APRENDRE DE FORMA AUTÒNOMA I SOLIDÀRIA:

LES WEBQUEST D’HISTÒRIA

LES TIC COM A EINA PER ESTIMULAR LA RECERCA I L’APRENENTATGE A LES CIÈNCIES SOCIALS

Àngel Blanco Rebollo Cos: Professorat de Secundària Àrea: Geografia i Història Centre de treball: IES Bernat Metge. Barcelona Llicència per al curs 2005-06 Modalitat A Tutor: Dr. Joaquim Prats, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

2

Índex

1. Introducció: 3

1.1. Antecedents del tema objecte de treball 3 1.2. Explicació del tema 6 1.3. Objectius i resultats proposats 8

2. Treball dut a terme 9

2.1. Pla de treball 10 2.2. Metodologia emprada 10 2.3. Descripció de l’estudi 12

3. Resultats obtinguts 22 3.1. Presentació dels resultats obtinguts 22 3.2. Anàlisi dels resultats 22

4. Conclusions: suggeriments, conseqüències, aplicacions i valoracions 30 5. Relació dels materials continguts en els annexos 31 6. Bibliografia comentada 32

Annexos

1. Presentació del treball en format Power Point 37 2. Plantilla d’avaluació en format Word 63 3. Fulls d’avaluació en format Excel 70 4. Gràfics 111 5. Relació segons la puntuació 119 6. Gràfics sobre la qualificació didàctica, l’estructura general,

la metodologia i la utilitat didàctica 121 7. Base de dades, en Access, classificada per etapes històriques 125

3

1.- Introducció 1.1.- Antecedents del tema objecte d’estudi

Les dificultats de comprensió de la història per part d’adolescents que no poden imaginar-se una realitat que no han viscut, ni tan sols la possibilitat de recrear els fets, com passa en un laboratori, han impulsat des de sempre al món de l’ensenyament la recerca de mecanismes que permetin apropar-se al passat amb procediments atractius i rigorosos amb la intenció de crear una relació d’empatia i un interès cap a èpoques que només queden al record i als llibres. Aquesta inquietud per trobar sistemes d’aprenentatge més estimulants i agradables ha produït moltes i riques experiències didàctiques al llarg del temps, d’acord amb els recursos tècnics que l’època permetia i els coneixements del professorat, i ha renovat la forma d’ensenyar la història. L’arribada de les noves tecnologies i la revolució que ha suposat la introducció de la informàtica i Internet en tots els àmbits de la nostra vida han modificat radicalment els hàbits quotidians dels nostres alumnes i també la seva relació amb la informació. Les dificultats històriques del professorat per trobar recursos, fonts documentals i experiències de tota mena han deixat pas als problemes per gestionar l’excés d’informació que els nous mitjans tecnològics aporten a les aules. No han canviat els plantejaments històrics, no ha hi hagut una innovació tan radical en les concepcions metodològiques, no s’han modificat els objectius d’aprenentatge dels nous estudiants: el que ha canviat ha estat la forma d’aprendre’ls i les estratègies per tractar- los amb criteris diferents. Aquesta inquietud per no perdre el tren de les noves tecnologies i posar l’aprenentatge de la història al nivell de les altres ciències ha estat l’origen de l’experimentació amb altres sistemes didàctics que potencien l’ús de tecnologies específiques a l’abast de l’alumne com a mitjà per comprendre millor el passat històric. Recursos, n’hi ha. Accessos a llocs abans impensables i llunyans com ara biblioteques, museus, col·leccions, arxius, fonts documentals, hemeroteques, etc., dispersos llavors pels cinc continents, ara hi són amb només engegar l’ordinador. El contacte amb la notícia “on line”, les recreacions virtuals, les simulacions gràfiques, els traductors, les enciclopèdies, les imatges amb una qualitat extraordinària, la immediatesa de la informació, el contacte en temps real dels alumnes amb el seu professor i entre ells, etc. hi és. La transformació ha estat del tal calibre que molts professors han quedat amb el peu canviat davant uns joves amb unes destreses tecnològiques desconegudes que superen de llarg els esforços dels seus ensenyants per adaptar-se a aquesta nova realitat. Però també les aparences enganyen. Aquestes facilitats, aquests mitjans, aquest volum d’informació han produït un augment dels seus coneixements, han canviat les seves capacitats per comprendre millor la història, han introduït una forma de pensar més autònoma, han estimulat, en fi, una manera de treballar diferent? Probablement no, perquè les dificultats bàsiques de l’aprenentatge continuen sense resoldre, com ara la comprensió de conceptes elementals i d’estructures amb una certa complexitat, la lectura, síntesi i jerarquització de la informació, l’elaboració de resums i informes amb coherència i argumentació, l’explicació coherent de processos on intervenen causes i conseqüències, la discriminació d’explicacions principals, la tècnica del debat, etc. Tot això queda pendent, no ho ha resolt la tecnologia perquè tampoc no és de la seva

4

incumbència. I si la tècnica facilita els aprenentatges però no els soluciona, hem de pensar que el professorat no ha perdut del tot el seu protagonisme, que els vells esquemes que aplicava a les seves aules per facilitar-ne la comprensió encara són vigents perquè els problemes hi continuen i els seus estudiants segueixen manifestant les mateixes incoherències i limitacions semblants a les d’altres èpoques. Què ha de fer, doncs? Quin és el seu paper? Com s’ha d’adaptar a la nova realitat? Com ha de manifestar la seva superioritat científica i didàctica? Com ha d’introduir la tecnologia a les seves classes? Totes aquestes preguntes i més, no sempre tenen una resposta fàcil, ni tan sols un solució duradora. Els mitjans i els nostres alumnes canvien de tant en tant perquè també canvia el nostre entorn i les nostres necessitats. Però les preguntes s’han de fer, és necessari que el docent reflexioni permanentment sobre aquests dubtes, no ha de conformar-se amb el que sap sinó amb el que podria saber i ha de tenir present les dificultats del seus alumnes per comprendre la història i per imaginar un passat que podria proporcionar- li respostes a les seves inquietuds actuals. Conjugar ensenyament clàssic amb procediments nous sempre ha estat un repte, però no s’han de perdre de vista els dos principis bàsics que regeixen la feina d’un professor:

o Trobar una eina complementària a l’ensenyament tradicional i acadèmic basat en la transmissió oral de coneixements i amb molt poca participació de l’alumne en la recerca.

o Comprovar la seva eficàcia i les possibilitats d’aplicació en un context real, com és l’aula.

Està comprovat que Internet no és un mitjà pensat inicialment amb una funció educativa. Solament un 4% de les pàgines web presenten veritables continguts educatius i el 90% d’aquestes no proporcionen cap tipus d’interactivitat per a l’alumnat. A més, moltes d’aquestes pàgines no estan definides per un nivell determinat, ni presenten una concreció curricular suficient. Més aviat tenen una visió enciclopedista de la història i presenten molts errors conceptuals. Aquests problemes s’afegeixen a un altre de més preocupant: la recerca d’informació pot ser aparentment fàcil, mecànica, però la recepció d’aquests conceptes barrejats amb il·lustracions impactants i motivadores troba un alumne indefens culturalment i desproveït de tot esperit crític. Per superar aquests inconvenients, el professor de la Universitat Estatal de San Diego Bernie Dodge va desenvolupar, cap al 19951, una eina nova amb la finalitat d’integrar Internet a l’àmbit escolar. L’activitat estava dirigida a impulsar la recerca i a aprofitar millor la informació procedent de la xarxa. Tot va començar quan aquest professor, que dirigia un curs de capacitació de professors, va decidir proporcionar una breu informació sobre el software “Archeotype”, perquè va notar que no estava a l’abast de tots. Llavors, va organitzar una sessió de treball amb les següents tasques:

- Els alumnes havien de redactar un informe al final de les activitats dirigit a un director d’escola amb recomanacions sobre la utilitat del software Arqheotype.

- Part de la informació s’havia de treure d’Internet. 1 DODGE, B.: vegi’s la seva pàgina a www.eduteka.org/ , en especial l’article "tareonomía del webquest": una taxonomía de tareas. 2002

5

- S’havien de consultar enllaços prèviament decidits i seleccionats pel professor Bernie Dodge.

- Les informacions estaven compartimentades i dividides en funció dels grups que havia format a la classe.

- El guió final havia de ser el resultat de la unió del conjunt. Els resultats van ser prometedors i va perfeccionar aquesta eina. Quan va generalitzar aquest sistema de treball, va donar pautes sobre els usos d’Internet a l’educació, juntament amb el seu col·laborador, Tom March, i van dissenyar la primera webquest amb el títol de Searching for China, l’èxit va ser sorprenent a tot arreu. En tres anys es van fer més de dues mil pàgines webquest en tot el món, no totes de bona qualitat, i la tendència encara continua amb força. En moltes ocasions, el mateix Bernie Dodge ha fet matisacions i correccions dels primers treballs i ha alertat dels problemes de dissenyar treballs dolents. En una entrevista molt famosa que va fer a STV de Brasil, l’any 2000, va dir que les webquest han de tenir ànima i no han de quedar-se reduïdes a simples exercicis o a reproduir les mateixes pràctiques escolars de sempre però amb una eina diferent. S’havia de demostrar imaginació i sentit rupturista2 i aprofundir en altres objectius de més calat:

- Aprendre un seguit de coneixements elementals al voltant del tema proposat per la webquest.

- Familiaritzar-se amb l’ús de les noves tecnologies en un context real d’aplicació.

- Aprofitar millor el temps de l’alumne, facilitant tots els processos de recerca i aprenentatge i evitant la pèrdua de temps que es produeix en qualsevol consulta en Internet i que tan desespera, per altra part, el professorat.

- Recolzar la reflexió de l’alumne en els nivells d’anàlisi, síntesi i avaluació ja que el professor ha seleccionat prèviament la informació i li suggereix la manera de fer- la servir.

Actualment hi ha una veritable eclosió a l’ensenyament i han aparegut tota mena de webquest particulars i portals institucionals i educatius dedicats expressament a la seva divulgació i a l’orientació de dissenys, recursos i programes informàtics específics. 2 Jarbas Novelino Barato. El alma de las Webquest. Publicat a Eduteka. Vist el 13/3/2006

6

1.2. - Explicació del tema Carme Barba, una de les introductores de la webquest al nostre país, defineix aquesta forma de treballar com “una estrategia de investigación guiada con recursos Internet, que tiene en cuenta el tiempo del alumno. Es un trabajo cooperativo en el que cada persona es responsable de una parte. Obliga a la utilización de habilidades cognitivas de alto nivel y prioriza la transformación de la información.”3 La seva forma clàssica d’organització és la que apareix al quadre i que tant va popularitzar el professor Bernie Dodge.

3 BARBA, C.: “La webquest y la didáctica de la historia”. Iber nº 47.

7. Guia

didàctica

6.

Conclusions

5.

Avaluació

4.

Recursos

3. Procés de

treball

2. Tasques

1. Introducció

Estructura d’una

webquest

7

a) La introducció és la primera activitat que s’ha de fer en començar el treball i té les següents funcions:

2. Les assignacions de tasques estan dirigides a organitzar el treball de l’alumne i a orientar- lo en la recerca. Les més freqüents són:

3. El procés representa els passos que han de seguir els alumnes per completar la tasca proposada anteriorment. També és el moment d’establir la forma de treball, mitjançant

1. Introducció

Orientar sobre els continguts de la webquest

Conèixer el tema central de l’activitat

Potenciar la seva motivació

Desenvolupar l’empatia

Tasques

Presentacions multimèdia

Elaboració de murals

Exposició oral o debat

Redacció d’informes

Realització d’entrevistes

Confecció de dossiers

8

la formació de grups de tipus col·laboratiu o buscant una fórmula mixta, o sigui, combinant el grup i l’acció individual.

4. Els recursos constitueixen una de les peces fonamentals del treball. La webquest ha de presentar a l’alumne enllaços clars, fàcils i atractius per evitar la dispersió i aprofitar millor el temps destinat a la consulta. 5. Els criteris d’avaluació s’han de saber i discutir des del principi perquè l’estudiant sàpiga en qualsevol moment el procediment de qualificació i les exigències que estableix la webquest. 6. La conclusió ha de recollir els compliment dels objectius, les reflexions que fa l’autor del treball sobre el tema i els resultats que s’esperen aconseguir.

9

1.3.- Objectius i resultats proposats La proposta inicial i els resultats finals no han variat gaire, encara que s’han enriquit els conceptes suggerits al principi i s’han incorporat nous punts de vista. El projecte proposava els següents objectius:

a) Classificar les Webquest dedicades a l’estudi de la història tant per etapes com per grau d’interès i qualitat didàctica.

b) Estudiar i valorar els seus continguts temàtics. c) Observar la utilitat dels seus continguts i la seva adaptació al currículum

d’història de l’ESO. d) Analitzar les possibilitats que ofereixen per estimular la recerca autònoma de

l’alumnat de Secundària. e) Identificar les dificultats que pugui trobar l’alumnat i el professorat. f) Observar l’ús que fan del temps històric i la manera de representar la

temporalitat. g) Proporcionar al professor una eina útil, en forma de plantilla d’avaluació, per

analitzar i classificar una webquest amb criteris metodològics i didàctics i conèixer la seva utilitat a l’aula d’una forma senzilla i ràpida.

Aquests objectius es pensaven estructurar de la següent manera:

a) Localització i classificació dels llocs que continguin informació sobre els webquest vinculats amb la història que estan publicats a Internet.

b) Selecció d’un número significatiu de webquest en català i castellà. c) Anàlisi de la seva estructura, metodologia i utilitat didàctica a través d’una

plantilla d’avaluació específica. d) Descripció dels resultats i elaboració de fitxes informatives de cada webquest e) Possibilitats d’aplicació per part del professorat a les classes de Ciències socials.

10

2.- Treball dut a terme 2.1.- Pla de treball Per aconseguir els objectius inicials, el treball d’investigació s’ha dividit en dues etapes diferents: a) d’octubre a febrer: • Fonamentació teòrica inicial • Elaboració d’un model d’anàlisi

o Establiment de criteris de selecció generals, metodològics i didàctics o Disseny de pautes de valoració i avaluació

• Recerca de les pàgines webquest més interessants o Elaboració d’una base de dades o Aplicació del model d’anàlisi

b) De febrer a juny: • Diapositives personalitzades de cada webquest, amb el programa Power Point,

seguint el següent esquema: o Tema o Etapa històrica o Estels assignades en funció de la seva qualitat o Fitxa tècnica o Opinió o Caràtula identificativa o Representació gràfica de la valoració obtinguda

• Assistència a les I Jornades sobre wequest els dies 10 i 11 de març de 2006 • Valoració i avaluació dels resultats • Elaboració d’una guia amb les pàgines webquest més interessants

2.2.- Metodologia emprada S’ha seguit el model metodològic proposat en el projecte inicial i s’han incorporat millores significatives en les plantilles d’anàlisi i avaluació individualitzada. Els passos que s’han donat han estat els següents:

a) Establiment d’un mètode d’anàlisi per estudiar les webquest d’història més representatives que hi ha a Internet, d’acord amb un model d’estudi fàcil d’aplicar, organitzat de la següent manera:

- Confecció d’una fitxa tècnica que serveixi per identificar la procedència,

la institució, l’entitat o la persona física que ha elaborat la webquest. A més, ha de constar l’any de presentació a Internet, possibles actualitzacions, llengua i nivell.

11

- Estructura del treball. Descripció de les parts que conformen una webquest:

• Introducció • Tasques proposades a realitzar • Procés de treball que ha de seguir l’alumne • Recursos oferts a la webquest • Criteris d’avaluació • Valoració final de l’activitat

- Anàlisi del contingut : estudi de la metodologia i la seva possible utilitat

didàctica.

- Ús que es fa del temps històric: observació de conceptes fonamentals com la simultaneïtat, la datació cronològica, el canvi i la causalitat.

- Estudi dels recursos proposats a l’alumne: anàlisi de la bibliografia,

els enllaços d’Internet, els ajuts o scaffolds i altres suggeriments que proporcionen les webquest.

- Qualificació didàctica del material: indicada per al professorat que decideixi utilitzar una webquest o vulgui tenir uns criteris de selecció més específics.

b) Classificar les webquest en funció del seu interès didàctic i històric. c) Estudiar la seva viabilitat a l’aula. d) Dissenyar estratègies d’aplicació i avaluació.

Durant la primera fase de la recerca s’han desenvolupat els fonaments teòrics del treball i s’han elaborat criteris d’avaluació i anàlisi per aplicar-los a l’estudi de les webquest. En aquest període s’ha consultat abundant bibliografia i s’han comparat els resultats amb el criteris d’altres sistemes de valoració como ara les pàgines web. Simultàniament, s’ha iniciat la recerca de les pàgines més interessants a partir de la consulta de diferents portals temàtics i enllaços educatius a través de la xarxa, fent servir la tècnica de l’enquesta, es a dir, elaborant un seguit de qüestions, organitzats en tres blocs temàtics diferents, i una plantilla de verificació.

A la segona fase s’ha aplicat el model d’anàlisi i avaluació a totes les webquest seleccionades prèviament. En primer lloc, s’han establert uns criteris mínims de qualitat a fi d’escollir les experiències divulgades a Internet. S’ha tingut en compte el següent:

- Qualitat dels continguts, d’acord amb els currículums oficials de la ESO - Adaptació del model de wesquest proposat per Bernie Dodge

12

- Elaboració en les llengües habituals dels alumnes: el català i el castellà. - Acceptació de treballs de qualsevol procedència sempre i quan

compleixin els punts anteriors. - Selecció d’una quantitat significativa però no exhaustiva de webquest.

Un cop realitzada aquesta tria, s’han incorporat totes les webquest a una base de dades per fer-ne una anàlisi detallada. S’han revisat cadascun dels apartats en què s’hi divideix i s’ha comprovat tota la informació i la utilitat dels enllaços. Després, s’ha valorat i puntuat en un full de càlcul les informacions obtingudes a través de diferents plantilles que es comentaran més endavant. Per últim, s’han processat els resultats d’acord amb una sèrie de barems establerts i s’ha representat gràficament la puntuació de cada webquest amb la intenció d’establir una classificació general i assignar estels de qualitat –dos, per a la més fluixa, cinc, per a la millor -. 2.3.- Descripció de l’estudi Cada webquest ha estat analitzada per mitjà d’una enquesta, dissenyada amb cent preguntes, organitzades en tres apartats diferents:

o Estudi dels aspectes formals de l’estructura general o Anàlisi dels aspectes metodològics o Comprovació de la seva utilitat didàctica

La plantilla segueix l’organització d’una webquest clàssica per tal de facilitar al professor similituds i una consulta àgil i operativa (Vegi’s la plantilla a l’annex). ASPECTES FORMALS: L’ESTRUCTURA GENERAL El primer apartat està dedicat a estudiar l’organització general de la pàgina i els aspectes formals. Com que totes segueixen unes mateixes pautes de disseny, derivades de les propostes de Bernie Dodge, l’objectiu inicial ha estat l’observació de la qualitat estètica del producte i els continguts que en presenta. 1.- La Introducció Totes les webquest obren el treball amb una introducció més o menys motivadora amb l’anunci del tema i la finalitat que es pretén aconseguir. Per tant, la primera cosa que s’ha d’esbrinar és si els objectius es diuen de forma clara i si estan presentats per mitjà d’una pregunta suggerent o una situació d’empatia. 2.- Les Tasques Constitueixen un apartat destacat ja que l’autor (i, per tant, el professor) ha de consignar amb precisió la feina individual i col·lectiva i, sobretot, configurar els rols que cadascú ha de portar a terme per desenvolupar l’activitat d’empatia que s’anunciava a la introducció. Aquesta part té molt de joc de simulació i l’estudiant ha d’entrar motivat i amb ganes. Hi ha molts rols establerts, però nosaltres hem fet una selecció operativa d’aquests que creiem bàsics a la tasca de qualsevol webquest: § Investigador: recopilació, anàlisi i interpretació de la informació

13

§ Historiador: diferenciació, classificació i formulació d’hipòtesis. § Periodista: elaboració de reportatges § Dissenyador: disseny de materials, presentacions i planificació de viatges. § Professor: exposició dels resultats a la classe

No tots s’han de fer durant la feina però al menys n’hi hauria d’haver tres o quatre i com a tal s’ha valorat. Un cop repartits els papers, els alumnes han de saber el tipus de tasca que comporta la seva activitat. L’oferta és molt variada i cada webquest tria les que més convenen per a l’activitat. Les tasques més freqüents són les següents: § Realització de dossiers, entrevistes… § Redacció d’ informes § Elaboració de murals o presentacions multimèdia § Exposició oral o debat a la classe

3.- El Procés Corresponen a aquest apartat totes les indicacions i normes que ha de seguir l’alumne per portar a terme un bon treball i la forma de repartir les tasques o subtasques i el temps necessari per fer- les. Nosaltres hem donat importància a les següents:

• Indicació de subtasques i temporització aconsellada • Establiment de la forma de treball i assignació de tasques • Descripció dels recursos i manera d’usar- los • Incorporació d’ajuts o scaffolds

4.- Els recursos Com a complement de l’apartat anterior, han de constar en cada tasca els recursos i els enllaços que tindrà al seu abast, tant de tipus convencional com de tipus digital. Nosaltres hem valorat els següents:

a. Bibliografia escrita i material multimèdia, sobretot diccionaris, enciclopèdies, manuals, vídeos, DVD, etc., ja que són recursos que estan a prop de l’alumne, a casa seva o a la biblioteca del Centre.

b. Enllaços amb les pàgines web de museus, col·leccions particulars,

institucions culturals, organismes oficials, centres educatius, entitats particulars i llocs comercials. Aquestes consultes són, sense dubte, les més nombroses i les que donen qualitat a la webquest. Un requisit fonamental és que l’oferta de pàgines no ha de ser molt elevada per evitar una dispersió excessiva però, en canvi, ha de ser contrastada, perquè l’estudiant pugui tenir diverses opinions d’un mateix fet.

c. Entorns virtuals i suports digitals, com ara portals temàtics, museus virtuals, revistes i diaris en línia, llibres i articles digitals, traductors, enciclopèdies o diccionaris. Una part d’aquests recursos acostumen a oferir-se com a ajuts complementaris o scaffolds (bastides, “suports”, andamiajes en castellà) a fi de solucionar qualsevol consulta durant la

14

construcció de l’activitat. La varietat de les ofertes garanteix una major riquesa i una feina més objectiva.

5.- L’avaluació Constitueix una de les parts més significatives de la webquest no només per la seva pròpia naturalesa qualificadora sinó també perquè informa sobre allò que l’autor considera més adient i destacat del treball. A causa d’això, les rúbriques o matrius d’avaluació han de ser molt clares i els alumnes han de conèixer- les des del principi. Nosaltres hem valorat com a important dos tipus d’aspectes:

a) Criteris i pautes que:

• Revisen la utilitat dels rols assignats • Donen pautes sobre l’exposició oral • Donen indicacions sobre el treball individual i col·laboratiu • Incorporen rúbriques d’ autoavaluació per a l’alumne i el grup • Permeten l’avaluació del professor

b) Normes de presentació, especialment si:

• Valora l’ortografia i l’expressió escrita • Ressalta la importància del vocabulari • Valora l’ordre i la selecció dels continguts • Valora la qualitat estètica • Valora la incorporació de recursos gràfics i audiovisuals

Les bones rúbriques estan dirigides a l’alumnat perquè faci una autoavaluació, es qualifiqui i tingui clar els objectius des del començament de les activitats. Però, també és freqüent que hi hagi també matrius d’avaluació per al professorat amb suggeriments de valoració alternatius com controls, proves i qualificacions personals. A part de valorar l’actuació individual o col·lectiva, les rúbriques han de donar molta importància a l’expressió gràfica i escrita, així com a la presentació i la manera d’organitzar les conclusions, condicions indispensables en qualsevol entorn professional o laboral a què l’estudiant s’incorporarà en un futur pròxim. 6.- Les conclusions No totes les webquest inclouen aquest apartat en la seva estructura, però, fins entre les que sí ho fan la forma de fer-ho és molt desigual perquè una part repeteix els enunciats inicials i una altra ho soluciona amb una reflexió genèrica. Nosaltres hem cregut convenient introduir un seguit d’indicacions que serveixen per revisar la tasca feta i comprovar si la webquest:

• Proposa la discussió d’ hipòtesis • Sol·licita un debat sobre la importància del tema

15

• Suggereix una revisió de l’exposició oral • Demana opinions sobre el treball • Pregunta sobre la utilitat dels enllaços d’Internet • Planteja noves preguntes

7.- Crèdits i guia didàctica Un aspecte que s’oblida amb facilitat en una webquest, i que nosaltres valorem a la plantilla, és la indicació de l’autoria, les dades professionals, el nivell educatiu aconsellat i la incorporació d’una guia didàctica per al professorat que vulgui aplicar- la. L’exclusió d’aquesta informació és un inconvenient afegit que limita la seva aplicació i que marca la diferència entre les pàgines que tenen un sentit “casolà” , pensades per al grup del professor-autor, de les que es dissenyen amb un sentit general, més enllà de l’àmbit escolar del seu creador. METODOLOGIA I APRENENTATGES Un cop analitzada la part comuna, que correspon a l’estructura general, les diferències entre webquest comencen a aparèixer en observar la metodologia emprada i els aprenentatges que pensen de desenvolupar o potenciar. Cada pàgina té una personalitat i una capacitat diferents a l’hora d’adaptar el tema amb més o menys fortuna o provocar en l’alumne una reacció d’empatia més o menys estimulant. També serveix per apreciar la formació professional de l’autor i les estratègies que ha fet servir per convertir un tema àrid en un treball apreciat i motivador. Per tant, nosaltres hem valorat com a fonamental en aquest apartat les capacitats, les habilitats intel·lectuals, les destreses, el sistema de treball, la funció del professor, la forma de treball i l’interès que té per a l’assignatura. 1. Capacitats. El tema motivador que obre la recerca ha de ser un estímul per potenciar

els següents aspectes:

- Sistematització de la informació - Classificació i interpretació de documents - Conceptualització - Distinció i discriminació d’opinions divergents

Sistematitzar, classificar i interpretar són eines bàsiques de qualsevol treball de recerca i en aquesta activitat són molt útils per ordenar i jerarquitzar tota la informació que apareix a Internet , i això que una part de la tasca ja està feta perquè la webquest ha seleccionat els enllaços i les consultes precisos per estalviar temps i esforços. En canvi, el reconeixement d’opinions diferents i contraposades és propi de la maduresa i de la pràctica de les anteriors capacitats i distingeix l’alumne que “copia i enganxa” del que elabora i discrimina la informació. 2. Habilitats intel·lectuals: les capacitats han d’estar acompanyades d’altres

aprenentatges científics que amplien el seu horitzó intel·lectual. Considerem importants els següents: - Formulació i defensa d’hipòtesis - Interrelació de fets i cultures diferents - Terminologia específica

16

- Rigor en l’argumentació - Presentació acurada

Una part d’aquestes habilitats consten com a indicacions en les webquest i a més són avaluables, sobre tot les tres últimes ja que l’alumne no ha d’oblidar que està fent un treball científic. 3. Destreses. Aquest apartat és el que a priori hauria de presentar més coincidències

entre totes les webquest, però la realitat indica que les diferències són més notables del que hauria de ser a primera vista. Els motius es troben segurament en las pròpies limitacions tècniques del professorat i en les dificultats d’equipaments dels Centres educatius. Però és evident que un treball innovador com aquest ha d’impulsar l’ús d’eines informàtiques operatives i diversificades. Nosaltres hem considerat com a més convenients les següents, encara que no totes s’han de fer servir alhora:

- Processador de textos - Base de dades - Full de càlcul - Presentació amb Power Point - Vídeo, DVD, multimèdia - Recursos gràfics i artístics

4. Sistema de treball. Una de les característiques més rellevants de la webquest és la

metodologia aplicada durant les sessions de treball ja que en porta la clau del resultat final. Aquesta pot presentar diverses modalitats, en funció de les relacions que s’estableixen entre l’alumne, el grup i el professor:

- Interactiva amb la supervisió del grup classe - Individual amb la direcció del professor - Pautada i amb un rol establert El primer sistema n’és el més habitual, ja que implica l’alumne amb la resta dels companys i la pròpia classe. Però també s’ha de permetre una activitat individual parcial sota les indicacions del professor i un sistema pautat que inclogui un rol previ per tal d’introduir un element de motivació. Aquesta última variant és molt freqüent als nivells educatius més baixos.

5. Funció del professor. No sempre una webquest indica amb claror el paper que ha de tenir el professor en la resolució del treball i el procediment de la seva intervenció. Però és evident que, almenys, hauria d’oferir aquestes funcions bàsiques:

- Coordinació - Avaluació - Intervenció en la selecció dels recursos - Formació de grups

Les dues primeres són implícites a la pròpia seva naturalesa ja que ha de coordinar tot el procés i avaluar el resultat final, encara que no s’indiquen habitualment. En canvi, és més difícil constatar el marge d’intervenció que ha de tenir el professor en la selecció dels recursos o en la formació dels grups perquè les pàgines web ofereixen un sistema

17

tancat amb la informació compartimentada i los grups ja formats. Però, malgrat tot, la realitat indica que el professor ha de gestionar la webquest i ha d’intervenir constantment perquè la feina arribi a bon port.

6. Interès per a l’assignatura. El professor que ha de portar a terme una pàgina

webquest ha de conèixer el grau de relació amb la seva assignatura i les possibilitats de treballar- la en altres contextos. Creiem que, al menys, hauria d’incloure continguts útils per a tres currículums diferents: el propi de la matèria, el transversal que permet la relació amb altres continguts afins i el de caràcter interdisciplinar que els posa en contacte amb altres assignatures.

7. Forma de treballar. El sistema i la

forma de treballar estan íntimament lligats. Una webquest hauria d’incloure tres formes d’organització complementàries i alternants en funció de l’activitat:

- Cooperativa, amb tasques a l’aula compartides per tot el grup - Alternant, amb tasques individuals i col·lectives a l’aula - Mixta, amb tasques repartides entre l’aula i altres llocs de treball

La primera modalitat és la més freqüent i l’alumne ha de treballar en sintonia amb el seu grup i ser responsable de totes les parts de la feina, no només de la seva. Però aquest sistema no sempre és operatiu i s’han de suggerir altres maneres d’actuar que impliquin un treball alternant –individual i col·lectiu- o mixt, entre l’aula i altres llocs de treball, com ara la biblioteca o casa seva. UTILITAT DIDÀCTICA Les aportacions didàctiques i la seva anàlisi constitueixen les parts més delicades de l’avaluació. Com que són també les més subjectives, s’ha elaborat una relació de conceptes que són d’ús comú a totes les webquest analitzades per tal d’establir uns criteris generals. 1. Efectivitat de l’estructura. Per tal de conèixer l’interès potencial del treball, el

primer pas que s’ha de donar serà el de valorar individualment tots els apartats que conformen una webquest: la introducció, les tasques, el procés de treball, els recursos, l’avaluació, les conclusions i el disseny general. Aquest procediment permet, a més, saber si hi són tots els apartats i les mancances i desequilibres que presenten. S’ha de destacar la importància de revisar i valorar la presentació estètica de la pàgina perquè aquest primer contacte de l’alumne amb un treball diferent condiciona molt el procés posterior. Si té un aspecte indefinit i poc motivador, s’identifica aviat amb una feina clàssica i perd l’interès de la novetat.

2. Finalitat del treball. Un cop s’ha acabat la feina feta pels grups, el professor està en condicions d’observar i valorar si la webquest ha potenciat les següents capacitats:

- Estimula la recerca - Facilita el treball en grup - Afavoreix el treball individual

18

- Desperta l’interès per la història - Promou la diversitat d’opinions

Les activitats han de servir per interessar-se per la història a través del tema motivador que se’ns suggereix i descobrir els atractius de la investigació, perquè el jove ha de comprendre que està fent una recerca científica i que la seva activitat és un reflex del que farà al món professional on es barreja el treball individual i la feina en equip, nucli essencial de la coordinació de tots els projectes i lloc on es discuteix i es confronten totes les opinions. 3. Categoria de la investigació. En una webquest és important observar l’orientació que

l’autor ha donat al seu treball. És freqüent que la majoria presenti les següents modalitats d’investigació:

- Recerca oberta amb fonts documentals històriques - Recerca amb fonts secundàries o elaborades prèviament - Activitats per provocar l’empatia històrica

Al primer cas, l’activitat té un caire científic amb documents històrics oberts, és a dir, seleccionats però no pautats, de manera que l’esforç d’interpretació sigui major. El segon aspecte és el més habitual perquè les tasques disposen de fonts secundàries, provinents d’estudis ja fets, extractes de llibres, articles o revistes, o resums de manuals. També es poden oferir documentacions primàries però guiades i ordenades prèviament per l’autor. Sigui el procediment que sigui, l’alumne ha de trobar informacions atractives, adaptades al seu nivell i seleccionades amb criteris rigorosos i motivadors. Sinó s’observen aquestes indicacions, la lectura de les fonts es podria convertir en una feina fatigant i un motiu ràpid de desinterès. 4. Ús del temps històric. L’estudi del temps és la finalitat de qualsevol investigació

històrica ja que forma part de la seva essència. Les webquest han d’aprofitar la novetat de les seves propostes per projectar una interpretació més acurada de l’ús de la cronologia, la simultaneïtat dels fenòmens històrics, la comprensió del canvi i la causalitat. El seu repte és representar els fets no amb criteris clàssics de linealitat sinó amb supòsits d’investigació, és a dir, potenciant la interpretació i la representació temporal.

5. Recursos i ajuts. L’últim aspecte de l’avaluació és la valoració dels recursos i la

utilitat dels ajuts o scaffolds que els acompanyen per facilitar el desenvolupament del treball i orientar les activitats d’una forma més fàcil. El professor ha d’observar les següents consideracions:

- Adequació al nivell - Rigor científic - Continguts assequibles - Llenguatge apropiat - Facilitat d’ús i de consulta - Enllaços en diverses llengües - Utilitat dels ajuts o scaffolds

19

PUNTUACIÓ I VALORACIÓ DELS RESULTATS

a) Puntuació Les cent preguntes de l’enquesta s’han organitzat en tres apartats, quantitativament desiguals:

- Estructura general: 46 preguntes - Metodologia: 28 - Utilitat didàctica: 26

Les respostes de cada apartat s’han reduït a percentatges i s’ha fet la mitjana per tal de corregir la desproporció entre les parts. A l’exemple, per calcular l’estructura general –i els altres apartats- s’han multiplicat els resultats positius per 100 i s’han dividit per la suma total, o sigui: 23*100/46= 50%. Després, s’ha aplicat la fórmula de mitjana, sumant els resultats de cadascuna de las parts i s’ha calculat la valoració global, o sigui: =MITJANA (dades estructura -50-;dades metodologia -57-;dades utilitat didàctica -65-). Valoració global: 58%.

20

Títol Revolución industrial

Autor González, Cándido Resultats

SI 23

NO 23

Suma 46

Estructura general % 50 Estels 3

SI 16

NO 12

Suma 28

Metodologia % 57

Estels 3

SI 17

NO 9

Suma 26

Utilitat didàctica % 65 Estels 3

SI 56

NO 44

Total 100

Puntuació 56

Valoració global % 58

Estels 3

e) Valoració Seguidament, s’han valorat les respostes d’acord amb la següent distribució exposada a la taula adjunta: QUALIFICACIÓ Insuficient Correcta Bona Excel·lent

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

0-49 50-70 71-86 87-100

Estels 2 3 4 5 S’han establert quatre modalitats de qualificació, amb denominacions escolars molt familiars per als docents, i s’ha equiparat cadascú dels apartats per tal d’establir un criteri comú. Posteriorment, cada qualificació s’ha representat en forma d’estels, 2 per a la webquest poc interessant, 5 per a la millor, a fi de proporcionar una visió ràpida i agradable de la valoració global. El nombre d’estels és el resultat de qualificar parcialment cada apartat i dividir-lo per tres per trobar la mitjana.

21

2.4.- Descripció dels recursos utilitzats Els recursos que s’han fet servir presenten un origen diferent:

a. Consultes bibliogràfiques en suport convencional i que es comentaran a l’apartat final. Els resultats d’aquestes lectures ha servit per establir les bases teòriques de tota la investigació.

b. Consultes a través d’Internet. Aquest mitjà ha estat imprescindible ja que totes

les webquest tenen aquest tipus de suport. La recerca d’adreces, enllaços de pàgines web i portals temàtics, juntament amb articles i revistes “en línia”, han consumit bona part del temps dedicat a la investigació.

c. Intercanvis d’experiències durant les I Jornades sobre Webquest, celebrades a Barcelona els dies 10 i 11 de març de 2006, on s’han presentat les treballs més renovadors i s’han comentat les dificultats i encerts d’aquest tipus de material interactiu. També s’han obtingut materials teòrics i estratègies didàctiques que han servit per modificar plantejaments i opinions prèvies.

d. Eines informàtiques:

• Processador en format Word: elaboració de la memòria i la fitxa d’avaluació.

• Base de dades en format Access: realització d’un fons documental per classificar i treure informacions estadístiques.

• Full de càlcul en format Excel: processament de la informació obtinguda a través de les fitxes d’avaluació i valoració final.

• Gràfics en format Excel: representació dels resultats obtinguts, d’acord amb l’estructura general, la metodologia i la seva utilitat didàctica.

• Power Point: presentació en format de diapositiva de totes les webquest estudiades, amb presentació, comentari i valoració numèrica.

• Imatges digitals de les caràtules que il·lustren les webquest.

22

3.- Resultats obtinguts 3.1.- Presentació dels resultats obtinguts Els productes que s’han elaborat han estat els següents:

a) Plantilla d’avaluació en format Word. b) Full d’avaluació en format Excel amb la puntuació obtinguda en cadascú dels

apartats i còmput total i representació gràfica de les dades obtingudes. c) Diapositives, en suport Power Point, amb la següent organització temàtica:

- Fitxa tècnica de la webquest: nom de l’autor/a, país, llengua, any de publicació, curs i nivell educatiu recomanat.

- Una frase suggerent de la presentació - Un resum del contingut - L’adreça electrònica - La institució que empara el treball, si se n’indica - Una opinió sobre la webquest, valorant-ne el millor i el pitjor - La reproducció de la caràtula que obre la introducció de la pàgina web - Un gràfic amb la puntuació obtinguda per apartats (estructura,

metodologia i utilitat didàctica) i per còmput total. - Assignació d’estels de qualitat, d’un a cinc.

d) Relació de les webquest segons la seva puntuació i la qualificació didàctica atorgada en forma d’estels.

e) Base de dades, en Access, classificada per etapes històriques, llengua habitual i nivell.

f) Anàlisi dels resultats. 3.2.- Anàlisi dels resultats L’elaboració d’una plantilla d’avaluació ha introduït una racionalització en el processament dels resultats ja que s’ha fet des de tres òptiques diferents:

a) L’estructura general La investigació ha constatat que no totes les webquest compleixen les normes difoses per B. Dodge. Això suposa que una part de la estructura proposada no es fa servir i, per tant, resta força al treball. És el cas de la guia didàctica, el crèdits amb la informació i agraïments i les conclusions. La incorporació d’una guia didàctica és essencial per l’aplicació del treball i les estratègies que s’han de seguir durant el procés de coordinació de tota l’activitat. Igualment, és necessari disposar d’una informació complementària sobre l’autor, el lloc de treball i les vegades que s’ha experimentat o revisat la webquest. Desgraciadament, són molt poques les vegades que s’indiquen aquestes dades i n’hi ha que ni tan sols assenyalen l’autoria ni l’any de producció. Les conclusions juguen un paper destacat perquè és el moment en què es fa una reflexió sobre el tema i els objectius inicials i els resultats aconseguits. També hauria de ser el moment de repassar les dificultats que han sorgit i les possibles reformes que s’ hi haurien d’introduir. Una altra diferència entre les webquest analitzades ha estat l’ús que s’han fet de les tasques i la utilització dels enllaços d’Internet. Hi ha, al menys, dues formes de plantejar

23

aquestes qüestions : les que només fan una relació de les pàgines que es poden consultar però sense orientacions ni comentaris, i les que classifiquen les fonts d’informació i proporcionen opinions sobre els continguts, el nivell de dificultat i les dificultats d’adaptació a l’aula. En el primer cas, l’estudiant perd molt de temps en les consultes; en el segon cas, aquesta organització facilita molt la tasca i evita la dispersió de l’alumnat. També convé indicar que un inconvenient freqüent de moltes webquest és la utilització d’enllaços relacionats amb pàgines institucionals, centres educatius i pàgines particulars, però, falten, en canvi, consultes a entitats més específiques com ara museus, col·leccions, portals temàtiques i llocs virtuals definits per revistes, diaris o llibres digitals. Es podria dir que, encara avui, les fonts d’informació ofertes són, en general, poc innovadores i carregades de molta informació de difícil lectura pel nivell aconsellat. A més, hem observat la manca de criteris a l’hora de fer servir ajuts o scaffolds. Alguns treballs estan molt ben acompanyats de recursos, que es van ampliant a mesura que es necessiten, igual que en un edifici, i tenen el sentit d’evitar la pèrdua de temps i dirigir la recerca de forma estructurada. Però n’hi ha moltes que no disposen de criteris definits i concentren els ajuts al principi o al final sense especificar els motius d’aquesta localització. Quan això passa, la seva utilitat és molt dubtosa. Un últim punt de contrast és la forma de treballar i el paper assignat al professor. Una webquest acostuma a organitzar les tasques de forma cooperativa, és a dir, cada membre d’un grup és responsable del producte final i no únicament del que ha fet com a individu. Aquesta precisió és important perquè és la que la diferencia d’altres tipus de treballs en grup. La recerca resultant ha d’arribar de la coordinació controlada dels sabers no de la simple acumulació. Doncs, una part de les webquest estudiades ignoren aquests trets i plantegen estratègies convencionals basades en recerques individuals o en la formació de grups sense cap criteri ni control. Precisament, i relacionat amb aquest aspecte, hi ha el paper que ha de jugar el professor. Es podria afirmar que també hi ha una interpretació laxa de les normes bàsiques. Hi ha webquest que li concedeixen moltes facultats com les d’examinar els continguts al final de la feina, avaluar de forma complementària els resultats o decidir l’estructura dels grups; en canvi, d’altres ignoren la seva funció o, com a molt, li designen un paper d’àrbitre davant de conflictes d’interpretació o de dinàmica de grups. No sabem què passarà a la pràctica, encara que intuïm que el sentit comú del docent s’imposarà i exercirà una certa autoritat que, si per un cantó és bona per disciplinar el grup, per un altre podria restar frescor al treball cooperatiu o, fins i tot, esgotar el professor fins al punt de fer- lo oblidar el motiu inicial del treball. La impressió final sobre l’organització de l’estructura és que, malgrat ser la part més fàcil de construir, perquè parteixen de plantilles homologades i estandarditzades, els criteris de selecció i aplicació no són gaire clars i originen una manca d’unitat i coherència que és justament el que identifica únicament els bons treballs, segurament per manca de maduració del projecte i per la precipitació de dissenyar sense dominar plenament els secrets de la webquest. La majoria de les que s’han analitzat (veure gràfic de valoració) passen amb moltes dificultats el límit del 50% d’encerts i n’hi ha que no hi arriben, la qual cosa no diu gaire a favor del treball de l’autor.

24

Estructura general d'una webquest

0 25 50 75 100

Erika y el HolocaustoVan viure una guerra

Els romans a CatalunyaUna aproximació al franquisme

La TransiciónLa guerra civil española

Viatge a l'antiga RomaCartagena 3000

El paleolíticLa Guerra de Successió

El románico en Soria¿Estaba loca Juana la Loca?

La Unió EuropeaIsabel I de Castilla

Las grandes civilizaciones fluvialesEl meu entorn arqueològic

La Revolución FrancesaRevolución industrial e industrialización

Roma: un imperi desaparegutLos castillos medievales

Jo sóc EspàrtacEl Camí de Santiago

Egipto AntiguoLa guerra civil española

Valoració en %

25

b) Metodologia i aprenentatges Aquest apartat ocupa té una especial significació en la plantilla d’avaluació perquè suposa l’observació dels elements essencials d’una webquest i la constatació de diferències metodològiques en la seva concepció. La metodologia és el mecanisme que permet la introducció d’estratègies didàctiques diverses i eines apropiades amb la intenció de potenciar l’aprenentatge autònom i solidari. D’acord amb aquesta definició, el disseny d’estratègies i eines es converteix en el principal element diferenciador de les webquest, almenys en tres punts destacats:

• L’estimulació de capacitats i habilitats intel·lectuals. Moltes webquest ofereixen abundant informació però no proporcionen els mitjans necessaris per què l’estudiant aprengui a sistematitza- la, classificar- la i discriminar-la. Aquest ha de ser un objectiu inicial i també terminal ja que l’activitat feta ha d’ampliar i enriquir els sistemes de treball de l’alumne. A més, poques webquest es plantegen els seus treballs com una defensa d’hipòtesis que s’han d’explicar adequadament. Sí que és cert que totes comencen amb una hipòtesis de partida o gran pregunta, però quan el treball es desplega les intencions inicials se’n van perdent en benefici d’altres activitats secundàries, com l’organització i classificació de la informació i la redacció de resums poc raonats. En canvi, totes insisteixen en presentacions acurades, ús de terminologies específiques i argumentacions serioses, la qual cosa s’ha de valorar positivament perquè és un element important de qualsevol recerca.

• Les destreses. Pràcticament totes les consultes es fan a través d’Internet. Això suposa desenvolupar unes habilitats tècniques necessàries que els alumnes aprenen ràpidament o que ja han adquirit al llarg de la seva formació acadèmica. Com a “homo informaticus” que són, els estudiants disposen d’unes destreses força allunyades de les exigències habituals de les wequest, limitades a exigir solament un raonable domini d’un processador de textos (Word) i, esporàdicament, de presentacions en Power Point. Hi manquen activitats per aplicar bases de dades, fulls de càlcul, ús d’imatges a través de vídeos, DVD o qualsevol altre recurs multimèdia. En canvi, hi ha molta obsessió per elaborar murals o materials manipulables, és a dir, fer servir noves tècniques per a obtenir vells productes.

• Sistema de treball i funció del professor. Aquest apartat presenta més coherències que diferències perquè està molt regulat en les plantilles d’ús comú. Nosaltres hem valorat tres sistemes de treball que les webquest més emprenedores fan servir amb freqüència: l’interactiu amb la supervisió del grup, el treball individual amb la direcció del professor i el que està pautat i recolzat en un rol prèviament establert. Tots tres es poden utilitzar, sobretot perquè l’activitat ocupa moltes sessions (de vegades, més de vint) i mantenir una única forma d’organització és absurd. Malgrat aquest aclariment, és habitual un o dos sistemes de treball, o fins i tot, un de sol, generalment l’últim, encara que s’ha de dir que aquest és el recurs més comú per als cursos baixos i joves i canvia a mesura que es treballa amb nivells més avançats. Un altre aspecte complementari és la forma de treballar, és a dir, si ha de ser de forma cooperativa, individual, mixta i combinant espais complementaris com la biblioteca, l’aula d’informàtica, la casa, etc. Les webquest presenten una

26

marcada disparitat en les seves propostes. Pot ser coincideixen únicament en el treball col·laboratiu i davant l’ordinador, però s’hauria d’estudiar la pràctica diària per comprovar que aquestes funcionen només els primers dies i que el professorat ha de recórrer a la resta de les fórmules citades en les següents sessions. I el paper del professor? Dons, també en aquest aspecte és podrien establir dos enfocaments diferents: les webquest que donen molta importància a la seva figura com a coordinador i avaluador i les que limiten molt la seva presència, reduint- la a la de director i observador. És evident que la solució passa per un terme mitjà, encara que, inicialment, l’experiència està plantejada com a una activitat autònoma i autoavaluable, però perquè això funcioni els alumnes han de tenir una formació cooperativa des de petits i no solament a l’hora de fer un treball aïllat. Pensem que, si aquesta condició no es dóna, el professor està obligat a exercir algun tipus de vigilància, control o avaluació responsable.

En qualsevol cas, si observem el gràfic, apreciem que la majoria presenten estratègies i eines de treball molt limitades perquè superen amb dificultats el llindar del 50%, tret de les dues primeres (Erika y el Holocausto i Van viure una guerra) que arriben al 75%, una xifra encara petita.

Metodologia i aprenentatges en una webquest

0 25 50 75 100

Erika y el HolocaustoVan viure una guerra

Una aproximació al franquismeCartagena 3000

Els romans a CatalunyaLa guerra civil española

La Unió EuropeaEl Camí de Santiago

La TransiciónViatge a l'antiga Roma

El paleolíticLa Revolución Francesa

Roma: un imperi desaparegutIsabel I de Castilla

El meu entorn arqueològicRevolución industrial e industrialización

El románico en Soria¿Estaba loca Juana la Loca?

Las grandes civilizaciones fluvialesLa Guerra de SuccessióLa guerra civil española

Egipto AntiguoLos castillos medievales

Jo sóc Espàrtac

Valoració en %

27

c) La utilitat didàctica Correspon a aquest apartat l’estudi de les possibilitats didàctiques d’una webquest i les dificultats per treballar- la a l’aula. La primera qüestió bàsica consisteix a analitzar l’estructura i comprovar la seva efectivitat. El resultat d’aquesta observació és important per decidir si convé l’aplicació a la classe o, pel contrari, presenta una organització massa rígida i poc operativa. En general, són poques les webquest que siguin atractives pels ulls dels alumnes, acostumats a imatges i formes impactants que els reclamen constantment la seva atenció a tot arreu. I aquest és un aspecte que s’hauria de cuidar més. N’hi ha que són massa monòtones tant pels colors utilitzats com per la manca d’imaginació a l’hora de presentar les tasques o iniciar el procés de treball. D’altres, presenten preguntes motivadores sense “ganxo” i la majoria no desenvolupen situacions d’empatia. El segon aspecte a observar és la categoria de la investigació i l’ús que es fa de les fonts històriques. Una gran part de les webquest estudiades només fan servir documents secundaris o material elaborat prèviament, sigui a través de manuals digitals, resums o esquemes, sigui per mitjà de quadres proporcionats pel propi autor. En canvi, són poques les que fan una utilització acurada i seriosa de les fonts primàries en el sentit de dosificar- les segons la recerca ho necessita i no com un arxiu indigest que podria tenir l’efecte contrari. També són minoria les que ofereixen a l’alumne la possibilitat d’investigar en la xarxa i buscar, de forma oberta, documents importants que, fins i tot, podrien estar seleccionats en pàgines determinades per evitar pèrdues de temps innecessàries però que reproduiria el sistema de treball de qualsevol investigador. Per una altra part, s’ha d’observar també si les webquest compleixen amb els principis elementals d’una recerca històrica com ara l’estimulació per la investigació, l’interès pel passat, la diversitat de punts de vista i , sobretot, l’ús que es fa del temps històric. En aquest sentit, un treball ha de tenir present l’aplicació de les diferents formes de representació cronològiques i la introducció de mecanismes per la pràctica del temps, la simultaneïtat, el canvi i la causalitat, conceptes que presenten especial dificultat però que han de formar part dels objectius de una recerca que té per finalitat l’estudi dels processos que han transformat la humanitat. Si és indiscutible la seva necessitat, també ho és que la majoria de les pàgines fan un ús restringit d’aquests conceptes. Hi manquen activitats per desenvolupar la cronologia, exercicis per practicar la causalitat i situacions per observar el canvi, que, curiosament, s’anuncien como a objectius de treball a totes les webquest analitzades però que, no sempre es saben resoldre amb eficàcia. Un aspecte final és la utilització de recursos, ajuts i l’adaptació al nivell proposat. Per comprovar la seva qualitat didàctica s’han d’observar aquests paràmetres i constatar el rigor científic amb què es presenten les activitats, el llenguatge, la facilitat de consulta d’ Internet i si hi ha enllaços en diversos idiomes. Quasi totes les webquest compleixen amb aquests requisits amb solvència, tret de l’últim ja que és freqüent que les consultes siguin en català o en castellà i eviten el treball d’altres llengües, situació que s’hauria de superar.

28

Curiosament, las competències didàctiques són les que més destaquen en les webquest estudiades. Si s’observa el gràfic, crida l’atenció l’alt nombre de treballs que superen el 50% i que se apropen al 75% o més. La raó radica en el fet que la creació està en mans de docents experimentats que lluiten per aconseguir mètodes d’aprenentatge més operatius i innovadors que els utilitzats pels sistemes tradicionals.

Utilitat didàctica d'una webquest

0 25 50 75 100

Erika y el HolocaustoVan viure una guerra

La TransiciónEl románico en Soria

¿Estaba loca Juana la Loca?Una aproximació al franquisme

Els romans a CatalunyaLa guerra civil española

Las grandes civilizaciones fluvialesViatge a l'antiga Roma

Isabel I de CastillaEl meu entorn arqueològic

Los castillos medievalesLa Revolución Francesa

Revolución industrial e industrializaciónLa Guerra de Successió

El Camí de SantiagoLa Unió Europea

El paleolíticLa guerra civil española

Cartagena 3000Roma: un imperi desaparegut

Egipto AntiguoJo sóc Espàrtac

Valoració en %

La qualificació didàctica global s’ha representat en estels: 2 per la webquest poc interessant o que no arriba a un nivell acceptable, i 5 per la que presenta uns resultats excel·lents. Aquesta és la classificació final:

Qualificació didàctica de les webquest

0 1 2 3 4 5

Erika y el HolocaustoVan viure una guerra

Una aproximació al franquismeEls romans a Catalunya

La Transición La guerra civil españolaViatge a l'antiga Roma

El románico en Soria Cartagena 3000

¿Estaba loca Juana la Loca?Isabel I de Castilla

El meu entorn arqueològic Las grandes civilizaciones fluviales

La Revolución FrancesaEl paleolític

La Unió Europea La Guerra de SuccessióRevolución industrial e

El Camí de SantiagoRoma: un imperi desaparegut

Los castillos medievalesLa guerra civil española

Jo sóc EspàrtacEgipto Antiguo

Nombre d'estels

29

La classificació final, d’acord amb la puntuació obtinguda per cada webquest, ha estat la següent:

Puntuació

0 50 100

Erika y el Holocausto

Van viure una guerraUna aproximació al franquisme

Els romans a Catalunya

La TransiciónLa guerra civil española

Viatge a l'antiga Roma

El románico en SoriaCartagena 3000

¿Estaba loca Juana la Loca?

Isabel I de CastillaEl meu entorn arqueològic

Las grandes civilizaciones fluviales

La Revolución FrancesaEl paleolític

La Unió Europea

La Guerra de SuccessióRevolución industrial e industrialización

El Camí de Santiago

Roma: un imperi desaparegutLos castillos medievales

30

4.- Conclusions

Conseqüències i aplicacions que s’esperen del projecte en el sistema educatiu

Per a la pràctica docent

Aquest treball permetrà posar a l’abast del professorat experiències publicades en Internet amb una avaluació de la seva qualitat metodològica i didàctica. A més, servirà per:

a) Establir l’estat de la qüestió de les webquest. b) Estudiar l’estructura d’aquesta nova forma de treballar la història i observar els

avantatges i inconvenients de la seva aplicació a les cla sses d’història. c) Descriure l’ús que es fa del temps històric. d) Analitzar les webquest d’història més interessants, classificades per etapes,

idioma, puntuació i estels de qualitat. Aquesta recerca es proporciona en diferents suports informàtiques, com ara Power Point, Access i Excel.

e) Posar a l’abast del professorat una guia de les webquest més interessants que hi ha a Internet amb la valoració dels seus continguts a través de la pàgina web de l’IES Bernat Metge, de Barcelona, Departament de Ciències Socials.

f) Disposar d’un model d’avaluació didàctica fàcil d’aplicar.

Per l’assignatura d’Història

Las conclusions d’aquest treball creiem que podrien facilitar la renovació del sistema habitual de treball a l’aula i la relació pedagògica entre alumne i professor. A més, podrien servir d’orientació en el moment de buscar el treball més adient amb criteris rigorosos, validats per una avaluació provada amb múltiples webquest.

Per aconseguir- lo, s’han analitzat aquelles pàgines que tenen una major utilitat per l’assignatura d’història tant per la matèria en si mateixa com per les seves possibilitats didàctiques. Totes estan classificades per etapes, llengua de treball, qualitat i nivell aconsellat. També s’hi ha incorporat una opinió orientativa i un resum dels seus continguts per tal de facilitar al professorat la seva elecció.

Per altra part, s’inclou una fitxa d’avaluació que podria ser molt útil en el cas d’aplicar- la davant d’una webquest nova i comprovar amb rapidesa la seva qualitat i les possib ilitats d’incorporació a l’aula.

31

5.- Relació dels materials continguts en els annexos

1. Presentació del treball en format Power Point 2. Plantilla d’avaluació en format Word. 3. Fulls d’avaluació en format Excel 4. Gràfics 5. Relació segons la puntuació. 6. Gràfics sobre la qualificació didàctica, l’estructura general, la metodologia i la

utilitat didàctica 7. Base de dades, en Access, classificada per etapes històriques

32

6.- Bibliografia comentada

LLIBRES I REVISTES

Selecció que tracta de la teoria d’una webquest i les estratègies per dissenyar models operatius seguint les pautes establertes pels seus creadors, Bernie Dodge i Tom March. A més, s’inclouen referències a les seves aplicacions al camp de la història i de les Ciències Socials i la problemàtica que pot generar la seva introducció. Un apartat interessant està constituït per publicacions que reflexionen sobre la viabilitat de l’experiència, l’ús d’Internet a les aules i les possibilitats didàctiques de les TIC a l’ensenyament.

ALBERT J. M: Internet y Enseñanza De Las Ciencias Sociales. Aula de Innovación Educativa. Núm 138

BARBA, C.” La webquest y la didáctica de la historia”. Quaderns digitals, nº 37. marzo 2005

BARBA, C.: “La webquest y la didáctica de la historia”. Iber nº 47.

BLANCO, A.: “La concepción de los libros de texto de historia en el Primer Ciclo de la ESO”, dirigida pel doctor Joaquim Prats. Universitat de Barcelona .2003. (Memòria de Segon curs de Doctorat. Inèdita).

DE LA TORRE, J.L.: “www.educahistoria.com .Un portal general de recursos de historia”. En: Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Nº 41. Barcelona, 2004

GRUP DIGHES: Uso de Internet en la Educación Secundaria: Informe sobre Educalia Secundaria. Barcelona: Universitat de Barcelona, octubre 2003.

HERNÁNDEZ, F y DONCEL, A: “Internet y didáctica de la historia”, en: Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Número, 31. Barcelona: 2002

MARTÍN JIMÉNEZ, I. “La webquest en el área de ciencias sociales: aprendizaje de las TIC con contextos educativos”. En Íber. Recursos de Internet para la enseñanza de la historia. Nº 41, 2004 MARTÍN JIMÉNEZ, I. “La webquest en el área de ciencias sociales: aprendizaje de las TIC con contextos educativos”. En Íber. Recursos de Internet para la enseñanza de la historia. Nº 41, 2004 PARCERISA, A: “Materiales curriculares. Cómo elaborarlos, seleccionarlos y usarlos”. Graó, 2001

33

PRATS, J. (dir.): “Uso de Internet en la Educación Secundaria: Informe sobre Educalia Secundaria.” Barcelona. Informe presentado a la Fundación La Caixa, 2003

PRATS, J. Y ALBERT, M. « Enseñar utilizando Internet como recurso » En: Iber, Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. nº 41. Barcelona, 2004

PRATS, J.: “Internet en las aulas de educación secundaria”. Iber. Didáctica De Las Ciencias Sociales, Geografía E Historia. Número, 29. Barcelona: 2002

Programa SchoolNet GrassRoots, Canadá, Taxonomía de Bloom de habilidades de pensamiento.

ARTICLES

Selecció de publicacions digitals sobre els criteris de confecció d’una webquest i recomanacions per millorar els seus continguts. La majoria dels articles estan localitzats en pàgines personals dels autors i el seu nombre s’incrementa de forma periòdica a causa de la producció pròpia i de la incorporació de noves publicacions. És convenient, visitar- les amb freqüència per la bibliografia actualitzada i la llista de noves experiències educatives.

“Cómo aprenden los estudiantes historia en el aula de clase”. Publicat en Eduteka. http://www.eduteka.org/ComoAprendenLosEstudiantes.php. Traducció al castellà del quart capítol del llibre “Cómo aprenden los estudiantes”, de Robert B. Bain, de la Universitat de Michigan (Estats Units). L’autor explica la metodologia que s’haurien de seguir els estudiants per saber formular preguntes, investigar i fer servir fonts històriques igual que els professionals.

“Cómo elaborar una webquest de calidad o realmente efectiva”. Publicat en Eduteka el juliol de 2005. http://www.eduteka.org/WebQuestLineamientos.php. L’article és una reflexió feta per un grup de docents colombians en un Curs de formació de mestres d’Informàtica del Colegio Miraflores de Comfandi, Cali, Colombia. Aquest document fa una revisió minuciosa de diverses webquest i descriu els errors freqüents que acostumen a aparèixer-hi, acompanyats de suggeriment concrets per corregir- los.

AREA, M.: “WebQuest: una estrategia de aprendizaje por descubrimiento”. Monogràfic de Quaderns digitals.

BARATO, JARBAS N. “El alma de las Webquest”. Publicat en Quaderns digitals. Monogràfic sobre Webquest. N’hi ha traducció al català per Carme Barba a la seva pàgina personal.

BARBA, C.: “La investigación en Internet con las WebQuest”. Monogràfic de Quaderns digitals. Vegi’s també la seva pàgina on es recullen articles seus, entrevistes, traduccions i enllaços amb altres portals temàtics actualitzats, sobretot de la Comunitat catalana de Webquest, entitat a la qual ella pertany i n’és membre fundador.

34

BARBA, C.: “La webquest una estrategia eficaz para el aula del siglo XXI”. http://www.xtec.es/%7Ecbarba1/Articles/indexarticles.htm

CAPELLA, S.: “El proceso de creación de una WebQuest”. Monogràfic de Quaderns digitals. Veure també la seva pàgina personal en http://www.tressisens.org/

DE LA TORRE, J.L.: La Historia en Internet. Mayo de 2003. http://www.educahistoria.com/reportajes/webshistoria/webshistoria.htm

DODGE, Bernie: "Tareonomía Del Webquest": Una Taxonomía De Tareas. Eduteka. 13 de Abril, 2002. El creador més conegut de les webquest fa una reflexió sobre aquesta experiencia nova i explica la seva estructura.

DODGE, Bernie: “Cinco reglas para escribir una fabulosa webquest”. Publicat a Eduteka el 13/04/ 2002.

DODGE, Bernie: “A Rubric for Evaluating WebQuests”. 2001. En http://webquest.sdsu.edu/webquestrubric.html. Criteris d’avaluació d’una webques.

MARCH, T.: “Criteria for Assessing Best Webquests”, en http://bestwebquests.com/bwq/matrix.asp. Pàgina personal de l’autor. El creador de les webquest presenta vuit criteris per fer i dissenyar amb seny una bona pàgina, assenyalant els possibles defectes i millores que caldria introduir per obtenir una bona puntuació.

MARCH, T.: “Mantengámoslas Reales, Ricas y Relevantes”. 2000. Sobre les tres claus que han de presidir la confecció de les webquest.

MARCH, T.: What webquest Are (Really)”. Entrevista feta el 2003 en Austràlia sobre el funcionament d’una wequest. http://bestwebquests.com/what_webquests_are.asp

ORTIZ, A. “Diseño y creación on line de WebQuest a través de EDUTIC-WQ”. Monogràfic de Quaderns digitals.

PÉREZ, I.: “Diseño y puesta en práctica de una WebQuest en el aula de secundaria”. Sobre els passos a seguir en el procés de disseny d’una WebQuest i la seva aplicació a l’aula. Publicat a Quadern digitals. Monogràfic sobre WebQuest.

PÉREZ, I.: “Estrategias de aprendizaje a través de la Red: Webquests y otros proyectos interactivos y de colaboración”. Vist a la pàgina personal de Carme Barba el 6/04/2006.

35

PORTALS TEMÀTICS I PÀGINES PERSONALS http://bestwebquests.com/. Portal personal de Tom March on es poden consultar tots els seus articles i enllaçar amb pàgines de gran interès. http://edweb.sdsu.edu/people/bdodge/index.htm Pàgina personal del professor Bernie Dodge. http://webquest.sdsu.edu/webquest.html. Pàgina oficial del professor Bernie Dodge. http://www.cpr2valladolid.com:8080/BDWQ/Biblio.aspx . Portal personal de Santiago Blanco, amb molta informació sobre webquest, eines i publicacions sobre la matèria.

http://www.educahistoria.com/. Portal elaborat per un grups de professors de Secundària que s’ha convertit en una de les pàgines de refèrencia en el panorama educatiu actual.

http://www.eduteka.org. Aquest portal educatiu colombià, publitat a la ciutat de Cali, i dissenyat per la Fundación Piedrahita Uribe, disposa d’articles molt interessants sobre noves tecnologies i llocs a Internet, que permeten disposar de molta informació sobre la teoria de les webquest i els enllaços principals. Convé consultar de forma periòdica els apartats dedicats a “ Artículos”, “Entrevistas”, “Herramientas”, “Libros” i “Reseñas”. Veure l’apartat dedicat a “Ejemplos en español de webquest para historia”, on es fa una ressenya de les més conegudes i una crítica de les seves carències.

http://www.edutic.ua.es/edutic_wq.asp. Edutic-WQ. Portal de la Universitat d'Alacant amb una bona relació de webquest. http://www.isabelperez.com/webquest/index.htm. Pàgina persona de Isabel Pérez, amb molta informació bibliogràfica en espanyol i anglès, múltiples enllaços i webquest de tota mena.

http://www.quadernsdigitals.net/. Revista digital que està tenint una influència considerable en la comunitat educativa. És interessant el monogràfic que han dedicat a les webquest.

http://www.ub.es/histodidactica/. Portal dissenyat pel Dr. Joaquim Prats, catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Conté nombroses publicacions sobre el tema, enllaços de gran interès i una secció especial dedicada a webquest. S’ha convertit en un portal de referència en el món educatiu de llengua hispana.

http://www.webquestcat.org/. Portal dedicat a la promoció de les webquest a través d’un directori específic amb els treballs classificats per matèries i a la difusió d’eines per la seva confecció. A més, disposa de nombrosos enllaços amb altres portals i publicacions especialitzades en el tema. De gran interès per conèixer l’evolució d’aquesta forma de treball i per la seva renovació permanent.

36

http://www.xtec.es/%7Ecbarba1/. Pàgina personal de Carme Barba amb molta informació, articles traduïts de l’anglès, wequest i enllaços interessants. http://www.xtec.es/recursos/webquests/. Portal temàtic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb molta informació, experiències, enllaços i eines per dissenyar webquest. Té una gran difusió entre els docents catalans. COL·LECCIONS DE WEBQUEST EN ESPANYOL Relació de pàgines amb biblioteques específiques recopilades per institucions particulars (Fuente: portal de Isabel Pérez) Biblioteca de WebQuests de Emilia Rodríguez Biblioteca de Webquest (por Santiago Blanco) Ejemplos por áreas del Programa Ramón y Cajal Ejemplos en español en la página de Carmen Barba Webquests de educación física por Jordi Díaz Otros ejemplos en español (Eduteka) Webquest de Aulas en Red (Argentina) Webquest de Interpeques Webquest de economía Webquests y otras actividades del Ceip San Walabonso de Niebla Huelva Resultados del proyecto Piensa, construye y comunica

37

ANNEX 1

PRESENTACIÓ DEL TREBALL EN FORMAT POWER POINT

Relació de webquest

Classificació per etapeshistòriques

Relació de webquest

Classificació per etapeshistòriques

39

Àngel Blanco 17

Prehistòria

El meu entorn arqueològic

La webquest té com a objectiu l’estudi del patrimoni arqueològic més proper a l’institut de El Campello (Alacant), en concret la investigació de restes prehistòrics com ara la Torre Vigia de la Illeta, el jaciment arqueològic de la Illeta, la Torre Vigia de Reixes i el jaciment de Lucentum (Alacant).

Autora: Navalón, Llanos País: EspanyaLlengua: català Any: Curs: 1,2,3,4 Nivell: ESOInstitució: IES Enric Valor. El Campello (Alacant)Adreça:

http://www.webquestcat.org/~webquest/llanos/index.htm

Opinió:El millor: L’estructura general és agradable, potencia

determines capacitats i habilitats intel·lectuals i téelements de motivació interessants per aplicar-la a l’aula.

El pitjor: la poca importància que es donen a les conclusions, no té ajuts complementaris o scaffoldsi no disposa de guia didàctica per al professor.

El meu entorn arqueològic

52

57

73

61

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

40

Àngel Blanco 18

Prehistòria

El Paleolític

Webquest que fa un recorregut per l'evolució de l'home des que era un primat fins a l'actualitat. Tambéanalitza la seva capacitat per fabricar instruments de pedra i altres materials i estudia les pintures rupestres que tant van impressionar a pintors moderns com Picasso.

Autors: Díaz, Jordi i Gisbert, Romuald País:EspanyaLlengua: català Any: Curs: 1 Nivell: ESOInstitució: IES Sabadell (Barcelona)Adreça: .

http://www.xtec.es/~rgisber2/prehistoria/index.htm

Opinió:El millor: l’estructura general és senzilla però eficaç,

potencia algunes habilitats intel·lectuals bàsiques i està ben adaptada al nivell proposat.

El pitjor: l’aspecte general no té una estètica atractiva i la utilitat didàctica és escassa pel poc ús que es fa del temps històric i les fonts primàries. A més, no inclou una guia didàctica per al professor.

El Paleolític

63

61

58

60

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

41

Àngel Blanco 19

Història antigua

Egipto antiguo

La empresa HistinvestR se encarga de obtener información para ayudar a los escritores en la documentación de sus novelas

La webquest se interesa por el estudio del antiguo Egipto desde que se produjo la unificación del país hacia el año 3100 a.C. hasta que se convirtió en una monarquía helenística a finales del siglo IV a.C. La estabilidad de sus instituciones, la evolución de su cultura y la fascinación que ha ejercido a lo largo de los siglos son algunos de los alicientes que ofrece la presente investigación.

Autors: Sánchez, A. i Salgado, A. País: EspanyaLlengua: castellà Any:Curs: Nivell: ESO

Institució: HistinvestRAdreça: http://almez.pntic.mec.es/~eruiz7/

Opinió: El millor: l’estructura general és fàcil de treballar, té

enllaços diversificats i els continguts són assequibles.

El pitjor: l’entorn dissenyat no t é gaire atractiu i presenta pocs recursos per elaborar les activitats finals. A més, no disposa d’ajuts o scaffolds , guia per al professor ni indicació de nivell. La seva utilitat didàctica és dubtosa.

Egipto antiguo

43

43

46

44

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

42

Àngel Blanco 20

Història antigua

Las grandes civilizaciones fluviales

Una organización internacional quiere realizar unos folletos y una exposición sobre Mesopotamia y Egipto.

La webquest realiza un recorrido por la historia y la cultura de Mesopotamia y Egipto, las dos grandes civilizaciones fluviales del mundo antiguo, a fin de comparar la evolución y los contrastes que caracterizaron a ambos imperios.

Autors: Bartel Díaz, Rafael C. País: EspanyaLlengua: castellà Any: 2004 Curs: 1 Nivell: ESOInstitució: IES Fernando Quiñones. Chiclana de la

FronteraAdreça:http://www.ieslacucarela.com/PaginaIES/dptos/Social

es/civilizaciones/inicio.htm

Opinió:El millor: la seva utilitat didàctica i l’adaptació al nivell

recomanat. L’estructura és àgil i disposa d ’enllaços i ajuts o scaffolds correctes.

El pitjor: l’aspecte general no és gaire atractiu, la informació és massa densa i no té guia didàctica per al professor.

Las grandes civilizaciones fluviales

54

50

77

60

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

43

Àngel Blanco 21

Història antigua

Els romans a Catalunya

Hi va haver lluites ? On van desembarcar els romans ? Qui era Anníbal ?

Webquest que mira de descobrir els esdeveniments que van succeir a l’arribada dels romans a Catalunya i les conseqüències que va tenir la seva conquesta per al futur d’aquestes terres.

Autora: Alsius, Montserrat País: EspanyaLlengua: català Any: 2005Curs: 1 Nivell: ESOInstitució: particularAdreça:

http://cv.uoc.edu/~malsius/webquest/indexwebquest.htm

Opinió:El millor:l’estructura general està molt ben feta i té un

aspecte agradable. Segueix amb fidelitat el model clàssic d’una webquest, dóna molta importància a la guia didàctica i a la organització dels alumnes i disposa d’enllaços i ajuts o scaffolds correctes.

El pitjor:les poques habilitats intel·lectuals i informàtiques que s’exigeixen als alumnes en les conclusions finals i la escassa presència del temps històric a les activitats.

Els romans a Catalunya

74

64

77

72

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

44

Àngel Blanco 22

Història antigua

Roma, un imperi desaparegut

Una empresa ha encarregat un reportatge per al programa de televisió anomenat “TV Escola Pia”.

La wepquest es presenta com una excursió per Tarragona , l’antiga " Tarraco, amb la intenció de conèixer la influència dels romans a la ciutat i les restes arqueològics que encaren hi queden. El treball pretén també estudiar la història de la Hispania antiga.

Autora: Soteras, Silvia País: EspanyaLlengua: català Any: Curs: Nivell: ESOInstitució: Xtec.es. Departament d'Ensenyament de

CatalunyaAdreça:

http://www.webquestcat.org/~webquest/cursWQ/roma/

Opinió:El millor: les possibilitats didàctiques, la facilitat de

treballar la informació i l’estructura general.El pitjor: l’aspecte estètic gens atractiu, el poc treball

que es fa del temps històric i la pobresa d’eines informàtiques a les tasques finals.

Roma, un imperi desaparegut

48

61

54

54

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

45

Àngel Blanco 23

Història antigua

Viatge a l’antiga Roma

Davant teu tens la gran responsabilitat d'organitzar un viatge per a tots els teus companys de classe a l'antiga Roma.

La webquest estudia Roma i la seva importància en el món antic a través de la vida quotidiana dels seus habitants, el desenvolupament de l'agricultura i la difusió de l’esclavatge. També mostra interès pel patrimoni artístic i cultural que ens van llegar els romans.

Autor: Muñoz, Juan Miguel País: EspanyaLlengua: català i castellà Any: 2003Curs: Nivell: ESOInstitució: WebQuest punt Cat.Adreça: .

http://personal.telefonica.terra.es/web/jmi/webqr/

Opinió:El millor: l’estructura general i l’aspecte estètic són molt

correctes i presenta moltes possibilitats didàctiques per la facilitat dels enllaços i les tasques adequades al nivell.

El pitjor: la manca de guia per al professor, la poca presència que té al llarg del treball i la escassa utilització del temps històric.

Viatge a l'antiga Roma

65

61

73

66

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

46

Àngel Blanco 24

Història antigua

Jo sóc Espàrtac

Contagia't de la ràbia i la il·lusió dels oprimits i viu ambells dos anys de llibertat.

Descripció de la revolta del famós esclau romà Espàrtacque va posar a Roma contra les cordes i va sollevardurant dos anys milers de gladiadors i esclaus finsa la derrota final.

Autor: Parrado, J. Manuell País: EspanyaLlengua: castellà Any: 2005Curs: 3 Nivell: ESOInstitució: particularAdreça: http://www.xtec.es/~jparrado/menu.htm

Opinió:El millor: Alguns enllaços i fitxes sobre la pel•lícula de

Kubrick, la rúbrica de l’avaluació i un qüestionari sobre el tema.

El pitjor: S’aprecien mancances importants en diferents parts del treball ja que no hi ha guia didàctica, crèdits, conclusions ni indicació del temps requerit per portar-lo a terme . Els recursos són molt limitats i les tasques que han de fer els alumnes es redueixen a una presentació en Power Point. Tampoc s’hi indica el sistema de treball ni el paper del professor.

Jo sóc Espàrtac

48

39

42

43

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

47

Àngel Blanco 25

Història medieval

El románico en Soria

Eres un habitante de la Soria de la época en que se construían edificios religiosos románicos. Para ello te has trasladado en la máquina del tiempo a esa época. A tu vuelta al futuro te encuentras con un grupo de japoneses en la entrada de Santo Domingo de Soria.

La webquest hace un recorrido por el arte románico de Soria y la vida cotidiana durante la Edad Media. Para ello, analiza los monumentos más importantes, estudia las actividades del clero y describe el tipo de vivienda, la alimentación y las actividades de sus habitantes.

Autor: Garijo, Ramiro País: EspanyaLlengua: castellà Any: 2005Curs: 2 Nivell: ESOInstitució: particularAdreça: http://personal.telefonica.terra.es/web/nolay/

Opinió:El millor: l’estructura i l’entorn general són molt

agradables i motivadors i estan molt ben aconseguits. Disposa de bons enllaços, ajuts adequats o scaffolds i té força interès didàctic tant per les activitats com per la forma de treballar el temps històric.

El pitjor: poc profit de les conclusions i dels rols que han de fer els alumnes així com de les seves habilitats informàtiques.

El románico en Soria

59

54

85

66

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

48

Àngel Blanco 26

Història medieval

Los castillos medievales

Seguro que has visto muchos castillos medievales a lo largo de los años y a ti, como a casi todos nosotros, los castillos te han llamado la atención, tienen un punto de misterio.

La webquest propone descubrir algunos aspectos curiosos, divertidos y extraños de los castillos medievales por medio de una visita virtual que muestra la vida de sus habitantes y las dependencias más interesantes dispuestas en torno a la torre del homenaje.

Autor: Gordillo, José Antonio País: EspanyaLlengua: castellà Any: 2004Curs: 2 Nivell: ESOInstitució: CFIE Valladolid IIAdreça: http://cfievalladolid2.net/pub/bscw.cgi/d215926-

1/*/Webquest.htm

Opinió:El millor: l’estructura general i les possibilitats

didàctiques que en té tant per la motivació del tema com per l’empatia que provoca en els alumnes.

El pitjor: l’entorn poc atractiu, l’estètica clàssica i la manca d’ajuts o scaffolds. Les activitats finals s ón massa pobres amb poca utilització d’eines informàtiques i altres habilitats intel·lectuals.

Los castillos medievales

48

39

73

53

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

49

Àngel Blanco 27

Història medieval

El Camí de Santiago

Us veieu capaços d'endinsar-vos "virtualment" al llargd'aquest peregrinatge i ajudar al Santi a organitzar-se?. Doncs...apa! és hora de fer feina.

Webquest que anima els alumnes a preparar un viatgepel Camí de Santiago, estudiar el seu art i organitzar tot el necessari per fer una bona travessia .

Autor: González, Sonia País: EspanyaLlengua: català

Any: 2004Curs: 1, 2 Nivell: ESOInstitució: particularAdreça:

http://cv.uoc.edu/~sgonzalezcab/webquest/webquest_modificada.htm

Opinió:El millor: L’assignació de rols amb caràcter motivador, el

sistema de treball cooperatiu i els enllaços a pàgines oficials que contenen molta informaciópràctica sobre el Camí de Santiago. És fàcil de fer i està adequada al nivell recomanat.

El pitjor: La manca d’una guia didàctica , absència d’ajuts o scaffolds i la poca diversificació dels enllaços. També hi falta un ús més ampli d ’eines informàtiques i una revisió de les conclusions.

El Camí de Santiago

43

64

62

56

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

50

Àngel Blanco 28

Història moderna

Isabel I de Castilla Libera por un momento tu imaginación. Acepta cualquier

idea como si realmente fuera posible. (Osborn)

Webquest que se plantea revisar la figura de la reina Isabel I de Castilla. Su muerte en 1504 es el pretexto para realizar un reportaje sobre los problemas derivados de la sucesión al trono de Castilla.

Autor: Martín, Ignacio País:EspanyaLlengua: castellà Any: 2004Curs: 2 Nivell: ESOInstitució: CFIE Valladolid IIAdreça:

http://cfievalladolid2.net/WebSociales/Isabel/isindex.htm

Opinió:El millor: les possibilitats didàctiques, la capacitat de

motivació amb continguts assequibles i un correcte ús del temps històric.

El pitjor: hi falta una avaluació de l’activitat feta i un ús més generós d’eines informàtiques per treballar les activitats finals. L’estructura general és poc atractiva i no disposa de guia per al professor.

Isabel I de Castilla

54

57

73

62

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

51

Àngel Blanco 29

Història moderna

¿Estaba loca Juana la Loca?

¿Estaba loca Juana la Loca o bien se trato de un caso de lucha de poder y de intriga política para impedir que reinase?

La webquest revisa el caso de Juana de Castilla, la reina que fue apartada del poder por su padre, Fernando el Católico, en las Cortes de Toro, tras ser declarada incapaz de gobernar a raíz de los problemas mentales surgidos tras la muerte súbita de su marido, Felipe I de Flandes.

Autor: Mena, F. País:EspanyaLlengua: castellà Any: Curs: 4 Nivell: ESOInstitució: IES Fernando Quiñones. Chiclana de la FronteraAdreça:http://www.ieslacucarela.com/PaginaIES/dptos/Sociales/juana_la_l

oca/webquestjuana.htm

Opinió:El millor: L’esquema àgil i l’abundància d’ajuts o scaffolds per

organitzar la informació. Hi ha enllaços interessants de pàgines amb fonts històriques de primera mà i llibres de consulta alternatius. Valora la formulació d’hipòtesis i la revisió de la feina.

El pitjor: Alguns enllaços no funcionen bé i no es treballa de forma cooperativa. S’hi ofereixen pocs rols i no es potencia massa l’ús d’eines informàtiques diversificades.Hi manca una guia didàctica per al professorat.

¿Estaba loca Juana la Loca?

57

50

81

62

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

52

Àngel Blanco 30

Història moderna

La Guerra de Successió

L’altre dia just al costat de Santa Maria del Mar, vaig veure un pal ben llarg acabat en una torxa que no parava de fer foc. Vaig acostar-me i en el mateix pal vaig llegir la següent inscripció : "al fossar de les moreres no s’enterra cap traïdor . Fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor".

La webqueb estudia la Guerra de Successió al tron d’Espanya i l’arribada de la nova dinastia dels Borbons. També analitza les conseqüències del conflicte civil i les disposicions que va prendre el monarca contra els drets i llibertats de Catalunya.

Autor: Fierro, J. País: EspanyaLlengua: català Any: Curs: 4 Nivell: ESOInstitució: WebQuest punt Cat.Adreça: http://www.webquestcat.org/~webquest/succesio/

Opinió:El millor: la utilitat didàctica, la capacitat de motivació a

partir dels fets descrits i l’ús de documents primaris.

El pitjor: la discreta organització dels recursos metodològics, la limitació dels enllaços i la manca d’avaluació de la tasca feta.

La Guerra de Successió

61

50

62

57

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

53

Àngel Blanco 31

Història contemporània

La Guerra civil española Se trata de rodar una película a partir de una novela

sobre las memorias escritas de un fotógrafo inglés a quien la guerra civil le sorprendió en España.

La webquest plantea estudiar las causas que originaron la Guerra civil y la evolución del conflicto hasta 1939. Para ello, el trabajo aborda aspectos tan interesantes como las operaciones militares, la intervención extranjera, la situación de los refugiados y la vida cotidiana de los españoles en cada uno de los territorios enfrentados.

Autor: Martín, Ignacio País: EspanyaLlengua: castellà Any: 2000Curs: 4 Nivell: ESOInstitució: CFIE Valladolid IIAdreça:

http://www.cpr2valladolid.com/websociales/wqguerra/index.htm

Opinió:El millor: la utilitat didàctica, la motivació del tema i la

facilitat per adaptar-la a l’aulaEl pitjor: l’estructura general , molt senzilla i sense un

disseny atractiu, i el treball final dels alumnes, poc exigent en l’ús de destreses intel·lectuals i informàtiques.

La Guerra civil española. Martín

65

64

77

69

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

54

Àngel Blanco 32

Història contemporània

Van viure una guerra

L'Anna, tímida i menuda, va marxar com a infermera a primera línia de front; en Joan, encara escolanet, va fer descalç la batalla de l'Ebre; en Francesc, enamorat dels llibres, va haver d'escollir, enmig del combat, entre matar o morir. De "Viure una Guerra“

Webquest que ajuda a comprendre la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), els fets principals, les causes i les repercussions en tots els àmbits de la societat.

Autors: Sebastià Capella i Carme Barba País: EspanyaLlengua: català i castellà Any: 2002Curs: Nivell: ESOInstitució: WebQuest punt Cat.Adreça: http://www.webquestcat.org/~webquest/gcivil/

OpinióEl millor: l’organització i l’estètica generals estan molt

aconseguides. Disposa d’uns bons recursos metodològics que proporcionen un gran valor didàctic al treball.

El pitjor: la durada excessiva, la poca intervenció del professor a la part avaluadora i la poca exigència d’eines informàtiques a l’exposició final.

Van viure una guerra

74

75

88

79

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

55

Àngel Blanco 33

Història contemporània

La Guerra civil española "La guerra española fue uno de los acontecimientos

decisivos de nuestra época; todos lo decían mientras se luchaba, y todos tenían razón" (LionelTrilling, en Homage to Catalonia de G. Orwell).

Webquest que describe los acontecimientos que tuvieron lugar en España entre 1936 y 1939. El estudio se centra en aspectos no militares y que no son tratados en los libros como la vida cotidiana, el papel de la mujer o los medios de propaganda.

Autora: Navarro, Mª Teresa País: EspanyaLlengua: castellà Any: 2004Curs: 4 Nivell: ESOInstitució: educaragon.org. Departamento de Educación de

AragónAdreça: http://www.educa.aragob.es/ryc/wq/GuerraCivil/index.htm

Opinió:El millor: els recursos i la potenciació de determinats

aprenentatges.El pitjor: la limitació de l’estructura general, la forma de

treballar massa rígida i la pobresa en els resultats finals, amb poca utilització d’eines i estratègies apropiades i dubtes sobre les seves possibilitats didàctiques.

La Guerra civil española. Navarro

33

50

58

47

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoración en %

56

Àngel Blanco 34

Història contemporània

Erika y el holocausto Nos cuenta - Erika - : "...Mi madre me tiró del tren. Caí sobre la

hierba, junto a un paso a nivel. La gente que estaba esperando a que pasara el tren, vio cómo me arrojaban desde un vagón de ganado. En su camino hacia la muerte, mi madre me lanzó a la vida...".

Webquest que pretende estudiar las circunstancias que provocaron la mayor tragedia realizada por el ser humano a lo largo de la historia y extraer conclusiones para que no vuelva a repetirse nunca más. El trabajo está sustentado en las memorias de una niña que sobrevivió al exterminio.

Autor: Escajedo, Javier País: EspanyaLlengua: castellà Any: Curs: 1, 2 Nivell: ESOInstitució: CP. Forniés. Vitoria (Álava).Adreça:

http://www.interpeques2.com/trabajos/webquestholocausto/html/principal.html

OpinióEl millor: la capacitat de motivació i d’empatia cap a les

injustícies de la guerra i l’holocaust. L’estructura general és excel·lent, així com els recursos i enllaços que hi proposa. Les possibilitats didàctiques són múltiples per la gran qualitat de les seves propostes.

El pitjor: la informació massa elevada per al nivell aconsellat i la simplicitat de les tasques finals amb eines informàtiques poc diversificades.

Erika y el Holocausto

87

75

92

85

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

57

Àngel Blanco 35

Història contemporània

Revolución industrial e industrialización

¿Os imagináis un mundo sin máquinas?: del taller artesanal a la fábrica

. Estudio de la revolución industrial desde sus orígenes artesanales hasta la mecanización de todos los sectores. A través de la redacción de un periódico, se pretenden analizar las fases de la industrialización y sus consecuencias más relevantes.

Autor: Cándido González Ledesma País: EspanyaLlengua: castellà Any: 2005Curs: 4 Nivell: ESOInstitució: I.E.S. “Pedro Alfonso de Orellana” de Orellana

la Vieja (Badajoz)Adreça: http://encina.pntic.mec.es/%7Ecgonza37/

miWebQuest/WQRevIndustrial.htm#Credits

Opinió:El millor: l’estructura general, les possibilitats

didàctiques que ofereix uns continguts assequibles i l’ús correcte del temps històric.

El pitjor: el disseny de la pàgina no és massa atractiu i les activitats finals no fan servir moltes eines informàtiques, malgrat la intenció de fer un diari. A més, no disposa de guia per al professor.

Revolución industrial e industrialización

50

57

65

58

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

58

Àngel Blanco 36

Història contemporània

La Transición La historia de la transición es para algunos la historia de

un sueño, de una utopía, de una esperanza; para otros es la historia de un error, de una ocasión perdida y para otros, es sencillamente la historia de una traición.

La webquest describe el delicado momento de la transición española, los sucesos más destacados y el papel de los protagonistas más relevantes desde la muerte del general Franco hasta la introducción de la democracia plena en el país.

Autor: Fierro, José Luis País: EspanyaLlengua: castellà Any: Curs: 4 Nivell: ESOInstitució: WebQuest punt Cat.Adreça:http://www.webquestcat.org/%7Ewebquest/transicio

n/index1.htm

Opinió:El millor: la seva utilitat didàctica per la qualitat estètica

de l’estructura, l’ús de fonts documentals directes, els ajuts o scaffolds que n’hi ha i el treball amb el temps històric.

El pitjor: la indefinició en les normes de presentació, les tasques convencionals amb eines poc diversificades i la manca de revisió crítica final.

La Transición

65

61

88

71

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

59

Àngel Blanco 37

Història contemporània

Una aproximació al franquismeDes d’aquesta WebQuest farem una aproximació al

franquisme i ho farem a través de totes aquestes persones (anònimes la major part d’elles) que van viure en primera fila aquest període.

Es plateja fer un repàs de la història del franquisme per mitjà de entrevistes als seus protagonistes. Per fer-ho es fa servir la tècnica de l’enquesta i la recopilació de documents amb la finalitat de tenir una idea aproximada d’una època que ha marcat tant la vida dels espanyols.

Autor: Fierro, José Luis País: EspanyaLlengua: castellà Any: Curs: 4 Nivell: ESOInstitució: WebQuest punt Cat.Adreça:http://www.xtec.es/~jfierro/franquisme/index.htm

Opinió:El millor: la utilitat didàctica, els enllaços, els ajuts o

scaffolds i el disseny força atractiu i àgil de la pàgina. A més, són interessants els recursos oferts per proposar hipòtesis i organitzar la informació.

El pitjor: el nivell excessiu dels continguts i la dificultat de portar-los a terme. També hi falten més activitats per desenvolupar altres habilitats informàtiques i intel·lectuals.

Una aproximació al franquisme

70

75

77

74

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

60

Àngel Blanco 38

Història contemporània

Revolución francesa Las revoluciones políticas se producen cuando se abre

una profunda brecha entre gobernantes y gobernados.

Webquest que estudia las causas de la Revolución francesa y los acontecimientos que provocaron uno de los cambios más radicales de la historia ya que modificó los sistemas políticos hasta entonces vigentes e introdujo un nuevo modelo de sociedad.

Autor: Díez, Francisco País: EspanyaLlengua: castellà Any: Curs: 4, 1º de Batxillerat Nivell: ESOInstitució: IES Averroes. CórdobaAdreça:http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesaverroe

s/webquest/revolucionFrancesa/paginas/inicio.htm

Opinió:El millor: la metodologia i la potenciació dels

aprenentatges així com les seves possibilitats didàctiques i la qualitat dels enllaços.

El pitjor: la densitat de la informació, excessiva per al nivell recomanat, i el disseny poc atractiu i massa textual. A més, la tasca final es fa amb recursos limitats i falta una guia didàctica.

Revolución francesa

52

61

69

61

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

61

Àngel Blanco 39

Història contemporània

La Unió europea Es tracta de donar una bona impressió i alhora informar

sobre qui som, què és allò que ens identifica com a europeus

Webquest que analitza la formació de la Unió europea i els diversos processos d’integració. Tambés’interessa pel coneixement de les seves institucions, llengües, moneda i temes que preocupen als europeus.

Autor: Chías, Dídac País:EspanyaLlengua: català Any: 2005Curs: 4 Nivell: ESOInstitució: Escolaweb.comAdreça:http://www.didac.arrakis.es/wq/ue/index.htm

Opinió:El millor: la potenciació de determinats aprenentatges i

habilitats intel ·lectuals com la sistematització de la informació i l’argumentació. També hi ha una bona utilització de recursos informàtics i audiovisuals.

El pitjor: el disseny és massa fred i monòton, els enllaços són limitats i de caire oficial i hi falten entre els alumnes rols fonamentals.

La Unió europea

57

64

58

59

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

Àngel Blanco 40

Història contemporània

Cartagena 3000 Te dices: me marcharé a otra tierra, a otro mar, a una ciudad

mucho más bella de lo que ésta pudo ser o anhelar...No hay tierra nueva, amigo, ni mar nuevo, pues la ciudad estará en tí. Por las mismas calles andarás interminablemente...“ (Kavafis)

Webquest que plantea a los alumnos la elaboración de un informe, dirigido a la UNESCO, para solicitar la declaración de Cartagena Patrimonio de la Humanidad. Para ello, deberán redactar informes específicos sobre el estado de la ciudad y diseñar una campaña publicitaria para divulgar la decisión.

Autor: Murcia, Fulgencio País:EspanyaLlengua: castellà Any: 2003Curs: 4 Nivell: ESOInstitució: particularAdreça:http://www.flordelis.org/pencho/index.htm

Opinió:El millor: la metodologia i els aprenentatges que es poden

practicar, sobretot en la formulació i argumentaciód’hipòtesis. El sistema de treball està molt reglamentat i els rols estan ben definits amb recursos adequats. Disposa d’ajuts o scaffolds correctes.

El pitjor: l’estructura és una mica complicada i destorba l’ús dels enllaços. L’avaluació és massa complexa per ser aplicada, no s’aprofiten bé les conclusions i manca una guia didàctica.

Cartagena 3000

63

71

54

63

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

ANNEX 2

Plantilla d’avaluació en format Word

64

PLANTILLA D’AVALUACIÓ D’UNA WEBQUEST FITXA TÈCNICA Títol: Autor: Any de publicació: Llengua: Nivell educatiu: Curs: Matèria: Etapa històrica: Resum: ESTRUCTURA GENERAL LA INTRODUCCIÓ 1.- Introducció SI NO Indicació del tema i els objectius de l’activitat Inici amb una situació d'empatia o una pregunta motivadora

Total LES TASQUES 2. Rols i tasques bàsiques SI NO Investigador: recopilació, anàlisi i interpretació de la informació Historiador: diferenciació, classificació i formulació d’hipòtesis. Periodista: elaboració de reportatges. Dissenyador: disseny de materials, presentacions i planificació de viatges. Professor: exposició dels resultats a la classe.

Total

QUALIFICACIÓ Insuficient Correcta Bona Excel·lent

Estructura general 0-22 23-33 34-40 41-46

Metodologia 0-13 14-18 19-24 25-28

Utilitat didàctica 0-12 13-18 19-23 24-26

Puntuació 0-49 50-74 75-89 90-100

Percentatge 0-49 50-70 71-86 87-100

Estels 2 3 4 5

65

3. Tasques indicades SI NO Realització de dossiers, entrevistes i reportatges Redacció d' informes Elaboració de murals o presentacions multimèdia Exposició oral o debat a la classe

Total EL PROCÉS 4. Procés de treball SI NO Indicació de subtasques i temporització aconsellada Establiment de la forma de treball i assignació de tasques Descripció dels recursos i manera d’usar- los Incorporació d'ajuts o scaffolds

Total ELS RECURSOS 5. Bibliografia i material multimèdia SI NO Diccionaris, enciclopèdies i manua ls Llibres, articles i documents Material audiovisual (vídeo, CD, DVD, fotografies...)

Total 6. Enllaços pàgines web SI NO Museus i col·leccions Institucions culturals i organismes oficials Centres educatius Pàgines particulars Pàgines comercials

Total 7. Entorns virtuals i suports digitals SI NO Portals temàtics Museus virtuals Revistes i diaris en línia, llibres i articles digitals Enciclopèdies i diccionaris

Total

66

L’AVALUACIÓ 8. Criteris d’avaluació i pautes SI NO Revisa la utilitat dels rols assignats Dóna pautes sobre l’exposició oral Dóna indicacions sobre el treball individual i col·laboratiu Incorpora rúbriques d' autoavaluació per a l’alumne i el grup Permet l'avaluació del professor

Total 9. Normes de presentació SI NO Valora l’ortografia i l’expressió escrita Ressalta la importància del vocabulari Valora l’ordre i la selecció dels continguts Valora la qualitat estètica Valora la incorporació de recursos gràfics i audiovisuals

Total LES CONCLUSIONS 10. Conclusions SI NO Proposa la discussió d’ hipòtesis Sol·licita un debat sobre la importància del tema Suggereix una revisió de l’exposició oral Demana opinions sobre el treball Pregunta sobre la utilitat dels enllaços d'Internet Planteja noves preguntes

Total CRÈDITS I GUIA DIDÀCTICA 11. Crèdits i guia didàctica SI NO Indica el nivell educatiu Informa sobre els autors Inclou una guia per al professor

Total

67

METODOLOGIA I APRENENTATGES 12. Capacitats SI NO Sistematització de la informació Classificació i interpretació de documents Conceptualització Distinció i discriminació d’opinions divergents

Total 13. Habilitats intel·lectuals SI NO Formulació i defensa d’hipòtesis Interrelació de fets i cultures diferents Terminologia específica Rigor en l’argumentació Presentació acurada

Total 14. Destreses SI NO Processador de textos Base de dades Full de càlcul Presentació amb Power Point Vídeo, DVD, multimèdia recursos gràfics i artístics

Total 15. Sistema de treball SI NO Interactiu amb la supervisió del grup classe Individual amb la direcció del professor Pautat i amb un rol establert

Total 16. Funció del professor SI NO Coordinació Avaluació Intervenció en la selecció dels recursos Formació de grups

Total

68

17. Forma de treball SI NO Cooperativa, amb tasques a l’aula compartides per tot el grup Alternant, amb tasques individuals i col·lectives a l’aula Mixta, amb tasques repartides entre l’aula i altres llocs de treball

Total 18. Interès per a l’assignatura SI NO Temàtica de currículum Temàtica transversal Interdisciplinarietat

Total UTILITAT DIDÀCTICA 19. Efectivitat de l'estructura SI NO Introducció Tasques proposades Procés de treball Recursos Avaluació Conclusions Disseny general amb una estètica atractiva i motivadora

Total 20. Finalitat del treball SI NO Estimula la recerca Facilita el treball en grup Afavoreix el treball individual Desperta l’interès per la història Promou la diversitat d’opinions

Total 21. Categoria de la investigació SI NO Recerca oberta amb fonts documentals històriques Recerca amb fonts secundàries o elaborades prèviament Activitats per provocar l'empatia històrica

Total 22. Ús del temps històric SI NO Cronologia i formes de representació gràfiques Simultaneïtat de fenòmens i estructures Referències al canvi Potenciació de la causalitat

Total

69

23. Recursos i ajuts (scaffolds) SI NO Adequació al nivell Rigor científic Continguts assequibles Llenguatge apropiat Facilitat d’ús i de consulta Enllaços en diverses llengües Utilitat dels ajuts o scaffolds

Total

70

ANNEX 3

Fulls d’avaluació en format Excel

71

Títol La guerra civil La guerra civil Van viure una guerra

Autor Navarro, Mª Teresa Martín, Ignacio Barba/Capella

Valoració 1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

ESTRUCTURA GENERAL

LA INTRODUCCIÓ 1.- Introducció Indicació del tema i els objectius de l’activitat 1 1 1

Inici amb una situació d'empatia o una pregunta motivadora 2 1 1 LES TASQUES 2. Rols i tasques bàsiques Investigador: recopilació, anàlisi i interpretació de la informació 1 1 1 Historiador: diferenciació, classificació i formulació d'hipòtesis. 2 1 1 Periodista: elaboració de reportatges 1 2 1 Dissenyador: disseny de materials, presentacions i planificació de viatges 2 2 1

Professor: exposició dels resultats a la classe 1 1 1 3. Tasques indicades Realització de dossiers, entrevistes i reportatges. 1 2 1 Redacció d' informes 1 1 2

Elaboració de murals o productes multimèdia 2 1 1 Exposició oral o debat a la classe 2 1 1 EL PROCÉS 4. Procés de treball Indicació de subtasques i temporització aconsellada 2 1 1 Establiment de la forma de treball i assignació de tasques 1 1 1 Descripció dels recursos i manera d’usar- los

1 1 1 Incorporació d'ajuts o scaffolds 2 1 1 ELS RECURSOS

5. Bibliografia i material multimèdia Diccionaris, enciclopèdies i manuals 2 2 2

72

Llibres, articles i documents 2 1 2 Material audiovisual (vídeo, CD, DVD, fotografies...)

2 1 2 6. Enllaços pàgines web Museus i col·leccions 2 2 2

Institucions culturals i organismes oficials 2 1 1 Centres educatius 2 1 1 Pàgines particulars 1 1 1 Pàgines comercials 1 1 1 7. Entorns virtuals i suports digitals Portals temàtics 1 1 1 Museus virtuals 2 2 2 Revistes i diaris en línia, llibres i articles digitals 2 2 2 Enciclopèdies i diccionaris 2 1 1 L'AVALUACIÓ 8. Criteris d'avaluació i pautes

Revisa la utilitat dels rols assignats 2 2 1

Dóna pautes sobre l’exposició oral 2 2 1 Dóna indicacions sobre el treball individual i col·laboratiu 2 1 1 Incorpora rúbriques d' autoavaluació per a l’alumne i el grup 2 1 1 Permet l'avaluació del professor 1 1 2 9. Normes de presentació Valora l’ortografia i l’expressió escrita 1 1 1

Ressalta la importància del vocabulari 2 1 1

Valora l’ordre i la selecció dels continguts 2 1 1

Valora la qualitat estètica 2 1 1

Valora la incorporació de recursos audiovisuals 2 2 1 LES CONCLUSIONS 10. Conclusions Proposa la discussió d’ hipòtesis 1 1 2 Sol·licita un debat sobre la importància del tema 2 2 1

Suggereix una revisió de l’exposició oral 2 2 2 Demana opinions sobre el treball 2 2 2

73

Pregunta sobre la utilitat dels enllaços d'Internet 2 2 2 Planteja noves preguntes 1 2 1 CRÈDITS I GUIA DIDÀCTICA 11. Crèdits i guia didàctica Indica el nivell educatiu 2 1 1

Informa sobre els autors 2 1 1 Inclou una guia per al professor 2 2 1

METODOLOGIA I APRENENTATGES 12. Capacitats Sistematització de la informació 2 1 1

Classificació i interpretació de documents 2 2 1 Conceptualització 1 1 1 Distinció i discriminació d’opinions divergents 1 1 1 13. Habilitats intel·lectuals Formulació i defensa d’hipòtesis 1 1 1 Interrelació de fets i cultures diferents 1 1 2 Terminologia específica 2 1 1 Rigor en l’argumentació 1 1 1 Presentació acurada 1 1 1 14. Destreses Processador de textos 1 1 1 Base de dades 2 2 2 Full de càlcul 2 2 2 Presentació amb Power Point 2 2 1 Vídeo, DVD, multimèdia 2 2 2 recursos gràfics i artístics 2 1 2 15. Sistema de treball

Interactiu amb la supervisió del grup classe 1 1 1

Individual amb la direcció del professor 2 1 1 Pautat i amb un rol establert 2 1 1 16. Funció del professor Coordinació 1 1 1 Avaluació 1 1 2 Intervenció en la selecció dels recursos 2 2 2 Formació de grups 1 1 1 17. Forma de treball

74

Cooperativa, amb tasques a l’aula compartides per tot el grup 1 1 1 Alternant, amb tasques individuals i col·lectives a l’aula 1 2 1 Mixta, amb tasques repartides entre l’aula i altres llocs de treball 2 2 1 18. Interès per a l’assignatura Temàtica de currículum 1 1 1 Temàtica transversal 2 2 1 Interdisciplinarietat 2 2 1 UTILITAT DIDÀCTICA 19. Efectivitat de l'estructura Introducció 1 1 1 Tasques proposades 1 1 1 Procés de treball 1 1 1 Recursos 1 1 1 Avaluació 2 1 1 Conclusions 2 2 1 Disseny general amb una estètica atractiva i motivadora 2 2 1 20. Finalitat del treball

Estimula la recerca 2 1 1 Facilita el treball en grup 1 1 1 Afavoreix el treball individual 1 2 1 Desperta l'interès per la història 1 1 1 Promou la diversitat d’opinions 2 1 1 21. Categoria de la investigació Recerca oberta amb fonts documentals històriques 2 2 1 Recerca amb fonts secundàries o elaborades prèviament 1 1 1

Activitats per provocar l'empatia històrica 2 1 1 22. Ús del temps històric Cronologia i formes de representació gràfiques 2 1 1 Simultaneïtat de fenòmens i estructures 2 2 2 Referències al canvi 1 2 2 Potenciació de la causalitat 1 1 2 23. Recursos Adequació al nivell 1 1 1 Rigor científic 1 1 1

75

Continguts assequibles 1 1 1 Llenguatge apropiat 1 1 1 Facilitat d’ús i de consulta 1 1 1 Enllaços en diverses llengües 2 1 1 Utilitat dels ajuts o scaffolds 2 1 1 Resultats SI 15 30 34 NO 31 16 12 Suma 46 46 46 Estructura general 33 65 74 Estels 2 3 4 SI 14 18 21 NO 14 10 7 Suma 28 28 28 Metodologia 50 64 75 Estels 3 3 4

SI 15 20 23

NO 11 6 3 Suma 26 26 26 Utilitat didàctica 58 77 88 Estels 2 4 5 SI 44 68 78 NO 56 32 22 Total 100 100 100 Puntuació 44 68 78 Valoració global 47 69 79 Estels 2,3 3,3 4,3

76

Títol

El meu entorn arqueològic El paleolític Egipto antiguo

Autor Navalón, Llanos Díaz/Gisbert Sánchez/Salgado

Valoració 1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

ESTRUCTURA GENERAL LA INTRODUCCIÓ 1.- Introducció

Indicació del tema i els objectius de l’activitat 1 1 1

Inici amb una situació d'empatia o una pregunta motivadora 2 2 1 LES TASQUES 2. Rols i tasques bàsiques Investigador: recopilació, anàlisi i interpretació de la informació 1 1 1 Historiador: diferenciació, classificació i formulació d'hipòtesis. 1 1 1 Periodista: elaboració de reportatges 1 2 2 Dissenyador: disseny de materials, presentacions i planificació de viatges 1 1 2

Professor: exposició dels resultats a la classe 1 1 2 3. Tasques indicades Realització de dossiers, entrevistes i reportatges. 2 2 2 Redacció d' informes 1 1 1

Elaboració de murals o productes multimèdia 1 1 2 Exposició oral o debat a la classe 1 1 2 EL PROCÉS 4. Procés de treball Indicació de subtasques i temporització aconsellada 2 2 2 Establiment de la forma de treball i assignació de tasques 1 1 1 Descripció dels recursos i manera d’usar- los

1 1 1 Incorporació d'ajuts o scaffolds 2 2 2 ELS RECURSOS

5. Bibliografia i material multimèdia Diccionaris, enciclopèdies i manuals 2 2 2

77

Llibres, articles i documents 2 2 2 Material audiovisual (vídeo, CD, DVD, fotografies...)

2 2 2 6. Enllaços pàgines web Museus i col·leccions 2 1 2

Institucions culturals i organismes oficials 1 2 1 Centres educatius 1 1 1 Pàgines particulars 1 1 1 Pàgines comercials 1 1 1 7. Entorns virtuals i suports digitals Portals temàtics 1 1 1 Museus virtuals 2 1 2 Revistes i diaris en línia, llibres i articles digitals 2 2 2 Enciclopèdies i diccionaris 2 1 2 L'AVALUACIÓ 8. Criteris d'avaluació i pautes

Revisa la utilitat dels rols assignats 2 2 1

Dóna pautes sobre l’exposició oral 2 2 2 Dóna indicacions sobre el treball individual i col·laboratiu 1 1 2 Incorpora rúbriques d' autoavaluació per a l’alumne i el grup 1 1 1 Permet l'avaluació del professor 1 2 2 9. Normes de presentació Valora l’ortografia i l’expressió escrita 1 1 1

Ressalta la importància del vocabulari 1 1 1

Valora l’ordre i la selecció dels continguts 1 1 1

Valora la qualitat estètica 1 1 2

Valora la incorporació de recursos audiovisuals 2 1 2 LES CONCLUSIONS 10. Conclusions Proposa la discussió d’ hipòtesis 2 1 2 Sol·licita un debat sobre la importància del tema 1 2 2

Suggereix una revisió de l’exposició oral 2 2 2 Demana opinions sobre el treball 2 2 1

78

Pregunta sobre la utilitat dels enllaços d'Internet 2 1 1 Planteja noves preguntes 2 1 2 CRÈDITS I GUIA DIDÀCTICA 11. Crèdits i guia didàctica Indica el nivell educatiu 2 1 2

Informa sobre els autors 2 1 1 Inclou una guia per al professor 2 2 2

METODOLOGIA I APRENENTATGES 12. Capacitats Sistematització de la informació 1 1 2

Classificació i interpretació de documents 2 1 1 Conceptualització 1 1 1 Distinció i discriminació d’opinions divergents 2 2 2 13. Habilitats intel·lectuals Formulació i defensa d’hipòtesis 1 1 1 Interrelació de fets i cultures diferents 2 2 2 Terminologia específica 1 1 1 Rigor en l’argumentació 1 1 2 Presentació acurada 1 1 1 14. Destreses Processador de textos 1 1 1 Base de dades 2 2 2 Full de càlcul 2 2 2 Presentació amb Power Point 2 1 2 Vídeo, DVD, multimèdia 2 2 2 recursos gràfics i artístics 1 1 2 15. Sistema de treball

Interactiu amb la supervisió del grup classe 1 1 1

Individual amb la direcció del professor 1 2 2 Pautat i amb un rol establert 1 1 1 16. Funció del professor Coordinació 1 1 1 Avaluació 1 2 2 Intervenció en la selecció dels recursos 2 2 2 Formació de grups 1 2 2 17. Forma de treball

79

Cooperativa, amb tasques a l’aula compartides per tot el grup 1 1 1 Alternant, amb tasques individuals i col·lectives a l’aula 2 1 2 Mixta, amb tasques repartides entre l’aula i altres llocs de treball 2 2 2 18. Interès per a l’assignatura Temàtica de currículum 2 1 1 Temàtica transversal 1 2 1 Interdisciplinarietat 2 1 2 UTILITAT DIDÀCTICA 19. Efectivitat de l'estructura Introducció 2 1 2 Tasques proposades 1 1 1 Procés de treball 1 2 1 Recursos 1 1 1 Avaluació 1 1 2 Conclusions 1 1 2 Disseny general amb una estètica atractiva i motivadora 1 2 1 20. Finalitat del treball

Estimula la recerca 1 2 2 Facilita el treball en grup 1 1 1 Afavoreix el treball individual 1 1 2 Desperta l'interès per la història 1 1 1 Promou la diversitat d’opinions 2 2 1 21. Categoria de la investigació Recerca oberta amb fonts documentals històriques 2 2 2 Recerca amb fonts secundàries o elaborades prèviament 1 1 1

Activitats per provocar l'empatia històrica 1 2 2 22. Ús del temps històric Cronologia i formes de representació gràfiques 1 2 2 Simultaneïtat de fenòmens i estructures 2 2 2 Referències al canvi 1 1 1 Potenciació de la causalitat 2 2 2 23. Recursos Adequació al nivell 1 1 2 Rigor científic 1 1 1

80

Continguts assequibles 1 1 1 Llenguatge apropiat 1 1 1 Facilitat d’ús i de consulta 1 1 2 Enllaços en diverses llengües 2 2 2 Utilitat dels ajuts o scaffolds 2 2 2 Resultats SI 24 29 20 NO 22 17 26 Suma 46 46 46 Estructura general 52 63 43 Estels 3 3 2 SI 16 17 12 NO 12 11 16 Suma 28 28 28 Metodologia 57 61 43 Estels 3 3 2

SI 19 15 12

NO 7 11 14 Suma 26 26 26 Utilitat didàctica 73 58 46 Estels 4 3 2 SI 59 61 44 NO 41 39 56 Total 100 100 100 Puntuació 59 61 44 Valoració global 61 60 44 Estels 3,3 3,0 2,0

81

Títol Els romans a Catalunya

Las grandes civilizaciones Roma

Autor Alsius, Monserrat Bartel, Rafael Soteras, Silvia

Valoració 1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

ESTRUCTURA GENERAL LA INTRODUCCIÓ 1.- Introducció

Indicació del tema i els objectius de l’activitat 1 1 1

Inici amb una situació d'empatia o una pregunta motivadora 1 1 1 LES TASQUES 2. Rols i tasques bàsiques Investigador: recopilació, anàlisi i interpretació de la informació 1 2 1 Historiador: diferenciació, classificació i formulació d'hipòtesis. 1 2 1 Periodista: elaboració de reportatges 2 1 1 Dissenyador: disseny de materials, presentacions i planificació de viatges 2 1 2

Professor: exposició dels resultats a la classe 1 2 1 3. Tasques indicades Realització de dossiers, entrevistes i reportatges. 2 2 2 Redacció d' informes 1 1 1

Elaboració de murals o productes multimèdia 1 1 1 Exposició oral o debat a la classe 1 2 1 EL PROCÉS 4. Procés de treball Indicació de subtasques i temporització aconsellada 1 1 2 Establiment de la forma de treball i assignació de tasques 1 1 1 Descripció dels recursos i manera d’usar- los

1 1 1 Incorporació d'ajuts o scaffolds 1 1 2 ELS RECURSOS

5. Bibliografia i material multimèdia Diccionaris, enciclopèdies i manuals 2 2 2

82

Llibres, articles i documents 2 2 2 Material audiovisual (vídeo, CD, DVD, fotografies...)

2 2 2 6. Enllaços pàgines web Museus i col·leccions 1 2 2

Institucions culturals i organismes oficials 2 2 2 Centres educatius 1 2 1 Pàgines particulars 1 1 1 Pàgines comercials 1 2 1 7. Entorns virtuals i suports digitals Portals temàtics 1 2 1 Museus virtuals 2 1 2 Revistes i diaris en línia, llibres i articles digitals 2 1 2 Enciclopèdies i diccionaris 1 2 1 L'AVALUACIÓ 8. Criteris d'avaluació i pautes

Revisa la utilitat dels rols assignats 2 2 2

Dóna pautes sobre l’exposició oral 1 2 2 Dóna indicacions sobre el treball individual i col·laboratiu 1 1 1 Incorpora rúbriques d' autoavaluació per a l’alumne i el grup 1 1 1 Permet l'avaluació del professor 1 2 1 9. Normes de presentació Valora l’ortografia i l’expressió escrita 1 1 1

Ressalta la importància del vocabulari 1 1 2

Valora l’ordre i la selecció dels continguts 1 1 2

Valora la qualitat estètica 1 1 1

Valora la incorporació de recursos audiovisuals 1 1 2 LES CONCLUSIONS 10. Conclusions Proposa la discussió d’ hipòtesis 1 2 2 Sol·licita un debat sobre la importància del tema 1 2 2

Suggereix una revisió de l’exposició oral 2 2 2 Demana opinions sobre el treball 1 1 2

83

Pregunta sobre la utilitat dels enllaços d'Internet 2 1 1 Planteja noves preguntes 1 1 2 CRÈDITS I GUIA DIDÀCTICA 11. Crèdits i guia didàctica Indica el nivell educatiu 1 1 2

Informa sobre els autors 1 1 2 Inclou una guia per al professor 1 2 2

METODOLOGIA I APRENENTATGES 12. Capacitats Sistematització de la informació 1 1 1

Classificació i interpretació de documents 1 2 2 Conceptualització 1 1 1 Distinció i discriminació d’opinions divergents 1 2 1 13. Habilitats intel·lectuals Formulació i defensa d’hipòtesis 1 2 2 Interrelació de fets i cultures diferents 2 1 2 Terminologia específica 1 2 1 Rigor en l’argumentació 1 1 1 Presentació acurada 1 1 1 14. Destreses Processador de textos 1 1 1 Base de dades 2 2 2 Full de càlcul 2 2 2 Presentació amb Power Point 2 2 1 Vídeo, DVD, multimèdia 2 2 1 recursos gràfics i artístics 1 1 2 15. Sistema de treball

Interactiu amb la supervisió del grup classe 1 1 1

Individual amb la direcció del professor 1 2 1 Pautat i amb un rol establert 1 1 1 16. Funció del professor Coordinació 1 1 1 Avaluació 1 2 1 Intervenció en la selecció dels recursos 2 2 2 Formació de grups 2 2 2 17. Forma de treball

84

Cooperativa, amb tasques a l’aula compartides per tot el grup 1 1 1 Alternant, amb tasques individuals i col·lectives a l’aula 2 2 1 Mixta, amb tasques repartides entre l’aula i altres llocs de treball 2 1 2 18. Interès per a l’assignatura Temàtica de currículum 1 1 1 Temàtica transversal 1 1 2 Interdisciplinarietat 2 2 2 UTILITAT DIDÀCTICA 19. Efectivitat de l'estructura Introducció 1 1 1 Tasques proposades 1 1 1 Procés de treball 1 1 1 Recursos 1 1 1 Avaluació 1 1 1 Conclusions 2 1 2 Disseny general amb una estètica atractiva i motivadora 1 1 2 20. Finalitat del treball

Estimula la recerca 1 1 1 Facilita el treball en grup 1 1 1 Afavoreix el treball individual 2 2 1 Desperta l'interès per la història 1 1 2 Promou la diversitat d’opinions 1 1 1 21. Categoria de la investigació Recerca oberta amb fonts documentals històriques 2 2 2 Recerca amb fonts secundàries o elaborades prèviament 1 1 1

Activitats per provocar l'empatia històrica 1 1 2 22. Ús del temps històric Cronologia i formes de representació gràfiques 1 2 2 Simultaneïtat de fenòmens i estructures 2 1 2 Referències al canvi 1 2 2 Potenciació de la causalitat 2 2 2 23. Recursos Adequació al nivell 1 1 2 Rigor científic 1 1 1

85

Continguts assequibles 1 1 1 Llenguatge apropiat 1 1 1 Facilitat d’ús i de consulta 1 1 1 Enllaços en diverses llengües 2 2 2 Utilitat dels ajuts o scaffolds 1 1 2 Resultats SI 34 25 22 NO 12 21 24 Suma 46 46 46 Estructura general 74 54 48 Estels 4 3 2 SI 18 14 17 NO 10 14 11 Suma 28 28 28 Metodologia 64 50 61 Estels 3 3 3

SI 20 20 14

NO 6 6 12 Suma 26 26 26 Utilitat didàctica 77 77 54 Estels 4 4 3 SI 72 59 53 NO 28 41 47 Total 100 100 100 Puntuació 72 59 53 Valoració global 72 60 54 Estels 3,7 3,3 2,7

86

Títol Viatge a l'antiga Roma Románico en Soria Los castillos medievales

Autor Muñoz, J.M. Garijo, Ramiro Gordillo, J. Antonio

Valoració 1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

ESTRUCTURA GENERAL LA INTRODUCCIÓ

1.- Introducció Indicació del tema i els objectius de l’activitat 1 1 1

Inici amb una situació d'empatia o una pregunta motivadora 1 1 1 LES TASQUES

2. Rols i tasques bàsiques Investigador: recopilació, anàlisi i interpretació de la informació 2 1 1 Historiador: diferenciació, classificació i formulació d'hipòtesis. 1 2 1 Periodista: elaboració de reportatges 1 2 1 Dissenyador: disseny de materials, presentacions i planificació de viatges 1 2 2

Professor: exposició dels resultats a la classe 1 1 2 3. Tasques indicades Realització de dossiers, entrevistes i reportatges. 2 2 2 Redacció d' informes 1 2 1

Elaboració de murals o productes multimèdia 1 1 2 Exposició oral o debat a la classe 1 2 2 EL PROCÉS

4. Procés de treball Indicació de subtasques i temporització aconsellada 2 1 1 Establiment de la forma de treball i assignació de tasques 1 1 1 Descripció dels recursos i manera d’usar- los

1 1 1 Incorporació d'ajuts o scaffolds 2 1 2 ELS RECURSOS

5. Bibliografia i material multimèdia Diccionaris, enciclopèdies i manuals 1 2 2

87

Llibres, articles i documents 2 2 2 Material audiovisual (vídeo, CD, DVD, fotografies...)

1 2 2 6. Enllaços pàgines web Museus i col·leccions 1 2 2

Institucions culturals i organismes oficials 1 1 2 Centres educatius 1 2 2 Pàgines particulars 1 1 1 Pàgines comercials 1 1 1 7. Entorns virtuals i suports digitals Portals temàtics 1 1 1 Museus virtuals 2 2 2 Revistes i diaris en línia, llibres i articles digitals 2 1 1 Enciclopèdies i diccionaris 2 1 2 L'AVALUACIÓ

8. Criteris d'avaluació i pautes

Revisa la utilitat dels rols assignats 2 2 2

Dóna pautes sobre l’exposició oral 1 1 2 Dóna indicacions sobre el treball individual i col·laboratiu 1 1 1 Incorpora rúbriques d' autoavaluació per a l’alumne i el grup 1 1 1 Permet l'avaluació del professor 2 2 2 9. Normes de presentació Valora l’ortografia i l’expressió escrita 1 1 1

Ressalta la importància del vocabulari 1 1 1

Valora l’ordre i la selecció dels continguts 1 1 1

Valora la qualitat estètica 1 1 1

Valora la incorporació de recursos audiovisuals 1 1 2 LES CONCLUSIONS

10. Conclusions Proposa la discussió d’ hipòtesis 2 2 2 Sol·licita un debat sobre la importància del tema 2 2 2

Suggereix una revisió de l’exposició oral 2 2 2 Demana opinions sobre el treball 1 1 2

88

Pregunta sobre la utilitat dels enllaços d'Internet 2 1 2 Planteja noves preguntes 2 2 2 CRÈDITS I GUIA DIDÀCTICA

11. Crèdits i guia didàctica Indica el nivell educatiu 1 1 1

Informa sobre els autors 1 1 1 Inclou una guia per al professor 2 2 1

METODOLOGIA I APRENENTATGES 12. Capacitats Sistematització de la informació 1 1 1

Classificació i interpretació de documents 2 1 2 Conceptualització 1 1 1 Distinció i discriminació d’opinions divergents 2 2 2 13. Habilitats intel·lectuals Formulació i defensa d’hipòtesis 2 2 2 Interrelació de fets i cultures diferents 2 2 2 Terminologia específica 1 1 1 Rigor en l’argumentació 1 1 1 Presentació acurada 1 1 1 14. Destreses Processador de textos 1 1 1 Base de dades 2 2 2 Full de càlcul 2 2 2 Presentació amb Power Point 1 1 2 Vídeo, DVD, multimèdia 1 2 2 recursos gràfics i artístics 1 2 2 15. Sistema de treball

Interactiu amb la supervisió del grup classe 1 1 1

Individual amb la direcció del professor 2 2 2 Pautat i amb un rol establert 1 1 2 16. Funció del professor Coordinació 1 1 1 Avaluació 2 2 2 Intervenció en la selecció dels recursos 2 2 2 Formació de grups 2 2 1 17. Forma de treball

89

Cooperativa, amb tasques a l’aula compartides per tot el grup 1 1 1 Alternant, amb tasques individuals i col·lectives a l’aula 2 2 2 Mixta, amb tasques repartides entre l’aula i altres llocs de treball 1 2 2 18. Interès per a l’assignatura Temàtica de currículum 1 1 2 Temàtica transversal 1 1 1 Interdisciplinarietat 1 1 2 UTILITAT DIDÀCTICA 19. Efectivitat de l'estructura Introducció 1 1 1 Tasques proposades 1 1 1 Procés de treball 1 1 1 Recursos 1 1 1 Avaluació 1 1 1 Conclusions 1 1 2 Disseny general amb una estètica atractiva i motivadora 1 1 2 20. Finalitat del treball

Estimula la recerca 1 1 1 Facilita el treball en grup 1 1 1 Afavoreix el treball individual 2 2 2 Desperta l'interès per la història 1 1 1 Promou la diversitat d’opinions 1 1 1 21. Categoria de la investigació Recerca oberta amb fonts documentals històriques 2 1 1 Recerca amb fonts secundàries o elaborades prèviament 1 1 1

Activitats per provocar l'empatia històrica 1 1 1 22. Ús del temps històric Cronologia i formes de representació gràfiques 2 1 1 Simultaneïtat de fenòmens i estructures 2 1 1 Referències al canvi 2 2 2 Potenciació de la causalitat 2 2 2 23. Recursos Adequació al nivell 1 1 1 Rigor científic 1 1 1

90

Continguts assequibles 1 1 1 Llenguatge apropiat 1 1 1 Facilitat d’ús i de consulta 1 1 1 Enllaços en diverses llengües 1 2 2 Utilitat dels ajuts o scaffolds 2 1 2 Resultats SI 30 27 22 NO 16 19 24 Suma 46 46 46 Estructura general 65 59 48 Estels 3 3 2 SI 17 15 11 NO 11 13 17 Suma 28 28 28 Metodologia 61 54 39 Estels 3 3 2

SI 19 22 19

NO 7 4 7 Suma 26 26 26 Utilitat didàctica 73 85 73 Estels 4 4 4 SI 66 64 52 NO 34 36 48 Total 100 100 100 Puntuació 66 64 52 Valoració global 66 66 53 Estels 3,3 3,3 2,7

91

Títol Isabel I de Castilla La guerra de successió Erika y el holocausto

Autor Martín, Ignacio Fierro, J Escajedo, J

Valoració 1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

ESTRUCTURA GENERAL LA INTRODUCCIÓ

1.- Introducció Indicació del tema i els objectius de l’activitat 1 1 1

Inici amb una situació d'empatia o una pregunta motivadora 1 1 1 LES TASQUES

2. Rols i tasques bàsiques Investigador: recopilació, anàlisi i interpretació de la informació 1 1 1 Historiador: diferenciació, classificació i formulació d'hipòtesis. 1 2 1 Periodista: elaboració de reportatges 1 1 1 Dissenyador: disseny de materials, presentacions i planificació de viatges 2 2 2

Professor: exposició dels resultats a la classe 1 1 2 3. Tasques indicades Realització de dossiers, entrevistes i reportatges. 1 1 1 Redacció d' informes 1 1 1

Elaboració de murals o productes multimèdia 2 2 1 Exposició oral o debat a la classe 1 1 1 EL PROCÉS

4. Procés de treball Indicació de subtasques i temporització aconsellada 1 2 1 Establiment de la forma de treball i assignació de tasques 1 1 1 Descripció dels recursos i manera d’usar- los

1 1 1 Incorporació d'ajuts o scaffolds 1 1 1 ELS RECURSOS

5. Bibliografia i material multimèdia Diccionaris, enciclopèdies i manuals 2 2 2

92

Llibres, articles i documents 1 1 1 Material audiovisual (vídeo, CD, DVD, fotografies...)

2 2 1 6. Enllaços pàgines web Museus i col·leccions 2 2 1

Institucions culturals i organismes oficials 1 2 1 Centres educatius 1 1 2 Pàgines particulars 1 1 1 Pàgines comercials 1 1 1 7. Entorns virtuals i suports digitals Portals temàtics 1 1 1 Museus virtuals 2 2 1 Revistes i diaris en línia, llibres i articles digitals 1 2 1 Enciclopèdies i diccionaris 1 2 1 L'AVALUACIÓ

8. Criteris d'avaluació i pautes

Revisa la utilitat dels rols assignats 2 2 1

Dóna pautes sobre l’exposició oral 2 1 1 Dóna indicacions sobre el treball individual i col·laboratiu 1 1 1 Incorpora rúbriques d' autoavaluació per a l’alumne i el grup 2 1 1 Permet l'avaluació del professor 1 1 1 9. Normes de presentació Valora l’ortografia i l’expressió escrita 2 1 1

Ressalta la importància del vocabulari 2 1 1

Valora l’ordre i la selecció dels continguts 2 1 1

Valora la qualitat estètica 2 1 1

Valora la incorporació de recursos audiovisuals 2 2 1 LES CONCLUSIONS

10. Conclusions Proposa la discussió d’ hipòtesis 2 1 1 Sol·licita un debat sobre la importància del tema 2 2 2

Suggereix una revisió de l’exposició oral 2 2 2 Demana opinions sobre el treball 2 2 1

93

Pregunta sobre la utilitat dels enllaços d'Internet 2 2 1 Planteja noves preguntes 2 1 1 CRÈDITS I GUIA DIDÀCTICA

11. Crèdits i guia didàctica Indica el nivell educatiu 1 1 1

Informa sobre els autors 1 2 1 Inclou una guia per al professor 2 1 1

METODOLOGIA I APRENENTATGES 12. Capacitats Sistematització de la informació 1 1 1

Classificació i interpretació de documents 1 1 1 Conceptualització 1 1 1 Distinció i discriminació d’opinions divergents 1 2 1 13. Habilitats intel·lectuals Formulació i defensa d’hipòtesis 1 1 1 Interrelació de fets i cultures diferents 1 2 1 Terminologia específica 1 2 1 Rigor en l’argumentació 2 2 1 Presentació acurada 2 1 1 14. Destreses Processador de textos 1 1 1 Base de dades 2 2 2 Full de càlcul 2 2 2 Presentació amb Power Point 2 2 2 Vídeo, DVD, multimèdia 2 2 2 recursos gràfics i artístics 2 2 1 15. Sistema de treball

Interactiu amb la supervisió del grup classe 1 1 1

Individual amb la direcció del professor 2 1 1 Pautat i amb un rol establert 1 1 1 16. Funció del professor Coordinació 1 1 1 Avaluació 1 1 1 Intervenció en la selecció dels recursos 2 2 2 Formació de grups 2 2 2 17. Forma de treball

94

Cooperativa, amb tasques a l’aula compartides per tot el grup 1 1 1 Alternant, amb tasques individuals i col·lectives a l’aula 2 1 1 Mixta, amb tasques repartides entre l’aula i altres llocs de treball 1 2 1 18. Interès per a l’assignatura Temàtica de currículum 1 1 2 Temàtica transversal 1 2 1 Interdisciplinarietat 2 2 1 UTILITAT DIDÀCTICA 19. Efectivitat de l'estructura Introducció 1 2 1 Tasques proposades 1 1 1 Procés de treball 1 2 1 Recursos 1 2 1 Avaluació 2 1 1 Conclusions 2 1 1 Disseny general amb una estètica atractiva i motivadora 2 1 1 20. Finalitat del treball

Estimula la recerca 1 2 1 Facilita el treball en grup 1 1 1 Afavoreix el treball individual 2 1 1 Desperta l'interès per la història 1 1 1 Promou la diversitat d’opinions 2 2 1 21. Categoria de la investigació Recerca oberta amb fonts documentals històriques 1 2 1 Recerca amb fonts secundàries o elaborades prèviament 1 1 1

Activitats per provocar l'empatia històrica 1 1 1 22. Ús del temps històric Cronologia i formes de representació gràfiques 1 1 1 Simultaneïtat de fenòmens i estructures 2 2 1 Referències al canvi 1 2 1 Potenciació de la causalitat 1 2 1 23. Recursos Adequació al nivell 1 1 2 Rigor científic 1 1 1

95

Continguts assequibles 1 1 2 Llenguatge apropiat 1 1 1 Facilitat d’ús i de consulta 1 1 1 Enllaços en diverses llengües 2 2 1 Utilitat dels ajuts o scaffolds 1 1 1 Resultats SI 25 28 40 NO 21 18 6 Suma 46 46 46 Estructura general 54 61 87 Estels 3 3 5 SI 16 14 21 NO 12 14 7 Suma 28 28 28 Metodologia 57 50 75 Estels 3 3 4

SI 19 16 24

NO 7 10 2 Suma 26 26 26 Utilitat didàctica 73 62 92 Estels 4 3 5 SI 60 58 85 NO 40 42 15 Total 100 100 100 Puntuació 60 58 85 Valoració global 62 57 85 Estels 3,3 3,0 4,7

96

Títol Revolución industrial La Transición

Una aproximació al franquisme

Autor González, Cándido Fierro, J.L. Fierro, J.L.

Valoració 1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

ESTRUCTURA GENERAL LA INTRODUCCIÓ 1.- Introducció

Indicació del tema i els objectius de l’activitat 1 1 1 Inici amb una situació d'empatia o una pregunta motivadora 1 1 1 LES TASQUES 2.- Rols i tasques bàsiques Investigador: recopilació, anàlisi i interpretació de la informació 2 1 1 Historiador: diferenciació, classificació i formulació d'hipòtesis. 1 1 1 Periodista: elaboració de reportatges 1 1 2 Dissenyador: disseny de materials, presentacions i planificació de viatges 1 2 1

Professor: exposició dels resultats a la classe 2 1 2 3. Tasques indicades Realització de dossiers, entrevistes i reportatges. 2 2 1 Redacció d' informes 1 1 1

Elaboració de murals o productes multimèdia 1 2 2 Exposició oral o debat a la classe 2 1 2 EL PROCÉS 4. Procés de treball Indicació de subtasques i temporització aconsellada 1 1 1 Establiment de la forma de treball i assignació de tasques 1 1 1 Descripció dels recursos i manera d’usar- los

1 1 1 Incorporació d'ajuts o scaffolds 2 1 1 ELS RECURSOS 5. Bibliografia i material multimèdia Diccionaris, enciclopèdies i manuals 2 2 2

97

Llibres, articles i documents 2 1 1 Material audiovisual (vídeo, CD, DVD, fotografies...) 2 1 2 6. Enllaços pàgines web Museus i col·leccions 2 2 1

Institucions culturals i organismes oficials 2 1 1 Centres educatius 1 2 1 Pàgines particulars 1 1 1 Pàgines comercials 2 1 2 7. Entorns virtuals i suports digitals Portals temàtics 1 1 1 Museus virtuals 2 2 2 Revistes i diaris en línia, llibres i articles digitals 2 1 1 Enciclopèdies i diccionaris 1 1 1 L'AVALUACIÓ 8. Criteris d'avaluació i pautes Revisa la utilitat dels rols assignats 2 2 2 Dóna pautes sobre l’exposició oral 2 2 2 Dóna indicacions sobre el treball individual i col·laboratiu 1 1 1 Incorpora rúbriques d' autoavaluació per a l’alumne i el grup 1 1 1 Permet l'avaluació del professor 2 1 1 9. Normes de presentació Valora l’ortografia i l’expressió escrita 1 1 1 Ressalta la importància del vocabulari 2 1 1

Valora l’ordre i la selecció dels continguts 1 2 1 Valora la qualitat estètica 1 2 1 Valora la incorporació de recursos gràfics i audiovisuals 2 2 2 LES CONCLUSIONS 10. Conclusions Proposa la discussió d’ hipòtesis 2 1 1 Sol·licita un debat sobre la importància del tema 2 1 2

Suggereix una revisió de l’exposic ió oral 2 2 2 Demana opinions sobre el treball 1 2 1

98

Pregunta sobre la utilitat dels enllaços d'Internet 1 2 2 Planteja noves preguntes 2 2 1 CRÈDITS I GUIA DIDÀCTICA 11. Crèdits i guia didàctica Indica el nivell educatiu 1 1 1 Informa sobre els autors 1 1 1 Inclou una guia per al professor 2 1 1

METODOLOGIA I APRENENTATGES 12. Capacitats Sistematització de la informació 1 1 1

Classificació i interpretació de documents 1 1 1 Conceptualització 1 1 1 Distinció i discriminació d’opinions divergents 2 1 1 13. Habilitats intel·lectuals Formulació i defensa d’hipòtesis 2 1 1 Interrelació de fets i cultures diferents 2 2 1 Terminologia específica 1 1 1 Rigor en l’argumentació 1 1 1 Presentació acurada 1 1 1 14. Destreses Processador de textos 1 1 1 Base de dades 2 2 2 Full de càlcul 2 2 2 Presentació amb Power Point 2 2 2 Vídeo, DVD, multimèdia 2 2 2 Recursos gràfics i artístics 1 2 1 15. Sistema de treball Interactiu amb la supervisió del grup classe

1 1 1 Individual amb la direcció del professor

2 2 2 Pautat i amb un rol establert 1 1 1 16. Funció del professor Coordinació 1 1 1 Avaluació 1 1 1 Intervenció en la selecció dels recursos 2 2 2 Formació de grups 2 2 2 17. Forma de treball

99

Cooperativa, amb tasques a l’aula compartides per tot el grup 1 1 1 Alternant, amb tasques individuals i col·lectives a l’aula 2 1 1 Mixta, amb tasques repartides entre l’aula i altres llocs de treball 1 2 1 18. Interès per a l’assignatura Temàtica de currículum 1 1 1 Temàtica transversal 2 1 1 Interdisciplinarietat 1 2 1 UTILITAT DIDÀCTICA 19. Efectivitat de l'estructura Introducció 1 1 1 Tasques proposades 1 1 1 Procés de treball 1 1 1 Recursos 1 1 1 Avaluació 1 1 1 Conclusions 1 1 1 Disseny general amb una estètica atractiva i motivadora 2 1 1 20. Finalitat del treball Estimula la recerca 2 1 1 Facilita el treball en grup 1 1 1 Afavoreix el treball individual 2 1 2 Desperta l'interès per la història 1 1 1 Promou la diversitat d’opinions 2 1 1 21. Categoria de la investigació Recerca oberta amb fonts documentals històriques 2 1 1 Recerca amb fonts secundàries o elaborades prèviament 1 1 1

Activitats per provocar l'empatia històrica 2 1 1 22. Ús del temps històric Cronologia i formes de representació gràfiques 1 1 2 Simultaneïtat de fenòmens i estructures 2 2 1 Referències al canvi 1 1 2 Potenciació de la causalitat 1 2 1 23. Recursos Adequació al nivell 1 1 2 Rigor científic 1 1 1 Continguts assequibles 1 1 2

100

Llenguatge apropiat 1 1 1 Facilitat d’ús i de consulta 1 1 1 Enllaços en diverses llengües 2 2 2 Utilitat dels ajuts o scaffolds 2 1 1 Resultats SI 23 30 32 NO 23 16 14 Suma 46 46 46 Estructura general 50 65 70 Estels 3 3 4 SI 16 17 21 NO 12 11 7 Suma 28 28 28 Metodologia 57 61 75 Estels 3 3 4 SI 17 23 20 NO 9 3 6 Suma 26 26 26 Utilitat didàctica 65 88 77 Estels 3 5 4 SI 56 70 73 NO 44 30 27 Total 100 100 100 Puntuació 56 70 73 Valoració global 58 71 74

101

Títol Revolución Francesa La Unió europea Jo sóc Espàrtac

Autor Díez, F. Chías, D. Parrado, J.M.

Valoració 1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

ESTRUCTURA GENERAL LA INTRODUCCIÓ 1.- Introducció

Indicació del tema i els objectius de l’activitat 1 1 1 Inici amb una situació d'empatia o una pregunta motivadora 2 1 1 LES TASQUES 2.- Rols i tasques bàsiques Investigador: recopilació, anàlisi i interpretació de la informació 2 2 1 Historiador: diferenciació, classificació i formulació d'hipòtesis. 1 2 1 Periodista: elaboració de reportatges 2 1 1 Dissenyador: disseny de materials, presentacions i planificació de viatges 2 1 2

Professor: exposició dels resultats a la classe 2 2 2 3. Tasques indicades Realització de dossiers, entrevistes i reportatges. 2 2 2 Redacció d' informes 1 1 2

Elaboració de murals o productes multimèdia 2 1 1 Exposició oral o debat a la classe 1 2 1 EL PROCÉS 4. Procés de treball Indicació de subtasques i temporització aconsellada 2 1 2 Establiment de la forma de treball i assignació de tasques 1 1 1 Descripció dels recursos i manera d’usar- los

1 1 1 Incorporació d'ajuts o scaffolds 1 2 2 ELS RECURSOS 5. Bibliografia i material multimèdia Diccionaris, enciclopèdies i manuals 2 2 2 Llibres, articles i documents 1 2 2

102

Material audiovisual (vídeo, CD, DVD, fotografies...) 2 2 2 6. Enllaços pàgines web Museus i col·leccions 2 2 2

Institucions culturals i organismes oficials 1 1 2 Centres educatius 1 2 1 Pàgines particulars 1 1 1 Pàgines comercials 1 2 1 7. Entorns virtuals i suports digitals Portals temàtics 1 1 1 Museus virtuals 2 2 2 Revistes i diaris en línia, llibres i articles digitals 1 1 1 Enciclopèdies i diccionaris 2 1 1 L'AVALUACIÓ 8. Criteris d'avaluació i pautes Revisa la utilitat dels rols assignats 2 2 2 Dóna pautes sobre l’exposició oral 2 2 2 Dóna indicacions sobre el treball individual i col·laboratiu 1 1 1 Incorpora rúbriques d' autoavaluació per a l’alumne i el grup 1 1 1 Permet l'avaluació del professor 2 1 2 9. Normes de presentació Valora l’ortografia i l’expressió escrita 1 1 2 Ressalta la importància del vocabulari 1 1 2

Valora l’ordre i la selecció dels continguts 1 1 1 Valora la qualitat estètica 1 1 1 Valora la incorporació de recursos gràfics i audiovisuals 1 1 1 LES CONCLUSIONS 10. Conclusions Proposa la discussió d’ hipòtesis 1 2 2 Sol·licita un debat sobre la importància del tema 2 2 2

Suggereix una revisió de l’exposició oral 2 2 2 Demana opinions sobre el treball 2 1 2 Pregunta sobre la utilitat dels enllaços d'Internet 2 2 2 Planteja noves preguntes 1 2 2

103

CRÈDITS I GUIA DIDÀCTICA 11. Crèdits i guia didàctica Indica el nivell educatiu 1 1 1 Informa sobre els autors 2 1 1 Inclou una guia per al professor 2 1 2

METODOLOGIA I APRENENTATGES 12. Capacitats Sistematització de la informació 1 1 2

Classificació i interpretació de documents 1 1 1 Conceptualització 1 1 1 Distinció i discriminació d’opinions divergents 1 2 2 13. Habilitats intel·lectuals Formulació i defensa d’hipòtesis 1 2 2 Interrelació de fets i cultures diferents 2 1 2 Terminologia específica 1 1 1 Rigor en l’argumentació 1 1 1 Presentació acurada 1 1 1 14. Destreses Processador de textos 1 1 2 Base de dades 2 2 2 Full de càlcul 2 2 2 Presentació amb Power Point 1 1 1 Vídeo, DVD, multimèdia 2 1 2 Recursos gràfics i artístics 1 1 1 15. Sistema de treball Interactiu amb la supervisió del grup classe

1 1 2 Individual amb la direcció del professor

2 2 2 Pautat i amb un rol establert 1 1 1 16. Funció del professor Coordinació 2 2 2 Avaluació 2 1 2 Intervenció en la selecció dels recursos 2 2 2 Formació de grups 2 2 2 17. Forma de treball Cooperativa, amb tasques a l’aula compartides per tot el grup 1 1 1 Alternant, amb tasques individuals i col·lectives a l’aula 2 2 2

104

Mixta, amb tasques repartides entre l’aula i altres llocs de treball 2 1 2 18. Interès per a l’assignatura Temàtica de currículum 1 1 1 Temàtica transversal 1 1 1 Interdisciplinarietat 1 2 2 UTILITAT DIDÀCTICA 19. Efectivitat de l'estructura Introducció 2 1 1 Tasques proposades 1 1 1 Procés de treball 1 1 2 Recursos 1 1 1 Avaluació 1 1 1 Conclusions 2 2 2 Disseny general amb una estètica atractiva i motivadora 2 2 2 20. Finalitat del treball Estimula la recerca 1 2 2 Facilita el treball en grup 1 1 1 Afavoreix el treball individual 2 2 2 Desperta l'interès per la història 1 2 1 Promou la diversitat d’opinions 1 1 2 21. Categoria de la investigació Recerca oberta amb fonts documentals històriques 1 2 2 Recerca amb fonts secundàries o elaborades prèviament 1 1 1

Activitats per provocar l'empatia històrica 1 2 2 22. Ús del temps històric Cronologia i formes de representació gràfiques 2 2 2 Simultaneïtat de fenòmens i estructures 2 1 2 Referències al canvi 1 1 2 Potenciació de la causalitat 1 2 2 23. Recursos Adequació al nivell 2 1 1 Rigor científic 1 1 2 Continguts assequibles 2 1 1 Llenguatge apropiat 1 1 1 Facilitat d’ús i de consulta 1 1 1 Enllaços en diverses llengües 1 2 2 Utilitat dels ajuts o scaffolds 1 2 2

105

Resultats SI 24 26 22 NO 22 20 24 Suma 46 46 46 Estructura general 52 57 48 Estels 3 3 3 SI 17 18 11 NO 11 10 17 Suma 28 28 28 Metodologia 61 64 39 Estels 3 3 2 SI 18 15 11 NO 8 11 15 Suma 26 26 26 Utilitat didàctica 69 58 42 Estels 3 3 2 SI 59 59 44 NO 41 41 56 Total 100 100 100 Puntuació 59 59 44 Valoració global 61 59 43 Estels 3,0 3,0 2,3

106

Títol

¿Estaba loca Juana la Loca? El Camí de Santiago Cartagena 3000

Autor Mena, F. González, Sonia Murcia, F.

Valoració 1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

1: SI 2: NO

ESTRUCTURA GENERAL LA INTRODUCCIÓ 1.- Introducció

Indicació del tema i els objectius de l’activitat 1 1 1 Inici amb una situació d'empatia o una pregunta motivadora 1 1 1 LES TASQUES 2.- Rols i tasques bàsiques Investigador: recopilació, anàlisi i interpretació de la informació 1 2 1 Historiador: diferenciació, classificació i formulació d'hipòtesis. 1 1 1 Periodista: elaboració de reportatges 2 1 1 Dissenyador: disseny de materials, presentacions i planificació de viatges 2 1 1

Professor: exposició dels resultats a la classe 2 2 2 3. Tasques indicades Realització de dossiers, entrevistes i reportatges. 2 1 1 Redacció d' informes 1 1 1

Elaboració de murals o productes multimèdia 2 2 1 Exposició oral o debat a la classe 2 2 2 EL PROCÉS 4. Procés de treball 2 Indicació de subtasques i temporització aconsellada 2 2 1 Establiment de la forma de treball i assignació de tasques 2 1 1 Descripció dels recursos i manera d’usar- los

1 1 1 Incorporació d'ajuts o scaffolds 1 2 1 ELS RECURSOS 5. Bibliografia i material multimèdia Diccionaris, enciclopèdies i manuals 1 2 2

107

Llibres, articles i documents 1 2 2 Material audiovisual (vídeo, CD, DVD, fotografies...) 2 2 2 6. Enllaços pàgines web Museus i col·leccions 2 2 2

Institucions culturals i organismes oficials 1 1 1 Centres educatius 1 2 2 Pàgines particulars 1 2 1 Pàgines comercials 2 1 1 7. Entorns virtuals i suports digitals Portals temàtics 1 2 2 Museus virtuals 2 2 2 Revistes i diaris en línia, llibres i articles digitals 2 2 1 Enciclopèdies i diccionaris 1 2 1 L'AVALUACIÓ 8. Criteris d'avaluació i pautes Revisa la utilitat dels rols assignats 2 2 2 Dóna pautes sobre l’exposició oral 2 2 1 Dóna indicacions sobre el treball individual i col·laboratiu 1 1 1 Incorpora rúbriques d' autoavaluació per a l’alumne i el grup 1 1 1 Permet l'avaluació del professor 2 2 2 9. Normes de presentació Valora l’ortografia i l’expressió escrita 1 1 1 Ressalta la importància del vocabulari 1 2 1

Valora l’ordre i la selecció dels continguts 1 1 1 Valora la qualitat estètica 1 1 1 Valora la incorporació de recursos gràfics i audiovisuals 1 1 1 LES CONCLUSIONS 10. Conclusions Proposa la discussió d’ hipòtesis 1 2 1 Sol·licita un debat sobre la importància del tema 2 2 2

Suggereix una revisió de l’exposició oral 2 2 2 Demana opinions sobre el treball 1 1 2

108

Pregunta sobre la utilitat dels enllaços d'Internet 2 2 2 Planteja noves preguntes 1 2 2 CRÈDITS I GUIA DIDÀCTICA 11. Crèdits i guia didàctica Indica el nivell educatiu 1 1 1 Informa sobre els autors 1 1 1 Inclou una guia per al professor 2 2 2

METODOLOGIA I APRENENTATGES 12. Capacitats Sistematització de la informació 1 1 1

Classificació i interpretació de documents 1 2 1 Conceptualització 1 1 1 Distinció i discriminació d’opinions divergents 1 2 1 13. Habilitats intel·lectuals Formulació i defensa d’hipòtesis 1 2 1 Interrelació de fets i cultures diferents 2 1 1 Terminologia específica 1 1 1 Rigor en l’argumentació 1 1 1 Presentació acurada 1 1 1 14. Destreses Processador de textos 1 1 1 Base de dades 2 2 2 Full de càlcul 2 2 2 Presentació amb Power Point 2 1 1 Vídeo, DVD, multimèdia 2 2 2 Recursos gràfics i artístics 2 1 1 15. Sistema de treball Interactiu amb la supervisió del grup classe

2 1 1 Individual amb la direcció del professor

1 1 1 Pautat i amb un rol establert 2 1 1 16. Funció del professor Coordinació 1 1 1 Avaluació 2 2 2 Intervenció en la selecció dels recursos 2 2 2 Formació de grups 2 2 2 17. Forma de treball

109

Cooperativa, amb tasques a l’aula compartides per tot el grup 2 1 1 Alternant, amb tasques individuals i col·lectives a l’aula 1 1 1 Mixta, amb tasques repartides entre l’aula i altres llocs de treball 2 2 2 18. Interès per a l’assignatura Temàtica de currículum 1 1 2 Temàtica transversal 1 1 1 Interdisciplinarietat 2 1 1 UTILITAT DIDÀCTICA 19. Efectivitat de l'estructura Introducció 1 1 1 Tasques proposades 1 1 1 Procés de treball 1 1 1 Recursos 1 1 1 Avaluació 1 1 2 Conclusions 1 2 2 Disseny general amb una estètica atractiva i motivadora 1 1 2 20. Finalitat del treball Estimula la recerca 1 2 1 Facilita el treball en grup 2 1 1 Afavoreix el treball individual 1 1 1 Desperta l'interès per la història 1 1 2 Promou la diversitat d’opinions 1 2 2 21. Categoria de la investigació Recerca oberta amb fonts documentals històriques 1 2 1 Recerca amb fonts secundàries o elaborades prèviament 1 1 1

Activitats per provocar l'empatia històrica 2 2 2 22. Ús del temps històric Cronologia i formes de representació gràfiques 1 2 2 Simultaneïtat de fenòmens i estructures 1 2 2 Referències al canvi 2 2 1 Potenciació de la causalitat 2 2 2 23. Recursos Adequació al nivell 1 1 2 Rigor científic 1 1 1 Continguts assequibles 1 1 2

110

Llenguatge apropiat 1 1 1 Facilitat d’ús i de consulta 1 1 1 Enllaços en diverses llengües 2 2 2 Utilitat dels ajuts o scaffolds 1 1 1 Resultats SI 26 20 29 NO 20 27 17 Suma 46 47 46 Estructura general 57 43 63 Estels 3 2 3 SI 14 18 20 NO 14 10 8 Suma 28 28 28 Metodologia 50 64 71 Estels 3 3 4 SI 21 16 14 NO 5 10 12 Suma 26 26 26 Utilitat didàctica 81 62 54 Estels 4 3 3 SI 61 54 63 NO 39 47 37 Total 100 101 100 Puntuació 61 54 63 Valoració global 62 56 63 Estels 3,3 2,7 3

QUALIFICACIÓ Insuficient Correcta Bona Excel·lent

Estructura general 0-22 23-33 34-40 41-46 Metodologia 0-13 14-18 19-24 25-28 Utilitat didàctica 0-12 13-18 19-23 24-26 Puntuació 0-49 50-74 75-89 90-100 Percentatge 0-49 50-70 71-86 87-100 Estels 2 3 4 5

111

ANNEX 4

Gràfics

112

La Guerra civil española. Navarro

33

50

58

47

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoración en %

La Guerra civil española. Martín

65

64

77

69

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

Van viure una guerra

74

75

88

79

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

El meu entorn arqueològic

52

57

73

61

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

113

El Paleolític

63

61

58

60

0 50 100

Estructura general

Utilitat didàctica

Valoració en %

Egipto antiguo

43

43

46

44

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

Els romans a Catalunya

74

64

77

72

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

Las grandes civilizaciones fluviales

54

50

77

60

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

114

Roma, un imperi desaparegut

48

61

54

54

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

Viatge a l'antiga Roma

65

61

73

66

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

El románico en Soria

59

54

85

66

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

Los castillos medievales

48

39

73

53

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

115

Isabel I de Castilla

54

57

73

62

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

La Guerra de Successió

61

50

62

57

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

Erika y el Holocausto

87

75

92

85

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

Revolución industrial e industrialización

50

57

65

58

0 50 100

Estructura generalMetodologia

Utilitat didàcticaValoració global

Valoració en %

116

La Transición

65

6188

71

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

Una aproximació al franquisme

70

75

77

74

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

Revolución francesa

52

61

69

61

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

La Unió europea

57

64

58

59

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

117

Jo sóc Espàrtac

48

39

42

43

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

¿Estaba loca Juana la Loca?

57

50

81

62

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

El Camí de Santiago

43

64

62

56

0 50 100

Estructura general

Utilitat didàctica

Valoració en %

Cartagena 3000

63

71

54

63

0 50 100

Estructura general

Metodologia

Utilitat didàctica

Valoració global

Valoració en %

118

ANNEX 5

Relació segons la puntuació i la qualificació didàctica

119

Títol Punts Estructura Metodologia Didàctica Estels

Erika y el Holocausto 85 87 75 92 5

Van viure una guerra 79 74 75 88 4

Una aproximació al franquisme 73 70 75 77 4

Els romans a Catalunya 72 74 64 77 4

La Transición 71 65 61 88 4

La guerra civil española 69 65 64 77 3

Viatge a l'antiga Roma 66 65 61 73 3

El románico en Soria 66 59 54 85 3

Cartagena 3000 63 63 71 54 3

¿Estaba loca Juana la Loca? 62 57 50 81 3

Isabel I de Castilla 62 54 57 73 3

El meu entorn arqueològic 61 52 57 73 3

La Revolución Francesa 61 52 61 69 3

El paleolític 60 63 61 58 3

Las grandes civilizaciones fluviales 60 54 50 77 3

La Unió Europea 59 57 64 58 3

La Guerra de Successió 57 61 50 62 3

El Camí de Santiago 56 43 64 62 3 Revolución industrial e industrialización 56 50 57 65 3

Roma: un imperi desaparegut 54 48 61 54 3

Los castillos medievales 53 48 39 73 3

La guerra civil española 47 33 50 58 2

Egipto Antiguo 44 43 43 46 2

Jo sóc Espàrtac 43 48 39 42 2

120

Puntuació

0 50 100

Erika y el Holocausto

Van viure una guerraUna aproximació al franquisme

Els romans a Catalunya

La TransiciónLa guerra civil española

Viatge a l'antiga Roma

El románico en SoriaCartagena 3000

¿Estaba loca Juana la Loca?

Isabel I de CastillaEl meu entorn arqueològic

Las grandes civilizaciones fluviales

La Revolución FrancesaEl paleolític

La Unió Europea

La Guerra de SuccessióRevolución industrial e industrialización

El Camí de Santiago

Roma: un imperi desaparegutLos castillos medievales

121

ANNEX 6

Gràfics sobre la qualificació didàctica, l’estructura general, la metodologia i la utilitat

didàctica

122

Qualificació didàctica de les webquest

0 1 2 3 4 5

Erika y el HolocaustoVan viure una guerra

Una aproximació al franquismeEls romans a Catalunya

La Transición La guerra civil española

Viatge a l'antiga RomaEl románico en Soria

Cartagena 3000 ¿Estaba loca Juana la Loca?

Isabel I de CastillaEl meu entorn arqueològic

Las grandes civilizaciones fluvialesLa Revolución Francesa

El paleolíticLa Unió Europea

La Guerra de SuccessióRevolución industrial e

El Camí de SantiagoRoma: un imperi desaparegut

Los castillos medievalesLa guerra civil española

Jo sóc EspàrtacEgipto Antiguo

Nombre d'estels

123

Estructura general d'una webquest

0 25 50 75 100

Erika y el HolocaustoVan viure una guerra

Els romans a CatalunyaUna aproximació al franquisme

La TransiciónLa guerra civil española

Viatge a l'antiga RomaCartagena 3000

El paleolíticLa Guerra de Successió

El románico en Soria¿Estaba loca Juana la Loca?

La Unió EuropeaIsabel I de Castilla

Las grandes civilizaciones fluvialesEl meu entorn arqueològic

La Revolución FrancesaRevolución industrial e industrialización

Roma: un imperi desaparegutLos castillos medievales

Jo sóc EspàrtacEl Camí de Santiago

Egipto AntiguoLa guerra civil española

Valoració en %

Metodologia i aprenentatges en una webquest

0 25 50 75 100

Erika y el HolocaustoVan viure una guerra

Una aproximació al franquismeCartagena 3000

Els romans a CatalunyaLa guerra civil española

La Unió EuropeaEl Camí de Santiago

La TransiciónViatge a l'antiga Roma

El paleolíticLa Revolución Francesa

Roma: un imperi desaparegutIsabel I de Castilla

El meu entorn arqueològicRevolución industrial e industrialización

El románico en Soria¿Estaba loca Juana la Loca?

Las grandes civilizaciones fluvialesLa Guerra de SuccessióLa guerra civil española

Egipto AntiguoLos castillos medievales

Jo sóc Espàrtac

Valoració en %

124

Utilitat didàctica d'una webquest

0 25 50 75 100

Erika y el HolocaustoVan viure una guerra

La TransiciónEl románico en Soria

¿Estaba loca Juana la Loca?Una aproximació al franquisme

Els romans a CatalunyaLa guerra civil española

Las grandes civilizaciones fluvialesViatge a l'antiga Roma

Isabel I de CastillaEl meu entorn arqueològic

Los castillos medievalesLa Revolución Francesa

Revolución industrial e industrializaciónLa Guerra de Successió

El Camí de SantiagoLa Unió Europea

El paleolíticLa guerra civil española

Cartagena 3000Roma: un imperi desaparegut

Egipto AntiguoJo sóc Espàrtac

Valoració en %

125

ANNEX 7

Base de dades en Access Classificada per etapes històriques

Llista de webquest

Títol Autor Any Llengua Nivell Curs Adreça Institució Punts Estels Etapa hª El meu entorn arqueològic

Navalón Yeste, Llanos

Català ESO http://www.webquestcat.org/~webquest/llanos/pagina_nueva_1.htm

IES Enric Valor. El Campello (Alacant)

61 3 1 Prehistòria

El paleolític Díaz, Jordi i Gisbert, Romuald

Català ESO 1 http://www.xtec.es/~rgisber2/prehistoria/index.htm

IES Sabadell (Barcelona)

60 3 1 Prehistòria

Roma: un imperi desaparegut

Soteras Gibert, Sílvia

Català ESO http://www.webquestcat.org/~webquest/cursWQ/roma/

Xtec.es Departament d'Ensenyament de Catalunya

54 3 2 Antiga

Egipto Antiguo Sánchez, A. i Salgado, A.

Castellà ESO http://almez.pntic.mec.es/~eruiz7/

HistinvestR 44 2 2 Antiga

Els romans a Catalunya

Alsius, Montserrat

2005 Català ESO 1 http://cv.uoc.edu/~malsius/webquest/indexwebquest.htm

Particular 72 4 2 Antiga

Las grandes civilizaciones fluviales

Bartel Díaz, Rafael C.

2004 Castellà ESO 1 http://www.ieslacucarela.com/PaginaIES/dptos/Sociales/civilizaciones/inicio.htm

IES Fernando Quiñones. Chiclana de la Frontera

60 3 2 Antiga

Viatge a l'antiga Roma

Muñoz, Juan Miguel

2003 Català Castellà

ESO http://personal.telefonica.terra.es/web/jmi/webqr/

WebQuest punt Cat.

66 3 2 Antiga

El románico en Soria

Garijo Tarancón, Ramiro

2005 Castellà ESO 2 http://personal.telefonica.terra.es/web/nolay/

particular 66 3 3 Medieval

Los castillos medievales

Gordillo Jordán,

2004 Castellà ESO 2 http://cfievalladolid2.net/pub/bscw.cgi/d215926-

CFIE Valladolid II.

53 3 3 Medieval

127

Llista de webquest Títol Autor Any Llengua Nivell Curs Adreça Institució Punts Estels Etapa hª

Jose Antonio

1/*/Webquest.htm Asesoría de Ciencias Sociales

El camí de Santiago

González, Sonia

2004

Català ESO 1,2 http://cv.uoc.edu/~sgonzalezcab/webquest/webquest_modificada.htm

Particular 56 3 3 Medieval

La guerra de successió

Fierro, J Català ESO 4 http://www.webquestcat.org/~webquest/succesio/

WebQuest punt Cat.

57 3 4 Moderna

Isabel I de Castilla

Martín Jiménez, Ignacio

Castellà ESO 2 http://cfievalladolid2.net/WebSociales/Isabel/isindex.htm

CFIE Valladolid II. Asesoría de Ciencias Sociales

62 3 4 Moderna

¿Estaba loca Juana la Loca?

Mena, F. Castellà ESO 4 http://www.ieslacucarela.com/PaginaIES/dptos/Sociales/juana_la_loca/webquestjuana.htm

ES Fernando Quiñones. Chiclana de la Frontera

62 3 4 Moderna

Una aproximació al franquisme

Fierro, José Luis

Català ESO 4 http://www.xtec.es/~jfierro/franquisme/index.htm

WebQuest punt Cat.

73 4 5 Contemporània

Van viure una guerra

Barba, Carme i Capella, Sebastià

2002 Català Castellà

ESO http://www.webquestcat.org/~webquest/gcivil/

WebQuest punt Cat.

79 4 5 Contemporània

Erika y el holocausto

Escajedo Arrese, Javier

Castellà ESO 1 http://www.interpeques.com/trabajos/webquestholocausto/html/principal.html

CP. Forniés. Vitoria (Álava).

85 5 5 Contemporània

La Guerra civil española

Navarro Iranzo, Mª Teresa

Castellà ESO 4 http://www.educa.aragob.es/ryc/wq/GuerraCivil/index.htm

educaragon.org Departamento de Educación

47 2 5 Contemporània

128

Llista de webquest Títol Autor Any Llengua Nivell Curs Adreça Institució Punts Estels Etapa hª

de Aragón Revolución industrial e industrialización

González, Cándido

2005 Castellà ESO 4 http://encina.pntic.mec.es/%7Ecgonza37/miWebQuest/WQRevIndustrial.htm#Credits

IES P.A. de Orellana. Orellana (Badajoz)

56 3 5 Contemporània

La Transición Fierro, José Luis

Castellà ESO 4 http://www.webquestcat.org/%7Ewebquest/transicion/index1.htm

WebQuest punt Cat.

71 4 5 Contemporània

La Revolución Francesa

Díez, Francisco

Castellà ESO BAT

4 1 http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesaverroes/webquest/revolucionFrancesa/paginas/inicio.htm

IES Averroes 61 3 5 Contemporània

La Unió Europea

Chías, Dídac

2005 Català ESO 4 http://www.didac.arrakis.es/wq/ue/index.htm

Escolaweb.com

59 3 5 Contemporània

La Guerra civil española

Martín Jiménez, Ignacio

2002 Castellà ESO 4 http://www.cpr2valladolid.com/websociales/wqguerra/index.htm

CFIE Valladolid II. Asesoría de Ciencias Sociales

69 3 5 Contemporània

Cartagena 3000

Murcia, F. 2003 Castellà ESO 4 http://www.flordelis.org/pencho/index.htm

Particular 63 3 5 Contemporània