Arguments deductius i inductius

  • View
    5.061

  • Download
    2

Embed Size (px)

Text of Arguments deductius i inductius

  • Discurs argumentatiuMolt sovint les nostres idees, tan si expressen creences o opinions que tenim com si es refereixen a fets, no sn acceptades, dentrada, pels altres. Una possibilitat que ens ofereix el llenguatge s la dargumentar o aportar raons que justifiquin les nostres creences o opinions.

  • Discurs argumentatiuEn aquest cas, usem el llenguatge no per produir un efecte suggestiu sobre els altres (funci expressiva), o per exercir sobre ells una determinada influncia (funci apellativa), sin motivar a laltre que accepti un determinat enunciat mitjanant un raonament.

  • Discurs argumentatiuDirem que raonem o argumentem quan amb el llenguatge no ens limitem a dir coses, a demanar-les, ordenar-les descriure-les o imposar-les, no tampoc a conversar o intercanviar opinions, sin que, a ms dafirmar les nostres creences, les fonamentem.Aix vol dir donar-ne raons slides.

  • Discurs argumentatiuQu s un raonament?Els raonaments sn cadenes de proposicions, anomenades premisses.Daquestes premisses pretenem que es derivin o es justifiquin unes altres proposicions anomenades conclusions.Per tant, en un raonament sn imprescindibles les premisses i la conclusi.

  • Discurs argumentatiu

  • Discurs argumentatiuQu s la lgica?s la cincia que estudia la forma com estan construts els arguments (com sencadenen les premisses i de quina manera donen pas a una conclusi).Daquestes formes estableix quines sn les vlides i quines sn les incorrectes.A les formes vlides les anomena regles o lleis lgiques.

  • Tipus darguments

  • Arguments deductiusEn els arguments deductius el que es fa s extreure de les idees expressades en les premisses, una idea que sen deriva necessriament i que sexpressa en la proposici de la conclusi, sense necessitat de justificar-lo en lexperincia.Tots els triangles sn figures de tres costatsX s un triangle

  • Arguments deductiusSigui el cas dun argument deductiu amb dues premisses verdaderes.La conclusi, en aquest cas, que deriva de les premisses ha de ser necessriament verdadera.Les premisses donen suport total, no pot existir unes premisses verdaderes de les quals es pugui inferir una conclusi falsa.

  • Per aix no implica que no puguem fer raonaments correctes o vlids amb premisses i conclusions falses.Si la terra s al centre de lunivers, llavors no es pot moureLa terra s al centre de luniversLa terra no es mouArguments deductius

  • Arguments deductius

    La validesa dun raonament no depn del contingut o veritat de les seves proposicions, sin de la forma com estan connectats.Pot existir un argument incorrecte amb premisses i conclusi verdadera.Quan un argument o raonament s correcte i, a ms les seves proposicions sn verdaderes aleshores rep el nom de raonament slid o concloent.

  • Regles deductivesModus ponens (MP)

    Si plou, aleshores la riera es desbordarPlou

    La riera es desbordarA = plouB = la riera es desbordar

    Si A, aleshores B

    A

    Per tant, B.

  • Regles deductivesModus tollens (MT)

    Si plou, la riera es desbordarLa riera no sha desbordatNo ha plogutA = plouB = la riera es desbordar

    Si A, aleshores B

    No B

    Per tant, no A

  • Regles deductivesDisjunci (D)

    Estudies o treballes

    No estudies

    TreballesA = estudiarB = treballar

    A o B

    No A

    Per tant, B

  • Regles deductivesDilema (Di)

    Estudies o treballesSi estudies et guanyars b la vidaSi treballes no et guanyar b la vidaO et guanyar b o no et guanyars b la vida A = estudiarB = treballarC = guanyar-se la vida b

    A o BSi A aleshores CSi B aleshores no CPer tant, o C o no C.

  • Arguments inductiusEn els arguments inductius a partir de determinades observacions de fets particulars, expressades en les premisses, sinfereix una conclusi dabast general.

  • Arguments inductiusA diferncia dels arguments deductius, el fet que les proposicions de les premisses siguin verdaders no garanteix que la proposici de la conclusi dun argument inductiu sigui verdadera.

  • Raonament inductiu per enumeraci (generalitzaci)(RE)

    El gat s mamfer i no pon ousEl gos s mamfer i no pon ousEl lle s mamfer i no pon ousLa girafa s mamfer i no pon ous

    Cap mamfer pon ousX = animal mamfery = pondre ous

    X1 s yX2 s yX3 s yX4 s yXn s y

    Per tant, tot x s y

    Regles inductives

  • Regles inductivesSillogisme inductiu (SI)

    La majoria dels europeus sn tolerants.Els catalans som europeus.Els catalans som tolerants.X = ser europeuY = ser catalZ = ser tolerant

    La majoria de X sn YZ s XZ s Y

  • Regles inductivesSillogisme estadstic (SE)El 82 % dels europeus sn tolerants.Els catalans som europeus.Els catalans som tolerants.X = ser europeuY = ser catalZ = ser tolerant

    El t% de X sn YZ s XZ s Y

  • Regles inductivesAnalogia (RA)

    Un edifici, un tot ordenat, exigeix un creador intelligentUn rellotge, semblant a ledifici, exigeix un creador intelligent.LUnivers, semblant a un edifici i a un rellotge, exigeix al seu torn un creador intelligent adequat a la seva grandesa, Du.

    X = realitatY = creador intelligent

    x1 s ySi x2 sassembla a x1, s yPer tant, si x3 sassembla a x1 i a x2, s y

  • Regles inductivesAbducci o hiptesi (H)

    El Mart ha arribat tard avui a classe.Avui els transports pblics han funcionat molt malament.Per tant, la causa del seu retard ha estat el mal funcionament del transport pblic.

    A = un fet qualsevolH = lexplicaci del fet (la hiptesi)

    AHPer tant, si H aleshores A

  • Induccions vlides Quins sn els problemes que plantegen els arguments inductius?el salt que es produeix entre el que se sap (les experincies passades i presents) i el que no se sap (suposem que les regularitats passades continuaran manifestant-se en el futur),el pas entre el que sn observacions particulars (x1 s y) i el que s la conclusi general (tot x s y).

  • Induccions vlidesEn el cas del raonament inductiu per enumeraci, podem qualificar de vlida un raonament que satingui a les condicions segents:Les premisses han de ser verdaderesEls casos han de ser suficientment nombrososEls individus estudiats han de ser representatius

  • Induccions vlidesEn el cas del sillogisme inductiu, estem davant dun raonament caracteritzat per la seva inexactitud. Quan parlem de majoria, a qu ens referim?Aquesta deficincia s palliada en part pel sillogisme estadstic, on es quantifica en termes de percentatge la classe dels individus dels quals sindica una qualitat o atribut.

  • Induccions vlides Si la base del raonament analgic s la semblana, la validesa de largument analgic dependr del grau de similitud entre les coses comparades.Si aix s aix, podem considerar largument del disseny com un argument analgic vlid?

  • Induccions vlides En relaci amb el raonament abductiu, la seva validesa dependr duna comprovaci posterior.Les hiptesis sn suposicions fonamentades b en experincies anteriors, b en intucions, b en rumors, b en notcies que has llegit o b en el que has sentit que diu altra gent.

  • Exercicis:Digues, en cada cas, si es tracta dun raonament inductiu o deductiu i quina regla representen:Els anglesos sn freds. Els alemanys sn freds. Els noruecs, tamb. Tots els nrdics tenen un carcter fred.Si s peixos no te nhas de refiar. Slvia s daquest signe. Tenganyar.He vist totes les pellcules de lAlmodovar i sempre mhe avorrit. La propera pellcula ser tamb avorrida. Sortim per la porta de darrera o la policia ens detindr. Millor quedar-nos dintre. La policia ens detindr.

  • Exercicis:Els anglesos sn freds. Els alemanys sn freds. Els noruecs, tamb. Tots els nrdics tenen un carcter fred. (RE)Si s peixos no te nhas de refiar. Slvia s daquest signe. Tenganyar. (MP)He vist totes les pellcules de lAlmodovar i sempre mhe avorrit. La propera pellcula daquest director ser tamb avorrida. (SI)Sortim per la porta de darrera o la policia ens detindr. Millor quedar-nos dintre. La policia ens detindr. (D)

  • Exercicis:Si lAlmodovar fos els millor director de cinema, ning no savorriria amb les seves pel.lcules. Jo mavorreixo molt veient-les. LAlmodovar no s el millor director de cinema.Les energies no renovables sn aquelles que sesgoten en usar-les. El petroli i lurani sn energies no renovables. El petroli i lurani sesgotaran si seguim malbaratant-les.Els temes 7 i 8 plantegen el mateix tema. He tingut problemes per entendre el tema 7. Per tant, segur que les passar canutes per entendre el 8.El MP3 de la Irene ha desaparegut. Lngel s un noi que sempre ha tingut problemes de disciplina, diuen que ve dun reformatori. Segurament ha estat ell qui lha robat.

  • Exercicis:Si lAlmodovar fos els millor director de cinema, ning no savorriria amb les seves pel.lcules. Jo mavorreixo molt veient-les. LAlmodovar no s el millor director de cinema. (MT)Les energies no renovables sn aquelles que sesgoten en usar-les. El petroli i lurani sn energies no renovables. El petroli i lurani sesgotaran si seguim malbaratant-les. (MP)Els temes 7 i 8 plantegen el mateix tema. He tingut problemes per entendre el tema 7. Per tant, segur que les passar canutes per entendre el 8. (RA)El MP3 de la Irene ha desaparegut. Lngel s un noi que sempre ha tingut problemes de disciplina, diuen que ve dun reformatori. Segurament ha estat ell qui els ha robat. (H)

  • Exercicis:Quan dono de menjar al meu gos mou la cua. Ara li donar de menjar. Mour la cua.A larmari hi ha vint pots de conserva. Els quinze primers sn de prssec. Per tant, probablement tots els pots de larmari sn de prssec.Dirs la veritat o mentirs. Si dius la veritat els homes todiaran. Si dius mentides, Du todiar. Per tant, els homes o Du todiaran.Si hi ha bones perspectives econmiques, les inversions augmente

Recommended

View more >