Arrenca la recuperació del castell templer

La primera campanya arqueològica al castell d’Ascó ha confirmat que es tracta d’un recinte de grans dimen-sions, proporcionat a la importància econòmica i militar que va adquirir la fortalesa sota domini templer, a

l’edat mitjana, i que s’haurà de seguir excavant per fer aflorar nous vestigis i entendre el funcionament del cas-tell, en un 80% encara avui sota terra. L’Ajuntament ha creat una nova parti-da de 300.000 euros al pressupost per

seguir intervenint al jaciment aquest mateix any. El Consistori, que va ad-quirir l’edifici fa només uns mesos, vol convertir aquest símbol històric, protegit com a bé d’interès nacional, en un actiu turístic.

L’Ajuntament ha liquidat tot el deute amb entitats financeres, 2,15 milions d’euros, per acord del plenari. L’operació, aprovada amb els vots dels grups municipals dels grups de CiU i PSC i l’abstenció del d’IA-FIC, s’ha finan-çat amb diners disponibles al romanent de tre-soreria. El Consistori es converteix d’aquesta manera en un dels pocs totalment sanejats a

l’estat espanyol, i té ara mans lliures per dur a terme noves inversions. La normativa actu-al estableix que mentre un ajuntament estigui endeutat no pot fer ús del seu romanent de tresoreria per fer inversions, sinó que aquests recursos s’han de destinar, de forma obligatò-ria, a liquidar els préstecs amb entitats ban-càries

Butl

letí

d’in

form

ació

m

unic

ipal18

Julio

l 201

4

Vidal reclama un 30% del nou impost a les nuclears •(P3)

L’Ajuntament cancel.la el deute de 2,15M i deixa les arques sanejades

•(P6-7)

•(P5)

FOCUS

Butlletí d’informació municipaljuliol 2014 - núm. 18 Editorial

2www.asco.cat

El nou impost català a les nuclears i la sensibilitat territorialLa Generalitat de Catalunya està tramitant un nou impost que gravarà la producció d’electricitat d’origen nuclear amb el que espera recaptar uns 40 milions d’euros per any. Aquesta nova eina recaptatòria té una voluntat única reconeguda així mateix pels seus impulsors: engreixar la malmesa caixa general i disposar d’aquests recursos per allò que el govern de torn consideri necessari i en aquelles zones del país que cregui convenients.

En aquest context, els alcaldes d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Rafel Vidal (CiU) i Alfons Garcia (PSC) i el gerent de l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), Marià Vila d’Abadal, van intervenir el passat 5 de juny davant la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost, integrada per totes les forces polítiques amb representació al Parlament excepte la CUP, en una sessió sense precedents en la que els batlles dels municipis on estan implantades les centrals nuclears catalanes van defensar els interessos dels ciutadans que hi conviuen dia a dia.

Ascó, i també Vandellòs, ha col·laborat de manera decisiva en el desenvolupament econòmic de Catalunya dels darrers 25 anys, aportant una quantitat ingent de l’electricitat que es consumeix al nostre país. I ho han fet a través d’unes instal·lacions que generen una forta oposició social que, com és notori, augmenta de manera directament proporcional a la llunyania de casa nostra. L’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, va instar els diputats a abandonar la visió ideològica sobre la qüestió nuclear per centrar-se en la gestió efectiva d’una problemàtica a la que tots els governs han optat per

donar l’esquena: Plans d’Emergència i desenvolupament econòmic alternatiu. En aquest sentit, resulta paradoxal que el nou impost argumenti que existeix un risc però, tanmateix, no assumeix cap compromís en la gestió d’aquest risc.

Exactament aquesta paradoxa és la que va quedar palesa durant una compareixença parlamentària en la que Vidal va demanar que el 30%, com a mínim, d’aquest nou impost, es quedi a casa nostra, i serveixi precisament per paliar el greuge històric tant del govern de l’Estat com el català en els àmbits de Protecció Civil i desenvolupament econòmic alternatiu. “Passem balanç de 30 anys d’inversions públiques al municipi: En sanitat, zero. En Educació, zero. En equipaments, zero. En polítiques de diversificació econòmica, també zero. En carreteres, senyors representants del poble català, també zero”, va assenyalar Vidal en la seva intervenció.

És un balanç molt pobre que posa de manifest com es va decidir la ubicació de les centrals nuclears a l’Estat espanyol: imposades a dit, sense planificació de futur, i en zones poc habitades. Com menys soroll, millor. Ningú va pensar en les conseqüències a llarg termini.

Aquest nou impost és una oportunitat de primera magnitud perquè el Govern català demostri la seva sensibilitat territorial i reverteixi aquesta injusta situació creada als anys setanta. Tots els grups representats a la comissió van qualificar la proposta d”assenyada i coherent”.

Veurem si, finalment, en el debat que hi haurà a l’entorn d’aquest nou impost, s’aborda la gestió de la problemàtica de fons o si bé, com passa tot sovint, les qüestions ideològiques i partidistes acaben impedint una gestió “assenyada i coherent”.

Butlletí d’InformacIó munIcIpal SumarI

Núm 18 - Juliol 2014Edita: Ajuntament d’Ascó

Producció: Iniciatives Mediterrànies de Comu-nicació, SL

Ajuntament d’Ascó www.asco.catc/e: ajuntament@asco.cat

Carrer Hospital, 2 - Ascó - 43791 TarragonaTelèfon: 977 40 50 06 - Fax: 977 40 61 10

•(P3) L’alcalde reclama gestionar un 30% dels nous impostos a la nuclear

•(P5) L’Ajuntament liquida tot el deute municipal

•(P6) Els arqueòlegs fan llum a l’antiga importància del castell

•(P8) L’estratègia d’Ascó per posicionar-se al mercat turístic

•(P9) El Consistori millora la xarxa de camins municipals

Resulta paradoxal que el nou impost es basi en un suposat risc i no

assumeixi cap compromís en la seva gestió

3

ParticiPació Butlletí d’informació municipaljuliol 2014 - núm. 18

www.asco.cat

Els municipis que formen part de la Mesa d’Alcaldes de l’Energia de Ca-talunya (Ascó, Garcia, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Riba-roja d’Ebre, Tivis-sa, la Torre de l’Espanyol, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Vilalba dels Arcs) poden beneficiar-se d’una tarifa elèctrica reduïda, en virtut d’un conve-ni firmat amb l’empresa comercialitza-dora Conecta2. L’acord, que permetrà a particulars i empreses reduir d’un 20 a un 40% el cost elèctric, s’adreça prin-cipalment a les activitats econòmiques presents en aquests municipis, i vol ser un reclam per atreure’n de noves.

El cost de l’energia elèctrica s’ha

disparat durant els anys de la crisi, fins al punt que condiciona la viabili-tat de moltes empreses. En un context d’encariments constants de les tarifes, l’acord assolit entre la Mesa d’Alcaldes (MADE) i la firma Conecta2 té potencial atractiu per a les empreses del terri-tori, així com per futurs projectes que vulguin també desenvolupar la seva ac-tivitat aquí.

Durant la presentació de l’acord, Jordi Jardí, president de la MADE va re-cordar que en el passat hi hagut projec-tes fallits d’inversions precisament pel preu de la tarifa elèctrica. L’assoliment d’una tarifa més competitiva de la llum

va ser, de fet, un dels objectius funda-cionals de la Mesa, constituïda fa tres anys.

El conveni, firmat per un any i pro-rrogable, preveu que una part del be-nefici de Conecta2, concretament 0,50 cèntims per megawatt, vagi a parar a la MADE. “El que fem és que el client sigui un associat, repartim el benefici”, va explicar Román Rousaud, director general de la companyia. “Qualsevol comercialitzadora té uns beneficis de 8 o 12 euros per megawatt. El nostre marge és de 4 euros”, va afegir.

Segons els estudis realitzats per Conecta2, “s’ha pogut comprovar que

estem al 40% de descompte del que es paga actualment”, va defensar Rou-saud.

Per la seva part, el director de MADE, Joan Manuel Sabanza, va expli-car que en els últims temps un incre-ment en les consultes als consistoris de la Mesa per part d’empreses de fora per a informar-se sobre els avantatges d’instal·lar-se al territori. “A partir d’ara ja els podem dir que gaudeixen d’aquest avantatge, i també ho hem comunicat a la Generalitat perquè in-formi a través de l’agència ACC10 sobre aquests actius a l’hora d’atreure em-preses al territori”, va dir.

Electricitat més barata a la zona MADE

L’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, va comparèixer a principis de juny davant la comissió d’Economia del Parlament de Catalunya per demanar que al-menys una tercera part dels més de 40 milions d’euros que la Generalitat preveu recaptar amb el nou impost català a la generació d’energia termonuclear reverteixin a les zones PENTA, els municipis circumdants a les plantes de gene-ració atòmica. Vidal va demanar que aquests diners es destinin a dotar de recursos els plans d’emergència nuclear i a implantar polítiques de diversificació econòmica, com una forma de re-parar en certa forma l’endèmica falta d’inversió d’administracions superiors a la zona.

Al febrer el Govern va aprovar el Projecte de Llei de Creació de nous impostos mediambientals. Un d’aquests impostos és sobre “la producció ter-monuclear d’energia elèctrica efectuada en el territori català”, i grava l’eventual dany derivat d’aquesta activitat sobre el medi ambient.

Vidal va proposar davant la comissió que està tramitant el projecte modificar l’articulat per tal d’incloure aquests recursos i destinar-los a, a tra-vés dels Ajuntaments, corregir el que va definir com un “greuge històric” en matèria de Protecció Civil i de polítiques de diversificació econòmica, dues necessitats del territori desateses per les ad-ministracions. “Les administracions, siguin del co-lor que siguin, ens han tractat històricament amb indiferència. Nosaltres hem anat a demanar ajut a instàncies superiors i la resposta sempre ha estat

la mateixa: vostès ja tenen els calers de la central nuclear, facin-s’ho vostès mateixos”, va dir.

L’any passat, l’Estat va aprovar diverses mesu-res tributàries per gravar el combustible nuclear dipositat a les piscines de les centrals nuclears. La resposta de les empreses propietàries, com ANAV, segons va explicar Vidal als diputats de la comis-sió, va ser l’eliminació de totes les col·laboracions que fins llavors duien a terme amb l’activitat so-cial i cultural de la zona d’influència a través dels Ajuntaments, en considerar que si l’Estat recap-tava s’havia de fer responsable d’aquests compro-misos. El govern central, tal com era de preveure, no ho va fer.

L’alcalde d’Ascó, que va comparèixer al costat del seu homòleg del Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Al-fons Garcia, i del gerent de l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC), Marià Vila d’Abadal,

va recordar que als anys setanta la ubicació de les centrals nuclears es va decidir “des de dalt, sense cap planificació de futur”, una circumstàn-cia que ha generat una gran dependència econò-mica de la indústria nuclear per part d’Ascó i el seu entorn, quan aquesta indústria està subjecta a llicències d’operació temporals que concedeix l’administració central.

L’alcalde compareix al Parlament per demanar que un terç del que recapti el

Govern amb els nous impostos a les nuclears es destini a les zones PENTA

Vidal reclama que els Ajuntaments gestionin uns 13 milions anuals per invertir-los en

Protecció Civil i a mesures de diversificació econòmica

Tributs d’anada i tornada

En el cas de l’àrea d’Ascó, els municipis que queden a 10 quilòmetres a l’entorn de la nuclear i estan inclosos al pla PENTA són: Ascó, Flix, La Palma d’Ebre, Móra d’Ebre, Móra la Nova, Garcia, Vinebre, La Torre de l’Espanyol i Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre), La Figuera i el Molar (Priorat), La Fatarella i Corbera d’Ebre (Terra Alta). De l’àrea de Vandellòs formen part: Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig del Camp i Pratdip (Baix Camp), Tivissa (Ribera d’Ebre) i l’Ametlla de Mar (Baix Ebre).

Tretze milions per a 18 municipis

Butlletí d’informació municipaljuliol 2014 - núm. 18

4

actualitat

www.asco.cat

Els plans d’ocupació crearan més de 100 llocs de feina el 2014L’Ajuntament d’Ascó ha ampliat aquest 2014

el catàleg dels plans d’ocupació municipals, de tal manera que la xifra de llocs de feina temporals cre-ats a través d’aquest programa d’interès social su-perarà a finals d’any el centenar, el registre més alt mai aconseguit.

Els plans d’ocupació són una eina creada per l’Ajuntament per mitigar l’actual situació de crisi econòmica, l’alt índex d’atur registrat i al mateix temps, afavorir la inserció i l’experiència laboral. Al Pla No T’Aturis, que aquest estiu ha promogut fins a 40 places (6 més que l’any passat) a estudi-ants del poble, el Consistori ha afegit un nou pro-grama, “Manteniment d’equipaments municipals

i urbans”, a través del qual ja s’ha donat feina a set persones en tasques de suport de pintura a la brigada, i preveu posar-ne un altre en marxa sobre paleteria.

Malgrat la gran quantitat de joves que han de-manat ocupar algun dels llocs de suport a l’Ajunta-ment durant l’estiu a través del Pla No t’Aturis (53), finalment només s’han pogut ocupar 37 de les 40 places disponibles en dos torns, i tres s’han hagut de descartar perquè no eren del gust de cap dels sol·licitants. A més, el mateix Pla preveu ocupar aquest any fins a una quarantena de persones més dintre de la línia de manteniment i neteja d’edificis municipals orientada a ocupar a “Famílies amb es-

pecials dificultats d’ocupació”. A més, enguany l’Ajuntament ha estrenat el

programa “Manteniment d’equipaments municipals i urbans”, amb el qual ja ha creat set llocs de feina durant sis mesos a jornada complerta que donaran suport a la brigada municipal en feines de pintar i envernissar tant edificis com la via pública. Tam-bé s’ha impulsat un taller pre-laboral de Jardine-ria adreçat a persones amb especial dificultat per accedir o conservar la feina. Es tracta de formació remunerada, es cobra per assistència i hi tindran accés setze o disset persones del poble, que durant aquests dies estan fent el procés de selecció a tra-vés de l’Oficina de Desenvolupament Local (ODL).

Un total de 1.180 alumnes han passat pels cursos de formació i capacitació professional que promou l’Ajuntament a través de l’Oficina de Desenvolupa-ment Local (ODL) entre el 2008 i el 2013. El Con-sistori considera la formació un eix imprescindible en la millora de la competitivitat, i està adequant nous espais per poder oferir, entre altres, cursos del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), adreçats a persones treballadores en situació d’atur.

L’Ajuntament està reordenant el mapa d’equipaments municipals per donar un nou impuls a la formació professional, tant l’oferta de cursos pròpia com de les empreses que treballen al sec-tor industrial. Durant anys, CCOO va utilitzar una nau municipal al polígon per dur a terme tot ti-pus de cursets, el CEPROM. El sindicat, tanmateix, va deixar d’oferir cursos a Ascó ja fa uns anys, un dèficit que l’Ajuntament vol ara corregir assumint directament el lideratge.

L’edifici, que el Consistori ha rebatejat com a Centre de Formació Josep Mur, compta amb dues aules amb capacitat per una quinzena d’alumnes i un espai de taller per fer sessions pràctiques. Per dur a terme l’activitat, tanmateix, l’Ajuntament ha hagut d’adequar l’immoble amb nous requisits, com els que demana el SOC per poder fer formació professional reglada.

Ara, l’edifici ja està homologat per la Generali-

tat per acollir cursos de soldadura amb electrode revestit i oxigas, de neteja industrial i d’estructures metàl·liques.

Pendents que en el futur pugui impartir forma-ció del SOC, el Josep Mur ja ha iniciat la seva acti-vitat i ha concretat un primer curs. Una quinzena

d’alumnes, 7 dels quals asconencs, s’estan formant com ajustadors mecànics des de finals de juny. El curs, de 160 hores, està organitzat per l’ODL amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i forma part del programa Fòrmula Jove, un pla d’inserció laboral i cohesió sòcio-laboral de l’Agència Catalana de la Joventut.

En paral·lel, l’Ajuntament està habilitant 600 m2 addicionals com a noves aules de formació en naus industrials pròximes. El nou espai –cinc aules i una sala d’actes-, serà un apèndix del mateix Josep Mur i tindrà diverses utilitats, entre altres, acollir l’Oficina de Recàrrega, un espai de gestió i formació de personal que funciona cada aturada per mante-niment dels reactors nuclears. A més, l’Ajuntament posa el mateix espai a disposició d’empreses i enti-tats que vulguin organitzar activitats relacionades amb la formació a Ascó.

El valor de la formació

Gairebé 1.200 alumnes ja han passat pels cursos de capacitació

professional que promou l’Oficina de Desenvolupament

Local

Un total de 117 persones s’han donat d’alta a la borsa de treball de l’Oficina Local de Desenvolu-pament, una plataforma on-line que funciona com a punt de tro-bada entre gent que busca feina i empreses que necessiten personal. L’Ajuntament exigeix a les empre-ses que volen beneficiar-se de sub-vencions municipals que es donin d’alta a aquest servei i hi publiquin les seves ofertes d’ocupació. La plataforma permet als demandants de feina registrar el CV i accedir a les accions formatives que realitza l’ODL.

117 persones a la borsa de treball

Josep Mur i la seva dona, la Pilar, van deixar empremta com a mestres a l’Ascó de postguerra. El matrimoni va establir-se al poble just acabada la guerra civil, sobre el 1940, i es va dedicar a la docència durant uns deu anys. La parella tenia un caràcter afable, si bé molt estricte, i va saber transmetre els coneixements bàsics amb molta paciència i disciplina. Per tot plegat es van convertir en persones molt estimades. L’Ajuntament vol homenatjar la seva abnegada dedicació, i l’haver estat una influència cabdal per a diverses generacions. Adquirint el seu nom, el nou Centre de Formació Josep Mur pren el seu exemple per rellançar l’oferta formativa al poble i millorar la nostra competitivitat.

Centre Josep Mur, l’homenatge a un mestre cabdal

FOCUS

FOCUS

5

actualitat Butlletí d’informació municipaljuliol 2014 - núm. 18

www.asco.cat

Més de 5.000 visitants a la Mostra d’Arts i Oficis

El ple d’Ascó va apro-var a finals de juny amb els vots a favor de CiU i PSC i l’abstenció d’IA-FIC liquidar tot el deute muni-cipal, 2.158.564,45 euros corresponents a diversos préstecs d’entitats finan-ceres. La disponibilitat de diners al romanent de tre-

soreria va permetre tirar endavant aquesta operació a l’Ajuntament, que es converteix d’aquesta manera en un dels pocs a tot l’estat espanyol totalment sanejat, sense deutes a entitats financeres ni a proveïdors.

Fins a la cancel·lació dels crèdits, la ràtio d’endeutament d’Ascó era de 1.230 euros per habi-tant, una suma considerable però relativament poc significativa, tenint en compte l’alt volum d’ingressos de l’Ajuntament fruit dels impostos a l’activitat nu-clear (12,4 milions d’euros al pressupost del 2014). Tanmateix, el Consistori ha volgut donar un pas més i cancel·lar tot el deute, de manera que estalviarà una

important quantitat de recursos mobilitzats en els in-teressos d’aquests crèdits, i al mateix temps, disposarà de “mans lliures” per tirar endavant noves inversions, va explicar l’alcalde, Rafel Vidal.

La normativa actual estableix que mentre un ajun-tament estigui endeutat no pot fer ús del seu romanent de tresoreria per fer inversions, sinó que aquests re-cursos s’han de destinar, de forma obligatòria, a liqui-dar els préstecs amb entitats bancàries. Precisament, l’amortització del deute municipal es va dur a terme fent ús del romanent de tresoreria.

La liquidació del deute és un pas més en la direcció de racionalització de la gestió econòmica que ha em-près el Consistori els dos darrers mandats, i es recolza en un canvi de paradigma al marc normatiu i l’augment

dels recursos disponibles a l’Ajuntament. La situació ha canviat de forma radical respecte

l’any 2002, quan el Consistori devia mig milió més que fins ara (2,6 milions d’euros), però no tenia tants in-gressos, i el deute municipal representava 67,5% del pressupost, molt a prop del límit que ha establert l’Estat per a reconduir l’elevat endeutament que pa-teix l’administració a nivell general. El 2007, la xifra total era d’1,28 milions d’euros (el 19%), i l’any 2011 aquesta xifra va reduir-se fins als 0,87 milions d’euros (el 6,7% dels ingressos totals).

Ajuntament sense hipotequesEl ple d’Ascó acorda liquidar la totalitat del deute municipal,

2,15 milions d’euros, fent ús del romanent de tresoreria

Al marge de l’amortització to-tal del deute públic, l’existència de romanent de tresoreria va permetre al ple municipal con-signar noves partides pressupos-tàries per a inversions aquest 2014. Entre altres, una bossa de 300.000 euros per actuar al castell d’Ascó, una de 260.000 per arranjar perxes del casc an-tic, una altra de 400.000 euros per adequar les vies publiques, 190.000 per actuar al pou de neu, 470.000 per fer un nou ac-cés sud al poble o 350.000 per una nova zona verda. La partida de més quantitat prevista és una transferència de 2,5 milions d’euros a Ascó Serveis perquè tiri endavant la construcció de les piscines cobertes.

Recursos per a noves inversions

Tot el pressupost municipal del 2014, així com la seva execució, es pot consultar de forma desglossa-da, amb un enllaç des de la portada de la página corporativa www.asco.cat. Els números d’exercicis anteriors també estan disponibles.

Consulta’l al web

Més de 5.000 persones van visitar la VII Mostra d’Arts i Oficis, una fira d’artesania que s’ha convertit en referent a Catalunya, i a la mos-tra intercomarcal vinícola Tastavins. L’Ajuntament destaca el poder de promoció municipal del certamen, així com l’increment d’activitat econòmica que representa per al sector de la restauració.

FOCUS

FOCUS

Butlletí d’informació municipaljuliol 2014 - núm. 18 urbanismE

6www.asco.cat

Han passat gairebé quatre segles des que va ser abandonat, i un segle i mig des que se li va donar l’últim ús. Les res-tes del castell d’Ascó senyoregen l’Ebre i s’han convertit en un símbol de la vil·la, però la seva antiga dimensió continua sent un misteri, un secret enterrat sota piles runa a la muntanya. Ara, una ex-cavació arqueològica ha començat a fer llum sobre el passat del castell. La potèn-cia de les estructures que s’han excavat i tot just les que s’intueixen permeten fer-se una idea de l’antiga importància econòmica i militar del recinte.

No ha sortit, per ara, ni el túnel que comunicava el riu amb el capdamunt del castell, com diu la tradició popular, ni evidències d’un assentament íber, com sí ha estat documentat a l’altra banda del riu, al jaciment de Sant Miquel (Vi-nebre). I malgrat que calculen que no-més han intervingut en un 20% de l’antic recinte, l’equip d’arqueòlegs liderat per

Josep Maria Vila ha posat al descobert estructures de gran potència que fan evi-dent el protagonisme que va adquirir el castell sota domi-ni de l’Ordre dels Templers i, des dels segle XIV, dels Hos-pitalers.

“Els templers van ampliar i fortificar l’antiga estructura islàmica per poder recaptar i administrar els impostos amb més facilitat”, explica Via. Els impostos eren gestionats per un comanador, l’únic membre necessàriament de l’Ordre destacat a Ascó, que tenia al seu servei un equip de persones a sou. Els recur-

sos, cereals i vi de les ubèrrimes terres de l’Ebre, servien en un principi a fi-nançar les croades a Terra Santa. Amb el pas dels anys, el canvi de context social i econòmic va fer decaure la importància dels castells d’origen feudal.

Tot i que no s’han localitzat les por-tes, l’accés principal al recinte, les ex-cavacions –que han rebaixat d’1 a 6 me-tres el nivell inicial i han mogut 1.000 m3 de terra- han deixat a la vista un carrer empedrat, possiblement del se-gle XVI. També han vist de nou la llum estructures d’emmagatzemament de consideració, una cisterna, un cup de vi enllosat i diverses sales amb desguàs. La majoria d’aquests espais de servei van ser sotmesos a reformes fruit de canvis d’us al llarg dels temps. A més, s’han recuperat ceràmiques decorades per fer servir a taula, així com càntirs i altres objectes d’ús diari, i s’han documentat franges de pintura en parets.

L’Ajuntament vol convertir el castell, adquirit fa només uns mesos, en un actiu turístic pel municipi i

escoltarà propostes dels veïns

Desenrunant la Història

Fa pocs dies, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb motiu d’una actuació arquitectònica al castell de Cardona va dir: “Recuperar el patrimoni és signe de fu-tur. Permet que Cardona mantingui la funció essencial com a lloc de memòria per a tots els ciutadans”. Salvant totes les distàncies, probablement molts veïns es poden fer seva aquesta cita en tant que les tasques d’excavació de les restes del castell d’Ascó han permès que veiessin la llum edificacions concèntriques a una torre i altres elements del castell que portaven segles amagats sota terra.

La silueta del castell ha esdevingut una imatge icònica del paisatge d’Ascó, però de ben segur que no feia prou justícia a la llarga història que ha albirat, i en alguns casos protagonitzat, esdevenint una de les fortaleses importants del curs català de l’Ebre.

La seva privilegiada situació elevada així com la possibilitat d’exercir el control de pas sobre el riu expliquen l’antiguitat i importància del castell. S’especula que la construcció original que presidia el cim del turó era un far d’època preromana per la vigilància sobre el Pas de l’Ase.

Ja en el període sarraí, entre els segles VIII i XII, tot sembla indicar que va ser la residència del valí de Siurana, els dominis del qual arribaven fins als peus del Montsant. Va ser en la reconquesta cristiana d’aquest territori per part del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV que el castell i els seus dominis van passar a mans dels templers (1153), orde que en va rebre la donació definitiva el 1210 de mans del rei Pere I.

El període templer va suposar un engrandiment del castell, i en aquest període s’hi va afegir una església dedicada a Sant Pere, construïda el 1182 arran de l’acord entre el bisbe de Tortosa i els cavallers templers.

Aquest domini s’extingí amb la capitulació després de mesos de setge de les tro-pes del del rei Jaume II. Era el 12 de gener de 1309. El monarca va fer donació de les terres i els béns que havien estat templers a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem (1318) i va passar a dependre de la Castellania d’Amposta. Aquesta presència san-tjoanista va perdurar fins a 1851. Però el seu ús com a fortalesa va anar decaient a causa dels estralls de les guerres: va prendre part en les lluites entre la Generalitat i el rei Joan II (1466), va ser destruït en part durant la guerra dels Segadors (1640), i totalment desmantellat a la guerra de Successió (1707) i les guerres carlines del segle dinou.

L’última funció coneguda va ser com a torre de telegrafia òptica al segle XIX.Les recents tasques de consolidació i conservació han de servir no únicament per

preservar el patrimoni sinó també per ajudar a comprendre els orígens del poble així com les vicissituds viscudes al llarg de la història.

Josep Maria Raduà Serra, mestre i periodista

El despertar del castell d’AscóOpinió

FOCUS

FOCUS

FOCUS

11

Butlletí d’informació municipaljuliol 2014 - núm. 18

www.asco.cat7 www.asco.cat

La disposició i la funcionalitat del castell continua sense estar clara. Si bé l’estudi de les restes permet extreu-re diverses conclusions, la principal, i que ja ha assumit l’Ajuntament, és que s’haurà de continuar excavant, almenys en part, si es vol entendre les antigues dimensions i la manera de funcionar del castell. S’espera que la gran majoria de les estructures estan enrunades, simple-ment desencaixades, formant una gran volum de material caigut.

“Creiem que la torre que coneixem no tenia planta quadrada, sinó rectangu-lar, el doble de llarg del que suggereixen a primera vista les restes conservades. Queda molt per fer. Hem excavat diver-sos metres, però pensem que ens trobem tot just a la segona planta del recinte. Tenim a sota un gran castell, molt ben conservat, i d’una gran potencialitat per explicar la presència històrica dels tem-plers a Catalunya”, afirma Vila.

Els arqueòlegs només han intervingut al perímetre de la torre principal. Queda pendent la zona davantera, la més pròxi-ma al poble i al riu, que teòricament acollia les dependències del senyor, la sala capitular, el refectori i la capella,

seguint el model d’altres fortificacions. Al mateix temps, el Consistori també

està estudiant diverses opcions per in-tervenir a la torre del castell. S’hi hau-ran de fer obres de consolidació, que un cop acabades, permetran retirar la gran bastida de suport que es va instal·lar per seguretat abans de començar les exca-vacions.

L’Ajuntament d’Ascó va adquirir el castell l’any passat i va encarregar l’excavació arqueològica a l’empresa Re-cop. Prèviament, es va haver d’apuntalar la torre principal per seguretat. El Con-sistori vol convertir aquest símbol his-tòric de la vila en un actiu turístic, i en la línia d’altres actuacions, fomentarà la participació i les aportacions veïnals so-bre aquest tema.

La fortalesa, que a l’edat mitjana disposava d’un perímetre exterior em-

murallat, va patir importants destrosses durant la guerra dels Segadors, al segle XVII, i els Hospitalers que la senyoreja-ven van decidir traslladar-se llavors de-finitivament a una casa del poble. Bona part dels carreus, rajoles i lloses exte-riors van ser arrencades i fetes servir en noves construccions.

La intervenció arqueològica posa al descobert estructures que confirmen l’antiga

importància econòmica i militar del recinte

Els arqueòlegs han deixat a la vista un carrer

empedrat, dipòsits d’aigua, vi i aliments,

però encara no han treballat a la zona noble

Desenrunant la Història

Un dels valors més importants que té un municipi és el patrimoni arquitectò-nic i la història que l’acompanya. És evident que Ascó no té grans palaus ni grans monuments però el seu teixit urbà, els seus racons, els porxos, les portetes, la mola, els sequerets, cal Cavaller, les façanes de tàpia, el parcel·lari, entre d’altres, li atribueixen un distintiu que mereix ser preservat.

El castell és un d’aquests elements del patrimoni que, des de sempre, ha estat un símbol per al municipi. Està catalogat com a bé cultural d’interès na-cional, la categoria de protecció de major rang de la Llei del patrimoni cultural català. Del castell d’Ascó, però, les restes arquitectòniques conservades fins ara eren escasses: alguns trossos de paret, les restes d’una torre rectangular que ocupa la part alta del turó, així com trams de murs espoliats dels carreus de la seva casa exterior que podrien correspondre també a aquest mateix recinte.

Malgrat la importància que va tenir aleshores el Castell d’Ascó, se’n desco-neix el seu abast, el perímetre, els accessos, la distribució dels espais interiors, la localització concreta de la capella de Sant Pere... però a través de la in-tervenció arqueològica que s’ha dut a terme recentment s’han pogut mostrar aspectes rellevants que ens permeten conéixer una mica més aquest conjunt: com el perímetre original de la torre situada en la cota superior, els aljubs, pous, els materials que s’empraven, els paviments d’aquestes cavitats i de les zones de pas, entre altres.

En aquest sentit, seria interessant poguer continuar amb les intervencions ar-queològiques per conéixer l’abast real del conjunt fortificat i, alhora, conéixer la relació entre el nucli urbà de la població i la seva part alta, recuperant, a través del planejament urbanístic, els recorreguts històrics i conectant de nou el casc antic de la població amb la part superior de la muntanya on s’emplacen les runes del Castell, des d’on es contemplen unes vistes excepcionals les quals fan palesa la importància de la posició.

El Castell és un element identitari que representa quelcom que forma part del mateix paisatge i, per tant, amb un alt valor paisatgístic del lloc, al qual se li suma el valor històric i simbòlic, i com a tal, hauria d’esdevenir una fita cultural i social amb accés per a la població -des del nucli urbà-i, generar al seu entorn un gran parc urbà, mirador del poble i del territori.

Anna Ferrús, arquitecta

La intervenció arqueològica al castell d’Ascó

Opinió

Llum verd a noves actuacions

L’Ajuntament vol donar continuïtat aquest mateix any, si és possible, a l’excavació arqueològica al cas-tell d’Ascó, i també està estudiant diferents fórmules per consolidar l’estructura de la torre, molt malme-sa. Per fer-ho possible, el plenari mu-nicipal va aprovar una modificació de crèdit i va consignar una nova partida de 300.000 euros a l’actual pressupost.

De fet, els treballs a la fortalesa te-nen un ampli suport entre la població d’Ascó. Així es desprèn d’una enquesta feta als veïns que van prendre part en una primera visita guiada al monument amb el director de l’excavació, un cop acabada la primera fase dels treballs.

El qüestionari el van respondre de forma voluntària 71 dels més de 120 veïns i veïnes assistents, i el 100% dels consultats van mostrar-se a favor de continuar la recerca arqueològica. En concret, la pregunta formulada era “Creu adequat continuar amb la re-cerca arqueològica i històrica al Cas-tell i altres indrets del poble d’acord amb una bona planificació estratègi-ca i econòmica?”. A més, un 85% dels enquestats van valorar de forma molt positiva els treballs que s’han fet fins ara. El 15% restant va considerar els treballs positius, mentre que cap dels enquestats va fer una consideració ne-gativa o molt negativa.

AJUNTAMENT ASCÓ

L’Ajuntament d’Ascó aposta per potenciar l’activitat turística com una alternativa de diversificació econòmi-ca al poble, i ha intensificat els esfor-ços per posicionar el patrimoni his-tòric, cultural i de natura d’Ascó entre els operadors del sector. El full de ruta de l’àrea de Turisme pivota sobre la intervenció urbanística al casc antic, la creació d’un nou itinerari d’interès històric amb l’obertura d’equipaments com el Molí de Cal Cavaller o el Pou de Neu, i la búsqueda d’aliances amb altres agents de potencial turístic al territori per ofertar productes com-plementaris.

Ascó és un municipi amb escas-sa tradició turística, més conegut als principals centres emissors de visi-tants del país pel seu veïnatge amb la central nuclear que pel seu impor-tant patrimoni arquitectònic i natu-ral. Tanmateix, les centrals nuclears coexisteixen en harmonia a la majoria de destinacions turístiques, com les principals regions vinícoles de França, o sense anar més lluny, l’Hospitalet de l’Infant i l’Ametlla de Mar, nuclis amb una gran activitat turística.

La posada en marxa de Lo Roget està canviant la percepció d’Ascó, que ja s’ha posicionat com a municipi navegable, i l’Ajuntament considera que articular una oferta combinada de nous atractius, com el castell, impul-sarà l’activitat turística al poble. L’any passat, 687 persones van sol·licitar informació a l’Oficina de Turisme mu-nicipal. Pràcticament la meitat eren visitants de pas allotjats a l’àrea d’estacionament d’autocaravanes.

L’objectiu s’ha fixat, prioritària-ment, en el mercat de proximitat,

que representa un 75% de les visites que passen per l’Oficina de Turisme. El Consistori manté un conveni de col·laboració amb la Diputació mit-jançant el qual els atractius del poble són presents a la Feria Internacional de Turismo (Madrid) i al Saló del Turis-me de Catalunya (Barcelona), els dos grans aparadors del sector professio-nal a Espanya. A partir de l’interès que han mostrat diversos operadors presents en aquests grans certà-mens, l’Ajuntament ha pres la decisió d’arranjar diversos camins i senderes, la concreció dels quals està en estudi, que aproparan al visitant els valors paisatgístics i naturals d’Ascó, junta-ment amb l’àrea de natura de Mas de Prades.

Les intervencions als emblemàtics perxes, la transformació del Molí del Cavaller en un museu de l’oli, així com l’obertura del Pou de neu -actuacions que es troben en obres o en fase prèvia avançada- dinamitzaran i donaran va-lor afegit al casc antic. L’Ajuntament impulsarà un nou itinerari i ha format un grup joves del poble perquè, si hi ha demanda, puguin acompanyar les visites com a monitors de patrimoni.

Lo Roget, mentrestant, segueix consolidant la seva oferta de passe-jades fluvials fins a Miravet, i aquest

estiu ha estrenat una col·laboració amb la DO Terra Alta que el posicio-na com a vehicle d’entrada expe-riencial al territori. Ascó és a més membre de la Xarxa de Turisme In-dustrial de Catalunya i del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre.

El futur alberg municipal, integrat

al nou complex de piscines, tindrà un paper dinamitzador, però caldrà que el sector comercial s’impliqui adaptant els horaris d’obertura als usos turístics, i generar altres tipus d’allotjament al poble. Tanmateix, i en aquest sentit, l’Ajuntament considera que la inicia-tiva privada respondrà si el turisme a Ascó confirma les expectatives.

A la caça del turistaAscó busca aliats i projecció al mercat turístic per

captar visitants i diversificar l’economia

La intervenció al nucli antic permetrà posar en valor els atractius

patrimonials del poble

Butlletí d’informació municipaljuliol 2014 - núm. 18 actualitat

8www.asco.cat

L’Àrea de Tu-risme d’Ascó, el Consell Comarcal de la Terra Alta i el consell regula-dor de la DO Terra Alta han engegat aquest estiu un singular cicle de tastos comentats de vins a bord del llaüt Lo Roget. La iniciativa, que ha tingut una bona acollida de públic, s’allargarà durant tota la campanya de navegabilitat a l’Ebre.

Lo Roget marida l’Ebre i el vi de la Terra Alta

El castell d’Ascó és una icona de referència a la comarca i té potencial per ser-ho també del turisme. Més enllà de l’indubtable valor històric i patrimonial que té la fortalesa, les vistes del riu i del territori des de dalt del turó donen un alt contingut paisatgístic a la visita i situen el jaciment com un actiu turístic de primer ordre. Per integrar-lo a la visita, tanmateix, caldrà millorar de forma prioritària els accessos. Per això, l’Ajuntament està treballant en un projecte per adequar l’antic el camí empinat que porta des del carrer Alta Castell fins a la fortalesa.

Onze asconencs s’han format els últims mesos com a monitors d’interpretació de patrimoni cultural d’Ascó, i estan preparats per donar suport a l’Oficina de Turisme si algun grup està interessat a realitzar una visita comentada al poble. El curs, de 60 hores -36 teòriques i 24 pràcti-ques- l’ha impartit Jordi Ferrús Batiste, professor d’Antropologia Social a la Universitat Miguel Hernández, i ha format en profunditat a monitors –no guies, una titulació específica- en la interpretació i la divulgació del patrimoni cultural local, l’històric, el natural i l’etnològic. Per accedir al curs, organitzat per l’Ajuntament, els estudiants van haver d’acreditar tenir estudis de Batxillerat o superiors, incloent Diplomatures, Llicen-ciatures i Graus, així com un nivell mitjà d’anglès o francès. El curs ha permès conèixer amb profunditat tant elements arquitectònics històrics com espais naturals d’interès a la Vil·la.

L’Ajuntament d’Ascó ha adjudicat a l’empresa Figuerola, Gavaldà, Romera Ar-quitectes SCP el contracte per definir el futur Pla Director del Nucli Antic, un do-cument que establirà els criteris d’ordenació urbanística i rehabilitació a la part antiga del poble. El Pla director, que haurà d’estar acabat la primavera vinent, inclourà un catàleg d’elements arquitectònics a preservar, i marcarà les directius polítiques de l’Ajuntament en aquest àmbit.

Recuperar el camí del castell

Curs de monitors turístics

Un pla per posar en valor el nucli antic

FOCUS

11

actualitat Butlletí d’informació municipaljuliol 2014 - núm. 18

www.asco.cat9 www.asco.cat

L’Ajuntament està executant durant aquests mesos un ambiciós pla de millores a la xarxa de camins municipals, treballs de condicionament que el Consistori considera es-tratègics per garantir la mobilitat i la vertebració del terme municipal. Les actuacions contemplen millores en camins ja asfaltats fa anys, com el del Pla de Lacàs o el de Boca de Vall, als que es donarà un tractament d’aglomerat asfàltic, i a d’altres actualment de terra, com el camí de la Vall de Romer o de les Piles, que milloraran les seves prestacions al trànsit gràcies a un nova capa d’àrid artificial.

Fa anys que l’Ajuntament duu a terme treballs puntuals d’arranjament a la xarxa de camins municipals, especialment en aquells trams inclosos a l’inventari d’infraestructures assenyalades des del 1990 com a necessàries en cas d’emergència nuclear (PENTA). Les actuacions s’han intensi-ficat els últims anys, i ara, a través de l’empresa municipal Ascó Serveis, el Consistori ha dissenyat per primer cop un

pla conjunt amb una desena intervencions. Les obres volen garantir l’accessibilitat dels veïns i la tradicional dispersió d’usos del terme municipal.

Per dur a terme les actuacions, el pressupost d’Ascó Ser-veis ha comptat amb 800.000 euros entre els exercicis 2013 i 2014. A més, l’Ajuntament ha sol·licitat subvencions a ad-ministracions superiors en alguns casos, com el Ministeri de l’Interior (60.000 euros) per finançar part de la intervenció prevista al camí Boca de Vall; o al consell comarcal de la Ribera d’Ebre, pel camí del Focarillo. Amb el pressupost d’Ascó Serveis també s’han finançat petites obres de repara-ció en camins a petició de veïns.

Les actuacions més importants previstes al pla són al Camí del Pla de Làcas, encara en fase administrativa, i al camí Boca de Vall, on ja s’ha intervingut. Pel que fa al camí de la Vall de Romer, fins ara de terra natural, la previsió és dotar-lo d’un nou gruix de 15 de tot-ú artificial, una barreja pro-cedent de la trituració d’àrids calcaris. Algun tram amb fort desnivell es pavimentarà amb formigó. El pas del barranc a Forn Teuler, que s’ha anat malmetent els últims anys, també serà reparat aquest cop amb un nou paviment de formigó. L’Ajuntament ha hagut de sol·licitar permís en aquest cas a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). A més, també s’ha actuat a l’entorn de la deixalleria.

Ascó millora les condicions de la xarxa de camins municipals per garantir la mobilitat i mantenir vertebrat el terme municipal

Camins que uneixen el poble

L’Ajuntament ha engegat un ambiciós projec-te per transformar la façana fluvial del poble en un passeig de ribera. La Junta de Govern ha adjudicat la redacció d’un projecte constructiu que, en una primera fase, contempla interve-nir al tram sud, entre la plaça de l’Estació i la capelleta del Carme. En paral·lel, el consisto-ri treballa per ampliar la reforma de la façana fluvial al tram nord, és a dir, des del pont de la C-12 fins a la plaça de l’Estació.

Degut sobretot al pas de la línia ferroviària, que actua com una barrera urbanística, Ascó viu en gran part del tram urbà d’esquenes al riu. Ara, el Consistori s’ha plantejat aprofitar tot

Un passeig ‘tou’ recuperarà la façana fluvial per a l’ús públic

L’Ajuntament d’Ascó ha adoptat un Programa municipal d’adaptació al canvi climàtic, un document pioner a Catalunya que identifi-ca els principals impactes previs-tos del canvi climàtic a nivell lo-cal i planteja fins a 44 accions per adaptar-s’hi. De totes les mesures que recull el pla, i que estan valo-rades en 600.000 euros, una vinte-na s’executaran en l’horitzó 2016. El pla ha estat subvencionat al 50% per l’Oficina Catalana del Canvi Cli-màtic de la Generalitat.

A més d’incrementar les tempera-tures, les projeccions indiquen que els propers anys minvarà la disponi-bilitat d’aigua a Catalunya, tant a nivell superficial com als aqüífers subterranis. Segons diversos estudis, els rius catalans poden veure reduït el cabal fins a un 5% cap al 2027, i al mateix temps, incrementar de forma notable el risc d’inundacions per una major concentració de les pluges. Aquestes dues qüestions que poden tenir afectació a l’activitat nuclear, una indústria actualment capital en el sosteniment econòmic d’Ascó, i en el turisme, un sector que pivota sobre la navegació fluvial i està cridat a ser un dels pilars de diversificació econòmica d’Ascó.

El document estableix prioritats d’acció que van des de l’àmbit ur-banístic i de la mobilitat, per pre-veure els efectes de possibles inun-dacions, a l’adopció de mesures encaminades a reduir la dependèn-cia del subministrament elèctric, garantir serveis essencials per a la seguretat a la indústria en situació de risc, o prevenir l’afectació crei-xent de la presència d’espècies in-vasores, com el musclo zebrat, en la navegació fluvial.

Davant l’augment de les tempe-ratures i del risc d’incendis, el pla proposa reactivar l’activitat agrí-cola per a evitar que bona part del terme municipal acabi convertit en bosc. Un dels mitjans amb el que l’Ajuntament està treballant és la creació d’un banc de terres.

Ascó s’anticipa al canvi climàtic

el potencial del veïnatge d’Ascó amb l’Ebre i obrir aquest espai al gaudi, com un nova zona referent al poble. El projecte contemplarà l’ús de materials tous i la millora de les connexions d’aquest àmbit amb els carrers del poble, l’única manera d’integrar aquest espai al casc urbà.

L’Ajuntament ha encarregat a l’empresa E3Solinteg la redacció del projecte d’obra per 55.800 euros. L’obra contemplarà la utilització de materials tous, que s’integrin al fràgil en-torn del bosc de ribera. Per més endavant que-darà la segona fase de la reforma fluvial, que completarà la totalitat del casc urbà.

“La mainadera d’Eugène Bourmont”, d’Esther Blanco, és la novel·la guanyadora el XXVIè Premi Vila d’Ascó de na-rrativa. L’autora gironina va ser protagonista del sopar i la gala d’entrega del premi que va tenir lloc a principis de maig, i al que no van faltar una nodrida representació del teixit econòmic, social i cultural d’Ascó.

L’obra està ambientada a Blanes durant l’ocupació d’Espanya pels Cent mil fills de Sant Lluís (1823), l’exèrcit francès que va acudir a la crida de Ferran VII per derrocar el govern liberal i restaurar l’absolutisme. Més que ens els grans fets històrics, segons va explicar Blanco, la novel·la mostra a través d’una història d’amor i de les cartes escrites pels seus protagonistes petites vivències i la desigualtat social del mo-ment.

El premi que convoca l’Ajuntament d’Ascó està dotat amb

3.600 euros i garanteix la publi-cació de l’obra amb l’editorial Cossetània. Nascuda el 1968, Esther Blanco és professora i historiadora de l’art, i ja va

guanyar el primer Premi Gregal de novel·la històrica (2012) amb “Mals hàbits”, una obra ambientada al Renaixement.

Per la seva part, el novè premi Joan Perucho Vila d’Ascó de poesia ha anat a parar a l’autora barcelonina Anna Bou, per l’obra “Acadèmia d’idiomes invisibles”. L’autora explica que en aquest poemari para l’orella al món, a objectes inanimats als que dóna veu i expliquen una altra manera de viure la realitat. L’editorial Meteora publicarà l’obra, que serà la segona que veu la llum d’aquesta autora barcelonina, que ja va guanyar l’any 2012 el Vila de Martorell per l’obra “L’última mohicana” (2012). A banda de la publicació de l’obra, el premi Joan Perucho està dotat amb 2.400 euros.

Butlletí d’informació municipaljuliol 2014 - núm. 18 Promoció Econòmica

10www.asco.cat

L’empordanesa Esther Blanco guanya el XXVIè Premi Vila d’Ascó de narrativa

El premi de poesia Joan Perucho se l’ha endut la barcelonina Anna Bou

Ascó va tenir un paper protagonista a l’última i recuperada Volta ciclista a Tarragona. La darrera de les tres etapes de la cursa va tenir Ascó com a sortida i arribada, un recorregut de 97,7 quilòmetres amb una ascensió espectacular al coll de la Fatarella.

Víctor Lluch (Categoria Sènior) i José Manuel Díaz (M30), de l’equip Mobel Monforte Cid, van ser els grans triomfadors de l’etapa i de la classificació general final. Van mantenir a ratlla a Carles Juncosa (M30, Lizarran Reus) i van creuar junts la meta, 30 segons per davant del seu rival. En categoria Màster 40, el guanyador va ser Carlos Callarissa, de la Unió Ciclista La Sénia.

Ascó, que també ha estat protagonista els últims anys a la Volta a Catalunya, es va bolcar amb l’organització. Els clubs as-conencs de ciclisme i atletisme van dur a terme diferents activi-tats coincidint amb el certamen.

La Volta a Tarragona va gaudir anys enrere de projecció in-ternacional, i entre els guanyadors hi ha figures del moment com Pedro ‘Perico’ Delgado, guanyador del Tour de França del 1988. Des de l’any 2010, tanmateix, el certamen no s’ha pogut celebrar per falta de finançament. Enguany, l’organització de la Volta a Tarragona va poder recuperar la prova i va dissenyar una recorregut amb tres etapes i 258 quilòmetres en total: Vila-seca-La Pineda, Amposta-Freginals i Ascó-Ascó.

La Volta a Tarragona es decideix a Ascó

Un nou sistema permet rebre gratis a través del te-lèfon mòbil els bans muni-cipals, informació de ser-vei i agenda d’activitats a Ascó. Els veïns interessats han d’omplir una instància disponible al web munici-pal que permet persona-litzar la informació que es vol rebre a través de missatges, inicialment del tipus SMS: des de l’agenda cultural i esportiva als en-terraments, passant per incidències en els serveis o, en el cas que sigui ne-cessari activar-los, els plans d’emergències.

L’Ajuntament ha subscrit mitjançant acord plenari el “Decàleg de bones pràc-tiques de comunicació lo-cal pública” que impulsa el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). La firma és fer un pas més en l’esforç de transparència informati-va i participació ciutadana que està duent a terme la corporació municipal. Ascó és actualment un dels muni-cipis que ofereix una infor-mació municipal més trans-parent, segons ho reconeix el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la UAB.

L’Ajuntament ha iniciat un procediment adminis-tratiu per poder adequar l’edifici ubicat al carrer Hospital número 4, conti-gu a la casa consistorial, i ampliar les dependències del Consistori. L’edifici, que és de propietat municipal, acollirà diversos serveis que han crescut els últims anys o que tenen previst fer-ho, com a conseqüència de l’augment sostingut del pressupost i de l’activitat a l’Ajuntament. L’adequació serà a la pràctica una am-pliació, ja que els dos edi-ficis estaran comunicats a diferents nivells a l’interior.

Els veïns que ho demanin rebran els bans al mòbil

Ascó subscriu el Decàleg de bones pràctiques del CPC

El Consistori s’ampliarà fent servir l’edifici del costat

FOCUS

FOCUS

11

Patrimoni Butlletí d’informació municipaljuliol 2014 - núm. 18

www.asco.cat11 www.asco.cat

sErvEis

POBLACIÓ:

27 de juny de 2014: 1.748 habitants

telèfonS d’InterèS: HorarI de tren/autoBúS

ASCÓ-BARCELONA06.28 h – Només els dilluns

08:15 h

14:25 h

17:40 h

19:15 h

ASCÓ – SARAGOSSA05:52 h (no circula els diu-menges)

07:21 h (només els diumenges)

11:41 h

18:25 h

Línia TorTosa-LLeida

Tortosa – Ascó – Lleida 7:15 - 08:30 – 09:25 15:30 - 16:45 - 17:50 17:00 – 18:23 – 19:15 18:30 - 19:35 - 20:30

Lleida – Ascó – Tortosa 11:45 – 13:40 – 14:05 13:45 – 14:40 – 16:00 17:50 - 18:50 - 20:00 20:45 - 21:35 - 22:40

Línia ascó – Móra d’ebre - Móra d’ebre HospiTaLDe dilluns a divendres feiners, dies lectius curs escolar

Ascó – Móra d’E – Hospital 06:00 - 06:37 - 06:40 09:10 - 09:47 - 09:50 16:35 - 17:13 - 17:15 18:15 - 19:32 - 19:35 Hospital – Móra d’E – Ascó 07:00 - 07:03 - 07:45 13:00 - 13:03 - 13:45 15:15 - 15:18 - 16:00 17:00 - 17:03 - 17:45* 19:45 - 19:48 - 20:30

AJUNTAMENT ...... 977 40 50 06 / 629 740 840BIBLIOTECA ..........................977 40 40 19DISPENSARI MÈDIC ..................977 40 53 85ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA ...977 40 40 22ESCOLA SANT MIQUEL ..............977 40 51 14JUTJAT DE PAU .....................977 40 40 34LOCAL DE JOVES ....................977 40 40 25LLAR D’INFANTS VAILETS ..........977 40 56 63OFICINA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL ...977 40 60 67OFICINA DE TURISME ...............977 40 65 83PARRÒQUIA ..........................977 40 50 39PAVELLÓ COBERT ...................977 40 40 35RESIDÈNCIA D’AVIS .................977 40 65 05VÍDEO ASCÓ TELEVISIÓ ............977 40 53 14

TELÈFONS D’EMERGÈNCIESEMERGÈNCIES GENERALITAT .................112AMBULÀNCIA ...................................061BOMBERS ASCÓ .....................977 40 40 83BOMBERS ASCÓ (URGÈNCIES) .....977 40 40 80CAP FLIX .............................977 41 22 08FARMÀCIA ............................977 40 61 09HOSPITAL COMARCAL ..............977 40 18 63

MOSSOS D’ESQUADRA (EMERGÈNCIES) ..............088MOSSOS D’ESQUADRA (MÓRA D’EBRE) .977 28 14 80

TELÈFONS DE SERVEIS I ALTRESCONSELL COMARCAL ..............977 40 18 51FECSA (Avaries) .....................902 53 65 36FECSA (Gestions) ...................902 50 88 50RENFE ................................902 24 02 02TELEFÒNICA (Avaries) ...................... 1002FUNERÀRIA .........................977 40 03 99

tren

autoBúS

* Circula dilluns, dimarts i dijous

demografIa

La protecció d’un dels darrers molins d’oli que que-den dempeus a Ascó, el Molí del Cavaller, ha hagut de superar nombrosos esculls. Avui, vuit anys després que una campanya veïnal reunís prop de 400 signatures per tal d’aturar la construcció d’un bloc de pisos que hau-ria significat l’enderrocament d’aquest element patri-monial, l’Institut Català del Sòl (INCASOL) ha entregat al consistori el projecte definitiu per preservar-lo.

L’any 2005, el consistori asconenc i l’INCASOL van signar un conveni pel qual Ascó cedia la finca del Molí del Cavaller a canvi de la construcció d’un bloc de 18 vivendes de protecció oficial. Tot i la campanya de re-collida de signatures en contra d’aquest projecte, l’ens de la Generalitat va arribar a licitar les obres que, anys més tard, ha quedat de manifest que mai s’haguessin dut a terme degut a la caiguda dràstica dels recursos del govern català. És públic i notori que l’INCASOL, en-tre els anys 2007 i 2010, va replantejar-se centenars de convenis similars arreu de Catalunya degut a la impossi-bilitat pressupostària per fer-los realitat.

I el cas d’Ascó no va ser una excepció. Després que el consistori sorgit de les eleccions de 2007 fes saber a l’INCASOL la seva voluntat de preservar el Molí del Ca-valler, l’ens de la Generalitat va trigar 3 anys intentant encabir el bloc de pisos al solar sense afectar l’element patrimonial. De fet, per dur-ho a terme, el consistori i l’ens de la Generalitat van modificar l’any 2009 el conveni subscrit quatre anys abans, en un document en què es recollia en ferm la voluntat de protegir el Molí del Cavaller. Tanmateix, aquest nou projecte va demostrar-se com una tàctica dilatòria l’any següent, en què l’ INCASOL va decidir donar per acabat el con-veni per la impossiblitat de casar un bloc de pisos i un

espai dedicat a la interpretació del Molí del Cavaller. Malgrat aquest trencament, l’Ajuntament i l’ens de

la Generalitat van acordar seguir col·laborant en seva la protecció i van arribar a un nou acord pel qual el consistori asconenc es farà càrrec d’una primera fase de les obres, consistents en la neteja i adequació de l’edifici.

Finalment, després de salvar aquests esculls, l’Ajuntament ja disposa del projecte definitiu , de manera que les obres es podran iniciar en els propers mesos i tindran un cost de 150.000 euros, aproxima-dament.

Per a una segona fase, el cost de la qual l’assumirà l’INCASOL, quedarà per fer l’adequació de l’espai adjacent al Molí, és a dir, un solar ara en estat d’abandonament que es convertirà en una plaça públi-ca decorada amb oliveres, ametllers i d’altres plantes i conreus autòctons. El seu cost serà idèntic al de la primera fase. El projecte deixa oberta la porta a ubicar en aquest nou espai la futura Oficina de Turisme.

L’Ajuntament desencalla

definitivament la recuperació del Molí del Cavaller

El consistori ha aconseguit desfer el projecte iniciat el 2005

per derruir-lo i fer-hi pisos

12

FES HISTÒRIA Participa en el recull d’imatges per a editar la “Història gràfica d’Ascó”La nostra identitat, en un llibre col·lectiu. L’Ajuntament ha engegat un nou procés de participació veïnal que culminarà amb l’edició de la “Història gràfica d’Ascó”, un treball recopilatori amb imatges del passat per construir el nostre present. Vida social, econòmica, tradicions i costums, festes del poble, actes destacats... l’Ajuntament fa una crida als veïns perquè aportin testimonis gràfics, fotografies de record o qualsevol altre document que pugui ser d’interès per aquest projecte de memòria històrica. El llibre es nodrirà de la col·laboració veïnal, així com de l’arxiu municipal i altres fons documentals diversos, i es completarà amb un capítol d’imatges actuals de la vila.Les persones interessades en rebre més informació o cedir fotografies poden posar-se en contacte amb l’àrea de Cultura de l’Ajuntament al telèfon 977 40 50 06 o al correu electrònic: cultura@asco.cat. Totes les imatges fetes servir en el projecte es registraran amb el nom del propietari i es retornaran un cop s’hagin digitalitzat.