Embed Size (px)
DESCRIPTION
Recull de les obres guanyadores del XXI Certamen Literari SANT JORDI 2014 de l'escola ARRELS de SOLSONA.
Citation preview
XXIè
CERTAMEN
LITERARI
Sant Jordi
2014
2
“Ara, quan la nau ha perdut el seu patró, som aquí per donar-vos les gràcies per haver-nos donat tant, per tot el que hem après i hem viscut junts, per tot l’esforç que heu fet per l’educació del joves, per la ciutat i per la comarca. Per dir-vos que ha estat un privilegi haver coincidit en el camí, per haver pogut aprendre d’un home savi, d’un home bo... senzill i desprès.”
Aquest llibret és el recull de les obres guanyadores de la XXI edició del Certamen Literari de Sant Jordi.
Enguany el Certamen Literari ha volgut ser un petit homenatge a
Mn. Josep M. Ferran i Baqué.
Solsona, maig 2014
3
C
ON
CU
RS
D
E D
IB
UIX
– E
D. IN
FA
NT
IL
4
5
6
7
8
P
OE
SIA
E
DU
CA
CIÓ
P
RIM
ÀR
IA
LA PAPALLONA
Àstrid Canal Vilaseca 1r B Cicle Inicial
Sóc la papallona
i ensumo les flors,
tinc les ales pintades
de molts colors,
volo pel cel
i brillo com un estel.
LA TEMPESTA
Oriol Traveset Armengol 1r A Cicle Inicial
La pluja cau a poc a poc,
la sentim molt suaument.
Els trons són molt forts,
els llamps són molt lluents.
La tempesta fa por a la gent,
a mi no perquè sóc molt valent.
LA NIT
Paula Planes Tristany 2n A Cicle Inicial
La nit és fosca,
amb estels brillants
i bonics.
La lluna
blanca i rodona
juga amb els estels;
i jo,
des de la finestra,
penso
en aquesta nit.
Bona Nit!
EL SOMNI
Aina Jounou Argerich 2n B Cicle Inicial
Passejant pel bosc,
sento el crec-crec de les fulles,
és la màgia de la tardor.
És com un meravellós somni,
les fulles canvien de color:
roig, groc, taronja i marró.
9
ELS CASTELLERS
Rut Manzano Gómez 3r A Cicle Mitjà
Aneu tan lluïts
amb colors tan bonics.
L‟enxaneta arriba a dalt,
tres passes i castell carregat.
Tots van baixant
amb molta tranquil·litat.
I ara ho celebrem
cantant i saltant.
Grallers,
ja podeu parar de bufar,
l‟actuació ha acabat
i ningú ha pres mal.
AMIGA
Roser Borés Casas 3r B Cicle Mitjà
Veig una amiga,
ve i m‟agafa de la mà,
em fa una rialla
i una abraçada.
M‟acompanya a jugar,
em fa petons i xerrem.
Estem juntes a l‟estiu,
anem a la piscina,
anem a la platja.
Quan els pares diuen que marxem
jo estic molt trista
perquè l‟amiga m‟ha deixat.
SI JO FOS...
Marc Vilà Riba 4tA Cicle Mitjà
Si jo fos un mag UN, DOS,TRES...PAM!
faria trucs de màgia que trauria de dins d‟un sac.
Faria desaparèixer els corbs que són negres com el carbó
i al seu lloc hi posaria coloms blancs de la pau.
De les bales en faria flors
perquè tothom sentís olors de l‟amor, de la bondat,
de l‟alegria i de la felicitat.
Dels lladres en faria pallassos
i els posaria un nas vermell i així farien riure
tota la gent.
Les bombes les transformaria
en boles de malabars i els tancs els canviaria per camions de gelats.
LA MEVA ESTIMADA FAMÍLIA
Quim Pensí Oliva 4t B Cicle Mitjà
La il·lusió del meu germà és un paradís de somni.
Em dóna una força immesurable quan estic trist.
El sentiment de la meva mare
és com una flor perfumada que em dóna llum i em fa créixer
cada dia i cada instant de la meva vida.
L‟ajut del meu pare és com un arbre indestructible
que dóna un fruit dolç i fi a la gent que l‟estima.
La rialla tímida dels meus avis
és serena com el cel que fa renéixer l‟alegria
i fa reviure la vida.
10
LA NIT
Eulàlia Caballol Colilles 5è A Cicle Superior
Asseguda en un petit racó,
la lluna em xiuxiueja
el seu bell secret.
La lluna em pica l‟ullet,
els estels,amb sa formosa cua platejada,
m‟il·luminen el camí.
M‟endinso en la màgia de la nit.
La lluna va dibuixant un camí
que escampa amb gran delit
un dolç polsim d‟elegants estels.
MÉS ENLLÀ DE L’INFINIT
Carlota Melsió Casamiquela 5è B Cicle Superior
Es divisa el destí
amb un cel rosat,
sents altres petjades,
llueix un camí daurat.
Es colpegen els teus somnis,
vius intensament,
saps els colors de la vida,
pots tocar el cel.
Esguardes els records
d‟una altra manera;
diferents tots, superables,
però no saps com.
El pensament se‟t fon involuntàriament.
RES IMMENSITATS
Clàudia Andreu Caelles 6è A Cicle Superior
Desert,
immensitat daurada,
granets d‟or,
dunes laberíntiques,
dos infinits,
una única realitat.
Mar,
l‟aigua s‟emporta la tristor
que s‟escola entre l‟espurna,
mar de sentiments
que reflecteixen les onades,
com miralls cristal·lins.
Nit,
paradís infinit,
reflex de la lluna plena
en la ciutat,
gran mantell d‟estels
que protegeixen la Terra.
11
DIA DE TARDOR
Judit Vilà Boix 6è B Cicle Superior
Veig les fulles com cauen
i les flors com s‟amaguen.
Sento el vent com m‟acarona,
els ocells com xiuxiuegen
i els batecs d‟ales de papallona
com marxen llençant un petó…
Sento la tardor.
Els arbres van ballant
i les fulles saltironejant.
El paisatge va canviant…
De diferents colors està quedant!
Surt la lluna de tardor
i del sol en marxa la resplendor.
INSPIRACIÓ A LES FOSQUES
Clàudia Rafart Medina - 6è B Cicle Superior Accèssit
La nit m‟inspirava tendresa,
tot mirant el cel.
La lluna era pura bellesa,
coberta per un vel.
La nit m‟inspirava companyonia,
tot mirant el cel.
La lluna tota encuriosida
observava un estel.
La nit m‟inspirava calma,
tot mirant el cel.
La lluna feia d‟espelma
com un amic fidel.
La nit m‟inspirava enyorança,
tot mirant el cel.
El cel, dolça confiança
amb gust de mel.
12
P
RO
SA
E
DU
CA
CIÓ
P
RIM
ÀR
IA
Hi havia una vegada un nen que volia anar a la lluna. Es va
adormir i va somiar que es despertava i va sentir:
- Que vols venir?
Ell va mirar al cel i va veure que la lluna li parlava.
- Que vols venir?
I ell va respondre:
- I tant que sí! Ara vinc, vaig corrents a agafar la motxilla.
Hi va posar aigua, l‟entrepà i un paracaigudes. La lluna li va tirar
una escala perquè pugés. Mentre ell pujava, s‟anava menjant els estels de sucre fins que
va arribar a la lluna i tot mirant avall li va dir:
- Solsona és minúscula!
- I tant noi! - va dir la lluna.
De sobte, van veure que el sol treia el cap i la lluna va dir:
- Adéu, fins una altra!
El nen va agafar el paracaigudes per baixar i va aterrar entre els quatre portals. Vet aquí
un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s‟ha fos.
Vet aquí tres nenes que vivien en una casa preciosa. Una es deia
Rut, una altra es deia Martina i la tercera era la Sara. Totes tres
volien arribar a ser com una nena de la classe a qui tot li sortia bé.
Quan van sortir de l‟escola, aquella tarda, la Rut va preguntar:
- De grans, què voleu ser?
I la Martina va contestar:
- Jo, de gran, vull ser dissenyadora de roba.
I la Sara va contestar:
- Jo, de gran, vull ser cantant.
I la Rut va dir:
- Doncs jo, de gran, vull ser paleta.
- Paleta? - es van preguntar les altres dues.
- Doncs, sí! - va contestar la Rut.
- Jo conec una professora de l‟escola que ens ho farà realitat.- va dir la Martina.
Mentre, aquella nena a qui sortia tot bé, estava ideant un pla per aconseguir que les tres
nenes deixessin de ser com eren perquè sabia que els esperava un futur súper divertit i
que ella acabaria sent la noia més avorrida del món.
Les tres nenes van començar a fer el que volien ser de grans. El consell que els havia
donat la professora era que treballessin i que s‟esforcessin.
La Martina va crear una línia de roba, la Sara va gravar un CD i la Rut va construir una
casa.
I la nena a qui sortia tot bé es pensava que tot seguiria sortint-li bé. Però les tres nenes
van acabar fent el que volien fer i, a la nena que li sortia tot bé, ara no tenia ni nom ja que
no s‟havia esforçat a fer les coses i ara li sortia tot malament.
L’ESFORÇ
Berta Albets Pallarès 3r B Cicle Mitjà
UN VIATGE
A LA LLUNA
David Bonillo Torra
3r A Cicle Mitjà
13
Hola! Em dic Jan i faig quart de primària a l‟escola Arrels de
Solsona. Tinc nou anys i m‟agrada molt llegir i jugar a futbol. Sé
que tinc molta sort perquè cada dia puc anar a l‟escola, puc anar
a fer esport, puc llegir a la biblioteca i puc menjar el que jo vull. No
estic content quan penso que hi ha molts nens com jo, que no
poden fer totes aquestes coses. Nosaltres tenim de tot i ens sobra
de tot.
El món seria més feliç si tots ens acceptéssim tal com som, si
estiguéssim contents amb les coses que tenim, perquè així ningú
seria envejós i no robaríem diners ni voldríem coses cares.
El món seria més feliç si fóssim més generosos i donéssim el que no ens fa falta.
El món seria més feliç si no hi hagués baralles, perquè tots viuríem més tranquils i ningú no
en sortiria ferit.
El món seria més feliç si tots respectéssim els gustos dels altres perquè així tots seríem
amics i no hi hauria guerres ni batalles.
Les muntanyes llargues i punxegudes fan ombra a les plàcides
ciutats. Són muntanyes verdes com les fulles dels arbres rabassuts
que les envolten.
El cel és clar com l‟aigua, però serè com la mar. El sol brilla com
mai amb aquell color daurat que ressalta els rius i els camps.
Són uns rius transparents, llargs, profunds, freds que recorren mig
món com un somni de fantasia.
Camps fèrtils, florits, verds, expandits per aquest món d‟harmonia!
Es guarneixen de flors suaus com el cotó, vistoses i molt
perfumades i al costat, un turonet amb una casa bella que hi llueix
en silenci.
EL MÓN SERIA
MÉS FELIÇ
Jan Closa Mingonance
4t A Cicle Mitjà
PAISATGE
MISTERIÓS
Ivan Pérez Torrecillas
4t B Cicle Mitjà
14
Jo, m’estimo molt el meu avi. Encara que no sigui la persona
més bella per fora, per dins sí ho és. Té un cor gran perquè li
càpiga tot l’amor que jo li dono.
El meu avi sempre m‟ensenya coses, és com una màquina de
pensar. M‟ensenya a fer esport, el cos humà, mates... però per
sobre de tot, m‟ensenya a saber estimar.
L‟avi es preocupa molt per mi, per això quan estic malalta pateix
molt. Ell és dolç com un núvol de sucre, té unes mans suaus com
el cotó fluix i unes cames fortes com el ferro. Ell sempre diu:
- Per a mi l‟àvia és com un bombó, el bombó més dolç que he tastat mai.
I mentre l‟àvia somriu, jo mai dic res. Em quedo observant i veig als ulls foscos de l‟àvia
petites estrelles de felicitat, en canvi, en els de l‟avi hi veig normalitat. Ells s‟estimen com el
sol i la lluna i jo sóc la seva petita estrella.
L‟avi sempre diu a l‟àvia que és més bonica sense maquillar ni coses d‟aquestes, tal i com
és ella. Avui van a un ball, al ball del poble: hi serà tothom, fins i tot ballaran els gegants.
L‟àvia es volia maquillar i arreglar però l‟avi li ha dit que no, que ja estava guapa per anar a
la plaça Major. Han ballat una estona, el temps ha passat. Mentre jo... segueixo observant.
Hi havia una vegada una nena que es deia Laia. A ella li
agradava passejar però tenia un problema, tenia molta por, veia
una branca que es movia i ja s‟espantava!
Un bon dia, mentre ella estava passejant, va veure un llibre al
terra amb molta pols. El va netejar i va poder veure: GRAN
LLIBRE DE LA POR. Ella no va saber què dir però va ser
valenta i el va obrir. A la primera pàgina hi posava: TU TENS
POR? De seguida va cridar: - SÍ, MOLTA. De sobte, del llibre van
sortir unes mans i la van agafar i la van ficar dintre del llibre. Ella
va començar a veure esquelets, vampirs i zombis i cada vegada tenia més por. Tancava els
ulls per no poder-los veure fins que va ser valenta i va obrir els ulls. Llavors va veure que el
zombi es transformava en un arbre, el vampir en un ocell i l‟esquelet en una bonica flor. De
seguida, va comprendre que la por no existeix, te la fas tu mateix. I enmig de totes les lletres
del llibre va poder llegir: ENCARA TENS POR? Ella, amb un crit ben fort i molt segura, va
fer: - NO! i de cop, va sortir del llibre i va tornar on era al principi, passejant al carrer. La Laia
va mirar el llibre que fa un moment tenia a la mà i ja no hi era. No es va estranyar d‟allò
després de tot el que li havia passat i va continuar passejant pel carrer del davant de casa
seva.
EL MEU AVI
Aina Cardona Cardiel
5è A Cicle Superior
LA POR
Sara Vilaseca Casserras
5è B Cicle Superior
15
Si fos un granet de sorra viatjaria desert enllà i contemplaria el
meu tresor daurat.
Els viatgers que travessarien el desert se sentirien com una agulla
dins d‟un paller i em buscarien durant llarga estona seguint els
càlids camins de petjades fonedisses.
El vent m‟arrossegaria i em duria a l‟horitzó llunyà. Formaria part
d‟una de les immensitats més grans del món. Em sentiria
acompanyada i al mateix temps sola enmig d‟aquella grandesa.
Els camells em trepitjarien i jo per uns moments patiria angoixa i
por, però de seguida la brisa suau em tornaria a posar a to.
A la nit, dormiria embolcallada d‟una lluna de plata i uns gomets
daurats i el vent tranquil em faria de manta.
Quan em despertaria, el sol d‟un intens rogenc em desitjaria un dia molt especial.
Si fos un granet de sorra…
- Papa, per què estàs rient sol?
- Estava recordant bons moments de la infància.
- Me‟n pots explicar algun?
- Sí, és clar. Mira, quan era petit sortia a jugar amb els
meus amics al carrer. Anàvem al Castellvell, jugàvem
a pilota, fèiem algunes entremaliadures... Sempre
m‟ho passava molt bé, sobretot quan plovia!
- Per què quan plovia?
- Perquè ens agradava molt mullar-nos, jugar sota la pluja, ballar, córrer... Ens ho passàvem
tan bé! Agafàvem la bicicleta i fèiem curses. Però el que més m‟agradava, sens dubte, era
seure i observar els llamps extraordinaris seguits de sorollosos trons que omplien el cel.
- Papa, m‟agradaria sortir amb tu al carrer la pròxima vegada que plogui.
- A mi també, fill, a mi també...
SI FOS UN
GRANET DE
SORRA…
Maria Alet Vendrell
6è A Cicle Superior
PLUJA DE RECORDS
Soulaimane Sahli Khazzan Mesbah
6è B Cicle Superior
16
P
OE
SIA
- S
EC
UN
DÀ
RIA
L’ATÒMICA REALITAT!
Ivet Rafart Solé - 1r ESO A
Quilos de mentides,
abocades al pensament,
d‟altres veritats
quasi indiferents.
Treu-te la pols de sobre
encén la foguera que tens a dins,
pensa cada paraula
abans d‟haver-la dit.
La pluja cau lentament
blanquinosa sobre la pell,
foradant de dubtes les ments.
Què voldrà? La veritat serà?
El món no pot sempre perdonar,
obre el cap i deixa‟t anar
que una fina capa se t‟endugui
a un món real.
SOM AIXÍ
Ònix Roigé Díez - 1r ESO A Accèssit
Present que mira al passat,
no pensa en el futur.
Cada dia es fa més gran
fins que un dia marxarà ... amb tu.
Persones que busquen l‟amor,
el somni i la passió.
Que veuen que no es pot fer tot
i tenen fòbia a la por.
Passant diferents etapes,
preparant-nos per després.
Escoltant contes de monstres i fades
jugant “al món a l‟inrevés”.
Persones que s‟avorreixen,
s‟entesten i s‟enfaden;
contentes, valentes, divertides
i molt esbojarrades... Per bo.
Gent del segle XXI,
viviu la vida ara,
sentiu cada moment
bufeu, quan ho fa el vent...
17
PER QUÈ?
Albert Algué Garriga - 1r ESO B
Per què en la immensitat del cel,
no hi ha cap núvol
que plogui per tristesa?
Per què en la grandària del món
no hi ha cap flor
que floreixi per amor?
Per què en la llunyania de l‟Univers,
no hi ha cap estrella
que brilli per esperança?
Per què en la plenitud de les persones
no n‟hi ha cap
que rigui per felicitat?
NEGRES I BLANQUES
Paula Jané Jolonch - 1r ESO B Accèssit
Negres com formigues
van totes seguides,
com la nit
sense por,
sense destí.
Totes quietes
però sempre vives,
totes callades
però amb el cor escrites.
Són per tot arreu,
són la intrusió més aspirada.
Blanques com de gel
cada dia m‟acompanyen.
I quan es fon...
Aquella melodia,
aquella tonada tan tranquil·la
omple el silenci,
la por, la foscor.
Pluja d‟esperança,
turment d‟enyorança
un final que tan sols comença.
LA LLUNA
Iris Peretó Viladrich - 1r ESO C
Ja veig la lluna,
amb la seva cara rodona
i tot somrient.
La lluna brilla
i tothom somia.
La lluna ens mira i respira.
La lluna canta,
la gent s‟amaga,
la lluna riu,
la gent somriu.
18
DESPERTAR
Joan Algué Rius - 2n ESO A
Temps d‟esperança,
temps d‟enyorança.
Verds són els camps,
vermelles les flors.
Tendres els sentiments,
novelles les idees.
Un món nou,
un Univers per descobrir.
Et miro els ulls,
m‟hi veig reflectit.
T‟agafo la mà,
no et vull deixar anar.
RECORDS
Maria Comellas Vila - 2n ESO A Accèssit
Recordo aquella freda nit d‟hivern,
quan te‟n vas anar sense avisar,
records que es van perdre en l‟oblit
i mai més podrem recuperar.
Recordo l‟olor dels teus cabells
i la teva forma de caminar,
aquell somriure que em regalaves cada dia
i que m‟ajudava a continuar.
Recordo la teva veu dolça i suau,
moments inoblidables al teu costat,
però ara te n„has anat
i un buit en mi has deixat.
Per què te‟n vas anar?
Per què vas marxar tan lluny de mi?
Sé que mai tornaràs,
però sempre ompliràs els meus records d‟ahir.
19
NO LA DEIXIS ESCAPAR!
Sara Plans Auguets - 2n ESO B
És l‟estrella que es queda fixa al cel,
la que té aquella resplendor quan centelleja.
La que et fa volar en la imaginació quan la mires,
i sents la màgia de la confiança que et transmet.
Et pot quedar un buit a la teva vida,
i la solució és buscar-ne l‟ ingredient,
el que li sap donar el sabor inevitable a la recepta,
el regal de l‟amistat.
No deixis que les ones que arriben a la platja
i es defineixen en la sorra,
n‟esborrin la seva forma,
fes cas a la teva estrella.
Has d‟ensenyar-li el teu sentiment,
el follet amagat en la teva personalitat,
i mostrar-te tu, no l‟engany, tu.
L‟amistat és un tresor molt preuat,
que no pots deixar escapar,
agafa-li la mà per seguir el camí,
com un somni que desitges que perduri.
Troba la teva estrella, el teu destí, la teva amistat!
EL LLOP I L’HERBA
Joel Baró Llumà - 2n ESO C
EL llop juga amb l‟herba,
una companya de viatge
tan infidel que, de cop,
s‟amaga sota la neu
i deixa el llop solitari
sense ajuda ni amor.
El llop cansat s‟amaga
en una cova a esperar
que torni la companya
infidel però tan estimada.
20
NOSTRA TERRA
Tomàs Jané Jolonch - 3r ESO A
Dolça terra, dolça gent,
dolça olor, dolç vent.
Boira espessa, la cobreix
i sa bellesa no llueix.
Però, què passa? Però, què és
aquesta boira que ningú coneix?
Ànimes sense cor, gent de mala fe,
la tenen agafada pels cabells.
Però el poble avança i bufa el vent,
i quan la boira marxa, neix el cel.
Nostra dolça terra esclava és,
però algun dia aquesta boira
caurà vençuda pel nostre anhel.
ADAGIO
Gisela Flotats Boix - 3r ESO A Accèssit
El Sol s‟escola per la finestra,
somnis transparents emmarcats.
Volen concerts de Mozart
com un sospir partitures de Bach.
Els dits i l‟arc es combinen
per crear melodies impossibles.
Les notes ressonen
i omplen el cor dels infeliços.
En la simfonia de la vida
major i menor en perfecta harmonia.
Allegro, lento, infinitat de tempos
piano, forte, dinàmiques odiades.
Quan els llums s‟apaguen,
un instant de pausa, tensió, silenci.
Desig de ser lluny d‟aquí
on tot sigui més senzill.
La música comença
i els problemes se‟n van.
Dolces harmonies,
moments de felicitat.
21
EL SETGE DE 1714
Marc Segués i Codina - 3r ESO B
El terror sembra les contrades,
l‟enemic contraataca altre cop,
el setge comença, la batalla de l‟honor.
El franc remunta el vol,
creu en l‟èxit de la ràtzia,
creu en la venjança i el terror.
El segador treu el trabuc,
lluita contra l‟heroisme del dolor,
tramant l‟estratègia del camperol treballador.
La pugna per la terra preuada,
l'ímpetu de la humilitat
envers la gernació armada de la invencible adversitat.
L‟escaramussa que fina
el puixant gal ha vençut
i el laboriós segador ha acabat abatut.
Puig l‟afany ha persistit
i altre cop tornarem a vèncer
i l‟enyorada llibertat tornarem a aconseguir.
SOLEDAT
Hasna Benkhayi Oumatou - 3r ESO C
La soledat és…
no saber a qui parlar,
no tenir a qui besar,
sentir el silenci
i cridar a les parets.
La soledat és…
no sentir.
22
EL BLANC
Laura Moreno Viladrich - 4t ESO A
Totes les pàgines en blanc,
capítols per omplir,
secrets per descobrir,
somnis per acomplir.
Històries sense final,
llàgrimes sense dolor.
Paraules insignificants
i de fons aquella cançó.
Sentiments despullats,
carícies d‟enamorats.
Mirades a l‟horitzó
desxifrant un futur millor.
I amb la tinta de color
escriurem el que en vam dir,
sense pensar en l‟ahir,
però sempre encarant el destí.
L’ENCÍS D’UN CALFRED
Laia Garcia Jané - 4t ESO A Accèssit
Curiositat davant el dubte,
t‟apropes i t‟allunyes.
No saps a on tirar:
reprimir-te? o avançar?
Et regeixes per un calfred
- mai no havies estat tan inquiet -
la decisió et guanya la partida
i ni et planteges canviar de vida.
Has d‟avançar, atrevir-te a canviar
perquè tens tot el dret
a tornar a començar…
I deixar-te portar,
per un impuls, o tan sols pel demà.
L‟atzar amaga capricis que ningú no coneix.
Però tu ho pots triar?
No importa ni on, ni quan, ni amb qui,
però tots escriurem el nostre destí.
L‟últim sospir d‟una desitjada nit
et condueix a l‟horitzó,
on tot té sentit.
La il·lusió és l‟essència de la felicitat,
i la felicitat el camí.
23
ARGILA SENSE MODELAR
Damià Bonfills Miralles - 4t ESO B
Majestuós recipient sense fi.
Brutal barreja de colors.
Segons l‟estació, bru, blanc, verd.
Segons la calor, viu, mort.
Argila sense modelar,
infinitats de coses per crear.
Força i potència té.
Mescla de cultures acull.
Grans records històrics.
Grans civilitzacions juntes.
Guerres derrotades.
Accions tràgiques.
Tortures aguantades.
Sempre té la raó.
Sempre al peu del canó.
Tranquil·la, molt bona,
Nerviosa, molt desfavorable.
Terra.
COM UN DIA GRIS T’ENFONSA
June Vidal Villate - 4t ESO C
Com un dia gris t‟enfonsa,
un dia assolellat pot alegrar-te.
Unes gotes poden fer-te plorar,
uns somriures poden emocionar-te.
Un pensament pessimista t‟entristeix,
un pensament optimista t‟engrandeix.
El que compta al cap i a la fi
és saber enfocar el camí.
24
EM TORTURO EN RECORDAR-TE
Cristina León Aubarell - 1r de Batxillerat
Em torturo en recordar-te.
Em maltracto si et tinc present,
em pena si deixo d‟estimar-te
d‟indret i continuar inconscient.
Em distancio dels que m‟estimen
i m‟apropo als meus errors.
Tan sols al teu costat
m‟envaeixen els meus errors.
Després marxes i no tornes
fins al dia que torno a tenir diners,
llavors ets de les primeres.
Em molesta però… avui no discutirem.
És la nostra nit
i tinc l‟estranya sensació…
que demà no despertarem.
…I així ha estat
no he despertat
tu, «el meu amor», m‟has matat
i ara sóc un més dels que han caigut
a un pou on, per desgràcia,
hi estem moltes persones joves.
Només em queda complir la sentència
i continuar torturant-me en recordar-te,
i maltractant-me l‟indret present,
penedir-me‟n d‟haver-te estimat
i amb la meva vida haver acabat.
Per qui llegeixi aquests versos: suplicar-vos
que no us ajunteu amb el meu amor.
He dit amor? Quina ironia…
Vols saber el seu nom? Es diu cocaïna.
25
1714
Pau Reig i Torra - 1r de Batxillerat Accèssit
Com vaga la fulla precipitant-se
damunt ses camarades despulles,
cauen boters, forners, sastres i esparters
defensant el baluard que la llibertat sosté.
Com arrela la poncella eixint
del descompost nodrit fullatge,
somien defensors i mullers
inculcar tal íntim i ancestral coratge.
Com remunta la tija erigint-se
en robusta i promíscua arbreda,
aixequen cap els fusellers
per reclamar la seva terra.
Com ramifica el tronc esquitllant
les veïnes i frondoses rames,
exhalen miquelets
revoltar-se en ses contrades.
Com obre pètal proclamant-se
novell però imponent arbre,
obren foc els artillers
esclafant dels opressors barricades.
Com tirà i despòtic rei
governa a cop de sabre,
catalans lliures o morts
demostren son combatre.
Com llenyataire que a cops tala
l‟arbre més fervent,
Felip de Borbó escapça
el seny i el sentiment.
Com la gruixuda i ferma escorça
s‟esmicola en reiterat intent,
les muralles de Barcelona
cedeixen als cops de morter.
Com el nucli vital de l‟arbre
veu la derrota imminent,
la coronela s‟aferra
a Santa Eulàlia glòria i emparament.
Com decau majestuós fullatge
del cel cap a l‟infern,
entren les tropes borbòniques
el càstig és cruel.
Però el somni no ha minvat,
mes l‟arrel no han arrencat
ans el poble en llibertat
tornarà a ser alçat.
26
EL TEMPS, TU I JO
Roger Sala Colilles - 2n de Batxillerat
Estem sols i la vida,
tranquil·la,
transcorre entre minuts
i fugaços segons diminuts.
Caminem direcció endavant,
sense atendre el perill,
somiem amb un objectiu
que amb el cor es va complint.
El temps m‟acarona,
i, a la vegada,
disputa contra els nostres instants.
Però desconeix la nostra fortalesa,
i és absent al vermell del nostre amor.
27
S‟enceta la 1a edició del concurs literari de narrativa anglesa. Amb l‟objectiu de motivar els nostres alumnes a perdre la por i a escriure en aquesta llengua estrangera.
28
N
AR
RA
TIV
A E
N A
NG
LÈ
S
Once upon a time there was a green world, all the people
were green and everything was green. One day a man came
to the village, but he was red:
– Hello everyone. I‟m red. Why are all of you green?
– Because all the people are green, so I‟m green too. And
you?. Why are you red? – A little woman said.
– Because in my world we are all red.
Another day in the same village:
– Hello everyone. I‟m blue. Why are all of you green? Wow! And why are you red?
– Because I‟m new too! – The red man said.
This happened many more times. And then a little girl said:
– Why don‟t we meet and make a world of colours?
– Yes, yes!!!
And so the story finished well!
When I woke up, I understood that I was lost. Naturally
nobody in my family had left me in the forest. Somebody
took me into the forest. I didn‟t know where I was! I stood up
from the ground and I saw that I was surrounded by trees. I
walked into the forest trying to find a way to come back
home. I walked for hours and hours, and I stopped when I
felt something behind the trees.
I turned myself to see what it was, but I didn‟t see anything. I knew there was something
looking at me. I walked again with the same presence looking at and following me. I was
scared when an enormous shadow passed above me. But the most incredible thing that
happened to me was when a dragon stopped atop a pine. It was in that moment when I
understood the meaning of the mysterious presence!
The dragon roared in front of me, he jumped down of the pine and came to me. He caught
me with his mouth and he let me on his back. He made a little jump, he started to fly and
he stopped in front of my house. I stroked his head and he roared. We became friends
forever and we often see each other.
THE GREEN WORLD
Laia Montaner Pià
1r ESO A
LOST IN THE FOREST
Eduard Marsinyach Vilaseca
2n ESO B
29
One day, when I was three, I saw a light that crossed all the sky. It
was comfortable and I felt like a bird flying through the cold, soft,
white clouds. Nothing was hard or bad and the time stopped. I
wanted to see where this beautiful light came from. Finally I
discovered that this light came from a point that you can see in the
horizon, where the space and time aren‟t rules. It was the beautiful
and perfect sun.
When my mother entered my room we looked at each other for a moment and then she
hugged me. Soon she said “When sunshine appears in the eyes of a young little girl that
means that she‟s going to live in peace in a near future. This sunshine is only for an angel,
my sweet angel”. Then she started to cry but I didn‟t. I was thinking about these emotional
and motherly words. I started to breathe slowly and then I tried to whisper something to
her…But I couldn‟t. I took one of the tears with care; I didn‟t want to loose it. However I threw
the tear out of my balcony. Sad feeling don‟t have to exist in our world, the happiness can
make people smile. Do you know how incredible it is when a person smiles? I can‟t express it
with simple words…..
Now I‟m lying down in bed, with a pale and sad face, I‟m looking at the window remembering
this moment. My hand is shivering and I‟m coughing, my fever is increasing and the bedroom
is dark and alone. My mother is caressing my hair and she is silent too. I often sleep because
of my weak health but then I open my eyes, my curious, green eyes … My eyes are
reflecting... My wonderful light.
My mother also sees it, my eyes are like a mirror made of gold. I‟m smiling and I say to her
“Mum, I‟m going to live in calm and peace in the sky. The house of our Lord”. Soon my
mother said “Yes, but remember...you will always be my angel...ALWAYS”.
It was their honeymoon. I could see them very well from my
apartment.
She was with her husband who was wearing an elegant smoking
suit. She was wearing a red tight dress in perfect harmony with her
thick lips.
She was an elegant ballerina and he was a great banker and a
tennis fan, too. Very different from each other, but at last the same.
They had little things in common but they had the most important:
they were madly in love.
The night was falling over the sites in Switzerland and, with it the curtains of their room were
closing.
Thanks to the big moon, giving birth to the silent night, I saw the body shapes of the couple
closer and closer until they completely joined with a kiss.
It was an unusual night to me, a poor homeless, but the most beautiful night for them.
I stayed awake until the afterglow set my wishes in the moon. Maybe someday I will be the
one behind the curtains.
ALWAYS
Anna Solé Llobet
3r ESO B
AFTERGLOW
Judit Colell Roo
4t ESO A
30
Jane was a teenager who wanted something
different; she used to listen to music and used
to read adventure books.
One day she found an old book in the library, it
was different from the others and it only had
44 pages so it was easy for Jane to finish it
quickly.
When she finished, she was very surprised
because that book was only an introduction of a fantastic story and the last words were:
”Now you have to continue the story in your own and remember that everything is possible in
the world of your dreams”.
After a while she stopped thinking about it and she went to sleep. When she got up, she was
on the floor of a tree house and she didn‟t need much time to understand that she had turned
into the main character of that old book and she was continuing the story.
There were hundreds of enormous yellow trees with tree houses where the friendly elves
lived. The world was totally different, there were four suns and, depending on the weather,
the sky changed its colour going from pink to green.
She got on well with all the inhabitants of that small village, she was happy because she was
the only human in the place, but one morning another human appeared.
This is the start of the story, now you have to continue in your own and remember that
everything is possible in the world of your dreams.
JANE AND THE MYSTERIOUS BOOK
Albert Manyoses Subirà
1r de Batxillerat
31
When I knelt and asked her to be my wife for the rest of our
lives she glanced around, her face became pale and her lips as
white as the landscape in Iceland in winter.
After some uncertain seconds her cheeks became red, her
bright pupils enlarged and with hope in her eyes she answered
soundly “yes, sure!” when she launched herself towards my
neck and hugged me until the edge of my suffocation.
After these elating moments I could restart breathing normally and my hands were able to
stop shaking. However, something inside me, maybe my soul (who knows) was anxious.
Concerned about the future wedding, for the hypothetical future kids we may have….Worried
for the pale face she had when I asked my question despite she said yes.
Days passed and everything seemed at its place. The bride focused on her wedding dress,
my mother in law on the flowers and I just tried again and again to write decent vows.
Wedding day finally arrived and everything was ready. We were getting married in a little
chapel in the Hamptons. Among the guests I could see from the altar, my aunt Peggy who I
have always had a little debility for, that made me feel better.
Sarah came into the chapel wearing a long white Channel dress, she was splendid. No doubt
I could have about the marriage when I saw her, I imagined her as the woman of my life and
I just felt secure about my decision. She was the woman, my woman.
When the ceremony reached the decisive point of saying “Yes, I want” Sarah glanced again,
her face became pale as that day. A bad feeling hit my chest, doubts filled my mind. Seconds
passed and there was no answer, I feared the worst.
Sarah turned around with tears in her eyes and started running towards the door while
sighing” I‟m sorry, I gotta go”.
In some way I expected this so it didn‟t shock me to the point of crying but the buria l silence
did. I felt my salty warm tears coming out of my eyes, sliding through my cheeks and falling
down while all the guests were staring at me.
But now, five years later, all my pain for Sarah has gone. I just spend my days sitting on my
armchair in Saint Columbus psychiatric with my Earl Grey tea in one hand and staring at the
sea, seeing as time passes off.
TIME PASSES OFF
Núria Canes Venque
2n de Batxillerat
