Aportacions a la novel·la catalana de postguerra .5 Agraïments Vull expressar el meu agraïment

Embed Size (px)

Text of Aportacions a la novel·la catalana de postguerra .5 Agraïments Vull expressar el meu agraïment

Els inicis literaris de Josep M. Espins: Aportacions a la novella catalana de postguerra Treball de recerca que presenta Isabel Clara Moll Soldevila Directora: Dra. Maria Campillo Guajardo Departament de Filologia Catalana Universitat Autnoma de Barcelona 2010

ndex

Agraments 5

Introducci 7

Captol 1 11

La novella i les formes de realisme

1.1 La novella: un gnere realista? 12

1.2 Reinterpretaci i modernitat formal de la novella al segle XX: el cas de lobjectivisme 21

Captol 2 29

Algunes consideracions sobre les novetats formals i temtiques en la novella catalana de postguerra

2.1 Destino i la novella 35

2.2 Josep M. Castellet: crtic de Laye i Revista 49

2.3 Fons i forma: les posicions de Calders i Villalonga 54

2.4 Serra dOr i el discurs sobre les formes narratives 62

Captol 3 67

Els inicis novellstics de Josep M. Espins

3.1 Histria dun comproms 69

3.2 La concepci de lofici 75

3.3 El model novellstic: sota el signe del realisme objectivista 81

3.4 Anlisi de les novelles 85

Conclusions 131

Annex 135

Bibliografia 137

5

Agraments

Vull expressar el meu agrament a la professora Maria Campillo, perqu ella em

va descobrir la vlua de lautor a qui dedique aquest treball ja fa molt de temps.

Tamb li vull agrair la confiana que ha tingut sempre en el projecte i els savis

consells. Al professor Jordi Castellanos, per loportunitat nica que em va donar

demprendre un viatge enriquidor, que em va permetre iniciar lestudi. Als

professors Carme Gregori i Vicent Simbor, els done les grcies per la

collaboraci que mhan proporcionat des de la distncia. Molt especialment, a la

professora Teresa Iribarren li agrair sempre la lectura acurada i crtica que mha

regalat i la seua sincera generositat. A Josep M. Espins, li estic molt agrada pel

tracte cordial que mha oferit en ms duna ocasi i per la interessant conversa

que em va regalar un mat dagost qualsevol. A Nuria, Carme, Nria, Mati i Elies,

amics benvolguts, els agraesc enormement les hores de tertlia dedicades a aquest

tema, aix com lentusiasme amb qu han vist nixer i crixer aquest treball. A ma

mare Conxa i a mon pare Juan, novament i sempre, els he de donar les grcies pel

seu suport incondicional i per fer-me molt ms dolces les distncies, les absncies

i els sacrificis. Per aquest treball no hauria pres cos ni forma sense lajut constant

i ferm de Francesc. A ell, que mha acompanyat i animat incansablement durant

tot aquest temps, tan discretament, li agraesc profundament lestima que dia rere

dia mofereix.

6

7

Introducci

El present estudi pretn aportar una visi panormica en relaci als inicis

novellstics de Josep Maria Espins, un autor cabdal en el panorama literari catal

dels ltims seixanta anys. Aquest autor fa dcades que va abandonar el conreu de

la novella de manera regular i noms shi ha tornat a dedicar ocasionalment, per

durant els anys cinquanta i seixanta del segle XX va contribuir duna manera

decisiva a la recuperaci de la malmesa narrativa catalana. I ho va fer tenint en

compte les tendncies narratives ms innovadores que comenaven a deixar

emprempta a lEstat espanyol. Juntament amb la voluntat de contribuir a la

regeneraci daquest panorama literari, Espins va exercir dautntic abanderat

dunes tcniques i uns temes narratius que situaren la migrada producci catalana

al mapa. La seua tasca com a crtic literari i periodista cultural al setmanari

Destino va tenir molt a veure amb aquesta inclinaci incial vers la literatura de

ficci a travs de la novella, la novella curta i el conte.

El recorregut plantejat en aquest treball intenta dibuixar en primer terme el

clima de debat sobre les formes novellesques que portaren a lautor a

experimentar en el camp narratiu. s per aix que, al primer captol, fem un reps

sumari de levoluci de la manera narrar en lltim segle, aix com dels punts

essencials al voltant dels quals t lloc el debat teric sobre la novella i el conte.

Aquest debat no s ni de bon tros exclusiu del segle XX sin que forma part de la

mateixa voluntat dautoanlisi i evoluci que necessita un gnere per mantenir-se

al capdavant dall que anomenem literatura. Lauge indiscutible de qu gaudeix

la narrativa i, en especial la novella, ha estat un dels factors responsables de

laparici massiva destudis crtics que se centren en aquest gnere. A aquesta

posici de lideratge, cal sumar-hi la voluntat certament fructfera de plasmaci de

la realitat. Esbossar aquest procs i assenyalar-hi els llocs comuns ens portar

finalment a centrar-nos en laparici i ls, ms o menys reeixit, de la tcnica

literria que, duna manera laxa, sha convingut en anomenar tcnica objectivista.

Creiem que sha donat per suposat, en molts casos, lexistncia dun consens a

propsit duna possible definici del fenomen i que, en realitat, les imprecisions,

la vaguetat i el mite envolten, dalguna manera, el que realment s i significa

8

aquesta tcnica en el marc de la narrativa occidental i, molt especialment, en la

narrativa catalana i espanyola de postguerra.

No volem per, que aquest reps general deixe de banda la descripci de

les opinions ms controvertides i interessants que va generar la crtica literria

catalana de postguerra a propsit de les noves formes narratives, entre les quals

treia el cap lanomenat objectivisme. En el segon captol, per tant, veurem quin s

el nivell dacceptaci prctica de les renovacions formals que es deriven daquesta

teoria i fins a quin punt s qestionada dins del panorama crtic i literari de

lpoca. Procurarem, doncs, copsar latmosfera de reaccions i comentaris diversos

que van sorgir a partir dels nous models novellstics i delaborar una descripci

panormica de les opinions crtiques ms significatives a propsit de

lobjectivisme.

Mentre que, al tercer captol, ens centrarem en la figura de Josep M.

Espins i en els seus inicis narratius, que van estar ntimament lligats al clima

general de renovaci formal de qu ens ocupem als dos captols anteriors. Espins

va participar activament en la creaci duna certa escola, fruit de la voluntat de

bastir un obra moderna, que poguera competir formalment i temtica amb les

ltimes aportacions descriptors catalans i espanyols de lpoca. El seu corpus

novellstic, que va veure la llum entre els anys cinquanta i seixanta, representa

una contribuci molt valuosa en el camp de la ficci narrativa de lpoca i s per

aix que li dediquem la part ms important daquest estudi. El captol tercer, per

tant, t una rellevncia especial, ja que estableix lnies danlisi crtic i de lectura

duna obra novellstica de joventut que no ha estat degudament considerada en el

seu conjunt fins fa relativament molt poc. En cap cas, i donades les

caracterstiques daquest treball, hem volgut construir aquest apartat de la

investigaci des de la voluntat de lexhaustivitat, per s que hem destacat els

aspectes ms originals, interessants i significatius de cadascuna daquestes

novelles i que fan que lobra del nostre autor siga rellevant en el panorama de la

literatura de postguerra. Considerem necessari ampliar en el futur el nostre estudi

per donar cabuda als llibres de contes Vestir-se per morir (1958), Variets

(1959), Els joves i els altres (1960) que va publicar tamb en aquella poca i

que completarien la visi del primer Espins com a narrador de ficci.

9

Lestudi que presentem vol demostrar linters i la vlua de lobra

narrativa dEspins en relaci a una tcnica determinada, que no va passar

desapercebuda en la literatura de postguerra, aix com destacar-ne les

caracterstiques que hem considerat ms significatives i rellevants de cadascuna

de les novelles. Aquest treball sobre la faceta de lEspins novellista representa,

duna banda, una de les primeres aproximacions a unes obres literries que han

quedat soterrades per la ingent producci posterior daquest autor i, de laltra,

lexploraci, amb un cert deteniment, de laplicaci real duna tcnica narrativa,

no exempta de polmica, que va ser valorada, a posteriori, per la crtica. Espins

representa, en la nostra opini, la cara ms visible dun sector de la narrativa

catalana, poc cohesionat, que va assumir el deure, inconscient potser, de

revitalitzar el panorama narratiu, tot i essent conscients, per, de les prpies

limitacions. Tanmateix, lobra daquest narrador constitueix un document brillant

sobre les preocupacions socials i humanes dun sector de la societat catalana de

postguerra, ubicada, en general, en una Barcelona narrativament parlant

hostil i classista. La recuperaci i lestudi daquestes novelles creiem que

demostren a bastament la vlua dunes narracions totalment accessibles i

tcnicament molt interessants. Volem, per tant, oferir una aproximaci a unes

obres poc conegudes i reconegudes dun escriptor de renom que, com veurem, va

bastir en molt poc de temps un univers narratiu que no pot ser obviat.

10

11

Captol 1

La novella i les formes de realisme

La novella i les formes de realisme