Apuntes AME

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Apuntes aprendizaje, memoria y emoción

Citation preview

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    1/66

    Aprenentatge, motivaci

    i emociTema 0. IntroducciANTECEDENTS HISTRICS DE LAPRENENTATGE-FILOSOFIA: Ren Descartes:afrma lexistncia didees innates i explica que

    hi ha dos tipus de comportaments:o onducta involunt!ria: resposta autom!tica de lorganisme.

    "l mecanisme #s el re$ex i #s comuna als #ssers humans ials animals. Tradici re$exol%gica "n&ocament

    conductual.o onducta volunt!ria: guiada per la ment o !nima. 'r%pia de

    l#sser hum!. Tradici mentalista "n&ocament cognitiu.

    Empiristes:o H!!es: a&egeix que la conducta volunt!ria t# un

    mecanisme que ens lexplica: lhedonisme. (usquem el plaeri &ugim del dolor.

    o Lc"e:postula no existeix coneixement innat )t!*ula rasa+.

    "l coneixement prov# de lexperincia )associaci+.o H#me:la in&erncia causal #s la creena de la llei de causa -

    e&ecte, per% no sempre pot ser certa aquesta associaci.o E!!in$%a#s:intenta *uscar demostracions empriques del

    mecanisme dassociaci.

    -&IOLOGIA: C%ar'es Dar(in: teoria de levoluci )uns animals evolucionen

    daltres+ a partir de la lluita per la supervivncia i la seleccinatural )adaptaci+. /o nom#s evolucionen els trets &sics delsorganismes sin que tam*# les capacitats psicol%giques.

    E))ARCA)ENT CONCEPT*AL DE LAPRENENTATGE"studi de laprenentatge

    en%mens *!sics de laprenentatge

    "n&ocament conductual "n&ocament cognitiu m&asi: conducta m&asi: processos mentals

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    2/66

    Teories de laprenentatge

    CORRENTS EN LEST*DI DE LA )ENT I DE LA COND*CTA- Introspeccionisme: com a&ectava la percepci sensorial al

    conscient de les persones. 1u*2ectiu. 3introspeccionisme no t# un

    mtode cientfc )o*2ectiu+.- onductisme: podem mesurar i o*servar o*2ectivament la

    percepci sensorial )estmuls+ i la repercussi que aquests tenen)conducta+. "ls processos que es produ4en no es podien estudiarcientfcament )caixa negra+.

    - ognitivisme: intenten explicar cientfcament 5la caixa negra6. 3apercepci sensorial es processa, semmagat7ema, pot continuarprocessant-se i fnalment produeix un comportament.

    DEFINICIONS DAPRENENTATGE

    1em*lances89i&erncies 5anvi en la conducta relativament permanent que es produeixcom a resultat de lexperincia.6 )Tarp, ;+.

    5anvi in&erit en lestat mental dun organisme, el qual #s unaconseq?ncia de lexperincia i in$ueix de &orma relativamentpermanent en el potencial de lorganisme per a la conductaadaptadora posterior6. )Tarp, ;

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    3/66

    Tema ;. onducta re$exa: ha*ituaci isensi*ilit7aci

    Cn+#cta re,ea:9avant de determinats estmuls responem am*reaccions relativament uni&ormes i adequades als estmuls que les

    provoquen. "s tracta de reaccions estereotipades de lorganisme alsestmuls sensorials. s una conducta innata )no sha daprendre+ i #sla *ase de lassociaci. aracterstiques:

    3estmul va seguit de la resposta. Barament la resposta es dna sense lestmul.

    " B

    EFECTES DE LESTI)*LACI. REPETIDAHa!it#aci/:disminuci de la tendncia a respondre produ4t per larepetici de lestmul.

    Sensi!i'it0aci/:increment de la tendncia a respondre produ4t per larepetici de lestmul.Des%a!it#aci/:#s el resta*liment de la resposta ha*ituada quan sesensi*ilit7a a lorganisme am* un estmul nou i intens.Rec#peraci/ espnt1nia:espont!niament es recupera al respostade lestmul una vegada ha passat un temps llarg entre lCltim copque es presenta lestmul i el cop que es torna a presentar sensehaver presentat cap altre estmul di&erent.

    CARACTER2STI3*ES DE LHA&IT*ACI. I LA SENSI&ILIT4ACI. C#rs tempra':

    o 1ensi*ilit7aci: #s de&ectes *reus.o Da*ituaci:

    Da*ituaci a curt termini Da*ituaci a llarg termini

    Especi5citat +e 'est6m#':o 3ha*ituaci #s especfca de lestmul que es repeteix. /o

    o*stant aix%, es pot o*servar una certa generalit7aci.o 3a sensi*ilit7aci no #s especfca de lestmul. 1i un animal

    est! sensi*ilit7at, la seva reactivitat sincrementa per adiversos estmuls.

    E

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    4/66

    LHA&IT*ACI. EN LES E)OCIONS I LES COND*CTES)OTI7ADES1. Teria +e' prcs +#a' +e '%a!it#aci/ i 'a sensi!i'it0aci/:enomen: all% que podem o*servar.'roc#s: all% darrera dels &en%mens que els desencadena.

    "l proc#s dha*ituaci i el de sensi*ilit7aci sn processos quedepenen de sistemes di&erents:-Da*ituaci: sistema "-B )arc re$ex+. s un sistema tancat.-1ensi*ilit7aci: sistema destat. s un sistema o*ert.

    3a di&erncia entre els processos dha*ituaci i de sensi*ilit7acidonaran lloc als e&ectes nets de lha*ituaci o de la sensi*ilit7aci.

    Tots dos processos es contraresten.

    89 Teria +e' prcs anta$nic:

    F

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    5/66

    Tracta aspectes emocionals i motivacionals.

    Guan les post reaccions a&ectives ( contraresten les reaccionsprim!ries a&ectives A, es produeix una motivaci al su*2ecte a tornara realit7ar conductes que poden sem*lar estranes 2a que, a primera

    vista, no *usquen la satis&acci del su*2ecte. 'er exemple: tirar-seam* paracaigudes o les drogues.;9 Teria c$niti

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    6/66

    Tema @. onaments de laprenentatgeassociatiu: "ls orgens de lestudi del

    condicionament

    THORNDI=E > CONDICIONA)ENT INSTR*)ENTAL O OPERANT O!?ecti#: desacreditar la idea que els animals podien raonar. Prce+iment:"ls animals cada vegada triguen mens en escapar

    )temps descapament+ i aquesta caiguda de temps #s gradual. 'ertant, si els animals pensessin o*servaries que hi hauria una*aixada *rusca en el temps descapada. 'er tant, els animals nopensen per% s aprenen per un proc#s dassaig-error mit2anantlassociaci destmuls i respostes.

    Cnc'#sins: 33"I 9" 3""T": de les diverses respostes

    realit7ades en la mateixa situaci, aquelles que vanacompanades o seguides de prop per la satis&acci de lanimal esconnectaran m#s &ermament am* la situaci, mantenint tota alresta constant."l men2ar tenia el paper den&ortir lassociaci per% aquest men2arno quedava associat a res.

    PA7LO7 > CONDICIONA)ENT CL@SSIC O PA7LO7I@

    Teria +e 'a s#!stit#ci/ +e 'est6m#': quan dos estmuls)metr%nom i men2ar+ saparellaven, el primer sel considerava com

    si &os el segon. 9e &et, el primer estmul servia de senal delsegon: lestmul condicionat avisava de lestmul incondicionat.

    H

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    7/66

    " "I

    H*LL 3# s 'a satisBacci/ per a #n anima'

    SatisBacci/: la reducci de qualsevol necessitat de lanimal.

    Beconeix que aprenentatge i conducta )potencial dacci+ no sn elmateix.

    Est6m#' Ptencia' +acci/ Respsta Est6m#' H1!it Respsta DImp#'s

    &actor &actormotivacionaldaprenentatge de la conducta

    3a conducta depn de lh!*it i de limpuls. 3impuls #s un conceptemotivacional intern a lorganisme.

    TOL)AN3a conducta #s propositiva, #s a dir, va dirigida a una meta. Aquestaafrmaci va en contra de lesquema " - B. 'er tant, vol dir que elsanimals anticipen els estmuls que apareixeran en *reu, #s a dir, lesconseq?ncies:

    " B )sortir de la g!*ia+ "I )men2ar+

    " "I

    'er tant, els animals adquireixen coneixements m#s que respostes.3explicaci de Tolman #s cognitiva a*ans que conductual. /osaltresanem confgurant connexions "stmuls Bespostes - onseq?nciesque &ormen un mapa cognitiu.

    Aprenentat$e 'atentTolman va &er una experimentaciam* tres grups danimals dintre

    dun la*erint en &orma de T:- un grup no re*ia men2ar quan

    arri*ava a la meta.- un grup re*ia men2ar quan

    arri*ava a la meta.- Jn grup no va re*re men2ar

    fns al dia nCmero ;; delexperiment.

    Tolman compta*ilit7ava els errorsque els animals cometien fnsarri*ar a la meta i va arri*ar a la seg?ent conclusi:1i laprenentatge &os associatiu, el tercer grup hauria daprendregradualment el cam per% aquesta caiguda denota que havien apr#s

    =

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    8/66

    la confguraci del la*erint i com arri*ar duna punta a laltre tot i queno hi havia un re&orador disponi*le.

    Tema E. onaments de laprenentatgeassociatiu: 3estructura *!sica de

    laprenentatge associatiu

    NAT*RALESA DELS ELE)ENTS I)PLICATS EN LASSOCIACI.

    NAT*RALESA DE LASSOCIACI.Re'aci/ psiti

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    9/66

    Eperiment +e asserman Fran"'in i HearstLan idear un experiment en el qual van &er tres grups de coloms encaixes de 1Minner en les seg?ents condicions:- Al N;si la llum estava encesa hi apareixia men2ar.- Al N@si la llum estava encesa no hi apareixia men2ar.- Al NE nom#s se li presentava llum i el men2ar apareixia

    at7arosament.Lan mesurar la proporci de temps que els coloms passaven prop ollun de la llum i van o*tenir els seg?ents resultats:- N; va aprendre la relaci positiva: CONDICIONA)ENT

    ECITADOR.- N@ va aprendre la relaci negativa: CONDICIONA)ENT

    INHI&IDOR.- NEva distri*uir el seu comportament de &orma igual en tots dos

    espais: COND*CTA AT4AROSA.

    NAT*RALESA DE LASSOCIACI.: EL PRO&LE)A DEL SILENCICOND*CT*AL- 3ndex daprenentatge #s el canvi en la conducta de lanimal.- /o tots els aprenentatges provoquen un canvi mani&est en la

    conducta, especialment en les relacions "; no "@- "xisteixen dos mtodes per a comprovar que els animals han

    aprs una relaci:o Pr

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    10/66

    conductual. 'er aquest motiu, sintrodueix (P, 2a que #s unestmul nou i, com cont# (, hauria de respondre en nivellssem*lants a (.inalment,

    - O #s un inhi*idor en el compost (O.- "l compost (P provoca una resposta sem*lant a A i ( perqu

    no sha produ4t una generalit7aci del car!cter inhi*idor de Oa lestmul P. A m#s a m#s, com que P no #s un estmulinhi*idor, al comparar lestmul excitador ( am* un estmulneutre P )no provoca cap resposta+, lestmul ( t# m#s &oraexcitadora i produeix una resposta.

    o Pr

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    11/66

    C1sti$ psiti#- 3execuci de la resposta instrumental porta a laparici dun

    estmul desagrada*le.- 3a contingncia positiva entre la resposta instrumental i lestmul

    aversiu produir! una reducci en la taxa de resposta.

    /o #s aconsella*le per canviar conductes 2a que, a m#s duna q?estitica:- el c!stig positiu sha de&ectuar am* la ma2or intensitat des del

    principi per a que no es produeixi lha*ituaci.- no es pot aplicar el c!stig cada vegada que es produeix la

    conducta.

    C1sti$ ne$ati#- 3execuci de la resposta instrumental provoca la desaparici dun

    estmul agrada*le.-

    3a contingncia negativa entre la resposta instrumental i lestmulapetitiu produir! una reducci en la taxa de resposta.

    ReBrament ne$ati# ugida:

    - 3execuci de la resposta instrumental provoca la desaparicidun estmul desagrada*le )est! en contacte am* lestmulconseq?ent+.

    "vitaci:- 3execuci de la resposta instrumental impedeix laparici dunestmul desagrada*le en la taxa de resposta.

    3a contingncia negativa entre la resposta instrumental i lestmulaversiu produir! un increment en la taxa de resposta.Jna &%*ia dura tota la vida perqu es produeixen conductesdevitaci. "l tractament de les &%*ies no ha de consistir en eliminar lapor, necess!riament, sin en controlar aquesta por.

    ;;

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    12/66

    Tema F. onaments de laprenentatge

    associatiu:3extinci

    Jn cop adquirida una associaci, podem eliminar aquestes respostescondicionadesQ

    LETINCI. DEL CONDICIONA)ENT CL@SSIC- Jn cop sha esta*lert una resposta condicionada, podem reduir-la

    o eliminar-la mit2anant el procediment dextinci.- 3extinci consisteix en presentar l" sense l"I.

    - 3extinci, no t# nom#s un inters te%ric, sin tam*# aplicat.- 9eterminats trastorn es *asen en respostes poc adaptades a

    estmuls que cal eliminar per millorar la qualitat de vida delpacient. 'er exemple: les &%*ies.

    Prce+iment +etinci/

    ;@

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    13/66

    Etinci/:consisteix, un cop sha adquirit la B, en presentar l" i

    ometre l"I.

    3# s#cceei +#rant 'etinci/1i durant el condicionament sha &ormat una associaci entre l" il"I, durant lextinci, aquesta associaci es trenca o desapareix.

    Fenmens M#e cntra+i#en 'a +estr#cci/ +e' cn+icinament

    ri$ina' +#rant 'etinci/ Rec#peraci/ espnt1nia: es re&ereix a la reaparici de la

    resposta am* el simple pas del temps despr#s de lextinci.Assumim que lassociaci original no sha trencat del tot 2a que esprodueixen recuperacions espont!nies. 9urant lassociaci es&orma un vincle excitador i durant lextinci es &orma un vincleinhi*idor que es contraresten fns a donar la resposta conductual.aracterstiques de la recuperaci espont!nia:o 3a intensitat de la recuperaci espont!nia no #s tant intensa

    com lCltima resposta condicionada.o

    T# una duraci molt *reu. Ren

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    14/66

    Jn segon &enomen que avala aquesta interpretaci #s larestauraci de lextinci. Guan la prova de recuperaci espont!niaes &a en el context dextinci, no so*serva la recuperaciespont!nia.

    PROCEDI)ENT DA7ERSI. CONDICIONADA AL SA&OR Prce+iment:

    o 3es rates tenen acc#s a aigua )per exemple dola o salada+."l gust actua com a ".

    o 'oc despr#s se li provoca a lanimal un malestargastrointestinal )per exemple am* una in2ecciintraperitoneal de l3i. "l malestar actua com a "I.

    o 3a B consisteix en levitaci o en la pre&erncia pel gustcondicionat.

    FENO)EN DE PROTECCI. DE LETINCI.

    Talor i (oaMes )@00@+ van &er dos grups de rates, un experimental iun de control. A tots dos grups els van &er un condicionament queconsistia en qu les rates estaven privades daigua durant tot el dia i

    en el moment del condicionament se les o&eria suc per *eure.9espr#s de *eure el suc )"+, sin2ectava a totes les rates clorur de liti)"I+. 9urant lextinci, el grup control va *eure suc sense cap in2ecci."l grup experimental, per contra, *evia suc am* sal. Guan se les va&er la prova am* nom#s suc, el grup control havia tingut un ma2orndex dextinci que no pas el grup experimental )el grup control*evia m#s suc que lexperimental+. Aquest &enomen sanomenaprtecci/ +e 'etinci/.

    EFECTE DEL REFORA)ENT PARCIAL EN LETINCI.

    ;F

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    15/66

    Tema >. ondicions de laprenentatge:orrelaci entre esdeveniments i om*reig

    P*NT DE PARTIDADic"insn JQ"ls mecanismes daprenentatge han estat modelats per levolucicom a un medi que permet als animals a detectar i emmagat7emarin&ormaci so*re les relacions causals reals existents en el seu entorn.1i #s aix, les condicions en qu es produeix laprenentatge hauriende ser aquelles en les que #s pro*a*le que existeixi una relaci causalentre esdeveniments.

    ;>

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    16/66

    3aparellament de l"; am* l"@ permet aprendre la relaci ";-"@. 1ilaparellament &os la Cnica condici per a produir aprenentatge,llavors lanimal no seria capa daprendre selectivament. Guanlanimal es tro*a am* un aparellament ";-"@, ha de decidir si estracta duna relaci causa-e&ecte o no #s res m#s que un succ#saleatori.

    Principi +e cnti$itat tempra':esta*leix una relaci de causa-e&ecte &alsa so*re dos estmuls que apareixen molt propers en eltemps i que un no #s causa de laltre.

    RELACI. CA*SA-EFECTE3a idea que no hi ha e&ecte sense causa #s la *ase del concepte de

    causalitat. 'er% per a que el mecanisme daprenentatge puguidetectar relacions causals, ha de dependre de si l"@ succeeix o no ena*sncia de l";.

    CORRELACI. ENTRE EJ I E8/om#s si l"@ apareix m#s &req?entment en presncia que ena*sncia de l";, lanimal hauria daprendre la relaci "; "@.ormalment:

    ' )"@8";+ ' )"@8no";+

    Rescr'a JBescorla va manipular les pro*a*ilitats entre "; i "@ segons els grups.La utilit7ar un procediment de resposta emocional condicionada depor . 1egons el grup, les di&erents presentacions del to variaven.

    'resentava F grups en els quals es presentaven > tons am*desc!rregues elctriques.

    ;H

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    17/66

    "n teoria, a tots F grups es produeixen el mateix nom*redaparellaments entre el to i la desc!rrega )dos aparellaments+, per

    tant, els F grups haurien dhaver aprs el mateix.

    'el que &a als resultats,els animals del grup ; havien aprs que les desc!rregues anavenaparellades del to, i es va produir una correlaci entre "; i "@. 'ercontra, els animals del grup F pensaven que la desc!rrega eraat7arosa.'er calcular aquestes cntin$ncies )relaci condicionada que nonom#s depn dels aparellaments "-"I, sin tam*# de la distri*uci

    relativa de l"I en presncia i en a*sncia de l"+ utilit7arem la&rmula de les correlacions i laplicarem en aquest exemple.

    GR*P J"s &a una taula @x@ per calcular pro*a*ilitats.

    "I)"@+

    /R "I)"@+

    " )";+ @ E > tons )casospossi*les+

    /R ")"@+

    0 @0 @0 perodes detemps de @

    minutsDi ha m#s pro*a*ilitat de qu la desc!rrega aparegui am* to. Tot i quela relaci no #s per&ecta, #s positiva.

    GR*P 8"I)"@+

    /R "I)"@+

    " )";+ @ E > tons )casospossi*les+

    /R "

    )"@+

    @ ;K @0 perodes de

    temps de @minuts

    ;=

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    18/66

    1incorporen dues desc!rregues ens a*sncia del to )de totesmaneres tro*arem condicionament+. 3a pro*a*ilitat de desc!rrega enpresncia del to no la modifquem, per% en a*sncia daquest #s @8@0S 0;.

    GR*P ; "I)"@+

    /R "I)"@+

    " )";+ @ E > tons )casospossi*les+

    /R ")"@+

    F ;H @0 perodes detemps de @minuts

    "l nCmero de desc!rregues en a*sncia d" sn F, per tant, lapro*a*ilitat de que aparegui l"I en a*sncia d" #s F8@0 S 0@.

    GR*P "I)"@+

    /R "I)"@+

    " )";+ @ E > tons )casospossi*les+

    /R ")"@+

    K ;@ @0 perodes detemps de @minuts

    Aqu els animals detecten que laparellament #s degut a lat7ar 2a quela pro*a*ilitat de presncia #s igual a la da*sncia. s aqu quan

    lanimal *usca altres causes que permetin predir lestmul.

    O)&REIG I CLA*S CONTET*ALSAquests resultats de Bescorla );

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    19/66

    )ac"ints% JUacMintosh va dissenar un experiment per provar le&ecte delom*reig entre dos estmuls: llum i to )&ort i $uix+.

    GR*PS FASE J

    PRO7A- Nrup ; )control+: 3 )llum+ desc!rrega 3- Nrup @: 31 )llum U to intens+ desc!rrega 3- Nrup E: 3r )llum U to $uix+ desc!rrega 3Al segon i al tercer grup existeix una segona causa que anticipa ladesc!rrega. Lol veure la inter&erncia en la relaci causa-e&ecte am*laparici dun altre estmul.

    "l tercer grup est! m#s condicionat emocionalment de por am* lallum que el segon grup. Am* un to &e*le, la llum es condiciona igual

    que sense por. 'er tant, el to &e*le no inter&ereix 2a que lestmul llum#s m#s intens que lestmul to &e*le. "n aquest cas no es produeixom*reig per part del to &e*le cap a la llum."n canvi, el segon grup no va mostrar un condicionament emocionaltan elevat en relaci a la llum. Aix% #s degut a que la intensitat del tointens va 5m!re?ar6 la llum &ent que sen&orts lassociaci 5tointens desc!rrega6 en comptes de la llum."n resum, la llum inter&ereix en el condicionament del to &e*le )la llumom*re2a el condicionament del to &e*le+. 'er% en el cas del to intens,la llum no inter&ereix en el condicionament )el to intens om*re2a elcondicionament de la llum+.

    'er tant, en &unci de la intensitat de di&erents estmuls es podenproduir inter&erncies en laprenentatge. "ls estmuls intensos podenimpedir laprenentatge del condicionament dalguns estmuls. 1i sndintensitats sem*lants o moderades, tots dos es condicionen.

    ;

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    20/66

    Tema H. ondicions de laprenentatge:1orpresa entre esdeveniments i*loqueig

    &LO3*EIG I SORPRESA=amin J&'M#ei$: en un condicionament compost, si una de les duespossi*les causes 2a prediu la conseq?ncia, aquesta impedir!lassociaci de la segona causa am* la conseq?ncia.

    "n aquest exemple, el so ha *loque2at lassociaci llum desc!rregaen el grup experimental.

    1egons Vamin, a m#s, l"I ha de sorprendre lanimal per a que esprodueixi aprenentatge. "n lexemple anterior, com el grupexperimental 2a coneix lassociaci so desc!rrega, durant elcondicionament compost el grup experimental mai aprendr!lassociaci llum desc!rrega perqu el so 2a anticipa la desc!rrega.'er tant, no es sorprendran al re*re la desc!rrega i no aprendran.

    IRRELLE7@NCIA APRESA&a"er i )ac"ints% JUU"n aquest experiment, hi ha quatre grups. 3a manipulaci prviaconsisteix en presentar al primer grup un to i aigua aleat%riament,presentar al segon grup Cnicament el to, presentar al tercer grupCnicament aigua i a lCltim grup no sel manipula 2a que #s el grupcontrol.

    @0

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    21/66

    9urant la primera &ase de lexperiment, es presenta una relacipositiva entre el to i laigua )to aigua+ sempre. "ls resultatsmostren que el grup aleatori triga m#s en aprendre aquesta relaci 2aque prviament havia re*ut un condicionament que &eia creure algrup que no hi havia cap tipus de relaci entre tots dos estmuls. "n

    canvi, el grup control, com que no havia estat manipulat am*anterioritat, va aprendre r!pidament lassociaci to aigua.'er tant, la irre''e

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    22/66

    9urant la segona &ase, el grup escapa*le va aprendre moltr!pidament a saltar la tanca i &ugir de la desc!rrega. 9altra *anda, elgrup inescapa*le no va aprendre aquesta conducta o els hi costavamolt aprendre-la )fns al punt de qu no es movien i elsexperimentadors van haver do*ligar-los a canviar-se decompartiment+. "ls gossos daquest grup havien aprs una incapacitatde controlar la desc!rrega. Aix% sanomena in+eBensi/ apresa.Aquesta inde&ensi #s generalit7a*le a m#s contextos i #s un tipusdirrellev!ncia apresa.

    3inde&ensi apresa provoca: D5cits mti

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    23/66

    3experiment es divideix en dos grups experimentals on l"I delprimer grup era una in2ecci de 3i3, mentre que l"I del segon grupera una desc!rrega elctrica. Tots dos grups *evien aigua mentreescoltaven un soroll que &eia 5clicM6 tota lestona.A la prova van dividir cada grup en dos su*grups on un su*grup *evia

    aigua dola mentre que laltre escoltava el 5clicM6 mentre *evia aiguadestilXlada.

    "ls resultats mostren que el gust dol shavia associat aversivamentam* les n!usees provocades pel 3il i el soroll 5clicM6 shavia associatam* el dolor provocat per la desc!rrega.Aix% vol dir que alguns estmuls sassocien millor segons la sevanaturalesa. s a dir, en lexperiment de Narcia i Voelling );

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    24/66

    ahone i Ares van manipular linterval entre linici de l" i l"I: enel grup control no hi havia desc!rrega per tant no hi hacondicionament. "n procediments cap enrere gaire*# no hi hacondicionamentW els millors procediments sn els de demora i tam*#

    els dempremta quan aquesta #s curta. Aix doncs, #s important lacontinu4tat temporal entre " i "I )condicionament cl!ssic+ i entreresposta i re&orador )en condicionament instrumental+. al que elre&orament sigui instantani o en el cas dels humans &er unrecordatori per sa*er a qu es deu el re&or.Ecepci/: condicionament aversi al sa*or Guan tre*allem am*laversi al sa*or aquesta relaci temporal no #s tant clara )podenpassar diverses hores i encara satri*uir! el malestar al men2ar+. "nun experiment es veu que els grups que han patit n!usees despr#sdingerir aigua am* sacarina tenen un &ort condicionament fns a H

    hores de demora entre consum i malestar )va en contra del principide contig?itat temporal+, tot i aix% tam*# pot ser degut a lare''e

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    25/66

    un "I sem*la que es pot arri*ar a &er una associaci de larepresentaci de l"/ )ara "+ am* la de B.Assciaci/ E-E:associaci di&erent de lanterior. reu que no saprn

    una relaci directa entre "-Bsin que en activar-se lesrepresentacions mentals d"i "I aquestes quedaranassociades. "n activar-se larepresentaci de l" en lamem%ria sactiva

    autom!ticament la representaci de l"I que #s la que generar! laresposta. "s di&erencia de lanterior perqu no #s " qui desperta laresposta sin l"I.

    I)PLICACIONS DA)&D*ES TEORIES

    H''an+ i Stra#! JU

    Teria E-R Teria E-E3EC acti

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    26/66

    Di ha @ grups i sels ensena que un so va seguit de men2ar. A la &ase@ el grup experimental accedeix al men2ar per% li produeix n!usees, elgrup control pateix malestar sense haver men2at. 9espr#s es &a unaprova presentant el so. "n &unci del tipus de coneixement aprendrani prediran coses di&erents: E-R Cneiement prce+imenta': quan soni el soroll, els

    gossos aprenen a apropar-se a la men2adora i quan tro*en elmen2ar a evitar-lo. "ls gossos es se$#iran aprpant a 'amen?a+rai en veure men2ar no men2aran 2a que el men2ar els

    produeix el malestar. E-E Cneiement +ec'arati#:a la primera &ase han aprs que

    el soroll provoca men2ar i a la segona que el men2ar provocamalestar, per tant inte$ren e' cneiement dam*dues elsoroll provoca malestar )quan soni el so no saproparan a lamen2adora+. "n la &ase ;, el grup control sapropar! a lamen2adoraW en la @ com que no hi ha hagut aprenentatge seguiranapropant-shi )les dues teories diuen el mateix+.

    "n quant als resultats, el grup control es seguia apropant a lamen2adora. "l grup experimental sapropava molt mens a lamen2adora que el control. 'er tant, #s ms pr!a!'e M#esapren$#in assciacins E-E i que, a m#s a m#s, es podenintegrar per &er in&erncies i deduccions simples.

    PRECONDICIONA)ENT SENSORIALRi0'eW i Rescr'a JU89urant la &ase ;, el grup control ; va re*re presentacions de llum i detons aleat%ries, per tant, no es produeix aprenentatge 2a que lacorrelaci #s 0. 9altra *anda, els grups experimental i control @ vanre*re presentacions de llum que anticipaven un to. 9urant la &ase @,el grup control @ va re*re presentacions aleat%ries de tons i

    desc!rregues mentre que els grups experimental i control ; re*ien

    @H

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    27/66

    tons seguits de desc!rregues. 9urant la prova sels va presentar lallum i van mesurar la supressi de la resposta.

    Dem de traduir el coneixement en conducta per sa*er si provocar!resposta perqu a la &ase ; tenim un pro*lema de silenci conductual./om#s sespera condicionament en el grup experimentalW si es dnaaix% demostrar! que les associacions es &an "-". "ls resultats mostrenque la llum va provocar m#s supressi de la resposta en el grupexperimental que en els grups control.

    CONDICIONA)ENT DE SEGON ORDRERas%tte GriXn i Sis" JUU

    Tre*allaven am* coloms i am* resposta de picoteig so*re una tecla)picotegen perqu sa*en que #s un senal que prediu l"I, el men2ar+.s el mateix procediment que lanterior per% les &ases estaninvertides: A la Base J sassocia ECJ EI. Jna tecla ilXluminada am* una

    llum *lanca anava seguida de men2ar. 'er tant, cada vegada queapareixia la llum *lanca picote2aven la tecla.

    A laBase 8sassocia EC8 ECJ9Jna tecla ilXluminada am* llum*lava anava seguida de la tecla ilXluminada am* una llum *lanca.om m#s vegades shavia presentat la llum *lava associada a la*lanca m#s picote2aven la *lava, tot i que mai hagu#s aparegutdirectament relacionada am* el men2ar.

    Aqu, la teoria "-B tam*# pot explicar el condicionament:

    @=

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    28/66

    A la &ase ;, la pr%pia llum *lanca activa la resposta de picoteig encaraque no sn conscients de que sapropen al men2ar. A la &ase @, l";2a activa B i, per tant, els animals associen "@ a B: no tindran ni ideade que la llum *lava anticipa la *lanca.

    LETINCI. DEL CONDICIONA)ENT DE PRI)ER ORDRERas%tte GriXn i Sis" JUU +#es '6nies s#perirsRi0'eW i Rescr'a JU8 +#es '6nies inBerirs

    Ras%tte i c'Y'a!ra+rs:"s porta a terme igual que el condicionament anterior per% en el grupexperimental sextingeix l"; )ara la llum *lanca 2a no prediu elmen2ar+. 9altra *anda, al grup control no sextingeix. "s &a una provaper presentar l"@ )llum *lava+.Ri0'eW i Rescr'a:Lan &er el mateix per% am* una associaci llum to desc!rrega. 3esdues teories ho explicarien aix: Teria E-E:prediu que no hi haur! resposta perqu sha extingit la

    relaci ";-B i per tant l"@ sassociar! a l"; que 2a noprovocar! la resposta.

    Teria E-R:lextinci a&ecta lassociaci ";-B, per% no alterar!lassociaci "@-B, per tant en presentar la llum es donar! laresposta. 3extinci del de ;r ordre no a&ecta el de @n.

    "n quant als resultats, Bashotte i els seus colXla*oradors van tro*arque en el grup experimental l"@ no era capa de provocar la Bdacord am* les prediccions de la teoria "-". 'er% Bi7le i Bescorla

    van tro*ar que en el grup experimental l"@ va provocar la Bdacord am* les prediccions de la teoria "-B.Avui en dia es considera que les +#es assciacins s/n

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    29/66

    LESTR*CT*RA ASSOCIATI7A DEL CONDICIONA)ENT

    INSTR*)ENTALEst6m#'s +iscriminati#s: ens donen in&ormaci de quan unaconseq?ncia est! o no disponi*le.Dem daprendre quan les nostres conductes seran premiades i quan

    no. 9eterminats estmuls provoquen determinades respostes. 1iadmetem aquesta associaci, nosaltres no sa*rem quinesconseq?ncies provoca la nostra conducta i no sa*rem perquactuem.'odem &er diversos tipus dassociacions. 3a resposta no ve donadanom#s pels tipus destmuls, sin per les conseq?ncies que provoca.Assciaci/ ?er1rM#ica:lestmul no nom#s anticipa la resposta, sinque anticipa una relaci resposta conseq?ncia.

    ASSOCIACIONS R-CC'(i'' i Rescr'a JVLan utilit7ar un dissen intrasu*2ecte )un grup passava per totes les&ases+.

    'rimer deixaven e&ectuar a lesrates dues conductes: B; Spalanca i B@ S cadena. 3a

    conseq?ncia de B; era men2ar i la conseq?ncia de B@ era aiguasucrosa. A la segona &ase, quan presentaven men2ar );+ anavaseguit duna in2ecci de l3i. "n canvi, despr#s de @ no selacompanava de res. A la prova, els animals podrien escollir quinesconductes executar.1esperava que els animals es decantessin a executar B@.

    @. 1i la taxa en A #s m#s gran que en (, la raser! superior a 0>. 1i la taxa en A #s menor que en (, la ra ser!in&erior a 0>.

    LLEI DE LA IG*ALACI. "l programa de re&orament de cada alternativa t# gran in$uncia

    en la distri*uci de la conducta dels su*2ectes entre am*duesalternatives.

    'er exemple, si est! disponi*le el mateix programa de re&oramenten les dues tecles ILH0 ILH0, el colom picote2ar! les dues tecles

    am* al mateixa &req?ncia. "ls resultat #s raona*le. 1i el colom picoteg#s nom#s en un costatre*ria els re&oradors daquest costat. Be*r! m#s re&oradors sipicote2a en els dos costats. \a que el programa de re&orament #sigual en cada tecla, no existeix cap avantatge en passar m#sestona en una tecla que en laltra.

    Al respondre am* la mateixa &req?ncia en cada costat delprograma concurrent, el su*2ecte o*tindr! tam*# re&oradors am*la mateixa &req?ncia en am*ds costats. 3a taa re'ati

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    51/66

    re&orament )la taxa de la tecla A m#s la taxa en la tecla (+: tA 8)tAUt(+.

    Derrnstein );

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    52/66

    Di ha estudis que tam*# demostren que de vegades podem controlarla nostra conducta i escollir la recompensa gran demorada. Aix% esprodueix introduint una demora entre el moment del desig de larecompensa petita i el de la realit7aci de la conducta. "xemple:deixar de &umar. 1i no tenim ta*ac a la vista, #s possi*le que quan

    tinguem ganes de &umar haguem de comprar el ta*ac. Aquest es&orper anar a comprar el ta*ac m#s el temps per aconseguir-lo &a que espassin les ganes de &umar. 9aquesta manera, &em m#s apetitiva alrecompensa gran demorada.

    )OTI7ACI. I APRENENTATGE ASSOCIATI* 3an!lisi del condicionament di&erencia entre "Is o re&oradors

    apetitius i aversius. "n re&erncia a la motivaci, els di&erents estmuls produiran estats

    motivacionals apetitius i aversius.o

    3a meta dun estat motivacional apetitiu #s lo*tenci delre&orador.o 3a meta dun estat motivacional aversiu #s la retirada o evitaci

    de lestmul aversiu.

    =ONORS=I VonorsMi va conce*re la idea dels estats motivacionals apetitiu i

    aversiu. Jn "I o un re&orador activa respostes consumat%ries per% tam*#

    a&ectives )proporcionen plaer o dolor+: "ls "s associats am* els re&oradors adquiriran propietats

    motivacionals. "ls estat motivacionals apetitiu i aversiu sinhi*eixen mCtuament.

    "xemple: Besposta emocional condicionada )B"+. Jna rata premuna palanca i rep men2ar )estat motivacional apetitiu+. 9espr#s seli presenta un to que anticipa una desc!rrega )estmulmotivacional aversiu+. 3estat motivacional aversiu #s m#s &ort quelapetitiu i suprimeix la taxa de resposta de palanca.

    "ls estats motivacionals apetitiu i aversiu controlaran la nostraconducta.

    )OTI7ACI. I CONTROLA&ILITAT Jna varia*le que a&ecta pro&undament a la conducta motivacional

    #s el grau de contingncia entre la conducta i el re&orador. 1i #s cert que la conducta instrumental est! motivada pel desig

    do*tenir una determinada meta, sem*la evident que el grau enqu aquesta meta es perce*i com a controla*le ha dexercir unapoderosa in$uncia so*re la motivaci per a actuar.

    >@

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    53/66

    In+eBensi/ apresa:la causa de la inde&ensi no #s lestimulaciaversiva com a tal, sin si aquesta #s perce*uda com a controla*leo incontrola*le.

    COND*CTA )OTI7ADA I CONEIE)ENT INSTR*)ENTAL

    Teria +incenti# +e Dic"insn i &a''eine 8QQ8 "l sup%sit de partida de la teoria #s considerar que lorientaci de

    la conducta instrumental cap a una meta es *asa en la interaccientre estats motivacionals i expectatives cognitives.

    3a conducta orientada a metes requereix dos tipus de coneixementadquirits a trav#s de laprenentatge:o 3a relaci de contingncia entre la conducta i la conseq?ncia.o oneixement so*re les propietats de la meta o conseq?ncia,

    principalment el seu valor a&ectiu o hed%nic. 9icMinson i (alleine suposen que durant la realit7aci duna

    conducta orientada a una meta es tro*en activades lesrepresentacions cognitives daquests dos tipus de coneixement.

    "xemple: ol_ill i Bescorla );

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    54/66

    3a distinci entre accions i h!*its instrumentals est! relacionadaam* el concepte dautomatit7aci.

    ELS ESTATS )OTI7ACIONALS )ODIFI3*EN EL 7ALOR DELSREFORADORS

    &a''eine J8

    Di ha quatre grups. A la &ase de preexposici, tots quatre grups tenienuna privaci alta de men2ar. 9os daquests grups van re*rere&oradors mentre que els altres dos no. Aquests dos grups van re*reun re&orador durant un nivell de privaci alt. Aquest re&orador vare*re un valor dincentiu alt. 9urant la &ase dadquisici, tots elsgrups, que es tro*aven en una situaci de provaci *aixa, van re*rere&oradors a lexecutar la resposta. A la &ase de prova, sespera que

    els dos grups de privaci alta executessin moltes respostes de presside palanca en &ront dels grups de privaci *aixa.

    1egons la teoria, a la &ase de prova el primer grup es va tro*ar en lamateixa situaci que durant la &ase de preexposici. om que aquestgrup va re*re un re&orador am* un valor dincentiu alt, aquestprodueix un estat motivacional en els animals que #s el que produeix

    la di&erncia de taxa de respostes de palanca entre aquest grup i la

    >F

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    55/66

    resta, 2a que laltre grup que va re*re re&oradors durant la &ase depreexposici es tro*ava a la prova en una situaci de privaci *aixa.

    Tema ;;. Nana

    )ti>

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    56/66

    o 3a seva activitat est! relacionada am* la supressi de laconducta aliment!ria.

    Dipot!lem lateral )D3+o 3a seva activitat est! relacionada am* la conducta dingesti.

    )ECANIS)ES GL*COST@TICS "ls nivells de sucre en la sang estan relacionats am* la sensaci de

    gana. 3es in2eccions dinsulina provoquen ingestes grans. "ls receptors de la glucosa en sang sem*la que estan situats en el

    &etge. Tant en rates com en humans, linici de les ingestions van

    precedides de *aixades en la concentraci de sucre en sang.

    )ECANIS)E LIPOST@TIC 1ha o*servat que els animals a2usten la ingesti de men2ar a llarg

    termini per mantenir un pes corporal m#s o mens esta*le. /o sha pogut demostrar que el teixit adips pugui estar relacionat

    am* el control de la gana a curt termini, per% no es descarta quepugui actuar a llarg termini.

    REG*LACI. PROACTI7A (asada en processos daprenentatge.

    Anticipen el dfcit de manera que la produir la resposta per evitarque es trenqui lequili*ri del sistema retroalimentari. en2ar en exc#stam*# trenca lequili*ri )cansament, son, etc.+.

    1i mengem un men2ar ric en glucosa, aquest provoca lalli*eramentdinsulina. "l sa*or dol del men2ar queda associat am* el men2ar ricen glucosa i, despr#s daquest condicionament, el sa*or dolpresentat sense el men2ar provoca lalli*erament dinsulina.

    E7OL*CI. DELS PATRONS ALI)ENTARIS : LES EIG]NCIES DELENTORN

    >H

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    57/66

    "ns desenvolupem en un entorn que ens presenta exigncies perles quals els mecanismes innats no sn sufcients.o Beducci del nom*re d!pats al dia.o Increment en la quantitat daliment ingerit.

    om passem del patr inicial )petits !pats molt &req?ents+ al patr

    fnal )grans !pats poc &req?ents+Q

    CO) ENS ADAPTE) A LES EIG]NCIES DE LENTORN "l mecanisme homeost!tic, per%, prediu un patr de conducta

    consistent en petits !pats molt &req?ents. "ls mecanismes psicol%gics ens permeten adaptar els mecanismes

    innats a les exigncies de lentorn.

    E7OL*CI. DEL PATR. DINGESTI. EN EL DESEN7OL*PA)ENT9urant els primers mesos de vida, el consum m#s gran de llet esprodueix en la primera presa del dia degut al gran perode de de2unique comporta la nit.

    A partir dels H mesos de vida, el consum m#s gran de llet es produeixen la darrera presa del dia degut a qu el nen, per aprenentatge,anticipa el de2uni que passar! durant la nit.

    CONCL*SIONS DA3*ESTS RES*LTATS "n general, els resultats que hem vist suggereixen que:

    o Inicialment la grand!ria de l!pat #s una reacci a un perodeprevi de privaci )sa2ustaria al mecanisme homeost!tic+.

    o Am* el desenvolupament, els nens a2usten la seva ingestianticipant el temps que passar! fns al proper !pat.

    3*] I)PLICA ANTICIPAR *N FET 'er anticipar un &et, com un perode llarg de de2uni, cal que alguna

    clau o estmul estigui associat am* aquest &et )com un *ansa*ans de l!pat, per exemple+.

    >=

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    58/66

    Belacionar un estmul am* un perode llarg de de2uni #s un resultatde laprenentatge.

    CONSE3_]NCIES onsumir en previsi de les properes hores de de2uni implica evitar

    o minimit7ar una reducci de nutrients per sota dels nivells %ptims. Tam*# implica incrementar la quantitat de nutrients per so*re del

    nivell %ptim. 1i el primer punt #s un avantatge, el segon punt porta a trencar

    lequili*ri i representa un nou pro*lema.

    SOL*CI. 3a soluci passa altre cop per un perode daprenentatge. Jn *ans a*ans del darrer !pat anticipa la ingesta duna gran

    quantitat de nutrients. 9avants aquesta expectativa, es produir! una resposta adequada

    per &acilitat lemmagat7emament dels nutrients so*rants. 'er exemple, en previsi dun increment de glucosa en sang,

    lorganisme por alli*erar insulina que permetr! guardar la glucosaa les clXlules fns que es necessiti.

    INFL*]NCIA DE CLA*S CONTET*ALS EN LA REG*LACI. DE LAINGESTI. 3a regulaci de la conducta de men2ar no est! nom#s determinada

    per la gana o lanticipaci del de2uni. Di ha claus contextuals, &siques i socio-culturals que poden quedarassociades a la conducta de men2ar, i que la seva presnciaincitar! a men2ar.

    EPERI)ENT DE &IRCH )CPHEE S*LLI7AN I ZOHNSON J

    9urant lentrenament, un grup de nens va 2ugar aleat%riament en unaha*itaci A am* men2ar )snacMs+ i en una ha*itaci ( sense men2ar. A

    >K

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    59/66

    la prova sels va saciar a*ans dentrar a totes dues ha*itacions i, enaquesta &ase, totes dues ha*itacions tenien men2ar. "ls resultatssexpliquen perqu es produeix un aprenentatge que &a que el contextde lha*itaci A shagi associat a la conducta de men2ar i, per aquestara, els nen mengen m#s en aquesta ha*itaci.

    APLICACI. DELS PROCESSOS DAPRENENTATGE A LACOND*CTA DAFARTA)ENT &INGE EATING 3a conducta da&artament consisteix en &er grans !pats que van

    acompanats de la sensaci que t# la persona de prdua decontrol.

    aracterstiques:o 1n persones que simposen a una dieta molt restrictiva a elles

    mateixes.o Acostumen a patir les crisis da&artament quan estan soles, a

    casa seva i a una determinada hora del dia.EL )ODEL DE ZANSEN J \ansen );

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    60/66

    "s cas del salat #s di&erent. entre que durant els primers mesos devida, re*utgem el salat, a mesura que creixem ens agrada. 'er% quanenvellim, el tornem a re*ut2ar.9altra *anda, mit2anant processos daprenentatge podem acceptarlamargant )cervesa, ca&, llimona, etc.+. Tam*# podem acostumar-

    nos a un sa*or per ha*ituaci.

    S*PERG*STADORS Di ha persones 5cegues6 al gust amarg de la &eniltiocar*amida

    )'T+ i el H-n-propiltiouracil )'TJ+. Aquesta caracterstica #s gentica: lalXlel T. 3es persones no

    gustadores mostren dos alXlels recessius )tt+. Tam*# shan o*servat di&erncies en la densitat de papilXles

    &ungi&ormes entre gustadors i no-gustadors.A trav#s devoluci, se suposa que la humanitat aprn que els

    nutrients sn dolos i les su*st!ncies t%xiques sn amargants o!cides. s per aquest motiu que la ma2oria de persones sngustadores )>0+, mentre que una minoria sn supergustadores)@>+ i una altra minoria no-gustadores )@>+.

    LOLFACTE3es su*st!ncies vol!tils que activen els receptors de lolor podenaccedir a la cavitat nasal per dues vies: O'r rtnasa':directament de lexterior a trav#s dels nadius. O'r retrnasa':des de linterior de la *oca a trav#s de la &aringe

    nasal.om que a lhora de men2ar tastem el men2ar i lolorem a la vegada,integrem aquesta in&ormaci i, per aquest motiu, con&onem el sa*oram* el gust.

    H0

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    61/66

    Tema ;@. "moci

    DEFINICI. DE)OCI.3es emocions sn processos multidimensionals epis%dics de curtadurada que, provocades per un estmul o situaci, interna o externa,que ha estat avaluada i valorada com a potencialment capa deproduir un desequili*ri en lorganisme, donen lloc a un seguit derespostes su*2ectives, cognitives, fsiol%giques, motores i expressivesi conductes que estan orientades al manteniment de lequili*ri, #s adir, am* ladaptaci de lorganisme al medi.

    DI)ENSIONS DE LE)OCI. Lalncia:

    o 'ositivao /egativa

    Activaci:o Activacio 9esactivaci

    PER 3*] F*GI) 3*AN ENS ADONE) DE 3*] ESTE) ENPERILL- 'erqu tenim por del que ens pugui passar si ens quedem.- Besposta evident per% incorrecta.

    ILLIA) ZA)ES

    H;

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    62/66

    3es emocions comencen am* la presncia dun estmul i aca*enam* un sentiment apassionat, una experincia emocionalconscient.

    "scapem dun gos perqu tenim por o tenim por perqu escapemdun gosQ

    RESPOSTA DE ZA)ES 3a idea de \ames es que tenim por perqu correm.

    9acord am* el model de \ames,segons la resposta que e&ectuem, aquesta provocar! un o altre

    sentiment en nosaltres.ALTER CANNON onsidera que les reaccions fsiol%giques de les di&erents emocions

    sn indi&erenciades. 3es respostes fsiol%giques sn massa lentes per a produir els

    sentiments.

    Jn estmul activaria tant el 1/ Aut%nom )resposta motora+ comlemoci.

    SCHACHTER I SINGER onsideren que el &eed*acM o reacci corporal era determinant en

    lorigen de les emocions.

    H@

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    63/66

    "l &eed*acM fsiol%gic era inespecfc. 3lavors, com una resposta inespecfca pot produir experincies

    sentides especfquesQ 3a resposta es tro*a en les cognicions.

    CO) ES GENEREN LES E)OCIONS

    "ls sentiments emocionals apareixen quan ens expliquen els estats&sics am*igus, partint dinterpretacions cognitives so*re quinespodrien ser les causes externes i internes daquests estats &sics.

    EPERI)ENTSc%ac%ter i Sin$er Dip%tesi: si es provoqu#s en un su*2ecte una activaci fsiol%gica

    am*igua, es podria condicionar el tipus democi experimentadapreparant el context social en el que es produeix lactivaci.

    9issen: 3experiment consistia en H grups dels quals dos eren

    experimentals i quatre eren controls. "ls dos experimentals re*ienin2eccions dadrenalina i els &eien passar a un context di&erent,agrada*le o desagrada*le. "l context agrada*le consistia en &eresperar als participants a una sala despera on hi havia un homemolt agrada*le que explicava acudits. "l context desagrada*leconsistia en &er esperar als participants tam*# a una sala desperaper% on havien de &er un q?estionari am* preguntes a*surdes i on,a m#s, hi havia un home que sestava queixant tota lestona. Jngrup control, tam*# va re*re una in2ecci dadrenalina per% el van&er passar a un context neutre. "ls tres grups controls restants vanre*re in2eccions de suero sal i van &er passar a cadascun dels

    grups a un context di&erent: agrada*le, desagrada*le i neutre.

    HE

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    64/66

    "ls resultats van mostrar que els grups que van re*re la in2ecci desuero sal, no van tenir cap activaci emocional. "n canvi, els grupsque van re*re la in2ecci dadrenalina van mostrar respostesemocionals segons el context en el que es tro*aven: positives onegatives. "l grup control que va re*re la in2ecci dadrenalina no va

    mostrar cap resposta fsiol%gica.

    ST*ART 7ALINS "ls experiments implicaven donar in&ormaci &alsa so*re com

    reaccionava el cos dels participants )homes+ en &ront destimulaciemocional.

    "ls homes veien di*uixos de dones parcialment despulladesmentre escoltaven un so que suposadament marcava el seu ritmecardac.

    "ls resultats van mostrar que els homes se sentien m#s atrets per

    les imatges que shavien associat am* ritmes cardacs alts &alsosindependentment del ritme cardac real.

    CONCL*SIONS DE 7ALINS 'er a que lactivaci fsiol%gica intervingui en lemoci, ha de ser

    representada cognitivament. s la representaci cognitiva de lactivaci fsiol%gica i no pas

    lactivaci en si mateixa, la que interactua am* els pensamentsso*re la situaci per a generar els sentiments.

    1chachter-1inger i Lalins, recuperaven una idea antiga: lesemocions poden ser interpretacions cognitives de les situacions.

    "ncara queda una pregunta per respondre:3# $enera 'es respstes

    ARNOLD I EL CONCEPTE DA7AL*ACI. 3a resposta emocional ve donada per lavaluaci cognitiva de la

    situaci. Avaluaci es defneix com la valoraci mental del dan o del

    *enefci potencial duna situaci. 3emoci #s la tendncia sentida que porta a apropar-se a

    qualsevol cosa avaluada positivament o a allunar-se de qualsevolcosa avaluada negativament.

    algrat lavaluaci es produeix inconscientment, els seus e&ectessenregistren en la conscincia com a sentiment emocional.

    LA4AR*S "ls experiments de 3a7arus indiquen que les interpretacions de les

    situacions in$ueixen en lemoci experimentada. 3a mateixa pelXlcula am* *andes sonores di&erents produeix

    emocions di&erents. 3es emocions poden iniciar-se autom!ticament )inconscientment+

    o conscientment, per% els processos superiors de pensament i laconscincia aca*en defnint les emocions sentides.

    HF

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    65/66

    CONCL*SIONS9acord am* 3e9oux: 3avaluaci que &em de lestmul #s el primer pas en la iniciaci

    duna experincia emocional.

    3es avaluacions es &an inconscientment. 3es emocions comporten tendncies a lacci i respostes &siques i

    experincies conscients.'er% 3e9oux hi veu dos pro*lemes a les teories de lavaluaci: "l mtode utilit7at era el de la introspecci. "s dna massa import!ncia a la cognici.

    4AZONC I LAFECTE INCONSCIENT "xperiments *asats en la 5mera exposici6:

    o 'resentava ideogrames xinesos nous i posteriorment es

    demanava que escollissin entre les imatges mostradesprviament i daltres noves, els participants tenen tendncia apre&erir les exposades.

    o 3a mera exposici #s sufcient per a crear pre&erncies.o 3a presentaci era su*liminal i els su*2ectes no eren capaos

    dafrmar si havien vist els estmuls a*ans. "ls resultats no sem*len encaixar am* el sentit comC i van contra

    la idea que hem de conixer qu #s una cosa a*ans de determinarsi ens agrada o no.

    E)OCIONS SENSE CONEIE)ENT "ls tre*alls de a2onc demostren que podem crear pre&erncies)simples reaccions emocionals+ sense cap registre conscient delestmul.

    3es emocions tenen avantatge so*re la cognici, 2a que podenexistir a*ans que ella.

    3es emocions sn independents de la cognici 2a que poden existirsense ella.

    1i les emocions poden estar presents sense el reconeixement delestmul, llavors el reconeixement de lestmul no #s condici

    prvia a les emocions.

    LEDO* "l cervell pot comenar a avaluar el signifcat emocional a*ans de

    processar conscientment lestmul. 9eterminades lesions cere*rals provoquen la prdua de la

    capacitat per avaluar emocionalment els estmuls tot i que els potperce*re com a o*2ectes.

    3es respostes emocionals sn autom!tiques.

    H>

  • 7/16/2019 Apuntes AME

    66/66

    =ONORS=I VonorsMi va conce*re la idea dels estats motivacionals apetitiu i

    aversiu. Jn "I o un re&orador activa respostes consumat%ries per% tam*#

    a&ectives )proporcionen plaer o dolor+: "ls "s associats am* els re&oradors adquiriran propietats

    motivacionals. "ls estat motivacionals apetitiu i aversiu sinhi*eixen mCtuament.

    "xemple: Besposta emocional condicionada )B"+. Jna rata premuna palanca i rep men2ar )estat motivacional apetitiu+. 9espr#s seli presenta un to que anticipa una desc!rrega )estmulmotivacional aversiu+. 3estat motivacional aversiu #s m#s &ort quelapetitiu i suprimeix la taxa de resposta de palanca.

    "ls estats motivacionals apetitiu i aversiu controlaran la nostraconducta.

    LETINCI. DEL CONDICIONA)ENT DE PRI)ER ORDRE

    1egons 3e9oux, lestmul activa lamgdala provocant la por )#s unavia molt r!pida, quasi autom!tica+ i, a m#s, activa un reconeixementcognitiu de lestmul a lescora )#s una via molt m#s lenta+. 1i la viade lamgdala no exists, la resposta emocional trigaria molt i, pertant, no seriem a temps de salvar la nostra vida del perill.