Aqüeducte de Segòvia

Fitxa tècnica

Títol: Aqüeducte de SegòviaAutor: DesconegutCronologia: 90-105Tipologia: AqüeducteMaterials: GranitLocalització: Segòvia (Espanya)

Dimensions: longitud dins la ciutat de 728, altura màxima de 28 metres i mig i prop de 6 metres de ciments en el tros principal

L'any 1985 fou nomenat, juntament amb el casc històric de la ciutat de Segòvia, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Context històric

Sobre les tres arcades més altes hi havia una inscripció on probablement figurava el nom de l’autor. Només s’ha pogut saber, pels forats de les grapes que la sostenien, la llegenda commemorativa: “Imp... Nerva Caesar” Això feu que l’aqüeducte es dates en el breu mandat de Nerva, a l’any 97. Altres estudis el consideren anterior, fins l’any 90, època de Domicià, o posterior, principis del segle II, en el mandat de Trajà.

Nerva (96 - 98), un emperador de transicióAncià i moderat senador de llarga trajectòria

política, va ser elegit pel senat com a successor de Domicià, i tan sols va regnar durant un any i

mig. Per tal de salvar la poca acceptació que trobava en l'exèrcit va triar com a successor,

tot adoptant-lo, un home amb una brillant carrera militar i política, Trajà, molt popular entre els soldats. Va inaugurar el Fòrum de

Nerva, a Roma, en realitat un projecte projectat i realitzat fonamentalment per

Domicià.

http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm

Anàlisi formal

L'aqüeducte comença a uns 16 km als afores de Segòvia, a la Serra de Guadarrama, on agafa l’aigua del riu Frío, amb d‘arcs senzills de mig punt que porten un canal de 30 cm de diàmetre, en alguns trams sota terra, fins a la cisterna coneguda amb el nom del Caserón, on s’emmagatzemava l'aigua i es netejava de la brutícia que portava. A partir d’aquí comença la part visible i arquitectònica de l’aqüeducte. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals files d'arcs superposats.

Aquesta part visible es divideix en dos trams:

a) El primer de 78 arcs de mig punt que va agafant alçada gradualment, fins la plaça Díaz Sanz. Aquí hi ha l’alçada mínima, de 7 metres. b) El segon a partir d’aquesta plaça, amb 44 arcades dobles sobreposades, que en època romana anava a parar a un estany. Aquest arriba a fer l’alçada màxima de 29 metres. Els arcs superiors sempre tenen la mateixa alçada, mentre que els pilars de l’arqueria inferior la varien segons el terreny.Ambdós trams tenen una longitud de 728 metres.

Primer tram Segon tram

A la part superior dels arcs s'hi troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. Els elements de construcció són grans carreus de pedra granítica tallats de manera tosca i units sense cap mena d’argamassa, llevat de l’opus caementicium de l’àtic, on hi ha la canalització de l’aigua.

Al damunt d’on hi havia la inscripció desapareguda, sobre els tres arcs del tram inferior de major alçada, s’hi obren dos nínxols o fornícules, un a cada banda. Aquests devien guardar imatges de déus romans o de l’emperador. Actualment contenen una imatge de la Verge i una de San Sebastià.

Alçat i seccions dels pilars més alts de l’aqüeducte.

La primera és de 65 m. i consta de 6 arcs de fins a 7 m. d’altura. La segona mesura 159 m. amb 25 arcs de fins a 8m. La tercera es de 281 m. con 44 arcs i de 12 m. D’altura. Per últim, la part més coneguda, està composta per 43 arcs dobles -86- y dos senzills, el primer y l’últim. Las llums dels superiors són lleugerament més àmplies, d’uns 5,1 m. Aquesta arcaria acaba a la muralla. Des de allà fins el dipòsit general -castellum aquae- existien 9 arcs senzills, dels quals només ens en queden quatre. Arriba a mesurar 29 m d’alçada a la zona més alta. Precisament en aquest punt és on es troba l’espai destinat a la inscripció, i mesura 16 m. De llarg per 2 d’alt.

Descripció dels diferents trams o parts de l’Aqüeducte de Segòvia

L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats enginyeres dels romans, i malgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir una construcció de característiques tan colossals com aquesta.

Funció, contingut i significat (Interpretació)

La seva funció era proveir d’aigua la ciutat, la part alta on hi havia un enclavament militar romà d’importància estratègica.

També hi ha una llegenda medieval que atribueix la construcció al diable, com passa amb altre obres romanes.

Diu la llegenda que una noia, cansada de pujar cada dia l’aigua del riu a la ciutat, va fer un pacte amb el diable. Si ell construïa un pont capaç de dur l’aigua ella li lliuraria la seva ànima. Quan el dimoni era a punt de col·locar l’última pedra, el gall va cantar i el sol va començar a sortir. Això salvà a la noia de la condemna.

Aquest magnífic monument s'ha mantingut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, degut a la grandesa de l'estructura que imposa respecte pel fet de que, encara en el segle XX, continués exercint la seva funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realitzar prop dels Reis Catòlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l'obra original.En l'actualitat, l'estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha estat tan alarmant que l'Estat ha hagut de protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració. Així i tot aquesta obra ciclòpia segueix cridant l'atenció de milers de turistes admirats de la seva brillantor i monumentalitat.

Entorn i integració urbanística

És la imatge principal del paisatge urbà de Segòvia. És el testimoni de la romanització i de la gran capacitat tècnica que aquesta cultura posseïa. Travessa el centre de la ciutat i és espectacular en la seva part més alta.

Models i influències

És la principal obra d’enginyeria romana d’Hispània, i una de les més importants d’Europa. Només se la compara al Pont du Gard, que és part de l’aqüeducte de Nimes. Toledo, Tarragona, Mérida, Sevilla i moltes altres ciutats tenien o tenen aqüeductes similars, però cap arriba a la magnificència del de Segòvia.

Arcada dels Miracles, de l’Aqüeducte de Mèrida i el Pont du Gard de Nimes

L'Aqüeducte de les Ferreres (també anomenat Pont del Diable) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya.

Pont del Diable de Tarragona

Context històric i evolució posterior

Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte, sembla probable que s'hagués aixecat al segle I dC, en l'època de l'emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d‘Hispània Citerior.

L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l‘Edat Mitjana. Va ser restaurat al segle X —sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova— i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.

El 1905 es va declarar Bé Cultural d’Interès Nacionals i el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a part del Conjunt arqueològic de Tàrraco. Després de l'adquisició del terreny per l'Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l'any 2005 el «Parc Ecohistòric del Pont del Diable» per a protegir tant el monument com el seu entorn natural.

Actualment està en reformes. Es vol fer una representació de l'época romana, fent-hi passar aigua pel canal de la part superior.

Descripció formal

Dimensions

El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m, una alçada de 5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc) i una gruixària de 1,86 m. La distància entre els arcs és de 8 m. La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56,8 m i la costat sud de 56,4 m.

11 arcs al nivell inferior

25 arcs al nivell superior

Tècnica constructiva

Tota l'estructura del pont fou construïda en opus quadratum, blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats i col·locats en sec, sense morter a les seves juntes. El canal que duia l'aigua, l'Specus fou construït en opus signinum, amb un morter impermeable a base de calç i ceràmica. La pedra per l'obra fou treta d'una pedrera situada en un turó pròxim al monument, conegut com Coves de la Pedrera.

Recorregut

La captació de l'aigua al riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte, a uns 15 km de Tarragona. A partir d'aquí fou conduïda per un canal cap a Tàrraco, primer en paral·lel al riu i des del pont del Codony seguint les corbes de nivell aprofitant els pendents naturals del terreny fins a arribar a la comella del barranc dels Arcs que es va salvar mitjançant el famós pont aqüeducte. Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l'avinguda Catalunya on l'aigua fou recollida i depurada en un gran dipòsit, anomenat castellum aquae (llatí per torre d'aigua) i després distribuïda per una xarxa de canonades de plom en la zona residencial de Tàrraco.

Conta la llegenda que …«En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tant sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.»

L’ús de l’opus caementicium, utilitzat en l’arquitectura romana dels del segle II a C. Era un materials format per petites pedres que es posaven en un encofrat, sobre el qual s’abocava una argamassa de calç i sorra. Es considera un material molt semblant al formigó actual.