21

Anything Goes -Cole Porter

Embed Size (px)

DESCRIPTION

COLE PORTER BIOGRAFIA CONTEXT EXTERIOR FITXA ARTÍSTICA RESUM ANYTHING GOES INFLUENCIA POSTERIOR ANÁLISIS CANÇO CRITICA PERSONAL BIBLIOGRAFIA

Citation preview

Page 1: Anything Goes -Cole Porter
Page 2: Anything Goes -Cole Porter
Page 3: Anything Goes -Cole Porter

Nascut el 9 de Juny de 1891 a Indiana. La seva mare, Kate Cole, era la filla del señor més ric d’Indiana. Ell va heredar el talent musical del seu pare, Samuel Porter, tenor i pianista.

Cole estava més unit a la mare. De petit llegia molts contes clàssics com “Alicia en el país de les meravelles” i el pare el feia fixar-

se molt amb el significat de cada oració de lectura.

A l’escola cantava al cor i participava en obres com “la blancaneu”. Va tenir una temporada en què desitjava treballar al circ. De ben petit va aprendre, gràcies a un amic d’un circ, que per a no cometre cap error i no caure fons (si et dediques a l’espectacle), no has de parar mai de practicar.

La seva mare, al venir de familia molt poderosa, no el va deixar practicar cap altre esport que no fós equitació, també el va apuntar a dança, a aprendre violí i piano des dels 6 anys (el qual havia de tocar després de cada dinar) i a estudiar en francés.

Una vegada, quan Cole tenia 8 anys, va pujar a un escenari inesperadament i es va posar a tocar el piano mentre es mostrava una pel·lícula al Wallace Theater.

La seva primera composició, la va escriure als 10 anys, “The Song of the Birds” (1901), i la va dedicar a la seva mare. Aquell any anava a l’escola religiosa, només de nois, de Worcester.

El seu amic Tommy i ell, van viure una experiència que el va ajudar a descubrir a anar formant el seu estil i ritme al piano: pujar al vaixell Peerless i començar a tocar el piano sense el permís del Capità.

Aquest esdeveniment va fer que Cole, tot i sent tan petit, fós una atracció per altres vaixells (on hi tocava varietat d’estils musicals) i es convertís en un nen molt desitjat per les noies. Es va convertir en showman de vaixells, tornava a les 2 de la nit a casa. Era un gran pianista pero mal

cantant, fet que oblidava el públic gràcies a l’ambient que aconseguia crear.

Page 4: Anything Goes -Cole Porter

La seva mare, quan tenia 14 anys, va pensar de portar-lo a la fama com a nen pròdig, però per a això va fer falsificar el passaport per reduir-li 2 anys. El 1906, quan el jove ja va a la facultat, l’ajuda a fer-se renom i va ser qui va dir-li que “has de trobar les tevés paraules amb el teu propi ritme”.

El 1908, amb 17 anys, actuarà a “The Rivals” (Shakespeare).

A la Universitat de Yale, escollirà la branca de literatura i arts.

En aquells anys va escriure 300 cançons, es va fer membre de diferents grups musicals, entre ells: “whiffenpoofs” i estava dins un grup de futbol.

Al seu últim any a Yale (1912-1913) van fer un viatge en vaixell per Nadal, on van anar per molts llocs, on Porter va fer diferents actuacions i va ser reconegut com a un gran comediant i pianista.

Poc després va deixar els estudis i es va posar a treballar a Broadway. El seu primer musical va ser un gran error i va viatjar a França el

1917 a viure una vida de luxes, drogues i bisexualisme.

El 1918 va coneixer a Linda Thomas i encara i siguent gay ell, s’hi va casar per mantindre l’estatus social.

El 1928 va escriure la seva primera cançó exitosa “Let’s do it, let’s fall in love” pel musical “Paris” i després el 1934 obrirà el seu èxit més gran “Anything goes”

El 1937, després de molts èxits, va tenir un accident amb un cavall, es va trencar ossos i va haver de ser operat. Va combinar el seu malestar amb l’alcohol.

Va continuar treballant fins el 1958 i el 1964 va morir.

Page 5: Anything Goes -Cole Porter

(Més endavant veurem els librettos i amb quin personatge de la obra es pot identificar)

Anything goes es proudeix amb la Gran Depressió a Amèrica. La gent havia patit un atur impresionant i pobresa. Violència i problemes psicològics.

L’economia va marcar la reducció de produccions i la qualitat en els espectacles: El teatre, de 1929-39 va reduir de 233 produccions a 89. Els espectacles de vaudeville, l’any 1925 eren de 1500 i l’any 1930 només eren 300.

L’any 1930 apareixen obres importants com: -Allison’s house (drama) , Elizabeth the Queen (tragedia poética), Green Groe The Lilacs (autobiografía), Ah Wilderness, Of Thee I Sing,.

Hi havia gent com Rachel Crothers lluitant perque els actors tinguessin una assistència mèdica i menjars gratuits. Molts actors de teatre van marxar de Broadway a Hollywood, pero allà es van trobar que no tenien una cosa que a Broadway sí: la llibertat de creativitat, ja que a Hollywood hi havia moltíssimes restriccions.

El que passava per altra banda, és que hi havia molta gent talentosa Africanoamericana, de qui els productors van creure que podien aprofitar-se, contractant-los a menor salari. Aquests van fer obres com: “Brown Buddies”, “Rhapsody in Black”. Fóra la feina d’artista, els negres treballaven majoritàriament de criats, majordoms. A més, dir que en aquella época

es va fer molt important el jazz.

Anteriorment, al 1920’s hi havia musicals on la historia tenia una petita relació amb les cançons. El 1925 comencen a abundar els shows exòtics de nit a NYC i com a balls més populars el Tango i Charleston.El 1927, Jerome Kern i Oscar Hammerstein van fer amb Showboat un progres, afegint problemas racials, alcohol, el qual havien prohibit.

Page 6: Anything Goes -Cole Porter

Als 1930 es dóna la benvinguda, ja que la política d’aquell moment ho va permetre, a la incorporació de tòpics polítics i sátira política i social. Exemples: Strike Up the Band (sobre la guerra entre U.S i Switzerland pels preus del xocolata), Of thee I sing (sobre les eleccions presidencials americanes)

L’espectacle musical ajudava a la gent a despreocuparse per un moment dels problemes que hi havia, el caos, les lluites. Es feien espectacles alegres. Moltes trames dels musicals d’aquella época són considerats per alguns com a ridículs: expatriotes Americans, delinqüents, dones de casa…

Anant aprofundint més als anys 30 hi haurà menys espectacles independents i tant la música, el diàleg, l’estructura, elements d’escenografia, les coreografíes, vestuaris van més lligats amb la historia.

Vincton Freeley va ser el productor que va tenir la idea d’Anything Goes, En aquell momennt, ell vivía en un vaixell.

L’obra primer va ser anomenada “Crazy Week”, després “Hard to Get”.

Els llibretistes originals: Guy Bolton i P.G Wodehouse, però dues setmanes abans de l’estrena es va canviar de llibretistes a: director Howard Lindsay amb Russel Crouse.

Abans d’arribar a NY, es va presentar el muntatge a Boston.

Page 7: Anything Goes -Cole Porter

S’obre per primer cop a NY, al Alvin Theatre, el 21 de Novembre de 1934 (i durarà fins al septiembre de 1935). Com a actors principals: Ethel Merman, William Gaxton i Victor Moore. Va tenir 420 actuacions. Va resultar el 4rt musical més vist dels anys trenta i tenia 5 cançons de les que van marcar la carrera profesional de Porter. Va ser anomenada “la comèdia musical definitiva dels anys 30 ”

El dia 30 de septiembre de 1935, es van continuar les funcions al 46th Street Theatre.

A l’estrena hi havia noies molt maques, limousines, ple de fotògrafs. Al New York Times hi sortia la següent frase: “ Cole Porter ha escrit una composició brillant amb una lletra trapella”.

Un crític va dir que Anything Goes era un drama que s’havia portat a la sátira mitjançant riure’s dels errors de la societat.

Es va fer després, la primera producción al West End a Londres el 1935, en el Palace Theatre.

El 1954 es va realizar una versió del musical per a televisió, protagonitzada per Ethel Merman i Frank Sinatra (que en comptes de dir-se Billy Crocker es va dir Harry Dane). La trama es va modificar i només es van utilizar 5 temes originals de Porter.

Hi ha a més, dues adaptacions cinematogràfiques del musical:

-1936 creada per Paramount pictures i dirigida per Lewis Milestone, protagonitzada per Ethel Merman i Bing Crosby. En aquesta no s’hi van poder incloure moltes cançons per la censura. Només hi eren: “Anything Goes”, “I Get a Kick Out of You”, “There’ll Always Be a Lady Fair” i “Your’re the Top”. Però rectificades.

-1956, dirigida per Robert Lewis, amb un nou guió escrit per Sidney Sheldon, que s’allunyava de la versió original. Aquí es van eliminar les cançons menys conegudes de Cole Porter

L’any 2002 al Vivian Beaumont Theatre de NY es va fer un concert del musical amb Patti LuPone, Linda Hart, Howard McGillin…

Produccions

1935 a Londres (West End) al Palace Theatre. Reno interpretada per Jeanne Aubert. (420 funcions)

Page 8: Anything Goes -Cole Porter

1962 NY (Off-Broadway), al Orpheum Theatre. Reno interpretada per Eileen Rodgers.

1987 NY (Broadway), al Vivian Beaumont Theatre. Reno interpretada per Patti LuPone. (828 funcions)

1989 a Londres (West End), al Prince Edward Theatre. Reno interpretada per Elaine Paige

2002 a Londres, al Olivier Theatre del Royal National Theatre. Reno interpretada per Sally Ann Triplett

2011 NY (Broadway) al Stephen Sondheim Theatre: Reno interpretada per Sutton Foster.

Libretos

1935 per P.G Wodehouse, adaptació pel públic britànic.

1987 per Timothy Crouse y John Weidman.

Anything goes satiritza la riqueza i el glamur, es va inspirar en personatges cèlebres com John Dillinger (que podría haver escapat amb un transatlantic). Les lletres de Porter fan referencia a Rockefellers, Bishop, Roosevelts)

He buscat informació sobre el que succeeix als personatges just abans de començar la història i teòricament: Tenim dos personatges inicials, Hope, una noia de familia rica i Billy, un estudiant a Wall Street. Es coneixen un estiu i van a donar una volta, acabant amb un petó. Quan es despedeixen, Hope no li ha deixat a Billy cap adreça ni telèfon per poder comunicar-se. Ell estarà buscant-la durant un temps i sempre tindrà aquella sensació de voler-la trobar.

Presentació de personatges: La història a l’obra, comença al vaixell Ocean Greyhound America. En aquest, és típic fer fotos als passatgers uns diez abans d’embarcar, per al diari. La protagonista principal dels diaris és Reno, que està amb les seves acompanyants vocals, totes molt maques. També, però amb

Page 9: Anything Goes -Cole Porter

menys interés, tindrem a Elisha (cap de Billy), Sir Evelyn (ric), Hope (promesa d’Evelyn), Bishop (un ministre).

Resum personal: Billy va a despedir-se de la seva amiga Reno al vaixell i també a portar-li el tiquet d’embarcament al seu cap. Sense voler es topa amb Hope, i ella es troba amb un compromís perque ha de presentar al seu promés. Billy no sap que fer, li ha dit que també embarcava, però ni té tiquet. De sobte apareix un policía que està buscant a un delinqüent, i Billy li diu que li mostrarà on és. Billy cubreix al delinqüent real, Moonface, culpant a un pobre home capellà. Aquest li agrairà l’ajuda i el compensarà amb una entrada al vaixell.

A Sir Evelyn no li senta molt bé anar amb vaixell i gràcies a això, Billy i Hope podrán estar una nit junts i parlar sobre aquella nit que van passar fa un temps.

El dia següent, apareix la policía buscant al “Públic Enemic nº1” Snake Eyes, creuen que és Billy. Ha d’amagar-se així que començarà a disfrassar-se, primer de mariner. Moonface presentarà a Sir Evelyn i a Reno i ella queda encantada. I com li agrada, pacten Moonface, Reno i Billy que ella aconsegueixi a Evelyn i ell a Hope.

Per a que Billy i Hope puguin estar junts i per propi interés, Reno anirà a seduir a Evelyn. Ella sent algo que no ha sentit mai amb res que li hagi passat. (Aquí canta la cançó de la que he fet l’estudi “I get a kick out of You”).

De sobte apareix Evelyn on estan Hope i Billy. Billy canvia de disfraç per un de dona. En aquell moment la mare de Hope delata a Billy a la policía.

Moonface tornarà a ajudar a Billy, li donarà una disfressa de capità i entretindrà a la policía, però acabaran trobant al noi. Continuen pensant que Billy és Snake Eyes i en comptes de portar-lo a la presó, el tractaran com a celebritat.

Hope sent un gran disgust perque Billy l’ha estat mentint, i això farà que Billy comfessi que era un impostor i acabi entre reixes, juntament amb dos estafadors xinesos. Sir Evelyn i Reno continúen coneixent-se. Però ell li dirà a Reno que s’ha de casar amb Hope, encara que no ho desitja.

La mare de Hope tenia preparada la boda, Billy creu que ha d’aturar-la, ja que els dos s’estimen. Reno i Billy entorpeixen la boda vestits de xinesos. Reno i Billy acaben junts i Reno i Sir Evelyn també.

Page 10: Anything Goes -Cole Porter

Cole Porter ha aportat les notes musicals que trenquen paraules i la simplicitat col·loquial a les lletres. També, la seqüència rítmica AABA.

Les seves cançons, i centrant-nos més amb les d’”Anything Goes” han estat incloses en diferents espectacles o projectes futurs. Uns exemples:

John Barrowman, Bennet, Chris Connor, Ella Fitzgerald, Sutton Foster, Glee, Frank Sinatra van cantar cançons del musical o van grabar discos referents a Cole Porter.

Fins i tot ha estat present en un video del joc Fallout 3 o a Indiana Jones and the Temple of Doom, o altres pel·lícules com Midnight in Paris, Sleuth, What’s Up, Doc? o Evil Under the Sun. I sèries i shows com The Dick Van Dyke Show, Married…with Children,

Se n’han fet paròdies com “Anything Went”.

Avui en dia, molts cantants de pop i rock utilitzen les seves lletres, com també ha inspirat a molts compositors. S’han agafat les seves expresions amoroses, de tristesa o d’humor, que han servit per a interpretacions o per a ajudar a crear noves sensacions a cançons actuals.

Com a curiositat, si volguessim escriure una cançó. Cole Porter componía de la següent manera: primer pensava una idea per la cançó, després la resumía amb el títol, després creava la melodía i posteriorment la lletra, fixant-se especialmente amb els finals.

Hope Harcourt: noia rica heredera, d’edat entre els 21 i 26 anys. Amb veu soprano, canta les següents cançons: It’s delovely, Anything Goes i All through the night. És dolça i ingènua, sap utilizar la moral i el deure. Està enamorada de Billy però per satisfer els desitjos de la seva mare, s’ha de casar amb Evelyn. Personalment crec que a mesura que passa la història, el personatge es centra en “trobar” a Billy.

Page 11: Anything Goes -Cole Porter

Billy Crocker: noi d’entre 26-31 anys. Amb veu de tenor, canta les següents cançons: You’re the Top, Easy tol ove, It’s delovely, All through the Night. Està enamorat de Hope però fa bestieses per aconseguir-la, és un idealista que no té por a viure situacions compromeses. Manager d’Elisha. Té un encant verbal i físic amb un toc de comicitat. Personalment crec que comença mostrant una

xuleria i poc a poc la va perdent perque es centra més en l’amor.

Moonface Martin: “Enemic públic nº13”, señor d’entre 30-60 anys. Amb veu de tenor, canta les següents cançons: Friendship i Be like a Bluebird. Personalment crec que Moonface, és un gran estratega, sap com jugar amb la gent per aconseguir el que vol. I sempre va jugant amb el tema del número de la persona més buscada, ell vol ser el més buscat. Té una part bona, És un gangster adorable, al llarg de la història, mostra l’ajuda que presta a Billy. Comença amagant-se i acaba fent que tothom el vegi sense saber qui és, es converteix en un element de confiança.

Sir Evelyn: señor aristócrata d’entre 30-45 anys. Amb veu de baríton, canta les següents cançons: The Gypsy in Me. És el promés de Hope, una persona seria, de bon carácter, energética, i li encanta la vida Americana, ho podem observar quan pren el té o simplement fixant-nos amb el seu accent exagerat.

Mrs. Evangeline Harcourt: señora de més de 40 anys. Mare de Hope, preocupada pels diners i l’estatus social, obliga a Hope a casar-se amb Evelyn, perque les coses no li van tan bé com abans i vol que la filla ho arregli. Sembla una persona d’idees molt radicals. La típica que no hi és però sembla que ho vegi tot.

I el personatge que jo he escollit que voldria interpretar és:

Reno Sweeny: noia d’entre 30-50 anys. Amb veu de mezzo, canta les següents cançons: I get a Kick Out of You, You’re the top, Friendship, Anything goes i Blow Gabriel Blow. És una exevangelista i actual cantant sexy d’una discoteca. És una persona comfiada, intel·ligent, divertida, filosófica, i cómoda físicament amb ella mateixa. És una noia que ho te tot menys l’amor, és molt segura pero aquesta faceta la comfón i inseperadament, en un vaixell, es troba que inesperadament ho troba.

El personatge està basat en dues señores reals dels anys 1920-1930. Aimee Semple McPherson i Texas Guiene.

Texas era propietaria de 300 clubs de NYC, coneixia a tothom (polítics, gàngsters, gent famosa…). Havia estat detinguda per vendre alcohol en época de prohibició i per escàndols en balls d’empleades seves als seus clubs. La part més rebel, està basada en Texas.

Page 12: Anything Goes -Cole Porter

La part més religiosa està basada en Aimee. Era una noia que voltava pel món difonent la paraula de Déu, fent actes de fe, i se’n publicaven les seves històries. Va ser una de les primeres dones evangelistes i una de les primeres en poder utilizar la radio per a propòsits religiosos. No feia els típics sermons, distreia al públic i el captava de diferent manera.

Reno és forta, sexy i és molt independent (en el títol de l’obra podem veure la seva ironia a la vida, “anything goes”, tot s’hi val), i intenta imposar als homes. Pero els homes són els que realment tiren d’ella.

Segons Sutton Foster, una bona manera d’agafar aquest personatge és centrar-se amb les relacions que té amb cada personatge i la seva cerca de l’amor.

Jo crec que seria realment interessant d’interpretar, principalment perque és el meu contrari en molts aspectes però podría trobar-me agust interpretant-la perque em faria treure coses que no tinc.

El que tindriem en comú per exemple i el que m’agrada d’ella és que mai perd la part d’estrella, no perd la seva manera de ser o veure les coses i les defén. És una persona que accepta i sap afrontar bé qualsevol situación desconeguda (en el seu cas, l’amor), i si té una oportunitat a la vida l’aprofita.

Amb quin d’ells es podría identificar Cole Porter?

Crec que té un punt d’alguns personatgesp: De Hope, la seva procedencia de familia rica i en satisfer a la seva mare estudiant el que ella volia. De Billy Crocker: l’encant verbal.

Pero sobretot, de Reno, ja que té molts aspectes: l’amor pel Billy que mai aconseguirà (en el seu cas, els homes). La persona dura, intel·ligent i comfiada amb tot el que fa i amb un fons que amaga ple d’amor. El punt rebel que té i la capacitat d’entretendre a la gent amb els espectacles. Una persona descarada pero amb classe.

Porter va afirmar que la seva cançó preferida era “I Get a Kick out of You” cantada per Ethel Merman, de la qual s’havia enamorat i va ser l’únic cop en que Cole Porter es va fixar en la veu d’algú per adaptar la cançó a ella. Ethel tenia una veu potent .

La cançó, la va escriure mentre navegava pel Rhine, normalment composava fora de Broadway. Era curiós perque ell no sabia definir el seu

Page 13: Anything Goes -Cole Porter

estil, en canvi si va dir que Irvin Berling era la simplicitat i Jerome Kern, el sentiment.

Cole Porter no segueix cap estil concret, ell en crea un. En aquesta cançó, que apareix en com a setena dins el primer acte, podem observar característiques de l’autor:

- La melodía sinuosa amb una lletra ingeniosa, basada en l’amistat o misteris de la naturalesa humana.

- L’entreteniment del públic mitjançant contrastos o símils dins la lletra que escribia.

- Sap tractar temes polítics i socials satiritzats amb molta atenció, temes taboos de l’època (cocaína…)

- L’acompanyament musical (piano en aquest cas i orquestra), ja que ell era conegut per ser ingeniós, per utilizar ritmes banals, típics i d’altres exòtics de l’Àfrica. En aquella época es portava molt el jazz i es ballava swing.

- Les repeticions d’oracions acompanyades de repeticions musicals, encara que normalment les feia servir en el drama.

- Tracta un dels temes principals de les seves obres, l’amor.- Perfecta combinació de les paraules amb la música.- La ironia, el dir-ho tot no dient res.- El títol, sempre inclòs a la lletra de la cançó.- L’ús de molts monosíl·labs a la cançó.- Intenta no utilitzar molts adjectius.- Cada frase acaba amb la mateixa paraula o ritme. Demostra el seu

punt de poeta.

Com bé sabem, Cole va patir una época amb l’alcohol i pel fet de ser gay que el fa coneixedor dels elements que ha afegit a la lletra.

Ell escribia les lletres amb neutralitat sexual. Però, si la miro desde el meu punt de vista i havent fet la lectura sobre la seva vida, aquesta lletra per a mi, mostra la seva seguretat sobre el terreny musical i la capacitat de creació de ritmes sofisticats però per altra banda, mostra la part més romántica de l’autor. Per què? Crec que, en tenir la inseguretat personal per haver tingut una vida amb tantes normes, sabia que l’alcohol no podia fer-li res que ell no volgués. Però sobre l’amor, com no el va arribar a coneixer amb profunditat, perque es va casar amb una senyora, tot i estimant als homes, sempre haurà tingut el dubte de què hauria passat si s’hagués llençat a la picina.

Page 14: Anything Goes -Cole Porter

És com dir: no em fan por les coses que ja conec, em fas por tu (amor)

Es podría dir que quan diu cada pronom personal I o Me, a la cançó, parla en primera persona. Cada paraula de la cançó provoca un efecte diferent, això demostra la seva gran sofisticació.

En aquesta cançó, Reno va vestida com les señores de l’època: amb pel curt, corsés apretats per afavorir la figura juvenil.

A la versió original, la cançó la canta Reno a Billy al principi de la primera escena, on expressa el seu amor per ell.

A versions com la de 1962, la canta Reno quan es dona compte de que li agrada Sir Evelyn.

La cançó va perfectament lligada amb la historia, tant la real del moment com la interpretada.

(A la partitura impresa, he posat anotacions de com cantaría i com interpretaría cada part de la cançó, quines emocions hi ha)

(A la sinopsis he indicat en quin moment de la història la canta, a la versió que he pogut veure)

Part 1

My story is much too sad to be told, But practically ev'rything leaves me totally cold 

Mostra avorriment i ironia clàssica

Page 15: Anything Goes -Cole Porter

(En aquestes dues oracions, Porter preté que veiem que hi ha una història que ens amaga, que l’ha fastiguejat)

The only exception I know is the case When I'm out on a quiet spree Fighting vainly the old ennui And I suddenly turn and see 

Your fabulous face. 

(Podem observar l’ús de Porter d’antítesis, amb emocions positives i negatives)

Part 2

En aquesta part, Porter tracta uns quantes temes mitjançant la sátira però amb molta cura. Barreja l’amor ( sentiment conventional) amb conceptes dels quals el públic en té una concepció negativa o positiva: com l’avió,

cocaína o champagne.

I get no kick from champagne. Mere alcohol doesn't thrill me at all, 

So tell me why should it be true That I get a kick out of you? 

Some get a kick from cocaine. I'm sure that if I took even one sniff That would bore me terrific'ly too 

Yet I get a kick out of you. 

I get a kick ev'rytime I see You standing there before me. 

I get a kick though it's clear to me You obviously don't adore me. 

I get no kick in a plane, Flying too high with some guy in the sky 

Is my idea of nothing to do, Yet I get a kick out of you.

Simbolitza la beguda de l’aristocràcia i de la salut. Tot

i se bo, es va prohibir i mitjançant la cançó busca demostrar altre cop la seva

part bona.

Figuren els herois de la guerra, que normalment

feien la seva tornada triomfal amb avió

Quan diu “too sad to be told” a la primera frase, fa referencia a que en tot lo bo, hi ha algo dolent, que

per desgracia forma part de la historia. (Dualitat).

Cocaine en canvi, només té simbología dolenta. Quan es canta “terrificly” es fa com si s’estigués sota els efectes

de la cocaina

A més hi podem observar una gran complexitat en el

ritme.

El que fa Porter és marcar ritme amb la repetició de

sons:

Podem observar, marcades en la cançó, repetició d’If i

En aquestes dues oracions, podem observar un canvi que Porter realitza per

desconcertar:

La 1ª té pujada lineal ascendent de notes i vé

acompanyada de la idea de la lletra.

La 2ª, també acompanyada del sentit de la lletra,

esperes que baixi progressivament però no, va

Page 16: Anything Goes -Cole Porter

Personalment crec que l’estil creat per Porter seguirà vigent durant molts més anys, ja que la seva música és molt aplicable a qualsevol show i a més, és fàcil de versionar.

La seva música harmonitza amb la història. A cada moment es requereix una sensació que es transmet a través de la lletra, senzilla d’entendre i la melodía que l’acompanya, donant la comicitat, tristor o felicitat requerida. Un exemple seria el toc irònic que dona la canço “Be like a blue bird”, cantada per Moonface, a una situació que en la realitat es consideraría seriosa (quan Billy és a la presó).

Anything Goes, té molts elements interessants. Sota el meu punt de vista, hi ha una bona dinámica de personatges (no surten tota l’estona els mateixos, , cadascún d’ells té el seu moment de lluir-se durant el musical i a més no es centren només en la història d’un d’ells, sino que cadascú te la seva i poc a poc es va convertint en una sola). El vestuari també és molt acertat, ja que cada personatge té la seva personalitat transmesa en part per la roba, per exemple: Moonface, misterios, amb el seu barret i tratge negre; la mare de Hope, amb roba d’alta societat; Hope amb roba de joveneta; Billy arreglat amb tratge; i Reno depenent de la situació, però sempre elegant encara que vagi més simple).

Els personatges que he trobat més interessants són Reno, Moonface i Sir Evelyn. Sir Evelyn perque és el personatge amb qui més m’he rigut, ja que és un noi que viu de la exageració de personalitat. Per altra banda, Moonface perque vol aparentar ser dolent (en el seu cas, un gran enemic públic) i en canvi, cada vegada que surt a escenari el veus més bo, tot i els seus punts de lladre o mentider.

De les històries del musical, la meva preferida és el romanç Reno i Sir Evelyn, i si hagués de triar una escena, agafaria quan Reno va a seduir a Sir Evelyn i comença a dir-li: “Home, dona, tu ets un home… I jo una dona…”, la vestimenta de Sir Evelyn en aquell moment acompanya i afavoreix el riure.

Aquest musical no conté gaires números musicals col·lectius, això fa que els pocs que ho són, impressionin molt més. Tractant el decorat, no canvia, a excepció d’un cop, però es veu perfectament que a l’inici són fóra del vaixell i després que ja hi són dins, gràcies als moviments dels personatges.

Page 17: Anything Goes -Cole Porter

Per finalitzar, personalment Cole Porter és un exemple a seguir, deixant apart el seu moment d’alcohol i drogues. Va tenir una gran vida i va saber aprofitar molt bé totes les oportunitats que li apareixien, i sempre buscava noves situacions per viure noves experiències que l’ajudessin a poder expresar el que sentía o veia a la societat.

“Cole Porter” de William McBrien

“Drama, Dance and Music” de James Redmon

“Anything Goes: A History of American Musical Theatre” de Ethan Mordden

www.encyclopedia.com

www.broadway.com

www.todomusicales.com

www.nytimes.com

Page 18: Anything Goes -Cole Porter