Arnau i Sergi

  • View
    216

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Treball socials 2

Transcript

  • 1

    SOCIALS TREBALL 2 CIUTATS

    Sergi Domnech i Arnau Pedret

    Javier Pinyol 3r ESO A 27/11/09

  • 2

    INDEX

    - BARCELONA (Pg. 3 a la 11) 1- Orgens i Histria

    2- Poblaci 3- Plnol Ciutat de Barcelona

    4- Evoluci urbanstica 5- VIDEOS

    - NOVA YORK (Pg. 12 a la 17) 1- Plnol Nova York 2- Vdeo 3- Boswhash

    4-CBD Nova York 5- Zona publica Verda

    - RIO DE JANEIRO (Pg. 18 a la 20) 1- Entrevista

    - PEKN (Pg. 21 a la 22) 1- Contaminaci

    -CONCLUSI FINAL (Pg. 23)

  • 3

    BARCELONA

  • 4

    1-ORGENS i LA HISTRIA DE BARCELONA

    PREHISTORIA I ANTIGUITAT

    Els primers testimonis de la presncia de l'sser hum al territori de Barcelona corresponen a la fi de l'poca neoltica, uns dos mil anys abans de Crist. Cap al segle VII aC hi arriba gent, de raa cltica Ms tard, uns altres navegants - els romans -, hi arriben per com a forces d'ocupaci. La Brkeno ibrica es transforma en la Barcino romana, als peus de Montjuc. On construren aqeductes, temples... La prosperitat de la ciutat augment a partir del segle II. Es calcula la poblaci d'aquesta poca entre 3500 i 5000 habitants. A partir del segle III de la nostra Era, tribus germniques envaeixen l'Imperi Rom. Barcino tamb n's vctima. Hi arriben les idees del cristianisme.

    EDAT MITJANA

    El segle VIII, els rabs fan irrupci a la Pennsula, ocupen la ciutat i s'hi hostatgen sense destruir-la, durant gaireb 90 anys. El 803, els francs l'alliberen dels rabs. La ciutat anava creixent. Mes tard L'expansi comercial i militar cap a la resta del Mediterrani fa augmentar el comer i la riquesa de Barcelona. A comenament del segle XIV, la indstria de Barcelona experimenta una creixena. Barcelona prospera. El 1348 la pesta negra arriba al port de Barcelona i un seguit d'epidmies posteriors s'enduen un gran nombre dels seus habitants. El segle XIV esclata una greu crisi econmica. Els jueus troben la mort en ser considerats culpables de la situaci. Mes tard la Corona d'Arag passa a formar part de la nova monarquia hispnica.

    EDAT MODERNA

    Catalunya caigu en la decadncia.Els ciutadans tenien masses impostos i el pas es revolt i el dia de Corpus del 1640, bandes de segadors entren a Barcelona. Fou el Corpus de Sang. La guerra anomenada dels segadors o de Secessi dur onze anys: durant el seu decurs, Barcelona s assetjada repetidament i, al final, derrotada. Inicia una Successi. Barcelona, per, assetjada durant 13 mesos, cau l'onze de setembre de 1714 i, amb ella, les antigues llibertats de Catalunya. A partir de mitjan del segle XVIII es viu una gran revifalla. El 1812 Catalunya s envada per Napole. Barcelona passa a ser capital de provncia. A finals de segle, Barcelona est canviant a un ritme accelerat.

    SEGLE XX

    A les acaballes del XIX i comenaments del XX, apareixen dos nous moviments scio-culturals: el Modernisme i el Noucentisme. L'arribada

  • 5

    de la Dictadura del general Primo de Rivera, el 1923, estronca les illusions de la Mancomunitat. De nou una guerra civil acabar amb les illusions del poble. Amb la victria del general Franco, la dictadura torna a planejar sobre el pas. Desprs de la dictadura la vitalitat de Barcelona s'ha posat en relleu en mltiples aspectes: un d'ells s la seva consideraci com a ciutat de fires i congressos. L'estructura econmica de la ciutat i la seva provncia s de nivell europeu. El 1992 Barcelona va ser la ciutat olmpica

    ------Evoluci urbanstica de Barcelona (anys 1000, 1100, 1200 i 1280):

  • 6

    2- POBLACI

    Actualment a Barcelona hi ha aproximadament 4.928.852 habitants (INE 2008):

    GRFIC Poblaci des de l'any 1842

    0200000400000600000800000

    10000001200000140000016000001800000

    1840

    1870

    1900

    1930

    1960

    1990

    2008

    Poblaci abarcelona

  • 7

    3- PLANOL CIUTAT DE BARCELONA

  • 8

    EIXAMPLE

    Esta construt amb un pla octogonal

  • 9

    CASC ANTIC

    Esta construt segons un pla radiocntric

    4- EVOLUCI URBANISTICA Barcelona, durant el segle XVIII, uneix a la seva condici porturia i comercial el carcter de plaa forta. Les fortificacions, dirigides per l'enginyer flamenc de Verboom, limiten el desenvolupament urb al vell solar format per la Ciutat i el Raval, perdent a ms el vell barri de la Ribera en el lloc de la qual Felipe V va fer construir la Ciutadella. Part de la poblaci d'aquest barri s'havia installat en barracons en la barra sorrenca que forma el port. En 1752, el Marqus de la Mina va manar construir un barri nou sobre el terreny. L'adrea va correspondre a l'enginyer militar Pedro Martn Cermeo, que va ordenar el plnol amb pomes rectangulars i allargades sobre les quals es van aixecar habitatges modests per agradables i de bona construcci. Les obres van demorar uns vint anys i

  • 10

    el seu resultat, la Barceloneta, s un bon exemple aplicat de la teoria de la urbanitzaci illustrada.

    Mes tard en la Ciutat Condal, els plans per a l'enderrocament de la muralla elaborats per l'ajuntament ensopegaven amb els dels enginyers militars, que encara es plantejaven rectificar el traat de les fortificacions. En 1854, es va autoritzar, per fi l'enderrocament de les muralles de Barcelona. L'ajuntament va convocar en 1857 un concurs en el qual s'establia que l'eixample seria illimitat. Antoni Rovira Tras va ser el vencedor. El seu projecte es basava a conservar el nucli histric com centre de la ciutat, entorn del com es disposava el nou viari en forma de ventall. Dos grans vies radials unirien el nucli antic amb els propers nuclis de Sants i Gracia. Per aquest pla mai es va dur a la prctica. El 31 de maig de 1860 es va publicar el decret d'engegada del projecte d'eixample de Cerd qui va plantejar el seu eixample com una ciutat completament nova, no articulada entorn del nucli antic. La seva caracterstica principal s el traat ortogonal uniforme, amb tres eixos oblics (Diagonal, Meridiana i Parallel) que faciliten el seu recorregut. La unitat bsica de l'Eixample s la poma de 113 metres de costat i axaflanada en els seus cantons, de manera que es creen petites places en els creus. Es preveien quatre amplries de carrer (20, 30, 50 i 100 metres), l'existncia de jardins en l'interior de les pomes i una edificabilitat molt menor que la qual finalment es va autoritzar. La uniformitat en el traat, converteix al projecte de Cerd en una ciutat sense segregaci social, encara que la realitat s'acabaria imposant en el seu desenvolupament. Cerd havia previst l'obertura de vies sobre el viari antic, per el rebuig dels propietaris va impossibilitar la seva realitzaci. El pla Baixeras tamb va topar amb la mateixa oposici, desprs de moltes demores, es van finalitzar les obres de la Via Laietana en 1913.

    5- VIDEOS (Rumba Barcelona) En el primer vdeo es veu la multiculturalitat perqu a les imatges hi apareix gent de diferents races i cultures que toquen diversos instruments i fan diferents espectacles al

    carrer.

    El tema de l'immigraci queda reflectit en el primer vdeo perqu hi apareixen moltes persones de diferents races

    que han vingut a Barcelona.

    Barcelona s una ciutat oberta i cosmopolita perqu tal com diu la can Barcelona ha obert el seu cor a tothom,

    treballadors, poetes,... de totes races i condicions. La can fa una similitud amb una gran famlia parlant del temple de

  • 11

    la Sagrada Famlia com el cor de la ciutat. El vdeo ensenya la diversitat de racons i persones que hi ha a

    Barcelona

  • 12

    NOVA YORK

  • 13

    1- PLANOL NOVA YORK

  • 14

    2- VIDEO (Nova York) LLETRA (Angls)

    Start spreadin' the news, I'm leavin' today I want to be a part of it, New York, New York These vagabond shoes are longing to stray

    Right through the very heart of it, New York, New York

    I wanna wake up in a city that doesn't sleep

  • 15

    And find I'm king of the hill, top of the heap

    These little town blues are melting away I'll make a brand new start of it, in old New York

    If I can make it there, I'll make it anywhere It's up to you , New York, New York

    New York, New York

    I want to wake up in a city that never sleeps And find I'm A-number-one, top of the list,

    King of the hill, A-number-one

    These little town blues are melting away I'm gonna make a brand new start of it in old New York

    A-a-a-nd if I can make it there, I'm gonna make it anywhere It's up to you, New York, New York

    New York

    LLETRA (Catal) Comencin a crrer la notcia d'avui,

    estic serveis Leavin 'Jo vull part d'ella, New York, New York Aquests sabates vagabund anhelen perduda Mitjanant el cor mateix d'ella, New York, New

    York, I want to wake up en una ciutat que no dorm i Descobreixo que sc el rei del tur, a dalt de la pila Aquests blues petita ciutat s'estan fonent vaig a fer un nou comenament de la mateixa, a l'antiga Nova York Si puc fer-ho all, vaig a

    fer en qualsevol lloc s depn de tu, New York, New York, New York, New York, I want to wake up en una ciutat que mai dorm i trobar I'm A-nmero u, la

    part superior de la llista, el Rei de la Colina, A-Nombre Un d'aquests Blau petita ciutat s'estan fonent me'n vaig a fer un nou comenament de la mateixa edat a Nova York Aaa-nd si puc fer-ho all, em vaig a fer Qualsevol lloc s que depn

    de tu, Nova York, Nova York, Nova York,

    CARACTERISTIQUES I ANLISI

    Expressa un sentiment d'amor a la ciutat de Nova York que per ell s molt important i no la pot deixar.

  • 16

    Diu que s la ciutat que mai dorm perqu a la nit als carrer encara hi ha gent que es diverteix als bars, a les discoteques, tamb hi ha

    gent treballan