redacció: 93 458 87 80 – liniasarria@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@com

barcelonalínia

liniasarria.cat · 3/11/2015 · Núm.61 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

sarriàsantgervasi

Ciutat pàg 3L’informe anual de l’Agència deSalut Pública mostra 18 barrisamb deficiències importants

Agenda Nacional pàg 8Duran i Lleida, des de Sarrià:“Cada vegada es veu més clarque hi haurà noves eleccions”

Cinema pàg 13La biblioteca Sant GervasiJoan Maragall acollirà el festival Bibliocurts

Cultura pàg 12Arrenca la Segona Mostrade Teatre del districte,que durarà tot el mes

Comerç pàg 11L’Eix Sarrià guardonarà els seus comerços dissabte

Esports pàg 14Marc Alcalà i Montse Masguanyen la Milla de Sarrià

La mobilitat centra la primeraAudiència Pública del mandatDiversos veïns van demanar millores urgents en el transport públic i la retirada de 400 plaques franquistes pàg 8

pàg 9

“El comissionat demuntanya en principi

queda descartat.La llei ens limita”

Entrevista a Gerardo PisarelloRegidor del Districte de Sarrià-Sant Gervasi

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 3 novembre 2015líniasarrià.cat

3 | líniasarrià.cat3 novembre 2015Reportatge

Diga’m de quin barri ets i et diréquina esperança de vida tens.Això no és cap refrany, sinó una deles conclusions que s’obtenen fentun cop d’ull a l’informe anual queelabora l’Agència de Salut Públi-ca de Barcelona (ASPB) i que, perprimer cop en 31 anys, està des-glossat per barris.

Així doncs, aquest estudi, quefa referència al 2014, permet vi-sualitzar la important diferència,i per tant desigualtat, que hi ha enla salut dels barcelonins segons elbarri on viuen i la seva esperançade vida. L’exemple més extremd’aquesta situació és el que esprodueix entre Pedralbes (86,5anys) i Torre Baró (75,2 anys), on

la diferència és de més d’11 anys.Les xifres també indiquen que l’es-perança mitjana en els 73 barris ésde 82,23 anys, cosa que mostracom, a Torre Baró, una persona téuna esperança de mida set anys in-ferior a la mitjana.

Es tracta d’unes xifres que sies comparen amb una altra ciutatimportant, com podria ser Ma-drid, mostren com a Barcelona ladesigualtat en l’esperança de vidaés major. Segons l’Oficina d’Es-tadística de l’Ajuntament de Ma-drid, la diferència entre l’espe-rança de vida (any 2013) del dis-tricte -no hi ha dades per barris-on és més baixa (Centro: 83,43anys) i el barri on és més alta (Ar-ganzuela: 85,77 anys) és de 2,34anys. A Barcelona, si es fa el càl-cul per districtes, la diferència ésde quasi quatre anys (3,96) entreNou Barris i les Corts.

Tot i aquestes dades, també calapuntar que l’estudi demostra queel 2014 l’esperança de vida, que can-via notablement si parlem d’homes(80,7 anys) o dones (86,6 anys), hatornat a augmentar a la ciutat, talcom ha fet en els darrers anys, i sesitua entre les més altes del món.

Xavier Bartoll, responsable del’informe, explica que les des-igualtats que mostra l’estudi són“importants i cal estudiar com re-duir-les”. Sobre l’esperança devida, Bartoll comenta que les da-des “no són justificables”, tot ique també apunta que l’estudi re-flecteix que “hi ha diversos indi-cadors positius que mostren bonesxifres en salut”. En la mateixa líniaes mou el Doctor en Geografia dela UAB, Oriol Nel·lo, que diu que“l’estudi confirma que la segrega-ció urbana té efectes importants enla població. Segons Nel·lo, “la re-

lació clara entre les condicions devida i el lloc de residència és pre-ocupant i cal una intervenció ur-bana per millorar els indicadors”.

18 BARRIS COMPLICATSLes conclusions de l’informe re-marquen la necessitat d’actuaren 18 dels 73 barris on es registrenels indicadors de salut més des-favorables. La majoria d’aquestssón de Nou Barris (Can Peguera,Ciutat Meridiana, Roquetes, To-rre Baró, la Trinitat Nova, el Turóde la Peira, Vallbona i Verdum) iCiutat Vella (la Barceloneta, elGòtic, el Raval i Sant Pere, SantaCaterina i la Ribera). També n’hiha de Sant Andreu (Baró de Viver,el Bon Pastor i la Trinitat Vella) ien menor mesura de Sant Martí(el Besòs i el Maresme), d’Horta-Guinardó (el Carmel) i de Sants-Montjuïc (la Marina del Prat Ver-

mell). A l’altra banda hi ha els dis-trictes de les Corts, l’Eixample,Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, queés on es concentren la majoria dels15 barris amb els indicadors méssaludables.

REACCIÓ MUNICIPALLa presentació de l’estudi ha por-tat l’Ajuntament a anunciar que in-vertirà 300.000 euros addicionalsals barris més necessitats en elmarc del programa Salut als Ba-rris. En declaracions a la premsa,la comissionada de Salut de l’A-juntament, Gemma Tarafa, vaassegurar fa uns dies que el con-sistori posarà en marxa aviat undiagnòstic d’aquests 18 barris. Unanàlisi que, segons la tinenta d’al-calde de Drets Socials, Laia Ortiz,“serà clau en el pla d’actuació dela ciutat per decidir quines políti-ques s’han de canviar”.

Ciutat desigual» L’informe anual de l’Agència de Salut Pública mostra que l’esperança de vida dels barcelonins varia

notablement depenent de la zona on viuen i apunta 18 barris on cal actuar per millorar la salut dels veïns

Albert RibasBARCELONA

A l’esquerra, Pedralbes, el barri amb una esperança de vida més alta. A la dreta, Torre Barró, on l’esperança de vida és més baixa. Fotos: Google Maps

| 4Opiniólíniasarrià.cat 3 novembre 2015

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sarrià-Sant Gervasi no comparteix necessàriament les opinionsque els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniasarria@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniasarrià.cat

Dipòsit legal: B 17672-2010

Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

A l’acte de constitució del Parla-ment Carme Forcadell acabà ambun “Visca la República catalana”!Finalment convidà els presents acantar Els Segadors. Tots els di-putats dempeus i cantant, els delPP i C’s amb la boca tancada. No elsaben cantar? Serà que, coml’himne espanyol no es canta, tam-poc volen cantar el català, per noestablir diferències? És com a re-presàlia pels discursos d’en Juliàde Jódar i de Carme Forcadell? Lasenyora Inés Arrimadas amb caraseriosa i els braços creuats és unexemple de menyspreu i de comno se sap assumir no ser majoria.Les seves declaracions posteriors al’acte, que no hi ha representacióde la majoria dels catalans entreels escons de Junt pel Sí i la CUP,ja és la cançó de l’enfadós. Van devíctimes, quan s’han passat mesosi mesos culpant de victimistes alsindependentistes catalans, sem-bla que ara se’ls ha girat la truita.Les declaracions del senyor Xa-vier Garcia són d’una baixa quali-tat democràtica immensa, ame-naçar a la presidenta que no esdesviï ni un centímetre de la lega-litat, és d’una gosadia inaudita.Caldrà que Carme Forcadell tinguimolta mà esquerra i paciènciaamb Xavier García i Inés Arrima-des. Saben que tenen la guerraperduda al Parlament català, i apartir d’ara atacaran a fons, senseperdre ni un segon en fer el “nu-meret” de cara a la galeria, en unacursa desenfrenada entre ells. ElParlament serà el seu aparador ialtaveu, per sortir als mitjans de lacaverna, com a garants de la sa-grada unitat d’Espanya i penjar-semedalles per veure qui és més bonespanyol. S’hi juguen molt a lesgenerals del 20-D.

4Els segadorsper Jordi Lleal

#JeSuisBacon#VanPerFeina #Contraatac?

4Derecho a la vida i refugiadosper Juan José Conejo

Europa se enfrenta a la peor cri-sis de refugiados desde la Se-gunda Guerra Mundial por estarazón apelo al tribunal de la con-ciencia. Según la DeclaraciónUniversal de los Derechos Hu-manos, en caso de persecucióntoda persona tiene derecho abuscar asilo en cualquier país.Los refugiados no son inmi-grantes en busca de mejorescondiciones económicas, lesmueve la fuerza mayor de luc-har por sus vidas.

La ley internacional prote-ge a los refugiados, ya que dic-ha ley les da el derecho a seracogidos sin que los paísespongan impedimentos. Tam-bién les apoya la Convenciónsobre el Estatuto de los Refu-giados de las Naciones Unidas:“Ningún país contratante pue-de expulsar a refugiados bajoninguna razón”. Estas son dospruebas fehacientes a favor delos refugiados contra cualquierotro argumento.

Traigamos ahora a la me-moria la Declaración sobre elAsilo Territorial: “Ningún refu-giado puede tener la negativa deadmisión en la frontera o, si hu-biera entrado en el territorio enque busca asilo, la expulsión ola devolución obligatoria a cu-alquier Estado donde puedaser objeto de persecución”. Ter-cera prueba evidente que de-muestra que, según las muertesacaecidas, la sensibilidad hu-mana no está de moda.

A pesar de que existen de-rechos que les protegen, hanmuerto más de 1.800 refugiadosen el primer semestre de 2015.Es necesario tomar medidasurgentes para frenar esta tra-gedia humana. Este es un de-bate en el que la ética y la mo-ral deberían triunfar sobre losintereses políticos y económicos.Tienen derecho a la vida, denuevo apelo a la conciencia y ala Declaración Universal de losDerechos Humanos.

@erichpunti: No hi ha res que faci méspànic a l'estat que la independència la portila 'burgesia' catalana juntament amb l'es-querra rupturista.

@jflabertos: Además de otorgar impor-tancia y solemnidad a la declaración delParlament, ¿cuál era el objeto de la com-parecencia sin preguntas de Rajoy?

@edu-tarres: Caldria veure quins embotitsanalitza l'OMS per dir que provoquencàncer. No fotem, no és el mateix un d’in-dustrial que una llangonissa de casa.

Sembla que es reobre el debatsobre la connexió dels tramviesper la Diagonal.

Sembla que hi ha gent a quino acaba d’agradar aquesta idea.

Sembla que és la mateixagent a qui, en el fons, no nomésno els agrada la connexió delstramvies per la Diagonal, sinóque no els agraden gaire elstramvies i, fins i tot, si m’apureuuna mica, no els agrada gens eltransport públic, entre d’altrescoses perquè no l’acostumen autilitzar.

Sembla que als homes ambcorbata i a les dones perfuma-des que van al Liceu, tal com ci-tava l’Anna Gabriel al seu dis-curs-fetitxe per als mitjans es-panyols, no els fa gens ni micade gràcia que la púrria de la ban-da baixa de la Diagonal puguemarribar en un tres i no res alsseus paradisos residencials iens puguem passejar pels seusparcs i jardins ben cuidats onpassegen els seus gossos que,aquests sí, fan els seus quatreàpats diaris, a diferència demolts infants dels barris de l’al-tre extrem de la Diagonal.

Sembla que als Jordis Pu-

jols i a les Martes Ferrusoles noels produeix gaire alegria que lapúrria de les lleres del Besòs elsembruti les noves rajoles de lanova Diagonal amb les soleshumils i miserables de les sevessabates. De fet, l’encàrrec quetenia l’exalcalde Trias era ar-reglar només el “seu” tram deDiagonal.

Sembla que és perillós quetota aquella gentussa de la ban-da nord de la ciutat, de “la ciu-tat oblidada” com diuen a laFAVB, algun dia puguin patir unatac de ràbia i agafin els tram-vies Diagonal amunt i desem-barquin a la zona alta de la ciu-tat i rebentin a cops de mall elsaparadors dels concessionaris decotxes de luxe i de les boutiquesamb noms amb reminiscènciesfranceses.

Sembla que els del 99% te-nim dret a somiar però no tenimdret a aconseguir els nostressomnis, entre d’altres coses per-què potser són els malsons delsde l’1%.

Sembla que el debat sobre laconnexió dels tramvies per laDiagonal va molt més enllà d’unsimple debat sobre mobilitat.

per Alberto Aquilué

4Sembla... sembla... sembla

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 3 novembre 2015 líniasarrià.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.comlíniasarrià.cat 3 novembre 2015

@BernatDedeu: Dispenseu, però fer unadeclaració de desobediència quan no hasestat capaç ni d'investir un president ésuna cagada monumental...

@jorge-santos99: Gane quien gane estemundial, lo de hoy es una patada al moto-ciclismo. Seas de quien seas. Y sin sanción,Dorna lo ha hecho peor que Rossi.

@sergipicazo: Un altre cop igual! Fer servirl’expressió “Terrorisme anarquista” de-monitza, desinforma i no és rigorós amb laveritat.

Opinió en 140 caràcters

Benvolguts,Ja està bé. Ja està bé, no?Heu aconseguit, amb perdó, fer-me

enfadar. Fins aquí podíem arribar. Per-doneu-me, però fins aquí podíem arri-bar, si us sembla bé. Valorem-ho. Crecque podríem arribar fins aquí i prou, toti que estic obert a parlar-ne. A parlar-neuna vegada més. Com vam fer fa unessetmanes, en una reunió fantàstica iconstructiva que vam tenir amb vosal-tres. En guardo un gran record, since-rament. I la factura també la guardo,però em quedo amb el record, la corte-sia i les bones maneres. Cal ser positiu.

Creia que amb la conversa que vautenir, amb perdó, amb el nostre direc-tor de Relacions Internacionals, l'AlbertSoler, tot quedaria aclarit. Que el diàleg,la pedagogia, les disculpes, el paga-ment de la primera multa, el perdó perser com som i els tímids somriures hoacabarien calmant tot. Però no, no ha es-tat així. I no ho entenc. Perdoneu-me,però no ho entenc, si em permeteu noentendre-ho, i ja disculpant-me d'antuvi.Perquè aquella estratègia d'entesa i deponts eterns era #BonaPerAlBarça i#BonaPerALaUEFA.

Què devia poder fallar, què no va sercapaç de transmetre prou bé l'Albert,l'home empàtic que entén la causa de lallibertat d'expressió perquè va col·labo-rar en la fundació de l'emblemàtica So-cietat Civil Catalana? Què no va ser ca-paç de comunicar prou convincent-ment l'Albert, l'exsecretari d'Estat de l'Es-port que va afirmar en una entrevista aLa Vanguardia (10/07/11) que no hi hau-ria seleccions catalanes oficials perquè"una part no pot jugar contra un tot"?Quina part de les explicacions sobre elnostre país i la nostra convivència cal-dria que remarquéssim una mica més,amb perdó, malgrat els nostres esforços?Crec que ja ho hem fet tot i amb els mi-llors representants. Si cal, però, estic dis-posat a fer-ho ara jo personalment, unavegada hàgim pagat la segona multaamb una propina del 20% que afegirem

amb molt de gust. Em desplaçaria jo ma-teix cap a Nyon després de passar pelbanc, si ho voleu, i en un matí desenca-llaríem la situació. El dia que us anés bé,a l'hora que em digueu. I ja em pagariajo el vol, de veritat, no patiu. Nosaltresens encarregaríem del vol, de l'hotel, deles pastetes i dels bombons, com sem-pre. I de la vaselina.

Tot sigui per poder demanar-vosdisculpes novament i explicar-vos mi-llor, cara a cara, amb encara més pe-dagogia, el perquè de tot plegat. Segurque ho entendreu, dirigents meus.Procuraré ser encara més convincentque l'Albert. Encara més, si cap. Ara bé,també us avanço una cosa amb segu-retat i fermesa: espero, perdó, que, per-dó, no es torni, perdó, a repetir, ai ma-rededéu, perdó, una sanció, perdó,perdó, com aquesta. És sobrepassaruna línia vermella que no estem dis-posats a tolerar massa i que avui ma-teix dibuixarem dos metres més en-davant perquè tingueu camp per cór-rer fins al dia 4 de novembre, quan ju-guem el pròxim partit de Champions alCamp Nou. I allà, quan rebem la terceramulta, tornarem a dibuixar-la uns me-tres més enllà amb una cara de dis-conformitat que jo mateix me la ima-gino i ja se'm posa la pell de gallina.Però ho farem perquè serà llavorsquan, malgrat tot, caldrà esprémer almàxim la via del diàleg i la calma, i seràllavors quan arribarem per fi a unacord que farà que mai més hagi d'es-criure una carta plena d'enuig mode-rat i de contundència relativa per de-fensar discretament i amb concòrdia elsinteressos del nostre club. Ai, disculpestambé per aquesta última frase, sensdubte excessiva. Disculpes sinceres.

Esperant rebre el número de comp-te per fer l'ingrés al més aviat possible,rebeu una cordial salutació d'un presi-dent que ara i aquí certifica que mai nin-gú no ens podrà tòrcer.

Atentament dolgut,Josep Maria Bartomeu

4Carta [apòcrifa] de Josep MariaBartomeu a la UEFA

per @modernetdemerda

Un diari obert

El districte de Sarrià-Sant Gervasi té coma hospital de referència l'Hospital Clínicde Barcelona. El Govern català vol con-vertir l'Hospital Clínic en un Consorci Sa-nitari, en el marc de la seva política d'a-febliment del caràcter públic de la sanitatcatalana.

Un consorci sanitari gaudeix d'unafigura jurídica que l'eximeix d'estar sot-mès al dret públic en aspectes essencialscom la normativa pública de contractes,la llei sobre control públic i fiscalitzacióde despeses i la llei d’incompatibilitatd’alts càrrecs. A un consorci, per tant, seli permet una major opacitat en la ges-tió, ja que queda al marge del control pú-blic. Es regeix segons el dret privat.

La creació de consorcis sanitaris s'in-tegra de ple en el procés dissenyat pel Go-vern de retallar les competències de l'ICSper tal d'enfortir la presència del sector pri-vat que subministra serveis de salut.

Efectivament, la llei 2/2014 de la Ge-neralitat impulsa la constitució de con-sorcis i atorga al Servei Català de la Sa-lut (CatSalut) les competències per ad-judicar els contractes de serveis i de ges-tió als proveïdors privats, assignant-losles activitats més rendibles i encarreganta l’ICS allò que no interessi al sector pri-vat. La llei minimitza el pes de l’ICS coma proveïdor del CatSalut ja que disposaque l'ICS, contràriament a la resta deproveïdors, no podrà concórrer en lici-tacions públiques. Només quan no hiconcorri cap licitador, el CatSalut en-carregarà a l’ICS l'activitat a cobrir.D’aquesta manera l’ICS es converteix enproveïdor d’últim recurs i no hi ha ob-ligació de garantir-li en el futur líniesd’activitat assistencial completes. Un pasimportant per al procés privatitzador.

La proposta d'Estatuts per al Con-sorci del Clínic posa de manifest el seuesperit privatitzador i mercantilista:- Es permetrà que entitats privades si-guin membres del Consorci- El Consorci podrà formalitzar conve-nis de col·laboració amb altres institu-cions. Això implicarà la cesió de serveis

públics a tercers i, per tant, una priva-tització encoberta.- El Consorci es regirà pels principis derendibilitat i productivitat. Sembla ques'oblidi que l'hospital dóna un servei pú-blic i que, per tant, pot ser deficitari.També són deficitaris altres serveis pú-blics com l'educació, els bombers o elscossos de seguretat.

L'Informe sobre Bon Govern i Trans-parència Administrativa (encarregatper la Generalitat) de l'any 2005 reco-manava l’adopció d’un criteri dràstica-ment restrictiu a l’hora de constituir con-sorcis públics perquè així s'evitaria "laburla del control administratiu que fa-cilita el maquillatge comptable-financeri provoca que se’n dilueixin les respon-sabilitats polítiques.”

També un informe de la Sindicatu-ra de Comptes posa de manifest que elsconsorcis que gestionen una part de lasanitat pública catalana incorren en uncúmul d'irregularitats recurrents que, en-tre moltes altres disfuncions, faciliten lesadjudicacions a dit i les elevades remu-neracions dels seus directius. Les ano-malies en la contractació es compten perdesenes: adjudicacions directes de ser-veis subjectes a la normativa de con-tractació, pròrrogues successives decontractes més enllà de les previstes perles clàusules, encàrrecs addicionals alproveïdor principal de les obres que noconsten en la licitació, i escàs o nul con-trol de les despeses vinculades a les ad-judicacions. L'informe també recullanomalies en les mesures de contencióde la despesa que beneficien alts càrrecsde les empreses, "aportacions econò-miques periòdiques" realitzades a al-gunes entitats i treballadors no justifi-cades suficientment i irregularitats la-borals derivades dels convenis de col·la-boració entre centres públics i privats.

No sembla, doncs, que la transfor-mació del Clínic en consorci represen-ti un benefici per als seus usuaris i pera la ciutadania en general. Hauríem deser capaços d'aturar aquest procés.

4Al Consorci Sanitari del Clínicper Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Sarrià-Sant Gervasi

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 3 novembre 2015 líniasarrià.cat

3 novembre 2015

Sarrià-Sant Gervasi| 8

líniasarrià.cat

Duran, des de Sarrià: “Es veuclar que hi haurà eleccions”

AGENDA NACIONAL4El presi-dent del comitè de govern d’U-nió, Josep Antoni Duran i Llei-da, va visitar el passat dissabte24 d’octubre la Mostra de Co-merç de l’Eix Sarrià. Durant la vi-sita, Duran va repassar l’actua-litat política del país i va re-marcar que “la llàstima és quecada vegada es veu més clar quehi haurà noves eleccions”.

El candidat d’Unió de cara al20D també va afegir que “això noés bo per al país, ni nacional-ment, ni socialment ni econò-micament. Un avançament elec-

toral projecta desconfiança i in-seguretat justament ara que co-mença a veure’s la possibilitat derecuperació econòmica”. SegonsDuran, si finalment s’acaba pro-duint un pacte entre Junts pel Síi la CUP seria “negatiu”, ja queno seria “bo econòmicament,projectaria incerteses de cara elfutur i molts votants de Con-vergència no l’entendrien”.

Així doncs, Duran va dibui-xar un panorama que tant si aca-ba amb acord com amb noveseleccions “són escenaris moltdolents”

SALUT4Les malalties mentalssón un dels principals proble-mes sanitaris, segons l’Orga-nització Mundial de la Salut(OMS), que afecten els jovesd’arreu del món.

És per aquest motiu que eldistricte celebrarà entre el 16 i el21 de novembre la Setmana de laSalut Mental, durant la qual esprogramaran un conjunt d’acti-vitats de sensibilització, infor-mació i mobilització al voltant dela salut mental de la població ju-

venil al districte. L’objectiu d’a-questa setmana és promoure lasalut mental, la inclusió social ila lluita contra l’estigma vincu-lat als trastorns mentals. Al llargd’aquests dies se celebraran ta-llers de sensibilització i formació,activitats culturals i lúdiques,actes científics amb experts ensalut mental juvenil, una jorna-da de portes obertes del Centred’Higiene Mental i un concurs defotografies centrat en la salutmental.

Es calcula que un de cadaquatre joves de 12 a 25 anys potestà patint actualment un perí-ode de salut mental i és proba-ble que tres quartes parts delsadults que pateixen problemesde salut mental hagin desenvo-lupat aquestes dificultats abansdels 24 anys.

D’altra banda, la Setmanade la Salut Mental coincideixamb la celebració del 40è Ani-versari del Centre d’HigieneMental de les Corts.

Habitatge | El districte més car de l’EstatSarrià-Sant Gervasi és el districte de l’Estat amb l’habitatge més car, segons

un estudi recent del portal immobiliari Fotocasa. El preu de l’habitatge aldistricte és de 4.514 euros al metre quadrat, una xifra que supera els 4147euros per metre quadrat de Salamanca (Madrid), que és el segon més car.

Durant i Lleida, en una imatge d’arxiu. Foto: Arxiu

Sis dies per trencar prejudicis

Les malalties mentals són un gran problema sanitari. Foto: Ajuntament

La primera Audiència Públicadel nou mandat, celebrada elpassat dia 27 d’octubre al Cen-tre Cívic Vil·la Florida, va estarmarcada per les demandes veï-nals relacionades amb la mo-bilitat.

Al llarg de la trobada diver-sos veïns van plantejar dife-rents preguntes i queixes rela-cionades amb aquesta qüestió.En relació a la mobilitat tambées va anunciar un nou instru-ment per facilitar l’aparcamentals veïns dels nuclis de mun-tanya de Mas Guimbau, CanCastellví i Mas Sauró, que tin-dran accés a les setanta placesd’aparcament al costat de les es-tacions dels Ferrocarrils.

D’altra banda, també hi vahaver va fer referència a una

qüestió administrativa relacio-nada amb la benzinera de Sarriài diverses sobre la importànciade millorar les estratègies i òr-gans de participació del distric-te per millorar la seva eficàcia.Una altra qüestió que es va po-sar al damunt la taula va fer re-ferència a la llei de memòria his-tòrica que obliga a retirar sím-bols franquistes. En aquesta lí-nia, un veí va recordar que al dis-

tricte encara queden 400 pla-ques franquistes a les façanesdels pisos de protecció oficial.

NOVES LÍNIES DE BUSRelacionat amb la mobilitat, elspassats dies 20 i 26 d’octubre esvan celebrar dues sessions par-ticipatives sobre les noves líniesde bus que passaran pel distric-te. Aquest procés participatiu téuna durada de tres mesos.

Els barris de muntanya pateixen un dèficit en el transport públic. Foto: Arxiu

La mobilitat centra la primeraAudiència Pública del mandat» Diversos veïns demanen millores urgents en el transport públic

» També es planteja la retirada de 400 plaques franquistes

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

9 |

3 novembre 2015

Entrevistalíniasarrià.cat

Com valora aquests primersmesos de feina al capda-vant del Districte?

Estem molt contents. Vam arribar alDistricte en minoria i, per tant, eratot un repte. Però ens hem trobatamb moltes complicitats per partde les associacions de veïns i del tei-xit associatiu. Hi ha un llarg camí perrecórrer, però una part importantdel veïnat està contenta amb el can-vi i això ens esperona.

Vostè ho diu: al Districte afronta unmandat especialment en minoria.Podrà tirar endavant tot el que vaprometre en campanya?Bé, jo crec que aquest fet provocaque ens prenguem la nostra tascaamb moltíssima exigència. Estemfent més reunions de les que ens ha-víem plantejat, els nostres consellersestan trepitjant el carrer com ningúi jo mateix, malgrat ser el primer ti-nent d’alcalde de la ciutat, esticpujant al districte tant com puc.

I tant com voldria? Ja tindrà tempsde dedicar-se al districte, tenint encompte la llarga llista de respon-sabilitats que ha assumit a nivellde ciutat?La nostra intenció a mitjà termini,naturalment, és garantir l’estabilitatdel govern i fins i tot ampliar-lo, si éspossible. Però la feina als districtesi als barris també és prioritària. Pertant, hi dedicarem tota l’energia.

Vostè és veí del Baix Guinardó. Elpreocupa que aquest fet es puguiconvertir en un retret?En molt poc temps he aconseguitfamiliaritzar-me amb els principalsproblemes del districte i amb les di-ferències que hi ha entre els barris.No em prenc el fet de ser veí del BaixGuinardó com una feblesa. La mevacuriositat és encara més gran i lesganes d’aprendre també.

Coneix bé la realitat de Sarrià-Sant Gervasi, per tant?Després de quatre mesos, crec quemés o menys ja tinc un mapa men-tal del districte. Sóc conscient de laimportància que tenen els temes demobilitat, les demandes de la gentjove i la gent gran, els problemes es-pecífics que té la muntanya, la man-ca d’equipaments públics en ma-tèria de salut o educació...

Com bé diu, un dels reptes més im-portants que té sobre la taula és elde la mobilitat, especialment alsbarris de muntanya. A Vallvidrera,els joves denuncien la manca detransport públic nocturn. Hi faràarribar el Nitbus?Som plenament conscients que hi hauna demanda en matèria de mobi-litat i d’accés, sobretot perquèaquests barris no quedin incomu-nicats durant la nit. El govern ha fetuna aposta molt forta per la xarxa debus. Estem estudiant la manera defer-la més eficaç i alhora estem ana-litzant quin seria el cost de fer arribarel Nitbus als barris de muntanya.

És viable econòmicament?Ho estem estudiant a nivell de la re-gidoria de Mobilitat i també deTMB. És un tema que no només de-pèn de Barcelona. Dit això, no hodescartem però tampoc podemprometre allò que no sigui possible.Si finalment no ho fos, estudiaríemaltres vies de mobilitat per donar res-posta a aquesta demanda legítima.

Hi ha alternatives?Estem convençuts que sí. Per exem-ple, podríem estudiar l’opció de ta-xis a domicili de manera específica.

Si no és el Nitbus, segur que troba-rem una altra solució.

Parlant dels barris de muntanya,vostès van prometre en campan-ya “recuperar la figura del comis-sionat de l’alcalde” en aquestazona, però no ho han fet. Almenysde moment.Com a govern estem condicionatsper la llei estatal que limita el nom-bre de càrrecs que podem nomenar.I això ha provocat que no siguipossible nomenar un comissionatde muntanya. Tot i això, el que no-saltres estem plantejant ara és la ne-cessitat que hi hagi un funcionari es-pecífic que treballi a l’oficina demuntanya i que pugui complir efec-tivament aquestes funcions. Pertant, la idea és intentar compensarl’absència d’un comissionat amb al-tres fórmules.

Queda descartat, per tant, el co-missionat?En principi queda descartat tret quehi hagi una reorganització del governque ens permeti poder fer serviraquesta figura. Repeteixo, era lanostra voluntat, però és la llei la queens limita. En tot cas, els barris demuntanya no quedaran desatesos.

Vostè també ja ha dit que una deles seves prioritats és la proteccióde Collserola. En què es traduiràaixò a la pràctica?Volem preservar el parc natural deCollserola, fent compatible el pla es-pecial de protecció amb l’entorn na-tural i, sobretot, aturant el creixementurbanístic a la zona. Hem d’aconse-guir que sigui Collserola la que bai-xi a la ciutat, no la ciutat la que pugia Collserola –en el pitjor sentit del ter-me–. Aquest és el nostre compromís.

Al programa també hi portaven“instar a eliminar definitivamentles maniobres militars” a aquestazona. Ja ho han fet?No, encara no, però també és untema que s’està estudiant per de-terminar quina és la millor manera

de fer-ho. Temps enrere el Consor-ci de Collserola ja va fer una instàn-cia d’eliminació de les maniobres mi-litars que, pel que sembla, no va te-nir els resultats esperats. Anar mésenllà del que ja s’ha fet és complicat,però cal insistir-hi perquè, al final, al-gun dia es pugui considerar un parcnatural lliure de militars.

Un altre repte que té sobre la tau-la, i que a finals del mandat ante-rior va generar polèmica, és elde la parcel·la edificable del Parcde l’Oreneta i la permuta que laposava en perill. La requalificarancom a parc?Nosaltres hem dit sempre que ensfem nostre tot el que plantejava lalluita de la plataforma en defensa delParc de l’Oreneta per manteniraquesta parcel·la com a espai verd.Ara estem estudiant precisamentaixò: com procedir a la requalificaciócom a zona verda d’aquest solar delcarrer Montevideo per garantir-ne laprotecció ambiental i l’ús públic.

En el serial d’aquesta parcel·la delParc de l’Oreneta també hi estan in-volucrades Torre Garcini, al Gui-nardó, i Can Ripoll, a Sant Gervasi-Galvany. Com estan les negocia-cions amb Núñez i Navarro? Es po-drà salvar també Can Ripoll?Ara mateix estem estudiant quina ésla millor fórmula jurídica per acon-seguir-ho. És a dir, si apostem peruna solució global o abordem casper cas. Ho estem analitzant amb elsserveis jurídics i encara no tenim unadecisió presa al respecte.

Entenc que sobre la taula hi hal’opció d’una nova permuta peròtambé l’adquisició d’aquestes fin-ques per part de l’Ajuntament.Exacte. Es tracta d’analitzar quina ésl’opció més assequible econòmica-ment per a l’Ajuntament i la que potser més sostenible en el temps.

Parlant de finques, CiU n’ha de-nunciat recentment l’ocupació detres aquí al districte, una d’elles detitularitat pública.Sí. A hores d’ara, però, ja només enqueden dues d’ocupades i una d’e-lles, és cert, és municipal. Des del Dis-tricte n’estem fent un seguiment perpoder resoldre la situació, que enaquest cas concret no ens constaque hagi generat queixes.

Jordi Martí (CiU) diu que aquest go-vern és “amic dels okupes”.No, aquest govern és sobretot amicde la garantia del dret a l’habitatge. I,per tant, si els particulars o el mateixgovern tenen habitatges abandonatsde manera injustificada i acabenocupats, la solució no pot ser imme-diatament repressiva, sinó que s’ha deprendre nota que aquí hi ha un pro-blema que s’ha de resoldre dialogant.

Acabo preguntant-li pel procés so-biranista. Tinc entès que vostè és in-dependentista.Sóc profundament anticentralista idefensor del dret a l’autodetermi-nació, però com un camí cap a for-mes federals o confederals decididesde manera lliure. En aquest sentit, noem considero nacionalista ni vinc del’independentisme, però puc de-fensar un independentisme condi-cional quan hi ha un estat que negaprecisament aquest dret a decidir.

Tenint en compte el matís, li agra-daria tenir un Ajuntament més im-plicat en el procés?Jo crec que tenim un Ajuntamentamb profundes conviccions sobi-ranistes. Estem a favor de la sobi-rania del poble de Catalunya per de-cidir el seu futur però també de larecuperació de la sobirania de la ciu-tadania des d’un punt de vista eco-nòmic o energètic, per exemple. Enaquest sentit, crec que mai no hemtingut una posició d’ambigüitat.

“Podríem estudiar l’opció detaxis a domicili per als barrisde muntanya a les nits”

Perfil | L’home fort del nou govern també és regidor del DistricteNascut a l’Argentina el 1970, Gerardo Pisarello viu a Barcelona des del 2001. Home fort del nou govern, Pisarello és el primer tinent d’alcalde de la ciutat i també és el regidor de Sarrià-Sant Gervasi. Doctor en

dret i professor de dret constitucional a la UB, és veí del Baix Guinardó i pare de dos fills. Durant mésde deu anys ha estat vicepresident de l’Observatori DESC. És membre de Procés Constituent.

Gerardo Pisarello / regidor de Sarrià-Sant Gervasi

Gerardo Pisarello, el nou regidor de Sarrià-Sant Gervasi, ens rep en un parèntesi dela seva atapeïda agenda diària. La llarga llista de responsabilitats que ha assumitcom a primer tinent d’alcalde li deixen poc temps per al districte, però assegura

que l’està trepitjant tant com pot. “Tenim poca estona”, ens avisen. Anem per feina.

Arnau NadeuSARRIÀ-ST. GERVASI

“Puc defensar

l’independentisme

quan hi ha un estat que

nega el dret a decidir”

| 10Sarrià-Sant Gervasilíniasarrià.cat 3 novembre 2015

Sarrià acull divendres unhomenatge a Ovidi MontllorCULTURA4El Teatre de Sarriàserà l’escenari aquest divendres apartir de dos quarts de vuit del ves-pre d’un concert recital d’home-natge a la poesia d’Ovidi Montllor.Batejat amb el nom d’ ‘Ovidi. Po-esia no vol dir somniar’, anirà a cà-rrec de Mercè Sampietro, EduardIniesta i Llúcia Vives.

El recital és una selecció queexplora alguns dels poemes in-èdits que Montllor va escriure al

llarg de la seva vida i els micro-poemes de la seva obra ‘Delsquaranta estant’, de l’any 1985.Tot això, acompanyat de les sevescançons més conegudes.

Mercè Sampietro, actriu de te-atre, cinema i televisió recitarà elspoemes; Eduard Iniesta, directormusical i compositor, serà l’en-carregat de la música i LlúciaVives cantarà les cançons d’Ovi-di Montllor.

El curt ‘Sífilis’ alerta del risc de les infeccions de transmissió sexualSOCIETAT4L’associació cultu-ral audiovisual Young TalentsFilms, amb el seu fundador i di-rector, David González, al cap-davant, és l’autora del curtme-tratge ‘Sífilis’, un film de 30minuts de durada que tractaels perills de les infeccions detransmissió sexual (ITS) entreels més joves i, al mateix temps,qüestions de caràcter més socialcom l’homofòbia.

El curt, basat en fets reals,busca conscienciar els joves so-bre el perill de les ITS a travésd’un format audiovisual on elssentiments tenen un paper moltimportant. El seu director, Da-vid González, explica a aquesta

publicació que “la sífilis, a dife-rència de la SIDA, no està en-voltada de tanta conscienciaciósocial i el curtmetratge busca queaixò canviï”. González es mostrasatisfet per haver aconseguitacabar aquest projecte, formatexclusivament per un grup de jo-ves, “amb un pressupost moltajustat, ja que només hem dis-posat de 100 euros”.

De moment, i després d’unany de feina, es pot veure untràiler de ‘Sífilis’ a Youtube, queen pocs dies ja ha obtingut mésde 5.000 visites. Està previstque l’estrena del curtmetratge esfaci a la sala Luz de Gas el prò-xim 28 de gener.

El festival Visualdecibels, quetenia com a objectiu conscienciar,a través de vídeos fets per joves,els clients dels locals d’oci noc-turn perquè respectin el des-cans dels veïns, ja té guanyadors.

L’acte de lliurament de pre-mis va tenir lloc a finals d’octu-bre a la Sala Be Cool, a la plaçaJoan Llongueres, i els guardonatsvan ser Òscar Font, en la cate-

goria de menors de 14 anys, i Isa-bel Borràs, en la de majors de 14anys. El primer, amb el vídeo Elsefectes del soroll, va ser premiatamb una càmera digital goprohero3+ silver edition de 10 mp,mentre que la segona, amb Es-colta el silenci, va guanyar undrone amb càmera fisheyede 14megapixels.

El festival de vídeos organit-zat pel Districte de Sarrià-SantGervasi i el Casal de joves CasaSagnier, que ha comptat amb 13vídeos participants amb un alt ín-dex de votacions (gairebé 4.000),

també ha tingut una menció es-pecial del Jurat per a Òscar Sán-chez, que ha rebut 700 euros peral seu vídeo dOCIbels. Aquestguardó és un reconeixement es-pecial per part del Districte quegenerarà una estratègia de difu-sió i promoció de la projecció se-leccionada per haver reflectitmillor i amb major claredat elsvalors de la campanya. I és queel festival Visualdecibels ha fo-mentat la creació audiovisual desensibilització i civisme centradaen els sorolls, la neteja, la diver-sió i el descans del veïnat a la nit.

Una imatge de l’acte de lliurament de premis. Foto: Districte

El festival Visualdecibelsreparteix premis i conscienciació

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

11 |

3 novembre 2015

Comerçlíniasarrià.cat

Després del lliurament dels Pre-mis Barcelona Comerç, el dis-tricte de Sarrià viurà la sevaparticular cerimònia dissabtevinent al mercat del barri. Estracta dels vuitens premis Eix deSarrià, que premien les iniciati-ves que posen en marxa els bo-tiguers del barri. Paral·lelament,i a la mateixa ubicació, tindràlloc el Tast de Nit, una mostragastronòmica amb el bo i millordels paradistes sarrianencs.

D’aquesta manera, el Mercatde Sarrià s’engalanarà per cele-brar una de les seves nits més es-pecials. Per una banda, els pre-mis de l’eix tindran tres catego-ries. La primera és la del ‘Millorcomerç de l’Eix’, un guardó quereconeixerà la tasca d’un esta-bliment per millorar el seu ser-

vei i les idees innovadores que hiimplementi.

La segona categoria corres-pon al premi del públic, ‘La Veudel carrer’, que rebrà una boti-ga que hagi estat escollida pelsclients del barri.

Per últim, els guardons ofe-riran el ‘Premi honorífic’, adre-çat a una botiga, persona o enti-

tat que s’hagi significat per lapromoció del comerç de Sarrià.Els premis es lliuraran en una ta-rima que s’instal·larà al mercat.

Pel que fa al Tast de Nit, en-guany també amenitzarà la nitdels premis de l’Eix Sarrià ambels productes dels paradistes. Amés, hi haurà diverses actua-cions musicals.

El Tast de Nit aplega sempre un bon nombre de visitants. Foto: Mercats BCN

L’Eix Sarrià guardonarà els seuscomerços dissabte al mercat

» L’associació lliurarà els seus premis en una vetllada molt gastronòmica, ja que coincidirà amb el també tradicional Tast de Nit

El periodista Josep MariaUreta, premi Fundació 2015

GUARDÓ4La Fundació Barce-lona Comerç va lliurar dijouspassat el seu premi anual, que en-guany va anar a parar a les mansde Josep Maria Ureta, periodistaespecialitzat en economia i es-criptor, “pels seus coneixementsdel comerç de proximitat i la sevatasca continuada en favor del co-merç de la ciutat i del seu model”,afirmen des de l’entitat.

L’acte es va celebrar a l’Esfèricde Montjuïc amb la presència demés de 200 persones vinculadesal món del comerç, com el direc-tor general de Comerç de la Ge-

neralitat, Josep Maria Recasens;el primer tinent d’alcalde i regidordel Districte, Gerardo Pisarello, iel president de la Fundació Bar-celona Comerç, Vicenç Gasca.

Ureta va destacar la capacitatdels botiguers per “crear comu-nitat” i va identificar “el proces-sament de dades” com el granrepte del futur per al sector. Enaquest sentit, el periodista va elo-giar el fet que els eixos de la Fun-dació “tenen una gran quantitatd’informació sobre el comporta-ment del client i les tendències delmercat”.

Els botiguers viuen la seva nitamb el Premi Comerç de BCNHOMENATGE4L’Ajuntament hatornat a reconèixer l’esforç delsector comercial durant la di-vuitena edició dels premis Bar-celona, la millor botiga del món,enguay rebatejats amb la no-menclatura Premi Comerç deBarcelona –per tal de donaruna imatge més fidedigna de laciutat, va justificar el consistori–.

A l’acte, celebrat a l’Auditoridimarts passat, va participar l’al-caldessa, Ada Colau; el comis-

sionat de Comerç, Miquel Orte-ga, i el regidor d’Ocupació, Em-presa i Turisme, Agustí Colom.

Enguany els guardons hanreconegut vuit iniciatives i per-sones vinculades al sector, comara Coshop; la ruta de tapes deNou Barris, Pinxu-Panxo; el pre-sident de Creu Coberta, LluísLlanas; la botiga el Rei de la Mà-gia; Vom Fass Barcelona; la lli-breria Santos Ochoa i els venedorsdel Mercat de la Vall d’Hebron.

Història | Impuls a la promoció de les botigues emblemàtiquesEl comissionat de Comerç, Consum i Mercats ha arribat a un acord amb el Fons d’Imatges del

Comerç de Catalunya (FICC) per contribuir a la difusió dels comerços emblemàtics de la ciutat a través d’una pàgina web. Es tracta de rutadelsemblematics.cat, un portal que presenta un catàleg amb

botigues centenàries de Barcelona. Fins ara, hi figuren 65 de les 228 catalogades com a tal pel consistori.

RedaccióSARRIÀ

El repunt de les vendes anima els botiguers de cara a Nadal

ESTUDI4Més bones notícies peral comerç de proximitat. L’Indi-cador Comerç Barcelona (l’IcoB)del tercer trimestre indica que lesrebaixes d’estiu d’enguany van serles millors des del 2013, una di-nàmica que per al president de laFundació Barcelona Comerç, Vi-cenç Gasca, “és una demostraciódel canvi cap a la tendència posi-tiva”, alhora que “referma el con-venciment del món del comerçque s’espera una bona campanyaper a aquesta tardor i hivern”.

L’estudi assenyala que lesvendes de les rebaixes d’estiuvan créixer un 0,88%, davant delsdescensos de l’any passat i l’an-

terior –en el 2014 la facturació vacaure un 1,9%, mentre que en el2013 la baixada va ser del4,42%–. D’aquesta manera, apoc a poc es va demostrant queels comerciants perceben que hiha més afluència de clients a lesseves botigues. A més, de l’estu-di es desprèn que l’actitud delscompradors ha estat “lleugera-ment animada” darrerament.

En aquest sentit, l’IcoB as-senyala que la millor facturació dela setmana se sol fer el divendresa la tarda, seguida del dissabte almatí i els dijous. Per contra, el diaamb menys facturació és, curio-sament, divendres al matí.

L’IcoB destaca que l’actitud dels clients és “animada”. Foto: Arxiu

| 12Barris al dialíniasarrià.cat 3 novembre 2015

Barcelona és una de les grans ca-pitals europees del teatre i cadaany acull obres d’una gran qua-litat. El teatre de la ciutat, però,també té un circuit amateurmolt potent -amb un bon nom-bre de companyies- i aquestsdies es demostra al districte. I ésque el teatre amateur de Sarrià-Sant Gervasi ja viu, per segonany consecutiu, el seu mes mésespecial amb l’inici de la Sego-na Mostra de Teatre, que vaarrencar divendres passat alCentre Cívic Vil·la Florida.

L’estrena del cicle va anar acàrrec de la companyia La Bom-beta Companyia Teatral ambel seu espectacle ‘Prometeu’. Elpúblic va poder gaudir d’aques-ta obra basada en aquest per-sonatge de la mitologia grega: unlladre de foc castigat per Zeusper robar el foc dels déus i do-nar-los als homes pel seu ús, queacaba condemnat a ser encade-nat a la fi del món durant total’eternitat.

La mostra, que ha programattres representacions més (6, 20i 27 de novembre), continuaràaquest divendres amb l’obra‘Quina Barra’, de la companyial’Elenc Teatral J. V. Foix. Estracta d’una adaptació d’aquestgrup que representa escenesquotidianes amb les quals elpúblic s’hi pot identificar i que,de ben segur, voldria trobar-s’hi.Aquestes, però, també genera-

ran dubtes entre la gent, queamb tota probabilitat acabaràdeixant anar un “quina barraque tenen alguns de fer-noscreure allò que no són”.

La següent obra, la del 20 denovembre, serà l’espectacle ‘Coide criatures’ de la companyia LaFontmontina, una adaptaciólliure de textos de diferents au-tors que mostra la ingenuïtat

dels nens i la seva relació ambels adults i com aquests projec-ten en els fills les seves frustra-cions i com els més petits veuenel món dels adults. Tot plegat,en clau d’humor i portat alsextrems de la sàtira més crua.

Per últim, el dia 27 de no-vembre la companyia TeatreMolt Particular, el grup de tea-tre de la gent gran del Centre Cí-vic Vil·la Florida, portarà a l’es-cenari ‘El testament d’en Nasi’,una adaptació d’un conte extretde ‘Lo cristià’ -una enciclopèdiaimpulsada per Pere el Cerimo-niós i redactada per Francescd’Eiximenis entre 1379 i 1392que va marcar una fita importanten la literatura occidental-, ons’explica com la Quitèria, con-vençuda de la injustícia del tes-tament d’en Nasi, el seu difuntmarit, aconsegueix millorarl’herència. Aquesta obra serviràper clausurar la segona edició dela Mostra de Teatre de Sarrià-Sant Gervasi.

Totes les obres es represen-ten a partir de les set de la tar-da. L’entrada és gratuïta peròcal fer reserva, ja que l’afora-ment al Vil·la Florida és limitat.

L’hora del teatre amateur» Arrenca la Segona Mostra de Teatre del districte, que busca promocionar les companyies locals» La primera obra es va representar divendres i les tres restants es faran el 6, 20 i 27 de novembre

CULTURA4La Segona Mos-tra de Teatre de Sarrià-SantGervasi és una iniciativa delDistricte per promocionar el te-atre local i té la col·laboració dediferents entitats i companyiesde teatre amateur dels barris.

El teatre és una disciplina ques’ha desenvolupat molt bé entreel fèrtil teixit associatiu de laciutat. Hi ha una gran diversitatde grups i companyies que cul-tiven tot tipus d’estils, des de mu-sicals, comèdies, drames, mo-nòlegs, varietats, òpera... Els ac-tors i actrius amateurs dediquenhores i hores a la preparació deles obres per oferir al públic unproducte de qualitat que, so-vint, té poca cosa a envejar a lesobres fetes per actors i actriusprofessionals i que també destacaper oferir propostes arriscades ide qualitat, tant clàssiques comcontemporànies.

Des de 1985 aquestes petitescompanyies també disposen dela Federació de Grups Ama-teurs de Teatre de Catalunya.

Un bon planter teatral

Totes les obres es representen al Centre

Cívic Vil·la Florida

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

La Bombeta Companyia Teatral, l’Elenc Teatral J.V. Foix, la Fontmontina i Teatre Molt Particular, el grup de teatre de la gent gran del Centre Cívic Vil·la Florida. Fotos: Segona Mostra de Teatre

13 | Barris al dia líniasarrià.cat3 novembre 2015

El pròxim 23 de novembre arrencala primera edició del Bibliocurts, elfestival de curtmetratges que or-ganitzen conjuntament el Distric-te i la Xarxa de Biblioteques. Entreel dia 23 i el 4 de desembre, la bi-blioteca Sant Gervasi-Joan Maragalles convertirà en una sala de cine-ma improvisada on es projectaranels millors treballs que es van pre-sentar al certamen entre el 2 dejuny i el 18 d’octubre.

I és que Bibliocurts és un festi-val que té com a objectiu poten-ciar la creació de curtmetratges ila seva exhibició a les biblioteques.“Volem que aquests espais siguinplataformes per donar a conèixerels creadors locals i nacionals i lesseves obres”, expliquen els seus im-pulsors.

Els millors curts seleccionatsd’entre tots els que es van presen-tar al concurs optaran a tres guar-dons. Aquestes peces podien serobres de ficció o de no ficció ambuna durada màxima de 20 minuts.Un dels requisits que havien de

complir els títols és que el seu ro-datge havia de ser posterior al mesde gener de 2013. L’organització con-vidava a potenciar la creativitat i de-manava “obres originals i propostesinteressants de diferents temàti-ques i punts de vista”.

DUES SECCIONSEl festival Bibliocurts consta dedues seccions o categories: Barce-lona en curt i Megacurt. La prime-

ra premiarà el millor curt que tinguiuna connexió clara amb el territo-ri i amb els barris de la ciutat. Per talde participar en aquesta categoriacalia que el curt estigués rodat a laciutat i que com a mínim una de lesseves seqüències se situés a unaubicació exterior fàcilment reco-neixible d’algun dels barris. El mi-llor curt d’aquesta secció rebrà unpremi de 1.250 euros.

Per la seva banda, en la catego-ria de Megacurt no s’aplicaven lesrestriccions territorials de la categoriaanterior, de manera que en aquestgrup hi ha els treballs que han estatrodats en altres ciutats o només eninteriors, sense que hi aparegui capreferència espacial o temporal. Elpremi al millor curt d’aquesta seccióserà de 1.000 euros. Un jurat formatper cinc professionals de diferentsàmbits (Marta Armengou, PatríciaFont, Miquel Martí Freixas, Laura Plai Imma Sampé) s’encarregarà detriar el guanyador de cadascunad’aquestes dues categories.

A més, el festival Bibliocurts tin-drà un tercer guardó, el Premi del Pú-blic. Aquest serà un guardó únic pera les dues seccions que s’atorgaràdesprés de les votacions que faranels espectadors. El guanyador rebràuna subscripció premium de 12mesos a la plataforma Filmin, un lotde 10 títols en DVD de la distribuï-dora Cameo i dos llibres de cinemade la llibreria Casa Usher.

Posteriorment a la celebració delfestival, les obres finalistes es pro-jectaran en altres biblioteques de laciutat en l’activitat itinerant Biblio-curts Off i passaran a formar part dela videoteca del festival.

Districte cinèfil» El dia 23 arrenca el primer festival ‘Bibliocurts’ a la biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall» Els guanyadors rebran premis en metàl·lic i productes relacionats amb el món del cinema

CULTURA4El festival Bibliocurtsno es limitarà a la projecció de tre-balls cinematogràfics. Mentre duri elcertamen, l’organització ha prepa-rat un seguit d’activitats paral·lelesper a nens i adults.

La primera d’aquestes serà unamostra de curts sobre l’univers delllibre a càrrec de Bibiana Vila, pro-gramadora del Festival Short Scre-ens de Brussel·les, que es farà el dia18. Tres dies després els més menutsde la casa podran gaudir de Pas aPas, una selecció de sis curtmetrat-ges d’animació triats per la com-panyia Rita & Luca Films.

El dia 26, Miquel Freixas oferiràuna xerrada sobre l’audiovisual a In-ternet i la seva relació amb el cine-ma. Dissabte 28 es farà un taller so-bre dibuixos animats, on els parti-cipants podran fer una petita pel·lí-cula d’animació. El mateix dia es pro-jectaran els títols seleccionats a Ci-nema en curs, un programa de pe-dagogia que es fa a alguns instituts.

El dia 30 Marta Armegou mos-trarà com diversos cineastes han triatla ciutat com a escenari de pel·lícu-les de tota mena. Per últim, el 2 dedesembre es farà una masterclassenllenguatge audiovisual.

Activitats per a tothom

El festival vol donara conèixer elscreadors locals

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA

La biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall serà l’escenari de les projeccions del Bibliocurts. Foto: Districte

3 novembre 2015

Esports| 14

líniasarrià.cat

Sarrià va celebrar el passat diu-menge 25 d’octubre la terceraedició de la Milla de Sarrià ‘Co-rrem Junts’, una prova atlèticaque consta d’una milla de reco-rregut i que té com a principalobjectiu que les persones ambdiscapacitat intel·lectual no com-peteixin en un grup especialsinó que corrin conjuntamentamb la resta d’esportistes.

Els ingressos de les inscrip-cions aniran a parar a la Fun-dació Aspasim, dedicada a lacura de persones amb discapa-citat. El recorregut de la cursa vatranscórrer al llarg del passeig dela Reina Elisenda.

Pel que fa a l’aspecte pura-ment esportiu, Marc Alcalà, enla categoria masculina, i Mont-se Mas, en femenina, van ser els

triomfadors de la jornada en lacategoria d’Elit. Alcalà va com-pletar el recorregut de la carre-ra en un temps de quatre minutsi 19 segons, a molt poques cen-tèsimes d’Ibrahm Chakir –se-gon– i a dos segons de BrahimFateh –tercer–.

Pel que fa a les noies, Mas vacreuar la línia de meta en primeraposició amb un temps solvent dequatre minuts i 55 segons, se-

guida d’Anna Bové –amb cincminuts i 6 segons– i Míriam Or-tiz, amb un crono final de cincminuts i nou segons.

La competició també va pro-gramar una cursa especial demitja milla de distància, prota-gonitzada per corredors pre-benjamins. En aquesta catego-ria, Yago Pérez, Frederic Portai Alejando Soriano van ocuparel podi.

La prova aplega sempre un bon nombre de participants. Foto: La Milla

Marc Alcalà i Montse Masguanyen la Milla de Sarrià

» El barri celebra la tradicional cursa solidària per tercer any seguit» Els ingressos de la competició es destinaran a la Fundació Aspasim

El CP Sarrià se situa líder iencara no ha perdut cap partitFUTBOL4L’empat a dos golsdavant del Vallès granollerí per-met el CP Sarrià pujar a la pri-mera posició la classificació delgrup novè de Tercera catalana.

Els sarrianencs compartei-xen aquesta plaça amb la Torre-ta, tots dos amb 21 punts, tot ique aquests han perdut dos par-tits. El CP Sarrià, per la seva ban-da, es manté invicte en els noupartits que ha jugat fins ara,amb sis victòries i tres empats.

Aquest diumenge els sarria-nencs rebran a Can Caralleu elParets a partir de les 12 del mig-dia. Els paretans, setens a la clas-sificació, arribaran amb la moralpels núvols després de golejar acasa per cinc a zero el Palau So-lità i Plegamans.

El colíder, la Torreta, rebràdissabte a casa el Llinars, quartclassificat. Una derrota dels de laRoca aplanaria el camí perquè elSarrià es consolidés com a líder.

Més recursos per assegurar l’accés dels escolars a l’esportIGUALTAT4L’Ajuntament estàdecidit a ampliar i fer créixer elprograma Convivim Esportiva-ment, una iniciativa que té coma objectiu assegurar l’accés delsjoves a l’esport.

En concret, la comissionadad’Esports, Marta Carranza, va ex-plicar fa uns dies que incremen-taran “en un 20% el pressuposttotal del programa”, a més “d’in-crementar les hores de monito-ratge” de les diferents activitats

de què consta la iniciativa. “Ambaquestes mesures, volem conso-lidar l’aposta de l’esport com uninstrument de cohesió social,molt especialment entre aquellscol·lectius i barris on pot ser es-pecialment efectiu”, va assegurarCarranza.

Des de l’inici del programa, elcurs 2012-2013, els participantshan passat de 1610 i 94 grups a2127 i 144 grups el darrer curs2014-2015.

RedaccióSARRIÀ

Patinatge | Barcelona rebutja els Roller Games del 2017 però vol els del 2019Barcelona demanarà organitzar els World Roller Games l’any 2019 després d’haver renunciat als del 2017.

La decisió arriba després d’un acord amb les federacions de patinatge espanyola i catalana, que ho traslladaran a la internacional. El consistori ha decidit demanar l’endarreriment pel “procés de reflexió” que està duent a terme sobre els grans esdeveniments esportius. Els jocs del 2017 els acollirà ara la ciutat xinesa de Haining.

Muguruza, del Barcino, tancal’any com a número 3 del món

TENNIS4La tennista del CTBarcino, Garbiñe Muguruza, nooblidarà aquest any 2015. Si fauns mesos va arrencar la novatemporada entre les 20 millorsdel món, ara la hispano-vene-çolana la tanca com a númerotres del rànquing WTA amb5.200 punts, per sota de la ru-manesa Simona Halep –6.060punts– i l’estatunidenca SerenaWilliams –9.945 punts–.

La gran eclosió esportiva imediàtica de Muguruza va tenirlloc durant la celebració de Wim-bledon el passat mes de juliol, on

només va perdre a la final con-tra Wlliams.

L’última gran fita de Mugu-ruza aquesta temporada ha estatarribar aquest cap de setmana asemifinals del Masters de Sin-gapur, on ha perdut contra la po-lonesa Agnieszka Radwanskaper 7-6, 6-3 i 7-5, la qual va aca-bar guanyant el torneig.

Als dobles del campionat,Muguruza i Carla Suárez –tam-bé del Barcino– van ser segonesen perdre el partit decisiu contrala suïssa Martina Hingis i l’índiaSania Mirza per 6-0 i 6-3.

Muguruza ha estat semifinalista al Masters de Singapur. Foto: WTA

Agenda15 | 3 novembre 2015 líniasarrià.cat

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDIVENDRES 13 DE NOVEMBRE19:30 Concert Antologia de la Sarsuela, on es

farà un recorregut per la sarsuela catalana ila castellana. A càrrec dels alumnes de l’A-cadèmia Marshall, sota la direcció artística deMontserrat Aparici. / Centre cívic Pere Pruna.

AVUI DIMARTS 3 DE NOVEMBRE18:00 Taller d’herbes remeieres i plantes me-

dicinals a càrrec de Repara’t millor que nou.Es coneixeran les principals herbes i les se-ves atribucions. Cal inscripció prèvia. / Casalde Barri Espai Putxet.

DISSABTE 7 DE NOVEMBRE11:00-12:00 El racó de l’artista. Taller Creem un

paper vetejat, una activitat on es podrà gau-dir en família treballant les arts plàstiques peraconseguir un treball manual creatiu. / Cen-tre cívic Vil·la Florida.

A PARTIR D’AVUIMatí-TardaViolència masclista en la parella. Una

mostra que proposa una revisió d’alguns mi-tes associats a l’amor romàntic i a la violèn-cia masclista. Alhora, ofereix idees i ele-ments de reflexió per transformar els mitesi avançar. / Casa Orlandai.

FINS AL 30 DE NOVEMBREMatí-Tarda Exposició Contemplant la negra

nit, a càrrec de l’Agrupació Astronòmica de Bar-celona, una mostra sobre fotografies dels di-ferents astres. / Centre cívic Vallvidrera Váz-quez Montalbán.

DIMARTS 10 DE NOVEMBRE17:30Taller de descoberta. Els petits detectius,

una activitat que convida els més petits a ferde detectius i descobrir l’enigma que presentala Mon Mas. / Biblioteca Collserola.

DISSABTE 14 DE NOVEMBRE19:00 Espectacle de titelles El tresor del pirata,

a càrrec de Marionetas Nómadas i adreçadaa infants majors de tres anys. L’activitat na-rra la història del vaixell del capità Trujillo, ques’enfonsa. / Espai Putxet.

DISSABTE 14 DE NOVEMBRE10:00 Segona Jornada Jove Collserola, on es po-

drà realitzar un petit tast d’arts marcials a cà-rrec de professionals del districte. / Centre cí-vic l’Elèctric.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

La companyia Nyiguit presenta unespectacle de la mà de dos particularspersonatges que explicaran i cantarandiferents contes al públic assistent. /Casa Orlandai.

Matinal familiarCanta’m un conte

Ds. 7 de novembre a les 12:00

Xerrada a càrrec de l’Associació Dretaa morir dignament per saber què és eldocument de voluntats anticipades,com es pot tramitar. / Centre cívic Vil·laFlorida.

El document devoluntats anticipades

Demà dc. 4 de novembre a les 19:00

Exhibició dels curts premiats al festi-val Solo para Cortos 2015, organitzatpel Casal de Joves de la Prosperitat. /Centre cívic Can Castelló.

ProjeccióSolo para cortos

Dc. 11 de novembre a les 10:00

Torneig individual de tennis taula enformat lligueta. Hi haurà una catego-ria infantil i una altra de juvenil. / Cen-tre cívic Casa Sagnier.

Campionat de tennis taula

Dv. 13 de novembre a les 17:30

| 16 3 novembre 2015líniasarrià.cat Pròxima edició: 2 de desembre