Apunts 2a avaluació 2n

Embed Size (px)

Citation preview

1. ORGENS DE LA PILOTA VALENCIANA-Antecedents ms antics: Amrica precolombina, Xina, Grcia.-Els romans escampen el joc pels territoris conquerits.-Auge en Frana en lEdat Mitjana: Jeu de paume (aparixen els trinquets i es comena a jugar amb pales).-A casa nostra es mant associat a les classes populars al contrari que a Frana. 2. MATERIALS DE PILOTA VALENCIANA Pilotes:-Pilota de vaqueta (galotxa/raspall/escala i corda).-Pilota de badana (iniciaci i largues).-Pilota de tec (front).-Pilota grossa (galotxetes de Monver). 3. MATERIALS DE PILOTA VALENCIANA Proteccions:1) Tesamoll, planxates de ferro, cartes, cartr, esparadrap...2) Didals.3) Guants. 4. MATERIALS DE PILOTA VALENCIANA Vestuari:1) Pantalons: de color blanc i llargs (excepte en raspall quesn curts).2) Samarreta roja (la porten els favorits o campions) o blava.3) Faixa. 5. INSTALLACIONS DE PILOTA VALENCIANA TRINQUET:A: cordaB: pedra de ferir.C: paret del rebot i dau.D: galeria del dau.E: escala.F: llotgetes.G: Muralla amb lnia de ferir.H: galeries llargues.I: galeria del rest. 6. INSTALLACIONS DE PILOTA VALENCIANA TRINQUET: 7. INSTALLACIONS DE PILOTA VALENCIANA FRONT 8. INSTALLACIONS DE PILOTA VALENCIANA GALOTXETA 9. INSTALLACIONS DE PILOTA VALENCIANA CARRER 10. MODALITATS DE PILOTA VALENCIANAJoc directe Joc indirecte-Galotxa. -Front.-Escala i corda.-Front amb frares.-Raspall.-Galotxetes de Monver.-Llargues.-Etc. 11. PUNTUACI En el joc:15 (1 punt) 30 (2 punts) val (3 punts) Joc (4 punts)*No es pot anar val a val. Quan els dos equips tenen 3punts, baixen a 30-30 (tamb es diu que estan a dos).*Quan no tens cap punt es diu que tens net. En la partida:Cada joc guanyat val 5 tantos. Cada modalitat es juga aun nmero deternimant de tantos:-Raspall: 25 tantos. -Front: 50 tantos.-Galotxetes: 50 tantos (individuals) 60 tantos (parelles).-Escala i corda: 60 tantos. 12. EL RASPALL Es juga al carrer i al trinquet. La treta es fa sempre des del mateix costat darrere de laratlla de quinze (des del dau en el trinquet) i sha de botarobligatriament. Ser quinze si la pilota arriba al tambor contrari rodolantper terra o si la pilota arriba per laire al front i pega msdos bots o ms al sl del trinquet. Tamb si passa laratlla de quinze per laire al carrer i pega ms dun bot. La pilota pot pegar tant bots com vulga en terra. Tot jugador/a que toque la pilota amb qualsevol part delcos que no siga la m o lavantbra, perdr el quinze. Quan sacaba cada joc, els equips intercanvien lesposicions i fa la treta lequip que estava restant. 13. EL FRONT Es juga al front. La treta o saque es fa botant la pilota abans de la ratllade saque, ha de pegar per dalt de la xapa o ratlla i caureentre les ratlles de falta i passa. Ser quinze per a lequip contrari si la pilota pega a laxapa o per baix della, bota fora del camp, serra el saque,o pega dos bots en el sl del front. Es juga de bo (s a dir, amb un bot o a laire). Si la pilota pega a les lnies es considera rona. Quan sacaba cada joc, els equips intercanvien lesposicions i fa la treta lequip que estava restant. 14. LES GALOTXETES DE MONVER Es juga a la galotxeta. En la ferida, la pilota colpejada desprs de botar en labanqueta, ha de passar per dalt de la corda i caure aldau. La pilota sha de jugar sempre de bo. Sacabar el quinze quan la pilota faa ms dun bot,passe per baix de la corda o la toque, el jugador toquedues vegades seguides la pilota, la pilota toque aljugador en qualsevol part del cos que no siga la m iquan no es faa la ferida correctament (la primera feridarona de cada joc no compta). Quan sacaba cada joc, els equips intercanvien lesposicions i fa la ferida lequip que estava restant. 15. DIFERENTS TIPUS DE COPS DE PILOTA VALENCIANA VOLEA. BOT DE BRA. PALMA. BRAGUETA, BUTXACA, SOBAQUILLO. MANR. CARXOT.VEURE VDEO: REBOT. http://youtu.be/aapv1IciyXE RASPALLADA. BOT I VOLEA. ENGANXADA. 16. ORIGENS DEL BDMINTON Creat per oficials anglesos a una casa senyorial(Badminton House) el 1873. Antecedents a lndia (joc anomenat Poona). 1877 es publiquen les primeres regles del joc. 1934 es crea la Federaci Internacional de Bdminton. 1977 es celebren els primers campionats del mn. La primera participaci del bdminton con a esportolmpic oficial s a Barcelona (1992). 17. MATERIALS DEL BDMINTON Raqueta: dalumni o fibrade carboni. T tres parts:mnec o empunyadura(recoberta pel grip),varilla o tija i cap o marc(on es troba el cordatge). Volant: Pot ser de dostipus, natural (de plomes isuro) o sinttic (de plstici suro). 18. TERRENY DE JOC DEL BDMINTON El camp de bdminton fa 6,10 metres dample per 13,4metres de llarg. Est dividit per una xarxa de 1,55 metres dalada. 19. LA TCNICA DEL BDMINTON Presa universal: formadagafar la raqueta quepermet executar tots elscops principals. Es collocala raqueta de manera que elcordatge quedeperpendicular al sl. Els ditspolze i ndex han de formarEls cops: 1.- clear. 2.-drop, 3.-smash, 4.-drive, 5.-net-drop,una v sobre la part6.-lob.superior del mnec.*Veure vdeo en el blog. 20. REGLES BSIQUES DEL BDMINTON Servei: sha de realitzar sempre per baix de la cintura. Es fasempre creuat a la zona de servei oposada. Els punts parellsdes de la zona de servei dreta i els imparells de lesquerra.Noms tenim un servei per jugada (si fem falta de serveisanota un punt a lequip contrari). Puntuaci: es guanya el partit guanyant dos jocs o sets. Esguanya un set si sarriba a 21 punts amb diferncia de dos(fins a 30). Al finalitzar cada joc es canvia de camp (en eltercer set, quan un dels dos equips t 11 punts). 21. REGLES BSIQUES DEL BDMINTON Formes de fer punt: ser punt meu o del meu equip quan...-El volant toque terra al camp contrari (les lnies esconsideren camp).-El contrincant llance el volant fora dels lmits del camp, faauna falta de servei, toque el volant dues vegades seguides,toque la xarxa o els pals i passe el volant al camp contrari perbaix de la xarxa (si el volant toca la xarxa i passa de camp essegueix jugant).