33
100 ANYS FINCAS ANZIZU

ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

1 0 0ANYS

F I NCA S ANZ I ZU

Page 2: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

F I NCA S ANZ I ZU

1 9 0 4 - 2 0 0 4

C L I P M È D I A E D I C I O N S

B A R C E L O N A 2 0 0 4

RAMON BALASCH

Con un prólogo del M. H. SR.PASQUAL MARAGALL I MIRA

President de la Generalitat de Catalunya

Amb un pròleg del M. H. SR.

Con la colaboración deJOSEP M. DE ANZIZU I FUREST

Amb la col.laboració de

Page 3: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

COBERTA / CUBIERTA

OBRA ORIGINAL DE RAMON ROGENT,

BARCELONA DES DE PARÍS.

(PARÍS, OCTUBRE DE 1953.)

COL. PARTICULAR FINCAS ANZIZU.

PRIMERA EDICIÓ / PRIMERA EDICIÓN

OCTUBRE DE 2004

© TEXT/TEXTO, RAMON BALASCH, 2004

© PRÒLEG/PRÓLOGO, PASQUAL MARAGALL I MIRA, 2004

DIRECCIÓ DEL PROJECTE / DIRECCIÓN DEL PROYECTO

JOSEP M. DE ANZIZU - RAMON BALASCH

DIRECCIÓ D’ART / DIRECCIÓN DE ARTE

DISSENY GRÀFIC / DISEÑO GRÁFICO

JORGE COLOMBO

FOTOGRAFIA

RICHARD JENSEN

ARXIU J.M. ANZIZU-T. ROBERTS

OBRES REPRODUÏDES / OBRAS REPRODUCIDAS

HOMENATGE A MIRÓ PER JOSEP GUINOVART © VEGAP, BARCELONA 2004

GRAVAT D’AURORA ALTISENT

LITOGRAFIA DE J. SERRA LLIMONA

ISBN 84-609-2084-4

D.L. B-42.057-2004

IMPRÈS / IMPRESO

GRÀFIQUES CIRERA

CASTELLTERÇOL (BARCELONA)

VERSIÓN CASTELLANA:

RAMON BALASCH

SOTA LES SANCIONS ESTABLERTES PER LES LLEIS, QUEDEN RIGOROSAMENT PROHIBIDES, SENSE L'AUTORITZACIÓ PER ESCRIT DELS TITULARS DEL COPYRIGHT, LA REPRODUCCIÓ

TOTAL O PARCIAL D'AQUESTA OBRA PER QUALSEVOL MITJÀ O PROCEDIMENT INCLOENT-HI LA REPROGRAFIA I EL TRACTAMENT INFORMÀTIC I LA DISTRIBUCIÓ D'EXEMPLARS

D'AQUESTA EDICIÓ MITJANÇANT LLOGUER O PRÉSTEC PÚBLICS.

BAJO LAS SANCIONES ESTABLECIDAS POR LAS LEYES, QUEDAN RIGUROSAMENTE PROHIBIDAS, SIN LA AUTORIZACIÓN POR ESCRITO DE LOS TITULARES DEL COPYRIGHT, LA REPRODUCCIÓN

TOTAL O PARCIAL DE ESTA OBRA POR CUALQUIER MEDIO O PROCEDIMIENTO INCLUYENDO LA REPROGRAFÍA Y EL TRATAMIENTO INFORMÁTICO Y LA DISTRIBUCIÓN DE EJEMPLARES DE ESTA

EDICIÓN MEDIANTE ALQUILER O PRÉSTAMO PÚBLICOS.

SUMARISUMARIO

PRÓLOGO

PRÒLEG,

PRELIMINAR,

ELS ANZIZU AL SEGLE XIX

LOS ANZIZU EN EL SIGLO XIX

ETAPA (1904-1936)

ETAPA (1936-1939)

ETAPA (1940-1975)

ETAPA (1975-2002)

ETAPA (2002-2004)

CLIENTS I COL.LABORADORS

CLIENTES Y COLABORADORES

CRONOLOGIA 1904-2004

7

9

13

19

27

31

43

55

59

61

M.H. Sr. Pasqual Maragall,President de la Generalitat de Catalunya.............................................

per Jacques Bollet i Josep M. de Anzizu..............................................

D’Andoain a Madrid ide Madrid a Barcelona (passant per Tàrrega)De Andoain a Madrid yde Madrid a Barcelona (pasando por Tàrrega).....................................

Inici del despatx AnzizuInicio del despacho Anzizu......................................................................

El temps de la guerra civilEl tiempo de la guerra civil....................................................................

La represaLa reanudación........................................................................................

Tercera generació: RejovenimentTercera generación: Rejuvenecimiento.................................................

Mirant al futurMirando al futuro...................................................................................

...................................................................................................................

...................................................................................................................

12345

Page 4: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

En el delta tan fèrtil de la Catalunyarenaixent, al llarg del segle XIX i al primertomb del segle XX, hi prosperen tota menad’iniciatives, socials, polítiques i econòmi-ques. Terra d’acollida, Barcelona atreu ciu-tadans de tots els racons de la península quehi planten les seves arrels i s’hi integren finsal punt que a hores d’ara són noms tanfamiliars i entranyables que costa fer-se unaidea, si no és per llibres com aquest, de l’ori-gen i l’antiguitat dels seus llinatges.

Els Anzizu pertanyen a aquellsemprenedors que, provinents del País Basc idesprés de fer carrera universitària a Madrid,arriben aquí a través, en aquest cas, d’unacàtedra de Farmàcia. I de seguida entren aformar part dels nuclis dirigents d’un paísque aposta per la revolució industrial queculmina amb l’Exposició Universal de 1888;per l’eclosió de les seves potencialitatseconòmiques i alhora per la preservació de laseva personalitat cultural.

No són gaires les iniciatives empre-sarials i professionals que hagin sobreviscutals greus avatars del segle XX. Més enllà deguerres i canvis de règim, els Anzizu han fetel relleu generacional d’una manera modèlicai per mèrits propis s’han convertit en un para-digma de valors. Així, aquesta integraciód’una família de professionals d’origen bascen la societat catalana es fa a partir de deter-minats valors culturals a nivell professional:

En el delta tan fértil de la Catalunyarenaciente, a lo largo del siglo XIX y primeroslustros del siglo XX, prosperan toda clase deiniciativas, sociales, políticas y económicas.Tierra de acogida, Barcelona atrae ciudadanosde todos los rincones de la península queplantan en ella sus raíces y se integran hasta elpunto que en estos momentos sus nombresresultan tan familiares y entrañables que cues-ta hacerse una idea, si no es por libros comoeste, del origen y la antigüedad de sus linajes.

Los Anzizu pertenecen a aquellosemprendedores, que, provenientes del PaísVasco y tras hacer carrera universitaria enMadrid, llegan aquí a través, en este caso, deuna cátedra de Farmacia. Y enseguida entran aformar parte de los núcleos dirigentes de unpaís que apuesta por la revolución industrialque culmina con la Exposición Universal de1888; por la eclosión de sus potencialidadeseconómicas y a la vez por la preservación desu personalidad cultural.

No son muchas las iniciativas empresa-riales y profesionales que hayan sobrevivido alos graves avatares del siglo XX. Más allá deguerras y cambios de régimen, los Anzizu hanhecho el relevo generacional de una maneramodélica y por méritos propios se han conver-tido en un paradigma de valores. Así, esta inte-gración de una familia de profesionales de ori-gen vasco en la sociedad catalana se hace apartir de determinados valores culturales a nivel

7

P R Ò L E G - P R Ó L O G OF I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

Page 5: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

9

P R E L I M I N A R

profesional: integridad, seriedad, buena organi-zación y aprecio hacia las personas. A lo largode tres generaciones, los Anzizu han intentadoconservar y fortalecer estos principios más alláde las finalidades de tipo económico.

Pero han hecho mucho más. Han sabidoplasmar en cada circunstancia la adaptación alos cambios del entorno. Y de un modo muyespecial en tres momentos clave: al superar lacolectivización durante los años de la GuerraCivil, en el rejuvenicimento organizativo de unapequeña empresa del sector de servicios en losaños 70 y, recientemente, en el momento deincorporarse a un grupo europeo importantebajo el impulso de una de las más relevantesinstituciones financieras del Estado francés,como es La Caisse des Dépôts.

Por todo ello me es grato felicitar alequipo de Fincas Anzizu en la celebración desu centenario, agradecerle su coraje y desearletoda clase de aciertos y prosperidad.

integritat, seriositat, bona organització i esti-ma envers les persones. Al llarg de tres ge-neracions, els Anzizu han intentat conservari refermar aquests principis més enllà de lesfinalitats de tipus econòmic.

Però han fet molt més. Han sabutplasmar en cada circumstància l’adaptació alscanvis de l’entorn. I d’una manera molt espe-cial en tres moments clau: en superar el tras-bals que significà la Guerra Civil, en elrejoveniment organitzatiu d’una petitaempresa del sector de serveis els anys 70 i,recentment, a l’hora d’incorporar-se a ungrup europeu important sota l’impuls d’unade les més rellevants institucions financeresde l’Estat francès, com és La Caisse desDépôts.

Per tot això em plau felicitar tot l’e-quip de Fincas Anzizu en la celebració del seucentenari, agrair-los el seu coratge i desitjar-los tota mena d’encerts i de prosperitat.

8

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

Encara que pugui semblar el contrari,les organitzacions empresarials tenen, com aterme mitjà, una esperança de vida inferior alde les persones físiques. Un estudi dirigit pelprofessor holandès Arie de Geus a la fi delsanys noranta (The living company, edit. Har-vard Business School Press), així ho indica:segons les dades estadístiques recollides, elterme mitjà de vida de les empreses no arribaals cinquanta anys i són relativament moltpoques les que compleixen els cent anys.

Arie de Geus assenyala en el seu estu-di les quatre característiques principals quesemblen reunir totes les “living companies” o“empreses de llarga vida”:

• consciència de constituir un grup humàamb identitat pròpia;• tolerància amb les opinions dels seus membresi, en conseqüència, estructura descentralitzada;• conservadorisme en l'aspecte financer; i,per sobre de tot,• capacitat d'adaptació constant als canvis del'entorn.

Pot dir-se que Fincas Anzizu ha mantin-gut, al llarg dels seus cent anys de vida,aquestes característiques i, com pot veure's através del text d'aquesta publicació, ha estattambé capaç de sobreviure als canvis del'entorn en moments d'especial dificultat,molt especialment el període de la GuerraCivil espanyola i la transició, en els anys

Aunque pueda parecer lo contrario, lasorganizaciones empresariales tienen, comopromedio, una esperanza de vida inferior al delas personas físicas. Un estudio dirigido por elprofesor holandés Arie de Geus a finales de losaños noventa (The living company, edit. Har-vard Business School Press), así lo indica:según los datos estadísticos recogidos, elpromedio de vida de las empresas no llega alos cincuenta años y son relativamente muypocas las que cumplen los cien años.

Arie de Geus señala en su estudio lascuatro características principales que parecendarse en todas las “living companies” o“empresas de larga vida”:

• conciencia de constituir un grupo humanocon identidad propia;• tolerancia con las opiniones de sus miembrosy, en consecuencia, estructura descentralizada;• conservadurismo en el aspecto financiero; y,por encima de todo,• capacidad de adaptación constante a loscambios del entorno.

Puede decirse que Fincas Anzizu hamantenido, a lo largo de sus cien años de vida,estas características y, como puede verse através del texto de esta publicación, ha sidotambién capaz de sobrevivir a los cambios delentorno en momentos de especial dificultad,muy especialmente el periodo de la GuerraCivil española y la transición, en los años

M.H.SR. Pasqual Maragall i Mira,

President de la Generalitat de Catalunya

Page 6: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

setanta, de la segona a la tercera generació.Enfront de la impossibilitat d'assegu-

rar la transició a una quarta generació de lafamília propietària, el propietari i els directiusde Fincas Anzizu van prendre la decisió–innovadora en el sector de serveis immobi-liaris del nostre país– d'integrar-se en ungrup europeu important i d'aquesta maneraassegurar no solament la seva continuïtatsinó també, i sobretot, poder plantar caraamb més garanties a la demanda de serveisimmobiliaris que cada vegada més tindran uncomponent internacional.

Des d'aquestes línies i representant elsentir dels clients, col·laboradors i amics deFincas Anzizu, volem valorar i agrair lalabor realitzada pels nostres antecessors atots els nivells i al mateix temps fem votsperquè en aquesta nova etapa sapiguem tro-bar el necessari equilibri entre la tradicióheretada i les demandes del nostre entornactual i futur.

setenta, de la segunda a la tercera generación.Frente a la imposibilidad de asegurar la

transición a una cuarta generación de la fami-lia propietaria, el propietario y los directivos deFincas Anzizu tomaron la decisión –innovado-ra en el sector de servicios inmobiliarios denuestro país– de integrarse en un grupoeuropeo importante y de este modo asegurarno solamente su continuidad sino también, ysobre todo, poder hacer frente con más garan-tías a la demanda de servicios inmobiliariosque cada vez más tendrán un componenteinternacional.

Desde estas líneas y representando elsentir de los clientes, colaboradores y amigosde Fincas Anzizu, queremos valorar y agrade-cer la labor realizada por nuestros antecesoresa todos los niveles y al mismo tiempo hacemosvotos para que en esta nueva etapa sepamosencontrar el necesario equilibrio entre la tradi-ción heredada y las demandas de nuestroentorno actual y futuro.

11

P R E L I M I N A R

10

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

Josep M. de Anzizu Jacques BolletJosep M. de Anzizu Jacques Bollet

OBRA ORIGINAL DE RAMON ROGENT,

BARCELONA DES DE PARÍS.

(PARÍS, OCTUBRE DE 1953.)

COL. PARTICULAR FINCAS ANZIZU.

Page 7: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

ELS ANZIZUAL S E G L E X I X

LOS ANZIZUEN E L S I G L O X I X

Page 8: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

A N T E C E D E N T S D E L S E G L E X I X D E L S A N Z I Z UF I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

DE ANDOAIN A MADRID Y DE MADRID ABARCELONA (PASANDO POR TÀRREGA)

Para encontrar el origen de los Anzizucatalanes es preciso ir al País Vasco: susantepasados tenían un baserri o caserío, sitoen Andoain, cerca de San Sebastián, ubicadoen un terreno algo montañoso, con prados ybosques, muy típico de Euskadi. De aquí leviene el nombre original Antzizu, que eneuskera significa “abundancia de pastos”.

Algunos Anzizu se trasladaron a Hernani,muy cerca de Andoain, dónde nació, en 1802,Juan José de Anzizu y de Yarza, hijo de un médi-co, quien, al cabo de los años, se trasladaría aMadrid para cursar la carrera de Farmacia.

Hombre estudioso e inteligente, sacó eldoctorado y llegó, muy joven, a ser farmacéu-tico del rey Fernando VII. El médico de Fer-nando VII era de la ciudad de Tàrrega y proba-blemente fue a través de él que Juan Joséconoció a Mercè Girona Agrafel, hermana delfinanciero catalán Manuel Girona, con la cualse casó en 1831. Posteriormente, el matrimo-nio Anzizu-Girona mudó a Barcelona dondeJuan José llegó a ser Decano de laFacultad de Farmacia.

SOR EULÀLIA DE ANZIZU CRITICA LA CATEDRAL

Una de sus nietas fue la famosa poeti-sa Mercè Anzizu Vila (1868-1916), más cono-cida como Sor Eulàlia de Anzizu, monjaclarisa de Pedralbes.

15

D’ANDOAIN A MADRID I DE MADRID ABARCELONA (PASSANT PER TÀRREGA)

L’origen dels Anzizu catalans cal anara trobar-lo al País Basc: els seus avantpassatstenien un baserri o “caserío” ubicat aAndoain, prop de Sant Sebastià, situat en unterreny una mica muntanyós, amb prats iboscos, molt típic d’Euskadi. D’aquí li ve elnom original Antzizu, que en euskera signifi-ca “abundància de pasturatges”.

Alguns Anzizu es van traslladar a Her-nani, molt a prop d’Andoain, on va néixer, el1802, Juan José de Anzizu y de Yarza, fill d’unmetge, el qual, al cap dels anys, es traslladariaa Madrid per cursar la carrera de Farmàcia.

Home estudiós i intel·ligent, va treureel doctorat i va arribar, molt jove, a ser far-macèutic del rei Ferran VII. El metge de Fer-ran VII era de la ciutat de Tàrrega i probable-ment va ser a través d’ell que Juan José vaconèixer Mercè Girona i Agrafel, germana delfinancer català Manuel Girona, amb la quales va casar el 1831. Posteriorment, el matri-moni Anzizu-Girona va traslladar-se a viurea Barcelona on Juan José va arribar a serDegà de la Facultat de Farmàcia.

SOR EULÀLIA DE ANZIZU CRITICA LA CATEDRAL

Una de les seves nétes va ser lafamosa poetessa Mercè Anzizu i Vila (1868-1916), més coneguda com a Sor Eulàlia deAnzizu, monja clarissa de Pedralbes.

14

JUAN JOSÉ DE ANZIZU YARZA MERCÈ GIRONA AGRAFEL CASERIO ANTZIZU. ANDOAIN, GIPUZKOA

Page 9: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

17

A N T E C E D E N T S D E L S E G L E X I X D E L S A N Z I Z U

En 1887, Sor Eulàlia, que se habíaencargado de las reformas del monasterio dePedralbes y tenía, pues, una opinión formadasobre dicha clase de intervenciones, publicó unlargo poema, muy crítico, dedicado a su tíoManuel Girona, el pariente que sufragaba laconstrucción de la nueva fachada de la cate-dral de Barcelona. Esta voz apasionada y dis-cordante le dice A un tío:

Todos los hijos de Barcelonapreguntan sintiendo su voz:¡tocan a muerte las campanasdel campanario de la Catedral!

El hijo de Juan José, Joan de Anzizu yGirona, se casó con Ignàsia Morell y Isern, conla cual tuvo tres hijos. Uno de ellos fue JosepMaria de Anzizu y Morell, el futuro fundadorde Fincas Anzizu. Este, a su vez, se casó conJosefina Borrell de Zulueta, con quien tuvo unúnico hijo, llamado Josep Ignasi, segundoeslabón de la saga de Fincas Anzizu.

Sor Eulàlia todavía pudo dedicar estosversos a su sobrino el día de su PrimeraComunión:

Como una perla de escarchaencima del lirio de tu corazón,Jesús vino esa madrugadapara destilar su dulzura.No olvides nunca este besode un Dios por ti herido de amor.

El 1887, Sor Eulàlia, que s’haviaencarregat de les reformes del monestir dePedralbes i tenia, doncs, una opinió formadasobre aquesta mena d’intervencions, va pu-blicar un llarg poema, molt crític, dedicat alseu oncle Manuel Girona, el parent quesufragava la construcció de la nova façanade la catedral de Barcelona. Aquesta veuapassionada i discordant li diu A un oncle:

Tots els fills de Barcelonapregunten sentint sa veu:toquen a mort les campanesdel campanar de la Seu!

El fill de Juan José, Joan de Anzizu iGirona, es va casar amb Ignàsia Morell i Isern,amb la qual va tenir tres fills. Un d’ells va serJosep Maria de Anzizu i Morell, el futur fundadorde Fincas Anzizu. Aquest, al seu torn, es va casaramb Josefina Borrell de Zulueta, amb la qual vatenir un únic fill, que es va dir Josep Ignasi, sego-na baula de la saga de Fincas Anzizu.

Sor Eulàlia encara va ser a temps dededicar aquests versos al seu nebot el dia dela seva Primera Comunió:

Com una perla de gebradadamunt del lliri del teu cor,Jesús vingué eixa matinadaper destil·lar-hi sa dolçor.No oblidis mai eixa besadad’un Déu per tu ferit d’amor.

16

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

SOR EULÀLIA DE ANZIZU, NOTÍCIA I VERSOS

JOSEP MARIA DE ANZIZU I MORELL, FUTUR

FUNDADOR DE FINCAS ANZIZU

PORTADA INTERIOR DEL LLIBRE LES CINC BRANQUES

Page 10: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

P R I M E R A E TA PA

1 9 0 41 9 3 6

Page 11: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

Pla i Deniel, Borrell, Pi i Sunyer, Serrahima,Trias de Bes, Blajot, Ventosa i Calvell, etc.– vautilitzar la seva influència per ajudar gentnecessitada i per aconsellar famílies de totesles classes socials, així com diversos ordesreligiosos de la ciutat. No volia entrar enpolítica tot i la seva relació amb personatgesde la “Lliga”, però en els inicis dels anys trentaalguns amics el van convèncer per formar partd’una possible llista i li deien, amb referènciaal seu cognom, “el catalanista amb zeta”.

Va ser ell el que va fundar i donar vidaal “despatx Anzizu” i va posar les bases per alseu desenvolupament futur a partir de la con-fiança que la seva serietat i els seus consellsinspirava als seus clients.

SEGONA LOCALITZACIÓ, 1907: BALMES 16

El 3 de maig de 1907 es va casar ambJosefina Borrell de Zulueta, amb la qual vatenir un fill, Josep Ignasi, que així ho evoca-va en les seves Memòries:

«El 1907, al casar-se el meu pare, vatraslladar el despatx a la part de davant dela seva vivenda, al carrer de Balmesnúmero 16. En aquells moments tenia qua-tre col·laboradors.»

El 22 d’agost de 1908 naixia JosepIgnasi de Anzizu i Borrell, fill del fundadori continuador de la saga de Fincas Anzizu.

tosa, Pla i Deniel, Borrell, Pi i Sunyer, Serrahi-ma, Trias de Bes, Blajot, Ventosa i Calvell, etc.–utilizó su influencia para ayudar a gente nece-sitada y para aconsejar familias de todas lasclases sociales, así como distintas órdenes reli-giosas de la ciudad. No quería entrar en políti-ca a pesar de su relación con personajes de la“Lliga”, pero en los inicios de los años treintaalgunos amigos lo convencieron para formarparte de una posible lista y le decían, en refe-rencia a su apellido, “el catalanista con zeta”.

Fue él quien fundó y dió vida al“despacho Anzizu” y puso las bases para sudesarrollo futuro a partir de la confianzaque su seriedad y sus consejos inspiraban asus clientes.

SEGUNDA LOCALIZACIÓN, 1907: BALMES 16

El 3 de mayo de 1907 se casó conJosefina Borrell de Zulueta, con la cual tuvoun hijo, Josep Ignasi. Este así lo evocaba ensus Memorias:

«El 1907, al casarse mi padre,trasladó el despacho a la parte de delantede su vivienda, en la calle de Balmesnúmero 16. En aquellos momentos teníacuatro colaboradores.»

El 22 d’agosto de 1908 nacía JosepIgnasi de Anzizu y Borrell, hijo del fundadory continuador de la saga de Fincas Anzizu.

21

1 A E TA PA ( 1 9 0 4 - 1 9 3 6 )

FUNDACIÓN DEL DESPACHO ANZIZU:“A FINALES DEL 1904.”

PRIMERA LOCALIZACIÓN, 1904: PELAI 48, PRAL-2

Así explicaba, en sus Memorias a finalesde los años ochenta el hijo del fundador, JosepIgnasi de Anzizu y Borrell, los inicios:

«El despacho Anzizu fue fundado porJosep Maria de Anzizu Morell el día 1 deenero de 1904, poco tiempo después deacabar la carrera de abogado en la Universi-tat de Barcelona. Antes, mi padre habíahecho prácticas en el despacho del Sr. NarcísPla i Deniel, abogado de mucho prestigio dela ciudad».

«La primera localización del despacho–inicialmente sólo de Procurador de los Tri-bunales- fue en Pelai 48, principal segunda, enuna habitación de la casa de sus padres. Teníaun solo colaborador, con quien escribían –amano– todas las demandas y documentos,incluidas las copias.»

«Debido a su seriedad, pronto algunosde sus clientes judiciales le pidieron queadministrara sus fincas. Esta actividad empezóa finales de 1904.»

Josep Maria de Anzizu Morell era, segúnmuy diversos testigos recogidos a lo largo delos años, un hombre religioso, sencillo, degrande rectitud moral, serio pero amigo de labroma, dotado de un gran sentido común y,por encima de todo, una “buena persona”.

Muy bien relacionado con juristas ypolíticos de la época –Cambó, Duran i Ven-

FUNDACIÓ DEL DESPATX ANZIZU:“A FINALS DEL 1904”

PRIMERA LOCALITZACIÓ, 1904: PELAI 48, PRAL-2

Així explicava, a les seves Memòries afinals dels anys vuitanta el fill del fundador,Josep Ignasi de Anzizu i Borrell, els inicis:

«El despatx Anzizu va ser fundat perJosep Maria de Anzizu Morell el dia 1 degener de 1904, poc temps després d’acabarla carrera d’advocat a la Universitat deBarcelona. Abans, el meu pare havia fetpràctiques en el despatx del Sr. NarcísPla i Deniel, advocat de molt prestigi ala ciutat».

«La primera localització del despatx–inicialment només de Procurador dels Tri-bunals– va ser a Pelai 48, principal segona,en una habitació de la casa dels seus pares.Tenia un sol col·laborador, amb qui escrivien–a mà– totes les demandes i documents,incloses les còpies.»

«A causa de la seva serietat, ben aviatalguns dels clients judicials li varen demanarque administrés les seves finques. Aquestaactivitat va començar a finals del 1904.»

Josep Maria de Anzizu Morell era,segons molt diversos testimonis recollits alllarg dels anys, un home religiós, senzill, degran rectitud moral, seriós però amic de labroma, dotat d’un gran sentit comú i, persobre de tot, una “bona persona”.

Molt ben relacionat amb juristes ipolítics de l’època –Cambó, Duran i Ventosa,

20

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

JOSEP MARIA DE ANZIZU I MORELL, ADVOCAT I

FUNDADOR DE FINCAS ANZIZU

DEDICATÒRIA A JOSEP MARIA DE ANZIZU I MORELL,

AL REVERS DE LA FOTOGRAFIA DE GRUP QUE IL.LUSTRA

EL CAPÍTOL

Page 12: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

RETRAT DE FAMÍLIA, 1921

La fotografia del 29 d’octubre de 1921té un valor d’icona per a la saga Anzizu. Ésel perfecte retrat de família, on signenfamília i empleats alhora. El text de la dedi-catòria fa així:

«En penyora d’agraïment i respecte albon Don Josep M. Anzizu, ens reunim al seuvoltant en la vetlla del 29 d’octubre de 1921els qui al seu redós fem la noble via del tre-ball, pregant-li que sigui el primer a signaraquestes ratlles de la nostra filial gratitudenvers ell i fonda germanor entre nosaltres aldarrera del retrat, en el que al costat de laseva esposa va voler-nos presidir.»

I a continuació segueixen les signa-tures de tots ells i la resposta del fundador:

«A tots i cada un de vosaltres us dedi-co lo present en prova de la forta estimacióque us tinc degut a lo molt que valeu i a l’a-juda en lo treball que em presteu sens la qualres fóra (si és que algo sóc). Lo vostre compa-ny i amic, Josep M. de Anzizu.»

QUARTA LOCALITZACIÓ, 1922: PELAI 48

«L’any 1922, la casa on vivíem, pas-seig de Gràcia 2, es vengué i la comprà laCompanyia d’Assegurances “La Catalana”.Com que la Llei d’Arrendaments no era com

RETRATO DE FAMILIA, 1921

La fotografía del 29 de octubre de 1921tiene un valor de icono para la saga Anzizu. Esel perfecto retrato de familia, en el que firmanfamilia y empleados a la vez. El texto de ladedicatoria reza así:

«En prenda de agradecimiento y respetoal buen Don Josep M. Anzizu, nos reunimos asu alrededor en la velada del 29 de octubre de1921 quienes a su amparo andamos la noblevía del trabajo, rogándole que sea el primero afirmar estas líneas de nuestra filial gratitudhacia él y profunda hermandad entre nosotrosen la parte posterior del retrato, en el quejunto a su esposa aceptó presidirnos.»

Y a continuación siguen las firmas detodos ellos y la respuesta del fundador:

«A todos y cada uno de vosotros os dedi-co este presente en prueba de la fuerte esti-mación que os tengo debido a lo mucho quevaléis y a la ayuda en el trabajo que me prestáissin la cual nada sería (si es que algo soy). Vuestrocompañero y amigo, Josep M. de Anzizu.»

CUARTA LOCALIZACIÓN, 1922: PELAI 48

«En 1922, la casa en la que vivíamos,paseo de Gracia 2, se vendió y la compró laCompañía de Seguros “La Catalana”. Como laLey de Arrendamientos no era como ahora, nos

23

1 A E TA PA ( 1 9 0 4 - 1 9 3 6 )

TERCERA LOCALIZACIÓN, 1912: PASEO DE GRACIA 2, 1-2

«En 1912 el despacho y la vivienda setrasladaron al Paseo de Gracia número 2, 1-2 y enel mes de septiembre de 1923 a Pelai 48, primero.El total de colaboradores era ya de nueve.»

JOSEP M. DE ANZIZU Y MORELL ACTÚA EN NOMBRE Y

REPRESENTACIÓN DE GAUDÍ

Tal como explicaba Joan BassegodaNonell, el Ayuntamiento de Barcelona recono-ció oficialmente el carácter artístico de la CasaMilà, conocida popularmente como La Pedrera,antes de que las obras se acabaran, a raíz deuna serie de denuncias de la policía municipalen octubre de 1909. La Comisión del Eixampleelaboró un informe que tenía dos partes: en laprimera se constataba la ilegalidad del excesode edificación; sin embargo, en la segundaparte, se afirmaba que el edificio en cuestióntenía un carácter artístico ineludible y que estaclase de obras no pueden estar sujetas a otrasnormas que las que el arte aconseje.

Hasta el punto que en diciembre de1914, el abogado Josep M. de Anzizu Morell,en nombre y representación de Gaudí, pudopedir la certificación de dicho acuerdo alAyuntamiento de Barcelona, certificación quele fue expedida, con el visto bueno delentonces alcalde Guillem de Boladeras y Romà.

TERCERA LOCALITZACIÓ, 1912: PASSEIG DE GRÀCIA 2, 1-2

«L’any 1912 el despatx i la vivenda esvaren traslladar al Passeig de Gràcia número 2,1-2 i al mes de setembre de 1923 a Pelai 48,primer. El total de col·laboradors era ja de nou.»

JOSEP M. DE ANZIZU I MORELL ACTUA EN NOM I

REPRESENTACIÓ DE GAUDÍ

Tal com explicava Joan BassegodaNonell, l’Ajuntament de Barcelona vareconèixer oficialment el caràcter artístic de laCasa Milà, coneguda popularment com LaPedrera, abans que les obres s’acabessin, arrand’una sèrie de denúncies de la policia munici-pal l’octubre de 1909. La Comissió de l’Eixam-ple va elaborar un informe que tenia duesparts: a la primera es constatava la il·legalitatde l’excés d’edificació; a la segona part, però,s’afirmava que l’edifici en qüestió tenia uncaràcter artístic indefugible i que aquestamena d’obres no poden estar subjectes a altresnormes que les que l’art aconselli.

Fins al punt que el desembre de 1914,l’advocat Josep M. de Anzizu Morell, en nomi representació de Gaudí, va poder demanarla certificació de l’acord de l’Ajuntament deBarcelona, certificació que li va ser expedida,amb el vistiplau de l’aleshores alcaldeGuillem de Boladeras i Romà.

22

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

PORTADA DEL DIARIO DE BARCELONA DE 1904 AMB

L’OBERTURA DEL BUFET ANZIZU

EXCURSIÓ CAMPESTRE EN FAMÍLIA, c. 1922-1923

Page 13: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

RETRAT D’UNA SAGA BARCELONINA

La vida del despatx Anzizu es confonamb la història emprenedora, cultural ipolítica de la Catalunya contemporània. Hiapareixen tots els llocs simbòlics de l’esport,l’automobilisme, la costa i la muntanya, elfutbol, el hòquei, el golf, el tennis. Hi apareixl’art i la música, les exposicions, el Liceu, elsviatges per Espanya i per Europa. Hi espurne-gen com a rerefons els avatars polítics, elsentusiasmes i les decepcions. La SetmanaTràgica, la Mancomunitat, la Dictadura dePrimo de Rivera, la Monarquia, la SegonaRepública, els moviments anarquistes, sindi-cals i revolucionaris, Francesc Cambó iFrancesc Macià, el foc creuat de la guerra i lafosca i llarguíssima postguerra.

El tàndem de pare i fill és indestriabled’aquest enfilall de fets i pulsions cíviques iel testimoniatge de les Memòries descriu ambfrescor la reacció profunda d’una ciutadaniainquieta i indeturable.

RETRATO DE UNA SAGA BARCELONESA

La vida del despacho Anzizu se confundecon la historia emprendedora, cultural y políticade la Catalunya contemporánea. En ella apare-cen todos los lugares simbólicos del deporte, elautomovilismo, la costa y la montaña, el fútbol,el hockey, el golf, el tenis. En ella aparece el artey la música, las exposiciones, el Liceo, los viajespor España y por Europa. En ella centelleancomo trasfondo los avatares políticos, los entusias-mos y las decepciones. La Semana Trágica, laMancomunidad, la Dictadura de Primo deRivera, la Monarquía, la Segunda República, losmovimientos anarquistas, sindicales y revolu-cionarios, Francesc Cambó y Francesc Macià,el fuego cruzado de la guerra y la oscura ylarguísima posguerra.

El tándem de padre e hijo es insepara-ble de esta serie de hechos y pulsiones cívicasy el testimonio de las Memorias describe confrescura la reacción profunda de una ciu-dadanía inquieta e imparable.

25

1 A E TA PA ( 1 9 0 4 - 1 9 3 6 )

despidieron. Los pisos principales y primerostenían que ser para sus oficinas.

»Tras ver divagar a mi padre, supe quelos dos habían decidido ir a la calle de Pelai,la casa de mi abuela. Se hicieron desalojarlos dos primeros pisos, se gastó la plata mipadre, rehizo los dos pisos, poniéndolos cale-facción central, etc., y a primeros de septiembrenos trasladamos.

»Aquel año murió Lluís M. de Gibert yde Camps, un segundo hijo para mi padre y unverdadero hermano mayor para mí.»

JOSEP IGNASI DESDE LOS 15 AÑOS EN EL DESPACHO

Josep Ignasi de Anzizu y Borrellempezó a trabajar en el despacho de su padreen 1924, cuando tenía sólo 15 años. Siemprecolaboró como un empleado más con supadre, persona por la que sentía una granadmiración y que le dio un apoyo total desdeel primer momento.

Este hijo único, de una precocidad indu-dable, acabó la carrera de abogado en la Univer-sidad de Barcelona con sólo 19 años, fecha en laque formalizó su noviazgo con Àngels FurestClaramunt, proveniente de una familia de SantPol de Mar e hija del fundador de la tienda“Furest”, inicialmente situada en la Plaza Real ydespués en el Paseo de Gracia. El noviazgo cul-minó en matrimonio en Montserrat en 1928.

ara, ens despediren. Els pisos principals iprimers tenien de ser per a les seves oficines.

»Després de veure divagar el meu pare,vaig saber que els dos havien decidit anar alcarrer de Pelai, la casa de l’àvia. Es ferendesallotjar els dos primers pisos, es gastà laplata el meu pare, reféu tots dos pisos,posant-los calefacció central, etc., i a primersde setembre ens hi traslladàrem.

»Aquell any morí en Lluís M. de Giberti de Camps, un segon fill per al meu pare i unvertader germà gran per a mi.»

JOSEP IGNASI DES DELS 15 ANYS AL DESPATX

Josep Ignasi de Anzizu i Borrell vacomençar a treballar en el despatx del seupare l’any 1924, quan tenia només 15 anys.Sempre va col·laborar com un empleat mésamb el seu pare, persona per la qual sentiauna gran admiració i que li va donar unsuport total des del primer moment.

Aquest fill únic, d’una precocitat indub-table, va acabar la carrera d’advocat a la Univer-sitat de Barcelona amb només 19 anys, data enla qual va formalitzar el seu nuviatge ambÀngels Furest Claramunt, provinent d’unafamília de Sant Pol de Mar i filla del fundador dela botiga “Furest”, inicialment situada a la PlaçaReial i després al Passeig de Gràcia. El nuviatgeva culminar en matrimoni a Montserrat el 1928.

24

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

SIGNATURA DE JOSEP MARIA DE ANZIZU I MORELL

EL DESPATX ANZIZU VA INTERVENIR EM NOM D’ANTONI

GAUDÍ EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA MILÀ (LA

PEDRERA) ENTRE 1906 I 1910

SIGNATURA DE JOSEFINA BORRELL DE ANZIZU, ESPOSA DE JOSEP

MARIA DE ANZIZU I MORELL

Page 14: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

1 9 3 61 9 3 9SEGU N DA E TA PA

S E G O N A E TA PA

Page 15: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

abandonar Barcelona, tot i que va tenir la possi-bilitat de marxar a França juntament amb totala seva família gràcies a les relacions personals iprofessionals que mantenia amb el Consolatfrancès a Barcelona. Un altre cop el testimo-niatge del seu fill Josep Ignasi és colpidor:

«El 12 de novembre (de 1938) moria elmeu pare. Vaig poder estar amb ell en elsseus darrers moments.

»La seva mort es produí cap a les 7 delmatí, però a les 10 de la nit del dia 11 emdigué: “Penso en l’eternitat. Que gran ésaixò! No ho entenc.” I fins l’hora de la mortno digué res més. Solament, cap a les 6, sofrícom un esvaniment i en Jubany, també avuimort, que el vetllava amb nosaltres, li posàuna injecció d’oli camforat. El pare obrí elsulls i se’l mirà: “Li he fet mal, Sr. Anzizu?” Iell, fermament, digué: “No”, movent el cap.En Jubany va dir-me: “Segurament hauràestat totes aquestes hores pensant en l’eterni-tat”. Així fou la mort d’un just. La del meupare a qui jo tant estimava.

»Des d’aleshores no tinguérem cap mésregistre. En total, a casa dels meus pares 20 ia casa meva un, més 4 visites de Policies.»

El fundador d’Anzizu moria als 58anys un parell de mesos abans de finalitzar elconflicte i deixava el seu fill únic enmig d’unpanorama desolat i desolador.

nunca abandonar Barcelona, aun cuando tuvola posibilidad de huir a Francia junto con todasu familia gracias a las relaciones personales yprofesionales que mantenía con el Consuladofrancés en Barcelona. De nuevo el testimoniode su hijo Josep Ignasi es impactante:

«El 12 de noviembre (de 1938) moría mipadre. Pude estar con él en sus últimos momentos.

»Su muerte se produjo hacia las 7 de lamañana, pero a las 10 de la noche del día 11me dijo: “Pienso en la eternidad. !Qué grandees esto! No lo entiendo.” Y hasta la hora de lamuerte no dijo nada más. Solamente, hacia las6, sufrió como un desvanecimiento y Jubany,también hoy muerto, que lo velaba connosotros, le puso una inyección de aceitealcanforado. Mi padre abrió los ojos y le miró:“Le he hecho daño, Sr. Anzizu?” Y él, firme-mente, dijo: “No”, moviendo la cabeza. Jubanycomentó: “Seguramente habrá estado todasestas horas pensando en la eternidad”. Así fuela muerte de un justo. La de mi padre a quienyo tanto amaba.

»Desde entonces no tuvimos ningún re-gistro más. En total, en casa de mis padres fueron20 y en mi casa uno, más 4 visitas de Policías.»

El fundador de Fincas Anzizu moría alos 58 años, un par de meses antes de finalizarel conflicto y dejaba a su hijo único en mediode un panorama desolado y desolador.

29

2 A E TA PA ( 1 9 3 6 - 1 9 3 9 )

EL TIEMPO DE LA GUERRA CIVIL(1936-1939)

El despacho Anzizu, como otras empre-sas y actividades individuales de varios tipos,fue confiscado por el gobierno de la Generali-tat durante la Guerra Civil. Tal como lo explicaen sus Memorias Josep Ignasi de Anzizu:

«A finales de 1936 y empezando elprimero de enero del 37, todas las administra-ciones de todas las fincas de Catalunya fueroncolectivizadas por orden de la Generalitat.Todos los titulares y empleados que lo querían,pasaban al nuevo “Comissariat de la Vivienda”.En Barcelona, se creó una oficina central y unaserie de “Secciones” para todos los distritos enqué se dividió la ciudad. De nuestro despachofueron a trabajar allí mi padre y todos losempleados, excepto Rosa Millet y yo que nosquedamos en la calle Pelai para dedicarnos a laparte judicial, aun cuando no teníamos trabajopuesto que en los Juzgados todo estaba para-lizado. Casi ningún propietario de fincas cobrónunca nada. A mi padre le nombraron “Inspec-tor” de la zona de paseo de Gràcia-Consell deCent y Aragó (subiendo a la izquierda) y teníaque ir por la calle viendo gente, inquilinos,pisos, etc. Un trabajo cansado dado su estadode decaimiento físico y psíquico.»

Josep Maria de Anzizu Morell murió enBarcelona, de causas naturales, a finales de1938. Nunca pudo superar la tristeza y el pesi-mismo por los hechos ocurridos antes ydurante la Guerra Civil, pero tampoco quiso

EL TEMPS DE LA GUERRA CIVIL(1936-1939)

El despatx Anzizu, com altres empre-ses i activitats individuals de diversos tipus,va ser confiscat pel Govern de la Generalitatdurant la Guerra Civil. Tal com ho explica enles seves Memòries Josep Ignasi de Anzizu:

«A finals del 1936 i començant elprimer de gener del 37, totes les administra-cions de totes les finques de Catalunya esvaren col·lectivitzar per ordre de la Generali-tat. Tots els titulars i empleats que ho volien,passaven al nou “Comissariat de la Vivenda”.A Barcelona, es creà una oficina central i unacolla de “Seccions” per a tots els districtes enquè es va dividir la ciutat. Del nostre despatxhi varen anar el meu pare i tots els empleats,excepte la Rosa Millet i jo que ens quedàremal carrer Pelai per dedicar-nos a la part judi-cial, tot i que no teníem feina ja que en elsJutjats tot estava paralitzat. Gairebé cappropietari de finques va cobrar mai res. Almeu pare l’anomenaren “Inspector” de lazona de Passeig de Gràcia-Consell de Cent iAragó (pujant a l’esquerra) i tenia que anarpel carrer veient gent, inquilins, pisos, etc.Una feina cansada donat el seu estat dedecaïment físic i psíquic.»

Josep Maria de Anzizu Morell va morir aBarcelona, de causes naturals, a finals de 1938.Mai no va poder superar la tristesa i el pessi-misme pels fets ocorreguts abans i durant laGuerra Civil, però tampoc no va voler mai

28

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

JOSEP IGNASI DE ANZIZU I BORRELL

HOMENATGE A PICASSO, DE JOSEP GUINOVART,

EVOCANT TEMES DE LA GUERRA CIVIL

Page 16: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

1 9 4 01 9 7 5TERC E R A E TA PA

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

Page 17: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

tigar per encàrrec de la Santa Seu els darrersmoments del bisbe de Barcelona Manuel Iru-rita assassinat el 1936 en esclatar la GuerraCivil. Posteriorment, el bisbe de Bilbao, mon-senyor Gurpide i la Diputació de Biscaia, vanacceptar que establís un nou orde vinculat alCíster, a la Col·legiata de Cenarruza, de laqual va ser abat, just abans de morir el 1967.

La possibilitat, doncs, d’anar aVeneçuela o Argentina era ben oberta i entots dos casos no era difícil convalidar el títolper exercir com a advocat.

Com ell mateix confessa a les sevesMemòries: «Em trobava aixafat. Sense feina,sense pare, sense saber què fer… Tornar a obrirel despatx? Com fer-ho? Quan tornarien elsempleats del meu pare? Com podria pagar-los?No tenia ni una pesseta i sí molts deutes...»

Però gairebé de seguida van ocórrerdos fets que el van decidir a continuar. D’unabanda, un dels principals clients del seu pare,el senyor Antoni Barba i Ferran i la sevaesposa, van visitar-lo per donar-li el condolper la mort del seu pare i, a la vegada, perdemanar-li que es fes càrrec de l’administracióde les seves finques. Això li va donar unaimportant injecció de moral. I més quan, demica en mica, va rebre la visita d’altres clients.

D’altra banda, els antics empleats nosolament van tornar sinó que havien guardattota la documentació de les finques mentreeren funcionaris de la Generalitat amb la

encargo de la Santa Sede los últimos momentosdel obispo de Barcelona Manuel Irurita asesina-do en 1936 al estallar la Guerra Civil. Posterior-mente, el obispo de Bilbao, monseñor Gurpide,y la Diputación de Vizcaya, aceptaron queestableciera una nueva orden vinculada alCíster, en la Colegiata de Cenarruza, de la quefue abad, justo antes de morir en 1967

La posibilidad, pues, de marchar aVenezuela o Argentina era cierta y en amboscasos no era difícil convalidar el título paraejercer como abogado.

Como él mismo confiesa en sus Memorias:«Me encontraba aplastado. Sin trabajo, sin padre,sin saber qué hacer… ¿Volver a abrir el despacho?¿Cómo hacerlo? ¿Cuando volverían los empleadosde mi padre? ¿Cómo podría pagarles? No tenía niuna peseta y sí muchas deudas...»

Pero casi enseguida ocurrieron doshechos que le decidieron a continuar. Por unaparte, uno de los principales clientes de supadre, el señor Antoni Barba y Ferran y suesposa, fueron a visitarle para darle el pésamepor la muerte de su padre y, a la vez, parapedirle que se hiciera cargo de la adminis-tración de sus fincas. Ello le dio una impor-tante inyección de moral. Y más cuando, pocoa poco, recibió la visita de otros clientes.

Por otra parte, los antiguos empleadosno solo volvieron sino que habían guardadotoda la documentación de las fincas mientraseran funcionarios de la Generalitat con la

33

3 A E TA PA ( 1 9 4 0 - 1 9 7 5 )

LA REANUDACIÓN

Josep Ignasi de Anzizu y Borrell, alacabar la Guerra, tenía poco más de treintaaños y tres hijos y no sabía muy bien por dóndeempezar. El país se encontraba en una situaciónde empobrecimiento generalizado y Barcelonaera una ciudad castigada y con pocas perspecti-vas de mejora en los años siguientes.

SIN TRABAJO, SIN PADRE, SIN SABER QUÉ HACER

En el ámbito personal, además, lafamilia había sido perseguida durante la guerraa tenor de sus creencias religiosas y sus víncu-los con el mundo eclesiástico: el despachoAnzizu administraba bienes de distintasórdenes religiosas de la ciudad. Y la familiaahora tampoco será bien vista debido a sutalante democrático y nacionalista.

Por ello Josep Ignasi de Anzizu llegó aconsiderar seriamente la posibilidad detrasladarse a algún país suramericano, concre-tamente Venezuela, donde tenía amigos.

Y también Argentina, donde había unarama de los Anzizu que se habían trasladado amediados del siglo XIX. Un representante deesta rama fue José de Anzizu Fradua (1905-1967), diplomático nacido en Rosario de SantaFé, que estudió teología en el seminario deBarcelona en los años 30 y desde aquellasfechas estos dos parientes mantuvieron unalarga amistad, en especial mientras investigó por

LA REPRESA

Josep Ignasi de Anzizu i Borrell, enacabar la Guerra, tenia poc més de trentaanys i tres fills i no sabia ben bé per quin captirar. El país es trobava en una situació d’em-pobriment generalitzat i Barcelona era unaciutat castigada i amb poques perspectives demillora en els anys següents.

SENSE FEINA, SENSE PARE, SENSE SABER QUÈ FER

En l’àmbit personal, a més, la famíliahavia estat perseguida durant la guerra perraó de les seves creences religioses i els seusvincles amb el món eclesiàstic: el despatxAnzizu administrava béns de diversos ordesreligiosos de la ciutat. I la família ara tampocno serà ben vista per raó del seu tarannàdemocràtic i nacionalista.

Per això Josep Ignasi de Anzizu vaarribar a considerar seriosament la possibili-tat de traslladar-se a algun país sud-americà,concretament Veneçuela, on tenia amics.

I també Argentina, on hi havia unabranca dels Anzizu que s’hi havien traslladata la meitat del segle XIX. Un representantd’aquesta branca va ser José de Anzizu Fradua(1905-1967), diplomàtic nascut a Rosario deSanta Fé, que va estudiar teologia al seminaride Barcelona en els anys trenta i desd’aleshores aquests dos parents van manteniruna estreta amistat, sobretot mentre va inves-

32

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

DESPATX DE JOSEP M. DE ANZIZU I MORELL

Page 18: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

PROCURADOR DELS TRIBUNALS I ADMINISTRADOR

DE FINQUES

Josep Ignasi de Anzizu Borrell va tenircom a norma continuar les activitats deProcurador dels Tribunals i Administrador deFinques de la mateixa manera com les haviadesenvolupat el seu pare.

Després d’una etapa inicial difícil icansada per la quantitat de qüestions ques’havien de posar al dia o resoldre, el despatxAnzizu va iniciar una nova etapa de creixe-ment i d’esplendor fins a convertir-se en undels més importants de Barcelona tant pel

PROCURADOR DE LOS TRIBUNALES Y ADMINISTRADOR

DE FINCAS

Josep Ignasi de Anzizu Borrell tuvocomo norma continuar las actividades deProcurador de los Tribunales y Administradorde Fincas del mismo modo como las habíadesarrollado su padre.

Tras una etapa inicial difícil y cansadapor la cantidad de cuestiones que se teníanque poner al día o resolver, el despacho Anzizuinició una nueva etapa de crecimiento yesplendor hasta convertirse en uno de los másimportantes de Barcelona tanto a nivel de la

35

3 A E TA PA ( 1 9 4 0 - 1 9 7 5 )

intención de entregarla a sus antiguos propie-tarios. Esta conducta mantenida durante losaños en los que la empresa había sido confis-cada, causó una gran impresión en JosepIgnasi de Anzizu y fortaleció todavía más elvínculo entre la familia y los principales cola-boradores hasta el punto de pasar a ser una delas principales características culturales básicasde la empresa a lo largo de los años.

Finalmente y con la ayuda de algunosde los antiguos empleados del despacho Anzizu–en especial las señoritas Rosa Millet, RamonaRoure y Mercè Corrons–, Josep Ignasi de Anzizureanudó, en 1939, las actividades de su padre,o sea la Procuradoría de los Tribunales y laAdministración de Fincas.

VENTA DE UNA CASA PARA CANCELAR LOS ALQUILERES DE 1936

Antes, sin embargo, consideró que teníaque pagar a los propietarios los alquilerescobrados a primeros de julio de 1936, auncuando legalmente las deudas anteriores a lacontienda habían quedado canceladas. Parapoder hacer frente a este pago vendió su casade la calle Pelai número 48, de la que erapropietario junto con la hermana de su padre.Este hecho incrementó la cantidad de antiguosclientes que le pidieron, a pesar de su juven-tud, que continuara administrando su patri-monio inmobiliario.

intenció de lliurar-la als propietaris deldespatx. Aquesta conducta mantingudadurant els anys en què la empresa havia estatconfiscada, va causar una gran impressió enJosep Ignasi de Anzizu i va enfortir encaramés els lligams entre la família i els principalscol·laboradors fins al punt de passar a ser unade les principals característiques culturalsbàsiques de l’empresa al llarg dels anys.

Finalment i amb l’ajut d’alguns delsantics empleats del despatx Anzizu –en espe-cial les senyoretes Rosa Millet, Ramona Rourei Mercè Corrons–, Josep Ignasi de Anzizu vareprendre, l’any 1939, les activitats del seupare o sigui la Procuradoria dels Tribunals il’Administració de Finques.

VENDA D’UNA CASA PER CANCEL·LAR ELS LLOGUERS DE 1936

Abans, però, va considerar que haviade pagar als propietaris els lloguers cobrats aprimers de juliol del 1936, tot i que legal-ment els deutes d’abans de la guerra havienquedat cancel·lats. Per poder fer front aaquest pagament va vendre la casa del carrerPelai número 48, de la qual era propietarijuntament amb la germana del seu pare.Aquest fet va incrementar la quantitat d’an-tics clients que li van demanar, tot i la sevajoventut, que continués administrant el seupatrimoni immobiliari.

34

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

PASSEIG DE GRÀCIA 80, ADMINISTRADA PER

FINCAS ANZIZU

PASSEIG DE GRÀCIA 82, ADMINISTRADA PER

FINCAS ANZIZU

FINCA MODERNA A L’AV. J. V. FOIX 54-74,

ADMINISTRADA PER FINCAS ANZIZU

Page 19: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

tots els propietaris presents a Barcelona lesliquidacions corresponents al juliol del 36 toti que legalment no tenia per què fer-se i que,per causes de la guerra, vaig haver de vendreun immoble de propietat per fer front a laquantitat de què es tractava. Vaig pensar quemoralment hi estava obligat.

»Relacionada amb l’honradesa, he demencionar la serietat professional en elstemes objecte de l’activitat del despatx.Sempre ens hem distingit per tenir col·labo-radors molt ben preparats i per esforçar-nosa examinar i tractar els assumptes al mésobjectivament i professionalment possible. Iaixò ha estat reconegut inclús per altrescol·legues en repetides ocasions.

»També destacaria una certa obsessióper l’ordre, concepte de molta importància enprofessions com la procuradoria i l’adminis-tració immobiliària. Sempre he pensat quetant els documents i comprovants com elsdiners i els comptes ha d’estar, en totmoment, a disposició del client.

»I finalment l’afecte a les persones, dequalsevol nivell i posició, relacionades d’al-guna manera amb nosaltres. Ja siguincol·laboradors, clients, llogaters, porters,industrials, etc. L’autèntic respecte i estimacióenvers les persones –que no està renyit ambdir les coses clares i, en ocasions, inclús serdur– ha generat en molts de casos un tipusde relació personal molt més enllà de la pro-

propietarios presentes en Barcelona las liquida-ciones correspondientes a julio del 36 aun cuan-do legalmente no tenía por qué hacerse y que,por causas de la guerra, tuve que vender uninmueble de propiedad para hacer frente a lacantidad de qué se trataba. Pensé que moral-mente estaba obligado a ello.

»Relacionada con la honradez, tengoque mencionar la seriedad profesional en lostemas objeto de la actividad del despacho.Siempre nos hemos distinguido por tenercolaboradores muy bien preparados y poresforzarnos a examinar y tratar los asuntos lomás objetivamente y profesionalmente posible.Y ello ha sido incluso reconocido por otroscolegas en repetidas ocasiones.

»También destacaría una cierta obsesiónpor el orden, concepto de mucha importanciaen profesiones como la procuradoría y laadministración inmobiliaria. Siempre he pensa-do que tanto los documentos y comprobantescomo el dinero y las cuentas tienen que estar,en todo momento, a disposición del cliente.

»Y finalmente el afecto a las personas,de cualquier nivel y posición, relacionadas dealgún modo con nosotros. Ya sean colabo-radores, clientes, inquilinos, porteros, industria-les, etc. El auténtico respeto y estimación hacialas personas –que no está reñido con decir lascosas claras y, en ocasiones, incluso ser duro–ha generado en muchos de casos un tipo derelación personal mucho más allá de la profe-

37

3 A E TA PA ( 1 9 4 0 - 1 9 7 5 )

Procuradoría de los Tribunales como en el dela Administración de Fincas.

Josep Ignasi de Anzizu fue una personatotalmente entregada a sus dos pasiones: eltrabajo profesional y la familia. Hombre deprincipios y de ideas propias, fue toda su viday en muy diferentes situaciones una personaíntegra, muy profesional y con profundas con-vicciones –éticas y religiosas– que defendiópor encima de todo.

CARTA MAGNA DE FINCAS ANZIZU

En sus Memorias podemos leer su cartamagna, los principios fundacionales queguiaron su vida y su práctica profesional:

«Pensando en los principios que handestacado en el despacho Anzizu a lo largo desu historia y que, en mi opinión, tendrían quecontinuar vigentes a fin de garantizar subuena marcha durante muchos años,destacaría los siguientes:

»En primer lugar, la honradez. Esta ha sidola piedra “angular” tanto para mi padre comopara mí. A lo largo del tiempo, la confianza quegenera una actuación honrada –incluso y sobretodo en situaciones difíciles o dudosas– es lamejor garantía que nunca falte trabajo. Al menosen sectores como el nuestro. Como ejemplo sepuede mencionar el hecho de que, al concluir laGuerra Civil, se hicieron efectivas a todos los

que fa a la Procuradoria dels Tribunals com al’Administració de Finques.

Josep Ignasi de Anzizu va ser una per-sona totalment entregada a les seves duespassions: la feina professional i la família.Home de principis i d’idees pròpies, va sertota la seva vida i en molt diferents situa-cions una persona íntegra, molt professionali amb profundes conviccions –ètiques i reli-gioses– que va defensar per sobre de tot.

CARTA MAGNA DE FINCAS ANZIZU

A les sevesMemòries hi podem llegir la sevacarta magna, els principis fundacionals que vanguiar la seva vida i la seva pràctica professional:

«Pensant en els principis que handestacat en el despatx Anzizu al llarg de laseva història i que, al meu entendre, hauriende continuar vigents per tal d’assegurar laseva bona marxa durant molts anys,destacaria els següents:

»En primer lloc, l’honradesa. Aquestaha estat la “pedra angular” tant per al meupare com per a mi. Al llarg del temps, la con-fiança que genera una actuació honrada–inclús i sobretot en situacions difícils odubtoses– és la millor garantia que mai faltifeina. Almenys en sectors com el nostre. Comexemple es pot mencionar el fet que, enacabar la Guerra Civil, es van fer efectives a

36

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

FINCA DE PASSEIG BONANOVA 46-52,

ADMINISTRADA PER FINCAS ANZIZU

Page 20: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

de dret, però després s’havia encaminat méscap al món empresarial com a consultor iprofessor. Aleshores era Secretari Generald’ESADE i estava fent un curs de reciclatge ala Universitat de Harvard, als Estats Units.

Dels altres fills, només l’Antoni M.havia mostrat sempre interès en la continuï-tat, però pensava que era preferible fer-secàrrec només de la part de procuradoria idonar-li un canvi i una empenta importantsamb l’ajut dels nous sistemes de treball, comla informatització de l'empresa.

Finalment es va arribar a un acordamb l’Antoni M. i aquest es va fer càrrec,l’any 1972, del despatx de Procurador delsTribunals que avui dia es probablement undels més importants de tot Espanya, queopera amb el nom “Anzizu, Barba, López”.

Josep Ignasi de Anzizu va continuar,de moment, amb quinze empleats, l’Adminis-tració de Finques. Però, en tornar el seu fillJosep Maria dels Estats Units, va demanar-lique l’ajudés a trobar una solució: o bé li-quidar-la pagant als empleats, o bé arribar aun acord amb un altre administrador o bétraspassar-l’hi a ell.

Per a Josep Maria, aquesta darrera solu-ció podia suposar, als gairebé quaranta anys d’e-dat, un canvi important d’orientació professionalque no tenia gaire lògica, però va demanar-li untemps per recollir informació abans de donar-liuna opinió sobre el que es podria fer.

derecho, pero después se había encaminadohacia el mundo empresarial como consultor yprofesor. Entonces era Secretario General d’ESADEy estaba haciendo un curso de reciclaje en laUniversidad de Harvard, en los Estados Unidos.

Del resto de hijos, sólo Antoni M. habíamostrado siempre interés en la continuidad, peropensaba que era preferible hacerse cargo sólo dela parte de procuradoría y darle un cambio yun empujón importantes con la ayuda de losnuevos sistemas de trabajo, como la informati-zación de la empresa.

Finalmente se llegó a un acuerdo conAntoni M. y este se hizo cargo, en 1972, deldespacho de Procurador de los Tribunales quehoy día sea probablemente uno de los másimportantes de toda España, que opera con elnombre “Anzizu, Barba, López”.

Josep Ignasi de Anzizu continuó, por elmomento, con quince empleados, la Adminis-tración de Fincas. Pero, al volver su hijo JosepMaria de Estados Unidos, le pide que le ayudea encontrar una solución: o bien liquidar laempresa pagando a los empleados, o bien lle-gar a un acuerdo con otro administrador obien traspasarla a él.

Para Josep Maria, esta última soluciónpodía suponer, a sus casi cuarenta años de edad,un cambio importante de orientación profesionalque no tenía demasiada lógica, pero le pide untiempo para recoger información antes de darleuna opinión sobre lo que se podría hacer.

39

3 A E TA PA ( 1 9 4 0 - 1 9 7 5 )

sional. Y, sin buscarlo expresamente, ha reper-cutido a largo plazo en un incremento de larelación profesional y del negocio.»

LA DIMENSIÓN CÍVICA

Junto a su despacho y pese a lasmuchas horas de dedicación al mismo, ocupódiferentes cargos en instituciones barcelonesas,como el Fútbol Club Barcelona (del que fuetesorero en dos ocasiones), la Mutua de Propi-etarios, la Congregación Mariana, los AntiguosAlumnos de los Jesuitas de la calle Caspe, laJunta de Obras de la Parroquia de Betlem, etc.

En el ámbito profesional, fue vicede-cano del Colegio de Procuradores de Barcelonay desempeñó un papel destacado en asuntos ypleitos importantes, entre los más famosos, elde la “Barcelona Traction”, en los 50.

LA LLEGADA DE LA TERCERA GENERACIÓN

Al iniciarse la década de los 70 y conalgo más de sesenta años, Josep Ignasi deAnzizu se planteaba la sucesión en el despa-cho, dónde colaboraban menos de veinte per-sonas entre la parte destinada a Procuradoría yl’Administración de Fincas.

Su hijo mayor, Josep Maria, había traba-jado en el despacho durante sus estudios de

fessional. I, sense buscar-ho expressament,ha repercutit a llarg termini en un incrementde la relació professional i del negoci.»

LA DIMENSIÓ CÍVICA

Al costat del seu despatx i malgrat lesmoltes hores de dedicació a la feina, va ocupardiferents càrrecs en institucions barcelonines,com el Futbol Club Barcelona (del qual va ser tre-sorer en dues ocasions), la Mútua de Propietaris,la Congregació Mariana, els Antics Alumnes delsJesuïtes del carrer Casp, la Junta d’Obres de laParròquia de Betlem, etc.

En l’àmbit professional, va ser vicedegàdel Col·legi de Procuradors de Barcelona i vaexercir un paper destacat en assumptes i pletsimportants, entre els més famosos, el de la“Barcelona Traction”, els anys cinquanta.

L’ARRIBADA DE LA TERCERA GENERACIÓ

En iniciar-se els anys setanta i ambuna mica més de seixanta anys, Josep Ignaside Anzizu es plantejava la successió en eldespatx, on hi col·laboraven menys de vintpersones entre la part destinada a Procurado-ria i l’Administració de Finques.

El seu fill gran, Josep Maria, haviatreballat en el despatx durant els seus estudis

38

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

JOSEP MARIA DE ANZIZU FUREST I TERRY ROBERTS EL

DIA DEL SEU CASAMENT (12-XII-1970)

Page 21: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

41

3 A E TA PA ( 1 9 4 0 - 1 9 7 5 )

Las personas con quienes consultó lehicieron ver la excelente imagen que la Adminis-tración Anzizu tenía en Barcelona y su poten-cial de futuro. A la vez, era evidente que senecesitaba una “puesta a punto” en muchosaspectos, pero el equipo de colaboradores eraexcelente y tenía ilusión en la continuidad ylos clientes principales tenían un alto grado defidelidad y de confianza en la empresa.

Tras hablar y aceptar las condicionesdel traspaso, Josep Maria de Anzizu se hizocargo de la propiedad con la intención depoder compaginarla con sus ocupacionescomo consultor y profesor. Hacía falta, por lotanto, buscar un gerente joven que se hicieracargo del día a día y que modernizara losaspectos administrativos, y a la vez que abrieranuevas vías de negocio, especialmente en laadministración de comunidades de propietariosy las transacciones comerciales.

El Sr. Anzizu-padre tendría que continuar–y de hecho continuó durante casi diez años–como asesor del nuevo equipo directivo yresponsable de algunos temas concretos.

Les persones amb qui va consultar livan fer veure l’excel·lent imatge que l’Ad-ministració Anzizu tenia a Barcelona i el seupotencial de futur. A la vegada, era evidentque es necessitava una “posada a punt” enmolts aspectes, però l’equip de col·laboradorsera excel·lent i tenia il·lusió en la continuïtati els clients principals tenien un alt grau defidelitat i de confiança en l’empresa.

Després de parlar i acceptar les condi-cions del traspàs, Josep Maria de Anzizu esva fer càrrec de la propietat amb la intencióde poder compaginar-la amb les seves ocupa-cions com a consultor i professor. Calia, pertant, buscar un gerent jove que es fes càrrecdel dia a dia i que modernitzés els aspectesadministratius, i alhora que obrís noves viesde negoci, especialment en l’administració decomunitats de propietaris i les transaccionscomercials.

El Sr. Anzizu-pare hauria de continuar–i de fet va continuar durant gairebé deuanys– com a assessor del nou equip directiu iresponsable d’alguns temes concrets.

40

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

PORTAL DE LA FINCA DEL CARRER VALÈNCIA 241,

ADMINISTRADA PER FINCAS ANZIZU

EL PALAU MOIXÓ, ADMINISTRAT PER FINCAS ANZIZU, AL

CENTRE HISTÒRIC DE BARCELONA

EDIFICI DE PELAI 48,

SEU HISTÒRICA DE FINCAS ANZIZU

Page 22: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

1 9 7 52 0 0 2

QUARTA E TA PA

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

C UA R TA E TA PA

Page 23: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

direcció típic on el titular era el responsableúnic de prendre totes les decisions de gestió id’establir detalladament les tasques diàries decada empleat. Val a dir que, gràcies a l’extraor-dinària capacitat de treball del Sr. Anzizu-pare (com li dèiem), es feia molta feina i peraixò el despatx era conegut per la seva eficà-cia i bona administració. El repte professionalera construir sobre aquesta base una empresade gestió de serveis jurídics i d’operacionsimmobiliàries, on cada empleat tingués mésautonomia i capacitat d’iniciativa.

»En aquesta fase inicial era cabdal larelació meva –com a “nou gerent”– amb el Sr.Anzizu-pare: així m’ho havia comentat elJosep M. i jo mateix ho havia entès i acceptat.Amb la perspectiva dels anys crec que es vanfer avenços significatius en el pla general queens havíem establert.»

DUES ANÈCDOTES ENTRANYABLES

«Vull relatar dues anècdotes, que encerta manera il·lustren aspectes d’aquestprocés. Havíem acordat que el Sr. Anzizu-pare arribés al despatx cada dia a les 10 delmatí, quan tots començàvem a les 9. Llavorsseia “al darrere” de la sala general on hihavia el personal assegut treballant davantels seus escriptoris i signava documentspreparats en una de les taules. Un dia, jo vaig

típico, en el que el titular era el único responsablede tomar todas las decisiones de gestión y estable-cer detalladamente las tareas diarias de cadaempleado. Justo es decir que, gracias a la extraor-dinaria capacidad de trabajo del Sr. Anzizu-padre(así le llamábamos), se hacía mucho trabajo y porello el despacho era conocido por su eficacia ybuena administración. El reto profesional era cons-truir sobre esta base una empresa de gestión deservicios jurídicos y de operaciones inmobiliarias,en la que cada empleado tuviera más autonomía ycapacidad de iniciativa.

»En esta fase inicial del proceso era capi-tal mi relación –como “nuevo gerente”– con elSr. Anzizu-padre: así me lo había comentadoJosep M. y yo mismo lo había entendido yaceptado. Con la perspectiva de los años creoque se hicieron avances significativos en el plangeneral que habíamos establecido.»

DOS ANÉCDOTAS ENTRAÑABLES

«Quiero relatar dos anécdotas, que encierto modo ilustran aspectos de este proceso.Habíamos acordado que el Sr. Anzizu llegara aldespacho cada día a las 10 de la mañana,cuando los demás empezábamos a las 9.Entonces él se sentaba “detrás” de la sala gene-ral en la que estaba todo el personal trabajan-do ante sus escritorios y firmaba documentospreparados en una de las mesas. Un día pedí

45

4 A E TA PA ( 1 9 7 5 - 2 0 0 2 )

TERCERA GENERACIÓN:REJUVENECIMIENTO

1974: EL RELEVO GENERACIONAL

Las dificultades de la transición se expli-can porque los gerentes -Manuel Vallejo y Anto-nio Mallafré- formaron parte por poco tiempo dela renovada Fincas Anzizu. Pero se pusieron lasbases para un desarrollo a largo plazo que llegahasta hoy y se puso el énfasis en el nombre y laantigüedad de Fincas Anzizu como garantía debuen servicio y seriedad. Al mismo tiempo, lasactividades de administración de comunidades,de unidades independientes y de transaccionesinmobiliarias (alquiler y venta) se añadieron a lasde administración de propiedad vertical.

En paralelo se procedió a una selección yformación de gente joven, profesional, insistiendoen la buena organización, el control financiero yel trabajo en equipo. Y, por encima de todo, sehizo hincapié en la importancia de los principalesrasgos culturales o “valores” tradicionales de laempresa desde su fundación.

Estos factores y la ayuda –en ciertasépocas– de buenas condiciones del mercadohicieron posible el “rejuvenecimiento” de FincasAnzizu, que volvió a ser considerada como unade las más prestigiosas empresas del sector.

EL PRIMER GERENTE MANUEL VALLEJO (1975-1977)

«Me incorporé en enero de 1975. El despa-cho se caracterizaba por un sistema de dirección

TERCERA GENERACIÓ:REJOVENIMENT

1974: EL RELLEU GENERACIONAL

Les dificultats de la transició s’ex-pliquen perquè els gerents –Manuel Vallejo iAntonio Mallafré– van formar part poc tempsde la renovada Fincas Anzizu. Llavors es vanposar les bases per a un desenvolupament allarg termini que arriba fins avui i es va posarl’èmfasi en el nom i l’antiguitat de FincasAnzizu com a garantia de bon servei i serietat.Alhora, les activitats d’administració de comu-nitats, d’unitats independents i de transaccionsimmobiliàries (lloguer i venda) es van afegir ales d’administració de propietat vertical.

En paral·lel es va procedir a una selec-ció i formació de gent jove, professional,insistint en la bona organització, el controlfinancer i el treball en equip. I, per sobre detot, es va posar l’accent en la importància delsprincipals trets culturals o “valors” tradicionalsde l’empresa des de la seva fundació.

Aquests factors i l’ajut –en certes èpo-ques– d’unes bones condicions del mercat vanfer possible el “rejoveniment” de Fincas Anzizuque va tornar a ser considerada com una de lesmés prestigioses empreses del sector.

EL PRIMER GERENT MANUEL VALLEJO (1975-77)

«Em vaig incorporar el gener de 1975.El despatx es caracteritzava per un sistema de

44

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

PORTAL DE LA FINCA DEL CARRER GIRONA 113,

ADMINISTRADA PER FINCAS ANZIZU

DETALL DE LA FAÇANA DE LA FINCA DEL CARRER

GIRONA 113, ADMINISTRADA PER FINCAS ANZIZU

Page 24: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

47

4 A E TA PA ( 1 9 7 5 - 2 0 0 2 )

en voz alta a una secretaria que hicierauna gestión de un modo determinado. (Norecuerdo detalles, que son irrelevantes).Inmediatamente se oyó la voz del Sr. Anzizu“desde atrás”: “Sr. Vallejo, esto no se hace asísino que se hace de esta otra manera”. Todocasi normal, pero con una voz que todospudieron oír.

»Yo no me sentí molesto, pero penséque valía la pena comentarlo con él. Aquellamisma tarde cuando ya todos los empleadoshabían marchado, le expresé muy educada-mente: “Sr. Anzizu, si me permite, estamañana cuando me ha corregido en públicopienso que no ha estado de lo más acertadoen relación a lo que estamos intentando hacer.Quizás la próxima vez me lo comunica en pri-vado, y yo gustosamente tendré muy en cuen-ta su parecer”. Este intercambio fue amistoso yen nada conflictivo, y me respondió queempezaba a entender lo que yo le estabadiciendo. Semanas después Josep M. me dijo:“Manolo, creo que le vas cayendo bien a mipadre y estás ganándote su confianza. Me hadicho que le has hecho ver que quizás él teníaque empezar a hacer algunas cosas de otromodo. Y ciertamente nadie en el despacho leha dicho nada parecido durante los últimoscuarenta años...”

»Otra anécdota tiene que ver con elcambio de decoración que Josep M. decidióllevar a cabo, cuando se dio a conocer a los

clientes los cambios en la titularidad y ladirección. Se hizo una redecoración conser-vando el estilo de los muebles antiguos.

»En la sala general de las oficinas habíaun cuadro que presidía, cuyo tema era unaalegoría sobre el trabajo, pintado por DariusVilàs (1880-1950), cliente del fundador deldespacho que pagó unos servicios jurídicoscon este lienzo.

»En el momento de la redecoraciónJosep M. autorizó que el cuadro fuera cambia-do de lugar o vendido. Avisamos a la GaleríaMaragall y el señor Maragall, hijo del poeta ypadre del actual Presidente de la Generalitat,vino a estudiar el cuadro. Pocos días despuéshizo una oferta y se decidió venderlo por con-siderar el precio conveniente. Mientras, el Sr.Anzizu-padre no se opuso y permaneció “pasi-vamente no favorable”.

»A fin de año el despacho había gene-rado beneficios y Josep M. decidió un repartode beneficios en metálico para su padre y paramí, el nuevo gerente.

»Ya dentro del año siguiente, el Sr. Anzizu-padre me invitó a subir a su casa: “Sr. Vallejo, sigusta, suba por favor a mi casa que quieroenseñarle algo que pienso que tendrá curiosidadpor ver”. No me podía imaginar lo que me encon-tré: el cuadro de Darius Vilàs presidía uno de lossalones del domicilio particular del Sr. Anzizu-padre, quien, sonriente, me dijo: “No he osadoenmendarle la plana, pero como quiera que sea, el

demanar amb veu alta a una secretària quefes una gestió d’una manera determinada.(No en recordo els detalls, que són irrelle-vants). Immediatament es va sentir la veu delSr. Anzizu “des del darrere”: “Sr. Vallejo, aixòno es fa així sinó que es fa d’aquesta altramanera”. Tot gairebé normal, però amb unaveu que tothom va sentir.

»Jo no em vaig sentir molest, però vaigpensar que valia la pena comentar-ho ambell. Aquell vespre mateix quan ja tots elsempleats havien marxat, li vaig dir ben edu-cadament: “Sr. Anzizu, si em permet que lidigui, aquest matí quan en públic m’ha esmenatla plana em penso que no ha estat encertat enrelació al que estem intentant fer. Potser lapropera vegada m’ho fa saber en privat, i jode molt bon gust tindré en compte el seuparer”. Aquest intercanvi va ser ben amical igens conflictiu, i em va respondre quecomençava a entendre el que li deia. Set-manes després el Josep M. em deia: “Manolo,crec que li vas caient bé al meu pare i estàsguanyant-te la seva confiança. M’ha dit que lihas fet veure que potser ell havia decomençar a fer segons quines coses d’unamanera diferent. I certament ningú al despatxno li ha dit res de semblant durant els últimsquaranta anys...”

»Una altra anècdota té a veure amb elcanvi de decoració que el Josep M. va decidirfer, just quan es va fer públic als clients els

canvis en la titularitat i la direcció. Es va feruna redecoració tot conservant l’estil delsmobles antics.

»A la sala general de les oficines hihavia un gran quadre que presidia. El temaera una al·legoria sobre el treball, pintat perDarius Vilàs (1880-1950), un client del fun-dador del despatx que va pagar uns serveisjurídics amb aquella pintura.

»Al moment de la redecoració el JosepM. va autoritzar que el quadre fos canviat delloc o venut. Vam avisar la Galeria Maragall iel senyor Maragall, fill del poeta i pare del’actual President de la Generalitat, va venir aestudiar el quadre. Pocs dies després va feruna oferta i es va decidir vendre’l ja que elpreu es va considerar convenient. Men-trestant, el Sr. Anzizu-pare no s’hi va oposar iva romandre “passivament no favorable”.

»A final d’any el despatx havia generatbeneficis i el Josep M. va decidir un reparti-ment de beneficis en metàl·lic per al seu parei per a mi, el nou gerent.

»Entrat l’any següent, el Sr. Anzizu-pare em va convidar a casa seva: “Sr. Vallejo,si li plau, pugi que li voldria ensenyar unacosa que penso que tindrà curiositat deveure”. No em podia imaginar el que em vaigtrobar: el quadre del Darius Vilàs que presidiaun dels salons del domicili del Sr. Anzizu-pare,el qual, tot somrient, em va dir: “No he gosatesmenar-li la plana, però, sia com sia, el

46

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

CELEBRACIÓ A FINCAS ANZIZU

CERTIFICAT PER A FINCAS ANZIZU DE LA FÉDÉRATION

INTERNATIONALE DES PROFESSIONS IMMOBILIÈRES

LAS FUNCIONES DIRECTIVAS DE JOSEP M. DE ANZIZU FUREST

DESPATX DE SR. JOSEP M. DE ANZIZU FUREST

Page 25: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

49

4 A E TA PA ( 1 9 7 5 - 2 0 0 2 )

48

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

quadre torna a ser a Ca L’Anzizu, on el meupare volia que fos. Mercès a la seva bonagestió com a gerent i al repartiment de bene-ficis, he anat a Can Maragall i he pogutrecomprar el quadre… ” No va caldre llavors,ni crec que ara, cap comentari… (...)

»El Sr. Anzizu-pare em va honrar ambla seva amistat fins al seu traspàs. Durantgairebé vint anys el vaig anar a visitar un copcada dos anys, coincidint amb els meus viatgesa Barcelona. Jo li explicava les meves “aven-tures” humanes i professionals a Sud-amèrica ila Xina. Em rebia al saló de decoració xinesade casa seva, després de “fer la visita al quadrede Darius Vilàs”. La seva dona feia prepararuna safata amb cafè amb llet i unes pastes, totdient-me quan la serventa ho portava: “Vostè,Sr. Vallejo, és home de molta vida i necessita

cuadro vuelve a estar en casa Anzizu, dónde mipadre quería que estuviera. Gracias a su buenagestión como gerente y al reparto de beneficios, heido a la galería de arte de los Maragall y he podidorecomprar el cuadro… ” No precisó entonces, nicreo que ahora, ningún comentario... (...)

»El Sr. Anzizu-padre me honró con suamistad hasta su muerte. Durante casi veinteaños le fui a visitar una vez cada dos años,coincidiendo con mis viajes a Barcelona. Yo leexplicaba mis “aventuras” humanas y profesio-nales en Suramérica y China. Me recibía en elsalón de decoración china de su casa, en el 4-1de Pelai 48, tras “hacer la visita al cuadro deDarius Vilàs”. Su esposa hacía preparar una ban-deja con café con leche y unas pastas, y cuandola sirvienta lo traía aprovechaba la ocasión paradecirme: “Usted, Sr. Vallejo, es hombre de

mucha vida y necesita estar bien alimentado.”Entrañable. El Sr. Anzizu era un gran relatadorde historias: me explicaba anécdotas de unosabogados de Argentina. También historias delBarça, club en el que había sido tesorero en losaños de la posguerra. También me relató susgestiones con otro grupo de profesionales paracrear lo que años después fue ESADE. (...)

»Volviendo a las anécdotas, el caso es quefinalmente se enmendó la plana y el cuadro de DariusVilàs “goza de buena salud”: actualmente está colga-do en el domicilio de Antoni M. de Anzizu en SantIscle d’Empordà. Aquí podéis ver la fotografía digitalque su propietario me ha hecho llegar.

»Todo ello me conforta de mis “pecadi-llos” de juventud, y puedo repetir las palabrasque el Sr. Anzizu-padre me enseñó: “Estimadocolega y, sin embargo, amigo…» SHENYANG

(ANTIGUA MANCHURIA), CHINA - 29 FEBRERO 2004.

BODAS DE PLATINO (1904-1979)

La tradición de la empresa familiar envuel-ve todos los actos conmemorativos con una com-ponente biográfica ineludible. Por esto es emotivorepasar el brindis de Josep Ignasi de AnzizuBorrell el 22 de junio de 1979 para celebrar lasbodas de oro de su matrimonio y las bodas deplatino del despacho. En aquellos momentos ladirección operativa de la empresa estaba a cargodel Administrador de Fincas Sr. Antonio Mallafré.

estar ben alimentat.” Entranyable. El Sr. Anzizuera un gran relatador d’històries: m’explicavaanècdotes d’uns advocats coneguts seus del’Argentina. També històries del Barça, on ellhavia estat tresorer durant els anys de lapostguerra. També em va relatar les gestionsamb un altre grup de professionals per crear elque anys després va ser ESADE. (...)

»Tornant a les anècdotes, el cas és quefinalment la plana es va esmenar i el quadre deDarius Vilàs “goza de buena salud”: actual-ment està penjat al domicili d’Antoni M. Anzi-zu a Sant Iscle d’Empordà. Vegeu la fotografiadigital que el seu propietari m’ha fet arribar.

»Tot això em conforta dels meuspecadillos de joventut, i puc repetir la dita queel Sr. Anzizu-pare em va ensenyar: “Estimadocolega y, sin embargo, amigo…» SHENYANG

(ANTIGA MANXÚRIA), XINA - 29 FEBRER 2004

NOCES DE PLATÍ (1904-1979)

La tradició de l’empresa familiar embolcallatots els actes commemoratius amb una componentbiogràfica ineludible. Per això és emotiu repassar elbrindis de Josep Ignasi de Anzizu i Borrell el 22 dejuny de 1979 per celebrar les noces d’or del seumatrimoni i les noces de platí del despatx. Enaquells moments la direcció operativa de l’empresaestava a càrrec de l’Administrador de Finques Sr.AntonioMallafré.

PINTURA DE DARIUS VILÀS

JOSEP IGNASI DE ANZIZU I EL BARÇA

Page 26: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

1982: TRASLLAT A GRAN VIA 631

La bona marxa de l’empresa i lacorresponent manca d’espai a Pelai 48, vaobligar el 1982 al trasllat a Gran Via de lesCorts Catalanes 631, un immoble de la famíliaBarba que Fincas Anzizu administrava desdels anys vint.

Al despatx, a final dels anys 90, hi tre-ballaven gairebé trenta persones de les qualsgairebé la meitat tenien titulació universitàriao similar i eren responsables de la cartera dedeterminats clients. Quatre d’aquests profes-sionals tenien una participació en les accionsde la societat limitada que s’havia creat i tot elpersonal rebia anualment una part del beneficiabans d’impostos obtingut per l’empresa.

ELS 90 ANYS DE FINCAS ANZIZU (1904-1994)

L’acta núm. 5 llegida durant el “dinarde beneficis” de 1994 (redactada pel Departa-ment d’Obres), deixa constància lúdica dels90 anys de l’empresa i del seu esperit:

«Avui, 4 de març de 1994... té un cairemés intens ja que coincideix amb el 90è aniver-sari de la fundació. No abunden els despatxosque poden celebrar quasi un segle d’existència.Per això, una fita com aquesta, que ens ompled’orgull, cal que sigui celebrada. (...)

»L’avi Anzizu va començar la seva tasca

TRASLADO A GRAN VIA 631

La buena marcha de la empresa, y lacorrespondiente falta de espacio en Pelai 48,obligó en 1982 al traslado a Gran Vía de lesCorts Catalanes 631, un inmueble de la familiaBarba que Fincas Anzizu administraba desdelos años veinte.

En el despacho, a fines de los 90, traba-jaban casi treinta personas, de las cuales casi lamitad tenían titulación universitaria o similar yeran responsables de la cartera de determinadosclientes. Cuatro de estos profesionales teníanuna participación en las acciones de la sociedadlimitada que se había creado y todo el personalrecibía anualmente una parte del beneficioantes de impuestos obtenido por la empresa.

LOS 90 AÑOS DE FINCAS ANZIZU (1904-1994)

Una acta –la nº 5– leída durante la “cenade beneficios” de 1994 (redactada por el Depar-tamento de Obras), deja constancia lúdica de los90 años de la empresa y de su espíritu:

«Hoy, 4 de marzo de 1994... tiene uncariz más intenso puesto que coincide con el 90aniversario de su fundación. No abundan losdespachos que puedan celebrar casi un siglo deexistencia. Por ello, hay que celebrar un hitocomo este, que nos llena de orgullo. (...)

»El abuelo Anzizu empezó su tarea con

51

4 A E TA PA ( 1 9 7 5 - 2 0 0 2 )

50

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

BRINDIS DE JOSEP IGNASI DE ANZIZU I BORRELL A LES

NOCES DE PLATÍ

GERMANS ANZIZU JUNT A L’ADVOCAT SR. A. GUERRA,1987

DISSENY DE FINCAS ANZIZU CREAT PER MARTA MECA,

DE BIT COMUNICACIÓ

Page 27: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

53

4 A E TA PA ( 1 9 7 5 - 2 0 0 2 )

un solo colaborador; al integrarse al despacho suhijo, el querido Sr. Josep Ignasi, ya eran dieciséisy, ahora, bajo la dirección de su nieto, llamadoJosep M. como el fundador, ya somos 30 loscolaboradores, número que, para un despachode esta profesión, es bastante importante.

»Pese a las nubes de telaraña que oscurecen elmercado y que han obligado a hacer “apuntalamien-tos” a diestro y siniestro, el Departamento de Obras,que ha colaborado en la “construcción” de este“encuentro” junto con los demás compañeros hace-mos votos por un futuro sólido de Fincas Anzizu...»

HACIA UNA ORGANIZACIÓN “EFICIENTE”

Probablemente una de las peculiaridades deFincas Anzizu durante el periodo 1975-2002 fue sudescentralización organizativa, aspecto poco corrien-te en pequeñas empresas de servicios. Josep M. deAnzizu no dejó nunca de lado sus actividades profe-sionales como consultor en temas de organización ycomo profesor en escuelas de administración, tantoespañolas como extranjeras. Y, a la vez, intentóponer en práctica, en su propia empresa, sus teoríassobre las ventajas de aprovechar el capital humanode las organizaciones para hacerlas social y eco-nómicamente más eficientes. Josep M. de Anzizusiempre llevó directamente la coordinación de unexcelente equipo de profesionales que aceptaban losvalores culturales de la empresa y que, de hecho,fueron los responsables ante los clientes.

amb un sol col·laborador; en integrar-se aldespatx el seu fill, el benvolgut Sr. Josep Ignasi,ja n’eren setze i, ara, sota la direcció del nét,anomenat Josep M. com el fundador, ja en som30 els col·laboradors, nombre que, per a undespatx d’aquesta professió, és força important.

»Malgrat els núvols que enteranyinen totel mercat i que han obligat a fer “estintolaments”a tort i a dret, el Departament d’Obres, que té lasatisfacció d’haver col·laborat a la “construcció”d’aquesta trobada junt amb els altres companysfem vots per un futur sòlid de Fincas Anzizu...»

VERS UNA ORGANITZACIÓ “EFICIENT”

Probablement una de les peculiaritats deFincas Anzizu durant el període 1975-2002 va ser ladescentralització organitzativa, aspecte poc correnten petites empreses de serveis. Josep M. de Anzizuno va deixar mai de costat les seves activitats pro-fessionals com a consultor en temes d’organitzaciói com a professor en escoles d’administració d’em-preses tant aquí com a l’estranger. I alhora vaintentar posar en pràctica, en l’empresa pròpia, lesseves teories sobre els avantatges d’aprofitar el capi-tal humà de les organitzacions i fer-les socialment ieconòmicament més eficients. Josep M. de Anzizusempre va portar directament la coordinació d’unexcel·lent equip de professionals que acceptavenels valors culturals de l’empresa i que, de fet, vanser els responsables davant els clients.

Es pot afirmar que, en el moment d’iniciar-se l’etapa actual, l’empresa gaudia d’una bona salutsocial i econòmic, i disposava d’una estructurahumana sòlida de cara al seu futur. En l’entornacadèmic se la considerava un cas exemplar degestió “humanística” i a la vegada “eficaç” i va serobjecte de diversos articles i casos empresarials.

1989: CENTER FOR ORGANISATIONAL STUDIES

A partir de 1989, una part del beneficianual de l’empresa es destinava al finança-ment del Center for Organisational Studies,entitat creada per Josep M. de Anzizu junta-ment amb altres professionals de diferentspaïsos, que té per objecte l’intercanvi d’ideesi experiències sobre com aconseguir organit-zacions –empresarials o sense ànim de lucre–més eficaces des del punt de vista humà,econòmic i social. Aquest centre està gestio-nat des de l’any 2002 per EADA (Escola d’Ad-ministració d’Empreses) amb l’ajut de diver-ses empreses i fundacions, entre elles la Fun-dació Josep M. de Anzizu.

Una Fundació que també impulsa lesactivitats culturals del Castell de Castell-terçol, situat en una finca propietat de JosepM. de Anzizu i de la seva dona, TerryRoberts. Ella és qui s’ocupa de supervisar lesactivitats agrícoles i de turisme rural quetenen lloc en el castell i els seus voltants.

52

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

SEGONA I TERCERA GENERACIÓ DE FINCAS ANZIZU

CELEBRACIÓ DE 90 ANYS DE FINCAS ANZIZU

Se puede afirmar que, al iniciarse la etapaactual, la empresa disfrutaba de buena salud socialy económica, y disponía de una estructura humanasólida de cara a su futuro. En el entorno académi-co era considerada como un caso ejemplar degestión “humanística” y a la vez “eficaz” y fueobjeto de varios artículos y casos empresariales.

CENTER FOR ORGANISATIONAL STUDIES (1989)

A partir de 1989, una parte del benefi-cio anual se destinaba a la financiación delCenter for Organisational Studies, entidadcreada por Josep M. de Anzizu junto conotros profesionales de distintos países, quetiene por objeto el intercambio de ideas yexperiencias sobre cómo lograr organiza-ciones –empresariales o sin ánimo de lucro–más eficaces desde el punto de vistaeconómico y social. Este centro está gestio-nado desde 2002 por EADA (Escuela deAdministración de Empresas) con la ayuda devarias empresas y fundaciones, entre ellas laFundació Josep M. de Anzizu.

Una Fundación que también impulsalas actividades culturales del Castillo deCastellterçol, ubicado en una finca propiedadde Josep M. de Anzizu y de su esposa, TerryRoberts. Ella es quien se ocupa de supervisarlas actividades agrícolas y de turismo rural quetienen lugar en el Castillo y sus alrededores.

CASTELL DE CASTELLTERÇOL

PARTICIPANTS A LA TAULA RODONA DEL COS 2004

Page 28: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

2 0 0 22 0 0 4QUIN TA E TA PA

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

C I N Q U E N A E TA PA

Page 29: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

NEGOCIACIONS AMB GFF

Aquesta oportunitat es va presentar alfinal de l’any 2000, quan un representant del’empresa francesa GFF, pertanyent a ICADE, delgrup immobiliari de la “Caisse des Depôts etConsignations”, va entrar en contacte amb Fin-cas Anzizu. GFF, que es dedica a l’administraciói a la transacció, volia establir-se a Espanya i,inicialment, adquirir una administració de fin-ques de Barcelona amb la idea d’anar-se implan-tant posteriorment en altres capitals europees.

Les negociacions van incloure entre-vistes i reunions dels directius de l’una i l’altrafirma, tant a París com a Barcelona, que vanposar de manifest les moltes similituds a nivellprofessional i cultural existents, així com laidea que un acord entre les dues entitatspodria representar una sinergia important.

L’acord –pel qual GFF adquiria elnoranta per cent de Fincas Anzizu i el deu percent restant es mantenia en mans de l’anticpropietari– es va signar formalment a la mei-tat de 2002 amb efectes a partir del primer degener del mateix any. L’equip de l’empresacontinuava com abans i Josep Maria de Anzizupassava a col·laborar com a President del Con-sell d’Administració i assessor. Al mateixtemps, Alex Esteve –jove advocat amb diver-sos anys a l'empresa– es preparava perassumir-ne la direcció operativa sota la super-visió del Conseller-Delegat Sr. Jacques Bollet.

NEGOCIACIONES CON GFF

Esta oportunidad se presentó a fines delaño 2000, cuando un representante de laempresa francesa GFF, perteneciente a ICADE,del grupo inmobiliario de la Caisse des Depôts etConsignations, entró en contacto con FincasAnzizu. GFF, que se dedica a la administración ya la transacción, quería establecerse en España e,inicialmente, adquirir una administración de fin-cas de Barcelona con la idea de irse implantandoposteriormente en otras capitales europeas.

Las negociaciones incluyeron entrevistasy reuniones de los directivos de una y otra firma,tanto en París como en Barcelona, que pusieronde manifiesto las muchas similitudes a nivel pro-fesional y cultural existentes, así como la idea deque un acuerdo entre las dos entidades podríarepresentar una sinergia importante.

El acuerdo –por el que GFF adquiría elnoventa por ciento de Fincas Anzizu y el diezpor ciento restante se mantenía en manos delantiguo propietario– se firmó formalmente amitad de 2002 con efectos a partir del primerode enero del mismo año. El equipo de la empre-sa continuaba como antes y Josep Maria deAnzizu pasaba a colaborar como Presidente delConsejo de Administración y asesor. Al mismotiempo, Alex Esteve –joven abogado con variosaños en la empresa– se preparaba para asumir ladirección operativa de la misma bajo la super-visión del Consejero-Delegado Sr. Jacques Bollet.

57

5 A E TA PA ( 2 0 0 2 - 2 0 0 4 )

MIRANDO AL FUTURO

Desde los inicios de los años noventa,Josep M. de Anzizu hablaba a menudo consu padre Josep Ignasi sobre las posiblesalternativas para dar continuidad al negociofamiliar, puesto que él no tenía descenden-cia. Una de ellas era la posibilidad de for-mar parte de un grupo a nivel europeo –talcomo él mismo había aconsejado, comoasesor independiente, en otros sectoresempresariales–, una opción que no se debíadescartar.

Pensando a largo plazo y dada la li-beralización económica y financiera de laUnión Europea, esta podría ser una alterna-tiva válida para asegurar la continuidad,aunque en aquel entonces no se había pro-ducido ninguna experiencia similar, cuandomenos en el círculo de las empresas locales.

A lo largo de la década se produjeroncontactos –más o menos intensos– conalgunos grupos europeos e incluso unintento, junto con una empresa belga decaracterísticas parecidas a Fincas Anzizu, deiniciar una red de empresas independientesde tamaño medio que cubriera los princi-pales países europeos.

A nivel de los profesionales que eranaccionistas de la empresa, se estaba deacuerdo en considerar una propuesta exter-na si algún día se entraba en contacto conun grupo fuerte, serio y con valores cultura-les parecidos.

MIRANT AL FUTUR

Des dels inicis dels anys noranta,Josep M. de Anzizu parlava sovint amb elseu pare Josep Ignasi sobre les possiblesalternatives per tal de donar continuïtat alnegoci familiar, ja que ell no teniadescendència. Una d’aquestes era la possi-bilitat de formar part d’un grup a nivelleuropeu –tal com ell mateix havia aconsellat,com a assessor independent, en altres sec-tors empresarials–, una opció que nos’havia de descartar.

Pensant a llarg termini i donada la li-beralització econòmica i financera de la UnióEuropea, aquesta podria ser una alternativavàlida per assegurar la continuïtat, encaraque aleshores no s’havia produït cap expe-riència similar, si més no en el cercle de lesempreses locals.

Al llarg de la dècada es van produircontactes –més o menys intensos– ambalguns grups europeus i fins i tot un intent,juntament amb una empresa belga de carac-terístiques semblants a Fincas Anzizu, d’ini-ciar una xarxa d’empreses independents demitjana grandària que cobrís els principalspaïsos europeus.

A nivell dels professionals que erenaccionistes de l’empresa, s’estava d’acorda considerar una proposta externa sialgun dia s’entrava en contacte amb ungrup fort, seriós i amb valors culturalssemblants.

56

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

ENTREVISTA A LA VANGUARDIA

JACQUES BOLLET I JOSEP M. DE ANZIZU, A BARCELONA

MEETING POINT

Page 30: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

59

La transición hacia una empresa conuna base fuertemente implantada a largo delos años y, al mismo tiempo, con una aper-tura al tipo de servicios que exige elentorno local e internacional, es el reto queasumen los directivos de Fincas Anzizu en elmomento de redactarse estas líneas.

A corto y medio plazo se prevén accionesconcretas para adaptarse a los cambios quecomportará la reestructuración de las actividadesinmobiliarias de la Caîsse des Depôts alrededordel grupo ICADE de reciente constitución.

Pero en todo caso la realidad de unequipo eficaz y los valores del mismo integra-dos en un grupo de vocación europea son lamejor garantía de que, más allá de las circuns-tancias concretas de cada momento, se con-seguirá la continuidad y desarrollo de laempresa a lo largo de los próximos años.

La transició cap a una empresa ambuna base fortament implantada al llarg delsanys i, al mateix temps, amb una obertura altipus de serveis que exigeix l'entorn local iinternacional, és el repte que assumeixen elsdirectius de Fincas Anzizu en el moment deredactar-se aquestes línies.

A curt i mitjà termini es preveuenaccions concretes per adaptar-se als canvis quecomportarà la reestructuració de les activitatsimmobiliàries de la Caîsse des Depôts alvoltant del grup ICADE de recent constitució.

Però en tot cas la realitat d'un equipeficaç i els seus valors integrats en un grupde vocació europea són la millor garantiaque, més enllà de les circumstàncies con-cretes de cada moment, s'aconseguirà la con-tinuïtat i el desenvolupament de l'empresa alllarg dels propers anys.

58

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

SALA DE REUNIÓ I BLIBLIOTECA DE JOSEP M. DE

ANZIZU FUREST A FINCAS ANZIZU

CL IENTSI C O L . L A B O R A D O R S

C L IENTESY CO L A B O R A D O R E S

Se hace difícil realizar una selección objeti-va de los principales clientes y colaboradores deFincas Anzizu desde sus inicios hasta hoy. De todosmodos es preciso hacer una mención especial depersonas y entidades –y pedir excusas de antemanoa quienes merecerían ser mencionados y no lo seanpor olvido– como a continuación vamos a referir.

Con respecto a los clientes, es interesanteseñalar que tanto el despacho como después laempresa no tuvieron nunca una dependencia deun número reducido de clientes, antes al con-trario: son numerosos y pertenecen a diferentesclases sociales. Hay que destacar, sin embargo, alas familias Barba, Brugarolas, Fatjó, Vilaclara,Borrell-Vilaseca, Nubiola, Nadal-Anzizu, etc. Y,entre las entidades, de un modo especial Metro 3y sobre todo “la Caixa”. Fincas Anzizu fue una delas empresas escogidas por esta instituciónfinanciera para vender y posteriormente adminis-trar parte de su patrimonio inmobiliario a partirde los años ochenta y la entrada de inmuebles enla cartera de la empresa fue, en aquellos momen-tos, importante para consolidar su situación.

Con respecto a los colaboradores es dejusticia mencionar a los primeros de Josep M. deAnzizu y Morell –Calvo, Gispert y Vilaseca espe-cialmente–, las tres personas que conservaron ypreservaron la documentación y parte de laclientela durante la Guerra Civil –Mercè Corrons,Rosa Millet y Ramona Roure–, los principalesempleados de Josep Ignasi de Anzizu Borrell (los

Es fa difícil fer una selecció objectivadels principals clients i col.laboradors de Fin-cas Anzizu des dels seus inicis fins avui. Detotes maneres cal fer una menció especial depersones i entitats –i cal demanar excuses perendavant als qui mereixerien ser esmentats ino ho siguin per oblit– com tot seguit referim.

Pel que fa als clients, és interessantassenyalar que tant el despatx com desprésl’empresa no han tingut mai una dependènciad’un nombre petit de clients, sinó al contrari:són nombrosos i pertanyen a diferents classessocials. Cal destacar, però, les famílies Barba,Brugarolas, Fatjó, Vilaclara, Borrell-Vilaseca,Nubiola, Nadal-Anzizu, etc. I, entre les entitats,d’una manera especial Metro 3 i sobretot “laCaixa”. Fincas Anzizu va ser una de les empre-ses escollides per aquesta institució financeraper vendre i posteriorment administrar part delseu patrimoni immobiliari a partir dels anysvuitanta i l’entrada d’immobles en la cartera del’empresa va ser, en aquells moments, impor-tant per consolidar la seva situació.

Pel que fa als col·laboradors és de justí-cia mencionar els primers col.laboradors deJosep M. de Anzizu i Morell –Calvo, Gispert iVilaseca especialment–, les tres persones quevan conservar i preservar la documentació ipart de la clientela durant la Guerra Civil–Mercè Corrons, Rosa Millet i Ramona Roure–,els principals empleats de Josep Ignasi de Anzizu

Page 31: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

60

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

61

Borrell (els tres abans esmentats, MontserratAgustí i Dolors Pastor). En èpoques més recentss’ha de remarcar la important ajuda en diversosmoments i períodes de les germanes Montserrati Assumpció de Anzizu i Furest, així com latasca diària dels principals directius –EugèniaSanvicens, Miquel Corberó, Jean Strub, JoanaEsteve i Alex Esteve– i la continuïtat de les per-sones que han col.laborat més de vint-i-cincanys a l’empresa i que encara en formen part:Joaquima del Pino, Joan Portero, Mercè Vidal iRosa M. Mestres.

La direcció actual recau en Josep M. deAnzizu, Jacques Bollet –Conseller Delegat– iAlex Esteve –Director general adjunt– i Rosa M.Mestres com a secretària.

Integren el Departament de la Propie-tat Vertical Eugènia Sanvicens, Teresa Adrià,Núria Serrano, Mercè Vidal i Marta Yagüez.

Integren el Departament de la PropietatHoritzontal Miquel Corberó, Iolanda Budia,David Ribas, Núria Scatti, Maria Conesa, AnnaGázquez, M. José Montblanch, Jordi Roig iAlfred Villena.

Integren el Departament ComercialJoana Esteve, Àngel Blanch, Eulàlia Caballeroi Francesc Campillo.

I integren els Serveis Centrals JeanStrub, Sara Biel, Adela Campos, Pilar Coderch,Joaquima del Pino, Katy Espinoza, SòniaLlop, Anna Martí, Joan Portero, Jordi Rubio iPaquita Santacreu al front de la Gestoria.

tres antes mencionados, Montserrat Agustí yDolors Pastor). En épocas más recientes hay quedestacar la importante ayuda en varios momen-tos y periodos de las hermanas Montserrat yAsunción de Anzizu y Furest, así como la tareadiaria de los principales directivos –Eugènia San-vicens, Miquel Corberó, Jean Strub, Joana Estevey Alex Esteve– y la continuidad de las personasque han colaborado en la empresa más de vein-ticinco años y que todavía están en activo:Joaquima del Pino, Joan Portero, Mercè Vidal yRosa M. Mestres.

La dirección actual recae en Josep M.de Anzizu, Jacques Bollet –Consejero Delega-do– y Alex Esteve –Director general adjunto– yRosa M. Mestres como secretaria.

Integran el Departamento de la PropiedadVertical Eugènia Sanvicens, Teresa Adrià, NúriaSerrano, Mercè Vidal y Marta Yagüez.

Integran el Departamento de laPropiedad Horizontal Miquel Corberó, IolandaBudia, David Ribas, Núria Scatti, Maria Conesa,Anna Gázquez, M. José Montblanch, JordiRoig y Alfred Villena.

Integran el Departamento ComercialJoana Esteve, Àngel Blanch, Eulàlia Caballero yFrancesc Campillo.

E integran los Servicios Centrales JeanStrub, Sara Biel, Adela Campos, Pilar Coderch,Joaquima del Pino, Katy Espinoza, Sònia Llop,Anna Martí, Joan Portero, Jordi Rubio y Paqui-ta Santacreu al frente de la Gestoría.

Patriarca de los Anzizu: Juan José de Anzizu y de Yarza

(Hernani 1802- Barcelona 1865)

Esposa del patriaca: Mercè Girona i Agrafel (Tàrrega),

hermana de Manuel Girona i Agrafel (Tàrrega 1818-

Barcelona 1905)

1831 Juan José de Anzizu y de Yarza se casa con Mercè Girona i

Agrafel. Se trasladan a Barcelona: él llega a ser Decano de

la Facultad de Farmacia (1857-1865).

Sor Eulàlia de Anzizu (nombre eclesiástico de Mercè de

Anzizu i Vila, Barcelona 1868-1916), monja de

Pedralbes y famosa poetisa.

Joan de Anzizu i Girona (rendista) se casó con Ignàsia

Morell i Isern, padres de Josep Maria de Anzizu i Morell.

1880 Nace Josep M. de Anzizu i Morell, futuro fundador de

Fincas Anzizu

1903 Josep Maria de Anzizu i Morell finaliza la carrera de aboga-

do en la Universitat de Barcelona. Prácticas en el despacho

de Narcís Pla i Deniel, abogado de mucho prestigio.

1904 1 de enero: Inicio de las actividades del despacho de

Josep M. de Anzizu i Morell, como Procurador de los

Tribunales en el despacho de Pelai 48, principal

segunda, en una habitación de la casa de sus padres.

Diciembre: A fines de este año inicia la administración

de fincas y el mes de diciembre de 2004 es, pues, el

inicio de la actual Fincas Anzizu.

1907 3 de mayo: Josep M. de Anzizu i Morell se casa con

Serafina Borrell de Zulueta, con la cual tuvo un único

hijo, Josep Ignasi.

CRONOLOGIADE F I N C A S A N Z I Z U 1 9 0 4 - 2 0 0 4

Patriarca dels Anzizu: Juan José de Anzizu y de Yarza

(Hernani 1802- Barcelona 1865).

Esposa del patriaca: Mercè Girona i Agrafel (Tàrrega),

germana de Manuel Girona i Agrafel (Tàrrega 1818-

Barcelona 1905).

1831 Juan José de Anzizu y de Yarza es casa ambMercè

Girona i Agrafel. Es traslladen a Barcelona, on ell arriba

a ser Degà de la Facultat de Farmàcia (1857-1865).

Sor Eulàlia de Anzizu (nom eclesiàstic de Mercè de

Anzizu i Vila, Barcelona 1868-1916), monja de

Pedralbes i famosa poetessa.

Joan de Anzizu i Girona (rendista) es va casar amb Ignàsia

Morell i Isern, pares de JosepMaria de Anzizu i Morell.

1880 Neix Josep M. de Anzizu i Morell, futur fundador de

Fincas Anzizu.

1903 Josep Maria de Anzizu i Morell finalitza la carrera

d’advocat a la Universitat de Barcelona. Pràctiques al

despatx de Narcís Pla i Deniel, advocat de molt prestigi.

1904 1 de gener: Inici de les activitats del despatx de Josep

M. de Anzizu i Morell, com a Procurador dels

Tribunals al despatx a Pelai 48, principal segona, en

una habitació de la casa dels seus pares.

Desembre: A la fi d’aquest any inicia l’administració

de finques i el desembre de 2004 és, doncs, l’inici de

l’actual Fincas Anzizu.

1907 3 de maig: Josep M. de Anzizu i Morell es casa amb

Serafina Borrell de Zulueta, amb la qual va tenir un

únic fill, Josep Ignasi.

Page 32: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

62

F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

63

C R O N O L O G I A D E F I N C A S A N Z I Z U ( 1 9 0 4 - 2 0 0 4 )

1908 22 d’agost: Naixement de Josep Ignasi de Anzizu i

Borrell, fill del fundador i continuador de Fincas Anzizu.

Trasllat del despatx a Balmes 16, principal segona.

Primers dependents del despatx del fundador: Pura

Martínez, Josep Calvo i López, Lluís M. de Gibert i de

Camps i Francesc de P. Vilaseca R.

1912 Trasllat del despatx a Passeig de Gràcia 2,1-2.

1914 Desembre: Josep M. de Anzizu i Morell, en nom i

representació de Gaudí, demana la certificació de

l’acord de l’Ajuntament de Barcelona pel qual reconeix

el caràcter artístic de la Casa Milà o La Pedrera, signat

per l’alcalde Guillem de Boladeras i Romà.

1917-1918 Entren Ramona Roure, RosaMillet i Mercè Corrons.

1921 29 d’octubre. Fotografia d’Homenatge a Josep Maria

de Anzizu Morell de tot el seu equip de col·labo-

radors: Josep M. Calvo López, Salvador Bataller,

Mercè Corrons, Lluís Gómez, Ramona Roure, Blai

Garcia, Salvador Carcereny i una signatura il·legible.

1922 1 de setembre: Trasllat del despatx a Pelai 48, pral-2,

que durarà fins al 1982.

1924 El 15 de juliol, incorporació al despatx de Josep

Ignasi de Anzizu i Borrell, amb 15 anys, com a noi

dels encàrrecs amb un sou de 50 pessetes el mes.

1927 Josep Ignasi de Anzizu Borrell es llicencia en dret, a

19 anys.

1928 Josep Ignasi de Anzizu i Borrell es casa amb Àngels

Furest i Claramunt i tindran nou fills: Josep M. (1933),

Maria Àngels, Antoni, Ignasi, Enric, Laura, Mercè,

Montserrat i Assumpció.

1936 Col·lectivització del despatx.

1938 Mort de Josep Maria de Anzizu i Morell (1880-1938),

el 12 de novembre.

1939 Represa de les activitats: Josep Ignasi de Anzizu i Bor-

rell, casat i amb tres fills, procedeix a una exemplar

liquidació dels deutes derivats de la guerra, amb la

venda de patrimoni personal.

1942 Josep Ignasi de Anzizu i Borrell, vicedegà del Col·legi

de Procuradors de Barcelona.

1972 L’1 de gener, Antoni M. de Anzizu i Furest inicia

pel seu compte el despatx de procurador “Anzizu,

Barba, López”, i Fincas Anzizu deixa d’operar en

aquest àmbit.

1908 22 de agosto: Nacimiento de Josep Ignasi de Anzizu i

Borrell, hijo del fundador y continuador de Fincas Anzizu.

Traslado del despacho a Balmes 16, principal segunda.

Primeros dependientes del despacho del fundador: Pura

Martínez, Josep Calvo y López, Lluís M. de Gibert y de

Campos y Francesc de P. Vilaseca R.

1912 Traslado del despacho a Paseo de Gracia 2,1-2.

1914 Diciembre: Josep M. de Anzizu i Morell, en nombre y

representación de Gaudí, pide la certificación del acuerdo

del Ayuntamiento de Barcelona por el que se reconoce el

carácter artístico de la Casa Milà o La Pedrera, firmado

por el alcalde Guillem de Boladeras y Romà.

1917-1918 Entran Ramona Roure, Rosa Millet y Mercè Corrons.

1921 29 de octubre. Fotografía de Homenaje a Josep

Maria de Anzizu i Morell de todo su equipo de

colaboradores: Josep M. Calvo López, Salvador

Bataller, Mercè Corrons, Lluís Gómez, Ramona Roure,

Blai Garcia, Salvador Carcereny y una firma ilegible.

1922 1 de septiembre: Traslado del despacho a Pelai 48,

pral-2, que durará hasta 1982.

1924 El 15 de julio, incorporación al despacho de Josep

Ignasi de Anzizu y Borrell, con 15 años, como chico de

los recados con un sueldo de 50 pesetas al mes.

1927 Josep Ignasi de Anzizu i Borrell se licencia en

derecho con sólo 19 años.

1928 Josep Ignasi de Anzizu i Borrell se casa con Àngels

Furest i Claramunt y tendrán nueve hijos: Josep M.

(1933), Maria Àngels, Antoni, Ignasi, Enric, Laura,

Mercè, Montserrat y Assumpció.

1936 Colectivización del despacho.

1938 Muerte de Josep Maria de Anzizu i Morell

(1880-1938), el 12 de noviembre.

1939 Reanudación de las actividades: Josep Ignasi de Anzizu

i Borrell, casado y con tres hijos, procede a una

ejemplar liquidación de las deudas derivadas de la

guerra, con la venta de patrimonio personal.

1942 Josep Ignasi de Anzizu i Borrell, vicedecano del

Colegio de Procuradores de Barcelona.

1972 1 de enero: Antonio María de Anzizu y Furest inicia

por su cuenta el despacho de procurador

“Anzizu, Barba, López”, y Fincas Anzizu deja de

operar en este ámbito.

1974 Josep M. de Anzizu y Furest acepta el traspaso de la

titularidad de Fincas Anzizu, de manos de su padre

Josep Ignasi de Anzizu i Borrell, que seguirá

colaborando como consejero sin funciones de

dirección ejecutiva.

1975 Se incorpora Manuel Vallejo como gerente de Fincas

Anzizu, que pone en marcha una nueva organización

empresarial junto a los hermanos Anzizu, Josep M. y

Antoni M.

15 de octubre: Inicio de las Memòries de Josep Ignasi

de Anzizu i Borrell.

1977 Manuel Vallejo, gerente de Fincas Anzizu, deja la

empresa. Se incorpora Eugènia Sanvicens. Antonio

Mallafré, nuevo gerente de Fincas Anzizu

1979 Bodas de platino de Fincas Anzizu (1904-1979), que

se celebran el 22 de junio.

1982 Traslado a Gran Via de les Corts Catalanes 631.

1984 Antonio Mallafré deja la gerencia de Fincas Anzizu.

Josep M. de Anzizu dedica el despacho de la calle

Pelai a oficina d’API.

Antoni M. de Anzizu se traslada a la calle Còrsega en

agosto de 1984.

1989 Adquisición del Castillo de Sant Miquel de

Castellterçol, finca habitual de veraneo alquilada por

los Anzizu hasta que las dos hermanas propietarias lo

venden a Josep M. de Anzizu y Terry Roberts.

Creación del Center for Organisational Studies por

parte de la Fundació Josep M. de Anzizu y desde 2002

gestionada por un consorcio encabezado por EADA.

1990 Asunción de Anzizu Furest, la hermana pequeña,

pone despacho por su cuenta en la calle Balmes.

1994 90 Aniversario de Fincas Anzizu, celebrado el 4 de marzo.

1995 Fincas Anzizu se convierte en Sociedad Limitada.

1997 Muerte de Josep Ignasi de Anzizu i Borrell el 10 de

febrero, a los 88 años.

2002 GFF-Caisse de Depôts adquiere el 90% de Fincas Anzizu.

1974 Josep M. de Anzizu i Furest accepta el traspàs de la

titularitat de Fincas Anzizu, de mans del seu pare

Josep Ignasi de Anzizu i Borrell, que continuarà

col·laborant com a conseller sense funcions de

direcció executiva.

1975 S’incorpora Manuel Vallejo com a gerent de Fincas

Anzizu, que posa en marxa una nova organització

empresarial juntament amb els germans Anzizu,

Josep M. i Antoni M.

15 d’octubre: Inici de les Memòries de Josep Ignasi de

Anzizu i Borrell.

1977 Manuel Vallejo, gerent de Fincas Anzizu, deixa

l’empresa. S’incorpora Eugènia Sanvicens. Antonio

Mallafré, nou gerent de Fincas Anzizu

1979 Noces de platí de Fincas Anzizu (1904-1979), que se

celebren el 22 de juny.

1982 Trasllat a Gran Via de les Corts Catalanes 631.

1984 AntonioMallafré deixa la gerència de Fincas Anzizu.

Josep M. de Anzizu dedica el despatx del carrer Pelai

a oficina d’API.

Antoni M. de Anzizu es trasllada al carrer Còrsega el

mes d’agost de 1984.

1989 Adquisició del Castell de Sant Miquel de Castellterçol,

finca habitual d’estiueig llogada pels Anzizu fins que

les dues germanes propietàries fan la venda a Josep

M. de Anzizu i Terry Roberts.

Creació del Center for Organisational Studies per part

de la Fundació Josep M. de Anzizu i des de 2002

gestionada per un consorci encapçalat per EADA.

1990 Assumpció de Anzizu Furest, la germana petita, posa

despatx pel seu compte al carrer Balmes.

1994 90èAniversari de FincasAnzizu, celebrat el 4 demarç.

1995 Fincas Anzizu es converteix en Societat Limitada.

1997 Mort de Josep Ignasi de Anzizu i Borrell el 10 de febrer,

a l’edat de 88 anys.

2002 GFF-Caisse de Depôts adquireix el 90% de Fincas Anzizu.

Page 33: ANYS FINCAS ANZIZU · coberta / cubierta obra original de ramon rogent, barcelona des de parÍs. (parÍs, octubre de 1953.) col. particular fincas anzizu. primera ediciÓ / primera

ESTE LIBRO SE TERMINÓ DEIMPRIMIR EL DÍA 14 DE OCTUBRE

DE 2004, CON MOTIVO DELCENTENARIO DE FINCAS ANZIZU

(1904-2004) EN GRÀFIQUESCIRERA DE CASTELLTERÇOL

(BARCELONA). LA EDICIÓNSE REALIZÓ AL CUIDADO

DE RAMON BALASCHY JORGE COLOMBO

BAJO LA DIRECCIÓNDE JOSEP M. DE

ANZIZU I FUREST

AQUEST LLIBRE S’HA ACABATD’IMPRIMIR EL DIA 14 D’OCTUBREDE 2004, AMB MOTIU DEL CEN-TENARI DE FINCAS ANZIZU(1904-2004) A GRÀFIQUESCIRERA DE CASTELLTERÇOL(BARCELONA). L’EDICIÓ HAESTAT FETA A CURADE RAMON BALASCHI JORGE COLOMBOSOTA LA DIRECCIÓDE JOSEP M. DEANZIZU I FUREST