Joan Pich. Un repàs a la figuradel músic i pedagog, en elcentenari del seu naixement.

Fotos de la guerra. El MNAC presenta lesfotos perdudes de la Guerra Civil de RobertCapa, David Seymour «Chim» i Gerda Taro.

Enric Sabater. El fotògraf i exsecretari deDalí fuig de les polèmiques i es dedica aensenyar al món l’obra del seu mestre.

Núm. 2069. ■ Del 21 al 27 d’octubre del 2011. ■ Any XLVI. www.presencia.cat

Trencant tòpicsEl paper real de la immigracióen l’estat del benestar

Tran

seün

ts a

l bar

ri d

el R

aval

, a B

arce

lon

a. /

RO

BERT

RA

MO

SDOSSIER

La realitat dela immigració

En temps de crisi, un munt de rumors i estereotips falsos donenuna imatge irreal de la immigració, que en termes econòmicsha aportat al nostre estat del benestar més del que en rep

Segons l’últim estudi de laCaixa, durant els anys demés creixement de l’eco-nomia espanyola els im-migrants van ser els res-ponsables de la meitat delsuperàvit de les financespúbliques (uns 5.000 mi-lions d’euros anuals), grà-cies a les seves cotitza-cions a la Seguretat Sociali als impostos pagats.

Cotitzen ipaguen

n les eleccions municipalsdel maig passat, la societat

catalana va ser testimoni, ambmajor o menor grau d’estupefac-ció, dels bons resultats de forma-cions polítiques que havien uti-litzat arguments clarament xe-nòfobs i racistes en les seves res-pectives campanyes.

En temps de crisi, la immigra-ció sembla convertir-se en el bocexpiatori ideal de tot els malde-caps econòmics que ens afecten.«Els de fora es queden tots elsajuts», «col·lapsen els serveis so-cials i sanitaris», «són una càrre-ga». Aquestes són només algu-nes de les frases que sovint es po-den escoltar després de la típicaintroducció «jo no sóc racista,però...»

El cert és que aquests missat-ges corren de boca en boca, aju-dant a crear una imatge irreal ifalsa del fenomen de la immigra-ció. Un malestar creixent que técom a principal còmplice el des-coneixement i la por. D’aquí quemoltes entitats que treballen enaquest àmbit hagin començat aalertar que s’està jugant amb foc.

Risc d’incendiSOS Racisme Catalunya ho vavoler deixar ben clar en la consti-tució dels nou ajuntaments, fentarribar a 47 representants muni-cipals packs antiracistes –en al-guns casos amb extintors inclo-sos– per frenar el discurs xenò-fob. «Amb aquests packs donemeines per frenar el discurs racista,un discurs que es va colar a lacampanya electoral i que pot sercom un misto que encengui l’in-cendi de l’odi i que posi en perillla convivència», expliquen elsrepresentants de l’entitat.

«Per primera vegada a la histò-ria de la nostra democràcia hemde fer front a un panorama polí-tic en el qual s’ha confirmat lapresència institucional de movi-ments clarament bel·ligerantspel que fa al respecte dels dretsd’algunes de les persones queconviuen al nostre territori, fo-namentant-se només en el fet dela seva nacionalitat», afirma en

EIRENE CASELLAS aquest mateix sentit la Taula

d’Entitats de Suport als Immi-grats (TESI), un espai de coordi-nació format a la demarcació deGirona per organitzacions i enti-tats que treballen amb immi-grants i minories culturals, i ontambé participen col·lectius for-mats pel mateixos immigrants.

La preocupació per la xenofò-bia augmenta també en altresàmbits, i des d’alguns ajunta-

ments i des de la Generalitats’han engegant campanyes peroferir dades concretes sobre larealitat de la immigració. Són so-bretot campanyes antirumors,que desmunten, amb informa-ció oficial i contrastada, ideespreconcebudes com ara que elsimmigrants col·lapsen el siste-ma sanitari, tenen més facilitatsper obrir els comerços, es que-den totes les beques dels menja-

8 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 d’octubre del 2011

DOSSIER TRENCANT TÒPICS

Un grup detreballadors de laconstrucció, fent

una aturadaarran de la mort

de quatrecompanys, a

València, fa tresanys. / EFE

No saturenla sanitatA tot l’Estat, la despesa so-cial dedicada als immi-grants era, el 2007, del5% (tot i que representengairebé el 13% de la po-blació). A Catalunya, lespersones immigrades vanal metge la meitat que elsautòctons. I aquests dar-rers gasten un 40% mésen medicaments que lagent que ve de fora.

dors escolars o no paguen impos-tos. Perquè, en definitiva, tot ai-xò és fals.

Aportacions albenestarL’estudi promogut des de l’ObraSocial de la Caixa sobre Immigra-ció i Estat del benestar a Espanya,recull dades concretes sobre l’ac-cés de la població immigrada alssistemes de protecció social i

analitza de quina manera els ciu-tadans estrangers fan ús de l’estatde benestar. Les conclusions de-mostren clarament que aquestsdarrers anys la immigració hacontribuït a consolidar el siste-ma de protecció social a l’Estatespanyol, ja que ha estat un fac-tor determinant per afavorir lacontenció salarial, la incorpora-ció de la dona al mercat laboral, oper proporcionar un retard de

cinc anys de l’entrada en dèficitdel sistema de pensions, gràcies ala seva alta taxa d’activitat, entred’altres coses.

La proporció de població es-trangera se situa actualment en-torn el 12,17% de mitjana a totl’Estat, un percentatge semblantal d’altres països europeus. Arabé, només un 1% dels beneficia-ris de pensions són estrangers, imés de la meitat són de proce-

Del 21 al 27 d’octubre del 2011 • PRESÈNCIA • 9

dència comunitària. Del total detreballadors que cotitzen, entreun 10 i un 11% són estrangers, iels immigrants han fet tradicio-nalment algunes de les feinesmés dures.

Les dades de l’últim trimestredel 2010 sobre els afiliats a la Se-guretat Social indiquen que elsestrangers representen el 9,3%dels treballadors de règim gene-ral; el 7,5% dels treballadors delmar; el 6,3% dels autònoms; el41,2% dels afiliats al règim agra-ri; i més del 60% dels inscrits enel règim de la llar. La major partde la població immigrada es tro-ba en edat laboral i proporcionauna aportació neta a les arquesde la Seguretat Social. Això estàprevist que es mantingui al-menys durant les pròximes duesdècades.

Així i tot, s’ha de recordar queuna part important de les feinesque fan els immigrants són enl’economia submergida, que se-gons algunes estimacions pot ar-ribar a representar més del 20%del PIB. Aquestes persones no co-titzen i per tant estan exclososdels sistemes de seguretat social,però vivint aquí també paguenimpostos indirectes, per exem-ple si compren tabac o gasten ga-solina.

Arcadi Oliveres, catedràticd’economia i activista per la paui dels drets humans, recorda quela immigració, aquí i en altres pa-ïsos mediterranis, resol el proble-ma de l’envelliment de la pobla-ció, ja que a la nostra piràmidedemogràfica hi ha un buit en lasegona edat, corresponent aldescens de la natalitat que es vaproduir a finals dels anys setantai durant els anys vuitanta.

«Que falti la segona edat és ter-rible per a qualsevol país, perquèells són els que paguen les pen-sions de la tercera edat, i l’educa-ció i la formació de la primera.Perquè l’Estat espanyol pugui te-nir una piràmide demogràficaequilibrada, l’ONU va calcular el1999 que fins a l’any 2020 ha-vien d’arribar uns 155.000 im-migrants cada any», explica Oli-veres, que insisteix que des del

punt de vista econòmic, la immi-gració és absolutament necessà-ria i beneficiosa.

Només els útils?Però tampoc no podem caure enel parany de reduir-ho tot a larendibilitat de les persones. Se-guint aquesta perillosa via segu-rament acabaríem pensant quenomés tenen drets aquells queresulten útils, rendibles. I la his-tòria del segle XX ja es va encar-regar d’ensenyar-nos com en pot

ser de perillós aquest argument.Ara bé, pel que fa a les personesestrangeres extracomunitàries,el nostre marc legal ja vincula demanera directa el reconeixe-ment i manteniment dels seusdrets a la seva capacitat econò-mica.

Un immigrant que hagi acon-seguit la targeta permanent deresidència ha estat com a mínimvuit anys al país, i sempre de-mostrant, d’una banda, que noté cap mena d’antecedent poli-

cial, ni aquí ni al seu lloc d’ori-gen, i de l’altra, que disposa detreball i recursos econòmics sufi-cients per viure.

El procés és el següent: l’immi-grant que arriba sense papers hade passar primer tres anys aquíper demostrar el seu arrelament iaconseguir el primer permís deresidència provisional, que no-més dura un any. Si durantaquest any pot demostrar que haestat treballant i continua tenintfeina, obtindrà un permís per

10 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 d’octubre del 2011

DOSSIER TRENCANT TÒPICS

dos anys, que es renovarà per dosanys més si les seves circumstàn-cies no canvien. Un cop passataquest termini, sempre que con-tinuï demostrant que té feina ievidentment que es mantinguisense antecedents, obtindrà latargeta de residència permanent.

«Tot això en el millor dels ca-sos. Hi ha gent que fa deu anysque estan aquí intentant regula-ritzar-se i no hi ha manera. La le-gislació és complicada, s’enfron-ten a un munt de tràmits i a situa-

cions molt difícils», explica Palo-ma Lavandeira, advocada delGrup de Recerca i Actuació sobreMinories Culturals (GRAMC),una de les entitats que formenpart de la TESI.

«Si ens amaguen les dificultatsque han tingut i tenen els immi-grants i ens fan creure que veniraquí i estar aquí és fàcil, i a més atot això hi afegim el discurs xe-nòfob i racista, la gent, que estàpreocupada i en una situació vul-nerable per la crisi, doncs s’ho

Un dels rumors més estesos arreu és que els im-migrants es queden totes les beques de menja-dor de les escoles, quan la realitat demostra queaixò no és cert. A la ciutat de Barcelona, per ex-emple, per al curs 2010-2011, només el 15,5%d’alumnes amb beques menjador eren d’origenestranger. Tampoc no és cert que els negocisd’immigrants actuïn fora de la normativa. Defet, tots els comerços d’alimentació de menys de150 m² poden obrir tots els dies excepte els fes-tius de tancament obligatori i sense limitaciód’horari, tinguin el propietari que tinguin.

Segons dades del sindicat CCOO, els salaris delsimmigrants són de mitjana un 20% inferiors alsprevistos en els convenis col·lectius dels respec-tius sectors on treballen. Això vol dir que els im-migrants accepten cobrar menys per poder tenirfeina, però sobretot que algú decideix pagar-losmenys per poder obtenir més beneficis. És unpeix que es mossega la cua. Segons aquestes da-des, els estrangers treballen més hores i estansubjectes a més accidents laborals: la sinistralitatentre el col·lectiu és un 200% superior a la de laresta de treballadors.

Cobren menys i tenenmés sinistralitat laboral

No es queden totes lesbeques de menjador

Un menjador escolar. / MANEL LLADÓ

No tenen preferènciaper rebre pisosEn l’actualitat, i a tot arreu, no hi ha prestacionspúbliques específiques per a immigrants o queels donin prioritat pel simple fet de ser-ho. Lesajudes que donen les diferents administracionssempre són en funció dels nivells de renda. En elcas dels pisos de protecció oficial, amb la modi-ficació de la Llei d’Estrangeria l’any 2009, vaquedar restringit aquest dret d’accés a habitatgesocial només per a les persones estrangeres ambresidència permanent al territori. Tampoc no éscert que col·lapsin els serveis socials: segons l’es-tudi de la Caixa, només el 6,8% de totes les in-tervencions de serveis socials que es fan a l’Estatestan adreçades a immigrants.

Una donacaminant pelscarrers deBarcelona. ALBERT SALAM

Del 21 al 27 d’octubre del 2011 • PRESÈNCIA • 11

creu, i el rebuig i l’odi s’estenen.Això és molt perillós per a tot-hom», assegura Lavandeira, queafegeix: «Precisament el que calara més que mai és fomentar lacohesió social. Si permetem quees comencin a retallar drets delsimmigrants, obrim la porta quees continuïn retallant els drets detothom. Quin és el límit? Ara co-mencen així, i potser demà sócjoc a qui discriminen per no te-nir una renda suficient. No no-més tenim una crisi econòmica,tenim una crisi de model de so-cietat, i hem de decidir cap a onvolem anar.» Per la seva banda,Jose Peñín, membre de SOS Ra-

cisme Catalunya, insisteix que elproblema de quedar-se sense fei-na, en el cas dels immigrants, noés només perdre ingressos eco-nòmics i estabilitat, sinó perdretambé el permís de residència,amb tot el que això implica.

ExclusióLes targetes de residència de pa-res i fills solen estar vinculades sihi ha hagut reagrupament fami-liar, de manera que si un pareperd la feina es pot trobar que to-ta la seva família es converteix,de cop, en allò que generalmentes coneix com a ilegals. Aquestterme, però, és una definició la-

mentable, ja que una persona nopot ser considerada legal o il·le-gal. No tenir papers és una situa-ció administrativa, no és cap de-licte. És molt més il·legal conduirbegut, que està tipificat com adelicte, que no tenir papers.

«En qualsevol cas, com quemolts immigrants es troben araen una situació tan vulnerable,es veuen obligats, per exemple, aacceptar condicions molt mésdures de feina», afegeix Peñín,mentre alerta que aquest és unproblema global, que tot Europas’està tornant molt més conser-vadora i endureix la seva políticad’estrangeria, i que el racisme i la

xenofòbia augmenten perillosa-ment arreu. És a dir, individus ifamílies que ja fa anys que viuenaquí, es troben al mateix tempsamb més problemes per tirar en-davant i amb més sensació de serrebutjats.

«Mentre els immigrants ser-vien de mà d’obra, no passavares, ens venien la idea de Catalu-nya com a terra d’acollida, demulticulturalitat i de tolerància.Hem viscut vint anys de creixe-ment i d’especulació... però araque ja són tres anys de crisi, araels immigrants molesten», asse-gura Paloma Lavandeira. Peròdeixar que aquestes idees de re-

Immigrants fent classe a l’associació Akan deGirona. / MANEL LLADÓ

12 • PRESÈNCIA • Del 21 al 27 d’octubre del 2011

buig proliferin és un error, i a mésés indigne d’un estat de dret. «Alfinal, no ens cal anar a Mali perdefensar els drets humans i ladignitat de les persones. Gentfent cua amb bidons davantd’una font per poder tenir aiguano significa que es faci un mal úsde les fonts, significa directa-ment un problema de misèria. Ila solució no és treure les fonts,perquè això és una retallada, nonomés per als immigrants, tam-bé per a tota la resta de la pobla-ció», insisteix l’advocada.

DistretsDes de l’àmbit de la immigracióes té la sensació que totes aques-tes idees contra la immigració elque intenten és fer-nos mirar capa un altre costat. «Els ciutadans,tots, siguem d’on siguem, hau-ríem de demanar responsabili-tats a aquells que gestionen elsrecursos. Ara no n’hi ha, de re-cursos, però el cert és que n’hi hahagut molts. Com és que en tresanys estem així?», es preguntaLavandeira.

Des de la TESI, s’insisteix queestem patint les conseqüènciesdels abusos fets sota l’empara del’especulació, i que no podemculpabilitzar la immigració de lacrisi econòmica. Aquest col·lec-tiu també considera fonamentalque cadascú estigui disposat aveure, reconèixer i assumir lesveritables causes que han portatla pèrdua de prestacions i serveispúblics de l’estat del benestar,«sense deixar-nos engalipar permissatges que exclusivament esfonamenten en la promoció dela xenofòbia i l’exclusió social». IJose Peñín hi afegeix: «Les perso-nes no podem ser persones no-més si som rendibles, tots tenimdret a intentar viure millor, a te-nir una oportunitat.» Potser és elmoments de recuperar una fraseque ja va dir fa més de 50 anysl’escriptor suís Max Frisch en re-ferència als espanyols que treba-llaven a Suïssa i a Alemanya:«Volíem treballadors i van venirpersones.»

egons els experts en ter-mes d’immigració, les xi-

fres demostren que en realitatles problemàtiques sobrevin-gudes es deuen a una incapaci-tat de les nostres infraestructu-res de donar resposta a un aug-ment de les necessitats de lapoblació.

«La qüestió no és només siuna població té un 16 o un45% de persones estrangeresempadronades al seu territori,sinó també els temps que faque aquestes persones hi vi-uen, ja que molts fa anys quesón residents, o fins i tot hannascut al nostre país», assegu-ren les entitats que formenpart de la TESI.

Per això consideren neces-sari remarcar que l’assenta-ment de les poblacions d’ori-gen immigrat, concentradesen determinades zones del ter-ritori en resposta a l’efecte cri-da generat, no per la existènciade programes socials del paísd’acolliment, sinó per la de-manda real de mà d’obra, en

SI.C.

Redistribució fiscal injustarealitat ha servit per posar demanifest novament una situa-ció injusta.

És a dir, hi ha una clar des-equilibri entre les responsabi-litats i les competències ator-gades a les diferents adminis-tracions –estatal, autonòmi-ques i local– i els mitjans eco-nòmics al seu abast.

«Pel que fa a la immigració,no l’únic, però sí un dels prin-cipals problemes és que en re-lació als recursos fiscals gene-rats pels immigrats, els territo-ris que més aporten, i que lògi-cament són els que tenen mésconcentració de població es-trangera, no són els que rebenmés diners dels fons estatalsamb vista a poder gestionar idonar resposta a les noves ne-cessitats que s’hi generen»,afirmen des de la TESI. Per aixòreclamen que augmenti laquantia del Fons de Suport pera l’Acolliment, Integració i Re-forç Educatiu dels Immigrantsi que es reparteixi entre les co-munitats i municipis amb mésconcentració d’immigrants.

Europa ja noenlluerna

Un dels fets que s’estandetectant darrerament,conseqüència directa de lacrisi, és que l’arribadad’immigrants s’ha anat es-tancant, ja que als païsosd’origen es comença a en-tendre que Europa ja noés un paradís on tot éspossible. Per això, el quepreocupa ara les entitatsque treballen amb la im-migració és l’atenció a lespersones que ja fa anysque són aquí i que a con-seqüència de la crisi estroben en situacions méscomplicades, ja que l’aturles està colpejant dura-ment. Moltes d’aquestesfamílies, ja arrelades aquí,estan intentant per tots elsmitjans no haver de retor-nar als seus països, on elfutur és igualment incert.

Una mare amb mainada pels carrers de Barcelona. / ALBERT SALAMÉ

Del 21 al 27 d’octubre del 2011 • PRESÈNCIA • 13