AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR …

39

AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR

Memòria descriptiva

3 ENTORN SOCIOECONÒMIC ................................................................................................... 41

3.1 ENTORN SOCIAL ............................................................................................................................... 41

3.1.1 DEMOGRAFIA I POBLACIÓ ................................................................................................................................................... 41

3.1.2 EQUIPAMENTS I SERVEIS .................................................................................................................................................... 46

3.2 ENTORN ECONÒMIC ........................................................................................................................ 55

3.2.1 ESTRUCTURA ECONÒMICA GENERAL DEL MUNICIPI ........................................................................................................ 56

3.2.2 ANÀLISI SECTORIAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA ............................................................................................................. 65

41



3 ENTORN SOCIOECONÒMIC

3.1 ENTORN SOCIAL

3.1.1 DEMOGRAFIA I POBLACIÓ Canet de Mar té una població de 14.037 habitants (padró municipal, 2008) i una superfície de 5,6 km2. A causa d’aquesta superfície municipal relativament petita, Canet de Mar té una densitat de població relativament alta (2.506,6 hab./km2), sobretot si es compara amb la del Maresme (1.054,2 hab./km2) o la de Catalunya (226 hab./km2). A més, cal tenir en compte que la major part de la població es distribueix a la meitat sud del municipi, fet que accentua aquest paràmetre. El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) inclou el municipi de Canet de Mar en l’Àmbit Funcional Territorial Metropolità i l’integra en el sistema costaner basat en el sistema urbà: Pineda de Mar-Calella més les polaritats d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Canet de Mar i Sant Pol de Mar. Canet de Mar, es troba a la comarca del Maresme, de 409.125 habitants, i és la desena població de la comarca en termes de població.

3.1.1.1 Evolució de la població Segons l’informe elaborat pel Pla Estratègic del Maresme 2015, al llarg de les darreres dècades, Canet de Mar ha mantingut un ritme de creixement alt situant-se a partir de l’any 2000 amb un creixement al voltant del 4% anual. El creixement s’ha accelerat a partir de la segona meitat dels noranta, arrel de la obertura de l’autopista. La següent figura mostra com l’evolució de la població en els últims deu anys, segons el padró continu de l’Institut d’Estadística de Catalunya (d’ara endavant, IDESCAT), ha estat permanentment ascendent.

42

Figura 3.1 Dinàmica de la població

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

Població

Font: IDESCAT. Padró continu

Cal destacar que la dinàmica poblacional de Canet de Mar ha estat superior a la mitjana comarcal i molt superior a la mitjana de Catalunya.

Taula 3.1 Comparativa de la dinàmica poblacional

Població (1998) Població (2008) Increment (%) Canet de Mar 9.613 13.381 39,2 Maresme 329.488 420.521 27,6 Catalunya 6.147.610 7.364.078 16,5

Font: lavola, a partir del padró continu de l’IDESCAT

43



3.1.1.2 Estructura de la població Pel que fa a l’estructura de la població, la població de Canet de Mar és relativament jove i tendirà a ser més o menys madura en funció de l’evolució de la immigració en els propers anys.

Figura 3.2 Piràmide d’edats: Població segons sexe i edat. Quinquennal (2001)

Font: IDESCAT (2001)

La població nouvinguda a Canet de Mar ha mantingut una tendència ascendent en els últims anys, tot i que, en cap cas representa un percentatge molt elevat respecte la població total. La taula següent mostra, en valors absoluts, la distribució de la població, tant espanyola com del continent de procedència.

Taula 3.2 Població segons nacionalitat

ANY Espanyola Resta UE

Resta Europa

Àfrica Amèrica

Nord i Cental Amèrica del Sud

Àsia i Oceania

TOTAL

1991 8739 35 1 42 8 22 11 8858 1996 9194 41 2 149 15 39 15 9455 2001 10281 60 13 275 11 117 21 10778

Font: IDESCAT En aquest sentit, es comprova que les nacionalitats procedents del continent africà són les que representen un valor més alt. La següent figura mostra la proporcionalitat de la població nouvinguda. A aquesta figura també s’observa que són les africanes les nacionalitats que mantenen una major proporció respecte les altres.

44

Figura 3.3 Proporció de la població nouvinguda per nacionalitats

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1991 1996 2001

Àsia i Oceania

Amèrica del Sud

Amèrica del Nord i Central

Àfrica

Resta Europa

Resta UE

Font: IDESCAT

Segons el Pla Estratègic del Maresme 2015, la majoria dels nous residents són famílies joves procedents de l’Àrea Metropolitana, a on majoritàriament hi continuen treballant. Aquest fet s’ha traduït en un increment dels desplaçaments per motius laborals cap a fora del municipi durant els darrers anys. Segons aquest mateix pla, la immigració al 2005 representa el 8% de la població total, el que es podria explicar pels elevats preus de l’habitatge. El seu assentament, de forma força harmònica per tot el municipi, ajuda a la seva integració. Cal destacar, però, que segons el creixement de la població pel període 1986-2001 (IDESCAT), el creixement de població es dóna fonamentalment pel moviment migratori i no pel creixement natural, que és negatiu des de principis de la dècada dels noranta.

45



3.1.1.3 Població estacional En termes de població estacional, cal esmentar que Canet de Mar, tot i ser un municipi costaner, no se li atribueixen valors alts. La població estacional als caps de setmana i durant els mesos d’estiu és baixa, fruit d’una reduïda oferta d’allotjaments i al baix número d’habitatges de segona residència1. El motiu principal s’atribueix al model econòmic de Canet de Mar, que no ha apostat pel turisme de masses de platja com altres municipis veïns amb una estructura semblant. Cal dir que aquest i altres aspectes econòmics s’analitzen més endavant a l’apartat de l’entorn econòmic. La població flotant o estacional permet conèixer el nombre de persones/dia que hi ha en un municipi en mitjana anual. Aquesta població, l’IDESCAT la presenta en una unitat de mesura que té en compte el nombre de persones a temps complet l'any, anomenada població equivalent a temps complet any (ETCA). Es defineix la població estacional ETCA com la diferència entre les entrades de població no resident menys les sortides de la població resident i es considera població total ETCA els veïns residents d'aquell territori més la població estacional. La taula següent mostra la població estacional ETCA (2003) per Canet de Mar. Si es té en compte que, segons el padró continu de l’IDESCAT, la població al 2003 era de 11.722 habitants, la població estacional pel aquell període tan sols suposa un increment de poc menys del 4%.

Taula 3.3 Població estacional i total en termes d'equivalència a temps complet anual(ETCA)

ANY Pob. No resident present ETCA

Pob. resident present ETCA

Pob. estacional ETCA

Pob. total ETCA

2003 1.977 1.541 436 12.158 Font: IDESCAT

3.1.1.4 Projeccions de població El factor que és determinant per a una bona aproximació de la població futura és el planejament urbanístic. El planejament urbanístic ha de respondre a unes necessitats actuals i futures. En aquest context, és la figura del Pla Local de l’Habitatge la que determina les necessitats futures d’habitatge en funció d’unes previsions de població. En el cas de Canet de Mar, el consistori, juntament amb la Diputació de Barcelona, ha presentat al novembre de 2008 el Pla Local de l’Habitatge (d’ara endavant, PLH).

1 A més, en els últims anys hi ha hagut una transformació de segona residència a primera.

46

Les previsions de creixement de la població de Canet de Mar que contempla el PLH es basen amb els resultats de l’informe “Previsió de demanda residencial del municipi de Canet de Mar (2006-2016)” que ha portat a terme el Centre d’Estudis Demogràfics. Aquest informe conclou que la població de Canet de Mar continuarà creixent en cas que les tendències evolutives no variïn excessivament respecte de les tendències actuals i que la població passaria a unes 17.294 el 2016 segons els escenaris màxim i intermedi, i a 15.949 segons l’escenari moderat2.

3.1.2 EQUIPAMENTS I SERVEIS El conjunt d’equipaments i serveis d’un municipi està directament relacionat amb la qualitat de vida dels seus habitants, i és desitjable que el ventall i oferta d’aquests garanteixi la cobertura de les seves necessitats a nivell lúdico-cultural, sanitari, educatiu, participatiu i esportiu, entre d’altres. En el següent apartat es detalla la informació relativa a aquests equipaments en el municipi de Canet de Mar, fent èmfasi en els equipaments esportius i educatius. D’altra banda, cal destacar que a la pàgina web de l’Ajuntament de Canet de Mar s’ofereix informació detallada dels diferents equipaments, dependències i serveis municipals3.

3.1.2.1 Equipaments i serveis municipals Canet de Mar disposa d’una xarxa d’equipaments4, dependències municipals5 i serveis municipals que s’organitzen de la següent manera:

2 Aquest escenari inclou la hipòtesi baixa d’immigració en relació amb la conjuntura actual. 3 Més informació a: http://www.canetdemar.cat/fitxes.php?id=29 4 Els equipaments municipals són els edificis que acullen un servei concret, responsabilitat d'una àrea determinada. 5 Les dependències municipals són els espais físics on s'ubiquen la majoria d'àrees.

47



Taula 3.4 Dependències, equipaments i serveis municipals

TIPUS NOM

Dependències municipals (4)

Ajuntament (edifici central) Comissaria de la Policia Local Serveis socials Vil·la Flora (centre cívic i cultural)

Equipaments municipals (22)

Biblioteca P. Gual i Pujadas Camp de futbol municipal Casa museu Lluís Domènech i Montaner Cementiri municipal Circuit d'exercici físic Circuit de Salut (espai lúdic per a la gent gran) Deixalleria municipal El Puntdi (Punt d'informació juvenil) Envelat Hospital residència Guillem Mas Llar d'infants municipal El Palauet Pavelló municipal d'Esports Piscina municipal (H2O: complex esportiu municipal) Pista d'atletisme Pista de botxes Pistes de Petanca Plaça Mercat Polígon industrial Can Misser Ràdio Canet Rocòdrom Sala municipal d'exposicions Tanatori municipal

Serveis municipals (17)

ADF Vallalta (ADF Canet - Sant Pol - Sant Cebrià) Arxiu municipal (AMCNM (històric i administratiu)) Comerç i consum Escola d'adults Maria Saus Escola taller Estadística (Padró d'habitants) Inserció laboral (Promoció Econòmica - Borsa de treball) Neteja viària Oficina d'Informació Turística - OIT Oficina de català Parcs i jardins Recollida selectiva porta a porta Registre Servei d'abastament d'aigua potable (SOREA) Servei de formació (Promoció Econòmica) Servei de recollida de trastos vells UNED (Universitat d'educació a distància)

Altres equipaments i serveis públics (11)

Equipaments educatius (5) CEIP Misericòrdia CEIP Turó del Drac

48

TIPUS NOM Escola de Música

Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt (EUETTP) IES Lluís Domènech i Montaner

Equipaments sanitaris i socials (1)

Centre d’Assistència Primària (CAP)

Altres (3)

Aparcament carrer Carles Carqués Aparcament Plaça Universitat Aparcament N-II (solar antiga caserna Guàrdia Civil) Creu Roja Maresme Centre

Font: Ajuntament de Canet de Mar Cal destacar que en breu (molt probablement al proper curs escolar), s’obrirà una nova llar d’infants. Tal i com es pot observar a la següent figura, la major part d’aquests equipaments i serveis es localitzen a la meitat sud del municipi, en l’entorn més urbà. Cal destacar, però, que en la zona del Polígon industrial Can Misser, al nordoest del municipi sobre l’autopista, hi ha previsió d’ubicar-hi nous equipaments. Segons el planejament urbanístic actual (analitzat extensament en l’apartat de planejament i territori) aquesta zona està qualificada com a sistema d’equipaments i dotacions. Actualment s’hi ubica la piscina municipal.

49



Figura 3.4 Equipaments i dependències municipals

Font: lavola, a partir de l’Ajuntament de Canet de Mar

3.1.2.2 Equipaments esportius Pel que fa als equipaments esportius, Canet de Mar compta amb una àmplia varietat:

- Rocòdrom (actualment és l’únic que hi ha al Maresme) - 2 instal·lacions de pistes municipals de petanca - Camp de futbol municipal - Pista d’atletisme6 - Pista municipal de botxes - Pavelló Municipal d’esports (amb una pista poliesportiva, una pista de hoquei i pista de

mini-basquet) - Piscina i gimnàs

6 Aquest equipament ha de canviar d’ubicació ja que es troba en el “PAU Santa Llúcia” (veure apartat de planejament i territori).

!( Deixalleria!( Dependències municipals!( Educatius!( Esportius!( Mercat!( Policia Local!( Sòcio-cultural

50

També cal destacar que , en l’àmbit privat, hi ha el Club de Tennis Canet 1971, situat a les afores del nucli urbà, al nord de l’autopista i a la vora del Rial de Can Figuerola. En aquest sentit, Canet de Mar disposa des de 2003 d’un Pla d’Instal·lacions i Equipaments Esportius Municipals (PIEM) que analitza la situació de l’esport al municipi i dóna unes línies estratègiques per a la seva gestió a curt, mig i llarg termini. En l’anàlisi dels equipaments esportius, el PIEM conclou que estan correctament ubicats en funció de la distribució de la població en les diferents seccions censals. Les conclusions del PIEM pel que fa a la relació entre els equipaments esportius i els educatius, tot i ser positives, no són tan bones. La distribució dels centres educatius és homogènia dins del casc urbà (amb excepció de la urbanització Mas el Grau, a l’est del nucli i en continu urbà, que no disposa d’equipaments esportius públics, amb excepció d’una pista de petanca). La figura següent mostra la ubicació de les escoles de Canet de Mar i la ubicació de les instal·lacions esportives. El PIEM, en aquesta anàlisi geogràfica, determina que la distància entre els equipaments educatius i els esportius, tot i no ser molt gran, implica un desplaçament dels alumnes. Únicament l’Escola Misericòrdia es troba al costat del Camp de Futbol Municipal.

Figura 3.5 Situació de les escoles a Canet de Mar7

Font: PIEM (2003)

7 Cal destacar que actualment Llar d’Infants els Aneguets està tancada.

Instal·lacions esportives municipals

Escola Misericòrdia

Col·legi Santa Rosa de Lima

Col·legi Yglesias

IES Lluís Domènech i Montaner

Escola Bressol Municipal

Llar d’Infants Les Abelles

Llar d’Infants els Aneguets

Escola Universitària Tècnica

51



Segons l’anàlisi del PIEM, les instal·lacions esportives municipals estan infrautilitzades. Tot i que la majoria de les escoles disposen d’uns espais adequats per la pràctica esportiva, l’aprofitament dels equipaments municipals per part de les escoles és un punt important en la gestió municipal d’aquests equipaments. Cal dir, però, que en aquesta anàlisi no s’ha tingut en compte el CEIP Turó del Drac, inaugurat, com es pot veure més endavant, al 2008 i que es troba ubicat a Can Salat Busquets.

3.1.2.3 Equipaments educatius Canet de Mar gaudeix de deu equipaments educatius entre els públics, els concertats i els privats. A la taula següent se’n pot veure una relació amb els tipus de cicles educatius:

Taula 3.5 Equipaments educatius a Canet de Mar

EQUIPAMENT EDUCATIU EDUCACIÓ ANY INAUGURACIÓ TIPUS CEIP Misericòrdia Infantil i Primària 1974 Públic CEIP Turó del Drac Infantil i Primària 2008 Públic Col·legi Santa Rosa de Lima Infantil i Primària 1863 Concertat Col·legi Yglesias Infantil, Primària i

Secundària Obligatòria (ESO)

1912 Concertat (Societat

Cooperativa Catalana

Limitada) Escola de Música Música 2000 Públic Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt (EUETTP)

Centre de recerca, innovació i transferència tecnològica

1922 Públic

IES Lluís Domènech i Montaner

ESO i Batxillerat en els branques de Ciències de la Natura i la Salut, Humanitats i Ciències Socials, Tecnologia i Arts

2001 Públic

Llar d’infants Les Abelles Infantil (nens i nenes fins a 3 anys)

--- Privat

Llar d’infants municipal El Palauet

Infantil (nens i nenes d’entre 4 mesos fins a 3 anys)

2003 Públic

Llar d’infants els Aneguets8 Primer cicle d'Educació Infantil

1986 Privat

Font: Ajuntament de Canet de Mar

8 Actualment està tancada, però està prevista l’obertura d’una nova llar d’infants pel curs 2009-2010.

52

Al seu torn la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Medi Ambient i Habitatge, va dotar-se del projecte d’ambientalització dels centres educatius, que s’emmarca en el concepte d’Educació per al Desenvolupament Sostenible. El projecte consta d’un programa d’educació ambiental per a escoltes a tots els nivells. Aquest programa, que enguany celebra el desè aniversari, s’anomena el Programa Escoles Verdes9 i té un doble objectiu:

- Ajudar els centres en la seva ambientalització, és a dir, a incorporar la dimensió ambiental tant en la seva gestió com en el seu currículum.

- Identificar, dins del conjunt del país, els centres compromesos en la pròpia millora ambiental i, per tant, en la del seu entorn.

En aquest sentit, els centres adherits al Programa Escoles Verdes a la comarca del Maresme en el curs 2006-2007 eren 8, un dels quals a Canet de Mar, tal i com es mostra a la taula següent:

Taula 3.6 Centres educatius del Maresme adherits al Programa Escoles Verdes

EQUIPAMENT EDUCATIU POBLACIÓ C Hamelín-Internacional Laie Alella CEIP Sobirans Arenys de Munt CEIP Mare de Déu de la Misericòrdia

Canet de Mar

IES Maremar El Masnou C Vedruna Malgrat de Mar IES J. Puig i Cadafalch Mataró IES Thos i Codina Mataró CEIP Sant Pau Sant Pol de Mar

Font: DMAH Cal destacar que el CEIP Turó del Drac, tot i inaugurar-se el 2008, està treballant en la direcció correcta per aconseguir el distintiu d’escola verda. Per aconseguir-lo hauran d’elaborar i aprovar el seu Pla de cohesió ambiental i dur a terme el seu primer Programa d'Acció. En qualsevol cas, un cop atorgat, aquest Distintiu té una validesa de tres anys i per renovar-lo cal presentar el Programa d'Acció ja realitzat amb les actuacions valorades i el nou Programa d'Acció a desenvolupar al llarg dels tres cursos escolars següents.

9 Més informació a: http://mediambient.gencat.cat/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/

53



Figura 3.6 Distintiu d'Escola Verda

Font: DMAH

A més dels vuit centres educatius, l’oferta formativa de Canet de Mar també contempla cursos, tallers i jornades que s'organitzen des de les diferents àrees i serveis municipals. En aquesta línia hi ha l’Escola d’Adults i l’Escola Taller. L’Escola d’adults depèn de la Regidoria de Cultura i Comunicació. El seu programa formatiu compta amb la col·laboració de diferents departaments i col·lectius: les escoles de Canet, l’Institut, l’Àrea de Serveis Socials i de l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament. Pel que fa a les escoles taller, cal dir que no són centres permanents, sinó que són programes de dos anys de durada. Normalment estan cofinançades pel Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, i promogudes per l'Ajuntament. L’objectiu de les escoles taller és el d’afavorir les necessitats de formació d’una població jove d’entre 16 i 25 anys a l’atur i que no pretén continuar els estudis reglats. A través de les escoles taller s’ensenya a aquest col·lectiu un ofici que els obri les portes al món laboral. Canet ha estat un poble pioner en la creació d'escoles taller, des del 1988 fins avui. Durant aquest període s’han acabat vuit projectes i s’està immers en el novè. Es detallen a continuació:

- ET Vil·la Flora (1988) - ET Canet Modernista (1990) - ET Cannetum (1994) - ET Domus Àurea (1996) - ET Maresme I (1999) - ET Maresme II (2001) - ET Els Aromers (2003) - ET Rubèn Marsol (2005) - ET El Bolig (2008)

En termes d’oferta formativa, cal destacar que Canet de Mar també ofereix la possibilitat de realitzar estudis a distància a través de la UNED (Universitat Nacional d'Educació a Distància). La UNED està situat a l’edifici de Vil·la Flora.

54

Finalment, també cal remarcar que l’Associació de dones Sàlvia de Canet de Mar també organitza cursos de formació, d'ampliació, de reciclatge (francès, anglès, alemany, informàtica bàsica i avançada, gimnàstica, ioga, tècniques pictòriques, dibuix artístic, preparació al part, horticultura, puntes de coixí i dansa del ventre) i altres activitats com xerrades, conferències, sortides culturals i d'esbarjo, tallers alternatius i d'oci i assessorament jurídic i psicològic.

55



3.2 ENTORN ECONÒMIC En aquest apartat es pretén presentar els aspectes més remarcables de l’activitat econòmica i productiva de Canet de Mar, analitzant l’estructura econòmica del municipi i les seves activitats més importants. D’altra banda, es detallen les iniciatives, programes i actuacions específiques que des de l'Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, responsable de la majoria dels serveis de promoció local, s’estan duent a terme en relació als seus àmbits d’actuació (comerç, indústria i turisme). En termes de participació en temes de promoció econòmica, l’any 2008 es va aprovar la creació del Consell municipal de promoció econòmica, que està previst comenci a funcionar com a òrgan de participació durant l’any 2009. En termes generals, des de l’Àrea de promoció econòmica es treballa seguint les línies generals marcades pel Pacte Territorial per l’Ocupació del Maresme (2000), en el qual hi participen els 29 ajuntaments del Maresme excepte Mataró que té un Pacte propi (Pacte Local per a l’Ocupació a Mataró, 1998). Aquests documents eren fins ara els instruments que articulaven les directrius i estratègies d’ocupació i desenvolupament local. No obstant, cal destacar que els dos pactes esmentats es van prorrogar durant l’any 2008 amb la finalitat de definir un nou model: l’Acord per al Desenvolupament Econòmic i l’Ocupació del Maresme, presentat el 4 de febrer de 2009. Aquest acord estableix la fusió en un sol ens el Pacte Local per a l’Ocupació de Mataró i el Pacte Territorial per l’Ocupació del Maresme, amb l’objectiu de treballar de forma conjunta i consensuada en polítiques de desenvolupament econòmic i assolir objectius coherents amb la nova realitat del territori. L’any 2008 l’Ajuntament de Canet va crear una marca del municipi: és Canet!, amb la finalitat d’utilitzar-la per identificar totes les iniciatives, projectes i activitats promoguts per l’Ajuntament, doncs permet la seva fàcil personalització, sota la idea que qualsevol de les iniciatives, projectes i activitats són Canet. La marca es va presentar a la mostra d’entitats del mateix any.

Font: Ajuntament de Canet de Mar

56

3.2.1 ESTRUCTURA ECONÒMICA GENERAL DEL MUNICIPI Tot i les seves limitacions, el Producte Interior Brut (PIB)10 es considera un indicador macroeconòmic que permet aproximar el volum global d’activitat econòmica d’un territori (municipi, comarca, estat). El PIB per habitant del municipi de Canet de Mar era d’uns 12.200 € l’any 2001, inferior als 15.400 € de la comarca del Maresme i gairebé la meitat que el de Catalunya pel mateix any. Al gràfic següent es mostra l’evolució del PIB per habitant pel municipi, la comarca del Maresme i Catalunya durant el període 1991-2001:

Figura 3.7 PIB (€/habitant) de Canet de Mar, Maresme i Catalunya (1991-2001)

7.800

13.300

12.200

8.10010.800

15.400

10.600

14.600

21.100

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

1991 1996 2001

Canet Maresme Catalunya

Font: lavola a partir de les dades de l’IDESCAT

En el període de referència el PIB per habitant a nivell comarcal i català ha experimentat una tendència equivalent a l’alça, amb un creixement aproximat al 90% al Maresme i de gairebé el 100% a Catalunya. No obstant a nivell municipal el PIB no mostra una tendència clara, doncs tot i augmentar un 56% durant el període, inicialment augmenta i durant la segona meitat experimenta una disminució. Aquesta diferència de creixement provoca que mentre el PIB municipal de l’any 1991 (8.100 €/hab.) era equivalent al 96% del comarcal i al 73% del català, l’any 2001 (12.200 €/hab.) era equivalent al 79% i al 59%, respectivament. L’evolució del PIB municipal durant el període 2001-2007 mostra una tendència clara a l’augment, tot i que per habitant disminueix des dels 12.200 €/habitant fins els 11.785 €/habitant l’any 2007.

10 El PIB correspon a la producció total de béns i serveis de l'economia, menys el total de consum intermedis, més l'IVA que grava els productes i més els impostos lligats a la importació. Aquest és un indicador de l'activitat productiva d'una economia. En aquest cas els valors corresponen al PIB a preus de mercat.

57



Figura 3.8 Evolució del PIB de Canet de mar (2001-2007)

131,5134,6

137,8141,2

145,8

150,8

155,3

120

125

130

135

140

145

150

155

160

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

PIB Canet de Mar (milions €)

Font: lavola a partir de les dades de l’IDESCAT (2001) i actualització a partir de les dades de l’Anuari Econòmic

Comarcal de la Caixa de Catalunya

Figura 3.9 Evolució del PIB (€/habitant) de Canet de mar (2001-2007)

12.200 12.162

11.754 11.722 11.72711.809 11.785

11.40011.50011.60011.70011.80011.90012.00012.10012.20012.300

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

PIB (€/habitant)

Font: lavola a partir de les dades de l’IDESCAT (2001) i actualització a partir de les dades de l’Anuari Econòmic

Comarcal de la Caixa de Catalunya Des del punt de vista de l'oferta, el PIB permet avaluar quina és l'aportació de les diferents branques productives al conjunt de l'economia, és a dir, comprèn els valors afegits bruts, valorats a preus bàsics, de les principals branques d'activitat. Durant el període 1991-2001 tant Catalunya com el Maresme han augmentat la seva terciarització, mentre que aquest fet no s’observa a Canet de Mar, doncs el sector no mostra una tendència clara: l’any 1991 aportava el 66,8% al PIB municipal, amb un augment fins el 76,3% l’any 1996, per disminuir fins el 64,6% al 2001. Pel sector agrícola i industrial la tendència és la mateixa a nivell municipal, comarcal i català doncs la seva aportació al PIB corresponent disminueix al llarg del període, tot i que amb diferents intensitats. En aquest sentit remarcar les diferències pel sector industrial que durant el període perd més pes al Maresme disminuint la seva aportació al PIB en gairebé un 10%, mentre que a Catalunya la disminució és del 7%, a la

58

vegada que a Canet només disminueix en un 2%. Per últim el sector de la construcció evoluciona de manera diferent a nivell català en tant que disminueix lleugerament el seu pes en l’economia, a la vegada que augmenta durant el període a nivell comarcal (1,5%), i més accentuadament a nivell municipal (5,2%). Figura 3.10 Valors afegits bruts de les principals branques d’activitat a Canet de Mar, la comarca del

Maresme i Catalunya, sèrie temporal 1991,1996 i 2001

2,2

3,5

1,9

2,0

2,1

0,7

1,8

1,7

0,9

34,1

34,2

26,1

31,0

27,3

19,6

27,2

24,3

24,2

8,3

8,1

5,2

6,8

6,7

3,4

7,8

9,6

10,3

55,5

54,2

66,8

60,2

64,0

76,3

63,1

64,4

64,6

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Catalunya

Maresme

Canet de Mar

Catalunya

Maresme

Canet de mar

Catalunya

Maresme

Canet de Mar

19

91

19

96

20

01

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Font: lavola a partir de les dades de l’IDESCAT Pel que fa a la renda familiar bruta disponible (RBFD), a Canet de Mar es va incrementar en gairebé un 110% entre 1991 i 2004, arribant als 13,6 milers € per habitant. El valor d’aquesta renda és lleugerament més baix a nivell municipal que la mitjana de Catalunya durant tots els anys del període (1991-2004), tot i que el municipi ha anat guanyant pes doncs equivalia al 94% de la catalana l’any 1991 i al 97% l’any 2004. Pel que fa al Maresme la tendència és a la inversa i a més presenta fluctuacions, doncs tot i que la RBFD mitjana al principi del període és superior a la catalana, l’any 2000 és inferior, i posteriorment l’any 2004 augmenta per arribar al mateix nivell.

Taula 3.7 Renda familiar bruta disponible (RFBD) de Canet de Mar, el Maresme i Catalunya

RBFD per habitant (milers d’euros) % (sobre el valor a Catalunya) 1991 1996 2000 2004 % Variació 1991 1996 2000 2004

Canet de Mar 6,5 8,9 10,5 13,6 109 94,1 94,8 95,5 97 Maresme 7,2 10,3 10,9 14,1 96 103,3 109,6 98,9 100,4 Catalunya 6,9 9,4 11 14,1 104 100 100 100 100

Font: IDESCAT

59



3.2.1.1 Mercat de treball i població activa Les últimes dades disponibles de la població activa a Canet de Mar són les que corresponen al cens de població de l’any 2001 del Instituto Nacional de Estadística. L’any 2001 la població del municipi era de 10.565 habitants, dels quals 9.002 (85,2%) tenien més de 16 anys. La població activa total era de 5.288 persones (50% del total de la població) i la no activa de 5.277 (50% del total de la població). A la taula següent es detallen les dades de la població (activa i no activa) així com la seva relació amb l’activitat per sexes:

Taula 3.8 Població per relació amb l’activitat i sexe de Canet de Mar, 2001

Homes Dones Total Total població 5251 5314 10565 Població de 16 anys i més 4406 4596 9002

Població activa 3113 2175 5288 Ocupats 2830 1816 4646 Busquen 1era ocupació 39 58 97 Desocupats amb ocupació anterior 244 301 545

Població no activa 2138 3138 5277 Pensionistes 794 1023 1817 Incapacitats permanents 116 102 218 Escolars i estudiants 982 947 1929 Feines de la llar 15 836 851 Altres situacions* 231 231 462

*Menors sense escolaritzar, rendistes, etc. Font: IDESCAT

A partir de les dades de la taula anterior es pot calcular la taxa d’activitat (taxa que relaciona la població activa amb la població amb més de 15 anys) per la qual el valor és del 58,7%. A la vegada que el nombre de persones ocupades o treballadores són 4.646, que equival a una taxa d’ocupació (relaciona les persones ocupades amb el total de població activa) del 91%. La major part de les persones que busquen feina són persones que ja han treballat anteriorment, i només un 15% dels aturats busca una primera ocupació. En el conjunt de la població no activa en destaquen tres grans grups: els escolars i estudiants (36,6% de la població no activa), les persones que es dediquen a les feines de la llar (16,1%) i els jubilats o pensionistes (34,4%). El percentatge de dones que es dediquen a les feines de la llar representa el 16,1% de les dones majors de 16 anys. Segons l’evolució recent de la població activa, des del 1986 fins el 2001 es pot veure com s’ha produït un creixement equivalent al 51%.

60

Taula 3.9 Evolució de la població activa a Canet de Mar, sèrie temporal

3493 3603 4047

5288

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

1986 1991 1996 2001

Població activa

Font: IDESCAT

A Canet de Mar el sector serveis i industrial són els que tenen un pes més important en l’economia local, equivalent a un 64,6% i a un 24,2%, respectivament l’any 2001 (veure figura 3.10). El sector serveis és també el de major ocupació a Canet de Mar pel període 1991-2001 amb un 46% dels ocupats l’any 1996 i gairebé un 60% l’any 2001. El segon sector per nombre de treballadors és l’industrial que mostra un lleuger augment durant el mateix període, però amb un màxim l’any 1996 de 1.512 treballadors (46%). El sector construcció arriba durant aquest període fins a ocupar al 12% dels treballadors l’any 2001. El sector agrícola, a més de ser el que ocupa menys població, mostra una disminució tant en nombre de treballadors com en presència des del 4,2% (128 treballadors) fins el 2% (88 treballadors) l’any 2001.

Figura 3.11 Evolució del nombre de treballadors per grans sectors d’activitat a Canet de Mar, sèrie temporal

128 58 88

1204 1512 1291292

217 553

1417 1493

2712

0500

100015002000250030003500400045005000

1991 1996 2001

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Font: IDESCAT

61



3.2.1.2 Incidència de l’atur D’acord a les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2007 eren 565 les persones residents a Canet de Mar i registrades a les llistes de l’atur de les Oficines de Treball de la Generalitat de Catalunya. Observant les dades corresponents als últims deu anys al municipi es pot diferenciar un primer període de disminució de l’atur fins l’any 2000 amb un mínim relatiu de 275 persones aturades. Posteriorment va augmentant fins un màxim l’any 2006 de 642 aturats, per iniciar un descens amb els 565 aturats l’any 2007. No obstant caldrà analitzar l’evolució de l’atur els pròxims anys per evidenciar si aquesta tendència es manté.

Figura 3.12 Evolució de l‘atur registrat a Canet de Mar, sèrie temporal 1998-2007

393

310275 298

358398

485

606642

565

0

100

200

300

400

500

600

700

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Atur registrat

Font: IDESCAT

L’any 1998 la distribució de l’atur per sexes era molt similar, tot i que lleugerament superior per les dones que representaven el 55,7% de les llistes d’atur i els homes el 44,3%. No obstant en els últims deu anys aquesta diferència s’ha anat accentuant fins el 60% en el cas de les dones l’any 2007 i el 40% dels homes.

Taula 3.10 Evolució de l’atur registrat a Canet de Mar per sexes, 1998-2007

Any Homes % Dones % Total

2007 224 39,6 341 60,4 565

2006 239 37,2 403 62,8 642

2005 240 39,6 366 60,4 606

2004 217 44,7 268 55,3 485

2003 163 41,0 235 59,0 398

2002 147 41,1 211 58,9 358

2001 129 43,3 169 56,7 298

2000 112 40,7 163 59,3 275

1999 129 41,6 181 58,4 310

1998 174 44,3 219 55,7 393 Font: IDESCAT

62

La taxa d’atur (proporció entre població desocupada i la població activa) al municipi és del 10,3% gairebé dos punts per sobre de la provincial que se situa en el 8,4%. Per sexes la taxa d’atur de les dones (14,16%) equival gairebé al doble de la dels homes (7,6%), proporció similar a la que es dóna també a la província de Barcelona: 11% en els cas de les dones i 6,5% en el cas dels homes. Per grups d’edat, la franja que presenta un nivell més gran d’atur és la dels 30-44 anys, amb un 38,4% sobre el total. L’altra franja d’edat són els majors de 50 anys que representen un 35,8%. Aquest fet es pot donar per la gran representació d’aquesta franja d’edat en el total de la població resultat de l’envelliment d’aquesta, però també a la problemàtica associada a la incorporació en el mercat de treball en aquesta franja d’edat. Les persones més joves sembla que tenen una incidència de l’atur menor. Actualment l’època d’estudis és llarga, i per tant molta gent jove encara no s’ha incorporat al mercat laboral, i això pot ser la causa que hi hagi menys atur en aquest franja d’edat.

Taula 3.11 Distribució de l’atur per franges d’edat, 2007

Edat Homes Dones Total %

De 16 a 19 anys 8 3 11 1,9

De 20 a 24 anys 26 8 34 6,0

De 25 a 29 anys 30 25 55 9,7

De 30 a 34 anys 23 53 76 13,5

De 35 a 39 anys 17 58 75 13,3

De 40 a 44 anys 21 45 66 11,7

De 45 a 49 anys 15 31 46 8,1

De 50 a 54 anys 20 38 58 10,3

De 55 a 59 anys 26 54 80 14,2

De 60 anys i més 38 26 64 11,3

Total 224 341 565 100 Font: IDESCAT

Per sectors d’activitat durant el període 2004-2007, el que presenta un major nombre d’aturats és el dels serveis que a més augmenta tant en nombre com en proporció sobre el total, seguit del sector industrial que mostra la mateixa tendència, a la vegada que el primari també augmenta. D’altra banda l’atur en el sector de la construcció disminueix tant en nombre d’aturats com en proporció des del 10% fins el 7,4% de l’atur registrat l’any 2007. Les persones que busquen una primera ocupació disminueix del 6,4% fins el 2,5%.

63



Taula 3.12 Atur registrat per grans sectors d'activitat, 2004-2007

Any Agricultura % Indústria % Construcció % Serveis % Sense

ocupació anterior

% Total

2007 6 1,1 201 35,6 42 7,4 302 53,5 14 2,5 565

2006 4 0,6 211 32,9 44 6,9 364 56,7 19 3,0 642

2005 5 0,8 169 27,9 59 9,7 345 56,9 28 4,6 606

2004 1 0,2 159 32,8 49 10,1 245 50,5 31 6,4 485 Font: IDESCAT

L’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Canet de Mar disposa d’un Servei d’ocupació que gestiona la borsa de treball, i en el marc del qual la insertora municipal ofereix atenció personalitzada (a hores concertades: dimarts i dijous de 10.00 a 14.00 hores). A la vegada, i amb les subvencions del Consell Comarcal del Maresme es desenvolupa el Club de la feina, que consisteix en sessions (una a la setmana els divendres a la tarda) de recerca activa de feina amb el suport tècnic de la insertora als assistents. Actualment des de la mateixa àrea s’està desenvolupant un Pla d’ocupació en el marc del qual s’està fent un treball de prospecció empresarial per buscar col·laboradors empresarials per a la borsa de treball i pel Projecte Passarel·les. Passarel·les és un projecte desenvolupat conjuntament per l’Àrea de Promoció Econòmica, Benestar Social i Educació i infància de l’Ajuntament, adreçat a alumnes de 3r i 4rt d’ESO amb dificultats per a desenvolupar satisfactòriament el seu aprenentatge en el marc de l’ensenyament formal, i que promou la realització d’estades en empreses. També es disposa d’un Servei de formació que gestiona cursos tant de formació ocupacional com de reciclatge. Són cursos lliures finançats o bé per l'Ajuntament, o bé cofinançats amb altres administracions (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona o Fons Social Europeu). A la vegada altres àrees de l’Ajuntament han desenvolupat programes d’ocupació relacionats amb altres àmbits, per exemple des de l’Àrea de Medi Ambient s’han desenvolupats fins a tres plans d’ocupació.

3.2.1.3 Empreses i professionals Segons dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1994-200211 el nombre total d’empreses i professionals al municipi de Canet de Mar ha anat augmentant des dels 706 fins els 1.017, augment que es pot observar també en el nombre d’empreses i professionals per tots els sectors. Només destacar un mínim l’any 1996, que de nou afecta també a tots els sectors, que posteriorment inicien una recuperació.

11 A partir de l’any 2002 no es disposa de les dades relatives a l’IAE.

64

Taula 3.13 Evolució del nombre total d’empreses i professionals a Canet de Mar, 1994-2002

Any Indústria Construcció Comerç al detall

Serveis llevat de comerç al detall

Professionals i artistes

Total

2002 126 203 208 342 138 1017

2001 123 191 199 324 124 961

2000 119 191 193 331 113 947

1999 128 174 197 319 104 922

1998 118 143 199 306 94 860

1997 128 120 212 305 85 850

1996 100 77 183 250 71 681

1995 121 99 192 280 81 773

1994 118 75 178 256 79 706 Font: IDESCAT

Les dades anteriorment exposades es corresponen al període 1994-2002, però cal puntualitzar que possiblement en els últims anys aquesta tendència hagi canviat, i segurament en el context actual la construcció ja no és un dels sectors que més augmenta. A més les dades disponibles a l’Ajuntament de Canet, més actualitzades que les de l’IDESCAT, evidencien que el nombre d’activitats al municipi (sense incloure professionals i artistes) era de 863 activitats l’any 2009 (per a més detalls veure apartat 7 Activitats). En relació al pes de cada sector en el nombre d’establiments i professionals, la construcció és el sector que més augmenta durant el període 1994-2002: del 10% al 20%, a la vegada que també augmenten però en menor mesura els professionals i artistes, en detriment del pes de tots els altres sectors.

Taula 3.14 Proporció d’empreses i professionals a Canet de Mar, 1994 i 2002

Any Indústria Construcció Comerç al detall

Serveis llevat de comerç al detall

Professionals i artistes

Total

2002 126 203 208 342 138 1017

% 12,4 20,0 20,5 33,6 13,6 100

1994 118 75 178 256 79 706

% 16,7 10,6 25,2 36,3 11,2 100 Font: IDESCAT

En conjunt amb altres ajuntaments del Maresme (Argentona, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta i Tordera) i des de les seves respectives Àrees de Promoció

65



Econòmica, l’Ajuntament de Canet de Mar està participant en l’iniciativa anomenada Getting contacts!. Aquesta iniciativa està basada en l’objectiu de generar contactes efectius entre empreses, mitjançant la celebració de Jornades de cooperació empresarial, en les que conflueixen empresaris, comerciants i professionals dels diferents sectors, i es programen entrevistes breus entre els assistents. Aquest any 2009, estan programades un total de nou jornades el més de març que se celebraran en els diferents municipis que participen, a més d’una sessió inaugural.

3.2.2 ANÀLISI SECTORIAL DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA L’economia a Canet de Mar i al Maresme està altament especialitzada en el sector serveis, amb un pes d’aquest sector tant sobre el PIB comarcal com el municipal del 64% (2001), lleugerament per sobre de la mitjana catalana. Com ja s’ha comentat anteriorment, durant el període 1991-2001 l’activitat econòmica del sector de la construcció ha augmentat a Canet de Mar, a la vegada que en els sectors agrícola i industrial han disminuït. En el cas dels serveis, tot i que és el sector amb més pes i es manté gairebé estable, durant aquest període tendeix a augmentar inicialment per després experimentar un descens. Aquestes tendències es traslladen a l’ocupació on s’observa clarament un augment en el sector construcció i una disminució en l’agricultura. No obstant, la relació no és tan clara en el cas de la indústria i el sector serveis on l’ocupació ha augmentat.

Taula 3.15 Ocupats per grans sectors d'activitat, població major de 15 anys, sèrie temporal

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

2001 88 1291 553 2712 4644

1996 58 1512 217 1493 3280

1991 128 1204 292 1417 3041 Font: IDESCAT

Destacar que el dia 22 de gener es va fer la presentació del Projecte de desenvolupament i comerç a Canet de Mar, realitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona. El projecte esmentat inclou una anàlisi i diagnosi detallada de la situació actual del municipi, en base a la qual es proposa un pla estratègic d’actuació pel desenvolupament i dinamització de l’activitat econòmica local. Els recursos dels què disposa el municipi s’identifiquen entorn de 6 grans dimensions o àmbits: - Comerç - Restauració i allotjament - Productes locals - Elements naturals, culturals i històrics

66

- Equipaments i serveis - Fires i activitats Els àmbits de desenvolupament econòmic en els que se centra el projecte són tres: la creació de nous motors, la dinamització comercial i l’amabilització urbanística. Els motors econòmics definits al municipi, pels quals el projecte procedeix a la tematització de continguts i crea suports urbanístics per a la creació de circuits comercials són: - 1. L’eix del modernisme - 2. L’eix cultural i artístic - 3. L’eix comerç i gastronomia - 4. L’eix esports, natura i entorns

Figura 3.13 Motors econòmics a Canet de Mar

Font: Projecte de desenvolupament i comerç a Canet de Mar

Envers l’amabilització urbanística del municipi, el projecte inclou accions concretes relacionades amb la mobilitat i l’aparcament, l’urbanisme i la pacificació, i la senyalització. Està previst que en breu es presenti el Projecte a la resta d’agents implicats i a la ciutadania en general, en la que serà la primera reunió del Consell de Promoció Econòmica, creat l’any 2008.

67



3.2.2.1 El sector agrícola Els canvis en el model econòmic al llarg del segle XX i accentuats a les darreres dècades, amb l’increment de la indústria i el sector serveis, han propiciat un descens de l’activitat agrícola al municipi.

Taula 3.16 Distribució de la superfície agrària (ha), sèrie temporal

SAU

Any Terres

llaurades Pastures

permanents Terreny forestal

Altres

1999 24 0 9 16

1989 101 0 193 66

1982 188 1 183 27 Font: IDESCAT

Taula 3.17 Distribució de la superfície agrícola utilitzada (SAU) (ha), sèrie temporal

Total

Secà Regadiu Terres llaurades

Pastures permanents

Any explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha

1999 13 24 1 2 13 21 13 24 0 0

1989 53 101 23 30 49 71 53 101 0 0

1982 105 189 73 87 81 102 105 188 1 1 Font: IDESCAT

Tradicionalment a les valls i les vessants de Canet de Mar es conreaven arbres fruiters, garrofers i vinya; i posteriorment, l’últim producte conreat va ser la maduixa. En qualsevol cas, l’activitat agrícola al municipi normalment sempre era complementària a l’activitat industrial (indústria tèxtil) o, en segon terme, a la pesca. Sovint era destinada a l’autoconsum, i poques vegades anava més enllà de la venda als mercats municipals. Aquesta és la raó de la gran quantitat de petites parcel·les agrícoles enfront a grans explotacions de secà o regadiu. Actualment la majoria d’aquests conreus han desaparegut, i els que romanen es dediquen principalment a l’horta de regadiu per l’autoconsum o en alguns casos per a l’abastament de petits comerços a nivell local.

68

Taula 3.18 Aprofitament de la SAU (ha), 1999

Herbacis(inclou guarets i hortes fam.) Fruiters Altres

Total Secà Regadiu Total Regadiu Total Secà Regadiu

explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha explot. ha

13 22 1 2 12 21 1 0 1 0 1 1 1 1 1 1 Font: IDESCAT

3.2.2.2 El sector industrial Segons dades fins l’any 200212, les indústries destinades a l’activitat tèxtil i de la confecció són les de major pes relatiu (superior al 50%) a Canet de Mar, seguida de les dedicades a la transformació dels metalls (gairebé un 20%), de manera que aquestes dues branques d’activitat concentren gairebé tres quartes parts de l’activitat industrial al municipi. El 30% restant es reparteix entre la resta de branques d’activitat, entre les quals destacar el pes de les dedicades a l’edició i el moble (15%). La tendència dels últims anys fins el 2002, mostra un lleuger augment del nombre d’empreses de totes les branques d’activitat, amb un augment també global del sector industrial de gairebé un 7%.

12 A partir de l’any 2002 no es disposa de les dades relatives a l’IAE.

69



Taula 3.19 Establiments d'empreses industrials per branques d'activitat (IAE), 1994-2002

Any Energia i aigua

Química i metall

Transf. metalls

Productes alimentaris

Tèxtil i confecció

Edició i mobles

Altres Total

2002 1 0 25 9 67 19 5 126

2001 0 1 28 8 66 16 4 123

2000 0 0 27 8 66 15 3 119

1999 1 0 25 9 71 18 4 128

1998 1 0 26 8 62 17 4 118

1997 1 0 26 8 71 19 3 128

1996 0 0 21 6 54 17 2 100

1995 0 0 26 7 67 19 2 121

1994 1 0 24 8 64 18 3 118

% al 2002

0,8 0,0 19,8 7,1 53,2 15,1 4,0 100

Evolució (1994-2002)

0,0 0,0 4,2 12,5 4,7 5,6 66,7 6,8

Font: IDESCAT Amb el creixement del nucli de Canet de Mar, la zona industrial on s’ubicaven les indústries i els tallers tradicionals va quedar envoltada per habitatges, de manera que usos industrials i residencials encara avui conflueixen i conviuen en el teixit urbà (àmbit de l’extrem sud del Passeig de la Misericòrdia, carrer Enric Jover i Rial dels Oms), tot i que algunes d’aquestes indústries han cessat la seva activitat. Donada aquesta situació, les Normes subsidiàries de l’any 1992 preveien el sectors de sòl apte per urbanitzar UA7 Zona industrial d’una superfície total de 15 Ha, amb la intenció de concentrar tot el sòl industrial en una zona del municipi i reubicar les indústries existents en la trama urbana. El sector actualment ja està desenvolupat, i s’han construït algunes naus i s’hi han ubicat algunes empreses i indústries.

70

Figura 3.14 Polígon industrial de Can Misser

Font: lavola

3.2.2.3 El comerç i els serveis (menys turístic) L’any 2002 el nombre d’establiments comercials i de serveis en el municipi era de 550, dels quals 208 eren establiments de comerç de detall i els 342 restants eren establiments de serveis o comerç no de detall. Entre els comerços de detall, l’any 2002 destaquen les empreses dedicades als productes alimentaris però que han disminuït (6,3%) durant el període 1994-2002, i també són importants els establiments de venda de roba i calçat. Proporcionalment, els establiments que més han augmentat durant aquest període són els dedicats a llibres i diaris i a material de transport. Entre els establiments d’empreses d’altres serveis (no detall) l’any 2002 destaquen els dedicats a serveis personals (31,3%) i a l’hosteleria (20,2%). L’evolució durant el període 1994-2002 evidencia un augment considerable dels establiments de serveis immobles i altres, i de serveis a empreses.

71



Taula 3.20 Establiments d'empreses de comerç de detall per branques d'activitat (IAE), 1994-2002

Any Productes alimentaris

Roba i calçat

Articles per a la llar

Llibres i diaris

Productes químics

Material transport

Altres Total

2002 74 38 25 6 14 5 46 208

2001 77 35 20 4 18 4 41 199

2000 77 34 20 3 14 3 42 193

1999 78 35 20 3 11 4 46 197

1998 81 34 19 3 12 4 46 199

1997 86 36 21 2 12 4 51 212

1996 74 31 21 2 14 3 38 183

1995 79 32 22 2 14 3 40 192

1994 79 34 18 2 13 1 31 178

% al 2002 35,6 18,3 12,0 2,9 6,7 2,4 22,1 100


-6,3 11,8 38,9 200,0 7,7 400,0 48,4 16,9

Font: IDESCAT Taula 3.21 Establiments d'empreses de serveis (no detall) per branques d'activitat (IAE), 1994-2002

Any Comerç engròs

Hostaleria Transp i comunic.

Mediació financera

Serveis empresa

Serveis personals

Immob. i altres

Total

2002 33 69 45 13 20 107 55 342

2001 30 66 47 12 18 102 49 324

2000 36 72 45 12 20 98 48 331

1999 36 70 43 10 18 101 41 319

1998 37 73 38 10 16 100 32 306

1997 31 86 38 10 16 102 22 305

1996 31 59 39 10 13 85 13 250

1995 35 68 38 10 15 99 15 280

1994 35 60 44 11 13 85 8 256

% al 2002

9,6 20,2 13,2 3,8 5,8 31,3 16,1 100


-5,7 15 2,3 18,2 53,8 25,9 587,5 33,6

Font: IDESCAT

72

El municipi disposa d’un mercat municipal conegut com la Plaça Mercat, situada a la Riera de Buscarons (a l’alçada del carrer Abell) i ubicada a l’interior d’un dels edificis modernistes existents al nucli urbà projectat per l’arquitecte Pere Domènech i Roura i construït per albergar aquest equipament municipal. A la Plaça Mercat actualment hi ha 24 parades i un punt de recollida d'oli de cuina, CD's i piles usades al servei dels ciutadans, i obre pel matí de dilluns a dissabte, i divendres tarda. S’està treballant per ubicar una minideixalleria en el mateix edifici. A nivell associatiu en el sector, existeixen l’Associació de la Plaça Mercat, i la Unió de Botiguers i Comerciants de Canet Mar. Des de l’Àrea de Promoció Econòmica es treballa conjuntament amb aquestes associacions. En el cas de l’associació de la Plaça Mercat es va treballar conjuntament en la creació d’una marca i actualment en la seva pàgina web. I en el cas de la Unió de Botiguers i Comerciants s’està potenciant treballar en projectes conjunts a nivell d’associació. Els dimecres hi ha Mercat setmanal ubicat al Passeig Misecòrdia-Josep Mora-Riera del Pinar. Recentment hi ha hagut una ampliació al Passeig de la Misericòrdia amb diversificació de l’oferta ampliada a parament de la llar i alimentació.

Figura 3.15 Interior de la Plaça Mercat Figura 3.16 Mercat setmanal

Font: lavola

3.2.2.4 Sector turístic Tot i la seva situació costanera, Canet de Mar no és un municipi que es pugui considerar turístic, com és el cas d’altres municipis de la comarca i que han basat el seu desenvolupament econòmic en aquest sector, com poden ser Calella o Malgrat de Mar. Actualment la infraestructura turística és poc rellevant, i està constituïda fonamentalment per un hotel, tres pensions, quatre càmpings i una casa de colònies. D’altra banda, es completa amb una Oficina d’Informació i Turisme, ubicada a la Casa museu Domènech i Montaner, des de la qual s’ofereix als visitants informació sobre el municipi i les activitats que es poden realitzar, i on estan disponibles els materials d’informació turística editats pels diferents organismes

73



(Ajuntament de Canet de Mar, Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, Diputació de Barcelona o Conselleria de Turisme de la Generalitat de Catalunya).

Figura 3.17 Vista del darrera de l’Hotel de Canet de Mar

Font: lavola

A l’estiu, a banda del turisme del país, la majoria de turistes són de països centre europeus, com França, Regne Unit o Alemanya, entre d’altres. Durant l’hivern, l’afluència de turistes al municipi és predominantment d’origen català, majoritàriament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (Canet de Mar està situat a uns 40 quilòmetres de la ciutat de Barcelona) i donada la proximitat normalment no fan pernoctacions. Per la seva proximitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com la seva connectivitat pels eixos de transport tant públic com privat, un dels potencials turístics del municipi és fomentar estades d’un dia, adreçades principalment a turistes provinents d’aquesta àrea. En aquest sentit, entre l’oferta d’activitats turístiques del municipi hi ha la iniciativa Apunta’t a viure un dia a Canet de Mar, que fomenta aquest tipus d’estades turístiques oferint un pla per a passar un dia al municipi, incloent propostes relacionades amb el transport per arribar, les activitats a realitzar (visites guiades i platja), destacant l’oferta de restaurants, així com promocionant el gaudi per l’espai urbà i el medi natural. Al municipi s’ubica la Casa museu Lluís Domènech i Montaner13, així com un notable nombre d’edificis amb un valor històric i patrimonial elevat, que formen part del llegat arquitectònic del modernisme català.

13 A Canet va viure i treballar Lluís Domènech i Muntaner, arquitecte, professor, dibuixant, polític i humanista.

74

Figura 3.18 Casa museu Lluís Domènech i Muntaner

Font: lavola

Basada en aquest patrimoni arquitectònic modernista, des del Museu es promou una oferta de visites guiades pel mateix Museu i pel centre històric de Canet de Mar, amb preus entre els 3 i 5 € per persona, sent les rutes ofertades les següenst. 1 Modernisme i Noucentisme. Recorregut: Riera Sant Domènec, carrer Ample, carrer Castañer, plaça Macià, Escales del Sant Crist, carrer Església, riera Buscarons i Casa museu Lluís Domènech i Montaner. A la vegada, cada primer dissabte de mes, la Casa museu Domènech i Montaner organitza una visita per aquesta ruta incloent una visita guiada a la Casa museu.

Figura 3.19 Casa Roura

Font: lavola

75



2 Modernisme i Neogoticisme. Recorregut pel centre històric, la plaça de l'Església, Passeig i Santuari de la Misericòrdia i parc dissenyat per Josep Puig i Cadafalch.

Figura 3.20 Santuari de la Misericòrdia

Font: lavola

3 Americanos Recorregut fins a Vil·la Flora i el Pla de les Fonts.

Figura 3.21 Vil·la Flora

Font: lavola

76

4 Pescadors i navegants Recorregut pel centre i pels carrers estrets del barri del Castellet. 5: Casa museu Lluís Domènech i Montaner. Recorregut que permet conèixer dues cases propietat de l’arquitecte: la Casa Domènech i la Masia Rocosa. 6 Arquitectura pública i industrial. Recorregut per la riera Buscarons on s’ubiquen edificis modernistes i noucentistes com el mercat o la fàbrica Jover i Cia. 7 Arquitectura rural i natura Recorregut per la riera Gavarra, passant pel cementiri i fins a la Creu.

Figura 3.22 Creu de Pedracastell

Font: lavola

En diades especials des de la Casa museu Lluís Domènech i Montaner s’organitzen activitats infantils relacionades amb el Modernisme que es desenvolupen en el mateix Museu. La promoció turística del municipi es realitza a través de la pàgina web municipal i la Xarxa de Turisme de la Diputació de Barcelona. Així mateix es disposa de diversos fulletons (en 5 idiomes): Visions de la gent de mar, Patrimoni religiós, Senderisme, Apunta’t a viure un dia a Canet i el Modernisme a Canet. D’altra banda, actualment al municipi se celebren tres fires. Ja fa tres anys que simultàniament tenen lloc dues fires d’intercanvi: una de productes de segona mà i l’altra de plaques de cava. Aquesta última va ser una iniciativa portada a terme des de l’Àrea de Medi Ambient, a la que es va

77



afegir l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament. En segon lloc l’any 2008 es va celebrar la primera fira modernista de Canet de Mar, per l’organització de la qual es va treballar conjuntament des de diferents àrees de l’Ajuntament, entre elles Promoció Econòmica, Turisme, Joventut, Comunicació i també amb Unió de Botiguers i Comerciants de Canet Mar. Aquesta primera fira va tenir gran afluència de visitants i per aquesta raó s’està treballant en una nova edició per aquest any 2009. Relacionat amb el medi natural, hi ha la tradició a nivell local de celebrar el dia 1 de maig l’Aplec de Pedracastell. L’any 2006 es van senyalitzar tres itineraris pels voltants del bosc de Pedracastell, i es va editar un díptic informatiu, i a la pàgina web municipal es recull informació relativa a aquests itineraris.

Figura 3.23 Vista des del mirador de Pedracastell

Font: lavola

3.2.2.5 Sector de la construcció Entre els anys 1996 i 2001 la participació del sector de la construcció en la generació de riquesa ha estat marcada per una tendència a l’augment a nivell comarcal (de 6,7% fins al 9,6%) i català (6,8 a 7,8%). A Canet de Mar l’augment ha estat molt més representatiu i durant el mateix període s’ha triplicat des del 3,4% l’any 1996 fins el 10,3% del PIB municipal l’any 2001. Aquest augment també es tradueix en nombre de treballadors del sector: l’any 1996 representaven el 9,6% (292 treballadors) i l’any 2001 el 12% (553 treballadors). Les dades d’atur durant el període 2004-2007 també mostren que el nombre d’aturats pel sector de la construcció ha disminuït tant en nombre d’aturats com en proporció des del 10% fins el 7,4% de l’atur registrat l’any 2007. A la vegada, la proporció d’empreses i professionals del sector de la construcció ha anat en augment des de l’any 1994 que amb 75 empreses i professionals representaven un 10,6% del total i l’any 2002 les 203 empreses i professionals representaven el 20,5%.

78

Tot i que a l’apartat d’Habitatge d’aquest mateix document s’especifica amb més detall la nova construcció (veure apartat 5.3.3 Habitatge), segons les dades relatives a la construcció d’habitatge de l’Ajuntament, en el període 2004-2006 es va concedir la llicència per construir 765 habitatges. D’altra banda segons les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge, durant el període 2001-2008 es va iniciar la construcció de 1.422 habitatges i es van acabar 1.191. L’evolució dels habitatges iniciats i construïts durant aquest període mostra en ambdós casos un màxim l’any 2006, per posteriorment iniciar un descens. En aquest sentit, i en el nou context econòmic actual es constata que el sector de la construcció inicia un període de recessió, i per tant caldrà analitzar com evoluciona aquest sector en els propers anys.

Documents

AUDITORIA AMBIENTAL MUNICIPAL DE CANET DE MAR …