Any II Núm. 3 9 15 céntima

-No se perquè les tiples doneu tanta importancia a n'els bemols. -Perquè es el primer que ans ensenyen els mestral.

•

ffBia* fjé>¿fe DIARIO L I T E R A L Y D B INFORMACIÓN CAÓTICA

S A L E H O Y !

9 clucs de rapar

L a o l a d e c a l o r

Estupenda, inédita original y des­pampanante crónica, que nos ha es­crito esta semana en poco menos de «eis horas nuestro incíiío director, don Eleutcrio Hujasta, con aquel espíritu periodístico, que decía Cuüaré, para hacerle dientecitas a Vita Sanjuan.

Hoy, de buena mañana, entró en mi cuarto Lina, la raspa, que por cierto faetfljo con un carbonero, de manera que tiene un novio que se parece a un tíliiln de la lleuda retirado de la circulación (]Sí, hombres! porque éste es amortizado, y aquél, amor tiznado)

—Señorito, ¿no sabe usted? Dicen que viene la ola de fuego. La Casilda, la sirvienta de los señores de Tripa-rrota me explicaba que ya se la sentía dentro.

—Ya hace días, mujer En julio, vino la primera ola, a principios de agosto, la segunda, y ahora, con eso de los atracos, ha venido la tercer-ola 1

—¡ Quietfi usted que le entre el al-muertof Le poadri una t a n de caldo v después. I" pondré los huevo» duros. ¿ A qué no sabes en qué te pareces aho­ra a una provincia gallega1

¡ Qué sé y o ! SI nl'il sir-inj ij-f se empesca una-, cosas que recen de aquello. ¡ Ay, Di" lenta razón la Calamanua, mi prima, osando me doeia: n w supieras, chica,

i . iicti los hombrea I» —Purs te pareen • una provincia

I i, Pontevedra, y tú, ponte bien, que jugaremos y yo te la encenderé.

La lii'rna menor, cuando oyó esto, ,-i irse mucho, porque, hizo

.•(.mu la protagonista del Tenorio. Sí, porque Joña inérj, n i n a , y mi raspa,

no sé si a la encina o al leobn muerto. Entonces, para dis t raerme, em-peca" a rumiar objetes, y de pti r en-luvio se me acudió éste, que es de

(En qué se perecea un caballo, un bombero, uno de le bofla, un niño que ir ha hecho mal la comida, el padre de la criatura y yo cuando veo traba­jar a la A n ¡vlila Francés i1 No barri-néls, que mi lo encertaréi? ni harién-

M |1 ••• l 'n.- 11 mal sencillo r na arla de di (Hitado. Illl ca­

pillo, niïn de la hofiia y un bombero,

Pensamientos filosóficos l'n acorando de goma dentro de un

bidet dá la sensacién perlería de la escuadra S u ü a dentro del lago de Gi­nebra

HARISCA! M*CKENSRN

tienen casco, el niño que .le ha hecho mal la comida va a llamar a José y dice c'asco, el padre de la criatura dice: ¿c'has comido, hijo mío? y yo cuando veo trabajar a la Francés d igo: | c'asco-lr más bonito que tiene! Ahora me pasa por las meninges (esto de las menin­ges no es ninguna cosa fea, ¿eh?) que también se parece a uno que pasa por la Reforma mientras tiran una casa a tierra y le Me encima un trono del edilicio porque: cascote m'han tiradol

¿Con que han multado un cine por­que des prometidos hacían de aquello? Entonces tendrán que multar todos los versos, que hacen lo mismo que los novios. | Claro I (Como que sa riman I

Hoy he averiguado por qué los quios­queros tienen tan mal genio a la hora de cenar. ,; No ven ustedes que penden Ciaros} (Qué dicen? ¿Que Jes duele la barriga? Si esto lo hubiera dicho Mon­tero, lo hubieran encontrado de aque­llo más bien.

A propósito de barrigas : ¿en que se parece la panza de Salanovn, ol joven reportero, i 10 metros cúbicos de ca­pacidad), a casa del Manen1 lín que oslé Urna ,1,, budells. ¿ V un incondicional de la musi rá de liaeh, qué semrjaii/.a tiene con aquello que se escrute con un 9 y un ¡I? en que llach o nada.

l'n /.apa! lio 'de canalla, ¿en qué se

Carece a un sello de oro? en que es nnna-sis . 1" el número doscientos,¿mié"

eolor tiene' Cris, porque es cien y cien lo. ¿Y uno que ha atropellado a una doncella, poroue se parece a un ruso después de leer todos los diarios de Madrid? En que el primero violación, v H -abundo vid La Acción. Ahora pre­guntaréis: Itueno, ¿y qué falta bacía el ruso? Ninguna, porque oslamos en verano.

( P o r qué e= iüuaJ la batalla de Le-paolo y uno que tiene el esté-maro agrio? Porque acedias. r Y cuál es la mujer más depravada de España? La Hartóla. ¿Quién no se lia l irado alguna vez a la har tóla J

El últ imo v va bola: (qué* semejan­za tiene nn dulce de cbocohtte v o s tambort nrft aquél, bombón, j este, ;bom.. . boca... hom ..1 RecaiUliis a la PUM Galilea, la protegida de Carballo, que ahora va adelante, porque, tiene un l'ro/jrcso...

MJTÁSTA

Uní «recta» pe rpend icu la r s n n a n h o -ri iontal» puede transformarse, al cabo de nueve meses, en un cuerpo animado. t'.- h teoría del espacio del tiempo y de la cuarta d¡ lisien de Kin-lriu.

El recorrido total que durante una noche realiza cualquier francesa de la calle de Hachará en husea de parro-qnin, representa exactamente el nú­mero de vueltas que tendría que dar un burro trabajando en una noria para extraer el agtia que consume en una semana un bidet de la Pensión Fran­cesa.

Pao FE son. EINSTEIN

El problema de las casas baratas que­dará resuelto ©I día que yo entre a formar parte del partitto de la «De­mocracia Calalanai..

MAMÍ DOLORES

Los figuers son ios Flammarión de las estrellas del Paralelo. Siempre tie­nen el ojo en la ullera.

SELLA DORITA

[MMfaiipartitilair'EI 0¡a l lu"

Una doncella. No tenga usted miedo. Al principio le hará un poco de mal. pero le pasará en seguida. Nada D*» duele la primera vez.

Un orador novel. Es peligroso hablar en una sala en donde haya iliunia'1' eión eléctrica. ¡ No ve usted que est* Urna de interruptores 1

L'n elcflante. En realidad, i t re le ha hecho un corte de m&ngj* ,Tei-mos que no tiene usted por que » tar ofendido.

Ateneísta. ¿Que cuando acabaré» | adoquinado de la calle de la Canoa' ; Ahora Je lineen el mango I

Footballista. Que cuantos goalfl •,".¡, Alcántara la noche de su matrimoi» ; Ay, h i jo! ¡ eso no lo Babeo ni c " lomada Drportival

Un cuenta mrrentUta. A l " ^ " " ' ^ . lian asegurado que el ' ' " " " " i . " , ] , ^

Clitico español, l.as hiavinles ' ' ^ unas mujeres que halda en [••'* \'ní, •'• • j i n I r la a n l i ' l i a U<>i";> l ^ 1 ' ' 1 , ' | y v

mar a' los clientes a que lucieran

Nunitmitico. l-:i taleí • ""' n e d a q u e e x i s t í a en t . i ' r r i a B J l t » i , . . . ' 1 ' ' I:1

era cristiana. Hace muchos siglo•; ' ' ,., ninrlizarla. I'or ' y ' ^ ,,| la-

I t O A l · l i , C A M P A L A N A . l e n t o .

gente que ahora no se cotiza

Barceloní!, 16 d'agost de 1923

ÀilD REVI/TAg^

>EIMAINAL¥ í

DE LA, GRIMEJIA

HedaoolA 1 Admlnl.inold n Rambla d» lea Flora, 30, 1 - Tal. *«B6 A. APAREIX CAPA DIJOUS

TRkVAIXA. i JUGA El senyor R.f.c.s està que no hi veu perquè no

¡li¡ ha cap dependent que li comparegui a l'hora exacta d 'entrada.

El bon home està desesperat perquè la feina es retras.sa i les expedicions de 'muselina i de tricot no surten mai puntuals .

—Meleitsïga la gent I—comença—. Aquí s 'ha de fer u n escarment!

I va amunt i avall, renega i no surt de la seva gen t .

Però la indignació del senyor R.f .c .s arribà a la seva intensitat màxima dilluns passat.

Els seus dependents se n 'havien anat la nit anterior a festa major i a dos quarts de deu del matí encara no n'hi havia cap a puesto. Només el .senyor Joan, el tenedor de llibres, que és pun-Bual i regular corri un rellotge) tirava sumes del niajor des de tres quarts de nou.

—Ja ho Wu !—digué el senyor R.f.c.S:—. Són dos quarts de deu, i fora vostè i jo no ha vingut ' • ' I ' més lili de. . . meuca!

Al famós boxeador G.st.n n'hi passà l'altre wa una de molt fresca.

Estava prenent una consumació en un bar quan

li entraren ganes d 'anar a fer una certa feina. Com que portava un paraigües magnífic i li feia nosa, el deixà penjat B hi cadira, no sense posar primer a damunt de la taula un paper a m b el següent av i s :

"El propietari d'aquest paraigües pot matar un toro d 'un cop de puny i tornarà dintre cinc minuts.»

Quan va tornar els seus cabells es posaren de punta i les seves galtes s'encengueren de rabia al veure que el seu paraigües havia desapare­gut i que al lloc on havia deixat l 'avís una mà inexperta havia traçat els mols següen t s :

KEI trinxa que s 'ha endut e! paraigües pot fer seixanta kítoraetres a peu sense descansar i no lornarà més».

EI senyor.R.nj .ch, casat des de fà vuit anys troba al seu antic company d'aventures, senyor S.rr .h .m.

—Caramba, Joanet I Gràcies a Deu que puc veure-t el pel I exclama aquest darrer. Que es de la teva vida ? No se't veu en Jloc.

—Que vols que faci I Em consagro a la fa­milia...

—Però alguna nit bé deus sortir.. . —'Mai, mai.. . — H a d'ésser moll avorrit passar tots els ves­

pres a casa. Sóbrelo! ara amb aquesta calor.. . — S i ; però noi, he trobat una distracció que

va bastan lie. Acavat de sopar, la dona i jo ens despullem de pel a pel, ella es posa de quatre grapes, jo l'embesteixo per la gropa i cu aquesta posició anem corrent per l 'habitació.

—Home I Que vois que et digui ; això esta molt

4 — E L N A N D Ú

bé entre amics, com fèiem a ca la Llaunera quan anàvem a passar-Jii l 'estona. Però amb la dona propia, que vols que et digui . A mi no em sem­blaria bé, ni hi trobaria cap gust . . .

—Oh, jo tampoc n 'h i trobo gaire, i la de casa tres quartos del mateix, sabs? Però es allò, ta canalla 'ho mira i riu... riu... JEs molt divertit, creu-me.

Al <iBobinó)>, el simpàtic cafè del carrer Nou de la Rambla, hi acudeixen cada nit unes quantes xicotes que tot entretenint-se amb la palla d 'un pelat—obligada espera de les noies quan té d'arri­bar el mascle—fan temps fins que troben algún senyor amb qui fer un bolo.

Una de les més assídues concurrents es la N. t . I . . una rnosseta, menuda Í pr ima, de cabell negre, ulls negres i una pell morena que dona ganes de pegar-hi mocegada.

L 'al t ra nit, allà a les dotze, caigué el pr imer miché de la jornada.

Era un jove ah, robust i ple de vigor que se Pemportà al Mont d'Or, on la parella hi passa u n a estoneta jogant a bitlles.

Val a dir, per això, que el xicot fou tan gene­rós i pròdig al moment de repartir les carícies com quan vingué el de paga r el gas to . Li donà cinc duros i li prometé tornar-la a veure.

Quan ja eren a l'escala, el noi, tot rient li di­gué :

—Ah 1 En el cas que à'aixó en surti quelcom, si és nena diga-li Pepita i si éa nen diga-li Nandu .

—Doncs ( mira—respongué la N. t . I . . , si d'això a tu t 'en surt quelcom, diga-li cogida...

E L N O C T À M B U L I N D I S C R E T

La justa c o m p e n s a d a

E l doctor Sureda, metge del dispensari muni­cipal del Districte X I , estava desesperat.

El cas no era per menys. Figurint-se vostès que als trenta cinc anys que tenia havia perdut ja totalment aquella força de què acostumen a pre-

1 sumir els viatjants de línia estreta i ets familiars i de les cases de senyores. Res , que el seu nandu.-

havia passat al trist eslat d 'uns espolsadors vells. H o havia intentat tot:, repòs intel·lectual, ex~

* citants, drogues, banys de sol, cura d'aire lliure,. l i res ! No hi havia de qui:. , U n a tarda en que l 'home s'estava tranquila-

ment legint La Vanguardia, comparegueren dos guàrdies municipals portant, sostinguda entre les-seves espatlles, a una formosa xicota d 'uns vint» i-cinc anys que mentre eslava assentada a l 'Hor-

í xateria Valenciana prenent un gelat, sens dubte i per l 'imprudència comesa de ingerir-lo estant i en plena transpiració, li havia agafat un enram-

pamcnt a la cama dreta que li impedia caminar i en absolut.

El doctor la féu col·locar damunt del llit d'ope--i racions, li aixecà les faldilles, li tregüé la mitjc 1 i posà at descobert la cuixa més ben feta que en i tota la seva història clínica li havia passat per les-

mans. r Començà a fer fregues, executà u n conscien--

çut massatge i, oh miracle I a la vista d'aquell : reconfortant espectacle sentf que en ell es desper­ti tava una sensació ja feia temps desconeguda i.

que en va havia cercat renovar ! E n aquell moment la senyoreta féu un sospir

i d'alivi. : —Ai, senyor 'doctor, j a sento que s'em desen--

rampa ! Ja la puc posar dreta I —I jo també—pensava bullint d'alegria el doc­

tor Sureda. , U n quart més tard, la desconeguda es disposar, i a abandonar pel seu propi peu l 'establiment.

—-Què li dec?—demanà. J —Oh, res, senyoreta I Estem en paus I

—Què vol d i r? —Si, senyoreta. Jo li he desenrampat una c a ­

ma adormida que no podia posar dreta. Vostè* m'ha despertat una altra cosa que tampoc podia jo posar dreta.. . Estem en paus, senyoreta, estem» en paus I

F I D E U E R

—Que m ' e n g a n y i s , passi! Peiò que nom '< sis i em fassis passar aques ts Bofocos, a^x 0

cita gens bó.

DE LLOFRIU — 5

—Qno fas tanta ofstona per terra? Que no la trobes l'agulla? —L'agulla no. Per arairosiós veig el fil.

•

— EL NANDÚ

—Si volen que ela hi digui la veritat, ja estic causada de «egipcis». Ara voldria uu ca-runxo, beu groa i ben revingut.

No e s pot é s s e r vergonyosa

La Carmeta era la xicota més caia de Riuver t , aprop de la població de Vich. Alta, garrida, de tipus més aviat de ciutat que de poble, era l'encís-de casa seva i la tortura de tot el jovent det llogaret*

I)es del fill de 1'alcalde fins al moco del mas-Pinyol, no n'hi havia pas un que no havés pre­tengui fer-la la seva muller, els uns per sempre, els altres per una estona. La Carmeta, educada pels seus pares, pagesos rics, en un ambient aus ­ter i en uns costums rigorosíssims, resistí, con> la Salamandra al mig del foc, l 'ardent assedi de tota aquella colla d 'admiradors.

Mes, ai I que ¡a virtut d 'una dona és una cosa» fràgil i delicada com una porcelana de Sèvres, com Ics barnilles d 'un vano, com un fil dels qtie-formen una tela d 'aranya. (Ara m'en adono que-com sempre que parlo de ta virtut d'una dona m'en vaig cap al fil sense donar-m'en compte.) La Carmeta, que 'havia sortit triomfant de tots-els assalts de la jovenalla del seu poble natal, caigué, sense quasi saber com, en la xarxa que traïdorament va prcparar-ti un enginyer de Bar­celona que va anar-hi per a fer els estudis d'ur» pantà .

Allò va durar vuit dies. Al que feia nou, l ' en­ginyer va desaparèixer misteriosament, sense que s'en sentís parlar mai més, deixant a ía pobre Car ­mela abandonada. . .

La nova va correr pel poble, mes, tant per l ' es ­tima que tothom tenia per la víctima del desver-gonyit enginyer, com pel respecte que inspira­va la familia de la Carmeta, els comentaris s* feien en veu baixa, en gròps allunyats de la g e n i indiscreta, com si allò havés estat una desgracia per tot el poble.

Fou llavors que el senyoret Juanitu, com li' deien al poble, el fill del més important propie­tari de terrenys de la comarca, concebí l 'idea d'omplir el buit que aquell audaç i astut lladre d 'honres devia haver deixat en l 'ànima sencilla r bona de la des do llavors trista i desconsolad* Carmeta. Tant i tant empeny ni posà en aquella-obra, que la noia se l'escoltà i un prometatge bu* còlic, amb passejades per la vora del riu, ere poètiques platiques baix els arbres frondoso-dels boscos, començà per ells dos. . .

Una tarda d'estiu, en que el sol semblava llen­çar damunt la terra espurnes de plom líquid, c* senyoret Juanitu, decidí portar a cap aquell cop que durant tant temps havia anat pensant i p re ­parant . Primer fou un petó, després un pessic a la cuixa, després una estreta forta, uns sospir5> dos cossos que rodolen entrellaçats damunt àer l'herba cremant i uns crits de protesta de 1* C a r m e t a :

—No, no, Juanitu l Això no n© vo-rir No ho-vull I

Ell, persuassiuT

—Però si no serà res, tonteta 1 —No, no, que l 'altre em va fer molt mal 1 —No en facis cas, que això no és més que la

primera vegada [ —No, no, que lo que em va fer va ésser molt

g r o s ! —Es que ara ¡a no l 'ho semblarà tani. . . —No vul l ! —Si , reineta meva ! Accedeix i em faràs el més

feliç dels homes I —Joanet I —Carmeta! La noia no pogué resistir més. Sentí unes mans

que ;Li]i;iiiy;ig;iren ardentment, febrilment, preci­pitadament les seves cuixes, les que anaren entreo. brint-se poc a poc, uniformement, com les bran­ques d 'un compàs graduat, mentre el senyoret Juanitu, d ' una embestida furiosa, es feia posseï­dor de la seva carn jove i ansiosa de plaer...

I quan finit l 'espasme, el senyoret Juanitu, amb la boca encara perfumada de l'alè d'aquell* xicota bonica i bona com a bresques, li digué rient...

•—Apa, tonteta, veus com no t'he fet el mal que et va fer l 'al tre?. . .

La gentil Carmeta respongué! —Oh ! Això ja bo veuré dintre de vuit dies 1 —Què vols dir?—interrogà sorprès el senyoret

Juanitu. —Que l'altre em va donar una malura que en­

cara rarrocego.. .

C. A L E N T S E N S C A L A S

Ull a m b l e s b a i x a d e s l

El senyor Ramon va agafar una calipàndria d'aquelles fulminants. Era una gñppe, la gnpia, que deia la portera. El metge deia que s'havia d 'a­nar amb molta de cura i a cada moment feia re­ceptes noves.

t*er fi, el malalt sortí de la crisi, però quedà Ml nn estat de debilitat tan greu, que el galeno es desfeii en recomanacions.

—Molt compte amb la sèmola! Que sigui ben fina i ben cuita. No surti de l 'habitació. Res d 'a-

c°star-se a la botiga.. . I adonant-se de l'escala que comunicava amb

e I Pis, afegí : '—I molt de cuidado amb les baixades.. .

La senyora del malalt es quedà mirant al "letge amb un aire de compassió que trencava el °0r i |j respongué :

•~-Aii per aquest costat, senyor doctor, no tin­tí111 pas por perquè en Ramon, pobret, ja fa temps ^ue ha passat a la reserva.

UN GAT VELL

D E L L O F R I U — 7

—No se pasque volien aquel l s

ximples de primera fila! Potser es pensaven que en tenia tres, que demanaven l'altre!

VIDA 1 MIRACLES DEL NANDÚ I LA TUIES

J.i es ben can allò que dinen r is lilis de l ' irnmoixons de que lea luirles, d'on surten, tornen, com les professons.

Per xo el Nandú aquesta volta n'ha sortil perjudicat, i volent riures dels altres, ¡a llufa me li ban penjat,

C ò m i c s d e s e c à En ris temps patriarcals en què encara no s'ha­

vien inventat els Sindicals ni les bandes de pis­tolers, i Li geni es divertia fent comedies o for-mani «CoroSti de caramelles, els veïns de la plassa del Clot, més joves i més de la tabola, varen or­ganitzar una extraordinària funció en la qual hi desompenyaven els protagonistes la Llucieta i el

Nin.,, dos casats He nou mes enganxosos <[ caramels de cala Abella. ' qUe

Tant ho eren d 'enganxosos i rnfigassats ^ aprofitaven iots els entreactes per ; i n , ' i r . ' c'n-í-quartei de l'escenari i alia es prodigaven W lies com si fossin dos colominets. cp e S-

En un dels assaigs, cansats e l s * r ' r l 0 X r 0 , va-penmr que baixessin la Llucieta i en >

ren enviar al quartet al Iraspunt per a que els avisés de què ja dinava massa la broma.

El traspunt, que era tin xic tafaner, abans de trucar a la |>orla del quallo va mirar pel forat del pany i tot calmós va girar cua tornant a bai­xar a l'escenari.

—I doncs, que no baixen ?—preguntaren els demés actors.

—Per estona n'hi ha ! —I això? —Com que ells ja estan assajant I —Be ets prou beneit, noi I Com vols que assa­

gin ells dos sols? — Si, home! Estan passant el diàleg «El Ga­

lant sobre la dama» I LLUCI F E R MIN

,io — E L N A N D Ú

L'estranya malal t ia

Feia tres o quatre dies que en Mateu es ressen­tia d 'una violenta cuissor en un cert lloc molt mascle i molt delicat de la seva persona. Com que tenia molta franquesa amb el seu principal, se n 'anà a veure'l a la gerència i li demanà per­mís per a anar a veure al metge.

—Si, home, si ! Ves !—li digué el bon burgués . En Mateu arribà a casa del galeno, esperà una

bona estona, entrà a la sala de visites i li exposà el cas.

—A veure !—digué el metge. L'examinà llargament i després d 'un quart

d'ihora de fer-li preguntes, diagnosticà. —Si, ja veig lo que és. És tracta d 'una cistitis. Li receptà una medicina, recomanant-li que

tornés al cap de tres dies. En Mateu se n 'entornà tot capficat vers al des­

patx. —Què t 'ha dit el metge—li demanà un com­

pany així que el vegé arribar. —Si vols que t 'ho digui clar, no bo entenc.

M'ha parlat que tinc no sé què d 'uns mieos... — D ' u n s micos? —Si, s i ! Ara hi caic. Sabs allò dels litis?

Doncs diu que jo en tinc s is .

B A R ANDA

L'educació abans que tot No fa gaires nits una colla de xicots barrilaires

estigueren en aquell pis del carrer de les Arre-pentídes, damunt de l'<iEden», arxiu de barrila nandulandesca, conegut amb el nom de Ángelus Hall (actualment dit ca l 'Angeleta).

Ets nois tenien ganes de divertir-se, i si bé és veritat que al final de la festa cada u se n ' anà a rendir just homenatge a Venus amb la seva pu­pila corresponenta no es menys cert que trencaren mi mirall, tancaren el gat dins la caixa del piano i amagaren sis toballoles sota cl bufet, amen d 'en-(lui-M:'n mitja dotzena de copetes de licor.

La mestressa armà l'escàndol consegüent, en-sanyant-se amb un dels juerguistes que més s 'ha­via distingit en la meritòria tasca de moure lot l 'enrenou, però quan vegé que tots acabaven anant el foqui, es calmà un xic i adressanUse al cap de la colla li donà les explicacions se­güents :.

—'Miri, jove, ja sab que jo só;' tolerant, però el que ha fet el seu company, era un gra massa...

—Però vostè li ha falcat...—s'atreví a ftr cons­tar l'interpel·lat.

—Només li he dit que era un ma., , marratxo i un fill de. , , mala mare, i cregui 'm que no H he dit niés per no ofendre-lo...

E L C A B R I T A U D A Ç

— Aquesta novel·la no m'agrada; quan les cames ja so't van a obrir, allavores hi «correo un velo».

DE LLOFRIU — II

CftfÑX A L B H T A , M I N Y O N S

E n a q u e s t a S e c c i ó hi p u b l i c a r e m tota e l a "CONTES B R U T S " q u e ae'na o n v l l n 1 q u e s i g u i n d l g n e e d 'éa-«*p c o n e g u t s pe la ba rrilat res l e c t o r a d e E L N A N ­DÚ. D'aquoi tg c o n t e s e n pi -emlaretn un eada n ü m o -r e a m b la r e s p e c t a b l e quant i ta t d e " d e u p e l e a " o o b r a b l e a e n la n o s t r a A d m i n i s t r a c i ó o p e r g i r o pos ta l e l a q u e v l a q u l n Tora d e B a r c e l o n a . ¡Alerta ,

d o n e n , 1 a p r e t a r l'Apltl

L'amanl complacen!

Tmis mesos de penes i indignes duran t els quilla va perdre molles nils, molts quilos de greix i mona bitllets de cent posscl.es. havia costat a

JIYTI Mareelí la conquesta de la Ideal l'lataníta, la lialla-riiui en boga al «Sulunarin Coneort», per qui tanta mi­lionaris havien so-piral anhelant sofi favors.

fin Mareelí Ionio diners, posseïa Un superb «RoIIs», era jove, i saltin repartir duros ais cambrers , ala boto­nan i n les florisles. lín aquestes condicions no ora d'cs-trauyar que les seves conquestes de music-hall fossin tari nombrosos rom esrollidrs i que gaudís, amb jus­ticia, (['una s.idorablo reputació de corrido.

La i'lalanita ora famosa pels sens brillants, per Jes M¥M robes, por l;,s sevi's ravellos c.orcogrfiliqíirs i t ambe pel Toby, hermúa lulú pomicrnnia que. ella un deixava un moment i a qui LUÍ cronista galant havia liaü'ijal. ainli el sugrsliu iinni de Vamant de cceur.

Molies foren les dificultats nmb que topa en Marceü per a a r r ibar a conseguir els favors de la sa rnos í s ima I'lalanita, en el mundo Calainanda l l i gu i s ; mes u n aoonloixoimeiit ines¡ierat. afavorí els plans de l 'apassio­na t perseguidor de la 'bailarina. Per si el seu amant Oficial, l 'aviador Malvóla, es timava amb la l'ajarcrita, cupletista Vio. la segona part que feia les deliciós dels fouers amb la seva oreado «El bony de ta maro" , la Phtonita el plantà en seo, i amb el desig de desperlar ''ti ell nus pelos que. donat son totniierauie.nl liavion d'eselalar elesseguMa, es deeidí a r e n d i r s e als prees de ü'aedenl Mareelí ilouaut-li r i ta per la tarda següent a <&sa aeva.

No eal dir que el veure a puní do, realitzar-so sos ar­dents desitjós, en Mareelí osliguó. a punt de tornar-se ^oig d'alegria. En tola la matinada no va poguer dor-• w d'taupadèncla. Va dinar do qualsevol manara i nespres d'bavrr-se mirat al mirall set o vuil vegades Pw a no descuidar cap detall, es dirigí cup el domicili >* #n adorada tormento.

J-a Platanita ¡ esperava oolierta solament per una bata o s a, moll osoolada, de la que es desbordava l'opulència

u aquelles dues taronges, el hrltugament do Ica quals

produia en escena taula sensació, l'.n Mareelí no hi perdi'1 gaire temps perquf1 «anava per [eina». I,a despu­llà en un Ires i no res i allí començà una sessió que ni la de. la Cámara Popular eu dia d'iiilerpcl.looifl.

No sabo.m quins gustos «Ten ois predileolos d 'en Marcel!; el cert és que, «i algun curiós indiscret haves pogut entrar cu aquell moment al dormilori de la Pia-lanila, s 'hauria vist sorprès per nu i-.-pivtac.le inespe-Tat, La ballerina, complet a meni assentada al llil i ainh oi ea]i recolzat, damunt, del coixí, os recargolava de plaer ment re oi Moroelf, agenollat als seu- oem, semblava que estés demanant-li perdo d 'haver fet alguna cosa Hetja.

He prouilc, en t re sospirs agitats, la ven de la Cala-í nia ressonà dintre In cambra ;

—Així, rei meu, aixll Com cl Toby I I en Mareelí, que es ven estava disposat a obeir en

tot a la eeva conquesta, començà a lladrar : —Guau, guau, guau I

HARC8L TERRA

El massatge

B AIX la seva apariencia adusta i severa, el senyor l'au era un li e ardent com una mala cosa i li agradaven una barbari tat les senyores.

Una nit , oi senyor l'al! eslava passejant-se- per ,1a Rambla quan advertí que davant d'éll riiminava un superb exemplar de. la raça femenina que lenia totes les ajiai-ièneios d'estar a l 'alcanç kie qualsevol cartera un xic. IH'U proveïda. L 'home, que aquell dia sentia una forta frisança en les seves sangs, va posar-se al seu cos­tat, li diguc uns muts als que la dona contestà amb un somriure engresca dur, iln convidà a un rossopó a can l'ier i, al eu.p de poca estona, l'aventura s'e.pilogava da­munt d'un llil lou i còmode al «Ruónos Aire.su.

Molt satisfet per la bona estona passada, cl senyor Pau se n 'anà cap a dormir. Passaren Iros «lies i l ' home començà a sentir les molo-lies d 'una ouissor sospitosa. L 'endemà, quan se llevà, una lerrible maledicció li sortí d e i a gargamella. No hi havia dubte I Havia rebutí El Hi'ii germano! petit, s 'havia transformat, per obra i gra­cia d'aquella barjaula, en nua sucursal en miniulura dels degotalls de Montserrat.

l'os.eit del mal humor mea gran que pot imaginar-se, l'home se, n'apà a veure a un especialista.

El metge el feu pujar a la cadira del suplici, l'exami­nà llargament i Ji digué:

—Befi, això eslarà curat en quinze dies. Uns lavatges, unes càpsules que ara li [aré i deaprés, une massatges.. .

ta— ELNANDü

—Uns massatges? I com se ía, això? El metge somrigué. —Res, Es qüestió d ' introduir- l i cl dit al forat per on

s'expelen [ca desterres. No t é importància 1 —Quo no té importància I—exclamà indignat el se­

nyor l 'au—. "Vostè ei pensa i i ie jo cm deixo Bear d dit •'ii aquest lloc? Sàpiga i entengui que aquest iloc és sagra t per a mi I Vaia unes coses !

—Ah I Com vulgui, com vulgui . . .—digué d mel.so—. Miri. ho di ivarcin <•• l.ir.

Però passareu quinze dies, i les capsules i els lavat-ges no lograven tal lar oi mal .

—Vostè no vol creure—feia el metge—. Mentre no es deeideit i a deisur-sc fer els massatges, no en aorli-rem pa».

l 'er (i, a l cap d 'un mes, el senyor Pau capitclà. —IÏÍ?. bé, si no lii ha al tre remei . . . El doctor es col·locà a t ' índex nu dit de goma, l 'un tà

de n a d i u a , téu abaixar els pantalons al pacsanl i co­mençà suaument el seu trebal l .

—Li faig ma l? —No, no . . . Això fou dit amb una veu t a n suau, t a n apagada, q u e

eil galeno tingué por d'haver-l i lesionat alguna mu­cosa.

—Que no es troba bé? —Si, s i . . . 1:1 senyor l 'au parlava id'una manera que smnldav.i

que se li eBoafSJI un manir , l 'e prompte , cl pacient féu una lleu contracció i deixà escapar un ai . . . llarg i ten­dre com si un est rany plaer l 'estéa embargant .

—Doctor I.. .—mormolà. —Però, què le?—interrogà novament el metge. —Doctor , , ,—tornà a d i r e l senyor Pau com si per­

dés les forces—. Doctor i . . . dongui 'm la l lengua!

C. AMIANT

A casa dels senyors Rampell fa pocs dies quo te­nen una minyona nova.

La Laietà, que ejxf s 'anomena la nova jàmu-M, és de Sant Marti de Provençals, més trompada que un ginjol ¡ m é s decidida que un feixista.

I / a l t r a nit, ment re estava preparant el sopar, la Laietà passà pel corredor, i en a r r iba r a la camina delí •enyora Rampell, sentí un soroll suspecte.

Aplica h vista al pany i no pogué veure res, puix la llum del m a r t o eslava apunada. Mea l'orella li des­cobrí ••! que la vista no percebia. La (enyoro Rampell, una dona d 'nus quaran ta anys , encara no passada a la reserva. <-l LVI LMIUIÍIM les ib'Ücies d 'un amor adúl ter

ludiant de medicina i espe-dajieta en recoHir •

gfnta çatraa la set i(ni' li havia desper ta t la .ni que ment re la xicota se senlia al

, l·i'ïnn fa naturalesa qw ha produït fruits . olor de cremat que venia del fogó

téu descendir sou esperit a lea coses ter renas en el pre­d a moment es que també cu ella M prodata el descens d 'una altra mena de cosa que encara que Tos terrena au ella Ü produia una sensació divina.

Va correr cap I la mina , mes ja era tard per a repa­rar el MU descuit. El rostit s'liavia crein.it I ' w s críadi-tia exeellcntsl No era petit l 'cecàndol que se li es­pe rava !

La Laietà preparà el sopar. Serví la sopa, l ' en t ran t í el rost i t . La senyora Rampell, encera no el vegé :

—l ara I Que no vigila la cassola? Aquestes criadillas s 'han enganxat al cu l l Que no « 'cu dona vergonya?

La Laietà, súbitament, al recordar l'infidelitat de la seva meslressa, devingué ln'1-licosa:

—No veig pas que siguin dolentes. Aquesta tarda la senyora se, n 'estava rosegant dues, de criadillas, que. lauibé oslavau In'n enganxades al cul i l « n bones que les ha trobades 1

PERE BRUT

Una orgia de Sabadell

A Sabadell, terra d'en Platón P d t i i deis burgo-encSra e'en reeorden de 1'orgía que va

fer, allà jiels volis de la setmana cómica de 1917, u n famos fabricant q u e volgué celebrar anib un da-vassall de vi i de dones la firma d 'un contracte de su­minis t re de panyos al exercit francés que li assegu­rava un benefici mínim de dos milions de pessetes.

Id dia en que to t quedà llest i acabat, 1'lvomo s ' en anà a t robar als seus amics i els h i d igué :

— Aquell negoci ja Uta arreglat i firmat i això mereix celebrar-se, nois. Amb això, aquesta nit v indreu a casa, l l i t robareu un esple.ndit sopar, sis caixes de xampany <lcl millor, cigars a discreció i podeu dur, a càrreg meu, les millors dones que trobeu. Vull que es vessi tot , que s'en faci una de sonada, amb borra txera per tot lo alt, trencadissa de pisa, algiin que a l t re mo­ble enlaire, en fi, una orgia a Ja americana. No vnll p lànyer rea.

Allò fou abracadabrant . Quan a r r ibà la nit , la casa del fabricant semblava una olla de grilln, e | Congrés dels Diputáis en dia d'aconteixenienta, el Manicomi de Sant Boi o la redacció de Et. NANMJ DE LLOFHIU, a pri­m a n de mes. El sopar j a fou u n a cosa grossa, El n o n -pany, anà com si fos aigua, s 'encengueren puros amb bitllets de cine duros i un senyor va pendre uti l>any de seient amb Anís del Tnup, ¿1 predilecte dels sabade-llencs. J a ho veuen si e r a una juerga complerta.

Una hora després del banquet, els disbarats que s'hi havien fet eren incomptables. Ix's copes, ampolles i plats anaren enlaire, t 'n bufet amb un servei de raTé de la Xina va anar to t sencer al pati , movent un brugft de trenta mil dimonis. Las minyones, pobres noies, foren enforqu illa dea sense pietat per una enllà de sà­tirs pertanyi 'nls a l ' indústr ia textil i a! pobre ajuda de cambra cl trobaren ajupit a un rebedor i rodejat, di­vuit o deu que l 'empaitaven com els gossos quan per­segueixen una gosseta. . .

t i fabrican!, sol, no feia res. Es passejava imper t a r rn d 'una habitació a l 'a i t ra ¡ no parava de repe l i r :

—Molt bé, mott b é ! Això m'agrada I Quan l'escàndol era més ..'ran l 'home, que havia con­templat imperturbable com a casa seva es cimirlirU Cl. més grans disbarats, comparegui' cridant, com si c. • lés po—l'i! de la més - ran indignació ;

—Qué. et passa?- li va preguntar u n . , t

—Home l Que m> ui ha dre t l Que bo trenquin |{)L¿ hucmi] Que agafin a b-s raspes i facin amb '''"í*n

One vulguin, no hi li ne res que dir I q i pobre J< • j d cria!, li facin i w I b l g í - , bo trobo molt l l i l l m

e

i raonable, perd.. , és que a dalt he t robat a on i S'entretenia a tocar il piano amb la punta del nana — i això ja és abusar de la bondat d 'nu home I

s TRULU8

Conte premiat del n & n t r a pa"""*'

EL MORTER DE LA CISQUETA

DE LLOFRIU — 13:

—I aral Perquè falces les faldilles per beure xampany.

.-Perquè aixie em «desahogo» i no m'escal-fo tant del cap.

QUestlá d e vista

El vell Ton , del mas Tort , estava molt preocu­pat . El seu net, l'hereu Sebastià, un xicotàs de setze anys , feia una temporada que no se sabia e ' que lï passava: es tornava prim, groc, dèbil, li agafaven basques i no tenia gana.

—Què redimonlris li deu passar an aquest xi­cot 1—pensava el vell Ton .

Ell prou li feia preguntes, però el noi, amb el seu posat de murral, feia veure que no l'entenia.

Per fi, en vista de què no millorava, decidí en­viar-lo a ciutat, a casa del doctor Sòmines, per a que li dongués un cop d'ul l . Pel primer correu seguí una lletra en la que explicava al doctor les sospites de que el Sebastià es dediqués a practi­car algun d'aquells entreteniments solitaris que condueixen al cementiri en un tres i no res.

El doctor Sòmines era un home molt experi­mentat i a les primeres de canvi conseguí fer confessar al noi el vici a que s'havia entregat.

—Però, tonto 1—li digué—no veus que així et faràs malbé la salut ? Que no et fas càrreg de com estàs? Pr im, groc, ullerós com un desenterrat?

'En Sebastià es quedà tot confós sense saber que respondre.

— E s que. . . m 'han dit que això allarga la vis­

ta I—es decidí, per fi, a contestar per a trobar um pretext que atenués, ja que no era posible j u s t i ­ficar, la seva faha.

El metge donà un salt. —Que allarga la vista ? Bordonas, mét que bor-

degàs I Si això fos veritat, amb els cops que jo­bo vaig fer quan era jove distingiria d'aquí c s -lant la punta de la Torre Eiffel I

M O S K .

SECCIÓ VERSÀTIL

Voldria fer les paus, però em fa por, que hagis perdut quelcom, nina xamosa, tenint-ne com ne tens tan minuciosa manera de saber lo que és l 'amor. Ja sabs, per xò, que jo em burlo un bon t ros del que dirà la gent, puix sò gat ve l l ; m'agrada l 'amplitut del teu tortell, perquè el meu carquinyoli es moll regròs ; mes temo, nina hermosa, i això em cou, que lot jogant, jogant, arribarem a anar de cap-girells, fins que farem allò tan conegut del sis i el nou.

K. MEL'ANDU

—Eu que penses ara, tonteta? —En que si arriba el meu mar i t , tambó e x i ­

gi rá «responsabil i ta ts».

*4 —EL NANDÚ

Divendres ens van amagar l 'ou. Que voleu fer-hi! Un •descuit el té qualsevol. Vàrem passar pel pla de les Co-mèdics i ens van dir que a can Principal feien u n assaig de revista.

—Anem-ho a v e n r t I v i r e n pensar. Ai, Ullets do Deu! Mai ho havessiui fet. F.na vàrem aliorrir més que si haves-sim nn.it ni cine sense «enyora o ens hnvessin condemnat a passar una tarda als toros sense poguer insul tar al pre-•HHnt.

Sabeu aquell quadre de les pilotes que feien, dotze anya enrera, a l'Arnau i que després va reproduir el pobre Ba-yés a la Revista de VAlcázar, cap allà al 1916? Doncs ara el fan al Palace. Si es que fan revista retrospectiva, passi.

I ü ha u n quadre dels banys que, malgra t prestar-se a encaixar-hi un argument m*gut i picaresc, i malgrat tote la bona fe que hi va posar l 'excelent actor senyor Serra, resul ta més pesat i més poca solta que una poesia d 'en BfJMRK Autrán.

• i resum, que «Sketch i Skitehos» és una de les més grans hacinad es que liem vist a Barcelona d'envà de la pèr­d u a de les colònies, i si en Ferran Buyes tornés de l ' a l t re barr i i ho veiés, es tornaria a mor i r de fàslic i de SCnti-Ilient.

La claque va complir i fins va demanar els au tors , però aques ts , amb un bou gust que els hi alabem i que sentim no hagin demos t ra t a l escr iure la revista, es negaren a sor t i r a l 'escena. Fou l 'única nota simpàtica de la ni t .

Ah I D'una gaseosa ens e n vàrem fer dotze ra ls , sense propina. Ah! I feia una calor que espantava. Ah I I no hi ha quasi ventilació. Ah.. . ah. . . ah. . . quins badalls que fèiem quan vàrem sortir-ne '

LVndemà va « t r e n a r - s e al «Còmic» Barcelona « I redo-Knj, vtMttt per forn i per dins, revista d 'actuali tat , original dels ami*-? Angulo i Tuban. Com une nosaltres calàvem en plà de mn-ic-hali- com correspon a tot dissabte, encarre­garem al senyor itiifast;i que lii anés, i aquest, '|m- n niés

• 1 hielo J-iiiijuiíia va pujar a lev temps I ca la Mamà i quan va arr ibar l 'hora de i ' es t rena l 'en va dis­t r e u r e . Sabem, no obstant., per referències, que l 'obra fou molt heu rebuda pel públic i que l 'empresa confia que sigui al cartell lins que faci fret. I, sj va el l.emps au aquest, pas, els autors cobraran bons drets I

Al "Moiilin Rouge», l 'Elorranch i la Vila són tea que mantenen la tem pern tu ra d'.aqucs! music-hall , sobre to t quan ba len les dues plegades aquella rumbs tan c a s t i a u que fa desbordar l 'entusiasme [ a l t r e s coses al respe-tabla. Ui li ivil un vi.-. .| l 'ap re m'n, que no -é pas què cedim on I ri faria ¡imh les mans ment res elles ballaven ; cl ceri. és que al RHNaenl d'aplatídir Sf li quedaren enganxades I a aquell xato dC la flor % ['orella, li recomanem que no sia t o n t o ;

• n a t a com l'F.lofrane cl cridi al telèfon, que mi oh, qne de pitjors n'ha vistos, A Is Carmen del

Ttio —a la que coneixem de temps—, li recomanem uo d d x j decatO* el couplet català que, el Iri-h.alla molt bé.

Hem estat d o n boina boretea • «L'As», DeddMa-M SW lira. Rurrio, ens tira la

casa. i ens tiren també aquell !-'• i|e Deu ( |e nenes gn« s 'hi cobijan, capaces de convertir ei pati i odyçctnte» en nua olla d'.aii'u.ï-ouit.

La Rondcuítn. aquells den ta tot ritme, i bona fe, segueix ballant i fent ballar el cap (parlem del cap intel·lectual I); la Ilosales, convertida en min embaixadora de la primave­ra, exhibint aquella flor sense test (bé, nena, b é l ) ; la Odila, una xicota caia de urï i niés (•¡•cerilla qne la panxa de la Tórtola València, fent. destroces amb l'escot Late­ral . A la par t de força—i diem de ¡orca perquè és a la par t que nosaltres ens sentim més mascles—fan forrolla de va lent ; la Francès, amb qui faríem un canvi de l lengua; la Fuentes, que va rajant tan jrescule.s, la Sollado, que fa patir més qne una nit de nuvis . L A n a d e Lis i la Zoe, sedueixen relriije rundo al aglomerado amb la competència del tubérculo. Ah! 1 allò del «Iluda de Oro», que els h i recomanem, com a cosa nostra . Allí no se engaña a nadie I

Del «Concert Sevilla» podriera dir-ne q u e és una sucur­sal de «Sierra nevada», també hi fan barri la de debo ; la Marión i la, una nena que en sah u n niu, més interessant que el que presum ; la Pastor, per qui de bona gana faríem ilr: zulen,*; la lloríl.a, que encara que no és aquella Dorita que talla el bacallà, en llueix un bon t a l l ; també hi fa filigranes una nena molt revíngudo, de quin nom no quiero acordarme... porque no me viene, i que lia ju ra t mossegnr-uie el dorso superior si la doy a luz (no sigui tonta, maca, nos encara n 'h i ha que ho í... més malament 1) D'estrella. tenen la Bella Luz, que ho trepitja hastant bé, però qno té el defecte de pendre 's la barri la dels morenos e n ser i . Vol un consell d'amic, nena;1 Si no vol quedar-se sense la segona par t del seu nom de «tràfic» o sia, s i no vol t ro-bar-ee un dia a les fosques i sense mistos, no s 'hi fiqui amb els inórenos, afluixi i deixi ' ls fer, que tot ho fan amb el cor a la m à ! . . .

l la debutat .al nPoTiipey.iH fa pocs. dies l'Adela Puer to . Ks una xicota molt ins imula que ensenya més que, cap mestra, 1.a Delty, de moment no sabem com està de roba Interior, lo qne. si podem assegurar és que no en gasta gaire. La l 'astora segueix dominant, les cabres del públic, i amb l'Ibacra n'hi cargolar ien un o dos, per nosaltres no estaria, l>'s ducs «Perles» segueixen, esperant t robar nu 8*" genter que les monti . 1 la Fontan, com sempre, bèr grft-

ELS SECRETARIS DEL NANDU

Correu secret T. L. Centro. Vnslè deq ésser [ool.holisln, pexquí I" J *

ens envia lé moltes pilotes. Tan és. aixf, que ho ' , M / ; : : ' ,',.,„ ni número amb aquella alegrin. Mos li- Li publaj ^ aquesta setmana, L·Itici Fer Win, També n'hi va un- ^ nmduhmdue. Home, no li direm que no Ungni ' j P-Tò éa tan fàcil r e se t i r l no li ha passat mai "_^"" Qnan esta. amb n però és tan fàcil repe t i r ! n.t li ha passa!, mai í l .^"yl",,

virola 111.... i ! i „ afieU-mal de. r.l > ^ i moll Coneguts. FI ile l'agulla I j ^

ja •'. sa jinlilii-ar en aquesl setmanari . K. ' ' " ' • „ . , , . . , , , (\ía. du dt Uofrh

..lu-'lli-U'"' l —Noi de la Sui. Veurem d ' ap rn l i l a r - lo .—KU-n i -» - - - u

Aivr. ÉS Úaé$, 00 In IKI |ia- cap dubW- En canvi '•' w

. .-.míe xinès, perè .'••• més c (gul IpM l a . ' 1 ; q la de Tosi ' l l i . - - / . Mamila. Xi lii aprolilarciii l in,T '•",/<; Ni ipie parla d'un vigilant de Terrassa. -1.a Cana, S, quo ens toqui La Montería.

, c.»

DE L L O F R I U — 15

Ara va bé! Davant rlfsls innombrables imitadors de ls dibuixos i fins falsificadors de la firma del gran O X Y M E L , que ri'un quan t t emps ença vénen apare ixent , plagis i falsificacions que d e ­mostren que O X Y M É L é s e l m é s g r a n d e l s d i b u i x a n t s g a l a n t s , EL NANDÚ DE LLOFRIU esta. preparant- l i un homenatge que vos en l l epareu els d i ts , De m o m e n t podem avençar que l ' homenatge consistirà, en un número extraordinari dedicat al nostre g ran director a r t í s t ic , en el que hi ani ran una profusió de dibuixos seus , cápaseos

de fer la reputació d'un ar t is ta . Serfi lo més gran que s 'haurà fet en aques t gène re .

LA N O V E L A G A L A N T E

Demaneu-la cada dijous «1 vostre quiosc, encare que no la vegeu exposada. Vos fareu un tip de d'alló i riurer.

Cada dijous, 18 cèntims

Vo Is cu r a r- ̂ •«fe te lagono-™^ J

da.f lacris- £ titls b l e - •

Do venda a tota • I s conlroB de es­

pecífic» I farmàcies

R E X S A S

GAMIANI Demaneu atots el kloscsaques-ta maravella de la literatura galant, pero,aeiffiuquesig-al'il-lustraca per el gran OXYMEL.

Val t r e s p e l e s , però fillets, es lo mellor de ¡o mellor.

Per correu: 3 '40. Comandes a la nostra Administració-

HAS PRO­VAT ELS

i l iv ï inr des-seguida les Crialltis, Ble-

tritisgonocòe-

SELLOSIl U P I N E /

§A§i

Nlaison Meublée Mont d'Or Meublée (Verdura) (Verdura)

Carre r de Barbara, 27 Plassa Santa Madrona, 6 Ascensor Frente al Banc d'Espanya

Gran confort — Sallete» de bany — Telèfon privat Habitacions a s pessetes

Para la curación radical y en pocos días de la BLS-NOtffíAüIA (purg-ación) y toda clase de infecciones

_ . en las Vías urinarias por rebeldes y crónicas que sean, enhilando a las primeras lomas, por SU acción anostótica. toda clase de dolencias e irritaciones producidas por la uretritis DH VENTA: riégala. Rambla de las Fiares, 14— Salus; Fontanella, 1.—Doctor

Perelló, Hambla del Ceniro, 37; y en las principales Farmacias y Centros de Específicos

SELLOS OSSAM;

No val a badar!..

La Muadial

Espaltnr, 0

BARCELONA

QUI bada ensopa^ Sapiflueu n e d i n guardar la roba.

Aïans d'entrar al bany passiu per LA MUNDIAL

des per a no anar a fons Cata de curado pela

»;iljcs [itr a .drspri's riel

L U C H A A W T I V E Í T Ï Ï K B A ¡PREVENIRSE! COTÍ la DEFENSA JUVENTUS! la profilaxia osea la se­guridad de no contaminarse, es completa. Basta UNA aplicación an­tes o después del contacto. AL MEDIO MINUTO todos los g-onococos, espíritus de la Sífilis y bacilos del chancro han muerto, quedando esterilizadas la piel y mucosas, «intra> y «extra» pues el antiséptico, por su poder de difusión, penetra por los mas recónditos repliegues. Al cabo de medio n un minuto, lavarse con agua clara o con jabón. NO CONTIENE GttASA, dejando un contacto agradable. NO MAN­CHA. Dna peseta tubo Descuento desde 25 a 50 por 100. Se desean

agentes. PASEO DE SAN JUAN. 87, farmacia

INSTITUT nEMCnL

F É M I N A Vies urinàries, sífilis i matriu Camptc del Finan». Z3, prol., 1.'

Visita de i i a i i de 6 a i Consulta especial: forme, 7f>. prnl.

La Mascota los de «orna higiénica. Es la mejor sur­tida y la «jue puede garantizarlos aor » bueaa calidad. Compre una sola veí pa­ra coBTenctrse. MATA LADILLAS en patio. Una caja, BO céntimos. 1. Son Ramón, 1 - BFlKCeLnriFl

PURGACIONES i!t Y l . sede Sujos de li

isl del hombre tn pronto y biei

YÍflS

URAJEAS RUSAS R0VIS0LFF cuyos resultados se nolan a las prime-

tan Sigilo. Rambla t i lu ñora, U - íWEIOHI

-L IMP. EBITORIAL - Montserrat, fl - BARCELONA

16 - E L NANDÚ

/"""'

rJ

? k^_ -as

gada im torna a oauret I això que l'Albett ja me l'ha ficat tres tegade» dintre de 1*