carbó.

Per què hauríem, doncs, de patir, si a mitjans de segle tot just hauríem consumit el �9 % de totes les reserves fòssils? I si ens faltés petroli sempre po-dríem liquar una part de les considerables reserves de carbó, i ben segur que pel camí alguna cosa trobarem, oi? Malauradament, aquest raonament simplista i tranquil·litzador és totalment erroni i no resisteix la més mínima anàlisi. El problema no és saber si el volum total de reserves és suficient per satisfer les nostres necessitats d’aquí al 20�0, sinó saber si les quantitats que necessitarem any rere any poden ser produïdes pels jaciments que coneixem, o que podem descobrir a temps. I si no fos possible obtenir-les a temps, si al menys podrem desenvolupar solucions de recanvi en les quantitats necessàries (petroli sintètic a partir del carbó, o substitució del petroli per altres energies), o bé, si, al con-trari, caldrà restringir la demanda.

Sigui quin sigui el volum de reserves fòssils, l’horitzó de les tensions dependrà molt de la forma que tingui la corba d’explotació de cada jaciment descobert o per descobrir, com indica la figura �.2.

La forma d’aquestes corbes és difícil de preveure, però es poden apro-ximar fent hipòtesis sobre el volum d’extracció total (l’àrea sota la corba), i sobre la taxa de decreixement un cop depassat el pic d’extracció (la velocitat de caiguda de la corba). Segons EDF, les taxes d’esgotament dels jaciment actuals, el volum de nous projectes en desenvolupament, i el potencial dels recursos no convencionals, suggereixen unes taxes d’esgotament de l’ordre del 2 % anual per al petroli i del � % per al gas, tot i que altres estimacions parlen de més del 4 % en ambdós casos, i que el petroli del Mar del Nord, per exemple, s’està esgotant a una taxa superior al �0 %. En el cas del carbó, aquesta estimació és encara més difícil d’estimar pel gran nombre de jaci-ments potencials, per la incertesa que hi ha sobre l‘avaluació de les reserves totals, i per les probables restriccions en el seu ús mentre no sigui possible l’emmagatzematge de CO

2. EDF suposa unes reserves de carbó que multipli-

quen per 2�0 el consum de l’any 2004 i una taxa d’esgotament de l’� % des-prés del zenit, però també analitza un altre escenari que duplica les reserves i també la taxa d’esgotament.

�8


tornar

Figura 3.2. Posibles formes de la corba d’explotació de reserves fòssils

Fuente: Bamberger y Rogeaux (�007) © Revue de l’Énergie, 575.

5

Gte

p/a

ny

4

3

2

1

1950 2075

0

2050202520001975

Fent els càlculs amb aquestes hipòtesis, s’obté la trajectòria energètica de la figura �.�.

Figura 3.3. Escenari d’evolució del consum mundial d’energia primària

Font: Bamberger i Rogeaux (2007) © Revue de l’Énergie, �7�.

25

Gte

p

20

15

10

5

1950

2100

0

2090

2080

2070

2060

2050

2040

2030

2020

2010

2000

1990

1980

1970

1960

4,6%

1,9%

1,3%? -0,5% ?

2 Tb sobrant en 2005

1000 Gtec sobrant en 2005 Petroli

Gas

Carbó

Nuclear

ENR

Per trobar

��


tornar

El petroli arriba al seu zenit de producció al voltant del 2020 i la demanda total d’energia primària ja no pot ser satisfeta al voltants del 2040. El consum de carbó comença a decaure a partir de mitjans de segle. A partir del 2040 només es podria continuar la trajectòria creixent de consums si molt abans trobéssim alguna altra font d’energia que pogués ser desplegada massivament abans de mitjans de segle. La fusió nuclear, si l’ITER té èxit, no estarà comercialment disponible abans de 2080, i els reactors breeder, que funcionarien amb plutoni, suposant que la IV generació de reactors tingui èxit, només podrien arrancar molt paulatinament perquè els estocs de plutoni disponibles són limitats. Avui per avui, res ens fa pensar que puguem disposar de una font energètica alterna-tiva abans de mitjans de segle.

Per tant, tot sembla indicar que no es previsible que la trajectòria de consum creixent pugui anar més enllà de mitjans de segle, i això sense conside-rar que amb la trajectòria indicada a la figura � sobrepassaríem qualsevol objec-tiu raonable de limitació de les emissions, ja que les emissions corresponents a aquesta trajectòria energètica superen molt el límit de sostenibilitat, com indica la figura �.4.

Figura 3.4. Emissions de carboni corresponents a l’escenari energètic de la figura 3.3

Font: Bamberger i Rogeaux (2007) © Revue de l’Énergie, �7�

Gte

p d

e C

O2

16

12

8

4

14

10

6

2

1950

2100

0

2090

2080

2070

2060

2050

2040

2030

2020

2010

2000

1990

1980

1970

1960

Límit sostenible

(sense CTL)?

Aquesta trajectòria d’emissions permet preveure, en el millor del casos, una estabilització de la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera al vol-tant de les �20 ppm... però de més de 800 ppm si a partir de 2040 s’utilitza el carbó per compensar el dèficit previst.

�0


tornar

La variable determinant són els combustibles líquids per al transport que alimenten tota l’economia, i que representen una forta inèrcia per a totes les in-fraestructures i equipaments que hem construït, i encara estem construint, su-posant que tindran una llarga vida útil. Quan el petroli comenci a fer fallida –al voltant del 2020 segons aquest estudi– s’haurien de substituir uns 2 milions de barrils diaris, la qual cosa significa liquar anualment uns ��0 milions de tones de carbó, o posar en servei 40 GW anuals de noves centrals elèctriques de gene-ració en base si volguéssim electrificar el parc automobilístic, o de ��0 GW d’eòlica. I aquestes necessitats augmentarien any rere any. L’escenari aquí con-templat, que suposa una demanda moderada i una electrificació voluntarista del transport precisa, a partir de 20�0, la liqüefacció de més de 2.000 milions de tones de carbó l’any, en un horitzó en el qual la captura i l’emmagatzematge de CO

2 no estarà, a ben segur, generalitzat. És això realista i sostenible?

Aquest escenari «tendencialment virtuós» no es pot considerar de cap manera sostenible. En primer lloc, perquè a partir de 2020 s’hauria de recórrer massivament al carbó, quan no es previsible que hàgim resolt l’emmagatzemat-ge de CO

2; també perquè implica la construcció de dues centrals nuclears al

mes durant cinquanta anys sense tenir assegurats ni l’urani, ni l’emmagatzemat-ge de residus, ni la necessària seguretat operativa; i finalment perquè, tot i fer tota mena de dubtoses actuacions, a partir de 2040 l’oferta energètica no podria fer front a la demanda mundial. Per tant, ni suposant un creixement modest, i tota mena de desenvolupaments voluntaristes, podem passar de mig segle, i a més a més, si ho intentem desestabilitzarem definitivament el sistema climàtic.

3.5. Cap a un món amb «urgències energètiques»?La conclusió fonamental de l’anàlisi anterior, que té la virtut de ser molt

robusta perquè està basada en magnituds físiques i no en variables econòmiques –com ara els preus o els coeficients d’elasticitat–, és que, si hem de mantenir un mínim de creixement econòmic, l’única opció que tenim per no haver de recór-rer a una utilització massiva del carbó i desestabilitzar així massivament el cli-ma, passa per una forta reducció de les necessitats de combustibles líquids en un horitzó de �� o 20 anys. I això solament seria possible si comencéssim d’im-mediat, abandonant, per exemple, projectes d’infraestructures que només tenen sentit si pensem que continuarem disposant de combustible líquid abundant per al transport personal.

L’altra conclusió és que les polítiques que actualment es proposen, fins i tot aquelles que semblen més agosarades, no permetran anticipar les tensions energètiques que ens esperen. Unes tensions que els països i les empreses que controlen els recursos fòssils tenen tot l’interès del món a mantenir, com ho

�1


tornar

demostra la història recent del sector petrolier. Quan es concretin aquestes ten-sions mundials, cada país, cada racó del món, haurà d’elaborar els seus plans per afrontar aquesta situació d’emergència.

Un país com Catalunya, i Europa en general, que no disposa de reserves fòssils i que té un espai reduït per a un desenvolupament massiu de les energies renovables, és especialment fràgil. La qüestió, per tant, no és si Europa, i per tant Catalunya, podran evitar una costosa reconfiguració del seu sistema ener-gètic, sinó en quin moment ho faran. És a dir, si serem capaços de començar ja, en un context encara relativament pacífic i estable, quan encara tenim a la nos-tra disposició energia abundant i a uns preus assequibles, o si, al contrari, segui-rem com si res fins veure’ns obligats a fer-ho quan el declivi del petroli sigui ja evident i ens vegem immersos en un seguit de plans d’urgència envoltats de greus tensions econòmiques i militars.

Com diu un vell proverbi xinés: si no variem el rumb, el més segur és que acabem allà on ens dirigim. I allà on ens dirigim és cap a un futur regit per plans d’urgència i de conflictes entre individus, nacions i estats per acaparar els últims recursos fòssils. Un futur ben poc esperançador. No valdria la pena tor-nar a llegir el que el Club de Roma deia els anys 70 i, ara, fer-ne cas?

tornar


��tornar


La introducció a les jornades, iniciada amb la ponència de Marcel Coderch, va continuar amb una taula rodona que pretenia aprofundir en el context del debat. A continuació es presenten els articles que resumeixen les principals idees exposa-des pels ponents, amb l’objectiu de ser complementàries i enriquidores, però alhora només establir els punts de partida per als debats que havien d’iniciar-se amb els grups de treball. Els tres temes que es tracten són els següents: el context històric de la gestió energètica i les tendències de futur; el marc de les polítiques ambientals, de l’àmbit internacional fins al català, i, finalment, les polítiques del canvi climàtic, i de quina manera responen al model energètic, després de la conferència del Conveni de Canvi Climàtic que va tenir lloc a Bali a finals de l’any 2007.

4.1. Crisi energètica i canvi climàtic: problema o oportunitat?

Joaquim Corominas

Joaquim Corominas és doctor enginyer (UPC) i MSEE per la University of California (Berkeley). Ha treballat en els camps de la informàtica i el control auto-màtic, i de l’energia des de 1977. Ha estat professor de la UPC i de la UAB. Ha format part de l’equip de creadors d’Ecotècnia, d’Ecoserveis i de la delegació d’Eco-fys a Espanya. Coautor de La Ruta de la Energía i d’altres llibres. Ha participat i coordinat diversos projectes europeus d’estalvi, eficiència energètica i energies reno-vables. Va gestionar BarnaGel, la primera agència d’energia de Barcelona. Actual-ment és investigador associat de l’ICTA i soci d’Ecoserveis.

Resum

L’article comença fent un repàs dels moments clau en la història de la gestió energètica: les fluctuacions de l’ús de petroli i les crisis energètiques per raons geopolítiques, l’inici del desenvolupament de certes tecnologies, l’opció política que cadascuna comporta, igual com les seves implicacions econòmi-ques. Es reflecteix així l’engranatge indissociable del model energètic que, per tant, no pot canviar sobtadament.

Concretament, es fa èmfasi en les crisis econòmiques del s. XX i les crí-tiques al model energètic que comencen ja a aparèixer a la dècada de �970, ba-

�6

Papers de sostenibilitat · 13 · Algunes reflexions a mode de contextualització

tornar

sades en la impossibilitat de mantenir un creixement indefinit. Presenten, per primer cop, una alternativa, fonamentada en les energies renovables.

Actualment són força coneguts els límits energètics –pics de produc-ció– i, sobretot, els impactes, en els àmbits ambiental, econòmic i social. No obstant això, la producció i el consum energètics en el model actual continuen augmentant. La finitud de recursos i el rebuig als impactes fa que hi hagi diver-ses posicions: des de les estructures de poder, aprofitar la lluita contra el canvi climàtic per defensar l’energia nuclear o establir vincles amb regions petrolieres. Des de la població, escepticisme, derrotisme o urgència per trobar alternatives.

La nostra societat no té cultura energètica i el concepte d’energia té dife-rents accepcions. Per trobar solucions i alternatives, cal ser conscients de tot el que implica l’energia. Partint d’aquí, s’apunten algunes direccions cap a una gestió energètica que no entri en crisi, per concloure amb tres idees clau: reduc-ció del consum; producció amb renovables; concloure que l’energia nuclear no formar part de la solució.

Introducció

La utilització d’energia d’origen fòssil és un dels principals factors que expliquen l’augment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El consum energètic s’ha incrementat d’ençà de la Revolució Industrial, tot i que a partir de �94� ho ha fet amb un ritme molt més elevat. Aquest creixement s’alenteix amb la crisi energètica de l’any �97�, bàsicament per l’embargament del subministrament de petroli dels països àrabs productors vers els països que havien donat suport a Israel. Amb la crisi afloren la consciència de la de-pendència i de la impossibilitat dels creixements exponencials dels consums d’energia pronosticats per governs i empreses energètiques. En la posterior crisi del �979 l’augment dels preus del petroli, juntament amb la seva volati-litat i la consciència dels efectes nocius del seu ús –com, per exemple, la pluja àcida– van provocar un altre alentiment del consum de petroli. En la dècada dels anys 90 del segle passat, hom comença a reconèixer la necessitat de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i, per tant, el consum de combustibles fòssils.

El títol de l’article potser és optimista, però considero que cal ser positiu en parlar d’aquests temes. Per començar és convenient tenir una mica de pers-pectiva històrica. En el gràfic següent es mostren molt sintèticament alguns dels esdeveniments clau dels darrers cent anys d’història energètica.

Cal remarcar la II Guerra Mundial, ja que va ser fonamental per al canvi de model energètic. A partir d’aquesta guerra es comença a plantejar oberta-ment la qüestió energètica i s’inicia l’R+D en energies renovables. Aquesta recer-

��


tornar

ca s’atura completament amb l’entrada en funcionament de la primera central nuclear, l’any �9�6, perquè amb ella es pren l’opció nuclear als països industri-alitzats.

A la gràfica també es pot observar l’època rosa dels EUA, a mitjan els 60, estroncada per la crisi energètica del 7�. També podeu observar en diferents tons la posada en marxa dels primers reactors nuclears i el disseny de cada un

Figura 4.1. Història energètica recent

Font: elaboració pròpia.

Plans 100% ER

1912

1914

1916

1918

1920

1922

1924

1926

1928

1930

1911

1913

1915

1917

1919

1921

1923

1925

1927

1929

1951

1953

1955

1957

1959

1961

1963

1965

1967

1969

1952

1954

1956

1958

1960

1962

1964

1966

1968

1970

1971

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2011

2013

2015

2017

2019

2012

2014

2016

2018

2020

1a Guerra Mundial

Cancelacions de centrals nuclears als EUA Moratòria Nuclear a EspanyaE. Renov

Guerra i ocupació d’Irak

Decreixement

Peak Oil, 20 % reducció i 20 % renovable a la UE

Cumplimentde Kyoto

Plans Sostenibles

Plans energètics alternatius Plans tancament nuclears

Guerra de Corea 1a Central nuclear comercial

Época rosa als EEUU

Maig francès

Vandellós

Revolució russa Crac bursàtil

1931

1933

1935

1937

1939

1941

1943

1945

1947

1949

1932

1934

1936

1938

1940

1942

1944

1946

1948

1950

Guerra Civil 2a Guerra Mundial

Informe Club de Roma,

Tecnologia Alternativa, Creixement 0

1a crisienergètica

Three MileIsland

2a crisienergètica

Txernòbil

Conveni Marc sobre Canvi ClimàticProtocol Kyoto

�8


tornar

dels primers plans energètics alternatius basats en energies renovables (�974), en el tancament de les nuclears (�986), en la sostenibilitat (�992) i el �00 % renovables (200�). També hi ha marcades les crisis energètiques i els accidents nuclears (Three Mile Island [Harrisburg], Txernòbil, Vandellós, etc.).

Sense entrar en detalls, cal notar que aquests són els passos seguits per explicar el següent: d’un dia per l’altre no podem canviar el model energètic, perquè hi ha una sèrie d’infraestructures, de mentalitats i de polítiques indissociables del canvi, les quals són fruit de la seva evolució històrica i no es poden canviar sobtadament.

Com ja s’ha apuntat anteriorment, les conseqüències de les guerres, a diferents escales, van ser força importants per a l’evolució posterior del sistema energètic. A l’Espanya del �940, les elèctriques queden en mans dels empresaris que havien col·laborat amb el bàndol guanyador de la guerra i que, posterior-ment, donaven suport a la dictadura. I la gestió energètica que en fan està en consonància amb els interessos dels guanyadors.

En altres països europeus, com França, el Regne Unit i Itàlia, a partir del �94� es comencen a nacionalitzar les empreses elèctriques i de gas, fins llavors de propietat privada, ja que després de la II Guerra Mundial s’adonen que la qüestió energètica és absolutament clau per als estats. A Europa es cre-en la CECA i l’EURATOM, el qual té per objectiu el foment de l’energia atò-mica, i que, malgrat que és un dels tractats fonamentals de la UE, no se’n fa gaire difusió.

Més endavant, el �97�, es produeix la primera crisi d’energia. No es trac-ta d’una crisi tècnica, sinó política, l’origen de la qual és la guerra araboisraeli-ana. Els països que donen més suport a Israel –els EUA i els Països Baixos– veuen com els exportadors àrabs els retallen les vendes, fet pel qual es genera la crisi de subministrament. Davant d’això, les conseqüències als EUA són diver-ses. Hi ha una escalada del preus de la gasolina, racionament, baralles i cues per comprar-ne. La reacció popular és una demanda de guerra contra els àrabs, per haver-los tallat el subministrament d’un bé preuat, que consideraven propi. Al-hora, hi ha una millora de la posició de les companyies petrolieres en el ràn-quing d’empreses, que tornen a escalar a les primeres posicions del Fortune �00. En definitiva, els efectes en l’economia són importantíssims, i estan ínti-mament lligats a les qüestions energètiques. El �97� hi va haver un canvi molt important en molts aspectes: energètic, econòmic, polític, social, etc.

Abans d’aquesta crisi, totes les previsions dels governs sobre consums i subministrament energètic –petroli, electricitat– afirmaven que seguirien una línia exponencial continuada. L’alternativa energètica, que apareix en aquells moments en el marc de la tecnologia alternativa que es desenvolupava en aque-lla època, comença a dir que el creixement exponencial del consum no és pos-

��


tornar

sible, tal com s’ha comprovat posteriorment. Per aquestes afirmacions els alter-natius van ser titllats de derrotistes predicadors d’un discurs que no presentava alternatives. És per aquesta qüestió, entre altres, que la veu alternativa va insis-tir més en les energies renovables que en l’estalvi. També parlava d’estalvi, però tractava sobretot de demostrar que hi havia una alternativa, inexistent fins ales-hores. Va haver-hi grups que van començar a treballar per desenvolupar els usos de les energies renovables, agafant les experiències iniciades en el període �94�–�9�6.

L’actualitat

Ara s’ha constatat que els reclams alternatius que es feien el �97� eren certs: hi ha límits energètics, ambientals i socials en l’ús de l’energia. Els recur-sos energètics, principalment els fòssils, tenen un zenit de producció, més o menys accentuat en funció del recurs.

Els límits ambientals es troben a diferents nivells. És ja molt conegut el canvi climàtic a escala planetària, però en un àmbit més local també hi ha im-pactes importants, com la qualitat de l’aire urbà o la pluja àcida, que produeixen importants problemes als boscos i als edificis de les ciutats.

La Fundació Gas Natural ha publicat un llibre sobre la qualitat de l’aire a Barcelona (Qualitat de l’aire urbà, salut i tràfic rodat, núm. 4, 2006), en què s’especifiquen de manera molt tècnica els efectes sobre la salut, quins gasos l’afecten i com ho fan. Això és molt preocupant, fa anys que la UE hi està do-nant molta importància. Com que cada cop hi ha més gent a les ciutats, cada cop hi ha més població afectada pels gasos i les partícules derivades del con-sum d’energia.

Els límits socials provenen de l’increment de la demanda deguda al crei-xement de la població, conjuntament amb l’augment del poder adquisitiu de nous sectors, a la industrialització –construcció de fàbriques, carreteres, ports i altres infraestructures– i a la modernització de nous països amb el corresponent increment del transport motoritzat, de l’aire condicionat i d’altres electrodo-mèstics.

Les limitacions comentades també són fruit de la selecció del tipus d’energia, la qual s’ha fet per motius polítics, militars i socials relacionats amb els destinataris dels recursos energètics disponibles. En ser aquests escassos cal prendre decisions respecte a la seva distribució. A tall d’exemple, com es pot llegir en un llibre publicat el �9�2 (Energy Sources-The Wealth of the World. E. Ayres, C.A. Scarlott, ed. McGraw Hill), els EUA declaren obertament que faran la guerra a qui no els subministri el petroli que necessitin. El que està passant ara ja s’havia publicat fa mig segle.

60


tornar

Discursos i posicionaments

D’ençà de les dues primeres crisis de l’energia han anat apareixent alguns dels límits del sistema energètic actual: el Peak Oil imminent, la contaminació de l’aire urbà, el canvi climàtic, la previsió d’un increment de la demanda de combustibles fòssils impossible de poder satisfer, la selecció per part d’alguns proveïdors dels seus clients per motius militars –petroli a canvi de reactors nuclears o d’armament– o polítics –petroli veneçolà barat.

De la mateixa manera que sorgeix la qüestió de com es reparteixen els recursos, també apareix la dels impactes climàtics: com es reparteixen els costos directes de les repercussions del canvi climàtic?

Aquests nous temes han provocat diversos tipus de posicionaments i de respostes. Analitzarem tot seguit les tres posicions més significatives.

Discursos de la indústria i l’estament polític

Quan es comença a parlar de canvi climàtic el sector nuclear hi troba la seva salvació, per la no-producció de CO

2 a les centrals2�. Hi ha una revifalla

d’una energia que es proposa com una solució en la lluita contra el canvi climà-tic. Recentment, el president francès, Sarkozy, es proclama capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic alhora que ven centrals nuclears a Líbia, al Marroc i a altres països que, justament, tenen petroli.

Podem imaginar per on va l’estratègia nuclear. L’estalvi, l’eficiència i les energies renovables es proposen com a opcions que cal tenir en compte, però fins a un límit. També es parla d’adaptació: disminuir els riscos, preparar-nos per a les noves situacions. Aquesta estratègia no només tracta de com hem de construir el futur, sinó que també dóna importància a tenir accés als pous de petroli i de gas per assegurar-se els combustibles fòssils limitats, aprofitant que no tothom s’ha preparat amb suficient antelació.

Els posicionaments de la població davant d’aquests plantejaments són diversos. Hi ha un sector d’escèptics: «es parla molt dels graus que augmenta-rà la temperatura, però no tots els científics s’hi posen d’acord; per tant, és una possibilitat però és incert, no és segur que es donin tots aquests efectes». També hi ha els que amaguen el cap sota l’ala: «si el mal és tan gran, alguna cosa faran perquè no vagi tan malament! Perquè no pot ser que no hi hagi solució». D’altra banda, hi ha els conformistes, que diuen que «d’alguna cosa

2� No cal recordar que amb el funcionament de les centrals nuclears, i en tot el seu cicle de vida (incloent-hi l’extracció i el transport de combustible), s’emeten efectivament GEH.

61


tornar

hem de morir» i els aprofitats, que intenten acaparar les reserves fòssils. I, fi-nalment, hi ha els qui hi veuen una oportunitat de sostenibilitat, que pensen que, ja que hem de canviar el paradigma, cal trobar la manera sostenible i com més aviat millor.

Cal també parlar de la cultura entorn de l’energia. Segons el meu punt de vista, no tenim cultura energètica, perquè durant molts anys la humanitat ha viscut amb uns nivells de consum d’energia baixíssims i sense utilitzar el con-cepte vulgar d’energia. Ha estat pràcticament només des de la II Guerra Mundi-al ençà que la qüestió energètica ha esdevingut important. No hem tingut el temps que s’ha tingut en el cas de l’aigua per crear una cultura. Pel que fa a l’ús de l’energia ens trobem en un nou estadi de la humanitat: no sabem exactament què és energia; l’energia moderna no ha entrat en la nostra concepció cultural. Per aquest motiu, cal anar-la creant: a través dels comportaments, els hàbits, el treball, la inversió, la formació, els programes polítics, tot el que conforma la cultura en sentit ampli.

El concepte d’energia, no sempre ha estat el mateix. Dins del concepte hi ha diferents accepcions:

– Necessitat per superar el nivell de subsistència. Sense energia externa no el podem superar.

– Substitució de la mà d’obra. Si una màquina de carbó substitueix un nombre d’obrers i no porta problemes com els obrers o és més barata, és una bona solució.

– Negoci: la visió de Rockefeller. Controlant la cadena petroliera, èxit.

– Luxe: fem el que podem pagar. Podem viure de manera totalment insostenible.

– Tecnologia: pocs competidors, molta inversió. Perquè les inversions han de ser molt grans i requereixen molt de desenvolupament tecnològic.

– Poder polític i militar: l’energia és poder.

Reptes, dificultats, oportunitats, amenaces

Si hem d’actuar, i ho volem fer de la manera més sostenible possible, hem de saber d’on venim, hem de veure quines direccions preveiem que condueixen vers el que nosaltres proposem, i quines oportunitats tenim per entrar per aquesta escletxa que ens permeti anar avançant cap a la sostenibilitat.

La taula mostra l’anàlisi típica dels reptes, les dificultats, les oportunitats i les amenaces. Això ens ajudarà a poder navegar amb més seguretat vers on volem anar.

62


tornar

Taula 4.1. Reptes, dificultats, oportunitats i amenaces

Reptes Dificultats

– Moure’ns prou de pressa: poc temps per experimentar.

– Adoptar mesures apropiades: complexitat, interaccions.

– Resoldre alhora tots els aspectes de la sostenibilitat: no quedar-se a mig camí.

– Crear una cultura energètica.– Reconduir les activitats empresarials i del

capital:– Volem ser assalariats o emprenedors?– Els de sempre, però reconvertits.– Els de sempre, però més «verds».

– Inèrcia cultural.– Acceptar haver-ho fet malament fins ara.– Incertesa dels resultats de noves propostes.– Tendència «més del mateix».– Veure’s desplaçat per les noves generacions.– Repartiment de les reserves fòssils i dels

«drets» d’emissió.– Psicologia:

– L’energia no es veu.– Hàbits ja adquirits.– Nou rics (només �0 anys!).– Tecnologia (a part).

Oportunitats Amenaces

– Crear una economia energètica basada en fluxos i no en extracció de reserves finites.

– Més democràcia energètica.– Sistema energètic més robust i segur.– Proporcionar energia a tot el món.

– Perdre posicions de privilegi.– No poder usar combustibles fòssils propis.– Perdre negocis actuals.– Posicionament en un nou marc.– Disminució del nivell de vida actual dels

rics.


Dificultats tecnològiques en el disseny

Lligades a aquest aspecte de la cultura, hi ha també qüestions tecnològi-ques molt importants des del punt de vista del disseny:

• Del concepte de potència al d’energia: càrrega màxima o consum màxim

El disseny convencional dels sistemes de calefacció calcula la potència de la font de calor per mantenir una temperatura interior fixada per un reglament. No estima el consum d’energia al llarg de l’any. Si volem estalviar energia o utilitzar energia solar, caldrà estimar el consum d’energia al llarg de l’any, la qual cosa és més complexa que calcular només la potència de la caldera per cobrir una demanda reglamentada.

• De la generació centralitzada a la distribuïda: construcció, manteniment, emis-sions

Si el sistema de generació és centralitzat és molt fàcil, ja que hi ha tècnics que fan el manteniment a les centrals. Si, en canvi, han d’anar a reparar una

6�


tornar

instal·lació a cadascun dels consumidors, és molt més complicat. Encara no hi ha mecanismes estandarditzats per veure com fer el control i la gestió que comporta tot això.

• De la distribució unidireccional a la xarxa de producció i de consum

El sistema energètic està dissenyat d’una manera específica, els coneixements adquirits a la formació convencional ho són per distribuir als consumidors l’energia generada en centrals, no per intercanviar energia. Modificar això requereix molt temps, i hi ha d’haver gent que s’atreveixi a fer-ho, perquè es va en contra de la direcció majoritària.

• Del consum d’interruptor/clau/aixeta al consum informat/intel·ligent

En qüestió de consum, tot sovint ho tenim molt fàcil, premem un interruptor per encendre el llum, accionem una clau per engegar el motor del cotxe, obrim una aixeta i surt aigua calenta, etc. Aquí s’ha acabat la nostra relació com a consumidors amb el sistema d’energia. Si, en canvi, passem a un siste-ma «renovable, autoproduït» tenim un consum intel·ligent, que vol dir que hem de dedicar temps analitzant-lo i preparant-lo, hem de saber molt més què fa, i això ens complica la vida. Fins ara els consumidors ho hem tingut molt fàcil. Recordeu l’anunci de televisió «truca’ns i ens ocupem de tot». És el tipus de missatge que ens han donat molt sovint.

Itineraris vers una energia no crítica

He preferit qualificar-la de no crítica, ja que parlem de la crisi d’energia, més que de sostenible. Hem de dirigir-nos, està clar, cap a un estalvi.

• Estalvi: és a dir, menys consum d’energia per càpita.

• Eficiència: menys energia per a la mateixa necessitat. Cercar sistemes que no utilitzin energia absurdament, que estalviïn en el seu disseny i també en el seu consum.

• Renovables: és evident que hi ha d’haver una substitució de les fonts fòssils per les renovables per poder assolir un sistema sostenible. Com més aviat ho fem, millor.

• Tecnologia: producció local, xarxa de producció i de consum, emissions mí-nimes. Tot això ja sortia al que s’ha comentat abans, en la tecnologia alterna-tiva dels inicis dels anys 70.

• Cultura: educació i formació a tots els nivells.

• Economia energètica: el concepte de retorn de la inversió energètica (EROI en anglès) és importantíssim, perquè és l’economia dels materials energè-

6�


tornar

tics o recursos. És a dir, quanta energia es necessita per extreure una quan-titat d’energia d’un pou de petroli, per fabricar l’urani combustible, una pila fotovoltaica o el que sigui. Quan cal més energia de la que s’extreu, es comença a anar malament. Quan es planteja d’invertir en una energia re-novable, que n’extraurà una de fòssil hi ha un cert marge de maniobra, però molt poc, i quan es necessita més energia per extreure’n menys, s’es-devé un problema. Cal també internalitzar costos per conèixer els costos monetaris reals.

• Política: drets humans de l’energia, pactes immediats a tots els nivells. És a dir, què fem quan tenim una situació de crisi, en què no n’hi ha prou per a tothom.

Missatges que no s’han d’oblidar

Missatges optimistes

• Hi ha prou recursos renovables arreu del món perquè tothom pugui viure, desplaçar-se i produir amb un nivell energètic modern, és a dir, eficient, es-talviador i confortable.

• Hi ha prou coneixements sobre com fer-ho.

• Hi ha prou tecnologia en estadi comercial.

• Hi ha prou capital, que cal derivar de la producció actual d’activitats militars i d’altres, nocives.

Materialment, per tant, es pot fer. Està bé saber-ho i reconèixer-ho, amb la finalitat que no anem cap a un suïcidi material, sinó que en tot cas sigui un suïcidi polític o de l’economia actual.

Però manca:

• Voluntat política

• Cultura de sostenibilitat

• Reconversió del capital destinat a aplicacions militars.

Amb una petita part de la despesa militar anual mundial es pot bastir un sistema energètic sostenible. Això ja fa molts anys que se sap i malgrat això no se’n parla massa. Per tant, és una qüestió de decisió. Serem capaços de fer-ho o no, però em sembla interessant saber que materialment és possible, i conèixer quins en són els límits.

6�


tornar

Conclusions

És obvi que la reducció dels efectes del canvi climàtic precisa reduir el consum d’energia fòssil final.

Això implica:

– Estalvi i eficiència en la producció d’energia comercial (final) i en el seu con-sum. Es perd moltíssima energia en la producció (de passar de l’energia pri-mària a la comercial), en el transport, i després en l’ús. El cas més paradig-màtic és el de les bombetes incandescents, que tenen un rendiment del � % –poc més superior que la màquina de vapor–, és a dir, que encara estem funcionant amb uns artefactes altament ineficients. Altres equips molt utilit-zats i poc eficients són els motors d’explosió dels vehicles, que tenen un rendiment del 2� %, les centrals tèrmiques convencionals, amb un rendi-ment del �0–�� %, les de cicle combinat, amb un �� %, la qual cosa vol dir que llencem un 4� % als rius i a l’atmosfera. Per tant, utilitzem un sistema molt ineficient, per la qual cosa tenim molt marge de maniobra per millorar això de forma factible.

– Desplaçament de les fonts fòssils a les renovables, la implantació de les quals està evolucionant a una velocitat enorme, i hi ha tecnologia per dur-ho a terme. Això no vol dir que totes les renovables siguin bones, hi ha casos en què no ho són. Aquest és un tema important que cal tractar amb prou ampli-tud, profunditat i rigor.

CaI recalcar que:

– L’energia nuclear no és la solució, ni part de la solució.

El lobby nuclear, sabent que la nuclear no pot ser la solució per a tot el món, diu que adopten una postura més democràtica que la nostra, que estan més oberts. Diuen «sí a les renovables, però a la nuclear també». Però no és una qüestió de «la nuclear també», perquè en el moment en què entra la nuclear, aquesta electricitat té absoluta prioritat sobre les altres. Una de les coses que exigeix la indústria nuclear és que, perquè s’implanti una nova central, hi hagi la garantia del govern que serà un negoci, és a dir, que es tinguin garantits els retorns durant els anys que calgui, entre altres privilegis. És a dir, els que defen-sen la lliure economia i la lliure competència demanen, per a una activitat que diuen que és molt rendible, la protecció de l’Estat. En el moment en què l’ener-gia nuclear obté la protecció de l’Estat, les renovables ho tenen molt més difícil, perquè no hi ha pastís per a tots, i perquè a més, les centrals nuclears penetra-rien amb molta potència i, en conseqüència, no necessitarien en aquell moment les renovables. Per tant, la qüestió és que si es va per una via, no es va per l’altra, són opcions que aboquen a un trencall: o vas cap aquí o vas cap allà. L’opció nuclear i la renovable són dos paradigmes diferents, com ja es va veure a mitjan

66


tornar

els anys �0 del s. XX. Aquesta és la qüestió bàsica i per això hi ha la pressió que hi ha per part del sector nuclear. Sap que el reconeixement de la seva participa-ció en la mitigació del canvi climàtic i de la crisi energètica, tot perpetuant el miratge d’una energia abundant i barata per cobrir la demanda prevista, pot ser la darrera oportunitat per a la seva supervivència.

4.2. Percepció pública, política, comunicació i avaluació participativa del canvi climàtic

Joan David Tàbara

Joan David Tàbara és investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambi-entals de la UAB. Anteriorment havia estat professor associat de sociologia ambiental de la UAB, professor de gestió del medi ambient de Universitat Pompeu Fabra i inves-tigador de l’Institut d’Estudis Socials Avançats del Consell Superior d’Investigacions Científiques a Barcelona. Ha participat en nombrosos projectes europeus de recerca política i social en temes de medi ambient i d’avaluació integrada de la sostenibilitat. És autor d’un centenar de publicacions científiques, entre les quals és coautor dels lli-bres B. Kasemir et al. (2003) Public Participation in Sustainability Science (Cam-bridge, UK: Cambridge University Press), M. P. Hare et al. (2006) Sustainable Ma-nagement of Water Resources (Northhampton, MA, USA: Edward Elgar), i P. Harris (ed.) (2007). Europe and Global Climate Change: Politics, Foreign Policy, and Re-gional Cooperation. Northhamptom, MA, USA: Edward Elgar).

Resum

El canvi climàtic és un fenomen complex. Es pot entendre com una ex-pressió dels límits de la capacitat dels ecosistemes globals d’absorbir la contami-nació acumulada de dos segles d’industrialització, caracteritzada per la persis-tència dels efectes i les distintes temporalitats entre emissions, concentracions, impactes, respostes i efecte de les respostes i mesures polítiques.

Amb vista al 2020 la Unió Europea es planteja l’objectiu global de no superar el llindar de 2 ºC d’escalfament el 2�00. Ara com ara la realitat és que a Catalunya, de la mateixa manera que a la resta de l’Estat, les emissions seguei-xen creixent, és més, l’eficiència energètica continua baixant.

Un dels elements de debat és que el canvi climàtic principalment és un problema social. Un problema de sostenibilitat: polític, cultural, social, econò-mic, ecològic, de producció i gestió del coneixement. Un problema sistèmic, que reclama solucions estructurals. A hores d’ara ja no és un problema de man-ca de coneixement sinó de voluntat per crear i aplicar un altre mode de conei-

6�


tornar

xement dirigit a la reestructuració, a la capacitació i a la transformació social. Ara més que mai la participació de la societat civil i de tots els sectors econò-mics i socials es fa necessària per garantir que el paquet de mesures i d’accions que s’han de portar a terme arribin a transformar els sistemes de vida, els pro-cessos de producció i els hàbits de consum i de lleure de manera que sigui soci-alment i ecològicament consistent amb el repte que suposa l’adaptació i la miti-gació del canvi climàtic.

Una política catalana decidida en temes de canvi climàtic s’hauria de plantejar seriosament assolir objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de l’ordre del �,� % – 2 % anual durant un mínim de 20 anys, complementant-los amb objectius clars en polítiques d’adaptació. Això és ne-cessari per poder anticipar-se i aprofitar les múltiples oportunitats econòmi-ques, d’innovació i de transformació social que suposarà viure en un món on contaminar i consumir recursos no renovables serà cada vegada més car.

Introducció

L’any 2007 va ser un any decisiu en matèria de canvi climàtic. D’una banda, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va afirmar per primera vegada que molt probablement l’augment de les tempera-tures observat es deu a emissions d’origen antropogènic. D’altra banda, les ne-gociacions dutes a terme dins de la ��a Conferència de les Parts de la Conven-ció de Canvi Climàtic han aconseguit que els Estats Units i el Canadà finalment se sumin a un compromís per decidir objectius de reduccions globals en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Això, més el fet que altres països en desenvolupament, incloent-hi la Xina, l’Índia i el Brasil, també s’incorporin a aquests compromisos de reduccions a partir de l’any 20��, any que finalitza la primera ronda de negociacions encetada a Kyoto, obre una certa esperança en la política internacional dirigida a combatre i evitar els pitjors efectes de l’escal-fament global de la Terra. Tot i que no tenim cap garantia que «arribarem a temps», és encoratjador pensar que anem en la direcció correcta. Ara més que mai la participació de la societat civil i de tots els sectors econòmics i socials es fa necessària per garantir que el paquet de mesures i d’accions que cal portar a terme arriben a transformar els sistemes de vida, els processos de producció i els hàbits de consum i de lleure, de manera que sigui socialment i ecològicament consistent amb el repte que suposa l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic.

Causes humanes, política climàtica i qüestions d’equitat

El primer que cal tenir en compte, quan parlem del canvi climàtic, en la situació politicoeconòmica actual, és que ens centrem en l’anàlisi, principal-

68


tornar

ment, de les seves causes no naturals, altrament anomenades causes humanes. De fet, el canvi climàtic es pot entendre com una expressió dels límits de la ca-pacitat dels ecosistemes globals d’absorbir la contaminació acumulada de dos segles d’industrialització. Això no obstant, aquest problema ambiental té una casuística molt peculiar que el fa especialment difícil a l’hora d’incorporar-lo en la política i en les estructures administratives de què disposem. Per afrontar seves conseqüències i els canvis necessaris per mitigar les emissions, cal tenir en compte la persistència dels efectes i les distintes temporalitats entre els fac-tors següents:

�. Les emissions

2. Les concentracions

�. Els impactes

4. Les respostes

�. L’efecte de les respostes i de les mesures polítiques.

Així doncs, les escales d’acció–reacció són molt distintes i això limita l’efectivitat de les polítiques. Cal tenir en compte que es tracta de processos de contaminació acumulatius, difícils de «desacumular» ràpidament en un siste-ma total i global, com és la biosfera.

Fins ara, les negociacions actuals sobre el clima han estat difícils i molt complexes, i de crítiques no n’han faltat. En primer lloc, s’ha criticat que han donat resultats insuficients, ja que alguns analistes afirmen que caldrien reduc-cions de l’entorn del 80 per cent respecte el �990 per poder tenir un impacte significatiu sobre el sistema climàtic. En segon lloc, que tant els processos de decisió climàtica –principalment de caràcter top-down– com els resultats que s’estan produint d’aquests són inequitatius. I en tercer lloc, que alguns dels me-canismes de flexibilitat ideats per garantir solucions eficients des del punt de vista dels costos no acaben de funcionar a llarg termini. Per exemple, s’afirma que l’ús de mecanismes que potencien l’increment d’embornals com els boscos és massa inestable a llarg termini i no actua sobre l’arrel del problema, és a dir, l’increment de les emissions.

No obstant això, i malgrat les crítiques, que provenen tant de la dreta com de l’esquerra, el cert és que sortosament la Convenció Catalana de Canvi Climàtic i el Protocol de Kyoto avancen, i que si no hagués estat pel llenguatge i els incentius econòmics que es van idear en el seu moment, segurament això no hauria estat possible. El canvi climàtic ha obert moltes oportunitats de nego-ci, desenvolupament i cooperació, que altrament mai no haurien pogut imple-mentar-se, i moltes de les quals es troben en part «fora de la política» –i d’aquí la importància de la participació civil i privada. Davant dels grans costos perce-

6�


tornar

buts de mobilitzar l’acció col·lectiva mundial, ha calgut apel·lar al mercat, la racionalitat, l’interès i els beneficis individuals d’actuar ara. El canvi climàtic constitueix ja el principal mercat ambiental del món.

Figura 4.2. ‘Un món que desapareix. L’escalfament global de la Terra és la causa de la desaparició d’una illa tropical – Creuer de les nacions riques’.

La qüestió del canvi climàtic és sobretot una qüestió d’equitat (figura 4.2). En concret i pel que fa a la distribució de la responsabilitat climàtica, a escala internacional hi ha un debat interessant respecte de quins haurien de ser els principals criteris que cal aplicar.

Entre aquests criteris trobem:

• Per països, a partir de �990, segons Kyoto.

• Per països, segons emissions històriques (p. e. des de la industrialització).

• Per països, segons les emissions presents: la Xina i Àsia surten com a princi-pals emissores.

• Per càpita (IRPF climàtic, que actuaria com un impost directe).

• A consumidors o a productors, com un impost indirecte. Així, per exemple, per benefici/servei per tona produïda o consumida en el producte final. Així s’afavoririen les tecnologies i els usos que fomentin la descarbonització.

• Distingint entre «emissions de necessitat» (Basic and survival emissions) versus emissions de luxe (luxury emissions). No s’han de considerar totes les

�0


tornar

emissions com a iguals, ja que depèn per a què es produeixen, què es paga per elles, i/o quina responsabilitat s’assigna a cadascuna d’elles.

• Per la seva contribució a la mitigació.

• Creant un mercat individual de drets d’emissions de luxe.

No podem entrar a discutir els avantatges i els inconvenients de cada criteri, però el que sí que podem veure és que en tot cas suposa una certa trans-formació i un replantejament dels processos de distribució de riquesa que tenim en el present. A escala local i propera, però, també ens podem plantejar qüesti-ons d’equitat. I, en particular, ens podem preguntar si la definició dels proble-mes i de les mesures que cal prendre en temes de canvi climàtic són una qüestió d’experts, què hi pot dir i fer el públic no expert, i com es poden democratitzar aquestes decisions i polítiques. Una millora de l’equitat en els processos de de-cisió suposa una major probabilitat de donar resultats socialment i ecològica-ment robustos i adients al gran repte que tenim davant nostre.

La política del clima a la UE

A Kyoto la Unió Europea es va comprometre a reduir les seves emissions en un 8 per cent per al període 2008–20�2 en relació amb les de �990. Això no obstant, el 200� la UE-�� –els �� països que formaven la UE el �990– sols havia reduït un �,� % – 2 %, encara que el conjunt dels 27 països (UE–27) va arribar a un 7,9 per cent, principalment pel canvi tecnològic experimentat en els nous països de la UE. La UE ha establert dos plans de canvi climàtic (Euro-pean Climate Change Programmes I & II):

• Juny del 200�: I Programa Europeu del Canvi Climàtic. Identifica 42 mesu-res possibles i crea sis grups de treball: a) mecanismes de flexibilitat; b) pro-visió d’energia; c) consum d’energia; d) indústria i equipaments; e) transport i f) recerca.

• Octubre del 200�: II Programa Europeu del Canvi Climàtic. Es revisen, s’am-plien o es creen �6 mesures i també es constitueixen sis grups de treball: a) revisió del primer pla; b) aviació; c) CO

2 i automòbils; d) captura i emmagat-

zemament de CO2; e) adaptació; f) sistema de mercat d’emissions.

Entre aquestes accions destaquen l’entrada en vigor del sistema de co-merç d’emissions a Europa el 200� –que cobreix unes ��.�00 instal·lacions molt contaminants i en el qual es preveu la inclusió de les emissions derivades del sector de l’aviació–, l’elaboració de directives i mesures dirigides a aug-mentar l’eficiència energètica, controlar la demanda d’energia i aconseguir la progressiva penetració de les energies renovables, com d’altres al control de les emissions del transport, especialment de mercaderies.

�1


tornar

És important recordar que amb vista al 2020 la Unió Europea es planteja els objectius següents per contribuir a l’objectiu global de no superar el llindar de 2 graus d’escalfament l’any 2�00:

�. Reducció en un 20 % en les emissions de GEH.

2. Reducció en un 20 % en el consum global d’energia.

�. Increment en un 20 % en l’ús d’energies renovables —amb la possible con-tradicció que permet la importació de biofuels.

En aquest sentit seria interessant plantejar fins a quin punt Catalunya podria adoptar aquests objectius comunitaris com a propis.

La (no) política climàtica a l’Estat espanyol. La situació a Catalunya

Espanya es va comprometre davant de la Unió Europea a incrementar –no pas a reduir– com a màxim les seves emissions en el període 2008–20�2 en un �� per cent en relació amb les de �990.

El 200�, però, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Espanya ja havien arribat al �2,� % –�,� vegades més. És probable que per al període 2008–20�2 arribin a ser més de quatre vegades superiors a les que es va com-prometre, tot i que el 2006 es va aconseguir reduir les emissions en un 4 %. En aquest sentit podem subratllar algunes ‘accions’ recents a l’Estat espanyol.

• Febrer del 2004: Estrategia Española sobre Cambio Climático para el Cumplimi-ento del Protocolo de Kyoto. Borrador 4 (Estratègia Espanyola sobre el Canvi Climàtic per al Compliment del Protocol de Kyoto. Esborrany 4). Conté més de 400 mesures, però no quantificades. Finalment resulta poc operatiu.

• Gener del 2005: Pla d’assignació d’emissions per a fonts no difuses, per pressió de la UE, atesa l’entrada en vigor de la directiva sobre comerç d’emissions.

• Octubre del 2006. Aprovació del Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climá-tico. Suposa un marc de referència per a l’avaluació dels impactes i la vulnera-bilitat del canvi climàtic per donar suport a les administracions autonòmiques i locals, però no constitueix un marc regulatori de caràcter obligatori.

• Febrer del 2007. Nou esborrany de «La Estrategia Española del Cambio Climá-tico y Energía Limpia» – Horizonte 2007–2012–2020 (Estratègia Espanyola del Canvi Climàtic i Energia Neta – Horitzó 2007–2012–2020): Se segueix sense quantificar de manera detallada el potencial de reducció.

• Juliol del 2007. Pla de mesures urgents, de nou vague i amb una insuficient quantificació de l’efectivitat de cadascuna de les mesures; és impossible fer un seguiment de l’efectivitat i del compliment.

�2


tornar

Per la seva banda, a Catalunya les emissions també segueixen creixent i fins i tot l’eficiència energètica continua baixant, mentre que a Europa succeeix el contrari (taules �, 2 i �).

Taula 4.2 Origen de les emissions de GEH a Catalunya

Sector

Increment d’emissions respecte a l’any base

a Catalunya, 2005

Pes relatiu en termes d’emissions de cada sector respecte a les

emissions totals a Catalunya, 2005

Combustió en la producció i la trans-formació d’energia

�� % ��,�� %

Plantes de combustió no industrial 7� % 8,�� %

Plantes de combustió industrial 68 % 22,80 %

Processos industrials sense combustió �� % 8,26 %

Extracció i distribució de combusti-bles fòssils: energia geotèrmica

�7 % 0,97 %

Ús de dissolvents i altres productes 44� % 2,49 %

Transport per carretera 44 % 22,9� %

Altres sistemes de transport i ma-quinària mòbil

�4 % �,89 %

Tractament i eliminació de residus �04 % 4,99 %

Agricultura �� % 8,�4 %

Altres fonts � % �,49 %

Total a Catalunya 47 % �00 %

Total a Espanya �2 %

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge (2007): Diagnosi sobre l’estat de compliment del Protocol de Kyoto a Catalunya. Versió de juny 2007.

En concret, i veient l’augment de la intensitat energètica a Catalunya, tal com mostra el gràfic 4.�, es posa en dubte el mite de la desmaterialització i l’ecoeficiència, ja que l’ecoeficiència, perquè contribueixi de manera efectiva a la sostenibilitat, requereix aplicar al mateix temps la suficiència, és a dir, la fixa-ció de límits absoluts, en l’ús o el consum de recursos i/o la producció de con-

��


tornar

taminació. Segons sectors d’activitat, s’observa que els que són responsables de més emissions de gasos amb efecte d’hivernacle són el transport per carretera i les plantes de combustió industrial.

Per tant, veiem que alguns sectors en què es podrien prendre algunes mesures de mitigació importants a Catalunya serien:

• Reforma de l’estructura, la producció i el mercat de l’energia. Gestió de la demanda, descentralització de la producció, i aposta decidida per energies renovables.

• Sector industrial. Una part ja està inclosa dins del pla d’assignacions.

• Transport –integració fonts difuses i puntuals, incloent-hi ports i aeroports; «moratòria de grans autopistes i carreteres»– i la seva integració en la indús-tria i els serveis.

• Planificació urbana: integrar el canvi climàtic en l’organització de l’espai urbà i en la construcció.

• Agricultura, ramaderia i el sector forestal.

• Reforma laboral dirigida a una millor organització del temps i a evitar despla-çaments innecessaris.

Aquestes i d’altres, però, caldria integrar-les en les mesures d’adaptació i les estratègies horitzontals relatives a la recerca, la comunicació i l’educació.

Discussió

¿Podem abordar el problema del canvi climàtic simplement a través de mesures tecnològiques –per exemple, l’ecoeficiència–, o és necessària una ve-

Figura 4.3. Evolució de la intensitat energètica a Catalunya i a la Unió Europea

Font: EUROSTAT, Institut Català d’Energia

0,20

0,155

0,15

0,125kep

/Eur

o95

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

0

Unió europea

Catalunya

��


tornar

Figura 4.4. Origen de les emissions de GEH per sectors, 2000-2005

Font: DMAH, 2007

Ton

es

CO

2 e

qu

iva

len

t

Any base

5.000.000

0

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

30.000.000

35.000.000

40.000.000

45.000.000

50.000.000

55.000.000

60.000.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Sector 01: Combustió en la producció i transformació d’energia

Sector 02: Plantes de combustió no industrial

Sector 03: Plantes de combustió industrial

Sector 04: Processos industrials sense combustió

Sector 05: Extracció i distribució de combustibles fòssils i energia geotérmica

Sector 06: Ús de disolvents i altres productes

Sector 07: Transport per carretera

Sector 08: Altres modes de transport i maquinària mòbil

Sector 09: Tractament i eliminació de residus

Sector 10: Agricultura

Sector 11: Altres fonts

��


tornar

ritable transformació social i política en tots els sentits? ¿Podem resoldre el canvi climàtic sense canviar els nostres estils de vida, l’actual estructura del poder i la desigualtat i/o les nostres institucions? ¿Podem, com es preguntava Zygmunt Bauman, canviar els objectius de la nostra societat sense canviar els mitjans?

En primer lloc, entenc que en tot aquest debat hem d’emfatitzar que el problema del canvi climàtic és principalment un problema social. No és sols un problema ambiental o ecològic, sinó de sostenibilitat: polític, cultural, social, econòmic, ecològic, de producció i gestió del coneixement: un problema sistè-mic. De causes i efectes estructurals i, per tant, que demana solucions estructu-rals. Per tant, el primer requisit per poder abordar el problema adequadament és començar a entendre’l de manera sistèmica i intentar defugir qualsevol re-duccionisme i apriorisme.

Així, per exemple, les mesures tecnològiques o basades tan sols en l’eco-eficiència per si soles són insuficients. Cal abordar aspectes com els estils de vida, les preferències individuals, els valors i ideals (role models), així com els sistemes de comunicació, els processos d’integració de coneixement i de decisió política i les seves conseqüències. I és clar, és també un problema educatiu.

Per això cal desenvolupar estratègies i metodologies participatives d’ac-ció i d’integració de coneixements, socialment i ecològicament robustes, que serveixin per a contextos d’aplicació concrets, basats en enfocaments multidis-ciplinaris i integrats. Això és el que ens permetrà complementar els actuals processos de dalt a baix (top-down) que actualment caracteritzen i limiten la política climàtica internacional amb processos de baix a dalt (bottom-up), que són del tot necessaris per anar més enllà de les actuals polítiques de mitigació i adaptació en contextos concrets i locals.

D’altra banda, la ciència de laboratori, disciplinària i reclosa en si mateixa, malgrat que és totalment necessària, és a la vegada insuficient per resoldre els problemes actuals de canvi ambiental global i d’insostenibilitat. Cal introduir as-pectes ètics i estructurar els processos d’integració de coneixements i de suport a la decisió i a l’acció de manera oberta, independent i equitativa. Ens cal integració –no dependència– entre la ciència, la ciutadania i la política. En altres paraules, a hores d’ara el problema del canvi climàtic ja no és un problema de manca de coneixement –ja sabem prou, ja no hi ha excusa– sinó de voluntat per crear i aplicar un altre mode de coneixement, dirigit a la reestructuració, la capacitació i la transformació social. El canvi climàtic ens permetrà desenvolupar i aplicar mesu-res innovadores molt beneficioses que igualment hauríem hagut d’aplicar, però que d’altra manera mai no hauríem desenvolupat.

Finalment, val a dir que bona part del repte consisteix a ser capaços d’an-ticipar-nos als límits biofísics i d’entendre la determinació i la implementació

�6


tornar

política de límits al creixement o a la contaminació –aplicar el criteri de la sufi-ciència– de manera positiva, com una oportunitat per a la innovació i per a la transformació social. Pel que fa a la política actual ja és hora que els polítics prenguin un paper proactiu a tots els àmbits, també en l’àmbit local. Sembla encara, però, com si els polítics estiguessin solament obsessionats a mantenir aquest model de societat, una estructura que ha funcionat, entre cometes i du-rant un temps, per mantenir el conflicte i una certa distribució de poder, però no per resoldre els grans reptes que planteja la nova societat global, climàtica-ment i ambientalment problemàtica i, doncs, estan obcecats en la seva continu-ïtat. És hora de pensar una nova forma de societat, de ser valents i anticipar-nos a pensar la societat del segle XXI, i no a mantenir a la UVI la destructiva i mori-bunda societat del segle XX. Cal replantejar conceptes bàsics com el temps, el treball, o la mobilitat, crear una societat més tranquil·la, menys dedicada a pro-duir coses inútils que no sols no satisfan cap necessitat real sinó que tenen un efecte molt pervers sobre la desigualtat social i la sostenibilitat i, és clar, també el canvi climàtic24. Això no vol dir res més que aprendre a viure millor. És a dir, si perdem menys temps fent viatges innecessaris, produint coses inútils, i co-mencem a tenir més control sobre els processos i els productes del nostre treball i, en general, sobre el nostre temps, molt probablement no solament millorarem la nostra qualitat de vida sinó que tindrem més probabilitats de garantir la sos-tenibilitat. I molt possiblement també contribuirem a reduir els impactes nega-tius de les nostres activitats quotidianes sobre el canvi climàtic.

Alguns possibles criteris a l’hora de dissenyar polítiques climàtiques

Integrar i cercar sinergies entre les polítiques de mitigació i les polítiques d’adaptació.

Per exemple: que els beneficis obtinguts per impostos dirigits a la mitigació –com els de matriculació o transport per carretera– es dirigeixin a polítiques d’adaptació –per exemple, gestió de la retirada del litoral, conservació d’espais i espècies vulnerables i/o gestió hídrica i forestal amb criteris climàtics.

Identificar quines són les necessitats de coneixement per actuar i formular les polítiques adients, a fi de capacitar adequadament els sectors i els actors rellevants.

Per exemple: quantificar el potencial de reducció i aplicar indicadors de seguiment de les diferents mesures i polítiques en diferents sectors, les possibles combinacions i els seus costos respectius –per exemple, fóra bo saber quan costa i costarà a cada espanyol el no haver com-plert els compromisos de Kyoto en el seu moment. Formular-ho com diversos paquets d’al-

24 Per exemple, és absurd que les rondes de Barcelona, al matí, estiguin completament col·lapsades i tothom perdi temps i gasti recursos, quan molta gent té la possibilitat de treballar gran part de la seva jornada a casa. Però encara no hi estem prou acostumats o potser no s’hi donen prou incentius, ja que el sistema productiu respon sovint més a raons de control i de poder que de producció efectiva. l, per tant, cal cercar solucions integrades, no planificar només el territori, sinó també el temps, sota criteris de sostenibilitat.

��


tornar

ternatives segons diferents escenaris d’acció, en funció de distintes voluntats polítiques i ob-jectius acordats de manera participativa –per exemple, aplicació de l’objectiu de reducció UE per a Catalunya (20 % al 2020) o superior. Calen també objectius clars a més llarg termini –per exemple, de l’ordre del 60 % – 80 % l’any 20�0.

Integrar el canvi climàtic dins de les mesures dirigides a sostenibilitzar el desenvolupament actual

Per exemple: caldria centralitzar (mainstream) el canvi climàtic en les accions i polítiques dirigides a reformar la present organització del temps i del treball –evitant desplaçaments o transaccions inútils–; aplicar decididament el criteri que qui contamina paga i iniciar una important reforma fiscal dirigida a descarbonitzar l’economia.

Aplicar polítiques que distribueixin responsabilitats, costos i beneficis individuals de manera adequada

Per exemple, fent servir els mateixos mecanismes de mercat. La creació d’un mercat indivi-dual de drets d’emissió de luxe permetria reduir bona part de les emissions supèrflues del sistema econòmic actual, limitar les emissions a objectius fixats potencialment de manera democràtica i suposar una nova font d’ingressos a les persones que no necessitessin emetre per sobre dels límits permesos.

Posar un èmfasi especial en l’experimentació per a l’aprenentatge social.

La transició a una societat descarbonitzada requereix coneixements i capacitats que s’han d’aprendre a partir d’experiments i accions demostratives, així com d’innovació a petita escala, que es traspassin progressivament a escales més grans (learning by doing, doing by learning). Cal decidir quins sectors poden ser els més beneficiats d’aquestes in-novacions.

Per exemple, crear una zona industrial o urbana –o fins i tot o una autopista o un aeroport– d’emissions zero mitjançant reduccions efectives d’emissions i/o crèdits de compensació (carbon offsets) que serveixi com a exemple per a altres zones o sectors del país.

4.3. Bali, o com vestir de seda la mona

Pedro Prieto

Pedro Prieto és enginyer tècnic de telecomunicacions. Ha treballat en el sec-tor de les telecomunicacions des de 1972. És vicepresident d’AEREN, l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics. És coeditor i cofundador de la pàgina web Crisi Energètica (www.crisisenergetica.org). És també membre de Científics pel Medi Ambient (CIMA). Actualment, dirigeix i participa en diversos projectes solars foto-voltaics, el primer dels quals en forma de cooperativa, d’1 MWp a Extremadura, un projecte molt innovador ja en ple funcionament. També assessora diverses entitats i particulars sobre tecnologies fotovoltaiques.

�8


tornar

Resum

De la gran difusió mediàtica de la conferència de Bali arreu del món, la conclusió aparent és una porta per a l’esperança, per a l’acord de 200 països, entre els quals, els EUA. Una lectura més profunda, però, resulta menys positiva: els EUA insisteixen a deixar els compromisos quantitatius de reducció proposats per la UE a peu de pàgina; cap mitjà publica ínte-grament els documents signats; els països en desenvolupament reclamen un deute històric; no s’especifiquen els mitjans per assolir els objectius i, a més, el termini per signar el pacte vinculant s’ajorna al 2009. D’altra banda, no hi ha una anàlisi dels objectius de reducció: a Bali es planteja disminuir del 2� % a 40 % el 2020, respecte de �990, un cop Kyoto hagi expirat, protocol que està molt lluny d’assolir els seus objectius –plantejava reduir el 9� % el 20�2.

I, el més important, no s’aborden les causes del problema: el model eco-nòmic i energètic de creixement infinit. Al contrari, sembla que les polítiques energètiques, ambientals i econòmiques van totes en la mateixa direcció: man-tenir aquest model. Per aquest motiu, l’opció de reduir les emissions quan ja no serà possible emetre és la que es valora com a òptima.

«Aunque la mona se vista de seda, mona se queda»

Refrany espanyol.

4.3.1. Antecedents25

La Conferència sobre el Canvi Climàtic que ha tingut lloc a les plat-ges de Nusa Dua Bali, a Indonèsia, el desembre del 2007, ha ocupat, durant almenys una setmana, les primeres pàgines i portades dels principals mit-jans de tot el món. Han estat dotze mil assistents, que han volat des de tots els racons del món. Segons la majoria, la conferència ha acabat en un acord final que obre esperances per a tothom, pel fet que suposa un pas important per reduir les emissions de gasos causants de l’efecte d’hivernacle. No obs-tant això, una lectura més detallada dels reculls de premsa pot portar-nos a conclusions diferents i, fins i tot, sorprenents. El vestit de seda que han col-locat a la mona li ha quedat just a la mida, però això no fa que la mona deixi de ser mona.

2� El present article data de desembre de 2007.

��


tornar

Un repàs pels principals diaris i mitjans del món de l’endemà, com ara CNN26, Washington Post27, The Guardian28, Le Monde29, Corriere della Sera30, El País31, ABC32, El Mundo i Xinhua33; excepte els russos, que no es-menten ni al Pravda ni a l’Interfax res sobre Bali, el �� de desembre, llança un balanç molt pobre de resultats, encara que tots els titulars se centren en com n’és de positiu l’acord entre prop de 200 nacions. Tots ells posen l’ac-cent que per fi els EUA s’han compromès a alguna cosa in extremis i ho pre-senten com una victòria.

Quan es passa a llegir la lletra petita, les coses comencen a variar. Una de les poques coses que expliquen gairebé tots és l’obstinació europea que tots acordin reduir les emissions entre el 2� i el 40 per cent cap a 2020, respecte de les que s’emetien el �990, tot i que aquest darrer aspecte queda oblidat per mol-tes agències i mitjans. I la insistència dels EUA que aquesta proposta figuri no-més com a peu de pàgina i que no es prejutgin (The Guardian) els resultats de les negociacions dels dos últims anys –en els quals van estar posant obstacles a qualsevol acord–, per signar quelcom que al final se’ls va concedir precisa-ment que poguessin signar.

La veritat és que proposar-se abaixar entre un 2� % i un 40 % ofereix un rang massa ampli, que es fixa sense haver detallat en absolut els mitjans que es posaran per arribar-hi. Els mitjans també assenyalen, en la lletra petita, que a més es donen fins a 2009 per signar el pacte que faci complir aquestes premis-ses. Una altra de les grans vaguetats. L’agència xinesa Xinhua fins i tot diu que el nou acord entraria en vigor el 20��, com a continuació del Protocol de Kyoto, quan aquest finalitzi la seva vigència –protocol que ningú no ha complert: ni els signants ni, per descomptat, els que no el van signar.

26 CNN: «U.S. agrees to Bali compromise», disponible en línia a http://edition.cnn.com/2007/WORLD/asiap-cf/�2/��/bali.agreement/index.html.

27 The Washington Post: «Nations Forge Pact on Global Warming, Climate Change», disponible en línia a http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/�2/��/AR2007�2��0047�.html?hpid=topnews.

28 The Guardian: «Deal agreed in Bali climate talks», disponible en línia a http://www.guardian.co.uk/environ-ment/2007/dec/��/bali.climatechange4.

29 Le Monde: «La conférence sur le climat s’achève par un pénible accord», disponible en línia a http://pubs.lemon-de.fr/RealMedia/ads/adstream_sx.ads/SCIENCES-LEMONDE/articles_sciences/exclu@x�0?http://www.lemon-de.fr/web/article/0,�-0@2-�244,�6-990200@��-8��7�6,0.html.

�0 Corriere della Sera: «Bali, c’è l’accordo: «Kyoto 2» entro il 2009», disponible en línia a http://www.corriere.it/cronache/07_dicembre_��/global_warming_09686�ac-ab0�-��dc-a89�-000�ba99c��b.shtml.

�� El País: «EE .UU. se suma al acuerdo contra el cambio climático», disponible en línia a http://www.elpais.com/articulo/sociedad/EE/UU/suma/acuerdo/cambio/climatico/elpepusoc/2007�2��elpepusoc_�/Tes.

�2 ABC: «EE.UU. cede ante los países pobres para alcanzar un acuerdo sobre cambio climático en Bali». Disponi-ble en línia a http://www.abc.es/2007�2��/sociedad-medio-ambiente/conferencia-bali-consigue-acuerdo_2007�2��08�0.html.

�� Agència de notícies xinesa: «UN climate change conference concludes with adoption of Bali Roadmap», dispo-nible en línia a http://news.xinhuanet.com/english/2007-�2/��/content_72�60�7.htm.

80


tornar

El Protocol de Kyoto expira el 20�2. Els seus objectius, fixats el �997, ara fa deu anys, pretenien arribar a reduir les emissions al 9� % l’any 20�2 res-pecte de les que hi havia el �990. Es passa a l’acord següent sense saber real-ment si es complirà i sense haver analitzat les responsabilitats o les causes pro-fundes i reals d’aquesta fallada estructural en les seves premisses i els seus objectius.

L’acord a què es va arribar a Bali deixa la reducció del 2� % al 40 % per al 2020 en peus de pàgina i alguns mitjans (The Guardian, R.O.), esmenten de passada que els europeus han acceptat un full de ruta, en el qual els objectius s’han perdut o han quedat com a referències a la necessitat d’arribar a un zenit de les emissions d’aquí a �0–�� anys per reduir a la meitat les emissions el 20�0, respecte de les de �990. També ho esmenta l’agència xinesa Xinhua. Le Monde parla superficialment de la intenció de reduir les emissions el 20�0 a la meitat de les de �990. La resta dels mitjans analitzats ho passa per alt.

És molt curiós, i fins i tot nou, que The Guardian parli de «zenit de les emissions». És una forma sibil·lina de reconèixer que durant els pròxims �0 o �� anys encara podrem seguir augmentant les emissions. Le Monde informa del rebuig dels països en desenvolupament per invocar l’any 20�0 com la seva pre-ocupació.

La resta de les notícies sobre l’acord i la conferència són descripcions vagues de la insistència dels països en desenvolupament que els països rics pa-guin pel que ja han contaminat; és a dir, que es facin responsables d’haver om-plert en exclusiva el got de les emissions mundials i ara vulguin que ningú emeti una gota que pugui vessar-lo, quan els desenvolupats segueixen emetent molt més que els altres.

Els rics segueixen insistint en l’amenaça del creixement dels països en vies de desenvolupament, malgrat que no hi ha cap fal·làcia que pugui amagar que les emissions per càpita segueixen sent entre � i 20 vegades més altes als països desenvolupats que als països en desenvolupament.

Països com la Xina, l’Índia, el Brasil o Indonèsia o els del G77 han signat per primera vegada, però intentant exigir compensacions als països en desenvo-lupament, especialment per intentar evitar una major desforestació. Això ho han plantejat (CNN i Washington Post) com una victòria dels EUA. Les quanti-tats ofertes per a la preservació dels boscos, per part dels països desenvolupats, s’han presentat en pocs mitjans i de manera molt superficial. Les quantitats són realment ridícules, tenint en compte la intensitat de les explotacions a tots els boscos del món en desenvolupament.

El que més sorprèn és que en acabar la reunió, en la qual la documenta-ció ja s’havia signat, cap mitjà no hagi fet públics aquests documents en la seva

81


tornar

totalitat. El document final no està encara disponible per a una anàlisi més pro-funda, almenys en les dates en què s’escriu aquest article.

Però convé reflexionar una mica entorn dels acords sobre reduccions d’emissions, la seva utilitat i, sobretot, la seva oportunitat.

El certificat de defunció clandestí de Kyoto

La figura 4.� mostra el moment en què se signa l’acord de Kyoto (�997), que es refereix als nivells d’emissions de �990 (llocs al nivell �00) i a l’objectiu, més aviat pobre i acomodatici, d’intentar arribar al 9� % de les emissions de �990 per a l’any 20�2.

Figura 4.5. Kyoto: Desigs i realitat


8.000

8.500

9.000

9.500

10.000

10.500

11.000

11.500

En

erg

ia p

rim

àri

a e

n M

T p

e

Em

issio

ns s

ob

re b

ase

100 d

e 1

990

1990 1995 2000 2005 2010

7.500 90

95

100

105

110

115

120

125

130

135

Objetiu d'emissions segons Kyoto

Consum d’energia

Total emissions reals en % sobre 100

Signatura de KyotoCimera de Bali

En aquell acord, que els EUA mai no van arribar a signar i al qual altres grans països en conversió incipient a grans contaminants no es van sentir vin-culats ni van ser obligats per l’acord (Xina, Índia), es preveien algunes salva-guardes que es poden resumir de la manera següent i que aquest autor ha des-crit amb anterioritat com la paràbola del club de fumadors:

�. Les nacions amb grans boscos podien col·locar-los com a embornals de CO2,

per poder així augmentar la quota d’emissions.

2. Altres països podien comprar quotes a països que tinguessin encara marge per a les seves pròpies emissions. Així, es va establir un mercat d’emissions

82


tornar

i de compravenda de fum, que mai no va acabar de funcionar bé, sobretot per la falta de credibilitat del mateix acord.

�. En tercer lloc, la picardia combinada amb la creixent idea capitalista de les deslocalitzacions, va dur la majoria dels països més industrialitzats a tras-lladar les activitats més contaminants a tercers països, entre els quals, la Xina. Això ha servit de base per falsejar les estadístiques de molts països, que encara que segueixen pel camí del consum desmesurat i del gaudi dels béns de consum, aconsegueixen que l’activitat econòmica i el consegüent augment del consum d’energia i de les emissions contaminants sigui carre-gada sobre els països que els serveixen i, al capdamunt de tot, poder així criticar-los per ser els que amenacen el clima.

4. Un altre dels factors que ha contribuït a la millora aparent dels països indus-trialitzats en les seves anunciades reduccions d’emissions contaminants, és que la seva capacitat econòmica, el poder financer i industrial i el control del comerç els ha permès migrar cap a combustibles menys contaminants per unitat d’energia aportada. Aquest és el cas dels EUA i d’Espanya, per exem-ple, amb una sensible variació cap a les centrals de gas de cicle combinat en la producció d’energia elèctrica. Aquesta major capacitat financera, econò-mica i tecnològica els permet, a més, presumir que ho fan millor que els qui no tenen accés a aquestes facilitats i han de conformar-se amb els combusti-bles més contaminants.

�. Finalment, ningú no va parlar dels orígens de les emissions, de les causes que les provoquen i de la necessitat d’abordar aquestes causes. El sistema de creixement infinit va seguir intocable. Sí que es va esmentar, de manera vaga però plena de bons desigs, que aquestes reduccions es podrien assolir mit-jançant polítiques d’estalvi i, sobretot, confiant en una intensificació de l’ús de la tecnologia i les corresponents millores de processos i augments cons-tants de l’eficiència de les activitats contaminants.

El resultat és ben visible. Deu anys després de la signatura de l’acord; disset anys després de la data de referència de �990 i a cinc anys d’haver de retre comptes, ens hem rendit i hem inventat un altre acord, sense acceptar amb cla-redat que el primer ha estat un rotund fracàs, encara que cada cop hi ha més veus que xifren la utilitat del Protocol de Kyoto com el detonador i creador de la consciència que «cal fer quelcom».

Atès que l’emissió de gasos acaba a l’atmosfera, a la qual l’home encara no ha pogut posar barreres reals, que diversos països no van signar i que la resta ha fet el que li ha plagut, avui tenim una quantitat d’emissions que ronda, pel que fa a combustibles fòssils cremats, el �� % per sobre del nivell �00 de �990.

8�


tornar

Països no signants o no obligats, com la Xina i l’Índia, han augmentat de manera preocupant les seves emissions. Països signants han fet del seu creixe-ment econòmic una bandera i de les inevitables emissions resultants, com si no tinguessin res a veure amb això, una vergonya que cal amagar. És el cas, per exemple, d’Espanya, que es troba entorn d’un �0 % per sobre dels nivells a què s’havia compromès a arribar el 20�2.

Tornant a la figura 4.�, veiem com les bones voluntats dels objectius de Kyoto llisquen per un pendent d’impossible compliment, mentre que els prag-matismes de l’activitat econòmica, ergo el consum d’energia, ergo l’augment paral·lel de les emissions contaminants, segueixen la seva ascensió imparable.

A hores d’ara, el 2007, qualsevol persona que es posi a mirar un gràfic de la situació, i per poc que estudiï les dades disponibles, s’adonarà que Kyoto està mort i que sempre ho ha estat. El divorci creixent entre la realitat del consum d’energia fòssil amb les seves emissions resultants i els objectius de Kyoto són de tal naturalesa que ja feien olorar el mort.

I aleshores apareix Bali, l’IPCC i l’augment de la informació sobre el can-vi climàtic. Com ja s’ha comentat, els resultats d’aquesta cimera de Bali han es-tat més aviat pobres, per més que s’hagin volgut pintar d’èxit, per la simple signatura dels EUA.

Figura 4.6. Bali, noves promeses

Font: elaboració pròpia

Em

issio

ns s

ob

re la

ba

se

100 d

e 1

990

1990

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

2000 2010 2020 2030 2040 2050

Objectius de Kyoto

Objetius europeus inicials de Bali (40 %)

Objetius europeus inicials de Bali (25 %)

Objetius econòmics estàndard

Objetius de Bali(zenit en 10 anys)

Objectius econòmics habituals 3 % creixement anual

8�


tornar

(Al gràfic de la figura 4.7 s’ha suposat que les diferents opcions de reduc-cions plantejades es fan de manera lineal al llarg del temps, per simplificar, per complir els objectius finals.)

Quan es col·loquen sobre un gràfic les dues grans opcions que s’han plantejat, com es mostra a la figura 4.7, s’observen certs detalls sobre els quals cal aprofundir:

�. En primer lloc, ja amb més perspectiva, es veu que els objectius de Kyoto, en línia vermella, estaven ja el 2007 molt desbordats per una realitat de con-sums i emissions molt diferent.

2. Per això, la tendència natural del món modern i industrial, en comptes de re-conèixer que el model plantejat estava errat en la forma i, sobretot, en el fons, fa el que en termes futbolístics argentins es diu «xutar la pilota endavant». Per això, la nova proposta d’Europa, per a revisió i tractament adequat el 2009, mostra els dos objectius de mala consciència, pintats en color groc i blau clar respectivament. Com si volguessin dir, «ens hem portat malament fins al 2007, però ho corregirem; ja no el 20�2, però podem prometre i prometem que el 2020 tindrem no un 9� % menys de les emissions de �990, sinó entre un 2� % (línia groga) i un 40 % menys (línia blau clar) que en aquelles dates.

�. I aleshores arriben els nord-americans i duen aquestes propostes a un peu de pàgina per discutir seriosament el 2009, i acaben plantejant altres iniciatives que es podrien resumir en «la inèrcia ens obliga a seguir augmentant les emissions durant �0 o �� anys més; però després podem prometre i prome-tem que a partir d’aquestes dates, serem bons minyons i abaixarem, no ja el 2� % o el 40 % respecte de les emissions de �990, sinó fins al �0 % de les emissions de �990. Però això sí, uns quants xuts més a la pilota cap enda-vant, si us plau. Posem l’any 20�0 per a aquest noble objectiu.

En aquest tipus d’acords, sempre resulta molt vistós parlar només d’es-forços per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, especialment el gas estrella, el CO

2, i no parlar pràcticament gens de com aconseguir-ho en

una economia de mercat i en un món industrial, capitalista i financer que no-més sap créixer més, produir més, consumir cada cop més.

Estranyes coincidències

Els compromisos concrets només afecten certs nivells, encara d’una ma-nera i una verificació dubtoses, i no toquen ni un sol pèl la quinta essència de les causes, que és el model de creixement infinit. Les poques mesures conside-rades fins ara, com s’ha vist amb el Protocol de Kyoto, han estat totalment inope-rants en no tocar les causes primàries de l’emissió de gasos.

8�


tornar

Tot i que cada cop són més les veus del món polític i empresarial que comencen a dir que el petroli –i el gas– d’extracció fàcil i barata s’està aca-bant, ho fan de forma molt el·líptica i evitant pronunciar-s’hi amb claredat. I molt menys plantegen altres alternatives que no siguin les «d’assegurar l’accés als mercats del petroli i el gas» i la necessitat, cada vegada més urgent, de redu-ir la dependència dels principals subministradors.

Aquesta és una qüestió d’extrema importància, consubstancial al proble-ma de l’augment de les emissions de gasos, que són òbviament producte de la crema d’aquests combustibles, juntament amb el carbó.

Però tots eviten relacionar ambdós assumptes com si del diable es tractés, encara que la veritat és que caldria revisar a fons tots els estudis de l’IPCC, que preveuen augments imparables del consum de fòssils (si no es fa alguna cosa, que segueix sense definir-se i que no siguin les mesures abans comentades).

Fer de la necessitat, virtut

La figura 4.7 mostra una primera aproximació curiosa. Si es prenen les propostes europees, que a Bali van quedar reduïdes a una nota a peu de pàgina per la insistència nord-americana, i se sobreposen en forma de gràfic a la corba que ASPO considera com la més probable per a la producció de petroli, resul-ta que aquestes superposen se de forma força ostensible amb la famosa corba de Hubbert de la producció mundial de petroli.

Figura 4.7. Corba del petroli i del gas d’ASPO i propostes de reducció d’emissions de CO2

Font: ASPO i elaboració pròpia.

140

120

100

80

60

40

20

1930 2050

0

– 30

– 25

– 20

– 15

– 10

– 5

0

20402030202020102000199019801970196019501940

Gas natural

Regions polars

Aigües profundes

Petrolis pesants

Índe

x d’

emis

sion

s (b

ase

100)

Mile

rs d

e m

ilion

s de

bar

rils

anu

als

Emissions reals

Proposta europeareducció 25% Bali

Objectius KiotoProposta europeareducció 40% Bali

86


tornar

D’altra banda, es veu que les propostes de Kyoto (en color vermell) van quedar no res perquè la disponibilitat d’energia addicional i la promesa de crei-xement econòmic (i d’emissió corresponent de més contaminants) seguia es-sent una temptació superior a la proposta d’austeritat que podria implicar Kyo-to si s’haguessin pres les causes del problema seriosament.

Les línies groga i blava representen la nova proposta europea de Bali, duta al peu de pàgina i posada al congelador fins a 2009. I sense dir-ho expres-sament, sense declarar-ho obertament, coincideixen força amb una amagada realitat geològica d’arribada al zenit de la producció mundial dels recursos fòs-sils estrelles.

És un vestit de seda per a la mona. Els europeus que ho han proposat, semblava que tenien a la ment el gràfic d’ASPO, considerat ja un clàssic entre els experts, però encara ignorat per la comunitat energètica (i, sobretot, l’econò-mica i financera) mundial.

Figura 4.8. Les previsions de l’USGS i les propostes amagades de Bali de reducció d’emissions.

Font: Energy Information Administration, USGS i elaboració pròpia

70

Mile

rs d

e m

ilion

s de

bar

rils

anu

als

Nivells d’em

issions

60

50

40

30

20

10

2125

0

200

160

134

100

50

0

210020752050202520001975195019251900

Història2050 (1%)

2037 (2%)

2030 (3%)Objectius Bali amb picd’emissions en 15 anys

Objectius Bali amb picd’emissions en 10 anys

Projecció segonscreixement anualde la demanda

L’altra alternativa de Bali a la proposta europea, la del full de ruta, supo-sa acceptar que durant deu o quinze anys tindrem una inèrcia d’augment d’emis-sions inevitable, però que després, mirant a llarg termini cap al 20�0, serem capaços de reduir les emissions al �0% de les de �990.

Aquest altre vestit de seda, que a la figura 4.8. es reflecteix en les línies de traç gruixut (la d’arribar al zenit de les emissions al cap de deu anys) i la negra (zenit de les emissions després de quinze), encaixa també bastant bé so-bre la que ha dibuixat l’United States Geological Survey (USGS), l’organisme

8�


tornar

més optimista respecte al petroli que queda per explotar en el subsòl, i sobre el seu supòsit de creixement al ritme del � % anual.

És així com comença a aparèixer una sospitosa similitud entre els objec-tius de Bali i la realitat geològica d’una arribada inconfessada al zenit de la pro-ducció mundial de petroli. I els científics de Bali, com si ningú no els hagués dit res sobre els esgotaments fòssils, que no consideren en les seves propostes de l’IPCC, han passat suaument la mà pel llom d’aquests horrorosos geps geològics i els han cobert pudorosament amb seda.

Si els geòlegs tenen raó, siguin pessimistes o optimistes, pel que fa a la data d’arribada al zenit mundial de la producció de petroli, llavors, els científics de Bali, ja siguin europeus posant el vestit de seda a la corba d’ASPO o bé els altres, fent un tall de la mateixa tela, amb el full de ruta, per col·locar-lo sobre el llom de les previsions de l’USGS, es poden enretirar: s’ha fet tant d’esforç per a no res. No vol dir que reduirem voluntàriament els consums. Més aviat, mal-grat es digui d’una altra manera, els consums inevitablement decreixents ens acabaran consumint. És la gallina de l’escalfament climàtic la que acabarà amb nosaltres, si no fem quelcom? O és l’ou dur de l’arribada al zenit de la producció de petroli (i de gas) el que motivarà un descens obligat d’emissions?

En qualsevol cas, vindran maldades. Però ja es pot anticipar, amb tota seguretat, que els grans, aquestes persones que semblen vetllar per nosaltres i els nostres somnis, han decidit que és més vendible dir a la gent que haurem de consumir menys perquè si no ens ofeguem, que haver de dir-los que, ens ofe-guem o no, tenim una energia fòssil limitada, que cremarem de totes les mane-res fins que s’acabi i preferim vestir aquesta mona dient que la reducció serà per consciència i no per nassos.

El primer missatge és, com manen els cànons en les escoles de negoci, positiu. El segon missatge és, necessàriament, negatiu. La batalla mediàtica la guanyaran sempre els del canvi climàtic, que ja ha estat assumit com a concep-te per part de tots els grans poders, perquè després els governs del món puguin exercir la coerció social, econòmica i fins i tot militar sobre la població mundial pel seu bé, sense necessitat d’haver d’acceptar que va ser el sistema triat, el qual ens hem donat (el sistema capitalista, d’acumulació il·limitada de béns i de crei-xement econòmic infinit i interessos financers que forcen a l’espiral del creixe-ment sense remissió), que ens ha portat fins a aquesta situació.

No obstant això, els que estudiem el zenit del petroli i del gas, definits com els pessimistes, tenim un avantatge respecte dels portadors de bones notí-cies ecològiques des de Bali: ja hem fet els comptes del que suposarà la caiguda de la producció mundial d’aquests recursos, una vegada arribats al zenit i de com és el pendent de baixada, que pot estar entre un 2 % i un 4 % en jaciments poc madurs i ben gestionats i entre un �0 % i �2 % anual en jaciments madurs.

88


tornar

I atès que les corbes sobre reducció d’emissions dels europeus o dels partidaris d’aquest famós full de ruta tenen uns pendents de baixada sorprenentment iguals, no cal que els científics de Bali i els governs signants es trenquin molt la closca per intuir que, o abaixen els seus consums de combustibles fòssils un �0 % anual a cada any que passi respecte de l’anterior i sense aturades intermèdies, o no compliran les fites que ells mateixos tan superficialment s’han fixat en aque-lles boniques platges indonèsies.

Perquè el conte que això es resol amb una cistelleta en què es posa una mica de segrest de CO

2, una altra mica de renovables, de millora de l’eficiència

i dels rendiments (ja molt decreixents), un pessiguet de nuclear i un altre de biocombustibles, ja no hi ha qui s’ho empassi. Un �0 % anual és molta energia a reduir, sigui perquè «ens convé per als pulmons» o simplement perquè no està a l’abast. Vostès mateixos.

tornar


tornar�1


A partir del debat generat en les dues sessions de treball presencials, així com el que es va fer per la intranet entre ambdues sessions i les aportacions de diversos experts en relació amb els diferents àmbits temàtics, s’ha elaborat el capítol que es presenta a continuació.

Com ja s’ha comentat, el treball dels grups és crucial per poder aprofun-dir més en els debats de les jornades, ja que temes de tal transcendència altra-ment serien inabordables. Així doncs, aquest capítol pretén ser un punt de par-tida per a la reflexió i el debat que esdevingui en la identificació de propostes per afrontar l’actual situació de canvi global i de model de subministrament energètic en què estem immersos.

5.1. Grup A: discussió sobre la relació entre la crisi energètica, el model de producció agrícola i la seva vinculació amb el canvi climàtic

Equip redactor: Mònica Vargas, Ferran Garcia, Laia Capdevila

Integrants del grup: Jordi Bigues, Laia Capdevila, Gustau Duch, Ferran Garcia, Helena Perxacs, Daniela Russi.

Moderadora: Mónica Vargas

L’estat de la qüestió: agricultura i canvi climàtic

Després d’anys d’intensos debats i el menyspreu dels objectius mínims fixats pel Protocol de Kyoto, el febrer del 2007, el Quart Informe del Grup In-tergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) va establir que la major part de l’escalfament global observat durant el darrer mig segle ha estat causat per acti-vitats humanes –amb un 90 % de certesa.

Entre aquestes activitats no sempre es considera la importància del paper de l’agricultura industrial�4. En efecte, el transport intercontinental d’aliments, el monocultiu intensiu, la destrucció de terres i de boscos i l’ús d’insums químics en l’agricultura, entre altres factors, estan transformant l’agricultura en un consumi-dor d’energia –i, per tant, altament dependent energèticament–, en un potent emissor de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), i es converteix segurament en el principal sector global responsable del canvi climàtic (ODG, 2007).

�4 Aquí emprem el terme agricultura en sentit ampli, incloent-hi la ramaderia industrial.

�2

Papers de sostenibilitat · 13 · 5. Reflexions dels grups de treball

tornar

Fig

ura

5.1.

Em

issi

ons

mun

dia

ls d

e g

aso

s am

b e

fect

e d

’hiv

erna

cle

caus

ades

per

les

acti

vita

ts h

uman

es

(per

sec

tor

d’a

ctiv

itat

)

Fon

t: W

orld

Res

ourc

es I

nst

itu

te (h

ttp:

//ca

it.w

ri.o

rg).

��


tornar

L’agroindústria, vinculada amb el canvi d’usos del sòl –essencialment a causa de la desforestació– és responsable en total del ��,7 % dels GEH, és a dir, més del doble de les emissions causades pel sector del transport en conjunt –��,� %, incloent-hi el transport per carretera, aeri i marítim. A tot això hem de sumar-hi les emissions directament vinculades a les pràctiques agroramaderes industrials, tal com es pot veure en el gràfic del World Watch Institute de la p. 92.

L’agricultura globalitzada i l’agricultura industrialitzada, i la seva relació amb la crisi energètica i el canvi climàtic1/ Per la desforestació i l’alliberament de CO

2 dels sòls agrícoles

1.1 Desforestació

Quan parlem de canvi de l’ús de la terra en realitat es tracta d’un eufemisme per no escriure di-rectament desforestació. Aquest fenomen inclou la destrucció de tots els ecosistemes boscosos, no només les selves tropicals que, evidentment, no podem oblidar. Darrere de la desforestació hi ha la intenció d’obtenir noves terres de cultiu per part de l’agronegoci, sobre les quals es puguin assentar monocultius. A vegades és la mateixa agricultura/ramaderia no corporativa la que es veu obligada a cercar noves terres pel desplaçament que pateixen en les seves terres tradicionals; és una espècie d’empenta de l’agronegoci sobre els sistemes tradicionals. Pel camí directe i l’indirecte, en la majoria dels casos, darrere de la desforestació hi ha corporacions de l’agronegoci, fins i tot el fuster.

Pel que fa a la desforestació, principalment causada per l’expansió de monocultius, representa, en països com el Brasil, el 80 % de les emissions totals (Grain, 2007).

En aquest sentit resulta molt paradoxal que una de les eines de lluita contra el canvi climàtic (CC) que més s’estan venent i implementant siguin els agrocombustibles. Dues de les princi-pals matèries primeres que donen origen als agrodièsels, la palma i la soia, tenen les seves principals zones de cultiu a Indonèsia i el Brasil, respectivament. Són, sens dubte, dos dels mo-nocultius més agressius socialment i ambientalment que existeixen al planeta i molt associats a la desforestació d’ecosistemes per a aconseguir hectàrees per expandir el monocultiu. Una dada molt reveladora és que Indonèsia és actualment el tercer país emissor de GEH. Això no es deu al sector industrial d’Indonèsia, sinó a la desforestació provocada per l’agroexportació de la palma. El 8� % de les emissions de CO

2 d’Indonèsia són causades per la desforestació. El gran país

subministrador de matèria primera per a agrodièsel europeu pot ser el Brasil, que és el quart país emissor de GEH, també a causa de la desforestació per a l’agroexportació de soia. El 7� % de les emissions de CO

2 del Brasil es deuen a la desforestació i el �9 % prové de l’Amazones.

Entre el 2004 i el 200� es van plantar a l’ecosistema amazònic �,2 milions d’hectàrees de soia [la meitat de Catalunya].

1.2 Alliberament de CO2 en sòl agrícola

Per entendre bé la suprema importància dels sòls agrícoles en el cicle del carboni i, per tant, en el canvi climàtic, partirem de les premisses següents:

Primera premissa: sota el sòl és on hi ha la major quantitat de carboni emmagatzemada del planeta —més que en els vegetals o en la mateixa atmosfera. La major part d’aquest carboni no és carboni inorgànic, sinó orgànic. Aquest carboni orgànic es troba en sòls forestals, agraris o pastures.

��


tornar

Segona premissa: no tot aquest carboni està estabilitzat de la mateixa manera. És a dir, el grau amb què es pot alliberar a l’atmosfera en forma de CO

2 és molt variable en funció de múltiples

elements. Existeix carboni orgànic molt estable i difícilment alliberable i, per tant, inert des del punt de vista de motor d’alliberament de GEH i generador de canvi climàtic, però hi ha una part molt considerable que sí que és susceptible de sumar GEH en forma de CO

2.

Tercera premissa: les quantitats d’aquest carboni inestable pro canvi climàtic són molt elevades.

Quarta premissa: si bé la combinació de factors que desencadenen aquest alliberaments és molt diversa, podríem indicar que les pràctiques associades a l’agricultura intensiva clàssica en reu-neixen la major part.

És a dir, la praxi agrícola industrial és un potent alliberador de CO2 a l’atmosfera, mitjançant

el carboni dels sòls agrícoles. Aquest sol ser un ítem poc valorat actualment. A l’alliberament cal sumar-hi la manca d’absorció de CO

2 de l’ecosistema. Cada cop que perdem massa boscosa,

perdem capacitat d’absorció de CO2.

2. Per la imposició de medis industrials de producció (mecanització, intensificació, ús d’agroquímics, monocultiu, etc.).

L’anomenada agricultura moderna i, especialment el monocultiu industrial, està destruint els processos naturals del sòl (fet que du a la presència de CO

2 en la matèria orgànica) i els subs-

titueix per processos químics basats en fertilitzants i pesticides. A conseqüència sobretot de l’ús de fertilitzants químics, de l’agricultura i ramaderia intensives i els monocultius, es produeix una important quantitat d’òxid nitrós (NO

2), el tercer gas amb efecte d’hivernacle amb major

efecte sobre l’escalfament global. A Europa, el 40 % de l’energia consumida a les explotacions agràries és deguda a la producció de fertilitzants nitrogenats (Via Campesina, 2007). El consum de fertilitzants a Espanya ha passat de ��,� kg/ha el �99� a �42,9 kg/ha el 2004, cosa que su-posa una taxa de creixement en aquest període del 28,2 %. Tot això sense comptar amb les enor-mes repercussions que té per als ecosistemes terrestres i aqüífers l’abocament sobrant d’aquest nitrogen, que provoca fenòmens com l’eutrofització d’aigües i contaminacions diverses.

D’altra banda, la producció agrària industrial consumeix molta més energia i allibera molt més CO

2 amb la finalitat de moure tractors gegants per llaurar la terra i de processar els

aliments.

�. Pel transport d’aliments a tot el món

Els combustibles fòssils usats per al transport d’aliments alliberen tones de CO2 a l’atmosfera.

L’organització de camperols suïssos UNITERRE va calcular que un quilo d’espàrrecs importat des de Mèxic necessita � litres de petroli per viatjar per via aèria (��.800 km) fins a Suïssa. En canvi, un quilo d’espàrrecs produït a Ginebra només necessita 0,� litres de petroli per arribar fins al consumidor.

�. Per la transformació de l’agricultura de ser productora a consumidora d’energia

En termes energètics, el primer paper de les plantes i de l’agricultura és transformar l’energia solar en l’energia continguda en els sucres i cel·luloses que poden ser directament absorbides en l’aliment o transformades pels animals en productes d’origen animal. Aquest és un procés na-tural que aporta energia a la cadena alimentària. Això no obstant, la industrialització del procés agrícola en els darrers dos-cents anys ens ha conduït a una agricultura que consumeix energia emprant tractors, agroquímics derivats del petroli, fertilitzants, etc. (Via Campesina, 2007).

�. Pel paper de la ramaderia

5.1 Com a emissora de CO2

En realitat, el principal motor i la raó de ser de l’agricultura industrialitzada, els efectes sobre el canvi climàtic de la qual acabem d’esbossar, no és l’alimentació humana directa sinó l’animal:

��


tornar

el 60% de la producció agrícola es destina a la ramaderia. És a dir, no es pot afrontar un canvi de model agrícola sense modificar, alhora, el model ramader intensiu altament demandant d’aquesta agricultura intensiva. A l’hora de fer els comptes dels sectors que influeixen en el canvi climàtic a Catalunya, s’infravalora de manera considerable la rama-deria industrial del territori. El nostre model ramader comporta milions d’hectàrees (ha) de desforestació al Brasil o a l’Argentina per subministrar-nos la soia o el blat de moro dels pinsos, milions d’hectàrees d’agricultura intensiva que allibera CO

2, milions d’hectàrees

sobrefertilitzades amb adobs sintètics nitrogenats que expulsen NO2 a l’atmosfera. Una part

considerable d’aquestes hectàrees no es troben a Catalunya però, en canvi, la seva demanda sí. Tot i que aquest còmput es trobi actualment en els comptes del Brasil, l’Argentina o el Paraguai, en realitat caldria considerar la possibilitat de situar-lo en el nostre propi compte de resultats.

Com a exemple, tan sols per a la soia i el blat de moro que consumeix la ramaderia intensiva espanyola procedent de l’Argentina i el Brasil, utilitzem �,� milions d’hectàrees de superfície agrària d’aquestes regions, grandària que resulta superior a tota la superfície de Catalunya.

5.2 Com a emissora d’NO2

La producció, l’emmagatzemament i la gestió dels fems de la sobredimensionada ramaderia industrial catalana formen un altre potent alliberador de NO

2. Concretament per a Catalunya,

l’emmagatzemament i la gestió dels fems –bàsicament porcins– equival al �0 % de l’emissió de GEH del transport.

D’altra banda, hem de considerar, en termes d’eficiència, que els mono-cultius afecten negativament la diversitat agrícola perquè tenen baixa resilièn-cia. L’agroindústria implica finalment una menor productivitat, ja que es produ-eixen més quilos d’un sol producte i molts menys d’una diversitat de productes (ODG, 2007).

Tampoc s’ha d’obviar l’absoluta dependència petroliera dels sistemes agroramaders industrials i llur ineficiència energètica. A tall d’exemple, només per a fabricar les tones de fertilitzants sintètics emprats a Espanya el 2006, cal la mateixa energia en forma de gasolina que la que utilitzen tres milions de cot-xes a l’any a l’Estat. És a dir, la producció de fertilitzants nitrogenats equival a tenir tres milions de cotxes més a Espanya.

A més, és important considerar l’aspecte de la distribució a gran escala d’aliments agrícoles, que també implica emissions majors. Es tracta d’un model que s’articula amb les grans superfícies de distribució –supermercats–, i que s’orienta cap al comerç internacional, i no el local. Per aquest motiu, es pot definir com una agricultura viatgera que genera aliments quilomètrics. També requereix la construcció d’infraestructures per al transport dels aliments en qüestió, que impliquen tant desforestació com impactes socioambientals, sense ser sotmeses a estudis d’impacte ambiental adients ni a processos de consulta de les poblacions afectades.

�6


tornar

Cal recordar també que el model agrícola industrial afecta en termes so-cials les poblacions del sud, ja que es vincula amb problemàtiques tals com el deteriorament de terres, la violació dels drets humans, l’explotació laboral i l’èxode rural. Però a més, en vincular-se amb el canvi climàtic, afecta doblement les poblacions particularment vulnerables, tals com els camperols i especial-ment els petits productors. Efectivament, el canvi climàtic ocasiona sequeres inusuals i inundacions que destrueixen terres de cultiu i collites, i augmenten el grau de marginació al camp. S’estima que en les regions més càlides i tropicals l’escalfament global comportarà un declivi de l’agricultura i l’acceleració de l’erosió i la desertificació de les terres llaurables (Via Campesina, 2007)��. L’úl-tim informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC) exposa que el 2020, en alguns països africans, les collites dels cultius de secà es podrien reduir fins al �0 %, i que això podria comprometre seriosament l’ac-cés a l’alimentació. Així mateix, a l’Amèrica Llatina es preveu una reducció de la productivitat de cultius importants per a l’alimentació humana, així com dels sòls, fet pel qual el risc de malnutrició augmentaria. En aquesta regió, el canvi en les precipitacions i la desaparició de glaceres podrien afectar també l’accés a l’aigua potable (IPCC, 2007).

És a dir, és evident que per actuar sobre el canvi climàtic és absolutament imprescindible modificar el model agroalimentari actual, de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat que s’enfoquen esforços en els sectors energètics o de transport.

Els agrocombustibles, una solució que empitjora el problema?

Amb l’objectiu de disminuir les emissions en el sector del transport, la Unió Europea ha determinat polítiques de promoció de l’ús d’agrocarburants. Els incentius en aquest sentit se situen en quatre àrees específiques: els subsidis agrícoles en el marc de la política agrària europea (PAC) a cultius energètics, l’exempció d’impostos sobre els agrocarburants, la determinació de percentat-ges de barreja d’agrocombustibles en els carburants utilitzats per al transport i projectes pilot d’ús d’aquest tipus d’agrocarburants en empreses de transport públic. La primera directiva sobre agrocarburants va ser establerta el 200�, i s’hi van adoptar objectius indicatius del 2 % per a 200�, i del �,7� % per a 20�0. Des de diferents sectors s’han plantejat dubtes sobre l’eficàcia real dels percentatges fixats en termes d’una reducció substancial de les emissions. En efecte, l’objec-tiu de �,7� % pertoca únicament al sector del transport, el qual representa menys d’un terç del consum total d’energia a la UE. Per tant, aquest percentatge representa únicament un �,8 % del consum energètic total. Així, l’estalvi real

�� La Via Campesina es un moviment que reuneix milions de camperols i productors agrícoles del nord i del sud.

��


tornar

seria de �6 milions de tones de CO2, és a dir, menys d’un � % de les emissions

totals europees (Russi, 2007).

L’increment de la producció i del consum d’agrocarburants a la Unió Eu-ropea ha estat important en els últims anys, però no ha permès, no obstant això, complir amb els objectius fixats. Davant d’aquesta situació, a la cimera de març de 2007, els caps d’estat de la UE van consensuar una proporció obligatòria de 20 % d’energies renovables en el consum total d’energia per a 2020. A més, es van pronunciar per una reducció d’emissions de GEH en el sector del transport de l’� % per any a partir de 20��. Per a això, van aprovar un nou objectiu obli-gatori, de �0 % d’agrocombustibles en aquest sector per a l’any 2020. S’hi van afegir, a més, dues condicions: els agrocombustibles haurien de ser produïts de manera sostenible, i els de segona generació estaran disponibles al mercat (ODG, 2007). D’acord amb el Joint Research Centre (JRC) de la Comissió Euro-pea, les collites necessàries per complir únicament amb l’objectiu del �,7� % reemplaçarien el 27 % de la producció de cereals projectada per a 20�2. En ter-mes de terra agrícola disponible (i excloent-ne la utilització de terres retirades i boscos), això representa el �9 % de les terres. Per tant, la Unió Europea no dis-posa de prou terres per complir amb l’objectiu del 20�2, sense recórrer a una importació massiva de productes alimentaris i renunciar a una part de l’expor-tació de cereals (JRC, 2007: 78).

A l’Estat espanyol tampoc no es disposa de terres suficients per asse-gurar una producció de bioetanol i biodièsel que s’adeqüi a les normatives vigents. Així, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), per complir amb l’objectiu del �,7� %, la superfície necessària seria de �.�06.00� ha�6. Si considerem que la superfície total dedicada als cultius her-bacis a l’Estat espanyol és de 9.4��.400 ha, podem concloure que la superfí-cie agrària requerida per a la producció d’agrocarburants en la mesura de les directives europees, representa un �4 % (Bermejo, 2007). El Fondo Español de Garantía Agraria (FEGA) avalua que la superfície total de cultius energè-tics sembrada el 2007–2008 va ser únicament de �8�.720,40 hectàrees, és a dir, un �7,7 % menys que el 2006. Aquest mateix any, la major part del bio-dièsel produït s’obté a partir d’una barreja composta del �0 % d’oli de palma importat, 2� % d’oli de soia produït a l’Estat espanyol a partir de soia impor-tada i una proporció similar d’oli de colza (conreada localment). Pel que fa a la matèria primera per a l’obtenció de bioetanol, una petita proporció és co-berta per alcohol vínic i la resta per cereals locals i importats, a més de remo-latxa. D’acord amb el MAPA, intentar incrementar la producció estatal de matèria primera presenta la dificultat d’una competició amb el mercat agroa-

�6 Declaració de Josep Puxeu, secretari general d’Agricultura I Alimentació del MAPA, a: Noticias.info. �6 d’agost de 2006 (http://www.noticias.info/archivo/2006/200608/200608�6/200608�6_2�0��7.shtm).

�8


tornar

limentari que implicaria, en casos com la colza, el desplaçament de superfí-cies actualment dedicades al blat o l’ordi (MAPA, 2006: �8). Particularment en l’àmbit català, l’objectiu del Pla d’energia 2006–20�� és que el biodièsel representi el �2 % de l’energia consumida en el transport. Aquesta fita impli-caria el desenvolupament de cultius energètics que representarien un �8 % del territori català�7.

Segons estimacions del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), el potencial màxim de biomassa a Espanya, excloent-ne cultius agroenergètics, seria d’�� Mtep (milions de tones d’equivalent de petroli), però amb grans problemes de logística, que fan que el potencial real-ment aprofitable quedi bastant per sota d’aquesta xifra, sense entrar en l’espinós problema dels usos alternatius. Una tona d’equivalent de petroli (tep) representa, aproximadament, tres tones de llenya seca. Pel que fa als cultius energètics, el MAPA preveu que proporcionin �,9 *Mtep amb vista al 20�0, tal com es va dir a la jornada «Energies renovables: una alternativa per a l’agricultura del segle XXI», organitzades per l’UPA al Ministeri de Medi Ambient, el 2� de juny de 2007. Ara bé: el consum anual d’energia primària a Espanya ronda els �4� Mtep (�4�.84� Ktep el 200�); més de les 4/� parts procedeixen dels combustibles fòssils. Per tant, en un esce-nari d’ús intensiu amb recursos nacionals la biomassa tot just podria proporcionar el 7 % del consum actual d’energia primària, segons les xifres oficials.

Davant la falta de disponibilitat de terres suficients en els països del nord, s’opta pel desenvolupament massiu de cultius energètics als països del sud que disposen de condicions més idònies. Aquesta situació ha generat, des de diferents àmbits, nombrosos dubtes i preocupacions en relació amb els impactes socials i ambientals que pot tenir aquesta producció a gran escala, així com per la competència que poden representar enfront dels aliments. De fet, el desenvolupament dels agrocombustibles a aquest nivell no representa-ria altra cosa que l’aprofundiment dels conflictes anteriorment esmentats, que ja genera el model agrícola industrial. D’altra banda, tampoc no hi ha un consens en el si de la comunitat científica sobre el rendiment energètic i la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per part dels agro-combustibles, si es considera la totalitat del cicle de vida (ODG, 2007), de tal manera que el desenvolupament i producció d’agrocombustibles a gran escala protagonitzats per països com els de la Unió Europea interfereixen negativa-ment en el benestar de les poblacions del sud i prometen generar un major deute ecològic.

�7 Ponència de Jesús Ramos, Jornades «Crisi Energètica i Canvi Climàtic, Solucions Comunes», � de desembre de 2007, Barcelona (www.oceas.org).

��


tornar

Reflexions a la recerca de propostes

Tant la responsabilitat del model agrícola industrial en l’escalfament glo-bal, com el fet que els agrocombustibles a gran escala no constitueixin una resposta adequada, ens recorden la necessitat d’explorar estratègies d’autolimi-tació. Efectivament, en aquesta reflexió ressalta el problema de l’escala: cicles productius sostenibles a escala petita i local es converteixen en insostenibles en absència d’una limitació, desenvolupats a gran escala i en un món globalitzat. De fet, tal com ho comenta Jorge Riechmann, encara tenim dificultats per inter-pretar els problemes ecològics com a problemes essencialment d’escala, ja que els sistemes socioeconòmics resulten massa grans en relació amb la biosfera que els conté.

Així, ja que el model agrícola industrial intensiu participa en el canvi climàtic, és necessari centrar-nos-hi. Promoure’l a través dels agrocombustibles a gran escala ens sembla equivocat, i seria diferent del cas dels biocombustibles a petita escala.

Aquesta perspectiva hauria d’inscriure’s en termes d’una «nova cultura del territori», que se situï en termes de la recerca d’alternatives al model de producció i consum actual. Hem d’avançar cap a propostes d’autosuficiència (que cal distingir de l’autarquia), que impliquin l’enriquiment dels intercanvis regionals. Existeixen exemples d’això en diferents països, tal com ho il·lustra el cas dels horts periurbans a l’Argentina. D’altra banda, en termes de comercialit-zació, el Moviment dels Sense Terra de Brasil construeix actualment canals de comercialització alternatius per als seus productes agrícoles.

El qüestionament del model i el pensar en una nova cultura del territori passen també per considerar i defensar la sobirania alimentària, pensant en com s’articulen regions autosuficients a tot el planeta. Això ha de ser pensat des d’una perspectiva integral, prenent en consideració les terres, tots els insums, els drets, la cultura i les necessitats reals de la gent.

Entre les propostes possibles, podem plantejar:

a) Una agricultura de proximitat.

b) En termes de la distribució, establir una moratòria sobre els supermercats.

c) Legislar en matèria de publicitat, que constitueix un dels principals mitjans d’incitació al consum.

d) Potenciar els mercats municipals i fins i tot la venda directa.

e) Legislar sobre el transport dels aliments.

f) Promoure la producció agrícola local.

100


tornar

g) Fiscalitzar els productes transatlàntics.

h) Una moratòria sobre els agrocombustibles produïts a gran escala amb abo-lició dels objectius obligatoris per a agrocarburants a la UE.

i) Implementació d’objectius de reducció de la mobilitat individual motorit-zada. A més, en comptes de promoure la utilització d’agrocombustibles als automòbils, prohibir l’ús dels 4x4 a les ciutats.

I tot això emmarcat no en la idea de seguretat alimentària, sinó de sobi-rania alimentària. Atès que les administracions públiques catalanes poden, dins del territori català, proposar-se assegurar la sobirania alimentària catalana.

Algunes conclusions

El model agrícola industrial ocupa un paper important en la generació de gasos amb efecte d’hivernacle i, tant per aquest motiu com pels conflictes socioambientals que ja genera, afecta les poblacions més empobrides, en parti-cular, les dels països del sud. El desenvolupament dels agrocombustibles a gran escala, com a resposta a la crisi ecològica mundial, se situarà principalment en aquests països, en no disposar els països del nord de suficients terres per produ-ir cultius energètics. Això representa un empitjorament dels impactes de l’agro-indústria, a més a més que no hi ha consens sobre el rendiment energètic d’aquests carburants, ni sobre la seva contribució en la reducció de les emissi-ons. S’ha de considerar de manera molt diferent la implementació de l’aprofita-ment de residus o el cultiu a petita escala per a refinament i consum local dels biocombustibles.

Considerem que una voluntat real de lluita contra el canvi climàtic i pel millorament de les condicions de vida dels més empobrits passarà per una re-consideració de la insostenibiltat que representa l’actual ritme de creixement, producció i consum, especialment en els països del nord, així com dels meca-nismes que aprofundeixen les relacions asimètriques amb el sud.

Referències bibliogràfiques

Bermejo, I. (2007). «Agrocarburantes. ¿Tenemos tierras suficientes?». Informe del Grupo de Bionegocios, Barcelona. (inèdit).

europeAn ComISSIon (2007). «Energy and transport Directorate-General. Public consultation exercise». Abril–maig. http://ec.europa.eu/energy/res/consultati-on/doc/2007_06_04_biofuels/2007_06_04_public_consultation_biofuels_en.pdf .

101


tornar

CorporAte europe oBServAtory–Ceo, Grupo de refleXIón rurAl–Grr I trAnSnAtIonAl InStItute–tnI (2007). Preparando el terreno para los agrocombustibles. Políticas eu-ropeas, criterios de sostenibilidad y cálculos climáticos. Amsterdam.

GrAIn (2007). Seedling. Agrofuels special issue, Barcelona.

joInt reSeArCh Centre of the europeAn ComISSIon–jrC (2007). Well-to-wheels analysis of future automotive fuels and powertrains in the European context. Version 2c. Març 2007. http://ies.jrc.ec.europa.eu/WTW.

oBServAtorI del deute en lA GloBAlItzACIó (2007). Agrocombustibles: interferencias en-tre la producción y el consumo en Europa y el Estado español, y el «vivir bien» en el Sur. Informe encarregat per la Diputació de Barcelona (Àrea de Medi Ambient), Barcelona.

InterGovernmentAl pAnnel on ClImAte ChAnGe–IpCC (2007). Climate Change 2007: Synthesis Report. Summary for Policymakers. <www.ipcc.ch/>.

ruSSI, D. (2007). «Agrocarburantes: una estrategia poco aconsejable». Revista Agrocarburantes Magazine. Estat espanyol, maig.

Stern, N. (2006). Stern Review Report on the Economics of Climate Change. Lon-dres: HM Treasury.

vIA CAmpeSInA (2007). «Los pequeños productores y la agricultura sostenible es-tán enfriando el planeta». <http://www.viacampesina.org>.

5.2. Grup B: Polítiques climàtiques i energètiques en l’àmbit regional

Equip redactor: Enric Aguilar, Aglaia Gómez, Juan Martínez, Pedro Prieto, Jordi Roca.

Integrants del grup: Enric Aguilar, Aglaia Gómez, Montse Mora, Laia Peidro, Pedro Prieto, Pep Puig, Jordi Roca, Sergi Saladié.

Moderador: Juan Martínez.

Estat de la qüestió

És àmpliament argumentat al llarg de la present publicació que les qües-tions de debat són de caire general, ja que tant la manca de recursos energètics com la saturació dels embornals de contaminació afecten, en major o menor grau, tot el planeta. Per aquest motiu, les polítiques regionals en matèria de medi ambient i energia es troben emmarcades en contextos internacionals. En

102


tornar

apartats anteriors s’ha pogut llegir sobre el marc internacional en matèria de lluita contra el canvi climàtic fins a Bali. I en aquest mateix apartat, al grup D, es pot tornar a comparar el context internacional en què es troben ambdós temes, notant que hi ha una major atenció de la política i els mitjans de comu-nicació envers la primera qüestió, malgrat que no ens trobem davant d’un pro-blema de manca d’informació.

Atès que en aquest grup de treball l’objectiu és fer una tasca propositiva, fet que requereix acotar a l’hora de treballar, i tenint en compte l’abast de la qüestió, es determina el marc de treball a partir de dos aspectes: l’escala territo-rial i l’àmbit temàtic.

Àmbit territorial

Al Gore, en la seva labor per conscienciar la població d’arreu del món de l’existència d’un canvi en les condicions climàtiques, aborda el problema essencial-ment des de dues escales: la global i la individual, obviant així les escales intermè-dies, en què els diversos actors, públics i privats, de les societats occidentals –ente-nent que fins a l’actualitat han estat els principals causants del problema– tenen un paper crucial per marcar una diferència en el rumb de les polítiques climàtiques, energètiques i socioeconòmiques. En aquest sentit, es considera adequat, atès el context de treball, abordar l’escala autonòmica catalana, en què hi ha una sèrie de polítiques i dinàmiques pròpies, com s’ha pogut llegir a l’apartat precedent, sobre les quals es pot intentar incidir, amb la proposta d’iniciatives concretes aplicables sobre el territori, des de l’escala regional fins a la local, àmbits territorials, tots ells, on és important i factible incidir. A més, el moment en què es desenvolupa el treball permet aprofitar la conjuntura de la iniciativa catalana per la lluita contra el canvi climàtic, la convenció que ha de desembocar en el Pla d’Acció contra el Canvi Cli-màtic 2008–20�2 i que, en ser un procés obert a la participació dels diversos sectors de la societat, està obert a recollir propostes concretes.

Àmbit temàtic

Dins del marc territorial català, el ventall de camins en el debat és ampli, des dels més generals fins als molt concrets: des de fer una anàlisi de la situació actual fins a proposar alternatives o iniciatives concretes aplicables a un àmbit temàtic específic, amb la possibilitat de veure-les desenvolupades —i, per tant, poder fer un seguiment per part del responsable de la proposta.

En aquest sentit, el debat de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic és un espai obert de participació a la ciutadania i diferents sectors de la societat per apor-tar propostes a la redacció del Pla d’Acció sobre Canvi Climàtic a Catalunya 2008–

10�


tornar

20�2. Aquest debat, que adopta la forma participativa de sol·licitar propostes con-cretes als diferents actors per mitigar o adaptar Catalunya al canvi climàtic, per estudiar posteriorment la seva inclusió en el Pla, té l’objectiu quantitatiu de reduir les emissions de CO

2 equivalent en �,�� milions de tones anualment entre 2008 i

20�2. La seva acció està contextualitzada per una declaració a favor del compliment de Kyoto a Catalunya�8. Aquesta declaració, com les polítiques i les accions esmen-tades en els articles de la present publicació, té la característica d’estar emmarcada en el sistema econòmic i energètic presents, per tant, sense plantejar dubtes sobre la seva idoneïtat amb vista a assolir objectius que no siguin simbòlics.


Visualització del problema

Tant la crisi energètica com el canvi climàtic són fets que indiscutible-ment s’estan produint en l’actualitat, però no a totes les regions del planeta es manifesten de la mateixa manera. A Catalunya, com en general a Europa, hi ha més sensibilització per l’existència i les conseqüències d’un canvi en el clima que per la imminent arribada de la nostra societat a una crisi energètica, tot i que no suficient.

Tanmateix, ambdós problemes tenen una menor manifestació en la nos-tra quotidianitat que en altres regions del planeta, com per exemple les guerres pel petroli que es pateixen a l’Orient Mitjà, o zones properes però amb menys afluència, com les glaceres de tot Europa, que estan patint un retrocés accele-rat, fet que no facilita que la població en general visualitzi el problema, ja que, a més, no se’n fa prou difusió.

I, sobretot, cada cop més es percep que ambdós problemes no es veuen de manera conjunta, per part de la ciutadania, però tampoc dels actors, tant públics com privats, responsables d’actuar en la gestió de temes ambientals i energètics. De fet, fins i tot en els cercles de gent més conscienciada, especialit-zada en algun dels dos àmbits, es detecta un cert desconeixement de l’altre problema, una manca d’integració del discurs en parlar d’aquests aspectes. Per-què, en resum, el vincle entre les dues qüestions és el model de societat, econò-mic i energètic.

És per aquests motius que es posa força èmfasi en el si del grup de treball en la necessitat de fer visualitzar a la població la situació energètica i climàtica tant present com futura, a curt, mitjà i llarg terminis.

�8 Disponible al web de la convenció: http://www�0.gencat.net/drep/AppJava/cat/participacio/oberts/Conve_cat_can_cli.jsp.

10�


tornar

Incidir de manera propositiva

Com s’ha comentat, la Convenció Catalana del Canvi Climàtic ofereix la possibilitat de plantejar reflexions i propostes a l’Administració catalana. El problema del canvi climàtic no està desvinculat d’altres qüestions transversals i, concretament, està íntimament lligat a la crisi energètica, imminent segons els indicis exposats i debatuts al llarg de les jornades. Aquesta realitat no es veu reflectida en la declaració de la Convenció i això seria, per tant, un punt de partida erroni. Amb vista a fer una aportació des del grup, es pretén tornar un pas enrere i fer una reflexió en profunditat sobre el marc assentat per la Conven-ció, per complementar-lo posteriorment amb els elements que es consideren, efectivament, discutibles, de la realitat socioeconòmica de la nostra societat.

Aquest és un esforç que el grup considera de gran interès, ja que es té la convicció que cal un lideratge de les regions per fer un canvi, i Catalunya té la possibilitat de ser una d’aquestes regions.

De la mateixa manera, com que el marc que defineix la Convenció és força acotat temàticament i temporalment (2008–20�2), és cert que moltes mesures concretes poden contribuir a reduir les emissions de manera quantita-tiva, però només com a solucions d’un símptoma, no aborden el problema de base, ja que la incidència d’aquest pla està limitada per plans precedents, com el Pla de l’energia de Catalunya 2006–20�� (PEC), en què està dissenyada la polí-tica catalana en matèria d’energia fins més enllà del Pla que s’està elaborant en el moment de fer aquesta redacció. Així doncs, es veu la necessitat d’anar més enllà en la recerca de propostes, debatre, en definitiva, el model. En aquest sen-tit, es reflexiona sobre el sentit de fer disminuir les emissions al sector industri-al en el territori català, mitjançant una millora en l’eficiència, o l’augment de la intensitat energètica, si aquestes mesures es veuen contrarestades per desloca-litzacions a països on la regulació és menys estricta. Algunes veus defensen que les deslocalitzacions responen almenys a dos motius:

Un, que se’ls carregui a ells [els països receptors] l’augment del consum ener-gètic i l’augment d’emissions de CO

2; dos, els béns de consum que ells pro-

dueixen vénen cap a nosaltres, de manera que podem dir que hem augmentat la nostra intensitat energètica, és a dir, que tenim més béns de consum amb cada cop menys consum energètic. Si no toquem aquest aspecte continuarem com fins ara. Com que això és global, el fum xinès acabarà tornant, posant-se en contra nostra (Prieto, debat grup B).

És per aquest motiu que una de les propostes concretes que sorgeixen del debat és visualitzar la incongruència de certes polítiques públiques, intentar fer un pas cap a llur coherència.

10�


tornar

D’altra banda, també cal fer esment del paper inexistent que tenen els municipis en el PEC en matèria de gestió energètica, mentre que ja s’està co-mençant a parlar d’experiències locals que poden contribuir de manera impor-tant a una preparació per la crisi del model, com per exemple, les transition towns. Per tant, una altra proposta és donar major paper local en el disseny de polítiques catalanes.

Paral·lelament, el debat gira al voltant del mercat, associat al transport, essencialment, i de les tècniques publicitàries que s’empren per ser competi-tius. Atès que el canvi climàtic és un element força mediàtic, la seva popularitat arriba als mitjans no només en forma de notícies o sensibilització per part de l’Administració o d’altres actors, sinó que també és l’eix del màrqueting de di-versos productes. Així, per exemple, gran part dels cotxes que apareixen en publicitat ho fan especificant el baix consum que tenen. No cal oblidar, però, que les emissions de CO

2 que es poden associar a un producte, un vehicle, en

aquest exemple, no només provenen del consum del motor quan està en funci-onament, sinó de tot el seu cicle de vida, és a dir, la totalitat dels recursos mate-rials i energètics necessaris per fabricar-lo, utilitzar-lo i gestionar-ne l’elimina-ció. Així doncs, com es reflexiona durant el debat:

La producció d’un cotxe privat per permetre que un ésser humà de 70 kg que, a més, du dues cames, i és autotransportable, s’hagi de moure amb un arte-facte que pesa prop de 2.000 kg, estan pretenent que es consideri com a gene-rador de zero emissions de CO

2? (Prieto, debat grup B).

Amb aquestes reflexions el grup es planteja la necessitat d’evitar que se segresti el concepte del canvi climàtic en favor dels sectors econòmics.

Davant la situació plantejada inicialment, de poc coneixement a escala general de la problemàtica del canvi climàtic, igual com de la crisi energètica i, així mateix, de la forta vinculació d’ambdues, el grup gira entorn de la idea que cal una millor articulació del discurs de la ciutadania. Així doncs, la proposta que es fa és promoure l’articulació d’un discurs alternatiu que pugui arribar a la població, sobre polítiques climàtiques i energètiques.

Conclusions

De les diferents idees presentades, amb el lema clar de «qüestionar el model, però alhora ser propositius i suggerir polítiques alternatives�9», se centra

�9 Per la convicció que sense ser positius els missatges no arriben al receptor, com succeeix al llibre Col·lapse, on els «predicadors de catàstrofes» només generen rebuig.

106


tornar

la tasca en la redacció d’un document, una declaració alternativa a la de la Con-venció Catalana del Canvi Climàtic, amb la voluntat d’aportar aquells elements que es considera que hi manquen, essencialment pel que ja s’ha esmentat a l’inici d’aquest redactat, la característica de no posar en qüestió el sistema actual de gestió energètica i econòmica. En el marc de les jornades, que temporalment coincideixen amb el procés de la Generalitat per generar el Pla d’Acció contra el Canvi Climàtic, es considera que des d’un fòrum d’aquest estil la redacció d’una declaració situant alguns aspectes sobre canvi climàtic i energia i, més enllà, de model, pot ser interessant, perquè hi ha força acords construïts entre els presents a les sessions. La voluntat del grup és que aquest document pugui ser d’interès per a la resta de participants i que des dels grups respectius es pu-gui completar amb els elements específicament debatuts en les sessions de tre-ball, per poder fer una presentació en la jornada pública.

Entorn d’aquest document s’amplia, a partir de la segona jornada, amb tots els participants, el debat com a treball de les Jornades. Per aquest motiu tot seguit se’n citen tan sols els enunciats. A l’apartat corresponent a les conclusi-ons es reprodueix el text que recull les aportacions fetes prèviament a la jornada de l’� de desembre.

Síntesi del primer esborrany del document

Declarem que:

�. El canvi climàtic d’origen antropològic és una realitat indiscutible.

2. La crisi energètica també és una realitat a curt termini que pot posar en perill la transició cap a un model energètic sostenible i la mitigació dels efectes del canvi climàtic.

�. La crisi del model energètic, representada per l’amenaça climàtica i energè-tica és una altra mostra del xoc entre la nostra petjada ecològica i la bioca-pacitat del planeta.

4. El model actual de desenvolupament i creixement econòmic és incompati-ble amb els límits físics del planeta.

�. Catalunya té una responsabilitat transversal des de la política, els sectors econòmics, socials i científics, per liderar els canvis necessaris per dur a terme aquesta transició cap a models més sostenibles.

Proposem:

�. Que Catalunya avanci en l’estudi dels riscos i les oportunitats que presenta la situació que presentem, planificant més enllà del curt termini, proposant-se objectius ambiciosos.

10�


tornar

2. Introduir al Pla de l’Energia de Catalunya (PEC) l’objectiu de reduir en un 20 % el consum energètic global, en termes absoluts.

�. Que s’assumeixi la prioritat de canviar el model social i energètic per afron-tar el doble repte climàtic i energètic.

4. Plantejar reformes al Pla d’energies renovables de Catalunya (PERC) i el Pla d’eficiència energètica de Catalunya (PEEC):

a. Desplegament del màxim potencial, ambientalment sostenible, de les energies renovables.

b. Modificar el PEEC introduint-hi objectius de reducció del consum per sec-tors, descentralització i democratització del procés de producció i distribució.

c. Incentivar el paper dels municipis.

�. Una nova fiscalitat energètica i de consum que permeti el finançament de les accions i programes necessaris, incloent-hi beneficis per als menys con-sumidors.

6. Incentivar la producció de proximitat, una relocalització que ajudi a tancar els cicles materials i energètics.

7. Una moratòria en les infraestructures destinades al transport privat.

8. Els municipis han de ser agents essencials per a la implementació d’una nova política energètica, establint una complementarietat entre el paper de les diferents administracions que actuen sobre el territori.

9. Una major conscienciació de la població sobre els costos i les oportunitats que la crisi climàtica i energètica ens portaran.

�0. Que els poders públics siguin conseqüents i treballin de manera transversal, evitant les contradiccions, sense culpabilitzar els mals hàbits d’una pobla-ció a la qual no se li dóna prou alternatives sostenibles.


dIAmond, J. (200�). Colapso. Por qué unas sociedades perduran y otras desaparecen. Madrid: Editorial Debate.

GenerAlItAt de CAtAlunyA (2006). Pla de l’Energia 2006–2015. Pla estratègic. Resum Executiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dept. de Treball i Indústria.

mArtínez, j. (2006). «Energía en el ámbito local. El papel de los municipios». A: velo, e.; SneIj, j. i delClòS, j. (Ed.) Energía, Participación y Sostenibilidad. Barcelona: Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres. pàg. 229-24�.

108


tornar

tello, e. (200�). «Polítiques energètiques a Catalunya: d’on no n’hi ha no en raja?». A: Gomà, r. i SuBIrAtS, j. (Coord.) Govern i polítiques públiques a Catalunya (1980–2000). Coneixement, sostenibilitat i territori. Barcelona: Universitat Autò-noma de Barcelona. pàg. �0�–��7.

5.3. Grup C: canvi climàtic, aigua i subministrament energètic, en el context mediterrani

Equip redactor: Xavier Cazorla, Carles Ibàñez, Julia Mérida, Miguel Muñiz,

Joan David Tàbara.

Integrants del grup: Xavier Cazorla, Jordi Miralles, Miguel Muñiz, Eloi Nolla,

Núria Nubiola, Esteve López, Lluís Reales, Joan David Tàbara.

Moderadors: Carles Ibàñez, Julia Mérida.

L’estat de la qüestió: energia, canvi climàtic i aigua

Els escenaris de crisi energètica i canvi climàtic

Com s’ha comentat, actualment ja hi ha un consens científic en què l’ús massiu de combustibles fòssils, per mitjà de l’emissió derivada de gasos amb efecte d’hivernacle, és la causa principal del canvi climàtic que sofreix el planeta. Això sembla conduir a una disminució sensible de les glaceres, canvis importants en els patrons de precipitació i evapotranspiració, augment de les sequeres i inundacions, i canvis en la distribució de les espècies biològiques, entre molts altres efectes.

D’altra banda, ja hi ha un ampli consens que afectarà de forma particu-larment greu els recursos hídrics i la seva disponibilitat per part de les societats mediterrànies. S’han assenyalat els impactes següents a la península Ibèrica (Aya-la-Carcedo i Iglesias, 2000):

• Reducció de precipitacions.

• Increment de temperatures especialment important durant l’estiu, i major en els països mediterranis.

• Augment de la variabilitat interanual en les precipitacions.

La relació entre el zenit del petroli, del qual es parla en la conferència inaugural i el canvi climàtic no tan sols es limita a una mateixa causa (el con-sum massiu de combustibles fòssils) sinó que en molts casos també tenen conseqüències similars o sinèrgiques, fet pel qual resulta molt rellevant la seva anàlisi conjunta i integrada.

10�


tornar

L’augment de la temperatura produït per l’escalfament global està impli-cant un augment del consum d’energia per a refrigeració el qual, a la vegada, implica un augment dels gasos amb efecte d’hivernacle per la producció energè-tica, que retroalimenta el procés.

L’arribada del zenit del petroli i l’augment de la població impliquen una disminució de la quantitat d’energia per càpita i el seu encariment, que pot fer inviable l’ús massiu de sistemes de refrigeració als països en desenvolupament i fins i tot en els rics. Això pot comportar un fort impacte sobre la població a mesura que les onades de calor s’accentuïn, com es va veure en l’onada de calor de l’estiu del 200� a Europa.

La prolongació i la major freqüència de les sequeres en algunes regions del planeta, com a la Mediterrània, està comportant un descens de les collites, mentre que el zenit del petroli condueix a una falta i encariment dels insums per a la producció agrícola: fertilitzants, plaguicides i combustibles per a la ma-quinària, i també amb un impacte negatiu sobre la producció d’aliments.

La disminució de les collites, més l’augment de la població, implica una menor quantitat d’aliment i una tendència a l’augment de la malnutrició i les morts associades a la falta d’aliment. A més, s’ha d’introduir un factor més en la complexitat del problema energia–aigua–canvi climàtic–alimentació, la irraciona-litat en la substitució de l’elevat consum de combustibles fòssils per biocombus-tibles en un marc de model energètic sostenible, i més en l’àmbit mediterrani.

A conseqüència de l’elevada complexitat dels fenòmens analitzats, resulta impossible una predicció quantitativa dels seus efectes futurs i fins i tot la predic-ció qualitativa resulta difícil, a causa de les interaccions de caràcter no lineal.

Malgrat els diferents escenaris als quals han arribat els estudis fets –al-guns de més optimistes i altres de més pessimistes–, i les diferents postures existents, considerant que la població humana continuarà augmentant durant les pròximes dècades, sembla que tots els escenaris, com de fet ja està passant, condueixen a una disminució de la disponibilitat d’energia per càpita, una dis-minució de la producció agrícola, un encariment dels combustibles, les matèri-es primeres i els aliments i dels preus, en general, i una major pressió sobre els recursos naturals: aigua, sòl, atmosfera i ecosistemes.

Impactes sobre els recursos hídrics a la regió mediterrània derivats d’un es-cenari de canvi climàtic

Com hem comentat anteriorment, els efectes combinats del canvi climà-tic i la crisi energètica sobre els recursos hídrics i els ecosistemes aquàtics són molt variats i complexos. A continuació es detallen alguns dels principals im-pactes associats als sistemes sociohídrics mediterranis:

110


tornar

• Impactes derivats de l’alteració de les precipitacions i increment dels fenòmens extrems: un dels primers impactes associat a l’escalfament global és l’increment de l’evapotranspiració i l’alteració dels règims de precipitacions. Alhora, la freqüència i la intensitat dels fenòmens extrems com les sequeres o les inundacions s’ha comprovat que s’han alterat, i això afecta de forma notòria les regions més àrides o de transició, com és el cas de l’àrea mediterrània.

• Impactes directes en els ecosistemes aquàtics terrestres: els fràgils sistemes fluvials i les zones humides, de gran importància com a sistemes naturals davant els fenòmens hidrològics extrems, atesa la seva capacitat tampó d’ate-nuar els impactes, s’estan veient sotmesos a importants canvis en els règims hidrològics. Així mateix, les variacions de la qualitat com l’increment de temperatura poden provocar una pèrdua d’espècies autòctones, i aquest fet accelera la introducció d’espècies oportunistes.

• Impactes directes en els sistemes costaners: entre els ecosistemes que pati-ran un major impacte pel canvi climàtic i la escassetat energètica, a més dels sistemes fluvials, cal destacar les zones humides, deltes i zones costaneres (Day et al. 200�). En aquestes zones, a més dels efectes esmentats, cal afegir els impactes d’apujada del nivell del mar, que pot comportar la inundació creixent d’espais naturals, cultius i poblacions situades a escassa alçada res-pecte el mar. En les zones deltaiques, l’elevació del nivell del mar se suma a l’enfonsament del terreny (subsidència), que comporten haver de construir defenses costaneres i sistemes de bombeig per evitar la seva inundació, fet que implica un increment de la demanda d’energia que pot ser insostenible econòmicament amb l’arribada del zenit del petroli.

• Impactes directes en el regadiu i la producció agrícola: d’una banda, la dis-minució de collites en moltes regions i l’augment de la població impliquen la necessitat d’augmentar la superfície de cultiu i el consum d’aigua de regadiu, i d’altra banda, l’augment de la temperatura i de la sequera impliquen una disminució dels recursos hídrics. A més, la disminució de recursos fòssils actua en un doble sentit: redueix la disponibilitat d’agroquímics que s’usen per incrementar la productivitat, fet que esdevé en un canvi en profunditat del model agrícola, i redueix la possibilitat de mantenir el regadiu en aque-lles zones on les necessitats hídriques són importants i no disposen de recur-sos renovables.

Així, ens trobem davant un escenari de disminució dels recursos hídrics, però alhora una major pressió per al seu ús, fet que implica un procés accelerat d’esgota-ment del recurs, que pot desembocar, a banda de fer-ho en la reducció de la producció agrícola, en impactes creixents sobre els ecosistemes aquàtics i dels aqüífers.

• Impactes directes en els recursos hídrics regulats i la producció d’energia: la disminució de la precipitació, l’increment de l’evapotranspiració i la inten-

111


tornar

sificació de les sequeres comporten una disminució dels recursos hídrics re-gulats, cosa que afecta a més del regadiu, la producció d’energia d’origen hidroelèctric, com també la d’origen nuclear. Així doncs, la tendència ja constatada a la península Ibèrica és una disminució de la producció hidroe-lèctrica. L’estiu de 2006 també es va constatar una reducció del cabal dels rius i l’increment de la temperatura de l’aigua, que van comportar dificultats per a la refrigeració de les centrals, precisament en els moments de major de-manda d’electricitat, a causa d’un ús massiu dels sistemes d’aire condicionat. Amb l’arribada del zenit del petroli, aquesta disminució en la producció d’ener-gia elèctrica tindrà un major impacte en l’escassetat energètica en moments de màxim consum, amb reducció de la garantia d’abastament i amb riscos creixents de fallides a la xarxa elèctrica, un increment de costos de producció d’electricitat, i una major pressió per augmentar la regulació fluvial.

• Impactes sobre la població i la seva distribució en el territori: les conse-qüències d’una disminució de la producció agrícola actual, resultat dels dos efectes enunciats anteriorment, juntament amb els canvis en la mobilitat de les mercaderies, ja impliquen un increment de l’agricultura extensiva, amb la possibilitat de posar en cultiu terres que, encara que conreades histò-ricament, havien estat abandonades per la despoblació rural i per l’increment de producció de les superfícies conreades. També es poden produir canvis profunds en l’actual relació de distribució de població rural/urbana a l’àrea mediterrània, amb fenòmens de dispersió sobre el territori de zones actual-ment concentrades i abandonament d’àrees urbanitzades, la supervivència de les quals es basa exclusivament en l’ús del vehicle privat.

• Impactes sobre els usos recreatius de l’aigua: el turisme, sobretot de massa, en els diferents punts del territori, sovint exigeix uns serveis associats a l’ús d’aigua que no corresponen a la capacitat a llarg termini d’aquesta regió, cir-cumscrita a la Mediterrània. Alguns exemples són el turisme de neu, els camps de golf, sobretot en zones de platja, els parcs aquàtics, les urbanitzaci-ons i recintes hotelers amb piscines, entre altres.


Reflexions per garantir una visió integrada

L’adequada gestió dels sistemes hídrics té un paper clau tant en la mitiga-ció com en l’adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, quan considerem les qüestions de canvi climàtic, té poc sentit parlar simplement de l’aigua com a recurs o com a sector bàsic de producció. Cal abordar els sistemes sociohídrics en el seu conjunt, incloent-hi, doncs, aspectes com la planificació del territori o les pràctiques hídriques dels agents socials.

112


tornar

Les conques hidrogràfiques no són sistemes tancats, per tant, la seva capacitat d’adaptabilitat, resiliència i transformabilitat davant les noves pressi-ons climàtiques depèn de molts factors que són tant de caràcter endogen com també, aparentment, exogen al seu funcionament.

Una millor comprensió dels efectes climàtics en els sistemes sociohídrics requereix aplicar una perspectiva sistèmica i integrada que tingui en compte les relacions entre usos del sòl, el consum de recursos, els estocs i fluxos de conta-minació, així com la capacitat d’aprenentatge social, els aspectes distributius, i l’avaluació de les necessitats reals –per exemple, aplicar el Need Asssessment– dels agents que configuren el conjunt del sistema socioambiental. Cal començar a aplicar mesures sistèmiques per abordar problemes que inevitablement tenen una naturalesa sistèmica.

En aquest sentit, un dels problemes principals de la política climàtica, com en altres camps de la política ambiental, és la fragmentació institucional i normativa. Per exemple, no hi ha uniformitat entre la planificació de l’aigua i la Directiva marc de l’aigua (DMA), que no tracta sols de qualitat, sinó també de quantitat, la política agrària comuna (PAC), els fons de cohesió, etc. Hi ha im-portants contradiccions. L’aigua s’hauria d’entendre com un instrument de pla-nificació del territori, i no al contrari, planificant primerament el territori i des-prés veient com posar-hi l’aigua.

Llavors, podria tenir un paper crucial en les polítiques de mitigació, simplement perquè determinades activitats productives o fins i tot determinats plans d’urbanització, altament productores de GEH, no serien possibles. Encara hi ha la visió que l’aigua té poc a veure amb la mitigació quan és precisament el contrari. Com s’ha argumentat anteriorment, cal una visió sistèmica.

Reflexions per passar del coneixement científic a l’acció política i ciutadana

En relació amb l’estat del coneixement científic, hi ha límits als models actuals pel que fa a la regionalització dels impactes del canvi climàtic, i més quan aquests es projecten a mitjà i llarg terminis. Molts dels escenaris actuals parteixen de pressupòsits on projecten una notable continuïtat i gradualitat en les dinàmiques socials i ecològiques; i d’aquesta manera, no consideren canvis sobtats, que podrien resultar en aquests sistemes socioecològics, alguns alta-ment negatius i irreversibles –coneguts com tipping points– derivats precisa-ment de la continuïtat, l’acumulació i la retroactivitat d’aquestes dinàmiques40.

40 En forma de creixent contaminació i degradació sistèmica global, o escassetat creixent de recursos; altres canvis sobtats podrien anar, però, en direcció contrària, en cas que es produïssin determinats processos d’acceleració en l’aprenentatge social i la innovació, encara que poc probables a curt termini.

11�


tornar

En certa manera, el Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climà-tic (IPPC) ja ha fet bona part de la principal feina que, estrictament des de la ci-ència convencional, es podia o s’havia de fer, encara que, evidentment, sempre cal aprofundir-hi més: demostrar l’existència del canvi climàtic, el paper que tenen les activitats humanes i els principals possibles impactes sobre els ecosistemes i les societats humanes. Aquest coneixement a escala global, caldrà particularit-zar-lo a les escales regional i local, afinant cada cop més a l’hora d’avaluar quins seran els possibles impactes i com adaptar-s’hi. El pas següent, «fora de la cièn-cia», rau a millorar l’articulació política i de la societat, o millor dit, en la reformu-lació del paper de la ciència i del coneixement en aquesta articulació social vers la creació de capacitat de mitigació i adaptació dels agents socials.

Així, cal entendre la participació dels agents hídrics, tant en les políti-ques de mitigació com en les accions adaptatives, com un procés de capacitació i d’aprenentatge social. Un procés en el qual intervenen voluntats, coneixe-ments, interessos i habilitats molt diversos, així com maneres d’interpretar i d’emmarcar els problemes i les seves prioritats de manera igualment distinta. Una major capacitat predictiva o de modelització en l’àmbit regional no neces-sàriament es pot traduir en una major capacitat per part dels agents regionals per abordar efectivament el canvi climàtic. Un procés que depèn no tant de la necessitat d’aprendre –a adaptar-se i mitigar– sinó de la voluntat col·lectiva de fer-ho.

En aquest sentit, a hores d’ara és més important parlar de QUI és el pro-blema i no tant de QUIN és problema. És a dir, intentar trobar sistemes molt clars que assignin responsabilitats –incloent-hi costos i beneficis, si cal– a qui crea el problema o als qui han o poden participar en la seva sempre parcial resolució.

Dos exemples (J. David Tàbara, com. pers.)

Cada vegada es parla més de crear un mercat d’emissions personal, on la gent, si vol agafar l’avió o comprar benzina, hagi d’anar a la caixa o per Internet i comprar drets d’emissió. Tothom té un mínim de drets d’emissió que, si vol, pot vendre al preu que vulgui, que li ofereixin determinats operadors o bancs, o regalar a altres persones que els necessitin. Gent que no té gaire recursos podria tenir una font extra d’ingressos, simplement per no contaminar. Podria ser una pensió extra per la nostra vellesa –encara que no ens la mereixeríem, ja que nosaltres ja hem contaminat molt– i qui vol i pot, que pagui els drets.

Un altre exemple: un col·lega de Sudàfrica, amb un clima mediterrani, em deia que allà en al-guns districtes, els propietaris forestals han de pagar uns impostos relatius al potencial d’aigua que aquests boscos retreuen del cicle de l’aigua... Aquí, em diuen que els pollancres d’Arbúcies es beuen més aigua que les embotelladores amb un gran impacte per als boscos naturals adjacents... La gent hauria d’assumir responsabilitats per aquests tipus d’usos de l’aigua.

11�


tornar

Finalment, no cal oblidar que a la gent –segons algunes recerques que s’han fet– el que més li interessa no és l’explicació científica del problema o els possibles desastres que vindran sinó, sobretot, el que pot fer en el seu context més immediat d’acció. Per tant, és interessant plantejar els aspectes de canvi climàtic i crisi energètica no només com una amenaça sinó també com una oportunitat.

Algunes conclusions

A Catalunya, igual com a gran part de la conca mediterrània, una menor precipitació i un increment de la temperatura és previsible que es tradueixin en una creixent aridificació dels ecosistemes terrestres –per exemple, les tempestes de sorra possiblement ja no seran tan infreqüents en zones com la conca de l’Ebre– i en unes majors pressions en els sistemes aquàtics continentals, les quals també poden afectar els ecosistemes marins amb canvis en la qualitat i en la capacitat de producció biològica.

Com és sabut, això és possible que derivi en la necessitat de canvis adap-tatius en sectors com l’agricultura, el turisme, la producció d’energia o els usos de l’aigua tant domèstic com industrial. És probable que aquesta major aridesa afecti també la capacitat de resiliència de determinats ecosistemes sensibles o la seva capacitat, com és el cas dels sòls en modificar-ne la composició i la qualitat, d’actuar com a embornals o dipòsits de gasos amb efecte d’hivernacle.

La perspectiva sistèmica i d’aprenentatge social, que suposa millorar la capacitat d’anticipació i de transformació, és necessària per evitar que les es-tratègies que els agents socials o sectors econòmics acabin prenent a escala in-dividual per adaptar-se al canvi climàtic a curt termini –concentració de la producció agrícola, increment d’infraestructures hídriques, abandonament de zones agrícoles o forestals poc productives, increment de sistemes de refrigera-ció, etc.– acabin traslladant el problema de l’adaptació a la mitigació –fent aquesta darrera més difícil–, a altres contextos socials més vulnerables, o a escales temporals més àmplies.

Finalment, i pel que fa a la pregunta sobre «quin futur ens espera» val a dir que aquest no depèn ni del destí ni de cap designi còsmic llevat de la volun-tat de tots i cadascun de nosaltres de crear capacitat transformadora a un nivell sistèmic i d’agents socials per mitigar i adaptar-nos a la nova situació climàtica i de crisi energètica, tot i que el futur certament ja no és el que era, en tot cas, i en bona part, el futur serà allò que nosaltres vulguem que sigui.


AyAlA-CArCedo, f.j. i IGleSIAS, A. (2000). «Impactos del posible cambio climático sobre los recursos hídricos, el diseño y la planificación hidrológica en la España

11�


tornar

peninsular». A: BAlAIrón (ed.)., El cambio climático. Madrid: El Campo de las Ciencias y las Artes, Servicio de Estudios del BBVA, pàg. 20�-222.

dAy, j.W.; BArrAS j; ClAIrAn e., et al. (200�). «Implications of global climatic change and energy cost and availability for the restoration of the Mississippi delta». Ecological Engineering 24: pàg. 2��-260.

5.4. Grup D. Canvi climàtic i crisi energètica, un repte conjunt

Redactor: Dani Gómez

Integrants del grup: Ma. Àngels Alió, Ferran Claudín, Marcel Coderch, Joaquim Corominas, Enric Duran, Eric Fernández, Joan Garcia i Antonio Scotti.

Moderador: Dani Gómez

L’estat de la qüestió: canvi climàtic i crisi energètica

Els diversos informes del Grup Intergovernamental d’Experts en el Canvi Climàtic (IPCC) mostren l’elevat grau de consens que hi ha sobre la realitat del canvi climàtic i el seu origen antròpic. L’escalfament del clima és ja evident a par-tir de les observacions dels increments de la temperatura mitjana de l’aire i dels oceans, el desglaç de la neu i el gel i l’augment del nivell mitjà del mar. El consens científic sobre la qüestió ha provocat la progressiva consciència per part de la majoria de governs mundials que el problema del canvi climàtic és real i s’hi ha de respondre de manera immediata i efectiva. Des del punt de vista dels mitjans de comunicació, l’exposició del problema de l’escalfament global ha estat present en els últims mesos de manera aclaparadora. El canvi climàtic s’ha introduït com a element de debat i factor important per al futur de les nostres societats. S’ha intentat desprestigiar la feina de l’IPCC des de sectors amb determinats interessos econòmics relacionats amb les indústries contaminants. Per a molts les conclusi-ons d’aquest organisme són encara tèbies, i per a d’altres les solucions proposades són insuficients, però no es pot negar que el canvi climàtic i els seus efectes ocu-pen una posició central en el debat social i polític actual.

Desgraciadament, no es pot dir el mateix del debat al voltant de la crisi energètica. Fins i tot després que el novembre de 2006 l’Agència Internacional de l’Energia va advertir que el nostre futur energètic seria «brut, car i insegur»4�,

4� World Energy Outlook 2006 (AIE, 2006).

116


tornar

o quan aquest mateix organisme va fer públic un informe42 el passat juliol sobre els mercats petrolífers a mitjà termini, que afirmava que «malgrat quatre anys d’alts preus, aquest informe veu uns mercats cada vegada més tensos després de 20�0. És possible que el xoc de subministrament es pugui endarrerir, però no per gaire temps». Tampoc no sembla que hagin tingut gaire efecte declaracions d’altres líders polítics, des de diferents posicions de l’espectre polític. L’exprimer ministre francès Dominque de Villepin va anunciar que «hem entrat a l’era del postpetroli i hem d’afrontar la realitat amb totes les seves conseqüències»4�; el president de l‘FMI, Rodrigo Rato, va afirmar que «l’energia és un risc per a l’eco-nomia mundial, es pot convertir en un límit del creixement econòmic»44; l’ex-president del govern espanyol, Felipe González, va escriure que «l’escenari al qual estem abocats en la pròxima dècada és el que es correspondrà amb la pri-mera crisi d’oferta de l’era industrial»4�.

Ens podem preguntar, si l’assumpte del subministrament energètic i la composició del conjunt d’energies primàries que consumeixen les nostres socie-tats estan directament relacionats amb la qüestió del canvi climàtic, per què no parlem de crisi del model energètic, en comptes de crisi climàtica? És evident que els efectes del canvi climàtic i l’escalfament del planeta són greus desafiaments que requereixen tota la nostra atenció i la nostra dedicació a l’hora de trobar-hi solucions o fins i tot mesures d’urgència per mitigar els seus inevitables efectes. Però no és menys cert que l’escalfament del planeta és una conseqüència de la nostra dependència dels combustibles fóssils, i que aquests, encara que abun-dants, estan subjectes a l’esgotament. I com que els efectes dels gasos amb efecte d’hivernacle producte de la combustió dels combustibles fòssils que ja hem emès a l’atmosfera són suficients per escalfar el clima, ens podem trobar en una situació encara més incòmoda que la que ens anuncia el canvi climàtic: que comencem a patir els efectes de l’escalfament global al mateix temps que patim una escassetat en el subministrament dels combustibles fòssils. I això, malgrat el que po-gués semblar sota una anàlisi superficial, no és una bona notícia, ja que necessi-tarem el petroli i el gas natural, menys contaminant, per construir el nou model energètic del futur, per pujar una nova bastida que sostingui aquest model a partir de les renovables. A més, el nostre sistema econòmic actual està fonamentat en l’actual model energètic i un xoc energètic posaria en perill la viabilitat econòmi-ca de moltes de les solucions al problema del canvi climàtic, potser portant moltes economies, arrossegades per la desesperació, a fer servir de manera més intensiva

42 July 2007 - MEDIUM-TERM Oil Market Report (AIE 2007).4� Declaracions a la premsa fetes l’� de setembre de 200�, recollides per diversos mitjans, com ara Finanzas.com

(«Villepin anuncia medidas frente a la era «post-petróleo»», disponible en línia a http://www.finanzas.com/id.8624��/noticias/noticia.htm.

44 Entrevista a la cadena de televisió Cuatro del 6 d’abril de 2006.4� Article publicat a El País el �0 de maig del 200�: «Energía: ¿crisis de oferta?».

11�


tornar

combustibles molt contaminants com el carbó. Si la mesura de tots els nostres problemes són les emissions de CO

2, ¿no estarem donant ales a solucions com la

captura del CO2, sense tenir en compte les realitats dels esgotaments naturals

d’aquests recursos?

Així doncs, estem en una situació en la qual centrem gairebé tots els nostres esforços a afrontar només una part dels nostres problemes amb el model energètic: les emissions i els seus efectes. Sense desmerèixer aquesta preocupa-ció, caldria integrar el problema de les emissions amb el del subministrament, ja que aquest sembla en perill a mig termini, especialment pel que fa al petroli. Reconèixer la importància del petroli i els altres combustibles fòssils en l’estruc-tura de les nostres economies i societats i, al mateix temps, estudiar-ne l‘esgota-ment, no contradiu els esforços per paliar els efectes del canvi climàtic. Ben al contrari, la solució a la crisi climàtica passa per una millor comprensió de les dinàmiques de l’esgotament dels combustibles fòssils. Aquestes fan palesa la importància de conceptes com taxa de retorn energètic, densitat energètica o les escales de substitució necessàries per canviar el nostre model energètic.


Els participants acorden destacar quatre punts de consens assolits durant la feina de grup. El que segueix és una interpretació del moderador, elaborada a partir de les seves notes:

a. Informació, crisis energètica, per què i com: les dificultats per sostenir el model energètic actual no són encara prou conegudes pel públic en general. Els escenaris tendencials mostren augments importants dels consums de combustibles fòssils fins al 20�0, però aquests escenaris estan plens de difi-cultats. A més de la necessitat de reduir les emissions de GEH, tenim les dificultats que s’experimenten ja avui en dia per convertir en fluxos de pro-ducció els recursos d’hidrocarburs com el petroli i el gas. Un dels perills d’aquesta situació és que el carbó sigui aprofitat per a la seva conversió en líquids per al transport, amb greus conseqüències ambientals. A més, el repartiment de les reserves de carbó coincideix amb el territori d’estats amb fortes demandes energètiques, principalment la Xina, l’Índia i els EUA.

b. El missatge d’una futura escassetat de recursos hidrocarburs pot presentar-se com a contradictori davant els missatges de l‘IPCC entorn al canvi climà-tic. Per això s’ha de fer un esforç per presentar les dades sobre el futur del subministrament dels combustibles fòssils com una raó més per començar una transició cap a un model energètic més sostenible.

c. Davant la veritat incòmoda del canvi climàtic, la realitat de la crisi energètica presenta un altre missatge negatiu, que ens obliga a pensar com s’ha de

118


tornar

transmetre aquest missatge a la societat. Cal estudiar com donar aquestes males notícies i amb quin llenguatge. Una idea que es va proposar girava al voltant de la dualitat de la realitat de la crisi energètica:

�. És una bona notícia: no disposarem de tants combustibles fòssils per cremar i, per tant, serà més fàcil reduir les emissions de GEH.

2. És una mala notícia: ja que haurem d’administrar els recursos fòssils segons la seva escassetat.

d. Relacionar la crisi energètica i el canvi climàtic amb el model energètic i socioeconòmic: mentre el canvi climàtic es presenti principalment com un problema d’emissions i la crisi energètica encara no estigui en el radar de l’opinió pública serà molt difícil centrar la qüestió d’una manera més àm-plia, que impliqui la discussió de l’actual model socioeconòmic i com es reflecteix en l’actual model energètic. En aquest sentit serà útil revisar les crítiques que, fins i tot per part d’economistes, s’està fent al model econò-mic actual (podrien ser referències vàlides: Alier, Roca, Georgescu-Roegen), explicitant quins són els límits físics que invaliden les perspectives de la teoria econòmica ortodoxa.

e. També caldrà identificar quins models d’estructuració en diversos àmbits juguen a favor nostre. Per posar un parell d’exemples es podria parlar del model urbanístic de ciutat dispersa, de l’èxode del camp i, en general, del debilitament del sector primari.

f. Revisió de les solucions/mitigacions al canvi climàtic: aquestes soluci-ons són vàlides per al problema de la crisi energètica? Cal fer-se aquesta pregunta per poder fer una crítica constructiva a les actuals polítiques de lluita contra el canvi climàtic i, sobretot, segons el punt anterior, veure si aquestes polítiques ens apropen a un model socioeconòmic realment soste-nible. En aquest sentit estaria bé repassar la documentació en l’àmbit local (Agenda 2�), regional/autonòmic (Pla d’Acció...), nacional (Estratègia...) i europeu (Programa Europeu...) per comentar aquestes mesures. També se-ria útil identificar quines mesures són inequívocament positives davant un escenari de crisi de subministrament, com ara la gestió de la demanda amb la finalitat de reduir-la en termes absoluts, la promoció del transport públic, una moratòria sobre la construcció de noves vies per al vehicle privat, etc.

g. Presentar alternatives ja existents: algunes d’aquestes alternatives, com ara les cooperatives agrícoles, el moviment del slow food o d’altres sovint no són associades amb models sostenibles, però cal fer notar la seva relació. D’aquesta manera podem explicitar la vinculació que hi ha entre el model energètic i el nostre model alimentari, el nostre model urbanístic, o el nos-tre model de consum. També cal identificar quines resistències i quines

11�


tornar

trampes dificulten l’extensió d’iniciatives que ajudin a caminar cap a una major sostenibilitat del model energètic.

Conclusions

A causa del desequilibri en la difusió del problema de la crisi energètica davant el canvi climàtic, cal fer un esforç per informar la societat. Una manera d’integrar ambdós problemes és parlar de crisi del model energètic, afectat d’una banda per l’esgotament de les fonts fòssils, que constitueixen més del 80 % del subministrament, i de l’altra per la saturació dels embornals encarregats d’ab-sorbir els gasos que la seva combustió emet.

Aquesta crisi, però, tampoc no es pot entendre si no anem a l’arrel del problema: el nostre model de desenvolupament, basat en el creixement del con-sum de materials i energia. De nou fa la seva aparició el vell debat sobre els lí-mits del creixement: es pot parlar ja del fet que hem excedit la capacitat biofísi-ca del planeta en molts aspectes (la contaminació, la pèrdua irreversible de biodiversitat, l’estrès hídric, la desertificació, etc.).

Les solucions, doncs, no poden ser parcials. No serveix de res parlar de solucionar la crisi energètica i el canvi climàtic només mitjançant tecnologies energètiques substitutives. No serveix de res parlar de «desenvolupament soste-nible» si aquest respon només a una estratègia cosmètica per continuar amb el mateix camí però ara amb una pàtina verda. Afrontar el repte ambiental requerirà quelcom més que un eslògan atractiu i tranquil·litzador o «canvis perquè tot con-tinuï igual». Les solucions passaran per un model de societat menys dependent del transport a grans distàncies, per un sistema productiu més local, per una sa-tisfacció de les necessitats menys bàsiques menys lligada al consum material.


InternAtIonAl enerGy AGenCy (2006). World Energy Outlook 2006. París.

InternAtIonAl enerGy AGenCy (2007). Medium Term Oil Market Report. París.

5.5. Debat general de les sessions tècniquesEl �6 de novembre, la segona sessió tècnica va culminar amb una reunió

general, en què els diferents grups posaren en comú el treball realitzat, com a punt de partida per al debat; un debat que va ser ric en aportacions, com tot el procés preparatori, i va funcionar de manera paral·lela al treball dels grups.

120


tornar

Després de les exposicions de la tasca realitzada des de cada grup, el debat va prendre forma al voltant, d’una banda, del document elaborat pel grup b) (polítiques regionals), com a manera d’agrupar els continguts principals acordats en el si dels grups. I de l’altra, el debat es va centrar en els aspectes que els participants consideraven rellevants amb vista a transmetre un missatge en la jornada oberta.

A l’annex � exposem un quadre amb algunes de les idees que van sorgir, a mode de representació simbòlica, per donar una idea de la línia del debat.

tornar


12�tornar


Equip redactor: Ma. Àngels Alió i Gerard Jori

Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social

Universitat de Barcelona

Afrontar la crisi ambiental, social i econòmica a la qual ens aboca l’actu-al model energètic constitueix un dels majors reptes del nostre temps. L’altera-ció de l’equilibri climàtic del planeta, l’esgotament dels combustibles fòssils i la inestabilitat geopolítica provocada per la competència internacional pel submi-nistrament de recursos energètics són fenòmens que plantegen el desafiament mundial de superar l’era de l’energia fòssil i barata i obliga a endegar de manera immediata una estratègia global de transició energètica amb la finalitat de gene-ralitzar les fonts netes i renovables d’energia. Tot i la seva rellevància, aquesta transició no es redueix a una única qüestió de substitució ja que involucra els actuals sistemes productius, territorials i culturals. De fet, la crisi energètica també forma part dels processos que conformen la denominada transició ambi-ental, entesa com un procés actual de canvi que interactua entre el món de la tecnologia, la societat i el medi ambient, fornint les bases materials i culturals del futur.

Com en altres facetes d’aquesta transició ambiental, per exemple, la dels residus, el fenomen de la crisi energètica és un fenomen socialment global que traspassa els diferents segments de la societat. Per això cal escoltar la diversitat de veus de la població, en especial els seus sectors més actius i preocupats i que s’impliquen de manera conscient en aquest procés de transformació. En aquest sentit, les Jornades organitzades per OCEAS constitueixen una plataforma d’aquestes veus en l’àmbit de l’energia, ja que un dels seus objectius consistia a ajudar a establir entre els participants un debat que permetés fer aflorar conei-xements i propostes que, tot i ser ja presents entre la població, necessiten ser discutides i difoses de manera formal.

6.1. L’organització de la participacióPer afavorir aquest intercanvi d’idees i de coneixements es van progra-

mar quatre sessions simultànies en les quals la crisi energètica va ser estudiada des de quatre perspectives temàtiques diferents: la producció agrícola, l’organit-zació regional i les relacions local–global, l’aigua i el canvi climàtic. Aquestes

12�

Papers de sostenibilitat · 13 · Formulació ciutadana de propostes per a la transició energètica

tornar

quatre sessions tenien una estructura comuna: una primera part, en la qual un ponent presentava els resultats que s’havien evidenciat com a més rellevants per a cada tema en el decurs de les jornades, i una segona part, la del debat pròpia-ment dit, en la qual es demanava la participació activa dels assistents.

Per a aquesta segona part es va elaborar una fitxa, amb format de matriu o graella de conceptes (vegeu l’annex 2) amb la finalitat que hi hagués un es-quema comú per als diferents grups en què, previsiblement, se subdividirien els conjunts de persones inscrites en cada sessió. Amb aquest objectiu en cada fitxa es proposaven uns temes clau per als quals s’indicava un fil conductor consis-tent en: a) els problemes que podria causar la manca d’actuació o canvi; b) la situació considerada desitjable, en el supòsit que s’implantessin canvis impor-tants en les relacions societat–energia–natura; i c) accions concretes a dur a terme per a la consecució d’aquest escenari desitjable, amb informació sobre els diferents agents socials implicats en la seva implementació. Després del treball al voltant d’aquesta fitxa, es preveia acabar cada sessió amb una posada en comú sobre els aspectes més rellevants tractats per cada grup, especialment en allò que es referia a les propostes.

Cal dir que aquestes sessions van ser plantejades com l’inici d’un procés més llarg i elaborat, que preveu continuar la dinàmica participativa sobre la crisi energètica i les seves interrelacions socioambientals. Efectivament, a partir d’elaboracions successives que s’espera poder realitzar properament, es preveu aconseguir un conjunt sistemàtic de propostes concretes que podrien constitu-ir un dels nuclis a partir dels quals recolzar la política ambiental dels propers anys cap a la sostenibilitat i que hauria estat fet en el marc d’una experiència metodològica participativa molt interessant. Per tant, les llistes de propostes que apareixen més avall no han de ser considerades com un document perfec-tament acabat. Sí que són, en canvi, el primer resultat d’aquesta experiència, que es concreta en una reproducció el màxim fidel possible de les propostes que es van formular en aquell moment. Per això, es veurà que algunes propostes s’entrecreuen i, fins i tot, que algunes es repeteixen en diferents sessions.

6.2. La formulació de propostesTot i que encara manqui estudiar amb més detall els continguts del que

van escriure els assistents a cada una de les matrius47, sí que es poden avançar certs resultats, almenys de manera provisional. Concretament, i pel que fa a les propostes, es perfilen alguns resultats prou clars: el primer, l’abundància d’ide-

47 Això es farà en una sessió de retorn als participants de les jornades, prevista l’abril de 2008, posteriorment al moment de tancament d’aquesta publicació, el març de 2008.

12�


tornar

es, suggeriments i comentaris, expressada en el total de 9� propostes. És una xifra prou alta, que denota la presència d’una cultura sòlida i un coneixement sobre el canvi ambiental i de moltes de les accions que caldria dur a terme per reduir-ne els impactes socials i ambientals.

En segon lloc, hi ha els continguts temàtics i objectius d’aquest conjunt de propostes que traspassen, a vegades, la mateixa dimensió temàtica de cada sessió. Per exemple, el fet que es perfili una tipologia de tres varietats de pro-postes segons facin referència a la cultura i l’educació ambientals la primera; la tecnologia i la seva relació amb els sistemes productius –industrials, distribu-ció i consum–, la segona; i, finalment, la tercera, les responsabilitats dels actors implicats, especialment les administracions i la població, tot i que, com es po-drà veure, també hi ha referències a corporacions professionals i sindicats.

Un altre resultat en què caldrà continuar treballant fa referència a l’es-tructura i la complexitat de les propostes ja que es constata una gran heteroge-neïtat en la seva formulació. Algunes són molt senzilles i directes, probablement perquè tracten de fets concrets sobre els quals ja hi ha un bon coneixement. D’altres, en canvi, proposen accions que de manera explícita es refereixen a una complexitat socioambiental per a la qual el sistema polític i de gestió no sembla prou preparat. Aquesta diferenciació entre propostes senzilles i propostes com-plexes podria ajudar a aprofundir en els aspectes teòrics i epistemològics sobre els quals recolzen els processos de canvi de paradigma que semblaria que s’estan produint a remolc de la transició ambiental. En aquest sentit, una hipò-tesi que es podria formular apunta a aquesta mateixa complementarietat o dia-lèctica entre propostes complexes, transversals i de prevenció, d’una banda, i de propostes sectorials, clares, específiques i de control, de l’altra, i que assenyalen la presència d’indicis de canvi en la filosofia científica i la cultura ambientals del nostre temps.

Tanmateix, com ja s’ha dit abans, no ha estat possible disposar de prou temps per avançar en aquestes qüestions abans de la publicació d’aquest llibre i per això pot ser útil conèixer les propostes tal com van ser formulades a cada una de les sessions48.

Relació entre la crisi energètica i el model de producció agrícola

La sessió sobre crisi energètica i producció agrícola va ser conduïda per Helena Perxacs. Per OCEAS, i com a ponent, va intervenir Pedro Prieto en nom de Mónica Vargas, que va ser la moderadora durant el procés previ a la intranet d’OCEAS. Van assistir-hi una quinzena de persones, que es van dedicar especi-alment a elaborar els problemes i impactes de la crisi energètica en l’agricul-

48 Per visualitzar millor el format per recollir-les, vegeu l’annex 2.

126


tornar

tura. Per aquest motiu va ser la sessió de la qual van resultar el menor nombre de propostes.

Quadre 6.1. Relació entre crisi energètica i model de producció agrícola i la seva vinculació amb el canvi climàtic. Propostes de la sessió

Educar i conscienciar la població sobre les implicacions energètiques de l’agricultura i del model alimentari.

Educar sobre les interrelacions existents entre el món agrícola i les ciutats.

Promoure els mercats de productes agrícoles locals.

Promoure la creació de cooperatives de consum i reforçar les ja existents.

Aprovar una moratòria de grans superfícies comercials.

Promoure el transport ferroviari de mercaderies.

Reduir el consum de carn.

Polítiques climàtiques i energètiques en l’àmbit regional

A causa de la seva relació amb les estructures locals i regionals i l’orga-nització territorial, aquesta sessió era la sessió en què es concentraven els aspec-tes més complexos i, per tant, probablement, més difícils de debatre. La partici-pació es va organitzar en tres grups de treball que van finalitzar amb una posada en comú de les propostes. Laia Peidro fou l’encarregada de coordinar la sessió i va comptar amb el suport d’Eva Morera. Juan Martínez va ser qui va actuar com a ponent i representant d’OCEAS.

Quadre 6.2. Polítiques climàtiques i energètiques en l’àmbit regional. Propostes de la sessió

Promoure el model compacte de ciutat com a estratègia de planificació territorial.

Protegir els espais rurals de la pressió urbanística.

Promoure la creació de parcs agraris periurbans i la producció d’aliments per a la població local.

Elaborar i executar plans de mobilitat que reforcin l’estalvi energètic.

Promoure la mobilitat sostenible a les ciutats reforçant el transport públic i augmentant la xarxa de carrils bici.

Crear agències locals d’energia que desenvolupin plans d’estalvi energètic, organitzin campanyes de sensibilització social al voltant de l’energia i assessorin la ciutadania i l’empresa sobre tecnologies eficients des d’un punt de vista energètic. Aquesta acció hauria de contar amb un pla de suport de l’Administració catalana, i de l’ICAEN especialment.

Instal·lar als edificis públics tecnologies de producció neta d’energia per tal que es puguin au-toabastir.

12�


tornar

Implantar un model de producció i distribució d’energia a escala local.

Implantar mesures d’eficiència energètica en el funcionament quotidià de l’Administració pública.

Promoure la implicació de la ciutadania en el disseny i el seguiment de les polítiques territorials i energètiques.

Recolzar les cooperatives de consum que impulsin iniciatives de responsabilitat social i ecològica.

Donar suport a les entitats ciutadanes compromeses amb l’estalvi energètic.

Introduir a les escoles assignatures sobre energia i medi ambient.

Potenciar l’ús racional de l’energia mitjançant l’aplicació d’una taxa que gravi l’excés de consum.

Indicar a les etiquetes dels productes la quantitat de CO� que ha estat emès en el seu procés de

fabricació.

Canvi climàtic, aigua i subministrament energètic en el context mediterrani

La sessió dedicada a les relacions entre l’aigua i el subministrament ener-gètic va ser conduïda per Sílvia Mateu, que va comptar amb l’ajuda de Sandra Estrella. Els ponents d’aquesta sessió van ser Xavier Cazorla i Júlia Mérida.

Aquí, en canvi, els assistents es van centrar en la formulació de propostes concretes, cosa que, junt amb la difusió de la nova cultura de l’aigua entre la població, pot ajudar a explicar-ne l’elevat nombre. Es formaren quatre grups de treball, que, com en el cas anterior, també van explicar posteriorment les seves mesures i accions.

Quadre 6.3. Canvi climàtic, aigua i subministrament energètic en el context mediterrani. Propostes de la sessió

Sensibilitzar la ciutadania sobre els problemes vinculats a l’aigua (escassetat, contaminació, etc.).

Crear consciència ciutadana de les conseqüències socials i ambientals que comporta el consum de recursos naturals.

Dotar els professionals de la comunicació de codis deontològics que estableixin l’obligació profes-sional de difondre informació fidedigna i rigorosa sobre la situació ambiental i els efectes de les intervencions que es duen a terme en el medi.

Crear organismes dins els diferents nivells de l’Administració Pública que desenvolupin les funcions següents:

– Promoure espais de debat i treball transversal sobre temes ambientals.

– Difondre socialment una visió complexa del medi ambient.

– Coordinar les polítiques sectorials dissenyades per altres departaments i que tinguin incidència en el medi ambient.

Institucionalitzar mecanismes d’implicació de la ciutadania en el disseny, l’aplicació i el seguiment de les polítiques hidràulica i energètica.

Organitzar taules participatives amb moviments socials i difondre a la resta de la ciutadania el re-sultat dels debats.

128


tornar

Vincular cada presa de decisió política a un procés participatiu que inclogui les etapes següents: informació, consulta i implicació activa de la ciutadania en la formulació de propostes.

Crear un marc legislatiu ambiental que tingui en compte tots els aspectes que interactuen en el medi ambient i que serveixi de referència a la resta de lleis sectorials.

Intensificar el sistema de tarifes proporcionals que graven el consum d’aigua.

Establir un llindar mínim de consum d’aigua, per damunt del qual el cànon s’incrementi substan-cialment.

Aplicar una política de trams tarifaris d’aigua que s’adeqüi a cada situació familiar o empresarial concreta.

Fomentar tècniques agroecològiques que millorin l’eficiència hídrica.

Introduir un sistema d’etiquetatge de productes mitjançant el qual s’indiqui quants recursos s’han utilitzat en el procés de fabricació.

Promoure la reducció del consum d’aigua en els processos empresarials de producció.

Propiciar una reducció global de l’ús d’aigua mitjançant intervencions àmplies i sistemàtiques que afectin, entre altres, les activitats d’oci, la indústria, l’agricultura, el consum familiar, la planificació territorial i el planejament urbà.

Millorar i estendre els mecanismes de captació d’aigua de pluja per afavorir l’ús cíclic del recurs. Flexibilitzar-ne la normativa.

Gestionar l’aigua de manera integrada tenint en compte els coneixements dels diferents actors soci-als implicats.

Millorar la gestió forestal amb la finalitat d’incentivar la funció hídrica dels boscos.

Declarar una moratòria en grans infraestructures d’aigua i energia.

Afavorir una distribució més homogènia de la població sobre el territori.

Canvi climàtic i crisi energètica: un repte conjunt

Finalment, la sessió sobre canvi climàtic i crisi energètica fou la que més s’allunyà de la dinàmica inicialment prevista, ja que els assistents van manifes-tar que preferien formular les propostes públicament sense haver d’omplir les matrius ni organitzar-se en grups de treball. Amb aquest objectiu es van orga-nitzar tres rondes d’intervencions durant les quals els assistents anaven fent i explicant les seves propostes. Gairebé tothom va intervenir-hi. M. Àngels Alió, la persona responsable de la coordinació de la sessió, va moderar la sessió i va recollir les propostes. Daniel Gómez hi va actuar com a ponent.

Quadre 6.4. Canvi climàtic i crisi energètica: un repte conjunt. Propostes de la sessió

Habilitar espais locals (municipi, ciutat, barri) que funcionin íntegrament amb energies renovables. Aquests espais es podrien constituir en projectes pilot de model alternatiu de ciutat i de la capacitat ciutadana per protagonitzar i liderar el canvi cap a un model energètic sostenible.

12�


tornar

Aplicar les propostes que es van fer al CMMA i sostenibilitat de Barcelona sobre:

– BCN lliure de bosses de plàstic

– Prohibició del malbaratament d’energia a les entrades dels grans establiments comercials

Promoure iniciatives que serveixin com a referents ambientals a la societat en general, i a les escoles en particular. Exemples que es van donar: equipaments emblemàtics (per exemple, EcoStations) i museus.

Tots els nivells de l’Administració pública haurien de ser referents ecològics en la reducció del consum d’energia.

Prohibir pràctiques emblemàtiques d’elevat consum energètic i que tenen un alt valor exemplar (per exemple, curses de cotxes i motos).

Aplicar mecanismes de discriminació positiva a favor de les energies renovables vetllant per la seva correcta aplicació. Cal estudiar més rigorosament els impactes dels parcs eòlics en determinats in-drets, així com la seva eficiència en la llunyania dels grans centres consumidors d’energia.

Estudiar la forma de dur a terme propostes sistemàtiques que ja estan formulades, que s’han aplicat en determinades circumstàncies i de les quals es pot prendre exemple.

Planificar el decreixement.

Potenciar els vehicles d’aire comprimit.

Promoure la producció local d’aliments.

Promoure iniciatives per fer visible el compromís de la societat amb la reducció energètica. Un bon exemple seria utilitzar l’energia solar per a la il·luminació de Nadal.

Promoure iniciatives de democràcia participativa referides a la política energètica.

Divulgació àmplia i massiva d’informació sobre les energies renovables.

Els col·lectius ciutadans conscienciats i coneixedors haurien d’actuar com a lobbys del canvi de model energètic.

Reforçar el paper i la influència de la gent organitzada i formada que treballa per al nou model energètic.

Conèixer exemples de col·lectius d’altres països, que per la seva llunyania i característiques diferen-cials (culturals i econòmiques) han encarat les carències energètiques col·lectivament i ecològica-ment amb bons resultats (per exemple: al desert d’Atacama).

Informar àmpliament sobre les contrapartides socials que suposa l’actual model energètic, especi-alment els combustibles fòssils i nuclears. Aquestes contrapartides són diferents segons es tracti de països/regions consumidors o productors i inclouen les que es deriven dels impactes en la salut, el territori i les persones. Així mateix, succeeix en les cultures locals i regionals.

Donar a conèixer els impactes socials (personals i polítics) que comporta el subministrament ener-gètic a determinats països. Es va tractar especialment el cas del gas natural procedent d’Algèria.

Promoure mobilitzacions reivindicatives per sensibilitzar sobre el tema de l’energia. Així com les mobilitzacions antitransvasament de l’Ebre van facilitar la idea de la nova cultura de l’aigua, caldria ara repetir el procés (no necessàriament igual) amb motiu d’una nova cultura energètica.

Aplicar un sistema de racionament de la benzina, que obligui a reduir-ne el consum, però que con-sideri les necessitats diferencials de la població segons la feina, la urgència, etc.

Aplicar un sistema de targetes d’energia.

Incorporar als productes una etiqueta que indiqui l’energia que comporta la seva fabricació:

1�0


tornar

– El model del cicle de vida, expressat en MgJ, podria ser el referent quantitatiu per a la introducció d’aquest tipus d’etiquetes.

– Aquestes etiquetes haurien de ser obligatòries per a tots els productes.

– El llenguatge de les etiquetes hauria de ser clar i entenedor.

Aplicar impostos específics per a determinats productes. Aquests impostos haurien de ser desti-nats a la recerca en tecnologies netes i la prevenció en origen de la contaminació. Es van donar dos exemples de productes a considerar: a) Bosses de plàstic d’un sòl ús, b) Altres productes pres-cindibles i amb molt consum energètic en el seu procés de fabricació. Es va comentar que també caldria considerar productes que tinguessin alts consums energètics en el procés de distribució.

Adoptar mesures de prevenció que tenen a veure amb interrelacions complexes com són: a) l’es-tructura del transport públic, b) els salaris i c) la implantació de mesures de decreixement

Promoure iniciatives per estimular una competició per veure qui és més socialment sostenible.

Fomentar el treball telemàtic amb pocs desplaçaments.

Elaborar un esquema de propostes de prevenció en el consum d’energia que poden actuar com a referents o bons exemples/bones pràctiques.

Introduir a les escoles coneixements sobre disseny ecològic.

Introduir en els currículums de totes les carreres la formació en consum, extracció i distribució energètica.

Reforçar el discurs ecològic en tots els cicles formatius.

Aprovar un grau universitari en energia.

Programar el tancament de les centrals nuclears actualment en funcionament.

Reforçar el criteri energètic en el model de comerç just i solidari.

Augmentar el nombre de centres d’educació professional que imparteixen coneixements sobre energies renovables.

Establir/reforçar/ampliar els mecanismes actuals universitaris de coneixement compartit, interdis-ciplinari i transdisciplinari.

Introduir els plantejaments de la complexitat i de les interrelacions entre la societat i el medi ambient promovent el canvi de paradigma científic.

Estudiar formes i mitjans per fer visibles els esforços dels diferents segments alternatius de la soci-etat preocupats pel canvi climàtic i la crisi energètica. Aquests esforços tenen dues dimensions: a) teòrica i de coneixements i b) pràctica, consistent en accions concretes. La proposta va en el sentit de reforçar les dues dimensions per separat i les interrelacions i les sinergies que s’estableixen entre elles.

L’adaptació de la societat al canvi climàtic i la crisi energètica s’ha de produir tenint en compte que s’haurà de fer comunitàriament. Cal preveure mecanismes adaptatius que reforcin les comunitats. Hi ha experiències en aquest sentit (cooperativisme, mutualisme, banca ètica, etc.) que convindria explorar per utilitzar-les en el nou context de canvi climàtic.

Potenciar el protagonisme dels sindicats en el procés de canvi del model energètic degut al paper clau del treball en les relacions societat–natura.

tornar


1��tornar


Jesús Ramos

Jesús Ramos Martín (doctor en Ciències Ambientals per la UAB) és un eco-nomista ecològic amb experiència en el camp del desenvolupament econòmic i l’evo-lució dels sistemes econòmics des d’un punt de vista biofísic, aplicant conceptes de la termodinàmica i de la teoria de sistemes complexos. Té experiència en metabolisme social, avaluació ambiental integrada, i avaluació multicriterial social. Actualment és professor lector del Departament d’Economia Aplicada de la UAB.

Durant la jornada de l’� de desembre es va presentar l’estudi Anàlisi del metabolisme energètic de l’economia catalana (AMEEC), impulsat i coordinat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) amb la col-laboració de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’estudi ha estat elaborat per un grup d’experts en temes energètics i econòmics, i va ser presentat pel seu coor-dinador, el Dr. Jesús Ramos Martín, economista i doctor en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona.

IntroduccióL’Anàlisi del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana (AMEEC) ana-

litza l’evolució històrica del consum d’energia primària i final a Catalunya entre �990 i 200�, i del consum de cada vector energètic en els diferents sectors eco-nòmics. Alhora, analitza detalladament els usos del petroli, el sector de genera-ció d’electricitat, i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle relacionades amb el consum energètic, entre altres aspectes. Finalment, proposa línies polí-tiques per millorar la capacitat de Catalunya per afrontar els reptes energètics del futur.

En l’àmbit internacional s’està produint un encariment progressiu de les principals fonts d’energia (petroli, gas natural, urani) i un fort augment de la demanda energètica. Aquestes tendències s’agreujaran per la previsió que s’arri-bi al zenit de la producció del petroli i afectaran preferentment les economies que en depenen més, com és el cas de Catalunya. Aquests i altres factors, com el final de la vida útil de les centrals nuclears i el canvi climàtic, fan necessari un replantejament profund del model energètic català.

1��

Papers de sostenibilitat · 13 · Presentació de l’estudi Anàlisi del metabolisme energètic de l’economia catalana (AMEEC)

tornar

Principals resultats

Els resultats mostren que el creixement econòmic de Catalunya entre �990 i 200� ha implicat l’augment del consum d’energia primària en un 60 %, a un ritme del � % interanual de mitjana. Durant aquest període la intensitat ener-gètica ha augmentat, i s’ha acostat a nivells europeus. Alhora, l’eficiència en la transformació energètica sí que ha millorat.

Si comparem les fonts energètiques, el petroli continua sent la principal font d’energia primària de Catalunya (�0 %). La segona és el gas natural (2� %), i és la que creix més de pressa, substituint el petroli en la generació d’electricitat i a la indústria. Cal tenir present, però, que el gas natural pot tenir les mateixes problemàtiques que el petroli en un futur proper. Tant el petroli com el gas s’han d’importar gairebé en la seva totalitat, de manera que a la dependència dels combustibles fòssils se li suma una gran dependència envers l’exterior, que arriba al 96 % si incloem l’energia nuclear. Això situa Catalunya en una situació de fragilitat davant de futures apujades de preus o d’escassetat relativa. A més, el petroli es consumeix en usos no fàcilment substituïbles, com el transport i la indústria petroquímica.

L’energia nuclear segueix sent la principal font en la generació d’electri-citat, amb un �6 % l’any 200�, i també l’hem de considerar com a dependència exterior, ja que l’urani és importat. L’estudi alerta sobre la necessitat d’iniciar ja la discussió sobre les alternatives a fi d’estar preparats per al tancament progres-siu de les nuclears, que segons el Pla de l’Energia de Catalunya 2006–20�� es produirà a partir de 2022.

D’altra banda, les energies renovables no arriben al � % de l’ús d’energia primària, molt per sota dels objectius del Pla de l’Energia de Catalunya i dels ob-jectius europeus. S’identifica, doncs, com un dels principals camps on cal actuar.

A partir de dades demogràfiques, econòmiques i energètiques, l’estudi analitza com els diferents sectors econòmics utilitzen l’energia. Avisa que la construcció té un pes molt elevat a l’economia, i és responsable de forts con-sums energètics: fabricació de ciment, transport de materials, etc. El sector amb una major productivitat econòmica de l’ús de l’energia és el de serveis, que té una productivitat del treball (euros per hora de treball) equivalent a la indús-tria. En global, durant el període �990–200� la productivitat del treball i la quantitat d’energia consumida per hora de treball s’han estancat, fet que pot estar indicant millores d’eficiència, però probablement és el reflex de l’estanca-ment de la inversió productiva.

L’estudi identifica el transport com un dels sectors clau on cal actuar. El transport utilitza gairebé la meitat de tot el petroli que es consumeix a Catalunya,

1��

Papers de sostenibilitat · 13 · Presentació de l’estudi Anàlisi del metabolisme energètic de l’economia catalana (AMEEC)

tornar

i genera també gairebé la meitat de les emissions de CO2. A més a més, l’estruc-

tura econòmica i territorial fa que sigui difícil contenir el consum d’energia al transport.

En conclusió, l’estudi afirma que la moderació del consum ha de ser un dels objectius prioritaris de la política energètica, a través d’estratègies d’estalvi i eficiència. Per assolir-ho, però, cal que la política energètica es complementi amb polítiques territorials i econòmiques que tinguin els mateixos objectius.

Propostes d’actuacióEn l’apartat de propostes, l’estudi inclou mesures d’estalvi i d’eficiència

energètica per aconseguir la contenció i la reducció de la demanda d’energia, principalment dirigides a reduir el consum de combustibles en el transport, i a contenir la demanda d’electricitat domèstica i la dels serveis. Amb la finalitat de reduir la dependència del petroli, proposa, a curt termini, diversificar l’origen de les importacions; i a mitjà termini, reduir les necessitats de petroli. Per ga-rantir la competitivitat caldrà buscar la màxima eficiència en els consums de petroli a la indústria. Això implica que caldrà trobar alternatives als consums més ineficients en termes energètics i de valor afegit, com és el del transport.

Altres propostes d’actuació són la promoció de les energies renovables, el foment de la recerca i la innovació tecnològica en energies renovables i en estal-vi i eficiència, i l’aplicació de mesures innovadores, com ara la cogeneració, i tendir cap a la generació distribuïda. També es proposen mesures de planifica-ció territorial, infraestructures, i l’ús d’instruments econòmics i fiscals de gestió energètica. En l’aspecte institucional, es proposa la creació d’una Agència de l’Energia per tal que Catalunya disposi d’un marc institucional fort.

Finalment, l’AMEEC considera que Catalunya hauria d’aprofitar la ne-cessitat actual de repensar el model energètic per posicionar-se com una regió capdavantera en la recerca i l’aplicació de mesures d’eficiència energètica i d’energies renovables. Alhora, cal aprofitar les sinergies amb les polítiques de canvi climàtic, i amb altres polítiques, com la territorial, l’econòmica, la indus-trial, l’ambiental, la de mobilitat i la d’infraestructures.

tornar

8. Hem d’aprendre a viure d’una altra manera

1��tornar

8. Hem d’aprendre a viure d’una altra manera

Jorge Riechmann

Jorge Riechmann (Madrid, 1962) és poeta, traductor literari, assagista i pro-fessor titular de filosofa moral a la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a investigador sobre qüestions ecologicosocials a l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) de Comissions Obreres. És soci de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), vicepresident de CiMA (Científics pel Medi Ambi-ent) i afiliat a Ecologistes en Acció i a Greenpeace. Ha traduït extensament poetes com René Char i dramaturgs com Heiner Müller.

Entre les seves darreres obres publicades destaquen els assajos de tema eco-lògic Necesitar, desear, vivir. Sobre necesidades, desarrollo humano, crecimien-to económico y sustentabilidad (Los Libros de la Catarata, Madrid 1998), Cuidar la T(t)ierra (Icaria, Barcelona 2003), Transgénicos: el haz y el envés (Los Libros de la Catarata, Madrid 2004) i Biomímesis (Los Libros de la Catarata, Madrid 2006); els volums de reflexió sobre poètica Canciones allende lo humano (Hipe-rión, Madrid 1998), Una morada en el aire (Libros del Viejo Topo, Barcelona 2003) i Resistencia de materiales (Montesinos, Barcelona 2006); així com els poemaris El día que dejé de leer EL PAÍS (Hiperión, Madrid 1997), i Desandar lo andado (Hiperión, Madrid 2001).

En els darrers anys ha anat formulant la vessant ètica de la seva filosofia ecosocialista en una «trilogia de l’autocontenció», que componen els volums Un món vulnerable, Tots els animals som germans i Gent que no vol viatjar a Mart (reunits a l’editorial Los Libros de la Catarata).

Resum

Malgrat l’intent d’externalitzar la part negativa del creixement actual –desplaçar impactes en lloc de reduir-los–, els efectes són tants que ja són visibles. La crisi ecològica actual és, en realitat, social: la humanitat n’és la cau-sa. Es pot parlar d’una triple crisi: climàtica, energètica i biològica: els canvis negatius greus són tant a un nivell climatològic, de final de les fonts energèti-ques i embornals de contaminació, com de degradació de serveis ecosistèmics, bàsics per als humans. No adonar-nos d’això és autoenganyar-nos, renunciar a saber. També enganya la política de protecció del clima, que aborda les conse-qüències sense veure’n les causes. Físicament el creixement perpetu és impos-sible. Actuar en contra d’això ens ha fet trobar els límits biofísics del planeta, fet que abocarà necessàriament a un reajustament, que obligarà la humanitat a re-descobrir i adaptar-se a les constriccions i equilibris biosfèrics.

1�0

Papers de sostenibilitat · 13 · Hem d’aprendre a viure d’una altra manera

tornar

Cal combatre l’engany amb una «il·lustració socioecològica»: entendre que el PIB no mesura integralment el benestar, ni és una solució a la present crisi, igual com no ho són les mesures tecnològiques i econòmiques. Per tant, els estils de vida presents hauran de canviar, i això costarà.

El que salva els humans és la necessitat de comprendre. Per això, l’autor proposa que ens deslliurem de la por i la necessitat, per poder comprendre els ecosistemes i els mateixos humans, per principis encara minoritaris: sostenibi-litat, suficiència, biomimesi, precaució, ús prudent, respecte de l’altre, cura d’allò que és comú, responsabilitat per les conseqüències, prendre en conside-ració el llarg termini, biofília.

Hem crescut massaHem anat massa lluny, hem crescut massa. I tot i que els mecanismes

d’externalització funcionen a tota màquina en les societats industrials –els me-canismes que desplacen danys i riscos en el temps i l’espai, exportant les conse-qüències indesitjables de les nostres accions cap als més dèbils que nosaltres– fins i tot en tals condicions els senyals de crisi són inequívocs: escalfament global, hecatombe de la biodiversitat, pèrdua de sòl fèrtil, desertificació, escas-setat d’aigua, caiguda de les pesqueres, destrucció dels boscos i dels aiguamolls, contaminació amb compostos tòxics persistents, etc.

La crisi ecològica no és un problema ecològic: és un problema humà. Es tracta d’escalfament climàtic antropogènic, de sobreconsum de recursos per part de les societats humanes, d’extinció massiva d’espècies a causa de la conducta humana. L’impacte no procedeix de –diguem-ne– cap enorme asteroide que hagi topat, per algun mal fat, contra la Terra, tal com sospitem que va succeir en anteriors crisis biosfèriques: l’impacte el causem nosaltres.

Per això hauríem de parlar sempre de crisi socioecològica o ecologicosocial. I tenir sempre clar que en lloc de gestió dels recursos naturals o gestió de les crisis ambientals, per sortir-nos-en, el que ens caldria és bàsicament autogestió humana.

La triple crisi: climàtica, energètica, de biodiversitatA principis del segle XXI tenim un sistema energètic en crisi, tant pel que

fa a les fonts, amb el final del petroli barat i, posteriorment, esgotament dels combustibles fòssils, com pel que fa als embornals, amb l’escalfament antropogè-nic del planeta. I també pateix una terrible crisi la part viva de la biosfera (ecosis-temes, biota, diversitat biològica), fet que posa en perill els serveis ecosistèmics bàsics dels quals depenen les societats humanes. D’altra banda, aquests tres as-

1�1


tornar

pectes de la crisi ecologicosocial estan interrelacionats entre si per múltiples vincles causals.

Aquesta triple crisi –climàtica, energètica, de biodiversitat– significa per a l’home del carrer, és a dir, per a la majoria dels nostres conciutadans i con-ciutadanes, una cosa així: «que quasi tot el que li han estat explicant, al llarg de la seva vida, sobre progrés i benestar, és mentida. Que l’han estat enganyant i vostè s’ha autoenganyat».

¿Qui dirà a la gent: us hem estat enganyant i ens hem estat autoenganyant quan en els darrers decennis s’ha estat parlant de progrés, creixement i benestar? I com viure, aleshores? És cert que el moviment ecologista fa més de quaranta anys que diu això mateix: però aquest home del carrer no s’ho ha cregut fins ara.

Les màquines de moviment perpetu no existeixenAmb l’era industrial, el capital semblava haver inventat una màquina de

moviment perpetu: l’excedent econòmic s’inverteix en producció racionalitza-da, cosa que genera majors excedents per a inversió i comerç, i segueix així un cicle rere l’altre d’expansió productiva i d’acumulació ampliada de capital. Però la física ens ensenya que les màquines de moviment perpetu no existeixen: tampoc en aquest cas.

The show must go on49, diu el nostre sistema, aquest potent ventríloc, amb una de les seves veus. I amb una altra: que la màquina no pari. I així segueixen les grans majories: hipnotitzades, al·lucinades, paralitzades a l’espera del pitjor.

Els «quatre motors associats i, alhora, descontrolats» que, com diu Ed-gar Morin, mouen la nau espacial Terra i que són: ciència, tècnica, indústria i capitalisme, ens han conduït a una violenta topada amb els límits biofísics del planeta. És hora de revisar a fons aquests motors. És l’hora d’una economia d’«equilibri biofísic i creixement moral», com per exemple, l’economia d’estat es-tacionari reivindicada per Herman E. Daly (Daly, Townsend, �99�), que precisa:

Serà molt difícil definir la suficiència i construir el concepte a l’interior de la teoria econòmica, i de la pràctica. Però crec que seria encara molt més difícil seguir actuant com si aquest ‘molt’ no existís.50

49 En anglès, «l’espectacle ha de continuar».�0 Herman E. Daly, «The steady-state economy: toward a political economy of biophysical equilibrium and moral

growth». En Herman E. Daly y Kenneth N. Townsend (eds.), Valuing the Earth: Economics, Ecology, Ethics, MIT Press, Cambridge (Mass.) �99�, p. �6�.

1�2


tornar

Una idea insensataLa idea que podem viure sense fer cas de les constriccions ecològiques i

termodinàmiques és nova: tot just s’ha obert pas en els darrers dos-cents anys, en el període de la Revolució Industrial; és insensata, i tindrà una vida breu en termes històrics.

Hem creat una lamentable economia de l’expansió material contínua i una lamentable cultura de la generació constant d’apetències que cerquen satis-facció immediata��. Una economia i cultura tals –capitalisme i consumisme, per ser breus– resulten extraordinàriament disfuncionals per al medi on, irre-meiablement, es desenvolupen: la biosfera. El reajustament és inevitable i tot indica que resultarà terrible. Aquest Homo sapiens tan escassament sapiens hau-rà d’aprendre, ràpidament i brutal, a viure novament sota constriccions ecològi-ques. O bé perir�2.

Els éssers humans som perfectament capaços de viure sota constriccions ecològiques: de fet, ho hem estat fent durant molts milers d’anys. Avui en dia es tracta en gran part de redescobrir aquests equilibris entre natura i societat –aquelles pautes de sostenibilitat, diríem en llenguatge més contemporani– i d’aplicar-les creativament a la crítica situació en què ens trobem.

La política de protecció del clima, que laboriosament s’ha intentat posar en funcionament durant les dues últimes dècades, té una important component de contrasentit: voler tractar només els símptomes d’una malaltia, sense abor-dar-ne les causes. Política simptomàtica, de tractaments pal·liatius, quan no es tracti, directament, de maniobres de distracció.

El nostre problema no hauria de ser què fem amb els residus, sinó com organitzem la producció, el treball i el consum. El problema dels residus –la con-taminació, l’escalfament climàtic, etc.– és derivat: les causes es troben a l’orga-nització de la producció, el treball i el consum.

Principis d’organització social com el de suficiència (Linz et al., 200�)�� o autocontenció, el de biomimesi (Riechmann, 2006) o coherència entre els sis-temes humans i els sistemes naturals, i el de precaució (Riechmann, Tickner, 2002) han de ser presents en el bagatge que necessitem per avançar cap a soci-etats sostenibles.

�� A la nostra «cultura de la insatisfacció», la finalitat de l’omnipresent publicitat comercial no és tan sols vendre productes, sinó de manera més àmplia produir subjectes desitjosos, perpètuament neguitosos i anhelants d’allò que encara no tenen. Vegeu suggerents anàlisis referents a aquests temes a Luis Enrique Alonso (2006) i José Antonio Marina (2007).

�2 Perir, que seria morir matant, enduent-nos en l’envestida bona part de la vida d’aquest planeta.�� De gran interès, per aprofundir en aquestes qüestions, és The Logic of Sufficiency de Thomas Princen (200�).

1��


tornar

Enganys i autoenganysEl novel·lista Javier Marías reflexiona en els termes següents:

Tinc la impressió que la majoria de la gent ha renunciat a saber. Potser el cúmul d’informació és tan monstruós que resulta enganyós. La gent confon la informació amb el saber: i es troba, en general, còmoda amb aquesta ig-norància profunda. Una de les coses que deia el meu pare [el filòsof Julián Marías] era: ‘Crec que l’home s’està convertint en un ésser primitiu amb molta informació’. 54

Potser en cap àmbit, a part del de les polítiques ambientals, és tan patent aquesta renúncia al saber, que va de consum amb enormes amuntegaments d’in-formació. Practicar desplaçaments d’impactes, fent-los passar per reduccions d’impactes, és el joc de mans trampós al qual s’han consagrat, en general, aques-tes polítiques ambientals de les regions més industrialitzades del planeta, en les darreres tres dècades.

Així doncs, el leitmotiv o màxim fil conductor d’aquestes polítiques, l’ob-jectiu de «desacoblar creixement econòmic i impacte ambiental», és enganyós: tot i que a la UE, per exemple, diversos estats membres han aconseguit en la dèca-da �99�–200� un desacoblament relatiu entre el creixement del PIB i l’ús d’ener-gia, això no s’ha traduït en una reducció en termes absoluts de les pressions am-bientals, perquè el consum de recursos en termes absoluts s’ha mantingut més o menys constant en les dues últimes dècades. Però el més important: el «desaco-blament» dins de les fronteres de la UE es deu, sobretot, a l’increment de les importa-cions de recursos naturals, que compensen la reducció de la producció o extracció a Europa. És «externalització» d’impactes, exportació de danys, i no un desacobla-ment real��. Ho reconeix la mateixa Agència Europea de Medi Ambient:

En termes absoluts, Europa no utilitza menys recursos materials, sinó que depèn cada cop més dels que s’extreuen fora de les seves fronteres. En quasi tots els països europeus, les extraccions nacionals de recursos materials han disminuït alhora que augmentaven les importacions [...]. Això és especial-ment cert en el cas dels combustibles fòssils i els metalls. [...] La substitució de la producció nacional per importacions alleuja en part la pressió sobre el medi ambient i explica el desacoblament relatiu en termes de balanç de mas-

�4 Javier Marías entrevistat a El País Semanal, 2� de setembre de 2007.�� Segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia, el �8 % del consum energètic de la Xina, i el 27 % de les seves

emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, corresponen al seu sector exportador (World Energy Outlook 2007).

1��


tornar

ses. [...] Això vol dir només que les pressions ambientals generades per l’extracció de recursos es produeixen en el país d’origen de l’article. Aquestes pressions poden ser importants: per exemple, cada tona de metall importat pot ‘deixar darrere seu l’equivalent de fins a 20 tones de fluxos ocults, és l’anomenada ‘motxilla ecològica’. D’aquesta manera, l’ús de recursos mate-rials importats per produir béns i serveis a Europa ‘desplaça’ la càrrega am-biental de l’extracció als països de l’exterior. Els danys es poden agreujar encara més pel fet que aquests països solen tenir uns nivells social i ambien-tal inferiors als de la UE.» (MMA, 2007:23)

Fa la impressió que a les nostres societats augmenten desmesuradament els tres trets degeneratius següents: la renúncia a saber, sovint sota la forma d’allò que els psicoanalistes i psiquiatres anomenen denegació; la negativa a as-sumir les conseqüències dels propis actes (irresponsabilitat�6); i les il·lusions d’omnipotència, sovint en forma de tecnolatria (Riechmann, 2006).

Deixem d’enganyar-nosLa ideologia de creixement econòmic i progrés que actualment preval

promou una creença demencial: que podem créixer indefinidament dins la bi-osfera finita. Dit d’una manera més tècnica, que el transum, troughput o trànsit d’energia i materials a través dels nostres sistemes productius, pot créixer inde-finidament, sent els límits biofísics constantment sobrepassats gràcies a la tec-nologia i els mercats.

A tanta voluntat de desconeixement caldrà oposar-hi alguna voluntat de veritat. Davant d’una denegació tal dels problemes, haurem de trobar les vies per aprofundir en la necessària il·lustració ecològica o, més aviat, socioecològi-ca. Als menys autoenganyats ens correspon fer avançar punts de vista menys extravagants, començant pel més bàsic: els sistemes humans no poden créixer indefinidament dins de la nostra finita i vulnerable biosfera. I continuant amb altres qüestions on tampoc hauríem de tolerar enganys ni autoenganys:

• El creixement del PIB no es desacobla de l’ús de materials i energia.

• El creixement del PIB no vol dir augment de la qualitat de vida o del benestar humà.

• Més creixement econòmic no resol els problemes creats pel creixement econòmic.

�6 Referent a això, vegeu Jorge Riechmann, Un mundo vulnerable (segona edició); Los Libros de la Catarata, Ma-drid, 200�.

1��


tornar

• L’economia postindustrial o la societat del coneixement no redueix globalment les pressions sobre el medi ambient.

• Les solucions tecnològiques sovint creen problemes nous; alguns remeis són pitjors que la malaltia.

• Els preus de mercat –i això quan hi ha preus de mercat per a béns i serveis ambientals!– no reflecteixen l’escassetat a mitjà i llarg terminis, i no cal parlar de les sorpreses sistèmiques quan se sobrepassen llindars biofísics crítics!

• El capital manufacturat no substitueix el capital natural.

• La tecnosfera humana no és independent de la biosfera ni superior a ella.

• No podem ignorar el segon principi de la termodinàmica, la Llei de l’entropia, les constriccions ecològiques ni la finitud humana, excepte al preu de fer-nos mal a nosaltres mateixos.

Qui fracassa intentant aconseguir un impossible és digne de llàstima. Però qui, sabent que és quelcom d’impossible, s’enganya i enganya els altres orientant els esforços col·lectius cap a aquest impossible, és un subjecte peri-llós, que cal apartar del nostre comandament. Els qui avui dia segueixen ataba-lant-nos amb el discurs de «conciliar el creixement econòmic amb la protecció del medi ambient» o, almenys, amb la «reducció d’emissions de gasos amb efec-te d’hivernacle», pertanyen a aquesta darrera categoria. Una ciutadania racional i sensata no hauria de tenir contemplacions amb ells.

Canviar fa malEl 2006 es va publicar un informe important (Schellnhuber, 2006), que

sintetitzava els resultats d’un congrés científic celebrat a Exeter, de l’� al � de febrer de 200�. L’objectiu era esbrinar com evitar l’escalfament climàtic perillós, per sobre de la barrera dels dos graus d’increment de les temperatures mitjanes respecte als nivells preindustrials. Al pròleg, l’aleshores encara primer ministre britànic Tony Blair escrivia: «Actuar ara pot ajudar a evitar els pitjors efectes del canvi climàtic. Si actuem amb previsió, podrem evitar pertorbar la nostra forma de vida»�7. També el ministre alemany de medi ambient, Siegmar Gabriel, deia una cosa semblant: «Protegir el clima no genera dolor».�8

Aquest és un autoengany en el qual es bressolen les nostres societats somnàmbules. No podem evitar el desastre ecològic sense pertorbar la nostra «way

�7 A l’original: «With foresight such action can be taken without disturbing our way of life».�8 Citat a El País, �� de juny de 2007.

1�6


tornar

of life»59. Concretament, protegir el clima exigeix canviar. I canviar fa mal... Ens enganyem pensant que es pot afrontar la crisi ecologicosocial sense canviar res de substancial en l’estructura econòmica capitalista en el pla «macro», i sense alte-rar el nostre «estil de vida» en el pla «micro».

D’una banda, els ministres europeus de medi ambient pregonen la revo-lució ecològica; de l’altra, anuncien que, no obstant el canvi climàtic, podem continuar amb la nostra habitual forma de vida. Això és il·lusori. (Beck, 2007)60.

R+D+i són en realitat les sigles de «ciència, tecnologia i mercat». Repe-tim aquestes sigles com un conjur màgic, un mantra del qual esperem la salva-ció. Però no ens salvaran. El que més necessitem, i més ens costa, és un canvi social, cultural, moral.

Malalts de tecnolatria i de mercatolatria«La manera de superar el repte de l’energia i el canvi climàtic mundial és

mitjançant la tecnologia», esbombava George W. Bush a la cimera mundial del G–8 a Heiligendamm (Alemanya), el juny de 20076�. No feia altra cosa que ex-pressar un ideologema àmpliament difós a les societats contemporànies.

Tecnologies de «segrest de carboni» per afrontar l’escalfament global? Però si ja està segrestat, capturat, de la millor manera possible: als jaciments restants de combustibles fòssils! És qüestió de deixar-lo on és, no de tornar-lo a posar en circulació a través de la biosfera i després intentar controlar el que és incontrolable.

La resposta del sistema és: «més del mateix». Una fugida cap endavant: que les temperatures s’apugen a les nostres ciutats? més aire condicionat; que les neus desapareixen? canons de neu artificial a les estacions d’esquí, reali-mentant així fatalment les causes del problema, en l’obstinació d’afrontar no-més els símptomes. Cal situar la nostra resposta en un altre marc: hem de viure d’una altra manera.

Estem greument malalts de tecnolatria i de mercatolatria... El que justa-ment no necessitem és màrqueting verd i mesures ambientals cosmètiques per calmar les consciències neguitejades. I el que sí que necessitem és viure d’una altra manera.

�9 En anglès, forma o estil de vida.60 Ulrich Beck, «El cambio climático y la justicia mundial». El País, �� de juny de 2007.6� Citat a El Mundo, �� de maig de 2007.

1��


tornar

L’animal històric que no aprèn de la història?Homo sapiens: l’animal històric que no aprèn de la història? El narrador

i assagista alemany W.G. Sebald escriu:

La descripció de la perversió de la crueltat, endèmica en la història de la humanitat, es fa en cada ocasió amb l’esperança que s’està escrivint per darrer cop el capítol de l’horror [...]. La intenció així definida de la repre-sentació de la crueltat, com d’altra banda sabem, no s’ha complert ni, probablement, es complirà mai, perquè la nostra espècie és incapaç d’aprendre del que fa. Per això, l’ardu esforç cultural no pot acabar, així com no acaben els turments i les penes que intenta resoldre. (Sebald, 2007:131-132).

El repte de la humanitat confrontada a la crisi socioeconòmica: no hem après de les catàstrofes del passat. Serem capaços d’aprendre de les catàstrofes del futur?

Hom se sent temptat a descriure els éssers humans com a campions de la denegació i la consciència escindida62. Si ens adonem, per exemple, de com milions de cristians han viscut durant segles una aguda contradicció entre va-lors i conductes... per què ens hauríem de sorprendre, si una escissió anàloga fa referència a les qüestions ecològiques? Al psiquiatra Luís Rojas Marcos un col-lega li va preguntar, durant un debat acadèmic, quina era, segons ell, la qualitat més humana de totes les qualitats humanes. Sense pensar-ho, Rojas Marcos li va respondre que l’autoengany.

«L’autoengany és una peculiar estratègia de supervivència de la nostra espècie, veritablement única i d’inigualable utilitat en tants moments de prova i vulnerabilitat com ens depara la vida. Gràcies a l’autoengany superem una rea-litat devastadora amb una il·lusió reconfortant, neutralitzem una veritat impla-

62 Ángel Zapata escriu: «L’estratègia més freqüent entre els intel·lectuals col·laboracionistes consisteix, avui dia, en un mecanisme de defensa que Zizek, seguint les petjades de Lacan, ha anomenat atenuació. S’explica molt senzillament: l’atenuació es basa a constatar un fet de la realitat i, tot seguit, dissociar aquesta mateixa consta-tació de qualsevol possible conseqüència en el pla de la conducta pràctica. La seva fórmula seria: ‘Sé perfecta-ment que això és així... però continuo comportant-me de la mateixa manera que si no ho sabés en absolut’. No cal dir que no cal precipitar-se a assimilar l’atenuació a les recargolades justificacions del covard o a l’intrincat fariseïsme del trepa. L’atenuació no se situa exactament en el pla de la labilitat moral. La seva dimensió pròpia és encara més profunda, ja que amb ella, amb l’acte de dissociació que la funda i en el qual s’evadeixen la culpa subjectiva i el desplaer de la contradicció, és el subjecte mateix el que en resulta dissociat, són en realitat àrees senceres de percepció i sensibilitat les que acaben essent segrestades, devastades, per aquesta forma tan contem-porània de la consciència esclava». «Ideas sobre la literatura», al bloc http://vicenteluismora.blogspot.com/, publicat el �6 de maig de 2007.

1�8


tornar

cable amb una fal·làcia benevolent, justifiquem una conducta intolerable amb una excusa persuasiva.»6�

No obstant això, un tret que probablement ens pot ajudar –i per això pot tenir valor adaptatiu– quan hàgim d’afrontar crisis personals, podria resultar fatal si governa el nostre comportament a l’hora d’afrontar crisis col·lectives tan dramàtiques com la que se’ns planteja ara.

Deslliurar-nos de la necessitat i la por«L’estat de felicitat» –va dir el narrador Miguel Delibes– «no existeix,

només indicis. Quan no tens res, necessites; quan tens quelcom, tems.»

Deslliurar-nos de la necessitat i la por no seria un mal programa. Deslliu-rar-nos de la necessitat amb béns suficients però limitats, en una perspectiva de necessitats humanes bàsiques i de respecte a les constriccions ecològiques (Riechmann, �998); deslliurar-nos de la insatisfacció generada constantment per un sistema mercantil que ha transformat el màrqueting en el seu elixir vital; i deslliurar-nos de la por, potser aprenent a morir per aprendre a viure.

Així, lliures, o més aviat una mica més lliures, estaríem atents al món i oberts a la felicitat. En aquells moments eterns –i a vegades molt persistents– en què aquell estrany ocell ens visita.

El plaer de comprendre Als éssers humans ens salva la necessitat de comprendre, que és també el

plaer de comprendre. Que bé que ho ha expressat el filòsof Emilio Lledó, en més d’una ocasió:

Idea significava ‘el que es veu amb els ulls’. Les idees no eren unes coses flotants que s’havien inventat uns éssers estranys que es diuen filòsofs. Idea és allò que es veu. Veure amb els ulls, però amb els ulls del cos. Així, entendre, aprendre, és una manera de mirar i això és l’essència de la vida. En el moment en què deixem de saber mirar, aprendre, en què no tinguem l’ànima navegable, com deia el poeta, perquè ens circuli aquesta experiència del món, no té sentit la vida humana. [...] Mentre hi ha vida, com diu el vell refrany, hi ha esperança, i jo crec que és el contrari. Mentre hi hagi esperança hi haurà vida.64

6� Luis Rojas Marcos, «Autoengaño: sí, gracias», El País. 20 de juny de �99�, pàg. ��.64 Emilio Lledó: «Entender da mucha marcha» (entrevista), El País, �� de novembre de 2007.

1��


tornar

Avui dia necessitem, per damunt de tot, una comprensió dels ecosis-temes i una autocomprensió dels éssers humans que sigui guiada per valors i principis que encara són minoritaris: sostenibilitat, suficiència, biomimesi, pre-caució, ús prudent, respecte de l’altre, cura d’allò que és comú, responsabilitat per les conseqüències, prendre en consideració el llarg termini, biofília.


AlonSo, L.E. (2006). La era del consumo. Madrid: Siglo XXI.

dAly, h.e. (�99�). «The steady-state economy: toward a political economy of biophysical equilibrium and moral growth». A: DALY, H.E.; Townsend, K.N. (ed.), Valuing the Earth: Economics, Ecology, Ethics, Cambridge (Mass.), MIT Press.

InternAtIonAl enerGy AGenCy (2007). World Energy Outlook 2007.

lInz, m.; rIeChmAnn, j.; Sempere, j. (200�). Vivir (bien) con menos. Sobre suficiencia y sostenibilidad. Barcelona: Icaria.

mArInA, j.A. (2007). Las arquitecturas del deseo. Barcelona: Anagrama.

mInISterIo de medIo AmBIente (2007). Agencia Europea de Medio Ambiente: Uso y ges-tión sostenible de los recursos naturales. Madrid.

prInCen, t. (200�). The Logic of Sufficiency. Cambridge –Mass: MIT Press.

rIeChmAnn, J; tICkner, (coord.) (2002). El principio de precaución. Barcelona: Icaria.

rIeChmAnn, j. (2006a). Biomímesis. Ensayos sobre imitación de la naturaleza, ecoso-cialismo y autocontención. Madrid: Los Libros de la Catarata.

rIeChmAnn, j. (coord.) (2006b). Perdurar en un planeta habitable. Ciencia, tecnología y sostenibilidad. Barcelona: Icaria.

rIeChmAnn, J. (200�). Un mundo vulnerable. Madrid: Los Libros de la Catarata. (Segona edició).

rIeChmAnn, J. (coord.) (�998). Necesitar, desear, vivir. Sobre necesidades, desarrollo humano, crecimiento económico y sustentabilidad. Madrid: Los Libros de la Cata-rata.

SChellnhuBer, h.j. (ed.) (2006). Avoiding Dangerous Climate Change. Cambridge: Cambridge University Press.

tornar


1��tornar


Com s’explica a l’inici del present escrit, aquesta publicació té diverses fites, a escales diferents. D’una banda, pretén ser un recull de les idees princi-pals que durant tot el procés han aflorat, per part dels participants i fruit dels debats. Idees que, un cop escrites, s’espera que puguin servir com a material per continuar treballant entorn de la realitat energètica, però, sobretot, per tenir una base sobre la qual començar a construir possibles solucions, alternatives a les realitats actuals.

En aquest sentit, cal remarcar que les conclusions a les quals s’arriba no són en absolut definitives sinó, tot al contrari, provisionals i obertes. Així ma-teix, en aquest apartat s’intenta plasmar l’essència del que ha estat tot el procés des de la concepció de les jornades fins la redacció d’aquest escrit, passant per la preparació, les sessions presencials i el treball via xarxa per a posteriorment esbossar algunes de les conclusions o reflexions finals.

La realització de les jornades, el primer èxitTal com s’esmenta a l’inici de la publicació, l’OCEAS té com a objectiu a

llarg termini obrir un espai de debat i d’intercanvi d’informació diversa, contras-tada i crítica davant del model energètic actual. Es du a terme, doncs, un primer acte presencial, com a pas inicial per encaminar el rumb d’un treball conjunt.

Ja en aquest sentit es pot dir que les jornades han resultat exitoses i els objectius s’han acomplert amb escreix. Les jornades han servit com a moment de trobada, han permès permeabilitzar alguns discursos, intercanviar idees, fer aflorar dificultats i s’ha arribat a alguns punts d’acord que permeten extreure’n una publicació. Amb escreix, perquè la realització de les jornades comporta una concreció dels temes d’interès dels participants i membres de l’Observatori, que s’explica més avall.

D’altra banda, es destaca l’èxit d’assistència a la sessió oberta del dia � de desembre i el debat, molt ric, amb la presència de persones vinculades amb el tema. En aquesta sessió es van fer públiques i es posaren a debat les qüesti-ons treballades en les dues trobades tècniques i en el treball en xarxa d’un bon nombre d’experts, investigadors, membres d’organitzacions ecologistes i acti-vistes socials, per posteriorment continuar els debats en grups temàtics, fet que va permetre aprofundir en cada tema i va facilitar la participació dels as-sistents.

1��

Papers de sostenibilitat · 13 · Algunes conclusions

tornar

Les ponències i el plantejament del treball dels grups pretenien proposar un nou marc de referència sobre el qual poder fer propostes. Així doncs, la jor-nada, i de la mateixa manera, aquesta publicació, reivindiquen la necessitat d’enllaçar els conceptes de canvi climàtic, crisi energètica i canvi de model.

Així doncs, com a resultat de les jornades, l’OCEAS es planteja com a objectiu avançar cap a un canvi sistèmic que permeti modificar i reduir radical-ment el consum energètic, per assolir un model just i eficient. En aquest sentit s’aposta pel debat i per la generació d’informació fiable tant per a la societat com per als moviments socials de base. L’opinió pública és important en molts sen-tits. Un coneixement públic informat de les raons que fan de la mitigació del canvi climàtic i de la transició energètica una prioritat tan urgent pot crear l’es-pai polític perquè els governs aprovin reformes energètiques radicals.

A continuació s’exposen les conclusions principals de les jornades.

9.1. La formaDurant els debats, sobretot en les sessions tècniques, es posen de mani-

fest algunes qüestions de fons, que s’esquematitzen a continuació:

A l’hora de parlar globalment de canvi climàtic i crisi energètica, es percep que els experts en un tema sovint tenen una visió menys global o apro-fundida de l’altre àmbit de debat. Els participants tenen una motivació que els fa ser oberts a postures i opinions que aparentment poden semblar molt allu-nyades de les pròpies, i aquesta variabilitat en el coneixement presenta alguns avantatges. Lluny d’intentar competir per quin dels dos temes és més urgent, greu o important, s’intenta integrar l’altra part per visualitzar el problema conjunt de manera integral.

El fet de fer una labor conjunta en una temàtica de tanta magnitud, entre experts de diferents àmbits, implica que cadascú té opinions molt clares sobre algunes qüestions. La riquesa que això aporta és descobrir, en algun punt dels debats, que, sovint aquestes divergències es redueixen a prismes diferents ob-servant la mateixa qüestió, l’existència de la qual és acordada per tothom. És sovint el cas del contrast de visions entre l’acadèmia, el sector ecologista i el privat, que s’interessen per la mateixa realitat des de vessants diferents.

El principal interès que mostren els participants per aquestes jornades és l’intent d’abordar temes de manera tal que, malgrat hagin estat debatuts repetida-ment, aportin quelcom de nou, a través de veure els mateixos temes amb un punt de vista diferent, potser més ampli. Concretament, la premissa de les jornades, de vincular obligatòriament el canvi climàtic a la crisi energètica, donant sempre un pes equivalent a ambdós aspectes, és en bona part el que motiva el procés.

1��


tornar

9.2. El fons: la crisi ecosocial Tal com s’argumenta en els escrits presentats en aquesta publicació, ac-

tualment ja hi ha un consens científic en l’evidència que a inicis del segle XXI ens enfrontem a una triple crisi: tenim un sistema energètic susceptible de col·lapsar, tant per les fonts –final del petroli barat i, posteriorment esgotament dels com-bustibles fòssils– com per part dels embornals –escalfament antropogènic del planeta. D’altra banda, també els ecosistemes, la biota, la biodiversitat, estan patint una terrible crisi, que posa en perill els serveis ecosistèmics bàsics de què depenem les societats humanes.

A més, els tres aspectes de la crisi ecosocial estan relacionats entre si per múltiples vincles causals. En els propers paràgrafs es fa un recull del que diver-sos autors i grups de treball han considerat més rellevant.

Sobre el canvi climàtic

En els darrers ��0 anys hem provocat un augment molt significatiu de les concentracions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO

2), de metà i d’òxid

nitrós. El resultat, des d’un punt de vista estrictament físic o de termodinàmica, és una disminució de la irradiació neta d’energia cap a l’exterior i, per tant, l’augment de la temperatura d’equilibri de la Terra. Així per exemple, les con-clusions recents de l’IPCC han reafirmat que, sense cap mena de dubte, el nos-tre sistema climàtic s’escalfa, i aquest escalfament està directament relacionat amb l’activitat humana.

Al llarg de la publicació s’aprofundeix en aquesta evidència i es raona al voltant de l’afirmació, àmpliament consensuada, que l’ús massiu de combusti-bles fòssils, per mitjà de l’emissió derivada de gasos amb efecte d’hivernacle, és la causa principal del canvi climàtic que pateix el planeta. Cremar petroli, carbó i gas natural ha causat un augment del CO

2 en l’atmosfera, que darrerament és

d’�,4 ppm per any i produeix el corresponent augment de la temperatura.

El quart informe d’avaluació de l’IPCC proporciona un conjunt de càl-culs òptims de projeccions climàtiques futures, una gamma de probabilitats de canvis generals en els models climàtics. Durant les pròximes dècades l’expo-sició humana a episodis com ara sequeres, inundacions i tempestes patirà un increment constant. Els episodis meteorològics extrems seran més freqüents i intensos, alhora que minvaran la certesa i la predictibilitat durant l’època dels monsons i de pluges.

Els efectes d’aquests canvis ja són greus i no paren d’augmentar. La població pobra del planeta patirà els primers retrocessos en matèria de desenvolupament humà i, a més llarg termini, poden seguir els perills per a tota la humanitat.

1�6


tornar

Hi ha també un consens i moltes proves que amb les polítiques actu-als de mitigació o sostenibilitat les emissions de GEH continuaran creixent en les pròximes dècades. El Protocol de Kyoto expira el 20�2. Els seus objectius, fixats al �997, pretenien arribar a reduir les emissions a l’any 20�2 al 9� % de les que hi havia el �990, un objectiu que cada cop estem més lluny d’assolir. Com s’analitza al capítol d’articles, es passa al següent tractat de Bali sense sa-ber, realment, si es complirà Kyoto i sense haver analitzat les responsabilitats o les causes profundes i reals d’aquesta errada estructural en les seves premisses i els seus objectius. Mitjançant gràfics se’ns mostra com les bones voluntats dels objectius de Kyoto s’esllavissen per un pendent d’impossible compliment, men-tre els pragmatismes de l’activitat econòmica continuen en la mateixa direcció, conduint així a un augment en el consum d’energia i, per tant, de les emissions contaminants.

Així, es posa de relleu com en aquests tipus d’acords es parla només d’es-forços per eliminar les conseqüències –les emissions de GEH– però no es parla pràcticament dels mitjans necessaris per fer-ho en una economia de mercat i en un sistema industrial, capitalista i financer que simplement creix, fa augmentar la producció i promou l’increment del consum a totes les escales.

Concretament a Catalunya, i veient l’augment de la intensitat energètica que té el territori, es posen en dubte els mites de la desmaterialització i l’ecoefi-ciència, ja que l’ecoeficiència, per tal que contribueixi de manera efectiva a la sostenibilitat, requereix aplicar al mateix temps la suficiència, és a dir, la fixació de límits absoluts, en l’ús o el consum de recursos i/o producció de contamina-ció.

En aquest sentit, a nivell més local cal tenir presents les característiques de la regió mediterrània, motiu de debat durant les jornades. D’una banda, l’es-cassetat d’un recurs tan valuós com l’aigua dolça té moltes probabilitats de veu-re’s ulteriorment reduïda amb els canvis en la dinàmica meteorològica. En aquest àmbit l’eficiència i l’estalvi són encara una reivindicació que guanya ter-reny de manera força lenta i el subministrament i la qualitat del recurs són alta-ment dependents del subministrament energètic, que resulta ser un important factor causant del canvi climàtic.

D’altra banda, el sector primari català, l’agricultura, és una activitat molt dependent de les condicions ambientals i, per tant, molt sensible als canvis que puguin esdevenir-se. És també l’activitat amb menor eficiència en l’ús del recurs hídric, i alhora supeditada a la disponibilitat energètica, essencialment combus-tibles fòssils, per a tot el seu procés, que ens porta a tancar, com en el cas de l’aigua potable, el cercle viciós de canvi climàtic – disminució de la producció.

Arribats a aquest punt, es plantegen alguns dubtes, com per exemple: el canvi climàtic es pot abordar simplement de manera tecnològica?, o bé és ne-

1��


tornar

cessària una veritable transformació social i política en tots els sentits? Es pot resoldre aquest problema sense canviar l’estil de vida i l’actual estructura del poder? En resum, es poden canviar els objectius de la nostra societat sense can-viar els mitjans?

En les pàgines precedents es llegeix com les mesures tecnològiques per si soles són insuficients. Per trobar solucions als problemes plantejats, s’han de tenir en compte els estils de vida, les preferències individuals, els valors i els ideals, així com els sistemes de comunicació, els processos d’integració de co-neixement/educació i de decisió política i les seves conseqüències. El problema no és la manca de coneixement o tecnologia, al contrari. La gran mancança és de voluntat per crear i aplicar un altre mode de coneixement, dirigit a la trans-formació social. En paraules de J.D. Tàbara:

Cal replantejar conceptes bàsics com el temps, el treball, o la mobilitat, crear una societat més tranquil·la, menys dedicada a produir coses inútils que no sols no satisfan cap necessitat real sinó que tenen un efecte molt pervers so-bre la desigualtat social i la sostenibilitat; i és clar, també sobre el canvi cli-màtic. Això no vol dir res més que aprendre a viure millor.

Sobre la crisi energètica

Junt amb la realitat del canvi climàtic, àmpliament acceptada, l’altre as-pecte tractat ha estat la crisi energètica, exemplificada amb el zenit del petroli.

El model energètic mundial està basat en l’ús massiu de combustibles fòssils, essencialment el petroli, el gas natural i el carbó, que han estat acumu-lats al subsòl durant milions d’anys a partir de matèria orgànica produïda pels ecosistemes –essencialment, restes de plantes i plàncton marí. Els combustibles fòssils representen actualment el 80 % del consum mundial d’energia i s’empren massivament per al transport, la producció industrial –plàstics, pintures, etc.–, la producció agrícola –plaguicides, fertilitzants, maquinària, etc.–, i la generació d’electricitat, entre moltes altres utilitats. Es pot afirmar que el funcionament de la societat de consum depèn totalment de la disponibilitat i el preu dels com-bustibles fòssils, de manera que la seva escassetat, en forma d’elevats preus i de problemes de subministrament, comportarà greus impactes econòmics, socials i ambientals: dificultats en el transport de persones i subministrament de béns i aliments a les poblacions, disminució de la producció industrial i d’aliments, dificultats en el subministrament elèctric, etc.

Tal com s’ha argumentat àmpliament en aquestes pàgines, hi ha clars indicis que la demanda energètica mundial no podrà ser satisfeta més enllà del

1�8


tornar

2040. Diversos estudis afirmen que les solucions que es posen actualment sobre la taula en el millor dels casos necessitarien uns 20 o �0 anys per ser desplega-des massivament. El sistema energètic del 202� és el d’ahir. Les decisions d’avui no tindran efecte fins al 20�0, la qual cosa no significa que no s’hagi d’actuar, ben al contrari, ja que altrament s’estaria allargant i agreujant el problema, i l’R+D+i treballa ja en l’horitzó 20�0. El sistema energètic té una vida superior als 40 anys i no es pot substituir, si no és progressivament.

Però, evidentment, d’un dia per l’altre no podem canviar el model ener-gètic: el canvi és indissociable d’una sèrie d’infraestructures, mentalitats i polí-tiques, fruit de llur evolució històrica, impossibles de canviar sobtadament. Per tant, a banda del temps, cal una voluntat política real, perseverança durant un llarg període de temps i un gran canvi cultural.

L’únic inconvenient és que d’aquí als propers set o vuit anys existeixen riscos greus d’un tall del subministrament del petroli. Això podria provocar d’entrada una recessió econòmica que eliminaria la possibilitat d’una transició ordenada per la substitució del model actual cap a un model d’energies renova-bles. A més, segons els autors de l’Informe del Desenvolupament Humà (IDH 2007-2008), en un moment de crisi, tant la problemàtica ambiental com la de desenvolupament humà passarien a un segon terme, darrere de l’intent de satis-fer les necessitats individuals.

Queda clar que el consum energètic no pot ser superior a l’energia dispo-nible. La realitat de la finitud dels recursos energètics no renovables forçarà a una transició cap a un futur energètic sostenible. Ens urgeix sortir del model petrodependent vers energies netes. El repte que ens queda per resoldre és com s’esdevindrà aquesta transició i, és clar, què implicarà aquesta sostenibilitat.

L’esgotament dels recursos energètics fòssils i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que provoca el seu consum ens aboquen a la urgent transició cap a un model energètic basat en les energies renovables. L’alternativa, sempre ho hem sabut, rau en l‘aprofitament de l’energia del sol, en les seves diverses manifestacions –radiació solar per a la conversió tèrmica i generació elèctrica fotovoltaica, energia eòlica, biomassa, o energia hidràulica–, juntament amb altres alternatives, com la geotèrmia. Però ni tan sols les renovables tindran la capacitat de generar i subministrar un increment il·limitat d’energia, no podran donar continuïtat a un model social i econòmic basat en el creixement infinit, com és l’actual. És per això que cal parlar, no solament de tecnologies eficients, sinó de racionalització del consum, una reducció en xifres absolutes. Si de veri-tat es vol afrontar el model energètic actual i les seves implicacions socials i ambientals cal avançar en el procés de sensibilització, conscienciació i implica-ció col·lectiva cap a una nova cultura de l’energia, basada en l’estalvi en termes absoluts, l’eficiència i l’aprofitament de les energies renovables.

1��


tornar

Així doncs, l’argumentació de quina alternativa al model actual és més viable, i en quin sentit, es desenvolupa tot seguit.

Solució tecnològica. Tenint en compte el període transitori correspo-nent a qualsevol canvi de tecnologia, aquesta solució planteja la possibilitat de substituir les fonts energètiques actuals, i les tecnologies associades, per altres de renovables. Deixant de banda el debat sobre si aquest canvi és viable en el present, aquesta opció no s’hauria de prendre sense tenir en compte certes qüestions relacionades amb els nivells de consum actuals a la nostra societat:

• Les diferències de consum d’energia final per persona són massa elevades per poder mantenir una cohesió social i assegurar una vida prou digna a tot-hom.

• La magnitud actual del consum d’energia primària produeix uns impactes ambientals massa importants.

• A l’hora de trobar una solució en termes numèrics, aprofitar l’enorme potencial d’estalvi i d’eficiència energètica sol ser una opció més barata i potencialment més ràpida que basar-se únicament en la introducció d’una nova producció.

Solució integral. Així doncs, l’opció que, fruit del debat, es considera més desitjable i assenyada ha de preveure, alhora:

• La disminució dels consums d’energia primària, diferenciada segons els con-sums específics –actuals o històrics– per persona, el grau d’industrialització i la disponibilitat de recursos locals, començant per reduir la derivada, fer-la passar per 0 i després a valors negatius, és a dir, alentir el creixement, anul-lar-lo i convertir-lo en decreixement.

• La utilització sostenible i equitativa de fonts renovables en totes les noves instal·lacions de producció —s’entén que es considera producció com a sinò-nim de transformació, ja que l’energia ni es crea ni es destrueix.

• L’abandonament de les instal·lacions i fonts més perilloses i contaminants al màxim ritme possible.

Paral·lelament a aquesta transició energètica, la urgència de la crisi ens aboca a la necessitat d’un canvi de model socioeconòmic. I el que es desprèn de les Jornades és una veu unànime a la urgència de donar a conèixer la gravetat de la situació i al repte comú d’afrontar-la ja. És precisament ara, quan encara disposem de recursos energètics fòssils relativament abundants, tot i que l’era dels combustibles fòssils barats sembla que s’ha acabat, quan s’ha de proposar a la societat l’oportunitat de decidir les polítiques que establiran el nostre futur energètic.

160


tornar

A la natura física no hi ha res que creixi i es multipliqui constantment, tot troba un límit. Cal atrevir-se a estendre aquest missatge: els propers �00 anys no poden ser una continuació dels darrers �00 anys. Això és físicament impossible. Cal contribuir a acostar aquest missatge a la societat, per aprofundir en la recerca conjunta de quines alternatives i quines models socials ens perme-ten afrontar aquest problema.

Jorge Riechman ens suggereix alguns dels principis que podrien fer de paraigües en les alternatives, que haurien de fer part del rumb cap a una societat sostenible: principis d’organització social, com el de suficiència –o autoconten-ció–, el de biomimesi –o coherència entre els sistemes humans i els sistemes naturals– i el de precaució. Potser, avançar punts de vista més bàsics i evidents: els sistemes humans no poden créixer indefinidament dins de la nostra finita i vulnerable biosfera. No podem, doncs, ignorar la segona llei de la termodinàmi-ca, les constriccions ecològiques ni la finitud humana sense perjudicar-nos a nosaltres mateixos.

L’essència del repte és simple, la complexitat del model imperant dificul-ta avançar en aquesta direcció. Tal com ens qüestiona Jorge Riechmann:

El problema de fons és: és possible un capitalisme sostenible? Segurament no. Per tant, les passes que fem cap a aquest altre model toparan amb moltes estructures capitalistes. I això costarà. [...] Els éssers humans som perfecta-ment capaços de viure sota constriccions ecològiques; de fet, fa molts milers d’anys que ho fem. Actualment és qüestió, en bona part, de redescobrir aquests equilibris entre natura i societat –les pautes de sostenibilitat, que en diríem en llenguatge més contemporani– i d’aplicar-les creativament a la crítica situació en què ens trobem.

Hi ha moltes iniciatives interessants, molts col·lectius en la recerca de noves maneres de pensar, noves maneres de fer i noves maneres d’actuar. Amb consums col·lectius –transport, electrodomèstics, etc.–, podem permetre’ns mantenir nivells adequats de serveis amb un nivell de consum raonable, però això suposa canviar certes estratègies de funcionament de les quals, actualment, estem molt allunyats.

Tal com es recollia al debat de la darrera xerrada de la Jornada, cal poten-ciar l’empenta social, recollir impulsos que emergeixen dels diferents àmbits per definir col·lectivament la realitat. Això ens pot permetre afrontar la incerte-sa intrínseca a l’agudització de les crisis.

Cal buscar, doncs, maneres de reduir dràsticament el nostre impacte so-bre la biosfera, alhora que mantenim les condicions favorables per a tots els

161


tornar

habitants, d’una manera equitativa. Possiblement això només serà possible re-inventant el que és col·lectiu i disminuint el consum.

Revolució significa una transformació radical de les institucions de la socie-tat. [...] Però per tal que una revolució així existeixi, cal que hi hagi canvis profunds en l’organització psicosocial de l’home occidental, en la seva acti-tud pel que fa a la vida, en resum, en el seu imaginari. Cal abandonar la idea que l’única finalitat de la vida és produir i consumir més –idea absurda i al-hora degradant–; cal abandonar l’imaginari capitalista d’un pseudocontrol pseudoracional, d’una expansió il·limitada. Això ho poden fer només els ho-mes i les dones.

Cornelius CastoriadisUna sociedad a la deriva. Entrevistas y debates

(1974-1997). Katz Editores, Buenos Aires, 2006, p. 2

9.3. Les reflexionsAixí doncs, durant aquest procés, alguns conceptes i reflexions assolei-

xen un cert grau d’acord. Els presentem a continuació en forma de reflexions finals, que neixen del document de partida del grup b), al qual hem fet referèn-cia anteriorment.

Algunes afirmacions fonamentals

�. El canvi climàtic d’origen antropològic és ja considerat com una evidència científica indiscutible, tal com han reflectit els successius informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). El Quart In-forme de l’IPCC, que compta amb l’aval de la feina de més de tres mil cien-tífics, avalua en 0,7 ºC l’augment de temperatura experimentat pel planeta durant el darrer segle. En funció del tipus de les mesures polítiques, l’evolu-ció de les tendències econòmiques i l’ús de recursos o de la població, l’IPCC preveu augments per al final de segle que poden fins i tot superar els 6 ºC en alguns indrets del món, com és el cas de la Mediterrània. Els estudis realit-zats per al conjunt d’Espanya i per a Catalunya indiquen que a la nostra re-gió l’augment de temperatures és superior al terme mitjà global. En canvi, es preveuen disminucions importants al sud d’Europa pel que fa a la precipita-ció. El canvi climàtic no tan sols afecta les temperatures i la resta de varia-bles del sistema climàtic (precipitació, pressió, nivell del mar, cobertura nu-

162


tornar

volosa, etc.), sinó que impacta sobre els sistemes naturals, tant en la seva part biòtica com abiòtica. I és una realitat que provoca diàriament canvis notables sobre àmplies regions del planeta, canvis que podrien arribar a ser devastadors si es complissin les pitjors projeccions fetes pels experts de l’IPCC. La península Ibèrica i, per tant, Catalunya, situades en la zona de transició entre l’àmbit subtropical i les latituds mitjanes, es troba entre els territoris més afectats en aquest procés de canvi climàtic. Les previsions d’augment de la temperatura i disminució de la precipitació tindran un im-pacte en el dia a dia de la nostra societat. La contenció i la limitació d’aquest procés requereix una aposta decidida per part dels responsables polítics, els ciutadans i tots els agents socials. L’habitabilitat de les diferents regions en el futur proper dependrà de la capacitat de dur a terme aquesta acció concer-tada en el present.

2. La crisi energètica6� és també una realitat i colpejarà fins i tot abans que co-mencem a patir els pitjors efectes del canvi climàtic. Tot apunta que ens trobem propers al peak oil, moment en què es tendirà a produir una dismi-nució de l’oferta en l’extracció de petroli, ja que els nous descobriments no podran compensar l’esgotament dels jaciments actuals. En el futur proper es preveuen augments de preus i la seva volatilitat, i un increment de les pres-sions geopolítiques causades per la concentració de les reserves de petroli i gas en zones com el Caspi o l’Orient Mitjà. Actualment ja tothom accepta, incloent-hi les agències internacionals de l’energia, que estem davant de problemes estructurals d’abastiment i no de problemes conjunturals, no existeix una tornada a la normalitat; i els riscos anunciats de ruptura física, econòmica, social i ecològica en el Llibre verd sobre seguretat d’abastiment (COM[2000] 769 fina), són cada dia més presents. Aquests riscos afectaran també la nostra capacitat d’adaptació i resposta al problema climàtic; un xoc petrolier, com el que la mateixa AIE espera d’aquí a 20��, causaria una pro-funda recessió econòmica que faria inviables les ingents inversions necessà-ries per començar una transició cap a models energètics més sostenibles i, de retruc, dificultaria l’abandonament de l’explotació del carbó per part de na-cions com la Xina i l’Índia. Convindria parlar –en comptes de crisi energèti-ca i de canvi climàtic, com si fossin problemes diferents– de crisi del model energètic, del qual el canvi climàtic seria una de les conseqüències més ne-gatives. Els problemes de subministrament no es limiten al zenit del petroli, s’espera que el gas natural arribi també al seu zenit de producció una dècada després. Fins i tot una teòrica renaixença nuclear s’enfrontaria al repte d’un subministrament insuficient d’urani, fet que invalida l’energia nuclear com

6� Entesa com la concentració en el temps de problemes amb importants efectes negatius sobre l’economia i la societat derivats de la impossibilitat d’abastir determinats recursos energètics fonamentals per al normal funcio-nament de la societat actual.

16�


tornar

a alternativa, juntament amb els seus altres problemes irresolts de seguretat, residus, costos econòmics i proliferació. Altres alternatives proposades, com els agrocombustibles, tenen un rendiment energètic baix i si la seva produc-ció es basa en el mateix model agrícola industrial, a causa de la falta de sòl cultivable als països consumidors, exigiran importacions des dels països de la perifèria i/o el sud, que agreujaran les ja profundes desigualtats que pateixen.

�. La crisi energètica i el canvi climàtic es poden entendre com manifestacions d’una crisi més profunda, que afecta tota la civilització humana i la seva relació amb el planeta. La petjada ecològica de la humanitat ja supera la bi-ocapacitat planetària, problema al qual se’n sumen altres com la desforesta-ció, la desaparició de biodiversitat, la desertització i la pèrdua de sòls culti-vables, la contaminació dels ecosistemes, l’esgotament dels recursos hídrics i l’extensió de la pobresa.

4. Creiem, per tant, que el creixement sostingut de l’economia, de la població i de la demanda de recursos, són incompatibles amb els límits finits de les capacitats biològiques del planeta66, fet pel qual és imprescindible que inici-em un profund procés de transformació dels nostres sistemes productius, de les formes de mobilitat i de les nostres formes d’organització social, perquè sigui possible la vida a partir de la conservació dels estocs i l’acurada gestió dels fluxos derivats de les capacitats biològiques disponibles i no de la seva depredació.

�. Com a catalans creiem que Catalunya s’hauria de situar al capdavant dels països que lideren els processos de canvi i de transformació. Amb una acció decidida en el compliment dels compromisos i acords internacionals, mit-jançant l’activació de totes les seves capacitats econòmiques, polítiques, ci-entífiques i socials en funció d’aquest objectiu, la superació de les barreres, els bloquejos i l’actuació concertada de grups de pressió que s’oposen als canvis. Creiem que és des de posicions proactives i no de resistència, que es poden abordar els canvis necessaris que minimitzin els efectes negatius so-bre l’entorn i maximitzin les oportunitats per a la innovació, la millora de la qualitat de vida i l’assoliment d’una societat sostenible a llarg termini.

Des d’aquesta perspectiva, proposem:

�. Catalunya hauria d’avançar en l’estudi, l’avaluació i el diàleg públic a l’en-torn dels riscos i les oportunitats per a la societat, i els sistemes productius catalans, derivats de les sinergies entre canvi climàtic i crisi energètica, així com dels costos socials i ambientals que tindria una postura inactiva. A més,

66 Tant pel que fa a la provisió de determinats recursos o a la seva capacitat d’absorbir contaminació.

16�


tornar

hauria de fixar els objectius i els compromisos en funció d’aquests riscos i aquestes oportunitats. Això implicaria planificar i actuar des de l’òptica del que cal fer en una perspectiva de curt, mitjà i llarg terminis. L’actual situació de discrepància política, d’electoralisme i visió a curt termini, de falta de cultura energètica ciutadana i de la classe política i l’actuació d’interessos corporatius de l’energia que bloquegen les mesures de transformació, poden derivar en retards que tinguin un alt cost social i ambiental. Proposem assu-mir, com a objectiu, el ferm compromís d’assolir d’aquí al 2020 almenys una reducció del 20 % de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle respec-te dels nivells de �990; [...] [cosa que implica la necessitat de] millorar l’eficiència energètica de la UE en un 20 %. Amb la finalitat d’adoptar un punt de vista proactiu en la superació d’aquests riscos cal que ens els mirem com una oportunitat per a una nova manera de fer i de viure.

2. Cal introduir, de la mateixa manera, en el Pla de l’Energia de Catalunya l’ob-jectiu de reduir en un 20 % el consum energètic global, en termes absoluts, amb la finalitat d’arribar a una disminució anual en el consum d’energia equivalent a la disminució d’oferta previsible en el procés d’esgotament del petroli i a la reducció voluntària de l’ús del carbó com a font energètica mas-sa bruta.

�. Cal que les administracions públiques i els agents econòmics i socials assu-meixin la prioritat d’afrontar el canvi de model social i energètic necessari perquè Catalunya pugui afrontar els perills comuns que el canvi climàtic i la crisi energètica projecten sobre les societats i els ecosistemes de l’àmbit me-diterrani.

4. Dins del mecanisme de revisió triennal previst en el mateix PEC, cal plante-jar una revisió en profunditat del Pla d’Energies Renovables de Catalunya i del Pla d’Eficiència Energètica de Catalunya, ja que moltes de les premisses sobre les quals es basava el PEC s’han demostrat inconsistents només dos anys després de la seva redacció. En aquest sentit proposem:

a) La modificació del Pla d’Energies Renovables amb referència a les diverses avaluacions del potencial existent a Catalunya, en la perspectiva d’assolir un percentatge significatiu de generació de fonts renovables en l’horitzó del 20��, sempre mantenint el criteri de compatibilitat de desplegament de les energies renovables amb la protecció de la biodiversitat. Una part important d’aquesta modificació passarà per l’incentiu i el desplegament dels sistemes d’aprofitament renovables a mitjana i petita escales.

b) La modificació en profunditat del Pla d’Eficiència Energètica de Catalunya en la perspectiva de la transició cap un model energètic sostenible amb determinació d’objectius de reducció de consum específics per a cada sector econòmic (primari, transport, domèstic) i per a cada branca de la

16�


tornar

producció industrial de Catalunya, amb mesures de transició incentiva-des i polítiques tarifàries de trams específics i adequats a cada sector i branca. Aquestes mesures de reducció del consum hauran de tenir en compte la disminució d’oferta previsible en el procés d’esgotament i els avantatges que comportaria la implantació d’un model de construcció bioclimàtica i ecològica que minimitzi les necessitats energètiques i de recursos, utilitzant sistemes de proveïment renovables i descentralitzats integrats en els sistemes constructius, així com la democratització de la producció i la distribució d’energia, mitjançant la descentralització, la diversificació i la proximitat de les fonts als consumidors. Per assolir aquesta democratització real en la gestió energètica caldria eliminar les barreres que en aquests moments limiten i burocratitzen els processos d’interconnexió, exigint a les companyies que adeqüin les xarxes elèctri-ques i gasístiques i la seva gestió a aquest sistema de producció, optant per la producció d’electricitat i biogàs mitjançant grups petits i mitjans, en contraposició als grans cicles combinats, que permetin l’aprofitament tèrmic i la maximització energètica.

c) En el marc de la creació de l’Agència Catalana de l’Energia, cal incentivar el paper dels municipis en l’aplicació i el seguiment de les mesures d’es-talvi, eficiència i aprofitament dels recursos renovables.

�. El finançament de les accions i els programes necessaris requereix un in-crement notable dels pressupostos actuals, tant en el finançament públic com privat. Per a això caldrà introduir instruments de fiscalitat que per-metin la captació de recursos que possibilitin les inversions públiques necessàries i que estiguin dissenyades de manera que els costos d’aquesta transició no agreugin les condicions de vida de les classes més desafavori-des. Bona part dels recursos poden provenir de la fiscalitat ambiental pe-nalitzant el consum d’energia, les emissions contaminants, el consum de recursos naturals i el transport privat de persones i de mercaderies de ma-nera que la política fiscal serveixi no només per obtenir finançament sinó també per incentivar canvis de comportament. A Catalunya caldria crear sistemes propis que permetin premiar i obtenir beneficis econòmics als sectors i els individus que aconsegueixin, mitjançant esforços conscients i voluntaris, estalvis combinats entre la reducció en el consum d’energia i la generació de gasos amb efecte d’hivernacle, i alhora, penalitzar els sectors i els individus que facin el contrari.

6. Cal impulsar mesures en relació amb els sistemes productius que incenti-vin el consum de productes de proximitat, permetin la relocalització de l’economia i orientin aquests sistemes productius cap a la minimització del consum de recursos i la producció de residus, mitjançant la implanta-ció de cicles tancats.

166


tornar

d) En aquest sentit cal impulsar l’agricultura tradicional, ecològica i de pe-tita escala, potenciant, també, el mosaic agroforestal.

7. Cal declarar una moratòria en la construcció de més infraestructures desti-nades principalment al transport privat, concentrant els recursos en la mi-llora i ampliació de xarxes de transport públic, i en la potenciació de mitjans alternatius al cotxe, sobretot, a l’interior de les ciutats. També cal procedir a un tancament de les centrals nuclears en funcionament a Catalunya en el termini més breu possible, ja que no són una solució a la crisi energètica per la seva manca de perspectives de futur, ni tampoc resolen el problema del canvi climàtic. Segons l’AIE, un augment de la generació elèctrica d’origen nuclear d’un 4� % només reduiria un �,6 % les emissions de CO

2 respecte als

escenaris continuistes i segueixen sent un perill i una font generadora de residus per als quals encara no s’ha trobat solució definitiva.

8. Proposem abandonar la política de megainfraestructures relacionades amb la gestió de l’aigua i fer-ne una gestió integrada amb el seu cicle natural, li-mitant el consum perquè no superi la seva capacitat d’autodepuració i no afecti la subsistència d’altres ecosistemes. Cal recordar que aquest tipus de gestió és de baix consum energètic i poc contaminant. Proposem consumir aigua i energia d’acord amb la realitat climàtica del lloc on vivim, cosa que és incompatible amb la cultura mercantilista de l’aigua i l’energia il·limitades i amb la publicitat que ens convida a oblidar aquests pressupòsits. En resum, gestionar l’aigua des d’estratègies de contenció de la demanda i mai de fo-ment de l’oferta.

e) A curt termini cal anar introduint polítiques tarifàries que premiïn les actituds responsables envers el consum d’aigua.

f) Cal abandonar la idea de fals productivisme de l’aigua per tal d’adoptar criteris seriosos de valoració, tant econòmics com socioambientals.

9. Cal reivindicar la conservació dels boscos i aiguamolls com a principal solu-ció per combatre alhora el canvi climàtic, la crisi energètica, la problemàtica de l’aigua i la producció agrícola, la desertificació i, fins i tot, la crisi espiri-tual. Cal, per tant, repensar les pràctiques urbanístiques i agrícoles per fer-les coherents amb aquesta estratègia.

�0. S’ha de promoure la conscienciació de la població sobre els efectes nega-tius, així com de les oportunitats per la millora de la qualitat de vida i la transformació social, que suposen el canvi climàtic i la crisi energètica. Per progressar en aquest sentit, cal evitar l’ús de referències enganyoses sobre el canvi climàtic i la crisi energètica per a usos comercials, especial-ment quan la seva contribució en la mitigació dels efectes esmentats no sigui clara i evident.

16�


tornar

��. Cal exigir als poders públics que siguin conseqüents en els seus planteja-ments de manera transversal, evitant les contradiccions evidents entre el missatge transmès i les actuacions de les parts que integren l’Administració. Així mateix, és necessari evitar culpabilitzar la població de les deficiències del sistema que s’originen en la mala planificació territorial i en la deficient implantació dels serveis més intensius energèticament, com els transports. Catalunya es troba en l’obligació de transmetre i incorporar aquest missatge i saber científic dins de l’agenda política per influir en les formes d’estructu-ració de la societat mitjançant el diàleg obert i equitatiu amb la societat civil. Això no obstant, aquests riscos obren la via per a múltiples oportunitats d’innovació i transformació socials, amb importants implicacions pel que fa al desenvolupament sostenible. Per això fem una crida a la ciutadania a par-ticipar en la gestació d’un fort moviment social que tant apliqui en el dia a dia els canvis necessaris en els comportaments de consums i producció com visibilitzi en tots els espais públics i de presa de decisions, perquè sigui pos-sible una altra societat, integrada en els ecosistemes i caracteritzada per la justícia socioambiental.

La societat catalana té un gran potencial i té l’obligació de participar activa-ment en l’articulació d’aquestes oportunitats per integrar els aspectes ener-gètics i climàtics en la reforma dels patrons de desenvolupament actual.

tornar

10. Participants

1�1tornar

10. Participants

Durant les dues sessions tècniques i durant el període de treball a través de la xarxa, diversos experts van participar en els debats i l’elaboració de documen-tació. Així mateix, la gran majoria va participar a la tercera sessió, oberta, per donar continuïtat als debats. Tot seguit es fa una relació d’aquestes persones.

Nom Afiliació

Aguilar, Enric Grup de Recerca del Canvi Climàtic (U. Geografia), URV

Alió, Ma. Àngels Membre del Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social

Bigues, Jordi Periodista ambiental

Capdevila, Laia Ambientòloga, dinamitzadora de l’Observatori de la Crisi Energè-tica i les Alternatives de Societat

Cazorla, Xavier Tècnic del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible

Claudín, Ferran Geòleg, regidor de medi ambient de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

Coderch, Marcel Doctor enginyer elèctric per l’MIT, vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, secretari de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics.

Corominas, Joaquim Doctor enginyer industrial, fundador d’Ecotècnia, president d’Ecoserveis, membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear

Duch, Gustau President de Veterinaris Sense Fronteres, expresident d’Àgora Nord-Sud

Duran, Enric Membre del grup d’energia de l’Infoespai

Fernández, Eric Membre de la Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibi-litat

Garcia, Ferran Membre de Veterinaris Sense Fronteres

Garcia, Joan Membre de l’associació Ecoconcern

Gener, Berta Ambientòloga, educadora ambiental, exinvestigadora de l’IGOP en polítiques de l’aigua

1�2

Papers de sostenibilitat · 13 · Participants

tornar

Gómez, Aglaia Ambientòloga, dinamitzadora de l’Observatori de la Crisi Energè-tica i les Alternatives de Societat

Gómez, Dani President de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics.

Ibáñez, Carles Investigador especialitzat en ecologia i sostenibilitat. Director de la Unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA

López, Esteve Membre de l’Entesa pel Decreixement

Martinez, Juan Professor de la UPC, membre de la càtedra UNESCO per la Sostenibilitat

Mateu, Sílvia Membre del Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social

Mérida, Julia Ambientòloga, membre de l’associació ecologista Barnamil

Miralles, Jordi President de la Fundació Terra

Mora, Montse Membre de la Xarxa de Recerca en Educació per la Sostenibilitat

Muñiz, Miguel Geògraf, mestre d’escola, ecologista i membre de l’OCEAS

Nolla, Eloi Coordinador del grup d’energia d’Ecologistes en Acció – Cata-lunya

Nubiola, Núria Membre de l’associació ecologista Barnamil

Peidro, Laia Membre del Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social

Perxacs, Helena Membre del Grup de Geògrafs per l’Ecologia Social

Prieto, Pedro Vicepresident de l’Associació per a l’Estudi dels Recursos Ener-gètics

Puig, Pep Enginyer industrial expert en energies renovables, membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear, fundador d’Ecotècnia, vicepresident d’Eurosolar

Reales, Lluís Periodista ambiental

Roca, Jordi Professor d’economia ecològica a la UB

Russi, Daniela Investigadora en temes d’economia ecològica (ODG, ICTA)

Saladié, Sergi Geògraf, professor a la URV. Portaveu de la Coordinadora Antice-mentiri Nuclear (CANC) i la Plataforma en Defensa del Territori de l’Hospitalet de l’Infant

Scotti, Antonio President de l’Associació de Permacultura Cambium

1��

Papers de sostenibilitat · 13 · Participants

tornar

Tàbara, Joan David Professor i investigador a l’Institut de Ciència i Tecnologia Am-biental – UAB

Vargas, Mónica Investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització

D’altra banda, a la jornada oberta del dia � de desembre van participar persones de diverses entitats i col·lectius, d’entorns també diferents. S’esmenten tot seguit els grups i ens participants:

Àmbit Entitat, grup o associació

Acadèmic i vinculat

UPC –CITIES-UPCUAB – ICTA, CREAFAssistents d’altres universitats, com a científics (departaments de geografia, d’economia, de motors)

Empresarial Aplicacions solars SLIntiam RuaiEnt. Medi ambient i gestió

Associacions Associació RasolCan MasdeuCRICEco-unionGCCTTyndall Centre for Climate Change ResearchISTASOpcionsFundació ESICO

Administració i vinculat

CADSMembres d’alguns ajuntaments catalans

tornar

Acrònims

1��tornar

Acrònims

Sigles Concepte

AEREN Associació per a l’Estudi dels Recursos Energètics

AIE Agència Internacional de l’Energia

AMB Àrea Metropolitana de Barcelona

APEC Asia-Pacific Economic Cooperation

ARAMCO Arabian American Oil Company

ATC Magatzem temporal centralitzat

BD Barrils diaris

BP British Petroleum

CAMPSA Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos SA

CCS Carbon Capture and Sequestration (Captura i segrest de carboni)

CANC Coordinadora anti Cementiri Nuclear

CE Comissió Europea

CECA Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer

CEE Comunitat Econòmica Europea

CTCC Central tèrmica de cicle combinat

DMA Directiva Marc de l’Aigua (UE)

DMAH Departament de Medi Ambient i Habitatge

DOE Departament d’Energia dels Estats Units

DTI Departament de Treball i Indústria

E4 Estrategia Española de Eficiencia Energética

EIA Energy Information Administration

ENAGAS Empresa Nacional del Gas

EROI Energy return on investment

1�8

Papers de sostenibilitat · 13 · Acrònims

tornar

EUA Estats Units d’Amèrica

EURATOM European Atomic Energy Community

FCC Fomento de Construcciones y Contratas

FEGA Fondo Español de Garantía Agraria

FMI Fons Monetari Internacional

GCP Global Carbon Project

GCTFNN Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear

GEH Gas amb efecte d’hivernacle

GEPEC Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp

GN Gas natural

GNL Gas natural liquat

GTL Gas To Liquids

GW Gigawatt

ICAEN Institut Català de l’Energia

IEA International Energy Agency

IEF International Energy Forum

INH Instituto Nacional de Hidrocarburos

INI Instituto Nacional de Industria

IPCC Intergovernmental Panel on Climate Change (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic)

JODI Joint Oil Data Initiative

JRC Joint Research Centre (Unió Europea)

MAPA Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación

MAT Molt alta tensió

MBD Milions de barrils diaris

MITYC Ministerio de Industria, Turismo y Comercio

MMA Ministerio de Medio Ambiente

1��

Papers de sostenibilitat · 13 · Acrònims

tornar

MTC Magatzem temporal centralitzat

MTCRAA Magatzem temporal centralitzat de residus radioactius d’alta activitat

MTOMR Medium-Term Oil Market Report

NCE Nova cultura de l’energia

NIMBY Not In My Back Yard (equivalent a «aquí no!»)

OCDE Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic

OCEAS Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat

OFILE Oficina Liquidadora de Energía

ONU Organització de les Nacions Unides

OPA Oferta pública d’adquisició

OPEP Organització de Països Exportadors de Petroli

PAC Política agrària comuna

PEC Pla d’Energia de Catalunya

PEN Plan Energético Nacional

PER Plan de Fomento de las Energías Renovables

RDL Reial decret llei

REE Red Eléctrica de España, S.A.

SEAT Sociedad Española de Automóviles de Turismo, S.A.

Tep Tones equivalents de petroli

TEQs Tradable Energy Quotes

THT Très Haute Tension

UE Unió Europea

UNESA Unificación Eléctrica, S.A.

UNESCO United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization

USGS United States Geological Survey

WEC World Energy Council

WEO World Energy Outlook

tornar

Glossari

18�tornar

Glossari

Concepte Definició

Antropogènic Tot allò produït per l’acció humana.

Arabian American Oil Com-pany (ARAMCO)

Companyia nacional de petrolis d’Aràbia Saudita, la més gran del món en producció i reserves. Es va nacionalitzar els anys 70 a partir d’un conglomerat de companyies occidentals.

Asia-Pacific Economic Cooperation (APEC)

Organisme creat al 1989 per a la promoció del creixement econò-mic, el comerç i la inversió.

Bioeconomia Un dels termes pel qual es coneix l’economia ecològica o la termo-economia. Es caracteritza per una visió biofísica del procés econò-mic, al qual atorga un caràcter entròpic.

Breeders Reactor nuclear que consumeix materials fissibles i nuclis que no es fusionen, al mateix temps que es produeixen nous materials fissibles.

Canvi climàtic Variació en l’estat mitjà del clima durant un període de temps re-lativament llarg. Pot ser degut a canvis naturals o induït per les activitats humanes. Canvi en què la composició de l’atmosfera s’altera considerablement.

Capacitat excedentària Fluxos de petroli que es poden produir en 30 dies i que es poden sostenir durant almenys 90 dies.

Carbó bituminós Carbó mineral molt dens, que es fa servir habitualment per a la generació elèctrica.

Carbó subbituminós Carbó mineral de característiques intermèdies entre el lignit i el carbó bituminós.

Carbon Capture and Seques-tration

Conjunt de tècniques destinades a la captura i l’emmagatzema-ment del diòxid de carboni provinent de fonts grans i estacionàri-es, com per exemple tèrmiques de carbó.

Clima Estat mitjà de les variables de l’atmosfera.

CO� equivalent Concentració de diòxid de carboni que podria causar el mateix

efecte d’hivernacle que un altre gas.

Composites Materials fets de dues o més substàncies amb propietats físiques i químiques diferents que es mantenen diferents i separades, com per exemple els materials compostos en part de fibra de vidre.

18�

Papers de sostenibilitat · 13 · Glossari

tornar

Densitat energètica Quantitat d’energia continguda per unitat de volum o massa.

Diòxid de carboni (CO�) Gas amb efecte d’hivernacle que es produeix de forma natural o

antròpica, com a conseqüència de la combustió dels combustibles fòssils. És el principal gas responsable del canvi climàtic.

Downstream Activitats relacionades amb la transformació i la distribució dels recursos.

Ecosistema Grup d’organismes vius que interaccionen entre si i amb el seu entorn.

Efecte d’hivernacle Procés consistent en l’absorció de la radiació infraroja o d’ona llarga provinent de la superfície de la Terra, amb el consegüent escalfament de l’atmosfera.

Emissió Alliberament de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

Energy Information Admi-nistration (EIA)

Agència encarregada dels estudis estadístics, previsions i altres estudis, en temes energètics, per al Departament d’Energia dels EUA.

Esquistos bituminosos Roques argiloses amb continguts variables de matèria orgànica que no han arribat a convertir-se en petroli però que es poden transformar en petroli sintètic.

Fischer-Tropp Procés industrial pel qual es converteix qualsevol mena de bio-massa en líquid, incloent-hi el carbó, i que consisteix a trencar les molècules orgàniques mitjançant altes temperatures en absència d’aire. S’obté un gas que es pot transformar després en líquid.

Fons Monetari Internacional (FMI)

Organització creada l’any 1944 i formada per 185 països. El seu objectiu és la cooperació monetària, mitjançant crèdits i assesso-rament.

Gas amb efecte d’hivernacle (GEH)

Gas present a l’atmosfera que absorbeix la radiació infraroja emesa per la superfície de la Terra, provocant, conseqüentment, un aug-ment de la temperatura de la superfície terrestre. Pot ser d’origen natural o antropogènic.

Gas natural no convencional Inclou gas absorbit al carbó, gas en reservoris impermeables amb baixa porositat, gas dissolt amb alta pressió a aqüífers, dissolt en aigua a grans profunditats (hidrats de metà) i gas situat a la zona àrtica.

Gigawatt (GW) Unitat de potència equivalent a un milió de watts. Quan es parla de potència en una planta tèrmica de generació elèctrica –nuclear, fòssil o de biomassa–, es distingeix entre la potència tèrmica (t) i la potència final elèctrica (e), que és més baixa a causa de les pèrdues termodinàmiques.

18�


tornar

GTL De l’anglès, gas to liquids, procés de refineria que converteix gas natural o altres hidrocarburs en estat gasós en líquids.

Halocarbur Compost que conté carboni i clor, brom o fluor. Pot actuar com un gas amb efecte d’hivernacle.

Hexafluorur de sofre (SF6) Un dels principals GEH. S’usa en sistemes de refrigeració, aïlla-

ment, etc.

Hidrofluorocarbur (HFC) Utilitzat també en sistemes de refrigeració. És el substitut dels CFC, però també té un alt poder d’efecte d’hivernacle.

Hores nominals (de pro-ducció)

Mitjana del nombre d’hores anuals que una instal·lació energètica, com per exemple, un molí de vent, pot produir energia.

Intensitat energètica Mesura de l’eficiència energètica de l’economia d’un país, segons un índex que relaciona les unitats d’energia necessàries per fer créixer el PIB en un punt.

International Energy Forum (IEF)

Iniciat al 1991, en forma de trobada informal de ministres d’ener-gia de països productors i consumidors d’energia.

Inventaris Poden ser industrials –els volums continguts a oleoductes, tancs de transport de tota mena i emmagatzematge– o estratègics –con-trolats pels governs i destinats a pal·liar interrupcions en el sub-ministrament.

Joint Oil Data Initiative (JODI)

Creat a iniciativa de l’IEF el �001, pretén solucionar la falta de transparència en les dades sobre la producció de petroli al món. Manté una base de dades pública.

Lignit Carbó mineral de més baixa qualitat.

Líquids Totes les formes de combustibles líquids, incloent-hi petroli cru convencional, pesant, extrapesant, esquistos bituminosos, sorres asfàltiques, líquids del gas natural, condensats, transformació de gas natural a líquids i de carbó a líquids i biocombustibles.

Metà (CH4) Gas amb efecte d’hivernacle produït en la descomposició anaerò-

bia de residus d’abocadors, digestió intestinal d’alguns animals, crema de combustibles fòssils, etc.

Mitigació El propòsit de la mitigació és la reducció de la vulnerabilitat, és a dir, l’atenuació dels danys potencials sobre la vida i els béns causats per un fenomen de caràcter geològic, hidrològic, sanitari i situacions fortuïtes com incendis, etc.S’entén també per mitigació el conjunt de mesures que es poden prendre per contrarestar o minimitzar els impactes ambientals ne-gatius que puguin tenir algunes intervencions antròpiques.

Organització MeteorològicaMundial (OMM)

Depèn de l’ONU, va néixer l’any 1950 i actualment compta amb un total de 188 territoris i estats membres.

186


tornar

Organització per a la Coope-ració i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

Creada el 1961 a París i formada per 30 països té com a objectiu principal promoure el creixement econòmic.

Òxid nitrós (N�O) Gas amb efecte d’hivernacle generat durant la descomposició de

la matèria orgànica en ambients pobres en oxigen, com en zones inundades, arrossars, zones pantanoses.També es produeix en la crema de combustibles fòssils i de bio-massa.

Ozó Gas present a la troposfera i a l’estratosfera. L’ozó troposfèric és un gas amb efecte d’hivernacle. L’ozó estratosfèric és el component de la capa d’ozó que ens protegeix de les radiacions ultraviolades del sol.

Peakists Nom col·loquial que es dóna als defensors d’un zenit del petroli primerenc.

Pemex, Petrobras, Petronas Respectivament, les companyies petrolieres nacionals de Mèxic, el Brasil i Malàisia.

Perfluorocarboni (PFC) Gas amb efecte d’hivernacle. Produït en la indústria de l’alumini. També és un substitut dels CFC en la fabricació de semiconduc-tors.

Pool elèctric Mercat de majoristes d’electricitat en el qual les empreses genera-dores oferten la seva producció.

Productes petroliers Resultat de la refinació de petroli. Els més comuns són gasolis, benzines, naftes, fueloil, gasos liquats del petroli o asfalts.

Programa de les Nacions Unides per al medi ambient(UNEP)

Coordina les activitats relacionades amb el medi ambient, assistint els països en la implementació de polítiques ambientals adequa-des i fomentant el desenvolupament sostenible.La seva missió és proporcionar lideratge i promoure els esforços conjunts per tenir cura del medi ambient, alentint, informant i ca-pacitant les nacions i els pobles perquè millorin la seva vida sense comprometre les futures generacions.

Radiació infraroja La radiació infraroja o d’ona llarga és emesa per la superfície de la Terra, l’atmosfera i els núvols. És una radiació de baixa ener-gia. És un tipus de radiació electromagnètica de major longitud d’ona que la llum visible, però menor que la de microones. Con-següentment, té menor freqüència que la llum visible i major que les microones.

Ratio R/P Expressió de la duració de les reserves de petroli en anys, resultat de dividir les reserves pel consum anual de l’any actual. No té validesa tècnica.

18�


tornar

Recuperació millorada Referit als mètodes per augmentar el percentatge de petroli extret d’un jaciment, inclou la perforació de més pous, la injecció d’aigua o gasos per mantenir la pressió del jaciment, així com mètodes tèr-mics o químics per estimular el flux cap a les boques dels pous.

Reserves ultraprofundes Les reserves de petroli marines es classifiquen segons la profun-ditat de la capa d’aigua: la diferència entre aigües someres i ai-gües profundes oscil·la entre els �00 i els 457 metres. El Mineral Management Service dels EUA situa el límit entre les dues en els 305 metres. Es consideren aigües ultraprofundes a partir de 1.5�4 metres.

Segona generació d’agrocombustibles

Basada en l’aprofitament i la conversió de la cel·lulosa vegetal per a la seva transformació en combustibles líquids. Aquesta tecnologia augmentaria el volum de biomassa aprofitable dels agrocombus-tibles.

Taxa de retorn energètic Quocient entre l’energia que s’obté lliure per a un fi i la que es gasta per obtenir-la.

Tradable Energy Quotes (TEQs)

Sistema de comerç de quotes de consum energètic destinat a faci-litar el descens en el consum energètic.

Upstream Activitats relacionades amb l’exploració i l’extracció dels recur-sos.

WEO�006 World Energy Outlook 2006, publicat per l’Agència Internacional de l’Energia.

World Energy Council (WEC)

Organització establerta el 19�3 i que compta actualment amb 94 membres. El seu objectiu és promoure un subministrament i un ús sostenible de l’energia per al major benefici de totes les per-sones.

tornar

Índex de figures, taules i quadres

1�1tornar

Índex de figures, taules i quadres

Figura 2.1 Interfase dels espais de treball de la Intranet de l’OCEAS

26

Figura 2.2 Escenari de referència del World Energy Outlook 2007

28

Figura 2.3 Bretxa entre els descobriments i la producció 31

Figura 2.4 Desequilibris entre l’oferta i la demanda d’aquí a 2015

34

Figura 2.5 Escenari reactiu de mitigació del zenit del petroli

35

Figura 3.1 Consum d’energia primària per a l’escenari analitzat

46

Figura 3.2 Possibles formes de la corba d’explotació de reserves fòssils

48

Figura 3.3 Escenari d’evolució del consum mundial d’energia primària

48

Figura 3.4 Emissions de diòxid de carboni corresponents a l’escenari energètic de la figura 3.3

49

Figura 4.1 Història energètica recent 57

Taula 4.1 Reptes, dificultats, oportunitats i amenaces 62

Figura 4.2 Un món que desapareix. L’escalfament global de la Terra és la causa de la desaparició d’una illa tropical – Creuer de les nacions riques

69

Taula 4.2 Origen de les emissions de GEH a Catalunya 72

Figura 4.3 Evolució de la intensitat energètica a Catalunya i a la Unió Europea

73

Figura 4.4 Origen de les emissions de GEH per sectors 74

Figura 4.5 Kyoto: Desigs i realitat 81

1�2

Papers de sostenibilitat · 13 · Índex de taules i figures

tornar

Figura 4.6 Bali, noves promeses 83

Figura 4.7 Corba del petroli i del gas d’ASPO i propos-tes de reducció d’emissions de CO2

85

Figura 4.8 Les previsions de l’USGS i les propostes amagades de Bali de reducció d’emissions

86

Figura 5.1 Emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle causades per les activitats humanes (per sector d’activitat)

92

Quadre 6.1. Relació entre crisi energètica i model de producció agrícola i la seva vinculació amb el canvi climàtic. Propostes de la sessió

126

Quadre 6.2. Polítiques climàtiques i energètiques en l’àmbit regional. Propostes de la sessió

126

Quadre 6.3. Canvi climàtic, aigua i subministrament energètic en el context mediterrani. Propostes de la sessió

127

Quadre 6.4. Canvi climàtic i crisi energètica: un repte conjunt. Propostes de la sessió

128

tornar

Annexos

1��tornar

Annexos

Annex 1. Manifest fundacional de l’OCEAS

L’esgotament dels recursos energètics fòssils i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que provoca el seu consum ens aboquen a la transició urgent cap a un model energètic basat en les energies renovables. La qüestió energètica és transcendental per poder avançar cap a un model de vida realment sostenible i és precisament ara quan encara disposem de recursos energètics fòssils relati-vament abundants, tot i que la situació comença a ser crítica, quan s’ha de proposar a la societat l’oportunitat de decidir les polítiques que establiran el nostre futur energètic.

El fort increment dels preus del petroli en els últims tres anys i la inten-sificació de les tensions geopolítiques entorn al golf Pèrsic han fet tornar el petroli als titulars dels mitjans de comunicació. Són els senyals superficials d’un fenomen que té lloc milers de metres sota terra: l’esgotament de les reser-ves. Dins l’obligada transició energètica que tenim per endavant, el petroli es presenta com el primer, i potser el més decisiu, dels seus episodis. La impor-tància del petroli és coneguda: en el transport, en l’agricultura industrial i intensiva, en la indústria petroquímica i farmacèutica, etc. Amb l’etern debat sobre les reserves de petroli una altra vegada sobre la taula, els arguments dels geòlegs «pessimistes» guanyen cada vegada més pes davant l’evidència de la dificultat de fer créixer la producció, malgrat els alts preus. Una arribada al zenit de la producció petroliera mundial que ens agafi desprevinguts tindria greus conseqüències en el transport de tota mena i, de retruc, en la producció i la distribució d’aliments i tota classe de mercaderies. Un nou xoc petrolier, aquesta vegada estructural i, per tant, no momentani, afectaria greument l’economia mundial, mitjançant l’augment de la inflació i els tipus d’interès, i provocaria una recessió generalitzada.

Aquest xoc petrolier està sent aprofitat per dur a terme una veritable ofensiva propagandística de la indústria nuclear, que presenta el seu rellança-ment com a part imprescindible del futur model energètic. Es tracta d’una false-dat evident: per l’amenaça social i ecològica del seu funcionament, per la hipo-teca sobre les futures generacions que representa el llegat de milions de tones de residus radioactius, i per l’escàs volum de les reserves d’urani aprofitables, l’energia nuclear mai no podrà ser part d’un nou model energètic veritablement sostenible. L’energia nuclear produeix electricitat, no proporciona independèn-cia energètica i allò que poden fer les nuclears ja ho poden aportar les renova-

1�6

Papers de sostenibilitat · 13 · Annexos

tornar

bles. La nuclear no és una alternativa als usos que el petroli proporciona. Les nuclears econòmicament no són rendibles i els seus costos estan sent assumits pels ciutadans a través dels impostos.

El problema no només es pot abordar des del punt de vista del Primer Món, atesa, a més, la circumstància que la majoria d’habitants del planeta te-nen un consum energètic molt reduït, si el comparem amb el consum del Primer Món. Dubtem seriosament que es pugui satisfer la ja enorme demanda del món industrialitzat i, a més, la futura demanda dels països en desenvolu-pament, que ja s’està fent realitat en el cas de la Xina i l’Índia. Cal recordar, a més, que malgrat que aquests dos països són veritables gegants demogràfics, la seva estatura energètica és encara molt petita: ambdós sumen el 29 % de la població mundial, però només consumeixen el �� % de l’energia. La pobresa energètica no només suposa una manca d’oportunitats per al desenvolupa-ment, sinó que se situa a l’arrel de problemes com l’absència de serveis bàsics (sanitat, educació i alimentació), la fam, pràctiques energètiques contami-nants o les migracions forçades.

L’escenari continuista parteix de dos supòsits molt arrelats: que el món industrialitzat continuarà amb el seu desenvolupament deutor d’un ús cada vegada més gran dels recursos materials i les energies d’origen fòssil i que el món en desenvolupament seguirà o intentarà seguir el mateix camí. Però aquest continuisme, l’escenari base de la majoria de previsions oficials, és totalment insostenible. Ja sigui per la impossibilitat material de satisfer les nostres crei-xents necessitats materials, o bé pel col·lapse dels ecosistemes sota la creixent petjada ecològica produïda per les activitats humanes, el model industrialitzat no és un model assumible pel conjunt del planeta. I com a tal hem de conclou-re que si no és generalitzable, tampoc no serà just.

L’alternativa, sempre ho hem sabut, rau en l‘aprofitament de l’energia del sol, en les seves diverses manifestacions –radiació solar per a la conversió tèr-mica i generació elèctrica fotovoltaica, energia eòlica, biomassa, o l’energia hi-dràulica–, juntament amb altres alternatives, com la geotèrmia. Però les renova-bles, tot i ser l’única alternativa permanent amb la qual podem comptar, no tenen la capacitat, ni de bon tros, de donar continuïtat a un model social i eco-nòmic basat en el creixement infinit, com és l’actual.

També són cabdals les mesures d’eficiència, entre les quals cal considerar molt seriosament una reestructuració dels sistemes de generació i transport energètic, especialment pel que fa a l’energia elèctrica. L’actual sistema elèctric parteix d’un model centralitzat que, a més de provocar considerables pèrdues degudes a les grans distàncies entre la producció i els consumidors, està en mà de poques empreses, que generen molts beneficis que després van a parar molt lluny del territori on es genera aquesta energia. Amb un model de base descen-

1��


tornar

tralitzada, i amb plantes generadores de capacitat més petita, es podrien desen-volupar models basats en energies renovables i fins i tot amb un millor aprofita-ment de plantes tèrmiques amb combustible fòssil, mitjançant la cogeneració. Apropant la generació al consumidor no només reduïm les pèrdues per trans-port, sinó que també fem visible la producció d’energia, mentre en responsabi-litzem el consumidor de l‘ús. En aquest sentit, Catalunya és un exemple de desequilibris energètics, ja que més de la meitat de la generació elèctrica del país està situada en una sola província: Tarragona.

D’altra banda, la mobilitat obligada dels ciutadans, no només per raons de feina o estudis, sinó també per altres tasques, habituals o no, però igualment necessàries, té un gran impacte, i aquest augmenta amb la població i també amb el creixement econòmic. El turisme, la situació de Catalunya com a part del corredor mediterrani, i les demandes de transport de la indústria i el sector serveis són factors que agreugen la dependència energètica de Catalunya, espe-cialment pel que fa al petroli. Aquestes demandes de mobilitat i transport de mercaderies són excessives per a un model sostenible. Les necessitats es poden satisfer de manera més eficient, amb modalitats de transport col·lectiu i amb un ús més extens del tren per a les mercaderies, però també caldrà prendre mesures per tal que les necessitats disminueixin, com una producció més local i uns béns de consum més duradors, que facin innecessàries noves infraestructures per al vehicle privat.

Passant a l’escala dels consumidors finals, existeix un elevat potencial d’estalvi energètic des de les nostres llars, llocs de treball, comerços, locals, etc. Aquest estalvi implicaria tota una sèrie de mesures tècniques i de conductes individuals. Començant per apostar per una construcció amb criteris d’eficièn-cia energètica i de materials i una adequada distribució dels espais segons el seu ús dintre de cada llar o edifici. Aquest augment de consum es basa sovint en multitud d’aparells domèstics que malbaraten molta energia i no són necessaris. En aquest sentit, cal evitar la confusió entre consumisme, qualitat de vida i ser-veis que l’energia ens proporciona (llum, calor, mobilitat, refrigeració, etc.).

És per això que cal parlar, no solament de tecnologies eficients, sinó de reducció del consum en xifres absolutes. Si de veritat es vol afrontar el model energètic actual i les seves implicacions socials i ambientals cal avançar en el procés de sensibilització, conscienciació i implicació col·lectiva cap a una nova cultura de l’energia, basada en l’estalvi en termes absoluts, l’eficiència i l’aprofi-tament de les energies renovables.

Amb la perspectiva d’una vertadera sostenibilitat, s’haurà de preveure un canvi de sistema socioeconòmic que permeti reduir radicalment el consum energètic i de recursos naturals als països del primer món, per introduir un nou model energètic, alhora que se satisfà el creixent i legítim desig de milers de

1�8


tornar

milions de persones que encara viuen en extrema pobresa d’augmentar el seu nivell de vida. El repte és fer-ho de manera justa i eficient, evitant guerres per recursos i desastres econòmics i socials.

A partir de totes aquestes observacions i davant d’aquesta gravíssima i imminent crisi energètica, les entitats sotasignants posem en marxa l’Observa-tori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat, per fer xarxa i coordinar els coneixements i els esforços de diferents entitats i persones de la societat civil que coincidim amb aquesta anàlisi i per fer visibles mediàticament les idees i les propostes de cada entitat.

1��


tornar

Ann

ex 2

. Esq

uem

es p

er a

la p

arti

cip

ació

a la

jorn

ada

ob

erta

(01/

12/0

7)

Cri

si e

nerg

ètic

a i m

od

el d

e p

rod

ucci

ó a

grí

cola

Tem

es c

lau

Co

nse-

q

üènc

ies

si n

o

s’ac

tua

Situ

ació

d

esitj

ada

Pro

po

stes

per

arr

ibar

a la

situ

ació

des

itjad

a

Acc

ions

co

ncre

tes

Ag

ents

i ac

tors

im

plic

ats

(*)

Uti

litz

ació

i c

onsu

m e

ner

gèti

c d

e l’a

gric

ul

tura

: com

fer

men

ys d

epen

dent

el s

ecto

r ag

rari

de

les

ener

gies

fòss

ils?

• Pr

oduc

ció

més

sos

teni

ble

d’al

imen

ts (

sist

e-m

es a

grar

is)

• Ú

s d’

ener

gies

més

sos

teni

bles

en

els

proc

es-

sos

agra

ris

• D

istr

ibuc

ió

i co

mer

cial

itza

ció

en

esca

les

prop

eres

• Si

stem

es a

grar

is i

nter

rela

ció

agri

cult

ura–

ra-

mad

eria

• A

ltre

s

Pro

du

cció

en

ergè

tica

: com

pot

con

trib

uir

el

sect

or a

grar

i a la

Gen

erac

ió d

’ene

rgie

s m

és

sost

enib

les?

• A

groc

ombu

stib

les

• C

ogen

erac

ió a

mb

prod

ucte

s ag

rari

s i f

ores

-ta

ls•

Hor

ts s

olar

s•

Alt

res

Esp

ai e

n bl

anc

per

afeg

ir u

n te

ma

(*)

Exe

mpl

es d

’act

ors

i age

nts

: pob

laci

ó en

gen

eral

, fam

ílie

s, d

ones

, gen

t gra

n, s

ecto

r ed

uca

tiu

, un

iver

sita

ts, a

gen

ts e

con

òmic

s: p

etit

es, g

ran

s em

pres

es, e

tc.,

pag

esos

, adm

inis

trac

ió m

un

icip

al,

cata

lan

a, a

ltre

s ad

min

istr

acio

ns.

200


tornar

Rel

acio

ns e

ntre

les

po

lítiq

ues

loca

ls i

reg

iona

ls i

la c

risi

ene

rgét

ica

i el c

anvi

clim

àtic

Tem

es c

lau

Co

nseq

üènc

ies

si n

o s

’act

uaS

ituac

ió

des

itjad

a

Pro

po

stes

per

arr

ibar

a la

situ

ació

des

itjad

a

Acc

ions

co

ncre

tes

Ag

ents

i ac

tors

im

plic

ats

(*)

Ges

tió

terr

itor

ial:

com

les

polít

ique

s te

rrit

oria

ls i

mun

icip

als

pode

n re

duir

le

s cr

isis

am

bien

tal i

ene

rgèt

ica?

• Pl

anifi

caci

ó ur

baní

stic

a i t

erri

tori

al

• Po

lític

a ec

onòm

ica

• V

ulne

rabi

litat

de

les

ciut

ats

• C

icle

s ta

ncat

s•

Tran

spor

ts i

infr

aest

ruct

ures

• A

ltre

s

Soci

etat

civ

il: q

uin

és e

l pap

er d

e la

so

ciet

at c

ivil?

•

Form

ulac

ions

i id

ees

• R

ealit

zaci

ons

conc

rete

s•

Rel

acio

ns e

n xa

rxa

• R

efor

ç in

stit

ucio

nal,

acad

èmic

i le

gisl

atiu

• A

ltre

s

Esp

ai e

n b

lan

c pe

r af

egir

un

tem

a

(*)

Exe

mpl

es d

’act

ors

i age

nts

: pob

laci

ó en

gen

eral

, fam

ílie

s, d

ones

, gen

t gra

n, s

ecto

r ed

uca

tiu

, un

iver

sita

ts, a

gen

ts e

con

òmic

s: p

etit

es, g

ran

s em

pres

es, e

tc.,

pag

esos

, adm

inis

trac

ió m

un

icip

al,

cata

lan

a, a

ltre

s ad

min

istr

acio

ns.

201


tornar

Can

vi c

limàt

ic, a

igua

i su

bm

inis

tram

ent

ener

gèt

ic

Tem

es c

lau

Co

nseq

üènc

ies

si n

o s

’act

uaS

ituac

ió

des

itjad

a

Pro

po

stes

per

arr

ibar

a la

situ

ació

des

itjad

a

Acc

ions

co

ncre

tes

Ag

ents

i ac

tors

im

plic

ats

(*)

Dis

min

uci

ó d

e re

curs

os h

ídri

cs: c

om

afro

ntar

els

impa

ctes

híd

rics

en

el c

onte

xt

de c

anvi

clim

àtic

a la

reg

ió m

edit

errà

nia?

• Si

stem

a cu

ltur

al i

de c

onei

xem

ents

• Pr

oduc

ció

agrí

cola

• Pr

oduc

ció

i dis

trib

ució

ene

rgèt

ica

• Si

stem

a te

cnol

ogic

oind

ustr

ial

• Pa

utes

de

cons

um•

Alt

res

Aig

ua,

ter

rito

ri i

en

ergi

a: q

uin

pape

r fa

n el

s in

stru

men

ts d

e la

pla

nific

ació

i la

po

lític

a?•

Mod

els

urba

níst

ics

i ter

rito

rial

s•

Eco

sist

emes

híd

rics

i aq

uàti

cs•

Polít

ica

hidr

àulic

a•

Impl

icac

ió a

ctiv

a de

la p

obla

ció

• A

ltre

s

Esp

ai e

n bl

anc

per

afeg

ir u

n te

ma

(*)

Exe

mpl

es d

’act

ors

i age

nts

: pob

laci

ó en

gen

eral

, fam

ílie

s, d

ones

, gen

t gra

n, s

ecto

r ed

uca

tiu

, un

iver

sita

ts, a

gen

ts e

con

òmic

s: p

etit

es, g

ran

s em

pres

es, e

tc.,

pag

esos

, adm

inis

trac

ió m

un

icip

al,

cata

lan

a, a

ltre

s ad

min

istr

acio

ns.

202


tornar

Cri

si e

nerg

ètic

a i c

anvi

clim

àtic

Tem

es c

lau

Co

nseq

üènc

ies

si n

o s

’act

uaS

ituac

ió

des

itjad

a

Pro

po

stes

per

arr

ibar

a la

situ

ació

des

itjad

a

Acc

ions

co

ncre

tes

Ag

ents

i ac

tors

im

plic

ats

(*)

Mod

el e

ner

gèti

c: c

om e

s po

t im

puls

ar

la t

rans

ició

cap

a u

na s

ocie

tat

ener

gèti

-ca

men

t m

és s

oste

nibl

e?•

Prio

rita

t i u

rgèn

cia

del c

anvi

•

Des

equi

libri

s i i

njus

tíci

es s

ocia

ls d

el

mod

el e

nerg

ètic

dom

inan

t•

Peri

lls d

e la

tec

nolo

gia

nucl

ear

• D

epen

dènc

ia d

el t

rans

port

ass

ocia

t al

s co

mbu

stib

les

fòss

ils•

Patr

ons

de c

onsu

m i

prod

ucci

ó•

Heg

emon

ia t

ecno

logi

coin

dust

rial

• A

ltre

s

En

ergi

es r

enov

able

s: c

om d

esen

vo-

lupa

r un

mod

el e

nerg

ètic

bas

at e

n le

s en

ergi

es r

enov

able

s?•

Ene

rgia

sol

ar i

tèrm

ica

• E

nerg

ia e

òlic

a•

Inte

rven

cion

s no

sos

teni

bles

pro

po-

sade

s co

m a

alt

erna

tive

s•

Con

trad

icci

ons

de la

impl

anta

ció

actu

al d

e le

s en

ergi

es r

enov

able

s•

Alt

res

Esp

ai e

n bl

anc

per

afeg

ir u

n te

ma

(*)

Exe

mpl

es d

’act

ors

i age

nts

: pob

laci

ó en

gen

eral

, fam

ílie

s, d

ones

, gen

t gra

n, s

ecto

r ed

uca

tiu

, un

iver

sita

ts, a

gen

ts e

con

òmic

s: p

etit

es, g

ran

s em

pres

es, e

tc.,

pag

esos

, adm

inis

trac

ió m

un

icip

al,

cata

lan

a, a

ltre

s ad

min

istr

acio

ns.

20�


tornar

Annex 3. Citacions del debat sobre sessions tècniquesExposem a continuació algunes de les idees que van sorgir, a mode de

representació simbòlica, per donar una idea de la línia del debat. Cal tenir molt en compte que són citacions extretes de la meitat del debat i, per tant, s’han d’intentar entendre en el context del qual s’estava parlant i no com a «sentènci-es» o «afirmacions».

Entre claudàtors s’especifica el nom de l’autor, expressat en sigles. Al fi-nal de l’annex se’n troben les referències.

[JC] [...] En general es parla molt de què han de fer els altres, una carta als reis. I em sembla bé però insisteixo molt en el que fem nosaltres a la vida privada, a la vida professional, no només com a consumidors, sinó en què treballem. Em sem-bla que això és essencial: si volem canviar el procés productiu, hem de començar també nosaltres a canviar en què treballem. I això pot canviar les coses. I no sé per què aquest tema no surt mai en aquest tipus de debats. Per tant, m’agradaria que aquest tema, què fem nosaltres, professionalment, sortís aquí. Com ens impliquem.

[JM] [...] A la declaració [document elaborat pel grup b)] sí que hi ha alguns articles que es dirigeixen, i aquí hi ha molta responsabilitat dels poders públics i polítics en com la societat està interpretant les coses, i en què fa i què no fa. Perquè la societat moltes vegades, per exemple, en relació amb el tema de la crisi energètica, si tan sols està informada. D’aquesta manera, a l’hora de condicionar i canviar els seus comportaments, necessita una informació que no té. Amb això vull dir que aquí hi ha molta responsabilitat del govern i cal començar a exigir al Govern de Catalunya que comenci a donar la informació ha de donar.

[JC] Molt d’acord, però no ens quedem en aquí. Per exemple, la part d’edu-cació i formació per a mi és essencial. També hi ha un altre aspecte clau. Abans que l’economia fos economia i s’ensenyés a les universitats, hi havia comptabilitat, fi-nances, un grapat de coses. Però fins que no va haver-hi economia, no es va tractar com a economia. I l’energia encara no es tracta com a energia. Es tracta com a coses aïllades. Ni s’ensenya energia, ni hi ha un departament d’energia. La meva pri-mera proposta és que hi hagi una política energètica. És a dir, que l’energia es consideri com l’economia, com la salut pública, etc. És que no hi ha cap ministeri d’energia. El que vull dir és que, igual que l’economia és una cosa global i a tots els nivells hi ha economia, si amb l’energia passés el mateix a cada departament hi hauria energia, com hi ha seguretat i higiene en el treball, cosa que fa molts anys no hi era.

[DG] Aquí una mica també ho posa. Si un departament diu que hem d’emetre menys gasos d’efecte hivernacle, i un altre es dedica a fer autopistes, no hi ha una política energètica integrada. Sí, és reconèixer la transversalitat de l’energia en tots els aspectes de la vida, així com de les decisions polítiques.

20�


tornar

[EL] Des d’aquest punt de vista, en aquest document, sé que cal explicar una sèrie de coses als polítics, però crec que hi ha una diferència entre explicar i estar convençuts que els altres, o els polítics, han de fer quelcom. Ho hem de fer entre tots. Entenc que el punt de vista d’aquest document hauria de ser una mica apel·lant a la participació i responsabilitat de cadascú, no només com a individu, sinó a nivell global, com a conjunt. Jo enfocaria així el document.

[DG] Crec que hem de mantenir ambdues coses. D’una banda, hem de dema-nar una destrucció i una reconstrucció cap a una direcció més adequada i, al mateix temps, demanar a la gent, primerament que ho exigeixi i després que, en la mesura que sigui possible, siguin actors d’aquest canvi.

[EL] També caldria preguntar-se per què hem arribat a aquest punt. Potser perquè la gent no ha participat en el disseny de les polítiques. En l’aigua hi ha problemes molt greus arreu del món, i en part és per manca d’implicació de la gent, perquè uns quants prenen les decisions en detriment dels altres.

[ED] Per mirar de buscar un consens en aquesta declaració, crec que no se-ria tan difícil que tingués les dues mires: tant la societat com les institucions. I, si cal, que a les propostes concretes n’hi hagi unes de compartimentades cap a l’Admi-nistració i altres cap a la societat. Crec que ho podem fer i és la forma d’equilibrar els diferents punts de vista que estan sortint.

[JG] Pel que s’ha dit fins ara veig que s’han abordat temes com «crisi de l’ener-gia», «canvi climàtic» i ja ens aboquem al «model de societat». Potser ho hauríem pogut fer al revés. Observant el model actual hauríem pogut determinar que caurà en una crisi del model d’energia i en el canvi climàtic... Això voldria dir que potser el recorregut seria començar abordant el model de societat i la resta com a conse-qüència. Pel que fa a la participació, normalment hi ha molta crítica i autocrítica. L’altre dia vaig anar al Consell Municipal de MA i Sostenibilitat [...] i s’hi van presen-tar propostes, es va fer un debat i tampoc hi havia bufetades per a entrar al Consell de Cent, a l’Ajuntament. És una realitat, el ciutadà delega als polítics.

[AS] Suposo que hi ha el tema de la pedagogia del discurs. Com transmetem això. Ho dic perquè no tinc ni idea de la millor manera de fer-ho. Però una de les coses que s’ha vist és com fem calar aquest tema a la majoria de la població, segons a qui un cert tipus de notícies li fan més aviat por.

[JM2] Segons quin discurs [es faci], bloqueja la gent.

[DG] Recordo a la primera sessió, en què en Tàbara es plantejava el terme de «crisi»: no li quedava molt clara la seva pertinença. Però jo li responia «alesho-res, com ho anomenem?»

[JM] Cal que siguem propositius, hem de ser constructius. Pel que fa a la crisi energètica, crec que no tenim un diagnòstic clar de quin serà l’escenari a curt termini.

20�


tornar

[DG] Precisament el curt termini és el que està més clar, en el cas del pe-troli... Però només vull comentar-te que a la meva associació sóc el menys apoca-líptic de tots, precisament perquè entenc que el missatge apocalíptic no arriba. La meva estratègia personal és oferir la informació que crec que és correcta, però també la d’altres, contrastar-la i contextualitzar-la. I dir si i per què crec que serà (o no) una solució. Hi he estat donant moltes voltes, i realment busco les alterna-tives intentant que el meu judici sigui tan pràctic com sigui possible (...). Va arri-bar un moment en què em vaig passar de previngut, ara no vull passar-me de complaent, perquè crec que no hi ha cap motiu, ni un, per a la complaença, ni cap motiu per no veure-les venir. Estem parlant d’un escenari de vuit anys, en el qual sabem amb tota exactitud quina serà l’extracció de petroli. Perquè com que els projectes petroliers tarden entre set i vuit anys des que es descobreixen (els jaciments) fins que hi ha extracció, d’aquí al 2015 sabem exactament el que ens entrarà. Per tant, la situació és força clara, a curt termini. M’atreveixo a dir que d’aquí al 2015 tindrem moltíssims problemes. I que això afectarà els plans d’implantació de renovables, els plans de mitigació del canvi climàtic. I en això no hi pensa ningú. I és un punt negre, un punt cec a les estratègies de futur dels go-verns i de tots els organismes, que just ara comencen a reproduir-se a organismes que havien estat sempre al bàndol optimista. I per a mi, aquest és un senyal clar, és a dir, si l’AIE comença a dir que hi ha problemes greus és que la cosa està molt pitjor del que pensàvem. I en aquest aspecte penso que, amb tota la humilitat, aquesta és la gran mancança que ha tingut darrerament el moviment ecologista més orientat a la conservació, que deu pensar que tot és possible i, també, que la tecnologia pot amb tot. Però realment, en el context d’un model termodinàmic, no es així, i això és el que em preocupa.

[LR] Una cosa és el problema i l’altra, com es transmet. I està molt clar que els mitjans hem posat molt més èmfasi en els problemes que no pas en les alternati-ves. I això el que provoca és que la gent desconnecti, està claríssim. Per tant, és ve-ritat que s’han de posar sobre la taula els problemes, però també les alternatives, perquè ja té prou feina el ciutadà per arribar a final de mes perquè li posin un altre problema sobre la taula.

[DG] És que nosaltres no proposem una alternativa, és a dir, pensem en al-ternatives com dient «t’has de prendre això i això a tals hores». El que proposem aquí és un canvi de model, que no és una solució, és un canvi de paradigma. No és una solució en el sentit de «amb això continuarem tirant». Es tracta de deixar de tirar, hem de parar la màquina i canviar de via o canviar de direcció.

[EL] La meva percepció del tema és: si ets negatiu seràs malvingut i, si ets positiu, també... [...] Nosaltres tenim unes capacitats comunicatives que són locals i estem enfrontats a realitats globals. I no tenim els mitjans de transmissió del que està passant globalment. Podem conèixer localment, ens podem fins i tot associar localment, perquè sabem què està passant aquí. Però no sabem què està passant al

206


tornar

món, quin canvi climàtic hi ha. Jo no comparteixo que no hi hagi crisi energètica ja. L’està patint més de mig món.

[JC] Hi ha una situació que està empitjorant. Hi ha unes vies de solució que evitaran que sigui tan problemàtica i que ens porten a un camí que serà molt més segur, molt més sostenible. Crec que la clau és aquí. Com es fa això? No ho sé. Recordem un moment les crisis del 73 i després. Van sortir molts grups de gent que van començar a actuar. Pràcticament totes les energies alternatives van provenir de gent que es va anticipar al problema, i crec que és molt positiu. Per tant, no és qües-tió d’alarmar, de dir «que vindrà el llop!», sinó que el llop ja el sentim per aquí, te-nim algunes solucions i ens hem de posar a treballar.

[AS] M’agradaria comentar, no per ser negatiu en aquest sentit, que hi ha estudis, com els del mateix Rob Hopkins, que estan proposant tot allò dels pobles en transició, que hi ha una dificultat perquè les persones en algun moment fem un can-vi. Moltes vegades arribem a ser conscients de certes coses, però no ens simplifi-ca el fet de realitzar aquest canvi. [...] És com un camp obert de recerca. Potser en la mesura en què s’apropin les conseqüències de la nostra activitat les coses poden adoptar un caire radical, fins i tot en la manera en què les persones puguin prendre certes decisions o actuar. Però, evidentment, estudiar un tipus de missatge que animi a participar pot ser un esforç ben dirigit.

[MV] [...] el primer problema amb la crisi energètica, i es repeteix en termes d’alimentació, és que no és que faltin aliments al món, sinó que realment hi ha una desproporció a l’hora de produir-los i consumir-los. I això es basa en un règim completament asimètric N–S, etc. Aquest és el problema. Si realment hagues-sin estat només els països del sud, amb el mateix ritme de producció que tenen, els que haguessin estat extraient petroli, ara no ens trobaríem amb un problema de crisi energètica, impossible. Potser d’aquí a molt temps sí, seguint aquest model. Per tant, tornar a la idea del canvi social, a la crítica del model en si, des del punt de vista social, econòmic, ecològic, és la clau. [...] El més important és apuntar que si hi ha quelcom de greu, s’ha de dir tan aviat com sigui possible i poder reaccionar tots junts, en termes propositius, ara sí, però junts. Perquè la gent s’ha d’acostu-mar al fet que la vida no és de color rosa, no és de telenovel·la.

[JM] L’altre dia, a la discussió del grup, es va arribar a algunes conclusions que em semblen força interessants. Un dels grans problemes que tenim avui en dia és que no hi ha un discurs alternatiu, no hi és. Davant de la impotència, radicalit-zem el nostre discurs. Quan el sistema diu que tot va bé, que no hi ha cap proble-ma i que per a l’any 2020 s’haurà duplicat la demanda d’energia i el consum d’energia, la gent pensa que estàs boig. Crec que tenim un problema: no és qües-tió de radicalitzar més el discurs, no és el camí, sinó que hem de començar a crear articulació social. Hem de començar a articular el discurs, començar a cons-truir espais des dels quals puguem projectar un missatge a la societat, i un missatge

20�


tornar

que sigui propositiu. I hem de transmetre’l amb claredat. A més, tenim la necessitat de començar a ser capaços de construir propostes que puguin ser vehiculades. La proposta que hem de canviar el món no pot ser pas vehiculada. Això li dius a un ajuntament i et pregunta «i això com ho trasllado a la política municipal?».

[JG] S’ha de canviar el model de societat. Al llarg de la història hi ha hagut paradigmes d’aquests: renaixement, il·lustració... En què hi ha un grup —sempre hi ha un grup: quan era petit sempre ens deien que eren «gent d’idees avançades», ara en diríem «pioners»— que avança i anima la resta fins a una massa crítica. [...] Però pot haver-hi un canvi gradual cap a aquest nou model de societat.

[EL] [...] Crec que aquest punt de vista és clau, no podem funcionar indivi-dualitzadament, hem de sentir-nos part d’un col·lectiu, i no anar pels camins equi-vocats. Hem de fer-ho amb els nostres canals, els nostres recursos, dissenyat per nosaltres. I qui vulgui, que s’hi apunti.

[JM] I quina és la nostra capacitat d’intervenció? L’opinió de la gent, quan va a votar i en la seva posició activa. Per a mi, aquesta és la clau. La fortalesa de la po-lítica i de les administracions es basa en la debilitat de l’organització de la societat. Si a la societat hi ha institucions amb la capacitat de crear estat d’opinió estàs condi-cionant les decisions que ha de prendre la política. I crec que el sistema no és una dictadura, el sistema és fràgil a la intervenció de la gent. Que en realitat és una sort, perquè hi podem intervenir. Però necessitem instruments per poder intervenir.

[ED] Volia fer un comentari sobre les estratègies d’organització social. Crec que hem de poder diferenciar i poder establir prioritats. Dins d’aquestes prioritats cal que hi hagi accions que es puguin fer directament, sense passar per les administra-cions públiques, és a dir, que puguem crear contrapoder, perquè, de fet, aquest contra-poder ens dóna força. És a dir, no és una societat paral·lela que va al marge, sinó construcció de contrapoder, que també ens permet d’actuar. Per tant, si establim prio-ritats i tenim capacitat d’èxit es crearan aquestes sinergies. Potser en els àmbits de què estem parlant, l’àmbit municipal és un on es pot construir aquest contrapoder. Però no moviments aïllats, cadascú en la seva població. Sinó dins d’un marc d’acció comuna. Hem de crear comunitat i no esperar. Dins d’això, crec que el discurs de crisi energètica, canvi climàtic, etc., també és útil, perquè és una eina comuna, social, de participació per trobar-nos, escollir les prioritats i, per tant, anar-nos enfortint. L’eina discursiva, ens adrecem a les administracions públiques o a la societat, en trobar veritats, coses urgents, que permeten establir una estratègia, és important encara que no la puguem aplicar. Crec que és important anar avançant en això.

[MV] Seria bonic que d’aquesta declaració sortissin missatges molt clars. Estem apuntant aquí la part territorial, l’anomenem com l’anomenem, és a dir, als polí-tics, a la gent: «si voleu parlar de crisi energètica, de canvi climàtic, heu de repensar el territori, perquè som éssers humans que vivim i ens reproduïm en un territori». És a dir, pocs missatges, idees clares, potser consensuar, en termes de la selecció que fem.

208


tornar

[JM]. Tant de bo fóssim capaços de trobar un espai més continuat, en el qual poguéssim construir debat. Aquest tema donaria molt de si.

[DG] A més, el que passa ara és que tenim un territori estès gràcies al trans-port barat, per l’abundància dels combustibles fòssils. El territori de Catalunya és igual a Catalunya, més la part proporcional que li toca dels camps de gas natural (GN) d’Algèria, més la part proporcional que li toca de l’extracció de fosfats del nord d’Àfrica, etc. I si comparem les grans ciutats amb la resta de Catalunya resulta que Barcelona és Lleida, també, perquè li xucla recursos.

Com es pot observar, doncs, durant aquest debat presencial, igual com en el posterior intercanvi a la xarxa, hi ha acord en la major part dels punts, tot i que, evidentment, hi ha diversitat i, per tant, riquesa, d’opinions amb relació a com cal abordar la crisi o quin són els aspectes en què cal posar més èmfasi.

En definitiva, de la discussió n’emergeix l’acord que cal continuar reflexi-onant col·lectivament però també, que cal focalitzar l’esforç de fer arribar el dis-curs sobre la urgència de canviar l’status quo per una nova situació en què s’actuï de manera més justa i sostenible. Un discurs que ha de ser clar, concís i ben cons-truït perquè arribi a la totalitat de la població, però també als actors polítics.

La idea de l’OCEAS és posicionar-se en aquest àmbit de diàleg i altaveu amb l’anhel de generar i compartir el coneixement.

Relació d’autors de les citacions, per ordre alfabètic

AS Antonio Scotti

DG Dani Gómez

ED Enric Duran

EL Esteve López

JC Joaquim Corominas

JG Joan Garcia

JM Juan Martínez

JM� Julia Mérida

LR Lluís Reales

MV Mónica Vargas

tornar

Publicacions del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)

211tornar

Publicacions del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)67

Amb l’objectiu de difondre el coneixement i la sensibilització sobre el desenvolupament sostenible, el CADS disposa d’un pla editorial que consta de diverses col·leccions:

Monografies del CADS Informes periòdics i altres documents de rellevància, elaborats pel

CADS.

MC1- Aportacions a l’Agenda 21 de Catalunya. El compromís de Catalunya per a un futur sostenible. Fase d’informació (febrer-juny 200�).

MC2 Informe sobre l’evolució de l’estat del medi ambient a Catalunya. 1 (aire, aigües continentals i residus).

MC� Informe sobre l’evolució de l’estat del medi ambient a Catalunya. 2 (Litoral, Biodiversitat, Sòl i territori).

Papers de Sostenibilitat Documents de referència sobre desenvolupament sostenible.

PdS1- Núm. �. Governança sostenible. Aspectes institucionals i de procedi-ment de la sostenibilitat a la Unió Europea. Fòrum Consultiu Europeu sobre Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible.

PdS2 Núm. 2. Governance for Sustainable Development. Barcelona Works-hop, April 18-19, 2002.

PdS�- Núm. �. Estratègia de la Unió Europea per a un Desenvolupament Sostenible.

PdS�- Núm. 4. D’una Terra a un món. Recapitulació de la Comissió Mundi-al sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament.

67 Llista de les publicacions del CADS actualitzada l’� d’octubre de 2008

212

Papers de sostenibilitat · 13 · Publicacions del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)

tornar

PdS� Núm. �. Strategies for Sustainable Development. Roles & Responsa-bilities along the Global-local Axis. Barcelona Workshop. June 12-13, 2003. (text en anglès)

PdS6- Núm. 6. Principis directors per al desenvolupament territorial soste-nible del continent europeu. Consell d’Europa.

PdS�- Núm. 7. Institutions for Sustainable Development. Institucions per al Desenvolupament Sostenible. Barcelona Workshop. June 14-14, 2004.

PdS8- Núm. 8. CONSELL D’EUROPA. Conveni Europeu del Paisatge.

PdS� Núm. 9. Documents de la Conferència sobre el Conveni Europeu del Paisatge en ocasió de la seva entrada en vigor. Estrasburg, 17 de juny de 2004.

PdS10 Núm �0. Orientacions bàsiques per a la sostenibilitat del turisme europeu. Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions.

PdS11 Núm. ��. Directiva marc de l’aigua de la Unió Europea.

PdS12 Núm. �2. TORRES i GRAU, Pere. Governança per al desenvolupa-ment sostenible: de la teoria a la pràctica.

Documents de recerca Síntesi d’alguns dels estudis encarregats pel CADS.

DdR1 Núm. �. QUERALT i BASSA, Arnau; CAZORLA i CLARISÓ, Xavier. Els Consells nacionals sobre medi ambient i desenvolupament sostenible. Aspectes introductoris.

DdR2- Núm. 2. La governança per al desenvolupament sostenible a Catalunya. Conceptes, requeriments institucionals i elements d’anàlisi.

DdR�- Núm. �. CAZORLA i CLARISÓ, Xavier; TÀBARA, Joan David. Innovació metodològica i institucional en la planificació participativa de l’aigua. Avaluació integrada i aprenentatge social per a la sostenibilitat.

DdR�- Núm. 4. Interrelació entre variables demogràfiques i variables am-bientals. Demografia, poblament, mobilitat i modes de vida: Variables d’interès per al medi ambient i el desenvolupament sostenible.

DdR� Núm. �. Governance for Sustainable Development in Catalonia. Concepts, institutional requirements and analytic elements. La gobernanza para el desarrollo sostenible. Conceptos, requerimientos institucionales y elementos de análisis.

21�


tornar

DdR6 Núm. 6. PRATS i CATALÀ, Joan. Estratègies per al desenvolupa-ment sostenible. Lliçons de l’experiència internacional. Estrategias para el desarro-llo sostenible. Lecciones de la experiencia internacional. Strategies for Sustainable Development. Lessons from the International Experience.

DdR� Núm. 7. MAYOR FARGUELL, Xavier; QUINTANA LOZANO, Va-nesa; BELMONTE ZAMORA, Ricard. Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya. Aproximación a la huella ecológica de Catalunya. An Approximation to the Ecological Footprint of Catalonia.

DdR8- Núm. 8. CAMPILLO i BESSES, Xavier; FONT i FERRER, Xavier. Avaluació de la sostenibilitat del turisme a l’Alt Pirineu i Aran.

DdR� Núm. 9. LERGA FELIP, Maura. Resolució de conflictes socials de component ambiental. Elements introductoris.

DdR10 Núm. �0. PRATS, Joan i TORRES, Pere (dir.); BATLLEVELL, Marta (coord.). Avaluació de l’Impacte Regulatori: Pràctica internacional i aplica-biliatat a Catalunya.Evaluación del Impacto Regulatorio: Práctica internacional y aplicabilidad en Catalunya. Regulatory Impact Assessment: International practices and applicability in Catalonia.

DdR11 Núm. ��. FORÉS, Elisenda; SEUBAS, Judit i TORNÉ, Olga. Catalunya estalvia aigua.

DdR12 Núm. �2. FERRAN I MÈLICH, Antoni. Una iniciativa innovado-ra en l’ordenació del territori: El Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de l’Alt Penedès

DdR1�- Núm. ��. MAYOR I FARGUELL, Xavier. Connectivitat ecològi-ca: elements teòrics, determinació i aplicació. Importància de la connectivitat eco-lògica com a instrument de preservació de l’entorn i d’ordenació del territori a Catalunya.

Documents internacionals Textos rellevants en matèria de medi ambient i desenvolupament soste-

nible d’àmbit internacional. L’any 200�, el CADS va reprendre l’edició d’aquesta col·lecció, iniciada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat, en la qual s’havien publicat 7 volums.

DI8 Núm. 8. Els reptes de l’aplicació de la Directiva sobre avaluació ambi-ental estratègica. Les regions europees davant de la Directiva 2001/42/CE del Par-lament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

21�


tornar

DI� Núm. 9. CONSELL D’EUROPA. Conveni Europeu del Paisatge.

DI10 Núm. �0. Els acords de Johannesburg. Declaració de Johannesburg sobre Desenvolupament Sostenible. Pla d’aplicació de les decisions de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible. Declaració de Gauteng.

DI11 Núm. ��. Declaració de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà. Estocolm, juny de 1972.

DI12 Núm. �2. Medi Ambient 2010: el futur és a les nostres mans. Progra-ma d’acció per al medi ambient a Europa a començaments del segle XXI.

DI1� Núm. ��. Canvi climàtic 2001. III Informe del Grup Intergoverna-mental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

DI1� Núm. �4. Un món sostenible és possible. Fòrum global dels pobles. Declaració de la societat civil. Johannesburg, 24 d’agost – 3 de setembre de 2002.

DI1� Núm. ��. Conveni sobre l’accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient (Conveni d’Århus). Directiva 2003/4/CE i Directiva 2003/35/CE del Parlament Eu-ropeu i del Consell.

DI16 Núm. �6. Aspectes econòmics del canvi climàtic. Resum executiu

DI1� Núm. �7. IV informe d’avaluació de l’IPCC. Base científica, impactes, adaptació i mitigació.

Informes especialsIE1TI Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. (Text íntegre).

IE1RE Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Resum executiu. (Tex-tos en català, castellà i anglès).

IE1CD- Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. CD ROM amb el text íntegre i el resum executiu.

IE2 La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya. Conceptes, reptes i expecta-tives en la gestió dels recursos hídrics. La Directiva Marco del Agua en Catalunya. The Water Framework Directive in Catalonia. (Llibre en català. CD ROM amb els textos català, castellà i anglès).

IE� Una estratègia de desenvolupament sostenible per a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània: orientacions bàsiques. (Textos en català, castellà, francès i anglès).

IE� Turisme sostenible: experiències europees aplicables a Catalunya. (Tex-tos en català, castellà, francès i anglès).

21�


tornar

IE� Informe per a la millora de la gestió dels purins porcins a Catalunya. 2008 (Textos en català i castellà).

Memòria del CADSMemòria institucional del Consell Assessor per al Desenvolupament

Sostenible de Catalunya

MEM1 Memòria 2001-2003

MEM2 Memòria 2004-2005

MEM� Memòria 2006-2007

CoedicionsCOED1 Informe Planeta Viu (coeditat amb Unescocat i Angle Edicions).

Altres publicacionsAPC1 X un bon clima. Manual per a fer minvar el canvi climàtic i sobre

com adaptar-s’hi.

APC2 X un bon clima. Calculadora de carboni. Una guia d’acció contra el canvi climàtic.

Si teniu interès en alguna d’aquestes publicacions, podeu consultar-ne el text al nostre web

http://www.gencat.cat/cads

o bé podeu posar-vos en contacte amb nosaltres

Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)

Avinguda Sarrià 30, 1r 3a080�9 BarcelonaTel. (+34) 93 363 38 67Fax. (+34) 93 410 09 39c/e: [email protected]


Canvi climàtic i crisi energètica:solucions comunesDocuments de les jornades organitzadesper OCEAS.


132008

13

Can

vi c

limàt

ic i

cris

i ene

rgèt

ica:

so

luci

ons

co

mun

es. D

ocu

men

ts d

e le

s jo

rnad

es o

rgan

itza

des

per

OC

EA

S.

La present publicació recull el procés i les ponències presentades

durant la realització de les primeres jornades de l’OCEAS, Canvi

Climàtic i Crisi Energètica, solucions comunes, així com les

conclusions dels grups de treball que van tractar diversos aspectes al

llarg del procés.

Durant les jornades, amb la col·laboració de les entitats, experts,

investigadors i actors participants, es va treballar per a esbossar l’estat

de la qüestió en relació amb el canvi climàtic i la crisi energètica de

manera conjunta, explorant quines són les oportunitats i quins són els

riscos, abordant el problema no només des del punt de vista de les

tecnologies energètiques, sinó també des del punt de vista dels models

econòmics i socials que millor s’adaptin a l’escenari resultant d’aquesta

urgent i obligada transició energètica.

Aquesta publicació pretén esdevenir un dels primers documents que

planteja i posa en debat el repte conjunt de canvi climàtic i la crisi

energètica, com a parts d’una mateixa qüestió, i servir de punt de

partida per a continuar aprofundint el discurs i incitant a plantejar nous

dubtes i noves possibilitats i/o alternatives, així com ajudar en la recerca

conjunta de quins són els reptes més urgents del present. Alhora,

espera servir d’eina en el procés d’afinar i madurar el debat sobre les

energies renovables, l’eficiència energètica, la disminució absoluta dels

consums, etc. en diferents àmbits i sectors.

Paraules clau: Canvi climàtic, crisi energètica, model energètic, model

socioeconòmic, crisi ambiental, crisi de model, alternatives de societat,

decreixement.

ISBN 978-84-393-7841-9