2n BATXILLERAT

EL LÈXIC I LA SEMÀNTICA

1. EL LÈXIC PATRIMONIAL

1.1 Els mots populars

La base del lèxic català està formada majoritàriament per mots procedents les llatí vulgar que parlaven els romans que es van establir en terres catalanes durant la romanització. Aquests mots, que designen nocions molt lligades a la vida quotidiana, són els mots populars o patrimonials. Al llarg del temps han sofert una evolució fonètica que els ha convertit en les formes actuals. En són alguns exemples:

El cristianisme va introduir en el català nombrosos antropònims llatins sense grans transformacions ( Silvia → Sílvia; Philippus → Felip ); alguns amb transformacions més marcades ( Iohannes → Joan; Paulus → Pau, Pol ), i d’altres ens han arribat convertits en cognoms ( Ianuarius → Gener; Vitalis → Vidal; Fortunius → Fortuny ). El llatí també va deixar un bon nombre de topònims: Calidae → Caldes; Mons → Montoliu...

També el grec ha estat, i segueix sent, una important font d’enriquiment del lèxic patrimonial. Una gran part del vocabulari provinent del grec s’ha incorporat a la nostra llengua a través del llatí, en forma de mots populars o semicultes ( església, hora, oliva, teatre... ); algunes paraules es van introduir directament del grec, a través dels intercanvis comercials. Ara bé, cal remarcar la importància del grec clàssic com a principal proveïdor de radicals per a la creació de cultismes i tecnicismes.

Posteriorment, les invasions germàniques i àrabs van deixar la seva empremta en el català, tant en el lèxic comú com en l’antroponímia i la toponímia.

1.2 Cultismes,semicultismes i doblets

Els cultismes són aquells mots que procedeixen del llatí culte o clàssic –molts són d’origen grec- i que s’han incorporat al català sense haver sofert l’evolució dels mots populars. Tanmateix, els parlants els identifiquem com a mots propis gens estranys al sistema de la llengua, ja que segueixen les lleis pròpies de la composició o derivació alhora de crear mots nous.

Mots llatins Mots populars

patre (m)civitate (m)

facerevidere

egoquod

pareciutat

ferveure

joque

Els semicultismes són mots procedents del llatí clàssic que es van incorporar tardanament. Tot i que han experimentat una transformació popular, el fet de pertànyer a un àmbit culte ha frenat aquesta evolució: spatula → espatlla; miraculu → miracle.

Els doblets són mots que tenen una mateixa arrel en llatí però que han seguit dues vies evolutives diferents: un d’ells ha experimentat els canvis propis dels mots populars i l’altre s’ha incorporat directament del llatí com a cultisme. En són alguns exemples:

Mots llatins Cultismes Mots populars

axillamusculuviaticudirectustrictucathedraradiu

axil·lamúsculviàticdirecteestrictecàtedraradi

aixellamuscleviatgedretestretcadiraraig

1.3 Les expressions llatines

Mots

accèssit Premi que s’atorga a qui, sense haver aconseguit algun premi dels establerts, mereix una recompensa.

àlies Sobrenom.estatus Posició social d’un individu.

gravamen Càrrega fiscal que repercuteix en el preu de determinats productes.

ídem Igual, la mateixa cosa; expressió amb què s’evita la repetició d’un mot o una frase.

júnior Categoria que inclou els esportistes entre 18 i 21 anys.

lapsus Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint.

maremàgnum Gran confusió.

quòrum Nombre mínim de presents en una assemblea necessari per a garantir la validesa dels acords presos.

referèndum Votació del poble proposada per aprovar una constitució o una reforma constitucional.

sic Mot que es posa entre parèntesis o claudàtors en una transcripció, al costat d’un mot equivocat o inintel·ligible, a fi que el lector atribueixi la falta al transcriptor.

súmmum Grau més alt al qual arriba una cosa.

ultimàtum Últim avís; últim termini.

Les expressions llatines són mots, locucions o aforismes que formen part del patrimoni cultural de les llengües romàniques i que perviuen en l’actualitat en l’àmbit jurídic, eclesiàstic i filosòfic i en el llenguatge culte en general. El seu ús s’ha estès a altres llengües que no pertanyen a la família romànica, com l’anglès, l’alemany, etc.

Locucions

alter ego “Altre jo”, persona amb la qual hom se sent identificat, que gaudeix de la seva confiança, que se li assembla molt.

in memoriam Fer o dir alguna cosa en memòria d’algú.

in situ En el lloc mateix.

curriculum vitae Conjunt d’estudis, mèrits que hom al·lega per a desenvolupar una determinada tasca.

de facto De fet, en la pràctica. Oposat a de iure, de dret, segons la llei.grosso modo A grans trets; per sobre; sense donar gaires detalls.

modus vivendi Manera de guanyar-se la vida.

motu propio Fer una cosa espontàniament; per pròpia voluntat.

numerus clausus Nombre limitat de places, generalment en una universitat.

persona non grata Persona que no és desitjable en un determinat lloc, organisme, país...

sine qua non Condició indispensable.

statu quo Estat actual de les coses, situació en què es troben.

sui generis Es diu de la persona o la situació que es considera molt especial, fora del comú.

a posteriori Un cop comprovat amb l’experiència.a priori Abans de ser comprovat amb l’experiència.

in albis En blanc; es diu quan no s’entén o no es recorda una cosa.

in fraganti Descobrir algú al moment de cometre una infracció o quan no espera ser vist.

vox populi Fet conegut per tothom; opinió compartida per la majoria del poble.

Aforismes

Errare humanum est Equivocar-se és d’humans.

Cogito, ergo sum Penso, doncs existeixo.

In vino veritas “En el vi hi ha la veritat”; és a dir, l’estat ebri afavoreix la sinceritat.

Alea iacta est Tot està decidit; no hi ha marxa enrera.

Magister dixit Argument d’atoritat.Mens sana in corpore sano Ment sana en un cos sa.Veni, vidi, vinci Arribar, veure i vèncer. Fer-se càrrec d’una situació i solucionar-la de manera immediata.Verba volant, scripta manent La paraula és efímera; l’escriptura és perdurable.

Arls longa, vita brevis L’art és permanent, la vida és breu.

Carpe diem Aprofita l’instant.

Remarques

► Un aforisme és una proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosòfica o moral sense argumentar-la.

2. LA FORMACIÓ DE MOTS

2.1 Els neologismes

Els canvis de tota mena que contínuament experimenta la societat creen la necessitat de donar nom a nous conceptes, instruments, operacions, ets. Aquesta necessitat se satisfà amb els neologismes, paraules de nova creació que s’incorporen al lèxic d’una llengua per tal de designar conceptes nous. Els mecanismes de què disposa una llengua per obtenir neologismes són diversos: poden ser formes lèxiques creades a partir d’elements ja existents, formes manllevades d’altres llengües, o variacions en el significat de les paraules.

Tanmateix perquè un neologisme s’accepti com a component del lèxic d’una determinada especialitat, ha de complir almenys aquestes condicions:

● Ha de ser necessari: ha d’omplir un buit que existia en la denominació d’un concepte.

● Ha de ser monoreferencial: ha de designar una sola realitat per tal de no crear confusions.

● Ha de ser estable: ha de mantenir la seva vigència en relació al concepte que denomina.

Perquè un neologisme s’incorpori definitivament al sistema de la llengua, ha de ser aprovat per un organisme de Normalització, que certificarà que la seva creació o adaptació està d’acord amb la normativa de la llengua i que, per tant, pot formar part del diccionari normatiu. Per a la llengua catalana, aquest organisme és el Consell Supervisor del Termcat.

Els neologismes es poden formar a través de procediments semàntics o de procediments formals.

2.2 Procediments semàntics

■ Polisèmia

observador adj. i m i f Que observa. esp Persona que assisteix a una reunió, una assemblea, etc., sense dret a intervenir-hi, sinó només per presenciar-ne el desenvolupament.

< INTERNET> Internauta que participa en un grup de discussió, una llista de distribució, una tertúlia, etc., sense aportar-hi missatges.

Gràcies a la capacitat polisèmica dels mots, es poden formar neologismes atribuint noves accepcions als mots ja existents en la llengua.

■ Habilitació

L’habilitació o derivació impròpia és un canvi semàntic que es produeix en una paraula quan canvia de categoria gramatical:Et convido a dinar ( verb ). → El dinar ( nom ) el pago jo.Els canvis de categoria poden ser:

● Noms propis → noms comuns: La serralada de l’Atlas → Busca-la a l’atlas.

● Adjectius → substantius: una dona treballadora → una treballadora.

● Verbs → substantius: Es passa la vida viatjant → El seu pare és viatjant.

● Numerals → substantius: Mon germà té quinze anys → He encertat el ple al quinze.

● Pronoms, adverbis, proposicions i conjuncions → substantius: Vols venir, sí o no? → Flotats i Puigcorbé interpretaven els protagonistes de Per un sí, per un no.

2.3 Procediments formals

Els procediments formals per crear mots nous poden ser processos de derivació –afegint afixos a un lexema o radical-, de composició –unint lexemes que normalment són independents-, de lexicalització –formant combinacions fixes de paraules-, d’abreujament –reduint mots o grups de mots-, o adoptant manlleus d’altres llengües.

■ Derivació

Molts dels cultismes i tecnicismes que s’han anat incorporant a la nostra llengua han estat formats a partir de prefixos, sufixos i radicals provinents de les llengües clàssiques. Els radicals grecollatins sovint han esdevingut prefixos i sufixos cultes.

■ Composició

La formació de mots nous es pot realitzar per mitjançant la composició, procediment lèxic que consisteix a unir dos o més lexemes que ja existeixen prèviament a la llengua com a mots independents. Hi ha tres tipus de compostos:

● Els que formen un sol mot: cama + llarg → camallarg.

● Els qui conserven la grafia separada mitjançant un guionet: pit + roig → pit-roig.

● Els que formen un sintagma: cotó fluix, blat de moro.

■ Lexicalització

Una altra manera de crear mots consisteix a relacionar paraules que tenen significats independents, de manera que constitueixen una combinació fixa que denota un significat nou i pertany a una categoria gramatical determinada. Poden ser de tres tipus:

● Modismes lexicalitzats. Són comparacions invariables, incorporades al lèxic de la llengua, que equivalen a un adjectiu: fort com un roure.

● Locucions. En general tenen un significat gramatical equivalent a un adjectiu, una conjunció, una preposició, o un adverbi: a peu de ( a la vora de ), pel cap baix ( almenys )...

● Frases fetes. Solen equivaler gramaticalment a un verb: buscar les pessigolles ( provocar ), fer-se fonedís ( desaparèixer )...

A partir de verbs com anar, ésser i fer són especialment productives a l’hora de crear estructures Lèxiques que denominin conceptes nous.

Les locucions són grups de mots que es presenten amb un ordre fix, estereotipat, i que tenen el valor semàntic o sintàctic d’un sol mot.

Hi ha locucions verbals, com tenir por, equivalent a témer; nominals, com posada en escena, equivalent a escenificació; adverbials, com en general, equivalent a generalment, etc.

La frase feta és una frase que té una forma estereotipada i invariable, el significat de la qual no pot ser deduït del significat dels seus components. Gairebé mai no es pot traduir literalment d’una llengua a una altra.

N’és un exemple la frase feta ploure a bots i barrals, que en castellà és llover a cántaros; en francès plevoir à verse i en anglès it’s raining cats and dogs.

Les locucions i frases fetes que tenen per nucli un verb poden funcionar com una oració.

Amb el verb FER:

fer goig fer dissabte fer costat fer malves

fer fila fer-la petar fer l’orni no fer el pes

fer l’ànec fer patxoca fer denteta fer curt

fer-ne un gra massa fer salat fer gruar fer volar coloms

fer via fer un cop de cap fer un capmàs fer efecte

fer la gara-gara fer Pasqua abans de Rams

Amb el verb DONAR:

donar carbassa donar la llauna donar a llum donar un miquel

donar corda donar gat per llebre donar un cop d’ull donar-se ànsia

donar un cop de mà donar l’abast donar peixet

LOCUCIONS I FRASES FETES

Amb el verb ESTAR:

estar-se de estar per estar a punt estar a la lluna

estar torrat no estar per orgues estar de pega estar-ne tip

estar al corrent estar-ne fins al capdamunt

Amb el verb ANAR:

anar de bòlit anar en dansa anar a toc de campana anar a raig fet

anar a la seva anar de corcoll anar de tort anar just

anar a remolc anar a mal borràs anar a preu fet

Amb el verb HAVER:

haver begut oli haver-hi mar de fons haver-se-les amb algú haver de menester

haver-hi roba estesa haver-n’hi prou haver inventat la sopa d’all

haver-n’hi per llogar-hi cadires

Amb el verb TENIR:

tenir cara i ulls tenir bon ull tenir coll avall tenir cops amagats

tenir cua de palla tenir dos dits de front tenir la vista als dits tenir el pap ple

tenir fums tenir un os a l’esquena no tenir cor de no tenir un pèl de

to tenir pèls a la llengua tenir un os a l’esquena

Amb el verb TOCAR:

tocar campanes tocar el crostó tocar el dos tocar el rebre

tocar el voraviu tocar l’ase tocar-se del bolet no tocar-hi

no tocar de peus a terra no tocar quarts ni hores

Tots els camps lèxics de l’activitat quotidiana tenen expressions en sentit figurat que s’han fossilitzat i que han esdevingut amb el temps expressions generals aplicables a situacions ben diferents. Així, el llenguatge mariner ha donat a la llengua frases com: ser home a l’aigua, estar amb l’aigua al coll, estar en voga, donar peixet, haver-hi mala maror, saber nedar i guardar la roba, fer mala ganya, tocar fons, anar ( un negoci ) vent en popa...

A partir dels mots que designen les diverses parts del cos s’ha originat una gran quantitat de locucions i frases fetes.

Orella:

ensenyar l’orella estirar les orelles veure’s les orelles

treure’s la son de les orelles

Dit:

anar com anell al dit llepar-se’n els dits no moure un dit per

omplir la cara de dits tenir bons dits mamar-se el dit

tenir la vista als dits no tenir dos dits de front no veure-hi dos dits de lluny

Nas:

arrufar el nas ficar el nas per tot arreu no veure-hi més enllà del nas

pujar-li la mosca al nas treure el nas tenir nas

Peu:

anar amb peus de plom besar els peus de cap a peus

no tenir cap ni peus donar peu ( a una cosa ) fer ( una cosa ) amb els peus

ficar els peus a la galleda poder pujar-hi de peus tenir un peu a la tomba

Cor:

estar amb l’ai al cor anar amb el cor a la mà de tot cor

obrir el cor portar el cor a la boca sortir del cor

arribar al cor ésser tot cor fer el cor fort

veure’s amb cor de ( fer una cosa )Ulls:

mirar de cua d’ull fer els ulls grossos tenir bon ull

tenir una bena als ulls tenir pa a l’ull fer uns ulls com unes taronges

tenir cara i ulls costar un ull de la cara fer un cop d’ull

Boca:

anar de boca en boca no badar boca deixar amb la paraula a la boca

anar-se’n de la boca treure’s el menjar de la boca

ALGUNES EXPRESSIONS QUE CAL RECORDAR

Amb tots els ets i uts: amb tots els detalls.Anar a escampar la boira: sortir d’un lloc amb el propòsit d’esbargir-se o bé tret per algú a qui hom fa nosa.Arribar a misses dites: arribar molt tard, quan la cosa per què s’anava ja s’ha acabat.Bon vent i barca nova: expressió de comiat a una o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o que es perdi.Cornut i pagar el beure: fer un sacrifici per una persona i, a més, sortir-ne perjudicat.El més calent és a l’aigüera: encara està per començar.Fer el préssec: fer el ridícul.Fer figa: defallir, perdre forces.Fer fila: fer riure per causa de l’aspecte extern, sobretot de la indumentària.Fer la gara-gara: tractar de plaure amb afalacs.Fer la guitza: amoïnar o perjudicar sistemàticament.Fer la viu-viu: anar tirant.Haver begut oli: estar llest, no haver-hi remei.No dir ni ase ni bèstia: no dir absolutament res.No haver-hi més cera que la que crema: quan es vol dir que d’una cosa, hom no té sinó allò que es veu.No posar-se cap pedra al fetge: no amoïnar-se gens, prendre-s’ho tot amb calma.Per quins set sous...?: per quina raó...?Perdre bous i esquelles: perdre-ho tot.Remenar les cireres: manar, dirigir,Riure’s del mort i de qui el vetlla: riure’s de tot, fins de les coses més serioses.Ser un sac de mal profit: encara que mengi molt, no s’engreixa.Sortir amb un ciri trencat: sortir amb raons impertinents o que no vénen al cas, o bé trencar la conversa començant a parlar d’una altra cosa.Pondre-li totes: que totes les coses li van bé.Tallar el bacallà: ser àrbitre absolut. Fer la seva voluntat sense oposició.

Tants caps, tants barrets: tantes opinions com persones.Tenir fogots: tenir molta calor.Tenir-hi la mà trencada: tenir molta experiència en una cosa.Tenir-li el peu al coll: estar a punt d’acabar ( un treball, etc. )Tenir pa a l’ull: no saber veure una cosa evident.Tenir sempre un budell buit: tenir sempre gana.Totes les masses piquen: els excessos sempre són dolents.Un bé de Déu de...: una abundància de...Valer més el farciment que el gall: dedicar més esforços i diners a allò que és accessori que no pas a allò que és principal.

■ Processos d’abreujament

Els processos d’abreujament consisteixen a representar de manera reduïda un mot o grup de mots. En alguns casos, com en el de les sigles i els acrònims, el procés d’abreujament esdevé un procediment formal per crear noves paraules.

● L’abreviatura és la representació reduïda d’un mot o d’un sintagma per algunes de les lletres que el formen. Les abreviatures s’escriuen amb un punt i final i, a vegades, amb una barra inclinada. La reducció d’un mot s’aconsegueix de maneres diferents:

- Escurçant-lo pel final. En aquest cas, l’abreviatura és invariable per al singular i el plural: pàg. ( pàgina, pàgines ), núm. ( número, números ).

- Escurçant-la pel mig i mantenint alguna lletra del principi i alguna del final. Aleshores, hi ha una forma per al singular i una per al plural: cia.; companyies → cies.

En alguns casos, es pot mantenir alguna lletra del mig: vegeu → vg. Ales abreviatures es mantenen els accents, les majúscules i, normalment, els dígrafs ( excepte gu- i qu-, que es redueixen a g. i q. ) que tindrien la paraula sencera. Per exemple: Àngel → A., classificació → class., esquerre → esq.

En els tractaments protocol·laris l’abreviatura manté la majúscula: Il·lustríssim → Il·lm.; aquest ús S’ha fet extensiu a d’altres formes de tractament, com senyor → Sr., o doctor → Dr.

● La sigla és un tipus d’abreviatura formada per les lletres inicials d’un grup de paraules que constitueixen una denominació. S’escriuen sense punt i final i sense espai entre les lletres. TGV ( tren de gran velocitat ).

● L’acrònim és un tipus d’abreviatura que, com la sigla, està formada per les lletres inicials d’un grup de paraules; però l’acrònim inclou també altres lletres o mots amb significat gramatical ( determinants, nexes ) que formen part de la denominació completa, de manera que es pot pronunciar com una paraula: Termcat ( Terminologia catalana ), MACBA ( Museu d’Art Contemporani de Barcelona ). Es poden escriure amb totes les lletres amb majúscula o només la inicial amb majúscula: MACBA, Macba.

En alguns casos les sigles i els acrònims esdevenen paraules lexicalitzades i, per tant, poden escriure’s amb minúscula, portar accent o admetre morfemes: mòdem, mòdems ( modulador desmodulador ). Davant les sigles i els acrònims hi pot anar un article, que concordarà amb la paraula més important i es regirà per la norma d’apostrofació: l’ IPC.

Les abreviatures es llegeixen sempre desenvolupades. Així: C. S. Rusiñol, 21 3r. 2a esc. B es llegirà:

Carrer Santiago Rusiñol vint-i-u, tercer segona, escala bé. En canvi, les sigles es llegeixen lletra a lletra tenint en compte que l’accent recau en l’última síl·laba tònica de la darrera lletra. Així, l’ADN es llegirà l’adeena. Els acrònims es llegeixen com una paraula: Renfe.■ Els manlleus

El català ha incorporat al seu lèxic mots d’altres llengües amb les quals ha tingut contacte al llarg de la seva història. La majoria d’aquests manlleus procedeixen de països amb què Catalunya va mantenir relacions polítiques o comercials en algun moment de la seva història, o bé que constituïen un model cultural de prestigi que calia imitar. En l’actualitat, els mitjans de comunicació, els esports, la tecnologia, la publicitat, el comerç, etc., imposen l’ús de mots de llengües diverses, la qual cosa comporta que, en moltes ocasions, es manllevin termes i s’incorporin al sistema de la llengua com a neologismes.

L’adaptació dels manlleus es demostra sovint en les formes derivades, que segueixen les normes de la llengua d’ acollida: futbol → futbolista, futbolístic.

Origen Cronologia Fets històrics Manlleus

Hel·lenismes Durant l’edat mitjana - Relacions comercials prestatge, calaix, galera, xarxa...

Occitanismes Baixa edat mitjana - Poesia trobadoresca.- Relacions polítiques i comercials amb Occitània

eina, hostal, bell, bacallà, batlle, cadenat, cordill, empaitar, missatge, enutjar...

Gal·licismes Des de la baixa edat mitjana fins ara, principalment els segles XIX i XX.

- Prestigi cultural- Dinastia borbònica- Contactes polítics i comercials amb França

hotel, tren, camió, menú, bufet, brusa, jardí, jaqueta, pinces, equipatge, marxar, detall, sofà, carpeta, finança, quiosc...

Italianismes Des del s. XIV fins a l’actualitat.

- Domini sobre territoris de la península Itàlica.- Prestigi cultural.

novel·la, carícia, artesà, macarró, medalla, pallasso, caprici, disseny, pintoresc, caricatura, fresc...

Castellanismes A partir del segle XIV fins a l’actualitat.

-Veïnatge.- Prestigi cultural en determinades èpoques.

Carro, amo, mentida, buscar, pis, senzill, estrella, llàstima, cotxe, casar, carinyós, avorrir-se, gandul, taquilla...

Anglicismes A partir del s. XVIII - Domini britànic s. XIX i XX- Hegemonia en el camp tècnic, mediàtic...

xampú, bistec, clic, càmping, futbol, xip, zàping, linier, fúting, pàrquing, tennis, gàngster...

Indioamericanismes A partir del s. XVII - A través del castellà.- Liberalització del comerç amb Amèrica.

tomàquet, patata, canoa, xocolata, asteca, tauró, lloro...

EXERCICIS

1.- Escriviu la locució o frase feta adequada amb el verb fer que sigui sinònima de cada un dels verbs derivats següents:

a- petonejar: b- abraçar:

c- xerrar: d- arribar-hi:

e- exagerar: f- morir:

g- no deixar-ne: h- ajudar:

2.- Escriviu un verb que sigui sinònim de cada una de les locucions verbals següents:

a- donar carbassa: b- donar la llauna:

c- donar un miquel: d- donar l’abast:

e- donar peixet: f- donar un cop de mà:

3.- Escriviu un verb que sigui sinònim de cada una de les locucions verbals següents:

a- posar mobles: b- fer àgil:

c- donar èmfasi: d- tornar-se verd:

e- fer pla: f- fer un matís:

g- fer grumolls:

4.- Aparelleu aquestes frases amb els seus significats:

1- fer fila a- fer una injustícia 2- fer el préssec b- causar un perjudici 3- fer la gara-gara c- fer-ne cas 4- fer la viu-viu d- informar breument 5- fer la guitza e- fer el ridícul 6- fer els ulls grossos f- anar tirant 7- fer sortir de polleguera g- fer riure per causa de l’aspecte extern 8- fer passar amb raons h- tractar de plaure amb afalacs 9- fer cinc cèntims d’una cosa i- ajornar la solució d’un afer 10- fer-ne cabal j- dissimular 11- fer un tort k- exasperar

5.-Expliqueu què volen dir les expressions següents:

a- no poder dir fava:

b- aixecar la camisa:

c- ser la mare dels ous:

d- treure’n l’entrellat:

e- saber el pa que s’hi dóna:

f- haver-hi roba estesa:

g- ser un sac de mal profit:

h- tenir les mans foradades:

i- treure el ventre de pena:

j- tenir un os a l’esquena:

k- treure foc pels queixals:

l- no posar-se cap pedra al fetge:

m- tenir-li el peu al coll:

n- tenir pa a l’ull:

o- tenir sempre un budell buit:

6.- Refeu les oracions següents amb locucions i frases fetes que tinguin el mateix significat que les expressions en negreta i que continguin el mot boca:

a- T’has anticipat al que volia dir: jo també penso el mateix.

b- La Teresa no va dir res en tota l’estona.

c- Només parlar de les postres de la Francisca de cal Cuell ja m’imagino que les assaboreixo.

d- La Maria ha dit el que havíem acordat de callar i ens ho ha espatllat tot.

7.- Feu el mateix però amb el mot ull.

a- Hem de fer un concert com Déu mana.

b- Quan ha vist el carterista, el guàrdia ha dissimulat.

c- Els alumnes veien el nou professor amb simpatia.

8.- Feu el mateix amb el mot dit.

a- Això és justament el que necessitava.

b- Tot i que veia que es trobaven en dificultats, no va fer res per ajudar-lo.

c- Aquest nen vol agafar tot el que li crida l’atenció.

9.- Feu el mateix amb el mot foc.

b- El meu cap té molt mal geni i avui està molt enrabiat.

c- No sé quina decisió prendre. Em trobo en un bon dilema.

d- Com que el seu equip ha perdut, millor que no encenguem més la discussió per no acabarBarallats.

e- Noia, sempre vas molt de pressa.

f- Viatjant sense documentació t’exposes imprudentment i pots tenir problemes.

g- La mare creu que cobrarà la indemnització, però jo no ho afirmaria amb tanta certesa.

10.- Feu el mateix amb el mot cor.

a- Ja sé que has tingut molts problemes, però, creu-me, t’has de sobreposar.

b- És una persona molt franca, sempre et parla amb tota sinceritat.

c- Conec la Martina des de fa molts anys i et puc assegurar que té molt bons sentiments.

d- Aquest problema és molt difícil. No m’atreveixo a resoldre’l.

e- D’ençà que van entrar a robar a casa nostra, vivim intranquils.

f- Quan he sabut la notícia he tingut un sobresalt.

11.- Relacioneu aquestes frases fetes amb el seu significat:

1- fugir d’estudi a- passar d’una idea a l’altra

2- girar full b- fatigar-se mentalment ( estudiant, esbrinant... )

3- donar carbassa c- costa a algú una cosa molt d’entendre

4- ésser un setciències d- presumir de saber molt de tot

5- no entrar-li ni amb fum de sabatots e- no anar a classe

6- no fer brot de feina f- no treballar gaire

7- dur els papers mullats g- estar fluix de documentació, d’arguments

8- escalfar-se el cap h- canviar de conversa

9- fer salat i- treure mala nota

BARBARISMES

Un tipus de barbarisme molt freqüent és l’ús d’expressions o frases fetes estranyes a la nostra

llengua. Sovint barregem elements catalans i castellans dintre de la mateixa expressió, per exemple “anar de capa caïda”, o bé fem una traducció literal del castellà, com és el cas de “fer la vista grossa”, “demanar peres a l’om”. Cal, doncs, fer un esforç i recórrer sempre a expressions genuïnes.

Anar a mal borràs Ir de capa caída; ir de mal en peor Anar-li darrera amb un flabiol sonant Echarle un galgoA tort i a dret A diestro y siniestroBitllo-bitllo A tocatejaCarregar els neulers; carregar el mort Cargar el mochueloCames, ajudeu-me! Pies, para qué os quiero!De ca l’ample De padre y señor mío; de campeonatoDe gom a gom Hasta los topesDemanar la lluna en un cove Pedir peras al olmoDonar un miquel Dar un chascoDur de clepsa Duro de molleraEls testos s’assemblen a les olles De tal palo tal astillaEn Pau, en Pere i en Berenguera Fulano, mengano y zutanoEntre naps i cols i xerevies Entre pitos y flautasEntre poc i massa Ni tanto ni tan calvoFer els ulls grossos Hacer la vista gordaTreure de polleguera Sacar de quicioFicar-se de peus a la galleda Meter la pataFugir d’estudi Salir por la tangente; escurrir el bultoHaver-hi roba estesa Haber moros en la costaMés fresc que una rosa Más fresco que una lechugaMorta la cuca, mort el verí Muerto el perro, muerta la rabiaNo tot són flors i violes No todo el monte es oréganoNo tocar pilota No dar pie con bolaNo veure un bou a tres passes No ver tres en un burroPrometre la lluna en un cove Prometer el oro y el moroSaber el pa que s’hi dóna Conocer el pañoSaber-ne un tros Saber un ratoSer bufar i fer ampolles Ser coser u cantarTal faràs, tal trobaràs Donde las dan las tomanTenir un ós a l’esquena Ser un mantaTreure foc pels queixals Echar chispasUn be negre! ¡ Y un jamón!Una de freda i una de calenta Una de cal y otra de arena

3. BARBARISMES

El contacte entre llengües comporta que, en alguns casos, mots d’una altra llengua són usats en la pròpia juntament amb les paraules que tenen el significat equivalent. Aquest fet provoca un empobriment de la llengua pròpia. En aquesta situació podem parlar de barbarismes o calcs.

Els barbarismes són paraules d’una altra llengua que s’usen en lloc dels de la llengua pròpia, tot i que aquesta ja disposa d’un mot per expressar aquell mateix concepte. Així, el mot agravi és un barbarisme perquè en català existeix un terme amb el mateix significat, que és greuge: *Si no li apuges el sou a en Manel com ho fas a la Mercè, ho considerarà un agravi . → Si no li apuges el sou a en Manel com ho fas a la Mercè, ho considerarà un greuge.

Tanmateix l’ús generalitzat de determinats mots ha fet que l’IEC hagi admès com a manlleus certes paraules que originàriament eren considerades barbarismes.

Els calcs semàntics són paraules o locucions que imiten la forma lèxica o el significat d’una altra llengua tot conservant la forma fonètica de la llengua pròpia. Aix´ *No hi ha dret! ( ¡ No hay derecho ! ) és un calc innecessari, ja que és l’equivalent a No s’hi val ! del català.

EXERCICIS

1.- Relacioneu els barbarismes de la sèrie a) amb el mot genuí de la sèrie b):

a) enterar-se, pupurri, afrós, frapar, feed-back, aconteixement, vèrtic, alfombra, disfrutar, reflexar

Barbarismes Mots catalans

aceraapretaraveritguarcandau derribardespensaenfermetatjefelletreropeatóratovoltereta

voreraprémeresbrinarcadenatdemolirrebostmalaltiacaprètolvianantestonatombarella

b) esgarrifós, colpir o impressionar, retroacció, assabentar-se, barrija-barreja, reflectir, vertigen, esdeveniment, catifa, fruir o gaudir,.

2.- Localitzeu els barbarismes no acceptats de les parelles següents:

a) toldo / tendal f) seguro / assegurança

b) celler / bodega g) matalasset / colxoneta

c) lletrero / cartell h) malaltia / enfermetat

d) tonelada / tona i) octavilla / volant

e) botella / ampolla j) endoll / enxufe

3.- Trieu el mot o l’expressió correcta per omplir els buits d’aquestes frases:

a- No m’expliquis més __________ ( acudits / xistes )

b- Aquesta porta grinyola; l’hauré de __________ ( engrassar / greixar )

c- A la classe d’història hem estudiat els ______________ ( esdeveniments / aconteixements )

d- Viu en un pis de l’__________________ ( eixample / ensanxe )

e- ______________ ( sortós / ditxós ) ell que té tres dies de festa!

f- Em rento les dents amb un _____________ ( dentífric / dentifrici ) amb fluor

g- Van ( derribar / demolir )_____________ tots els hotels de la façana de mar

h- La modista comprava un _____________ ( corte / tall ) de roba per a un vestit

i- El teu germà sempre està buscant ____________ ( camorra / brega )

4.- Escriviu correctament les formes verbals següents:

a- esdevindre d- compassar g- decepcionant j- enternir

b- fusellar e- lliberar h- nivella k- s’aconsola

c- garantitzar f- atravessava i- aterroritzava l- promocionar

5.- Digueu si les expressions següents són correctes o incorrectes:

□ tirar-ho tot a rodar □ tenir més fetge que una rajada □ estira i arronsa

□ sortir el tiro per la culata □ anar per llana i sortir esquilat □ fer l’orni

□ deixa’t de cuentos □ tirar de la llengua □ trenta anys i pico

□ ficar l’olla gran dins de la xica □ arrufar el nas □ fer l’ullet