Apunts i Guies Didactiques Catala

VERBS IRREGULARS

1. IRREGULARITATS EN EL LEXEMA.

A) Ortogrfiques.

1. Intercalaci d'una -d en alguns grups consonntics de verbs acabats en -ndre, -ldre. Ex. Resoldre resolc resoldr Respondre responc respondr2 . Els verbs jeure, n ixer , treure canvien la -e del lexema per -a quan elmorfema lxic perd l'accent.

Jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen.3. Els verbs collir, cosir, sortir, escopir, tossir, canvien la -o del exema per una -uquan s tnica.

Cull, culls, cull, collim, colliu, cullen

B) Fontiques.

1. Lexema amb so velar (c, g, gu).

- Tots els verbs acabats en -ndre, -ler, -ldre (prendre, valer, resoldre). Ex Voler vull.

- Tots els verbs que contenen un diftong al lexema. caure, beure,... Ex Veureveig.

- Els verbs conixer, reconixer, aparixer, comparixer.

- Altres verbs com: estar, dir, dur, tenir, venir.

2. Lexema amb diflong

- Canvi de U per-v. Ex: Beure bevia

- Prdua de la-u. Ex: Cloure cloent cloem

- Prdua de la -u amb intercalaci de -i. Ex: Creure creient creia

2. IRREGULARITATS EN LA DESINNCIA.

a. 1a conjugaci: anar, estar nics verbs irregulars de la 1ab. 2a conjugaci.

- A la 2a persona del singular del present d'indicatiu apareix una -c entre la -sde la terminaci i el lexema verbal, si aquest acaba en -c, -s,-x, -g. Ex:Mereixes., torces.

- El verb crrer fa corre a la tercera persona del singular del present dindicatiui a la 2a persona de l'indicatiu.

id862687 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer! - a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com http://www.broadgun.com

- Els verbs escriure i viure fan el gerundi com si fossin de la tercera conjugaci: escrivint, vivint.

- Totes les formes del verb escriure que presenten el lexema excriv- es conjuguen com si fossin de la terceraconjugaci.

- Les formes auxiliars, -ia, -ies, -ien, presenten una diresi quan sajusten a un lexema verbal acabat en vocal. Ex:Coa, coes, coen

c. Tercera conjugaci.

- Apareix una e a la segona persona del singular del present dindicatiu, entre la s de la terminaci i el lexemaverbal, si aquest acaba en c, -s, -x, -g. Ex: Fuges.

- Els verbs obrir, omplir i venir acaben en e a la tercera persona del singular del present dindicatiu i a la segonapersona singular de limperatiu. Ex: Obre, omple, vine.

Sintaxi Fcil

Sintagmes sense preposici Sintagmes amb preposici

Subjecte: concorda en gnere i nombre ambel verb.

CI: duu les preposicions a/per a + persona.Se substitueix per li/els. Mai per lis.

CD: el podrs substituir pels segentspronoms febles (el, la, els, les, en i ho).

CC: pot dur qualsevol preposici (a, de, en,amb, per ). Pot ser de temps, de mode, delloc, de companyia, dinstrument

Atribut: selimina amb el CD i el predicatiu.Verbs copulatius: ser, estar, semblar iparixer.

C preposicional (tamb anomenatsuplement o rgim verbal): No correspon acap circumstancial i el verb el necessita pertenir un significat complet.

Predicatiu: adjectiu o substantiu queacompanya un verb i un substantiu a lavegada.

C agent: propi de les oracions passives i veintrodut per la preposici per.

CC: cada dia, lhorabaixa, aquell any,avui vespre... Recorda que els adverbisno duen preposici i sempre sn CC.

CN: de + substantiu.

CN (adj )diferncia amb el predicatiu:noms acompanya el substantiu, no elverb.

CN (aposici) sintagma nominal quecomplementa un altre nom sense venirprecedit de preposici.

s la llei de leliminaci. Reduirs al 50% les possibilitats derrada.Pensa i usa la teva lgica. Saps fer oracions; si no, no parlaries.

Els pronoms febles:

Errades que has devitar i petits consells:

1. Lis no existeix.

2. No substitueixis directament, ja que sempre et sonar b ( li, lhi, lis) imoltes vegades no s adequada la substituci.

3. Analitza sintcticament loraci, substitueix cada sintagma i desprs fes lacombinaci. Aix no tequivocars. Ex:

Na Maria compra regals als amics: els en compra. Subj verb cd ind ci plural En els

4. No apostrofis la hi perqu es pot confondre el gnere del directe (lhi).

5. s possible que hi hagi combinacions que et sonin estranyes (els els , elsen ) per sn correctes:

Dna els regals als amics: dnals-els Els els els els dna.

6. Les combinacions darrere del verb sn ms difcils (no les usis si no snecessari). Recorda que amb limperatiu, el gerundi i linfinitiu sobligatori fer la combinaci darrere del verb.

Substitucions:

Determinat (tots els determinants excepte numerals i indefinits): el, la, els, les.CD Indeterminat :- no ve precedit: Noms substitum el nucli en.

- Amb indefinit o numeral: en + indefinit/numeral- Si a ms lacompanya un adj, no el substituirem i intercalarem lapreposici de entre el determinant i ladjectiu:

Vull dos cotxes vermells: En vull dos de vermells V CD ind = En (noms hem substitut el nucli)

CI li, els.

Dna aix a na Maria: dna-li aix V CD CI= li

CC/C prep Hi (totes les prep excepte de): Venim a Palma: Hi venim. En ( si duu la prep de): Venim de Palma: En venim.

C predicatiu HI Parlaven tranquils: Hi parlaven.

Atribut HO Eren ben alts: ho eren.

Les combinacions de pronoms:

La norma del CD+ CI: el CI passa davant del CD (excepte en el segent cas):

Li+el, la, els, less una excepci. Deixam el CD davant i el CI passa a ser Hi.

Ex: Dna la m a na Maria: dna-la-hi V CD det CI ind la hi dna

Dna la m als venats: dnals-la V CD det CI plural els la dna

Loraci subordinada s fcil:

Els petits trucs:

Conta els verbs (aix sabrs quantes oracions tens).

Cerca loraci principal i analitza les subordinades segons la seva categoria(subs, adj i adv):

- Loraci substantiva:

Vull (que dem vnguis) Vull aix loraci s substantiva de CD CD

- Loraci adjectiva:

Na Maria, (que s molt simptica), vol un regal Na Maria (simptica)vol un regal oraci sub adjectiva CN. Adj

Recorda que el nexe de loraci adjectiva t funci dins la seva oraci:

- que s molt simptica-= Na Maria s molt simptica El relatiu fa lafunci de subjecte. Subj

- Loraci adverbial:

a. Es poden substituir per adverbis de lloc, temps i manera (CC)

- (En venir en Joan), vendrem al cinemaquan vngui en Joan,vendrem al cinema (quan indica temps) Desprs (adv) vendrem alcinema= loraci s una sub adv de temps CC.

b. Expressen idees que no sn substitubles per adverbis (consecutiva,causal, final, condicional, comparativa i concessiva)

-Et tallar el cap (perqu mhas ofs) No es pot subtituir per capadverbi (s pel nexe causal ja que)= Oraci sub causal.

Loraci subordinada CC:

Nhi ha de diferents tipus:

1. De temps:- Els nexes ms usuals sn: quan, mentre- Tamb pot aparixer presentada daquesta manera: en+ infinitiu: en entrar a la classe . Gerundi: tornant del pati . Totes les formes les podrs substituir per quan o mentre i la seva funci

sempre ser de CC de temps. Recorda que el nexe no t cap funci dinsloraci.

2. De mode:- La podrs substituir per la paraula aix. Els nexes ms tpics sn: com,

com si i tamb pot venir presentada per un gerundi.

3. De lloc:- La podrs substituir per la paraula on. Recorda que no lhas de

confondre amb la subordinada adjectiva que t el mateix nexe (per es potsubstiuir per en el qual).

4. Comparatives:- nexes: ms que, tant com, menys que

5. Condicionals:- nexes: si, si no Recorda la diferncia del si no condicional i el sin conjunci.

6. Causals:- nexes: perqu, ja que

Recorda: per qu?, per a qu?, perqu (per a resposta no existeix per aque).

7. Consecutives:- nexes: de manera que, aix que

8. Concessives:- nexes: Encara que, tot i que.

PUNTUACI I ESTILLa coma: Quan comencis una carta:Hola, Joanet,Com ests? Quan vulguis fer enumeracions: no magrada el blau, ni el verd, ni el vermell. Quan usis aposicions: Na Maria, venada teva, s la ms simptica del barri. En les oracions de relatiu explicatives: Aquella allota, que s venada meva, no vol

cigrons. Quan posis loraci subordinada davant la principal:- Quan arribi na Maria, anirem al cinema.- Si arribes tard, no anirem a pescar.- Mentre parlvem de les nostres coses, sesdeven laccident.- Com que no ho sabia, he fet tard. Quan introdueixes locucions adverbials, tendeix a posar comes:- Desprs daix, no vull saber res dell.- En aquell precs moment, va entrar na Maria. Quan canvies doraci, has de posar una coma davant la conjunci i:- En Joan volia assassinar son pare, i aix era una cosa molt greu. Als incisos pots posar comes, parntesis i guionets:- Acab de veure la teva venada, per cert, una dona preciosa. Davant de certes conjuncions coordinants o subordinants, hi posam coma: per, ja

que, com que, on (si s adjectiu explicatiu)- No vol venir a sopar, per s que demana favors.- No sabria qu dir-te, ja que no el conec gaire.- Els teus amics, com que no sabien on era la festa, no hi varen poder venir.- He estat a Oriola, on va nixer Miguel Hernndez.Cursiva, subratllat i cometes: Quan has dintroduir una citaci textual:- I aquell em va dir: No vull saber res de tu. Per destacar una paraula perqu s un vulgarisme, s estrangera, vols resaltar la

paraula amb ironia o amb un sentit humorstic, deixar clar que has escrit malamentuna paraula(tamb poden dur cursiva).

- Em va donar un cigarrito perqu estava molt nervis.- Avui ens trobarem al hall de lhotel.- Era una persona tan simptica que tothom li fugia del davant. Els ttols de llibres van subratllats o amb cursiva:- Va llegir El llibre de les bsties o va llegir El llibre de les bsties Les publicacions tamb duen cursiva o van subratllades:- El diari Avui.- La revista El temps. Els captols, ttol dun poema, un vers duen cometes o cursiva:- Al poema XXIII dAusis March hi apareix el nom de la dama.

Connectors que ms empram:

Subordinants:

Causals: perqu, ja que, com que, puix que, a causa de Degut a No

Finals: perqu, a fi que, per tal de, per tal que, amb la finalitat de

Consecutius: Per tant, aix doncs, consegentment, per la qual cosa (no sigual a pel que) Has fet moltes faltes dortografia, per la qual cosa thaur de suspendre. Pel que mhas dit, aix no s cert. Aquest s el cam per qu (pel qual) solem anar sempre.Concessius: Encara que, tot i que, malgrat que

Coordinants:

Adversatius: Per, no obstant, aix no obstant, tot i aix, tot i aix.

Illatius: doncs (id), aix doncs.

LES ERRADES;

1. Tenir que -> haver de2. Donar-se compte adonar-se3. Lo neutre el, la qual cosa, all ....4. Y i5. Des de que des que6. Desde des de.7. A les hores aleshores.

8. Preposici davant infinitiu en + infinitiu (equivalent a sub.Temporal). Ex: en entrar.

9. Preposici davant infinitiu a + infinitiu. Ex: He sentit a dir.

10. Pues aix doncs, id...11. Ets a un lloc, no ests.12. Donar una volta fer una volta.13. Dos i dues.14. Altre i altra.15. Culte i culta.16. Text, no texte.17. Literatura, no lliteratura.18. Sobretot, no sobre tot.19. M'ha agradat, no m'agradat20. Degut a a causa de.21. El CD no duu la preposici a (noms en alguns casos especials): he vist na

Maria, no a na Maria22. En el que (preposici + article + que) no ho pots posar: en qu, en la qual,

en el qual...23. Preguntes: Per a qu? O Per qu? Resposta: Perqu.24. El que exclamatiu no s'accentua.25. Els pronoms no s'accentuen.26. Aunque encara que27. Com que, no com: com que aquell dia no havia de venir...28. El pretrit imperfet de la primera conjugaci s -ava.29. Femen plural es30. Quan el so K el fas en una sola sllaba, s'escriu qu: qualsevol, quatre... Recomanacions:- Recorda que existeixen els accents (aguts i greus).- Puntua coherentment: enumeracisons (comes), ttols de llibres

(subratllat), revistes i cites (cometes), aclaracions (parntesi, guionets ocomes), canvi de tema (punt i a part).

- Mant els marges pertinents.

1r Batxillerat: 15,13,11 faltes - 2 punts. 2n Batxillerat: 12,10,8 faltes - 2 punts.

HISTRIA DE LA LLENGUA CATALANA.

1. El naixement de la llengua:

El catal no era la llengua dels primers pobladors de la nostra terra, parlaven llengespreromanes, com ara ber, basc...

L'any 218 aC. Les tropes romanes entraren per Empries (mapa 149) i comenaren aextendre els seus dominis per la pennsula Ibrica extensi que dur fins al segle v dC. Ladominaci romana va ser poltica, cultural i lingstica. Definirem, id, la Romanitzaci comel procs pel qual es produ l'adopci de la llengua i de la cultura llatina per part dels quehabitaven la Pennsula. La Romanitzaci no tengu la mateixa intensitat per tot, aix, enzones muntanyoses com l'Alt Urgell, el Pallars, la Ribagora o la Vall d'Aran no hi haguprcticament romanitzaci.

La llengua que adoptaren els nostres avantpassats va ser la varietat parlada del llat,anomenada vulgar, per oposici al llat culte clssic, usat a les obres literries. Lescaracterstiques d'aquest llat vulgar variaven segons diversos factors:- Grau de romanitzaci: intensa, mitjana o nulla.- Procedncia dialectal dels colonitzadors: provenien de diferents zones d'Itlia i, per

tant, parlaven diferents varietats.. Estracci social: alt, mitj o baix.

Substrat: els pobladors de la Pennsula aprenien el llat amb les seves caracterstiquesmorfolgiques i lxiques.

- Superstrat: pobles que arribaren desprs dels romans.L'esfondrament de l'Imperi Rom tingu lloc a conseqncia de les

invasions germniques (visigots, francs ...)El regne visigtic desaparegu amb l'arribada dels rabs (71IX que conqueriren

en pocs anys tota la Pennsula. Tamb penetraren a les Gllics, on varen ser derrotats pelsfrancs, el poble germnic que hi habitava. Progressivament, els francs anaren guanyant terrenyals rabs, per l'afebliment progressiu del poder dels Francs feu que els lligams poltics entreells i els futurs catalans s'anassin debilitant fins a rompre's. La independncia de Catalunyas'inici entre el 947-992. En aquesta poca el catal s'an consolidant.

L'any 1137 d comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es cas amb Peronella, filladel rei d'Arag. Aix es form la confederaci catalanoaragonesa, per la qual els comtescatalans esdevingueren sobirans aragonesos, conservant cada regne les seves lleis, institucionsi llengua (catal i aragons).*Els primers documents en catal daten dels segle XII (finals) o principis del XIII Sn el Frumludicum, traducci d'un codi de lleis visigtic, i les Homilies d'Organy, recull de sermons.Com veiem, id, el catal no es manifest per escrit fins segles desprs de consolidar-se com allengua oral.

L'expansi de la corona catalanoaragonesa.

- Expansi cap a Occitnia (fracassada)- Expansi cap al sud musulm.- S. XIII, el rei Jaume I el Conqueridor conquer: Mallorca (1229), Valncia (1238).

- Repoblaci de l'Alguer (1354)Extensi tamb de l'aragons:a) Catal franja costanera.b) Aragons zona interior.

- Segle XIV contnua l'expansi de la Corona cap a la Mediterrnia: Siclia(1282),Sardenya (1354), ducats d'Atenes i Neoptria (1379) i regne de Npols (1443).

Llevat de l'Alguer, el catal no s'implant en aquestes terres, tot i que hi tengu unapresncia destacada i influ en les parles dels seus habitants.

Edat Mitjana.Durant el segle XHI va aparixer la gran figura de Ramon Llull (1232-1315), primer

escriptor europeu que va fer servir la llengua prpia per tractar sobre qestions cientfiques,filosfiques i teolgiques. Ramon Llull va ser el creador de la prosa en catal (literria), jaque va ser el primer autor que empr la llengua catalana per a tot, inclouent-hi aquellesdisciplines fins aleshores reservades al llat. Aix li comport una feinada d'elaboracisintctica i lxica. Llull va superar bona part de la diglssia catal/llat, en encetar un procsen qu la llengua del poble an desplaant el llat, fins llavors l'nica considerada apta per a lallengua escrita i per als usos formals. La llengua de Llull va ser el model de referncia per alsescriptors cultes del moment La fixaci i unificaci definitives de la llengua catalana escrita,per, tengu lloc al s. XIV per obra de la Cancelleria Reial (organisme burocrtic i cultural).

E1 s. XV va ser el gran segle de la literatura catalana, amb figures de primer ordrecom Joanot Martorell i Ausis March, tot dos valencians. A l'poca medieval, la llenguacatalana va ser la llengua nacional d'un Estat poders, utilitzada en tots els mbits: literari,cientfic, administratiu, jurdic, comercial,... va ser al s. XV quan el catal assol un majorgrau de normalitat, desplaant el llat dels mbits formals. Per d s. XV va ser tamb el del'inici del declivi poltic, conseqncia, entre d'altres, de li pujada al tro de la dinastiacastellana dels Trastmara, amb l'elecci de Ferran d'Antequera en el comproms de Casp(1412) com a successor de Mart l'Hum, mort sense descendncia. El 1479 tengu lloc launi dinstica de la Corona catalanoaragonesa i la castellana. La mort de Germana deFoix,segona esposa de Ferran el Catlic, i tamb la del seu fill acabat de nixer, esvairendefinitivament l'esperana de mantenir les dues corones separades.

Els segles XVI- XVII i XVIII.

Com que Castella an adquirint cada vegada ms hegemonia dins la pennsula, esprodu la progressiva supeditaci poltica, cultural i lingstica de la Corona d'Arag aCastella. Per als catalans, balears i valencians el trasllat de la Corona a Castella supos ladescatalanitzaci de les classes dirigents autctones i una progressiva decadncia de la prpiacultura.

Tot i que l'Estat funcionava com una confederaci de regnes, Castella era el nuclipredominant, tant dins la Pennsula com fora Al s. XVII la poltica expansionista i absolutistadel comte-duc d'Olivares provoc revoltes de Portugal i de Catalunya (Guerra dels Segadors,1640-1652), que acabaren amb la independncia de Portugal i la derrota de Catalunya.Aquesta conserv les seves institucions, per perd la part nord del seu territori, cedida perFelip IV al rei francs arran del Tractat dels Pirineus (1659). La Catalunya Nord pass a mans deLlus XIV de Frana, el qual, traint el jurament que havia fet de conservar privilegis iinstitucions de les terres annexades, pos en marxa una poltica de francesitzaci sense lmitsque ha condut fins a l'actual procs d'alienaci cultural que viuen aquestes terres.

Encara que durant el govern dels ustries el catal continu essent la llengua general,tant en l'mbit privat com en l'oficial, es vei una disminuci considerables del seu s a la

literatura culta. La literatura culta escrita en catal an minvant quant a quantitat i a qualitat iel castell an guanyant posicions com a llengua A(adequada-culta). Tot i que el poble noabandon mai el catal (monolingisme), certa aristocrcia (sobretot la valenciana) comen aser bilinge o adopt el castell com a llengua de prestigi.

Apareixen els primers escriptors bilinges, es va perdent la fidelitat lingstica i escomencen a introduir castellanismes de manera continuada.

El segle XVlll: opressi poltica i desenvolupament econmic.

E1 segle XVIII comena amb la Guerra de Successi: l'any 1700 mor sensedescendncia Carles II, darrer monarca dels ustries. La seva successi desencaden un litigihistric i un greu conflicte, la Guerra de Successi, entre els partidaris de l'Arxiduc Carlesd'ustria i els del francs Felip de Borb. La Corona d'Arag va ser sotmesa pels exrcitsFrancocastellans i Felip d'Anjou esdevingu el primer borb d'Espanya.

A mida que les tropes castellanofranceses anaven conquerint els territoris del'antiga Corona d'Arag, s'hi anaven imposant la llengua, les lleis i les institucions deCastella a travs dels anomenats Decrets de Nova Planta (1707 a Valenci i Arag, 1715 aMallorca, 1716 a Catalunya, 1719 a Sardenya), que provocaren l'enderrocament de l'ordeconstitucional dels antics territoris de la corona d'Arag, amb l'abolici de les institucionsprpies. Menorca conserv l'oficialitat del catal fins al 1802, temps en qu rest sotadominaci britnica. Noms Andorra ha mantingut intacta fins avui l'oficialitat de la llenguaprpia.

Al llarg del selge XVIII els governs centralistes anaren: castell en els mbitsformals: va ser obligatori la documentaci notarial i < en F administraci municipal, a launiversitat...

El 1768 Carles III impos el castell als tribunals i a rensenyancament Elpoble, per, no va deixar d'emprar la llengua catalana. Parallelament, en el mateix s. XVIIICatalunya comenava a sobresortir com a fora socioeconmica.

La Renaixena:

La burgesia catalana s'an acostant a la gent del pas amb la voluntat deconvertir-se en una fora hegemnica. Aix afavor l'aparici del moviment de la Renaixena,moviment que perseguia un redreament de la cultura i la llengua i que s'inici l'any 1833,coincidint amb la publicaci de l'oda La ptria, de B. C Aribau.

Amb la Renaixena es produeix una neutralitzaci de la diglssia i unareivindicaci del catalanisme poltic.

Un dels objectius de la Renaixena va ser la recuperaci de la llengua com amitj d'expressi literria en tots els gneres. Aparegueren escriptors de la talla de JacintVerdaguer en poesia, de Narcs Oller en novella o d'ngel Guimer en teatre. Aquestsescriptors s'havien donat a conixer en els Jocs Florals, certamen literari d'arrel medievalrestaurat el 1859. Els Jocs Florals s'han celebrat des de llavors ininterrompudament i servirenper promoure i prestigiar el catal com a llengua literria.

El catal no era, per, una llengua normaltizada. L'ensenyament generalitzat,els nous mitjans de comunicaci com la premsai la gan quantitat d'immigraci feren que elcastell ans penetrat dins les classes populars, on era prcticament desconegut. Tot i aix,el catal continu guanyant un prestigi i mbits d's.

La codificaci del catal modern. Pompeu fabra.

Una de les necessitats bsiques que detectaren els components del movimentde la Renaixena va ser la normativitzaci de la llengua, objectiu que qued pendent. Per talde recobrar la seva categoria de llengua culta, el catal havia de disposar d'un ortografiaunitria, moderna i genuna.

El 1906 se celebr el multitudinari Primer Congrs Internacional de laLlengua Catalana (Barcelona), organitzat pel filloeg mallorqu mossn M. Alcover. ElCongrs compt amb la collaboraci de lingistes estrangers i amb l'Adhesi de la major partdels romanistes dels moment i serv per estimular els estudis lingstics, per fer que l'idiomafos conegut internacionalment i perqu la gent prengus conscincia que la llenguanecessitava in redreament. El primer pas va ser constituir una acadmia de la llengua,encomanada a la secci Filolgica de lInstitut d'Estudis Catalans (IEC). fundat per Enric Pratde la Riba l'anys 1907. El primer resultat va ser la publicaci de les Normes ortogrfiques(1913), que posaren fi a l'anarquia ortogrfica. Aquesta tasca es complet amb la publicaci dela gramtica (1918) i del diccionari oficial (1932), obres signades per Pompeu Fabra,

Pompeu Fabra (Grcia, Barcelons 18686- Prada, Conflent 1948). Gramtic ilexicgraf. Estudi la carrera d'enginyer industrial, i exerc una ctedra a Bilbaodurant deu anys.

Autodidacte, de molt jove mostr un gran apassionament per les llenges. S'haviadonat a conixer en les campanyes lingstiques de la revista L'Aven, per el que li donprestigi social va ser la seva destacada actuaci en el Primer Congrs Internacional de laLlengua Catalana (1906)

De Pompeu Fabra tenim innombrables estudis lingstics: Contribuci a lagramtica de la llengua catalana (1898), Gramtica de la llengua catalana (1912) ...

Va ser membre destacat de la Secci Filolgica del IEC i el principal inspirador deles Normes ortogrfiques (1913), complementades per un Diccionari Ortogrfic (1917)redactat sota la seva direcci. Fixada l'ortografia, complet la normativitzaci de la llenguaamb la regulaci gramatical i lxica: Gramtica atalana (1918) i Diccionari General de laLlengua Catalana (1932), pea fonamental del catal modern. Aix va elevar el catal a lacategoria de la llengua nacional de cultura, apta per a tots els registres.

El franquisme provoc els seu exili a Frana, des d'on continu treballant perl'idioma.

El primer ter del segle XX

L'xit electoral de Solidaritat Catalana (1906) permet que Enric Prat de la Ribaesdevingus president de la Diputaci de Barcelona i, ms tard, de la Mancomunitat deCatalunya (1914-1925), que agrupava les quatre diputacions catalanes. Des d'aquest rganpoliticoadministratiu, Prat de la Riba pos les bases per a una futura autonomia ms mplia. Elcatal tomava a ser la llengua de bona part de l Administraci i tenia un prestigi social cadavegada ms gran, tot i que encara no tenia carcter oficial.

La Mancomunitat de Catalunya, per, va ser disolta poc desprs del cop d'estat dePrimo de Rivera. Durant la dictadura d'aquest general (1923-1930), s'obr un nou perode derepressi contra la cultura i la llengua que acab amb l'arribada de la democrcia i la instauracide la n Repblica espanyola (1931-1939).

En aquest moment Catalunya recuper les seves institucions: la. Generalitat i elParlament. Aix mateix, L'Estatut d'Autonomia (1932) proclam el catal llengua prpia delpas i li retorn l'oficialitat, compartida amb el castell, oficial a tot l'Estat.

Durant els anys tenta s'estava acabant amb la diglssia i aix permet que lanombrosa immigraci castellanoparlant, que arribava per cobrir els llocs de treball generatspel desplegament industrial, esdevingus aviat bilinge i s'integrs a la cultura de la terra quel'acollia. Al Pas Valenci i a les Illes Balears es produren tamb avenos importants, tot ique en un grau inferior.

El franquisme

La rebelli militar de 1936 va marcar el principi de la guerra civil, guanyada l'any1939 pel general F Franco. La victria feixista comport la supressi de la democrcia i, pertant, l'abolici de l'Estatut d'Autonomia i de les institucions. A ms de la supressi de totes lesllibertats democrtiques, les terres amb llengua prpia no castellana hagueren de patir unasegona repressi: l'exercida damunt el seu idioma i la seva cultura. Hi hagu un intent degenocidi cultural, que comport la prohibici del catal en qualsevol mbit pblic o oficial. Lallengua va ser retirada de l'Administraci, de l'ensenyament, dels mitjans de comunicaci, delsespectacles, del comeros ..., fins i tot eren reprimides certes manifestacions orals en catal enels organismes pblics.

El franquisme va forar a l'exili 100000 catalans entre els quals hi haviaescriptors de renom. D'altres visqueren l'exili interior, sovint formant part de la resistnciaque lluitava des de la clandestinitat per evitar que s'acabs la producci cultural en catal.

La repressi contra la llengua prpia va ser especialment violenta durant els primersvint anys del rgim. La dictadura procur que la utilitzaci del catal (o del gallec i del basc)ans sempre asociada a contextos informals, folclrics; usat com a llengua de segona dins elseu territori, maniobra que no funcion entre aquells qui conservaven viva la memriahistrica de la normalitat lingstica viscuda pel catal durant els anys trenta. Tot i aix,l'assimilaci de la diglssia comport, de vegades, l'aband definitiu de l'idioma, sobretot perpart de les classes dirigent

Les circumstncies foraren la bilingitzaci generalitzada i la desapariciobligada dels monolinges catalanoparlants. Cobr fora el bilingisme literari i el predominidel castell com a llengua A la poblaci, per, es va mentenir majoritriament fidel a lallengua prpia i la seg usant en l'mbit colloquial o familiar.

El clima hostil provoc que la llengua prpia perds mbits d's i extensi social.A ms, a final dels anys cinquanta, l'arribada d'immigraci adquirir unes dimensionsincrbles, amb el desplaament cap a les zones industrials d'importants masses de poblaciprocedent de zones peninsulars deprimides (Andalusia, Extremadura, Galcia ...) Laconjuntura poltica de prohibici i persecuci del catal dificult l'accs dels immigrants a lallengua i cultura autctones, a diferncia del que havia ocorregut en perodes anteiors. Un noufactor desestabilitzador va ser el boom turstic dels anys seixanta, especialment a les Illes.

El bilingisme social deix el catal en una situaci molt desfavorable. En terreson no era i no s llengua prpia, el castell pass a ser usat en tots els registrat i mbits. Entreels mbits nous que aparegueren cal destacar la televisi (1959), que va fer arribar la llenguacastellana a sectors no influts per a questa llengua. La televisi contribu especialment a ferque el castell no fos vist com una llengua estranya ni imposada. A ms, constitu un mitjpoders per difondre lestndard castell en un moment en qu el catal, prohibit, no podiadisposar d'aquesta varietat. El desconeixement del catal estndad per part de les generacionsformades al llarg dels quaranta anys de la dictadura donar pas a una inrcia lingsticafavorable a la utilitzaci del castell en la majoria de situacions formals fins i tot desprs de lanormalitzaci.

Durant els anys seixanta el rgim es vei obligat a obrir-se. Aquesta escletxas'aprofit: proliferaren iniciatives culturals, es fundaren editorials o es popularitzarencantautors com els del moviment de la Nova Can. Es publicaren molts de llibres, que

jhavien de passar per la censura del rgim, igual com succea amb les composicions delscantants de gran audincia: Raimon, Mana del Mar Bonet, Llus Llach, Joan M Senat ...Esposaren en marxa campanyes a favor de l'ensenyament de lidioma a diversos nivells, quecomptaren amb el suport de diferents entitats culturals, com Omnium Cultural.

El moviment de recuperaci tengu ms fora al Principat que a les Illes Balearso al Pas Valenci, on sovint el sentiment diglssic era ms arrelat, sobretot els de les classesaltes urbanes.

Situaci actual de la llengua catalana. Marc jurdic/legal

Amb la mort de F Franco, s'impos novament la democrcia. S'aprov laconstituci Espanyola (1978), Es restabl la Generalitat de Catalunya (1977) i s'instaur laGeneralitat Valenciana (1982) i el Consell Insular de Mallorca (1982). En l'Estatutd'autonomia de Catalunya (1979) i en l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears (1983)s'estableix que el catal s la llengua prpia. Aix mateix, l'Estatut d'autonomia de laComunitat Valenciana (1982) proclama l'oficialitat del catal (denominat valenci). Pel quefa a la Franja de Ponent, el catal era reconegut en lestatut d'Autonimia d'Arag 81982)com a "modalitat lingstica", per sense carcter oficial.

L's oficial del catal s regulat per la llei poltica lingstica (1988) aCatalunya, per la llei sobre L's i Ensenyament del velenci (1983) i Llei de NormalitzaciLingstica de les Illes Balears (1986). Nom l'oficialitat del castell, per, queda asseguradades de la mateixa Constituci espanyola (art.3.1), que diu el segent. "El castell s la llenguaoficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret d'usar-la" Pel quefa a les altres llenges, s'hi diu que seran tamb oficials en les respectives comunitatsautnomes d'acord amb els seus Estatuts.

Quant al Principat d'andorra, la Constituci (1993) d'aquest Estat Pirinenc ratificel catal com a nica llengua oficial (ho ha estat sempre des de l'Edat Mitjana).

A la Catalunya Nord s on el catal est en una situaci ms difcil i l'nic lloc onno gaudeix cap tipus d'oficialitat

Quant a l'Alguer, la llei regional sobre la promoci i valoritzaci del sard (1997)reconeix el dret a usar el catal en l administraci regional i municipal, en l'ensenyament ...

La Vall d'Aran s l'nic pas d'Espanya amb tres llenges oficial: l'arans, elcatal i el castell.

Encara que de forma desigual segons el territori, en els darrers anys el catal haincrementat la seva presncia a l'ensenyament, a la vida pblica, als mitjans de comunicaci.Han aparegut mitjans de comunicaci ntegrament en catal: de rdio (Catalunya Rdio,Catalunya Informaci, Rdio 4, . . . ) i de televisi (Telenova , Canal 4, IB3 -Illes Balears-;TV3, Canal 33 -Principat-; Canal 9 i N-9 -Pas Valenci). Tamb cal parlar de la premsaescrita (El Temps, Avui, El Periodico, Nou Diari, Balears )

Mirat en conjunt, per, el consum de mitjans de comunicaci per part de lasocietat catalanoparlansts es fa majoritriament en castell amb un notable desequilibri en lapremsa escrita i en el camp audiovisual. Lexplicaci no s tan sols la lgica del mercat,sin particularment la inercia dusar correctament el castell per part dels mateixoscatalanoparlants. Sn molts els hbits i actituds que senfortiren durant el Franquisme i queara costen de canviar, tot i que no afavoreixen gens la nostra llengua.

DIALECTOLOGIA:

Divisi del catal en dos blocs:

1. Catal oriental: Central, Balear, Septentrional, Rossellons i Alguers.2. Catal occidental: Nord-Occidental i Valenci.

A. Catal Central:

Fontica: Vocalisme i consonantisme- Ioditzaci en certes zones: ceiacella; veiavella.- Confusi generalitzada de /b/ i /v/: /bent/vent.- Emmudiment dels sons oclusius finals en els grups: mp, mb, nt. Cam(p), tom(b),

can(t), al(t).

Morfosintaxi: verbs, articles, pronoms- El present dindicatiu, 1 persona singular, t la desinncia o. Ex: canto.- Els incoatius tenen lincrement eix a la primera persona: coneixo - Utilitzaci del numeral femen dugues dues (no normatiu).- Article provinent de Illu, Illa el, la; tot i que, en algunes zones es conserva

larticle provinent de Ipsu, Ipsa es, sa.

Lxic:Especfic: noi, nano, sorra, xai, escombra, cargol, carbassa, got

B. Balear:

Fontica: voclic i consonntic- Caiguda de la vocal neutra en paraules esdrixoles acabades en ia: cienci

cincia, prudenciprudncia, famili famlia.- Ioditzaci (ieisme): paia, fuia, cabeis - Distinci de b i v- No emmudiment dels sons oclusius finals: camp, cant, sang - Assimilacions: espallaespatlla, ballebatle - Vocal neutra en posici tnica: caseta, moixeta

Morfosintaxi:- Desinncia zero a la primera persona singular del present dindicatiu.- Desinncies am, au: en la primera i segona persona del plural del present.- Article salat generalitzat: es, sa, es (ets+ vocal o h), ses. Amb la prep amb larticle s neutre: amb so.- Article estndard o literari: el mn, la mar, les hores, el cel i la terra, a la fresca Lxic:

Especfic: allot, ca, calons, capell, forqueta

C. Catal Nord-Occidental:

Fontica:- Tendncia a pronunciar /a/ les e tones a principi de paraula. Ex: enciamanciam,

entendreantendre.- Tancament de la vocal e en i per influncia de la consonant palatal / / / /:

genollginoll, menjarminjar - Emmudiment dels sons oclusius finals (p-b, t-d, c-k): estantestan, saltsal.Morfosintaxi:- Desinncia o a la primera persona del singular del present dindicatiu. Ex: temo,

canto - Pronunciaci /e/ en la desinncia de la tercera persona del singular dalguns temps

verbals. Ex: canticante, patiapatie.- Article arcaic lo/los.Lxic:Atansar (dirigir-se), amollar (deixar), padr, sill (cntir), mix, moix (ocell)

D. Valenci:

Fontica.- No emmudiment de les oclusives finals (com en Balear). Ex: camp, salt, difunt - Pronunciaci de la r final. Ex: cantar.- Caiguda freqent de la d intervoclica. Ex: llauraor, mocaor, vespr, (mascletda

final).Morfosintaxi:- Desinncia en e de la primera persona del singular del present dindicatiu en els

verbs de la primera conjugaci. Ex: cante.- Desinncia en e de la primera persona del present dindicatiu en els verbs de la

primera conjugaci. Ex: cante.- Desinncia zero (com en Balear) en la segona i tercera conjugaci.- ---

est/eixe/aquella/aix/all

- Els adverbis: ac/aqu (ah)/all.- Els possessius: meva-teva-seva.- s dels pronoms febles amb lordre CI+CD.

Lil donar; li la donar Lxic: Agranar, banyar (mullar), calces, crella, eixir, gitar-se, xic/xiquet, volta (vegada).

E. Rossellons (bloc oriental).

Morfosintaxi:- Primera persona del present dindicatiu, desinncia /i/. Ex: jo canti.- Conservaci del possessiu llur/llurs.- Conservaci de la conjunci mes(per).- s de la partcula pas per a la negaci (francesitzaci). Ex: No vendr pas.- El verb sser presenta les formes: sun, ets, s, sm, seu, sun.Lxic: Oir, espiar (mirar), eixir, pallago (allot).

F. Alguers (bloc oriental)

Fontica:- Distinci de b i v, com en Balear.- Articulaci de les oclusives finals: difunt, camp

Morfosintaxi:- primera persona del present dindicatiu presenta la desinncia zero.- Els articles definits sn: lo, la, los, les.

Lxic: Emprar, llum, eixir, fadr/solter, colgar-se (allitar-se).

Caracterstiques generals dels blocs dialectals:

Bloc oriental Bloc occidental

a. Fontica- Neutralitzaci a/e. Distinci a/e- Neutralitzaci o/u tones - Distinci o/ua Balears: Menorca, Sller, Fornalutx - Les e tancades procedents del llatE/a - Manteniment de les e tancades delllatEx: ceba /saba/, /sEba)- / / (ix) intervoclica, la i no es pronuncia - Pronuncia la i / / intervoclica.

b. Morfosintaxi:

- Paraules planes, provinents desdrixoles - Paraules planes, provinents desdri-llatines, perden la n etimolgica al plural. xoles llatines, mantenen al plural laHominemhomehomes -n etimolgica. Ex: Hmens.

- s bastant general de les formes reforades - s general de les formes plenes delsdels pronoms febles (em, et, es) Excepci a pronoms febles (-me,-te,-se) com aBalears. Balears.

c. Lxic:- Mirall, tass, llombrgol, padr, allot. Espill, got, avi, nen, xic, escombra..

Comentari de text teatral:

1. Lectura i comprensi del text:

Situar el text dins lobra. Seleccionar-ne els elements destacats. Separar dilegs, monlegs, acotacions

2. Introducci i contextualitzaci:

Indicar lautor i situar-lo en la seva poca i el corresponent movimentliterari. Indicar el seu estil, la seva intenci i les seves aspiracions. Explicarlobjectiu i caracterstiques de la seva obra. Explicar la importncia delttol si s necessari.

3. Concreci del tema:

Separar per parts el text i mirar qu es planteja a cada part.

4. Anlisi del fons i la forma:

Separar les parts del text. Distingir les acotacions i els dilegs en el text corresponent. Anlisi de personatges: si sn plans, rodons, protagonistes, secundaris,

propis de lpoca, arquetpics, distintius Determinar els elements que serveixen per situar el text en un espai i temps

concrets (parlar del temps intern i extern, de lespai interior i exterior ) Llenguatge: Si s ladequat al moment de lautor o de lobra, si hi ha o no

caracteritzaci dels personatges segons llur forma de parlar Relacionar duna manera cohesionada el text que es comenta amb lautor,

poca, moviment literari, etc.

5. Conclusi:

Resumir mitjanant una frmula de cloenda el sentit bsic del comentari.

Comentari de text narratiu:


Situar el text dins lobra. Fixar-se en els recursos narratius ms destacats.




Separar per parts el text i mirar qu es planteja a cada part. Intenta explicar el tema principal en una frase i indicar si hi ha temes

secundaris.


Separar les parts del text i indicar quin tipus destructura hi tenim : lineal,oberta, tancada

Anlisi de personatges: si sn plans, rodons, protagonistes, secundaris,propis de lpoca, arquetpics, distintius

Determinar els elements que serveixen per situar el text en un espai i tempsconcrets (parlar del temps intern i extern, de lespai interior i exterior )

Llenguatge: Si s ladequat al moment de lautor o de lobra, si hi ha o nocaracteritzaci dels personatges segons llur forma de parlar

Relacionar duna manera cohesionada el text que es comenta amb lautor,poca, moviment literari, etc.

5. Conclusi:


Comentari de text potic:


Situar el poema dins lobra. Fixar-se en els recursos potics ms destacats (figures retriques, frmules

expressives, etc).




Separar per parts el poema i mirar qu sexpressa a cada part. Intenta explicar el tema principal en una frase i indicar si hi ha aspectes

secundaris.


Especificar aspectes mtrics (nombre de versos a cada estrofa i de sllabesa cada vers, rima, estructura, ritme ).

Localitzaci i interpretaci dels recursos estilstics (decodificar el poema). Relacionar duna manera cohesionada el text que es comenta amb lautor,

poca, moviment literari, etc.

5. Conclusi:


GUIA DE LECTURA DE LA PLAA DEL DIAMANT:

Cap I: Fixat en el carcter de Natlia. Influncia del seu passsat (la seva mare) El smbol de la cinta Com Quimet tracta Natlia. Fixat en el seu carcter El smbol del seu nom (no li diu mai Natlia) Com es coneixen els dos protagonistesCap II: Relaci de Natlia-Pere-Quimet La seguretat de Quimet davant la inseguretat de Natlia Com planifica Quimet la seva vida conjunta, el seu futur, etc, i com

reacciona la Natlia La visi que t Quimet de Du El smbol de na MariaCap III: Com suggereix Quimet a Natlia que deixi la feina i per qu Com els tracta la mare de Quimet Com se sent al final del captolCap IV: Els consells dEnriqueta i la seva relaci amb Natlia El pis de Quimet El carcter de Quimet que es perfila El smbol de la balana Com la tracta QuimetCap V: La mare de Quimet La visi del dimoni i de Du que t Quimet La sensaci de Natlia al final del captolCap VI: Com li administren el sou a Natlia El casamentCap VII: Els primers anys de casats i la seva relaci La continuaci amb la histria de Maria Lobsessi amb la maternitat dels altres i la reacci de NatliaCap VIII: Opini dEnriqueta sobre la mare de Quimet La nit de nuvis La idea sobre les relacions sexulas que li havien explicat a Natlia

Cap IX: El comportament de Quimet quan est enfadat i les reaccions della El contrast de lalegria del carrer i langoixa de Natlia Les queixes de Quimet amb la seva cama, i el que pensa Enriqueta La sorpresa de Natlia quan alg la crida pel seu nom Langoixa de Natlia quan troba Pere El smbol de les florsCap X: El smbol de senyar el front a Natlia (la seva sogra) Com es prenen cada un dels personatges lembars, i com el viu ella. El smbol de la Rosa de JericCap XI: Com viu el part Natlia i com el viu Qimet El smbol de la llet Langoixa que pateix amb el nin La seva amiga JulietaCap XII: Els smbols del colom i lembutCap XIII: El colomar i el que significa posar-lo al terratCap XIV: Lentrada de la Repblica i el canvi de QuimetCap XV: El segon embars i langoixa de Natlia per tot plegat La crueltat dels nins i com viu Natlia la maternitatCap XVI: Nova malaltia de QuimetCap XVII: La comparaci dels fills amb les flors Per qu cerca feina Natlia i com laconsegueixCap XVIII: Com veu la casa dels senyorsCap XIX: Relaci de la pluja amb la seva angoixaCap XX: El contrast entre ells i els ricsCap XXI: El smbol dels coloms La visi de Quimet sobre els coloms

Cap XXII: Fixat que comena el punt lgid de lopressi que sent Natlia. Com ho

descriu La incomprensi de Quimet i el seu mal a la camaCap XXIII: La mort de la mare de Quimet i el que significa

El smbol de la corona sense flors La conversa de la venada amb Quimet sobre els fillsCap XXIV: La sensaci de solitud de Natlia La relaci amb MateuCap XXV: El smbol de les balances La decisi de comenar a matar els coloms i el seu smbol El smbol del melic i el seu significat La seva angoixa al final del captolCap XXVI: Linici de la guerra i com ho viu ella Com viuen els rics la guerra i com la viuen ellsCap XXVII: La situaci familiar que es crear quan Quimet sen vagi a la guerra La veritat sobre MariaCap XXVIII: La nova feina a lAjuntament La conversa entre ladroguer i Quimet sobre la guerraCap XXIX: La visita de Cintet La sensaci sobre els homes que t Natlia quan xerra amb ellCap XXX: El desconeixement que t Natlia sobre els dos bndols El canvi de Natlia quan li explica a Jlia que li hauria agradat passar una

nit denamorats com aquella, per que tenia altres feines Langoixa que sent al final del captolCap XXXI: La mort del seu pare i les seves sensacions La tornada de Quimet i la seva conversa El smbol de les balances El problema de la fam que es comena a fer evidentCap XXXII: El seu canvi de carcter per les circumstncies La separaci del fill La mort de Quimet i el darrer colom a la vegadaCap XXXIII: La seva sensaci quan mor Quinet Com veu els carrers i la natura El canvi dAntoni a les colnies Els intents per aconseguir menjarCap XXXIV: La seva abstracci (es fa cada vegada ms evident) La decisi de matar els fills i el seu somni La importncia de lembut

Cap XXXV: La seva sensaci de solitud i ofegament El smbol del colomCap XXXVI: El smbol de baixar lescala La salvaci a travs de ladroguerCap XXXVII: Fixat que comena la tercera part del llibre. Molt ms onrica que les parts

anteriors (influncia kafkiana) Smbol del caragol de marCap XXXVIII: Linici clar de la progressi El rebuig que sent cap al passat La proposta dAntoni (ladroguer)Cap XXXIX: Smbol de les balances Els motius de ladroguer per casar-se El fet que ladroguer li digui el seu vertader nom: NatliaCap XL: Els pensaments de Natlia El casamentCap XLI: El canvi de vida de tots El record de Quimet La relaci dAntoni amb la resta (Enriqueta i fiils)Cap XLII: El que li representa Rita a Natlia La por de Natlia que Quimet sigui viuCap XLIII: El smbol dels parcs La natura com a estat dnim La seva recuperaci anmica (coloms bonics)Cap XLIV: La relaci entre Antoni i Toni (el fill) La superaci del record de Quimet Els smbols dAdam, la serp i la pomaCap XLV: La diferncia de carcter entre mare i filla Com demostra Rita ser una dona diferentCapXLVI: La sensaci que t Natlia del pas del temps El festeig de Rita i el noi del bar El smbol de la paraula soldatCap XLVII: La preparaci del casament

La complicitat de Natlia i la naturaCap XLVIII: Els pensaments de Rita, que contrasten amb la resta El Casament Smbol del caragolCap XLVIX: Els seus records, el pas del temps, la monotonia El smbol de lembut, Mateu i el colom (qu significa aquest somni) El smbol del melic a Antoni El darrer adjectiu: Contents

Mort de Dama. Guia didcticaDetalls de tota lobra:- Fixat que no hi ha una causa-efecte que desencadeni lacci. s una

situaci esttica.- Linters de lautor de fer un retrat de la societat del moment a Palma

(costumisme).- Lestructura oberta de lobra. Aix li permet tenir una llibertat de canvi per

contar el que vol.- Maria Antnia representar laristocrcia pura (el saber estar de manera

natural). Ser la mateixa protagonista a Bearn (la llegirs a segon), peramb petites diferncies. Ex: aqu t fills i a Bearn no.

- Dona Obdlia representar laristocrcia falsa. Molta pompa, per no sesaben comportar.

- Els espais sn totalment simblics: El Terreno El mn modern i dels estrangers La Seu Un mn que sacaba. Laristocrcia.Introducci:- Presentaci del barri de la Seu. Introducci de personatges famosos

foranis, com Santiago Rusiol. El mn de la bohmia contrastada amb laquietud i la vida esttica del centre de Palma.

- Presentaci de El Terreno com a mn de modernitat i canvi. Assenyala queel barri de la Seu lignora

- Importncia de la destrucci del Pi de Formentor a Pollena (Costa iLlobera). En aquell mateix lloc sinicia el turisme. Simbolisme evident

- Lnic personatge que salva de la barriada de la Seu s el de GabrielAlomar (el seu oncle).

- El narrador es presenta com a Dhey i intenta explicar els motius de la sevanovella .

Cap I- Presentaci de Dona Obdlia de Montcada. Importncia de tot el seu retrat

i dall que lenvolta.Cap II

- Presentaci dels personatges que envoltaran la protagonista: RemeiHuguet, la baronessa de Bearn, la senyora Curt, en Xim, Maria Gradol iles seves filles. Fixat en la descripi de cada un dells.

- Fixat en la rbia i lenveja que crea la baronessa de Bearn.- Fixat com preparen el sepeli sense que sigui morta i en els comentaris

sobre lherncia.- Parlen de sa de Barcelona. Ms endavant ser un personatge important.

Es fa dir Violeta.Cap III

- Tornen trenta anys enrere.1890- Apareixen smbols com el Crculo, les Llorones- Presentaci de Larxiduc Llus Salvador

Cap IV- La fortuna de Dona Obdlia.- La seva joia ms important: El cometa Smbol dopulncia- La ironia del final del captol per part de Dhey.

Cap V- Com promet lherncia a Remei i a Maria Antnia. La manera dactuar tan

diferent duna i laltra.- La parafernlia que munten perqu combregui la malalta.

Cap VI- Presentaci del personatge dAina Cohen. Fixat en la ironia amb qu la

tracta, i en totes les referncies que fa a travs della de lEscolaMallorquina.

- Presentaci del Marqus de Collera (tamb apareixer a la novella Bearn).- Fixat en per qu agraden tant les composicions dAina Cohen (senyores,

poltics i capellans).- La crtica ferotge al regionalisme.- La importncia del llinatge Cohen- La decisi de la malalta de sucidar-se.- La compostura de Maria Antnia davant la xerrameca de la resta i el mal

paper de Remei.Cap VII

- El comportament de Maria Gradol contrastat amb el de Maria Antnia.- Dona Obdlia i el seu passat.- La comparaci que fa Obdlia entre el Crculo i el Cel.

Cap VIII- La casa de dona Obdlia es converteix en el centre social de la Seu.- Linterior real de dona Obdlia (populatxera)- Les seves fantasies sobre el seu enterrament.- Com la veu Miss Nell.

Cap IX- La preparaci dAina Cohen de loda a Obdlia.- El grup de B Hem Dinat.- La ironia en contra dAina Cohen per part de lautor.- La preocupaci dAina Cohen per seguir essent important al mn de la

poesia.- Lhomosexualitat amagada, les amargures, el nerviosisme dAina- El smbol de la paraula xuetona.

Cap X- La uni necessria del Marqus de Collera i Aina Cohen.- La caricatura del personatge del Marqus de Collera.- La discussi poltica que es crea per saber qui ha de presidir la taula aquell

vespre.- La presentaci de lArxiduc i el seu cos com a homes de mn que van per

damunt daquelles discussions regionals. La seva soluci al sopar.- Lencontre de lArxiduc amb Aina Cohen.

Cap XI- Lintent de canvi de testament dObdlia i la reacci rpida de Remei.- La conversa de Maria Antnia amb el confessor.- Explicaci del llinatge dels Bearn i del seu poder- La reacci del capell davant la proposta de Maria Antnia i el que suposa

per a ella.Cap XII

- La mort del marqus de Collera i, sobretot, en quines circumstncies.- La manera de subsistir dels diaris de Palma.- Les crtiques que fan les senyores a la colnia estrangera de El Terreno.- La reacci dObdlia davant la mort de Collera i el mn de les estrangeres.- La reacci diferent de Maria Antnia davant lesdeveniment.

Cap XIII- La histria de George Sand i Chopin a Valldemossa, i la incomprensi cap

a lescriptora per part de la gent del poble (duia calons, fumava, no eralesposa de Chopin).

- La comparaci dabans i dara de la gent de Mallorca. Com es tracta elturisme actual i per qu.

- El mal gust dObdlia amb la decoraci.- Les reflexions de Dhey sobre els dos mons que signoren.

Cap XIV- Els versos dAina Cohen per al marqus, i el que signifiquen per a ella. El

grup de B Hem Dinat.- Lesclavitud dAina Cohen causada pels seus adeptes.- El carcter ambicis dAina Cohen.

Cap XV- El que representen polticament El Ateneo i B Hem Dinat.- Els comentaris de Dhey sobre els dos grups.

Cap XVI- La vida poltica del marqus- La lucidesa dObdlia quan parla dell.

Cap XVII- Les vertaderes intencions dObdlia amb els homes, i la comparaci amb

la seva neboda.Cap XVIII

- La visita dAina Cohen; i la ironia de Dhey.Cap XIX

- La preocupaci que tenen els periodistes pel llibre de Miss Nell.Cap XX

- El smbol de la morfina.- Contraposici Obdlia- neboda

Cap XXI- La descripci que fa Dhey de Maria Antnia com a autntica aristcrata.- El pensament de Dhey al final del captol.

Cap XXII- La tolerncia i la visi distorsionada que t Obdlia vers la seva neboda.

Cap XXIII- La vida de Violeta a Barcelona.

Cap XXIV- Les vertaderes intencions dAina Cohen amb les pagesetes.

Cap XXV- Com mor Obdlia.- A qui deixa lherncia i la condici que li posa perqu la rebi.- Com acaba Aina Cohen.

Apndix- La mala bava de lautor amb els poemes dAina Cohen i el que aixsignifica.

Esquema de Bearn o la sala de les nines:

Estructura:

Podem dividir lobra en quatre parts: Introducci (carta de Joan) Sota la influncia de Faust: la vida dissipada de don Toni. T analogies

amb la tercera part (estructura dels captols, els viatges). Cap 1-12:Situaci de lescena

Cap 13-20: Fets que ocorren (moltdileg).

La Pau regna a Bearn: don Toni es dedica a fixar el temps a travs de lesseves memries. Ja no viu la vida, sin que la recorda. Cap 1-3: Fetsgenerals i llunyans.

Cap 4-14: Viatge Pars-Roma Cap 15-19: Carcter general

Cap 20-23: Mort dels senyors Epleg: Aclariments sobre la mort de Xima, de dona Coloma, importncia

dels arxius (s ms important el secret que no la veritat), els maons

Temps:

Alterna el present (concret) i el passat (general o molt antic). Parallelisme dels fets histrics (intern. S XIX) i actuals a Villalonga

(extern. S XX): Segle XIX Segle XX- Revolucions 1848 - Revoluci Russa 1917- Repblica 1868 - Segona Repblica 1931- Guerra Carlina 1872-76 - Guerra Civil 19936-39- Guerra Franco-Prusiana 1870 - Segona Guerra Mundial 1939-45

Espai:

Bearn: mescla de Bunyola, les possessions de Tofla i Binissalem) espaiimaginari

Viatges a Pars i Roma: La primera representar la modernitat i el saberestar. La segona representar la decadncia.

Relativisme de lespai:- Lespai entre Bearn i el poble s imaginari (de vegades ens semblen molt

propers i de vegades molt llunyans): vol reflectir el seu allament.

- Poder mgic de les cinc lletres del nom Bearn: representa el lloc, el poder,la famlia

- Noms existeix Bearn i la resta del mn (dins del qual hi inclou Palma).- Descripcions molt rpides del paisatge (contrari a lEscola Mallorquina).

Noms sentretendr al principi de lobra per explicar com s la possessi.

Temes:

El ms important: la recerca del temps perdut (influncia de Proust).Intentar fixar el temps.

Relativitat de tot: fets, pensaments, b i mal, lesglsia Defensa de la llibertat de pensament: s el que ens fa lliures i persones. Perpetuaci: a- A travs dels fills Fracassa. Els fills sn diferents dels

pares. b- Lescriptura Les memries (com far Villalonga) Visi de lamor:a- Amor costum (Maria Antnia) s el que perdura (mite de Filem i

Baucis).b- Amor curiositat (Xima) Et pot conduir al donjuanisme o a

lhomosexualitat. s un amor que no perdura.

Referncies culturals i pensaments que ens transmet lobra:

En contra de Rousseau Les persones sn dolentes per natura, s lacultura que les civilitza.

Crtica al Romanticisme i a tots aquells moviments passionals Presenta La Fontaine com a model a seguir: profund, per entretingut. Importncia de tots els descobriments cientfics: el cotxe, el globus, el

telfontot aix minvar les llibertats individuals. Don Toni vesteix un hbit francisc (importncia de linterior de la

personaausteritat) i perruca blanca (Illustraci superficialitatexterna).

Referncies constants a la maoneria (mn de la intelligncia per a unsquants privilegiats que viuen austerament. Per no lacaben de convncer).

Visi de la societat a travs de les classes. Realment no defensalaristocrcia, sin que li serveix dexcusa per mostrar un mn quedesapareix).

Aparici dels primers turistes: no entesos per una societat mallorquinamassa esttica i tancada.

Referncia llegendria a El comte Mal. Molts de smbols: Hortnsies, creus maones, paisatge, collars, etc Mites:a. Filem i Baucis (els dos protagonistes)Amor etern fins al final.

Sabraaren en el moment de morir i es convertiren en arbre.

b. Faust: vendre lnima al diable per aconseguir fixar el temps.c. Dido i Aeneas (els criats Tomeu i Catalina): representen lamor inicial,

jove. Es carrega el mite quan don Toni diu que han fet Pasqua abans deRam.

Coincidncies entre don Toni i Lloren Villalonga:

Impossibilitat de lindividu per arribar a lautntica veritat (maoneria,mort, pensament contradictori)

Els dos es casen amb la seva cosina. Sn infidels a la seva dona. No tengueren fills reconeguts:a. Don Toni els ts naturalsb. Lloren Villalonga adopta Baltasar Pocel Els dos tenen la paternitat frustrada (no sentenen amb els fills, per aix

decideixen escriure). Donen gran importncia al coneixement. Els dos sn escptics: la veritat s relativa i no existeix (tot depn del

prisma en qu ho miris) Lengany i la veritat s com un tot (les duescares de la moneda)

Sinteressen pel progrs, per tenen clar que deixa mancana de llibertats. Fixen el temps a travs de lescriptura. Intueixen els canvis socials. Atracci cap al mn de la psicologia. No sn gens dogmtics. Els dos viuen al poble quan tothom decideix viure a la ciutat. Critiquen lestructura eclesistica :entre Du i el dimoni no hi ha ms que

un mal ents.

Documents

Apunts i Guies Didactiques Catala