Edició de LleidaDIUMENGE · 31 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14504 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13374 - EL PUNT

2,50€

CONTRAPORTADA P52

Marc Gras. Impulsor de l’SnowTor

“Donem lapossibilitat defer desconnexiótotal” 13

4495

-116

0788

w

1780

80-1

1097

93w

Què espera Rajoy per acceptarels resultats de les urnes?

“Restitueixin tot allòque han destituït”

Tenim el dret de defensaruna Catalunya molt millor

P8-13

❝ ❝La pujada per al 2018AUTOPISTES

G

A

S

LLUM

De la Generalitat+1,6%

s’aplica la variació anual de l’IPC corresponent al mes d’octubre

De l’Estat

+1,91%

AP-7 AP-2

Natural

+6,2%de mitjana

Butà

+2,1%

AIGU A

TAXI

TRANSPORT

+10,8%(88 euros)Pujada acumulada segons Facua al 2017

ANSPORT

0,8%uros)

ada

l 2017

+11,88%de la tarifa d’aigua en alta d’ATLLTarifa per als municipis que serveix Aigües de Barcelona

La baixada de bandera per a les tarifes 1 i 2. Enles 3 i 4 es mantenen els preus

fins els 2,15 euroscèntims5

per a les tarifes 1 i 2. Enes 3 i 4 es mantenen els

preus

Bitllet senzill

euro

fins els 2,20 euros

T-10

fins els 10,20 euros

T-50/301

fins els 43,50 euros

cèntims

cèntims

5

25

ll

0 euros0

ms0 euros

0

NACIONAL P6-7

Al gener desapareix la contenció de tarifes dels anys precedents

2018 amb preus disparats

L’any de CatalunyaLes imatges dels mesos que han canviatla història del nostre país per sempre

Avui, amb El Punt Avui

NACIONAL P13

Els últims‘piolins’de reforçmarxen deCatalunyaVan fracassar enel boicot a l’1-O

Com ja és habitual, El Punt Avui no es publica l’1 de gener.El diari tornarà a la cita amb els seus lectors el dia 2

2 | EL PUNT AVUIDIUMENGE, 31 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

es festesd’aquests dies

representen l’apo-teosi de les celebra-cions en honor del’edat de la innocèn-cia. Hi ha adults que

són capaços de mantenir l’escalf in-terior de la innocència. Sovint es po-sen cuirasses per dissimular el nenque porten a dins. Per dir-ho com Jo-sep Pla: “La gent creu que jo soc uncínic cru, pur i total”, però ell mateixes declara “un candorós recalci-trant”. En aquest món tan curiós tot-hom se sent incomprès. La qüestióés que entre Nadal i Reis ens trobemamb la diada dels Sants Innocents.En temps reculats, èpoques més do-nades a la credulitat general, la diadaobligava a descobrir una notícia falsaal diari. Una notícia falsa al diari! Quipodria, avui, esbrinar quina és lamentida quan ens són servides dia adia per satisfer les diverses línies edi-torials? Insisteixo: en altre temps pu-blicar una falsedat es consideravanotícia i tenia un dia reservat al ca-lendari. L’endemà era puntualmentdesmentida i la gent comentava la fa-

cècia del dia dels Sants Innocents. Lamés antològica que recordo va ser laque es va empescar la venerableBBC un primer d’abril de 1957 (a An-glaterra les innocentades es fan cadaprimer d’abril). Eren els temps pio-ners de la televisió i el mitjà tenia unapàtina de gran solvència. Aquell diavan emetre un documental de tresminuts sobre la collita primaveraldels espaguetis a la regió del Ticino,a la Suïssa italiana. S’ha d’entendreque la pasta a l’Anglaterra de l’èpocaera gairebé un menjar exòtic. El re-portatge mostrava com a la riba delllac Lugano, una família collia els es-paguetis que penjaven dels arbres enflor i els posaven a assecar en unesplates allargades. Al final es podiaveure com uns alegres comensalsmenjaven els primers fruits de la co-llita: “Del jardí a la taula”, deia unaveu en off. Aquell documental va cau-sar sensació. Per alguns, la brometava fer perdre respectabilitat a la BBC,però molts van córrer a les agènciesde viatges per veure si serien atemps de viatjar a Itàlia per presen-ciar la collita anual de l’espagueti.

L

Keep calmMiquel Berga

Innocents

Insisteixo: en altre tempspublicar una falsedat esconsiderava notícia i tenia undia reservat al calendari

La vinyetaFer

n dia que havíem de trobar-nosen un lloc, li vaig portar un lli-bre que em va semblar que li

havia d’interessar. “Ja el tinc.” em vadir. Ni gràcies per haver pensat en mini un compliment. “Ja el tinc.” En rea-litat em volia congraciar amb ell. Coin-cidíem sovint en algunes tertúlies i te-nia observat que ni em mirava, ni emveia ni em considerava. Quan jo parla-va, es fixava en el presentador o en elllum del sostre. Un cop va trobar inte-ressant una observació que vaig fer.Va dir: “Com algú ha dit aquí...” Emsembla que no m’ha pronunciat mai elnom. L’última vegada vam coincidir enun local molt distingit, on un compro-mís professional m’hi havia portat. Esva produir un embús de gent a l’entra-da i ell i jo vam quedar encarats. Emva mirar com uns binocles mal enfo-cats, com si jo fos transparent i elpunt del seu interès es trobés darrerede la meva persona, en un lloc allunyatdel meu clatell. Li vaig dir: “Hola.” Elsbinocles van trobar l’objectiu: “Ah, ho-la.” Li vaig voler donar la mà. Haviaentrat al local on ens trobàvem encar-carat com els gegants de les proces-

U

sons, i la mà se li va comportar comles dels gegants de les processons, queno es mouen ni responen a cap estí-mul, si no és que parlem dels gegantsde Solsona. El nom? No cal. M’interes-sa només el tipus, i no me’l vull deixarescapar perquè abunda i viu entre nos-altres i no s’ha de quedar sense retrat.Exerceixen, amb èxit, una professiód’aquelles que abans se’n deien “libe-rals”: advocats, notaris, presidents decoses... oficis i càrrecs que dringuen oque la seva clientela, que no és unaclientela qualsevol, fa que dringuin,paraula, escoltin-la, que evoca el so dela moneda. Viuen a “la part alta de

Barcelona”. “La part alta de Barcelo-na”, si ens atenguéssim als punts car-dinals, hauria de ser la Mina, però aBarcelona han agafat de patró el mar ila muntanya, i en conseqüència la partalta es troba cap a Pedralbes, en direc-ció al Llobregat, que és més avall queel Besòs. Pronuncien Pedralbes com sifos una paraula castellana. Quan hande dir Blanes, també. Es belluguen pelCercle d’Economia, pel Círculo Ecues-tre, pel Cercle del Liceu... No es mouendel seu cercle, que si és impenetrableper a molts que viuen a Barcelona,imaginin-se com ha de ser per als queresidim a fora. De tant en tant LaVanguardia els publica un article o elsfa objecte de notícia. “Ah, hola” o “ja eltinc”, diuen als que escrivim a El PuntAvui. Són, en el fons, entranyables. Laparaula és lletja perquè les entranyesno són gaire vistoses, però no se men’acut cap altra. Simpàtics? Amb elsseus. Saben coses, es fan escoltar,pontifiquen, fan algun alt servei a l’Es-tat, si se’ls crida. Tenen utilitat i ame-nitzen el paisatge humà. En direml’home dels nassos, tan propi de Barce-lona, avui que n’és el dia.

“Es belluguenpel Cercled’Economia, pelCírculo Ecuestre...

Vuits i nous

L’home dels nassosManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIUMENGE, 31 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/26clbg

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

om que s’acaba l’any (i cordons,quin any!) i sempre anem atrafe-gats, no voldria deixar passar

aquest darrer dia per donar-los les grà-cies. Perquè vostès sempre hi són. I ai-xò és d’agrair. Probablement algun diano ho hem fet prou bé, potser el diarino els ha arribat a l’hora que havíemquedat, potser han trobat que la por-tada d’aquell dia era horrorosa, o pot-ser s’han empipat perquè aquell arti-culista ha dit ves a saber què. Potserdiscrepen massa sovint d’alguna fir-ma, potser alguns canvis al diari se’lshan fet estranys, i probablement al-gun dia algú de vostès ha trobat a fal-tar alguna notícia al diari. Però sabenquè? Vostès sempre hi són. I això ésd’agrair. Amb vostès, lectors, i ambvostès, anunciants, ens llevem i es-morzem, fem el cafè, dinem o sopemjunts cada dia. Repassem l’actualitat,la comentem, i molts de vostès, cente-nars de vostès, a més a més ens escri-

C “Algun dia noho hem fet prou bé,o potser han trobata faltar algunanotícia, però vostèssempre hi són

uen al llarg de la setmana per fer-nossaber directament la seva opinió. Itots, aquells que hi són des del primerdia, perquè eren a El Punt o perquèeren a l’Avui, però també aquells quehi són de fa poc, potser seguint-nosnomés des de l’edició digital o a travésde les xarxes, formem part de la ma-

teixa família. I es nota. Perquè sónanys de convivència, de teixir compli-citats i de fer coses junts. De vaquesgrasses i de vaques magres, d’eufòriesi de depressions, sí; però, sobretot, decompartir somnis i il·lusions i, és clar,de lleialtats. I vostès sempre hi són. Icom que als diaris els passa com a vos-tè i a mi, que el dia a dia se’ns menja imai no tenim temps de dir-nos el quepensem, he cregut –jo i tothom de lacasa, n’estic convençut– que avui erauna bon dia per agrair-los-ho. Peragrair-los que sempre hi siguin, queens felicitin quan toca i, encara mésimportant, que ens renyin tambéquan toca. Perquè el nostre és tambéun projecte col·lectiu, una manerad’entendre i fer país. I com que no ensveurem fins l’any que ve, que ves a sa-ber què passarà, no volia deixar passarl’ocasió per dir-los-ho, donar-los lesgràcies i brindar per i amb tots vostès.Gràcies. Moltíssimes gràcies.

Moltíssimes gràciesXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

L’any que tanquem avui és jal’any de Catalunya. Efectiva-

ment, Catalunya s’ha donat a co-nèixer i s’ha posicionat al món commai havia passat, i, malgrat que nos’ha aconseguit –a causa de la bru-tal repressió judicial i policial espa-nyola– l’objectiu de la independèn-cia del país, el cas català és des defa uns mesos damunt la taula de to-tes les cancelleries i els principalsgoverns mundials. El camí fet perCatalunya no s’ha acabat encara,però podem dir que el coneixementde la realitat catalana, que abanss’havia d’explicar pacientment su-perant una evident ignorància itambé nombrosos prejudicis, és aramateix un fet en la majoria de ciuta-dans europeus i, per què no, tambéde la resta del món. La tasca fetaper la dissolta diplomàcia catalanaha estat clau, però també hi ha aju-dat la persistència del govern i demolts ciutadans anònims. Natural-ment, malgrat les seves conse-qüències negatives, la repressió es-panyola ha estat un important alta-veu per a les reivindicacions catala-nes, sobretot a partir de la nefastaintervenció policial de l’1 d’octubre.

Repassar El Punt Avui Dossier queels lectors han trobat amb el diarid’avui dona fe de la capacitat catala-na de mobilització ciutadana –elsciutadans no han parat de reivindi-car al llarg de l’any, encara més desque hi ha presos polítics–, però tam-bé de la resiliència i l’esperit de su-peració d’una societat que ha sabutsobreposar-se a moments especial-ment complicats i difícils, com araels atemptats gihadistes de Barce-lona i Cambrils de l’agost passat.L’any 2017 acaba amb la reafirmacióa les urnes –en unes eleccions con-vocades per la repressió il·legítimadel govern espanyol– de l’indepen-dentisme i obre les portes a un any,el 2018, en què Catalunya serà, bensegur, de nou protagonista.

2017, l’anyde Catalunyaal món

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El malestar social porta milers i milers de perso-nes a protestar perquè volen canviar les coses iaspiren a un món més just. La reacció del règim?Escoltar les demandes del poble? No: mobilitzarals carrers la seva majoria silenciosa per aparen-tar que tenen la raó. Però no la tenen.

LÍDER DE CIUTADANS A CATALUNYA

Una reacció de manual

El partit d’Inés Arrimadas i Albert Ribera es vaproclamar vencedor de les eleccions catalanes,però no formarà govern. Potser perquè, per fer-lo,hauria de començar a fer concessions. És a dir, afer política. A fer allò que ells tant critiquen dels al-tres. Que bé que es viu en l’oposició.

-+=

-+=

Passi-ho béJuan Ignacio Zoido

Sí, però ben bé noInés Arrimadas

-+=

Hassan Rouhani

Els últims agents de la Guàrdia Civil i de la PolicíaNacional que havien de fer impossible el referèn-dum d’èxit de l’1 d’octubre acaben de marxar. Nosabem ni quants van ser ni quant va costar la bro-ma. De moment. Però sí que sabem que la imatgede les policies espanyoles ha retrocedit dècades.

MINISTRE DE L’INTERIOR D’ESPANYA

PRESIDENT DE LA REPÚBLICA ISLÀMICA DE L’IRAN

De reüllMontse Oliva Vilà

“Per què esmenteix?”

l senador Jon Inarritu, d’EH Bildu, es declaravaatònit després de rebre una resposta per escrit del

Ministeri de l’Interior. “Per què menteixen?”, espreguntava a les xarxes socials un cop va tenir el paperdel govern espanyol a la mà. El seu estupor tenia tota lalògica, al cap i a la fi els havia demanat per què la policiaespanyola havia fet un ús polític del seu compte deTwitter anunciant les dues manifestacions de SocietatCivil Catalana que es van dur a terme a Barcelonadurant l’octubre, usant fins i tot els hastags de suport a

les mobilitzacions ciutadanescontràries a la independència, comara #Recuperemelseny, #8-O i#TotssomCatalunya, i oferintimatges aèries dels concentratscom a prova de força. El basc elsdemanava per què la policia haviatrencat el deure de neutralitat i larèplica va ser que tot plegat era fals,

que a través dels seus missatges el cos s’havia limitat a“alternar el servei públic, la informació policial, elsconsells de seguretat i la sol·licitud d’informacióciutadana”. Amb un afegitó, però, admetia que lespiulades anaven dirigides a “la defensa dels drets i lesllibertats de tots els ciutadans”. De tots? Van fer elmateix amb les manifestacions que es van succeir aquellmes amb motiu de les vagues generals o en solidaritatamb els detinguts? Per no parlar de les ordres que vanrebre (i van executar) l’1-O. És evident que la neutralitatpolítica que reclamava Inarritu ni hi és ni se l’espera.

E

La neutralitatde la policiaespanyola nohi va ser entotes lesprotestes

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 31 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Carles Puigdemont referma quehi haurà referèndum i que elgovern i el Parlament aplicaranel resultat “sense dilacions niexcuses”.

10anys

20anys

La pujada de preus públicsposa en risc l’IPC del 2008.L’any comença amb augmentsde fins al 5,3% en serveisregulats per l’administració.

El ple del Parlament aprova per102 vots a favor, 25 en contra iuna abstenció la nova llei delcatalà. El PP es compromet aacceptar el nou text.

“Legal i vinculant” L’IPC del 2008 Nova llei del catalàTal diacomavui fa...

esprés de cincanys de conten-

ció, l’Autoritat delTransport Metropolitàha aprovat un aug-ment mitjà del 2% en

les tarifes del transport públic a l’àreade Barcelona per a l’any 2018, un incre-ment que s’enfila fins al 2,5% (l’índexde preus al consum és de l’1,9%) en laT-10, la targeta més usada. A més, elpreu d’aquest títol multiviatge superaràla barrera psicològica dels 10 euros,com, de fet, ja havia fet l’any 2014. Lla-vors, una ferotge campanya social encontra, impulsada, en part, pel que lla-vors podia considerar-se la llavor delmoviment Barcelona en Comú, i la rea-litat social d’una crisi que havia vingutper quedar-se, van fer que les adminis-tracions cerquessin fórmules per rever-tir la pujada. Les fórmules es van trobartot i que, ja en aquell moment, es vaveure que serien paper mullat, o electo-ralisme, diguin-li com vulguin, si no ana-ven acompanyades de mesures estruc-turals. I aquestes no han arribat. O es-taven arribant però no s’han culminat.

El Parlament treballava en una llei de fi-nançament del transport públic i ha es-tat aniquilat pel 155 i la famosa T-Mobi-litat s’està fent esperar més que la Sa-grada Família.

Sigui com sigui, aquest any tocaràals usuaris abocar 16 milions addicio-nals al sistema; sistema, però, que ennecessitarà 75 més per no fer fallida,D’aquests, l’Ajuntament, l’Àrea Metro-politana de Barcelona i la Generalitat engaranteixen 50. L’Estat n’hauria d’apor-tar 25 més. Encara no ha badat boca.L’any 2010 va aportar 200 milions alsistema; per aquest any en té previstos108. Sempre a la baixa. Un motiu mésde desafecció dels catalans, i encaramés si, per exemple, aquest Nadal vana Madrid a veure un musical infantil demoda i veuen com se les gasten entransport públic a la capital de l’Estat.Però el desinterès de l’Estat no és l’únicresponsable; el finançament del trans-port públic, i encara més si ens creiemque és fonamental per lluitar contra lacontaminació, requereix d’una profun-da reflexió, sense apriorismes i, si potser, allunyada dels partits polítics.

D

Full de rutaJoan Rueda

La T-10 tornaa disparar-se

El finançament del transportpúblic requereix d’unaprofunda reflexió, senseapriorismes i, si pot ser,allunyada dels partits polítics

“Saps quemoltes coses quetenen valor per a tuno les cobraràs mai

ada desembre a la universitat alsprofessors ens fan omplir un formu-lari amb tot el que hem produït du-

rant l’any, que inclou, bàsicament, els lli-bres i articles publicats, les avaluacionsdels cursos que hem ensenyat i les confe-rències que hem fet. Aquests formularisserveixen perquè l’any següent el degà pu-gui apujar els sous en funció de la produc-tivitat.

AQUEST ANY M’HE DESESPERAT perquè, al’hora d’omplir les caselles del formulari,he vist que no he fet res. He ensenyat elscursos que em tocaven, però les avalua-cions, com cada any, diuen que soc un pro-fessor ni bo ni dolent. Allò que compta,que és el nombre de publicacions i les in-tervencions externes, ha estat nul. He po-sat que em van entrevistar dues vegades ala BBC World News després del referèn-dum, cosa que em va fer il·lusió perquè ai-xí vaig poder contrarestar la versió delsfets que donaven Dastis i els enemics es-panyols. Però, és clar, amb una entrevistano t’apugen el sou.

LA SENSACIÓ QUE TOT EL DIA intentes tre-

C ballar tant com pots i que al cap de l’any nohas assolit res és estranya. És cert queaquesta sensació la tenim tots els treballa-dors que ens dediquem a la fabricació deproductes immaterials, com el coneixe-ment, les idees o les classes. Aquests pro-ductes no es poden mesurar ni comptabi-litzar, i per tant no saps mai quin és el va-lor concret ni la productivitat real delsteus esforços. D’altra banda, saps quemoltes coses que tenen valor per a tu noles cobraràs mai. Aquesta tardor hem tin-gut una alegria immensa amb la traduccióde Joan Ferrer Gràcia de la Física d’Aris-tòtil, publicada a Edicions de la Ela Gemi-nada, i que ja he llegit amb avidesa. Però,

com puc convèncer el deganat que l’estudid’una altra traducció de les maneres dedir el ser i la inducció fenomenològica ésabsolutament essencial per al desenvolu-pament de la globalització?

FINALMENT, ALS TREBALLADORS immate-rials ja no ens queda tampoc la mística delfracàs, o sigui, la idea que tu treballes molti ets molt intel·ligent però que el mercatno t’ho reconeix. Per exemple, un altredels esforços infructuosos que no he po-gut posar al formulari ha estat el manus-crit del llibre que he enviat a diverses edi-torials i que m’han rebutjat l’una desprésde l’altra. Després de cada carta de rebuig,ho explicava a una amiga professora finsque ella, tipa del meu orgull dissimulat icarregada de raó, em va etzibar: “Doncspotser hauries de buscar una altra mane-ra de vendre el teu llibre.”

PER TANT, EL 2018, d’augment de sou, res deres. Sort que aquestes festes ja hem begutun Espectacle de René Barbier del 2013 i,al·leluia, un Vall Llach del 2004. Arad’aquests vins n’haurem de viure moltsdies. Bona entrada d’any igualment.

Edgar Illas. Professor de literatura i cultura catalanes a la universitat d’Indiana

Augment de souTribuna

Endrecem el país

b Em proposo llançar unacampanya limitada a unesdates, les festes nadalenques–o n’hauríem de dir les festesdel comerç?–. Les multinacio-nals obliguen a obrir el di-umenge 24 i el diumenge 31–i els petits botiguers s’hi ve-uen arrossegats– fins a lesdues de la tarda o fins a les set.Em diran que ja estava previsten el conveni i pactat entre lapatronal i el comitè d’empresa.Quin pacte més galdós. Unavegada cada sis anys les boti-gueres, els dependents... tenenl’oportunitat de preparar elsàpats de Nadal a casa, amb elsseus o de fer el que vulguin.Doncs no, han d’estar al serveid’aquell client despistat od’aquells que ho deixen tot pera última hora. Ja n’hi ha proude paternalisme. Ja ens sabemorganitzar, calcular i demanarajut si cal. I aquí vaig: fem queno els surti a compte obriraquests dies. No hi anem a

comprar. Després ens queixemdels horaris i la conciliació la-boral. Aquestes festes no espoden intercanviar per altresdurant l’any. Hi ha molt de ca-mí a fer per dignificar les fei-nes. Ara podem ser compra-dors solidaris.TERESA PERMANYERBarcelona

La necessàriaindependènciaenergèticade Catalunya

b Malauradament, en l’aspec-te energètic, Catalunya depèngairebé de forma absoluta del’exterior per abastir-se. El granpotencial energètic autòctonroman gairebé inexplotat, laqual cosa ens fa fortament de-pendents de l’exterior i per tantaltament vulnerables. Aquestainadmissible dependència téalhora un fort impacte negatiutant en la nostra balança co-mercial com en l’ocupació,

sense oblidar el gravíssim im-pacte mediambiental que ge-nera la importació i consumd’energies fòssils.

Crec no equivocar-me siafirmo que la millor de lesapostes que a hores d’ara elscatalans podem fer és invertirmassivament en eficiència en-ergètica, energies autòctones isostenibles de proximitat i au-toconsum com a fórmula òpti-ma per jubilar les superadesenergies fòssils que malmetenel planeta i ens fan dependentstant de l’exterior com de certesempreses molt properes al po-der i molt allunyades de la ciu-tadania.

L’explotació de recursosenergètics sostenibles i autòc-tons no sols pot comportarun gran potencial en termesd’ocupació, també en forma decohesió territorial –imaginemla gestió de boscos per produirbiomassa– sense menysprearl’impacte moral derivat de l’alli-berament d’unes energies quemalmeten el planeta i les nos-

tres butxaques. La indepen-dència energètica ha de sersens dubte una prioritat tantper al nou govern de Catalunyacom per a cadascun de nosal-tres.MARTÍ GASSIOTBarcelona

Llums de Nadal

b Milers de bombetes il·lumi-nen els nostres pobles i ciutatsquan és temps de Nadal.Llums que donen ambient defesta i que conviden al consumde mil coses materials i espec-tacles en aquestes dates. Perals creients són un record dela gran llum que va il·luminarel món fa 2.017 anys a Betlem.Tant de bo que aquestes llumsde Nadal il·luminin els cors delshomes i les dones del mónsencer per trobar camins depau que ens portin a una con-vivència serena entre ger-mans.LOURDES CAMPSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIUMENGE, 31 DE DESEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

Heather Nauert, PORTAVEU DE LA DIPLOMÀCIA DELS ESTATS UNITS

“Exhortem tots els països a donar suport al poble iranià ia les seves demandes pels drets elementals”

La frase del dia

“El Ponent catalài el Pirineu fanuna aportacióextraordinàriaal dia a diade Catalunya

e gaudit molt fent campanyaper les terres de Ponent, el Piri-neu i Aran.

LA CIRCUMSCRIPCIÓ DE LLEIDA és la mésgran de Catalunya. Lleida ocupa unatercera part del territori del país, hi viuun sis per cent de la població, afortuna-dament hi ha un munt de pobles quemantenen una identitat ferma per da-munt de crisis i dificultats. Esculls quesón molts i cantelluts, però que es po-den afrontar amb esperança si tenimles eines per encarar el futur. Això voldir recuperar les institucions pròpiesper aplicar projectes econòmics, so-cials i culturals i fe en un futur de lliber-tat nacional. En la República Catalana,forçosament adormida.

EL PONENT NOMÉS TÉ UN NUCLI GRAN depoblació, Lleida ciutat, la capital de laTerra Ferma, lloc on, cal dir-ho benfort, la suma de vots nacionals és supe-rior als dels unitaristes. A Lleida hi haun constant avançar per cosir el que elprovincianisme sucursalista dels ac-tuals dirigents de l’Ajuntament –PSOEi Cs– han estripat. El més responsable,un alcalde que viu en un descrèdit abso-lut, merescut, per haver fet el pitjorque pot fer qui comana una població,no estar al costat de la gent quan aques-ta és agredida físicament, com l’1-0, oencara avalar l’agressió, i, per si fospoc, justificar la repressió nacionalamb l’aplicació de l’article 155, ser-necòmplice i quan arriba el rapte al Mu-seu de Lleida, fer-se el ploricó. Un diri-gent que ha perdut el pols de la gent dela capital del Segre. El batec del carrer.

LLEIDA, DOLÇA I SECRETA, com deia el poe-ta Màrius Torres, necessita una sacse-jada profunda per construir i crear. Alsbarris vells i nous. L’alcalde Ciurana vafer ciutat; el successor, una vegada gas-tada l’herència rebuda, no ha sabutcrear ciutadania.

H LA RESTA DE POBLACIONS DE PONENT i elPirineu són mitjanes o petites, amb untresor impagable, una personalitatpròpia. De la muntanya a la plana la ca-talanitat no es discuteix per ningú. Enels mítings en què he participat enaquesta quinzena de dies de campanyaelectoral, he conegut gent que paga lapena. Per damunt de la feina, els hora-ris nocturns i les distàncies, s’imposal’amor al país, a la llibertat de tothom.A tot arreu, sol o acompanyat, he vist lavoluntat de sumar pel país, el desig detriomf de la suma de Junts per Catalu-nya, ERC i la CUP.

HE SENTIT DIR, també ho he dit, que elcamí de trobada per a un país millor ésobert als comuns, que, quan el PSC re-cuperi la consciència del que és ser so-cialista, les mans per a ells són obertes.La gent ha de saber que els candidats,molt pocs amb càrrec polític, hi posenhores i hores, quilòmetres i quilòme-tres, son sobre son, cansament i fadiga.

L’objectiu és diàfan, que votin pel país,malgrat saber la majoria d’ells que noseran escollits. Ho fan per estima a lagent i per patriotisme. Un fet a tenirpresent: s’ho paguen de la pròpia but-xaca.

EN ELS DEBATS HOM VEU que la distànciaés menor del que diuen les paraules;només en la dreta extrema espanyolis-ta he notat sentiment de rancúnia, delarvada animositat creixent, quan noodi. En els partits arrelats de llarg allarg de les comarques hi pesa de formaplena el sentiment de l’afecte i l’amor,no voler deixar entrar en el debat quoti-dià la zitzània, les actituds confronta-des, el desig de poder arribar a fer unpaís de somni. D’intentar-ho.

TERRA D’AMPLIS HORITZONS, de munta-nyes imponents, que malden per tenirles infraestructures necessàries, la sa-nitat adequada, l’educació més ex-igent. El Ponent català i el Pirineu fanuna aportació extraordinària al dia adia de Catalunya, la llengua, la cultura,l’economia, l’energia, l’aigua, l’esport,el turisme, la gent, la immigració, el pa-trimoni i un no acabar. Per això políti-cament triomfa el seny arrauxat, lacontundència moderada, la passió con-trolada, la gent bona i honesta de cairesprou diferents.

ALS LOCALS, SALES, PLACES, teatres,ajuntaments, cinemes, mercats, bars oals carrers amb desenes de persones,de vegades algun centenar i altres niuna dotzena, s’ha explicat el que es pre-tenia guanyar. Això és, construir un fu-tur millor partint de la decisió de lagent. Des de l’amor, des de l’esperança,des del somni.

CATALUNYA ÉS ACOLLIDORA; a la TerraFerma tothom honest hi és benvingut.Bon any 2018 amb el triomf de la lliber-tat.

Josep M. Solé i Sabaté. Catedràtic d’història contemporània a la UAB

Diari de la campanya electoralTribuna

arrer dia de l’anyi deixem enrere

una crònica d’incerte-ses. A mitjanit enceta-rem el 2018 amb méspreguntes que res-postes, però amb un

ventall de desitjos que ens faran mésforts i, fins i tot, més savis. Enterrem elvell, tot i que no ha arribat el nou.

Hem viscut, i vivim, encavalcats enun tobogan, quan la perplexitat dificul-ta saber com es desenvoluparà el futurimmediat i quina rendibilitat trauremdel fet d’haver-nos comptat. Ara conei-xem que, amb matisos, estem en unaCatalunya quasi empatada, on cal tre-ballar per deixar endarrere el vell (mo-narquia) i imposar el nou (república),sabent explicar els avantatges estruc-turals i socials d’un nou paradigmamés democràtic i progressista.

Endevinem que qualsevol canvi exi-geix un gran esforç i que l’aparell ca-duc del vell estat és fort i utilitzarà to-tes les prebendes atresorades des delpoder. La raó de la força contra la forçade la raó. L’administració de la llei con-tra la legitimitat del moviment cívic.Res no serà fàcil, però el repte de lahistòria ha estat plantejat i el món sapque Catalunya existeix i reclama el seudret a ser, un argument que desafiaqualsevol immobilisme.

Els fulls del calendari obliguen a se-guir construint una societat més justa iparticipativa. Necessitem un governsobiranista potent, que sàpiga posaren contradicció les imposicions quevinguin de Madrid i, a la vegada, quefaci una gestió prou engrescadora perseduir la franja de catalans que encarano entén els guanys d’una gestió repu-blicana.

Quan aquesta nit toquin les dotzecampanades entrarem en un any degrans reptes per a Catalunya i per acadascú de nosaltres. Segur, tot aniràbé. Salut i República!!

D

De set en setJaume Oliveras i Costa

2018

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 31 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

“En les circumstànciesmés inversemblants ima-ginables”, és a dir, haventd’enregistrar des de l’exilide Brussel·les i difondreper les xarxes socials eltradicional missatge deCap d’Any del president dela Generalitat, CarlesPuigdemont es va adreçardissabte poc abans de lesnou del vespre als catalansper desitjar-los que el2018 gaudeixin dels va-lors fundacionals de la Re-pública. En un discursd’uns set minuts, va instaren dues ocasions el governde Mariano Rajoy i la restad’institucions de l’Estat areconèixer i acceptar el re-sultat de les eleccions del21-D i, per tant, “que recti-fiquin allò que no funcio-na, que reparin el danycausat i que restitueixintot allò que han destituïtsense el permís dels cata-lans”. Acceptar el resultatvoldria dir restaurar l’au-togovern, començar a ne-gociar políticament amb elgovern legítim de Catalu-nya i saludar així “final-ment l’era del diàleg i la ne-gociació”, que és el que es-peren, va recordar Puigde-mont, no solament els ca-talans i els espanyols, sinótambé molts ciutadans eu-ropeus i els seus governs iinstitucions.

Hi havia una gran ex-pectació per la possibilitatque fes algun tipus de refe-rència al seu retorn. El dis-curs, que no va ser emèsper TV3, com és tradicio-nal, sinó pel 3/24, igualque el del rei Felip VI la nitde Nadal, arriba en plenanegociació entre la sevallista –vencedora en el blocindependentista el 21-D–,la d’Esquerra i la de la CUPper investir un president afinal de gener, amb l’inter-rogant sobre la taula sobrel’eventual final de l’exili dePuigdemont. Doncs bé, elpresident té intenció detornar aquest 2018, se-gons donava a entendre enl’ambigua part final delmissatge. Primer va anun-

ciar que “d’aquí a un any, eldiscurs de Cap d’Any delpresident de la Generalitates farà des del Palau de laGeneralitat” i després vaafegir-hi un “fins alesho-res” gens casual que ali-mentava l’especulació i in-

sinuava que el pensa pro-nunciar ell. D’entrada, Ra-joy, en virtut dels podersque es va arrogar ambl’aplicació de l’article 155de la Constitució, ha fixatper al 17 de gener la sessióinaugural de la nova legis-

latura al Parlament, demanera que el 31 és la datalímit per a la investidurad’un president en primerafase, per majoria absoluta–48 hores més tard, en se-gona, simple–.

Sigui com vulgui, el pre-

sident, amb un llaç groc ala solapa i dues banderes,catalana i europea, al dar-rere, va preguntar a l’Estatde què ha servit tanta re-pressió i haver provocattant de dolor a les víctimesde la violència de l’1 d’octu-

bre, als membres del go-vern i de la mesa del Parla-ment, als alcaldes i als lí-ders socials empresonats,però també als bombers,mestres i policies que hand’acudir als jutjats “o hande témer una delació ideo-lògica”. “Era aquesta laproposta espanyola per aCatalunya?”, va pregun-tar.

Puigdemont no es va es-tar de constatar que l’es-tratègia de suprimir l’au-togovern, intervenir la Ge-neralitat i convocar ràpi-dament les eleccions alParlament pensant quevenceria el bloc constitu-cionalista ha fracassat es-trepitosament i el partit deRajoy “ha quedat relegat ala darrera posició”. Llunyde considerar-se destituït,va celebrar que el governque presideix, després del21-D, pot mantenir el su-port parlamentari. Així, elcap de l’executiu va donarper fallida “la recepta de laviolència, la repressió i la li-quidació de l’autogovern”,una solució que preteniaser “ràpida i indolora, unremei gairebé miraculós”.

El missatge va mencio-nar la presó del vicepresi-dent, Oriol Junqueras; elconseller Joaquim Forn; elpresident d’Òmnium Cul-tural, Jordi Cuixart, i l’ex-president de l’AssembleaNacional Catalana, JordiSànchez. “Fa només unany, ningú a Catalunya ni aEuropa hauria pogut nipensar que assistiríem a lavergonya i a l’escàndol detenir, avui, presos políticsa les presons d’un país de laUnió Europea”, va lamen-tar. “Són a la presó per lesseves idees polítiques, i ai-xò ho sap tothom”, va re-blar.

Maduresa democràticaD’altra banda, Puigde-mont va agrair als cata-lans l’altíssima participa-ció, de fins a un històric82%, en les eleccions, mal-grat haver estat convoca-des per Rajoy. Per al man-datari, aquesta xifra de-mostra que els catalans notenen por de les urnes,convoqui qui convoqui elscomicis, i envia un missat-ge “que no admet discus-sió”: la voluntat catalanade fer servir les urnes perresoldre les aspiracionsnacionals del país. “Somun poble democràtica-ment madur que s’ha gua-nyat el dret a fer-se a si ma-teix com a República d’ho-mes i dones lliures”, va in-sistir. El 2018 es tornarà aparlar de referèndum. ■

Puigdemont exigeix a Rajoyque restitueixi l’autogoverna El president vaticina des de Brussel·les que d’aquí a un any el discurs de Cap d’Any es farà des de laGeneralitat i hi afegeix: “Fins aleshores” a El cap de l’executiu insta l’Estat a rectificar i obrir-se al diàleg

Emili BellaBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del president

Carles Puigdemont, en el seu missatge de Cap d’Any des de Brussel·les ■ EUROPA PRESS

“Com a president,exigeixo al governespanyol i als queli donen suport querectifiquin allò queja no funciona”

“Que restitueixin totallò que han destituïtsense el permís delscatalans. A què esperaRajoy per acceptarels resultats?”

“Fins aleshores, usdesitjo de tot cor quel’any que ara començadugui aparellades lesmillors perspectivesper a tothom”

“D’aquí a un any, eldiscurs de Cap d’Anydel president de laGeneralitat es faràdes del Palau dela Generalitat”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Fracassada la receptade la violència, larepressió i la liquidacióde l’autogovern, quecomenci l’era del diàlegi la negociació”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El govern espanyolté l’oportunitat decomportar-se com lademocràcia europeaque assegura ser ireconèixer el resultat”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Els catalansno tenim porde les urnes,convoqui qui convoquiunes eleccions”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Espero que siguiun any d’harmoniaen què gaudim delsvalors fundacionals dela República: llibertat,igualtat i fraternitat”

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 31 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

1220

59-1

1785

09®

n mes. El compte enreres’ha activat i aquest és eltemps que tenen els grupsindependentistes per posar-

se d’acord per investir president dela Generalitat, després que diven-dres Mariano Rajoy fixés per al 17 degener el ple de constitució del Parla-ment. Els terminis legals estableixendeu dies hàbils després com a mà-xim per convocar el ple d’investidu-ra, fet que situa la data límit el 31 degener, que s’allargaria fins al 2 de fe-brer –quan amb majoria simple n’hihauria prou– si cap candidat assolísla majoria absoluta el 31. Això si noes vol que passi com en l’anterior le-gislatura, quan el termini llavors esva allargar dos mesos –ara s’aniriafins a principi d’abril– i va anard’unes hores, abans Artur Mas no fesel pas al costat, que automàticamentno es repetissin eleccions.

Aquest cop el problema no rau enqui ha de ser president, sinó en com.El candidat que ha guanyat en el blocindependentista i hi suscita el pleconsens és el president legítim, Car-les Puigdemont, però les incògnites,i els debats partidistes, apareixenquan s’analitza el com: com tornaràde Bèlgica per prendre possessiósense ser detingut o fins i tot com ex-erciria després des de la presó o l’exi-li. Tot i que un dels seus homes deconfiança, Jordi Turull, deixava laporta oberta aquesta setmana a unainvestidura via telemàtica –en quèPuigdemont presentaria candidatu-ra i seria elegit a distància–, l’opcióestà gairebé descartada pels dubteslegals que comporta i l’exposició dela mesa a nous recursos al TC si esmodifiqués el reglament o simple-

U

ment interpretés de l’actual que espot escollir així. I fins i tot el republi-cà Gabriel Rufián ho ha dit: “No espot tenir president i govern per Sky-pe.” Els seus advocats analitzen di-versos escenaris, entre els quals hiha el retorn per declarar “voluntària-ment” al Suprem i donar a entendreaixí que no existiria risc de fuga, ique per tant no hi hauria motiu perposar-lo a la presó. Una argumenta-ció, això sí, calcada a la dels conse-llers Forn o Borràs, que no els va es-talviar la mesura.

Les converses formals es van en-cetar dimecres, tot i que tocant so-bretot aspectes en què ja estavend’acord: que cal revertir la interven-ció i fer pressió perquè surtin els pre-sos i tornin els exiliats. Fora d’això,les posicions de partida, sense ques’hi hagi entrat a fons encara, han

fet evident que no serà tan fàcil arri-bar a l’acord. ERC té pressa per noallargar el 155, i ja vol negociar laqüestió de la presidència. I dona su-port a Puigdemont, sí, però expressamolts dubtes sobre si serà realmentviable. I aquí no té problema per llan-çar el seu pla B: Oriol Junqueras,que, si segons la lògica de JxCat és vi-cepresident legítim, ha de ser el re-lleu natural si Puigdemont no potser o exercir com a president. És clarque Junqueras és a la presó, tot i queel dijous 4 de gener el jutge Llarenatornarà a avaluar el cas i el podriadeixar en llibertat sota fiança. Aixòseria clau, diuen els republicans, persaber si tenen una altra carta de pesper posar sobre la taula, i per aixòfins llavors, i de fet segurament finspassat festes, difícilment s’avançaràen cap negociació. A més, dijous se-

güent, dia 11, el mateix jutge té vistaper als altres tres presoners polítics(el conseller Joaquim Forn i els Jor-dis), i Sànchez és el segon de la llistade Puigdemont, i per tant un altrepes pesant que pot intervenir en lesconverses.

Mentrestant, JxCat –tal com re-petia ahir la diputada electa Elsa Ar-tadi– no preveu cap més opció queno sigui restablir el govern, i passa lapilota a l’Estat perquè ho permeti. Imentre pressiona perquè es mogui,de moment vol cenyir les conversesestrictament a la primera prova quecal superar el dia 17, quan s’ha d’es-collir la mesa i la presidència del Par-lament. La composició de la mesa se-gurament variarà, ja que els comunshauran de cedir el seu representanta Cs (tot fa pensar que n’hi tindràdos, igual que JxCat i ERC, per undel PSC), que ahir continuava recla-mant la presidència en el que és totun brindis al sol. Aquí la candidataamb més consens és la de CarmeForcadell, però la justícia l’analitzaràamb lupa a cada acció i per això en-cara sospesa si vol continuar.

Perquè pugui repetir majoria in-dependentista, en tot cas, la mesa lavoten els diputats, i dins d’aquestbloc n’hi ha vuit que són a la presó oa l’exili: Puigdemont, Junqueras,Sànchez, Forn i els quatre consellersa Bèlgica. La primera gran decisió se-rà què fan, perquè si agafen l’acta pe-rò almenys tres aquell dia no podenser al Parlament, la mesa serà uni-onista, un fet que dificultaria moltqualsevol tramitació posterior de lamajoria republicana. El marge de lamajoria és exigu, tot just dos dipu-tats, i és probable que alguns haginde cedir abans l’acta de diputat. En-cara hi ha cartes per descobrir, peròel temps ja corre... ■

DATA · El ple d’investidura de Carles Puigdemont serà el 31 de gener com a molt tard, però queden moltes incògnites sobre el seuretorn i abans cal triar la mesa ESCULL · No serà fàcil l’acord entre JxCat i ERC, que vol Junqueras com a pla B si surt de la presó

Òscar PalauBARCELONA

El paper de laCUP. Tot i haverperdut força, la CUPcontinuarà tenint unpaper decisiu al Par-lament. A títol perso-nal, el republicà Ga-briel Rufián diu queels cediria un diputatperquè tinguin gruppropi, un fet que po-dria convenir permantenir la majoriaindependentista enalgunes comissions.Els cupaires deba-tien la seva posiciódissabte en un con-sell polític del qual nohavia transcendit resen tancar l’edició.

Un mes per definir president

Els candidats sobiranistes, abans del debat a TV3. Hauran d’entendre’s en les pròximes setmanes ■ ACN

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 31 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

130165-1177823®

ntonio Pedrol Rius, un ca-talà de Reus, va ser “un se-cundari de pes” durant laTransició. A l’hora de disse-

nyar el Tribunal Constitucional(TC) va advertir del perill que, de-pèn de com fos fet, hi hagués una“ruptura del lligam entre la ciutada-nia i el TC”. El moment, segonsidentifica l’escriptor Jordi Amat, esproduiria amb la sentència del TCcontra l’Estatut. Però a La confabu-lació dels irresponsables (Anagra-ma), Amat desmenteix “el tòpic”que fa d’aquest episodi la “font delegitimitat permanent” per al pro-cés independentista. El volum, de100 pàgines, sintetitza “una cadenade conductes polítiques” dels últims20 anys (es remunta als anys delPacte del Majestic) que han portatal “col·lapse del sistema”, una crisique “ha acabat per deixar en sus-pens l’Estat que es va refundar du-rant la Transició”. Amb una prosaprecisa i alhora profunda, i un con-text condensat però amb fets curo-sament triats, l’autor reparteix “ir-responsabilitats” a totes bandes perexplicar per què som aquí. Al PP, “lamés gran”, per haver “desnaturalit-zat la funció arbitral del TC”, ambuna “lectura uniformitzadora de laConstitució” i haver esbotzat “elcamp de la negociació política”. ACDC, per haver insuflat l’indepen-dentisme i les fugides endavant perno perdre la seva “posició de co-mandament”. Al PSC, per la mancade cintura i d’alternatives.

A mitjan anys 90, es produeix“un xoc de polítiques nacionalis-tes”, entre la mecànica de fer políti-ca “esgotada” de Pujol i l’aznarisme

A

centralista que mira els altres na-cionalismes com a “enemics a aba-tre”. Després, la sortida “maraga-lliana” de l’Estatut, amb una idea“més aviat utòpica” d’Espanya, norutllarà. Segons l’autor, l’elecció delmoment no va ser “l’òptima” –“nohi ha una cultura política a Espa-nya” que pugui propiciar aquest Es-tatut, partint de la base que “si Ma-drid no necessita pactar, no pac-ta”– ni tampoc ho són les personesque piloten l’Estatut. De mar defons i de desgast, en l’elaboració deltext es produeix “una competènciainterna entre ERC i CDC per l’hege-monia del catalanisme”, una com-petència que s’allarga fins avui, comveiem aquests dies de manera evi-dent. La batalla entre ERC i CDC és

“un vector” –no l’únic– sense elqual no s’explica “el que ha passat”.Com a exemple, Amat posa la “ideade la Casa Gran del Catalanisme”:Mas la “fa amb la voluntat de noperdre el control del moviment” i“perpetuar” el seu poder. “Les llui-tes a les bambolines del catalanis-me han estat un accelerador i si al-gú prem pausa perd”, hi afegeix. Elpartidisme (en el procés de l’Esta-tut, en la reacció del PP posant elTC “de part”, creant un problema alqual no dona alternativa”, en l’espi-ral sobiranista i el bloqueig de LaMoncloa...) ha estat un cabdell cadavegada més gruixut. Però Amatconsidera que “quan el projecte elsitues en el terreny dels ideals”,com és el cas de l’independentisme,

aquest partidisme és “una irrespon-sabilitat”. Així, fixa com un puntd’inflexió d’aquests errors el 9 denovembre del 2015, quan el Parla-ment aprova una declaració queafirma que “no farà cas del que diuel TC”: “Els dones les eines legalsperquè et sancionin.” Del sobiranis-me en critica obertament el fet que“ha donat més importància al relatque no pas a la realitat” i “la pila demoments en què ha actuat amb po-ca intel·ligència”. I al davant d’això,censura que “la manera” de l’Estat“de combatre l’independentisme”hagi estat “una causa general con-tra tot el moviment per escapçar-lo”, lluny de les urnes i del diàleg po-lític. “La normalitat” queda lluny,vaticina. ■

LLIBRE · A ‘La confabulació dels irresponsables’, Amat fa una anàlisi “diferent” dels fets dels últims 20 anys que han portat al’eclosió de l’independentisme i al “col·lapse del sistema” CLAUS · Assenyala l’ús que fa el PP del TC i l’acceleració partidista de CDC

Anna BallbonaBARCELONA

Biògraf deBenet. JordiAmat té una sòlidatrajectòria en la in-vestigació de la his-tòria recent. Espe-cialitzat en les rela-cions entre cultura ipolítica al llarg del se-gle XX, col·laboradorde ‘La Vanguardia’, ésautor de les biogra-fies de Josep Benet iRamon Trias Fargas, idels assaigs ‘‹Las vo-ces del diálogo›’, ‘Elllarg procés’ i ‘‹La pri-mavera de Múnich›’.

Cabdell d’irresponsabilitats

Jordi Amat, escriptor i biògraf, autor de ‘La confabulació dels irresponsables’ (Anagrama) ■ ANDREU PUIG

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIUMENGE, 31 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1789

68w

1779

16-1

1791

92®

1470

06-1

1781

50®

Ajuntamentde Teià

EDICTEAtès que no ha estat possible practicar les corresponents notificacions als titulars,es fa públic que els vehicles relacionats a continuació han estat retirats de la viapública al dipòsit de l’empresa GRUAS CONRRERIA - JOSÉ CARLOS PICAPIE-DRA LANCHO i RECICLATGES ESCOLANO S.L. respectivament, per considerar-se abandonats, a fi que, d’acord amb el que disposen l’article 615 del Codi Civil il’Ordre Ministerial de febrer de 1974, qui acrediti que és el legítim propietari dequalsevol d’ells, pugui comparèixer a reclamar-lo dins el termini de vuit dies comp-tats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al Butlletí Oficial de l’Estat.

Transcorregut aquest termini sense haver-se presentat al·legacions, es prosseguiràl’expedient per al desballestament dels vehicles:

Teià, 4 de desembre de 2017L’alcalde, Andreu Bosch i Rodoreda

EXP. VEHICLE MATRÍCULA BASTIDOR TITULAR

40/16 VOLKSWAGEN PASSAT B-4361-VZ WVWZZZ3BZYP115975 A.S.H.

40/17 FORD MONDEO B-4085-WT WF0AXXGBBAYR38599 J.P.C

Ha costat més de tres me-sos i mil ferits, però final-ment dissabte es va donarper replegat el dispositiude reforç de la policia espa-nyola i la Guàrdia Civil perreprimir el referèndum del’1-O. Els últims agentsvan abandonar dissabteels seus allotjaments enhotels, dependències mili-tars i vaixells de creuer aCatalunya. El ferri GNVAzzurra marxa diumen-ge, buit, a primera hora delmatí, mentre que el Rhap-sody té previst salpar di-marts a les onze de la nit.

Extraoficialment hanestat 20.000 els agentsdesplaçats, coneguts com

a piolins pel creuer MobyDada, que n’allotjava unapart, decorat per fora ambdibuixos animats, que java marxar del port a mit-

jan novembre. Els efectiushan deixat un rastre de po-lèmica, no només per la se-va actuació violenta con-tra votants de l’1-O, àm-

pliament documentada.En primer lloc, van ser aco-miadats a la seva terra en-tre crits d’“A por ellos”.Després, van suscitar in-dignació en diverses locali-tats on es van allotjar, comara Calella i Pineda de Mar,al Maresme. Però no ha es-tat fins que ells mateixoss’han queixat pel menú dela nit de Nadal a bord que elministre de l’Interior,Juan Ignacio Zoido, n’haordenat aquesta setmanal’evacuació. El cost del des-plegament policial conti-nua sent una incògnita, ai-xí com el sentit de mante-nir el dispositiu inactiu du-rant tres mesos desprésd’un referèndum que tam-poc no van aconseguir im-pedir. ■

a El vaixell de creuer ‘Azzurra’ salpa del port de Barcelona diumenge, mentre queel ‘Rhapsody’ ho farà dimarts a Se’n van amb el fracàs de no haver aturat l’1-O

E. BellaBARCELONA

Marxen de Catalunya elsúltims ‘piolins’ de reforç

El ‘Rhapsody’ (en primer terme) i l’‘Azzurra’, dissabte ■ ACN