Upload
lyanh
View
223
Download
1
Embed Size (px)
Citation preview
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
1
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009 IV Premi d‟Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d‟Alzira»
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”.
“Desc-obrim” els clàssics.
Cristina Marqués i Ferrer
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
2
1.- Introducció
Estudiar primer de batxillerat al nostre país és o hauria de ser sinònim d‟esdevenir persones
madures, competents, crítiques1, capaces d‟analitzar, entendre assimilar i viure un text així
com elaborar-lo autònomament. Entre els objectius generals d‟aquesta etapa s‟observa
també la necessitat d‟obrir les portes de la lectura conscient, plena i madura no sols com
eina d‟estudi i base per a una projecció posterior sinó com a font de gaudi i creixement
personal i autònom. Així llegim al decret abans esmentat “Refermar els hàbits de lectura,
estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l‟eficaç aprofitament de
l‟aprenentatge, i com a
mitjà de desenrotllament personal”. Com també “Dominar, tant en la seua expressió oral
com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer les obres literàries més representatives
escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l‟estima del valencià; així com la
diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.”
Aquest projecte d‟animació lectora “Ausiàs i Martorell a la Motxilla” , una proposta per
“Des-obrim els clàssics” brolla dem mateix objecte del batxillerat. Els i les alumnes que
iniciaven al curs 2008-09 el primer any del seu batxillerat havien de tenir l‟oportunitat
d‟aprendre a llegir de la ma dels grans. I fer-ho, sense por, sense obligatorietat, sense
imposició sinó amb la complicitat i l‟adveniment d‟una aventura que potser ni tan sols
havien estat capaços d‟imaginar.
Es tractava de trencar amb la dinàmica de la llengua reclosa i la imposició de lectura d‟un
clàssic per decret o determinació legal. Deixar de banda els controls de lectura i convidar
les i els jovens de l‟Ies Almenara a conéixer i fer seus els clàssics de la nostra literatura.
L‟objecte d‟aquesta experiència es centra fonamentalment en reeducar la lectura i
generar en elles i ells la voluntat de saber-ne més. Engegar l‟espelma perquè després
siguen ells i elles qui cremen.
1 El Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, (DOCV núm. 5806 de 15 de juliol de 2008estableix el currúculum
corresponent al Batxillerat en la Comunitat Valenciana. Al decret 102/2008 podem constatar entre els objectius
generals d’etapa la necessitat de formar ciutadans madurs i critics: “Consolidar una maduresa personal i social que els
permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític.
Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.”
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
3
La consolidació de les quatre habilitats lingüístiques bàsiques passa per l‟assoliment de la
competència comunicativa i aquesta exigeix de l‟estudiant el desenvolupament dels
recursos adients per tal de mobilitzar totes les capacitats d‟expressió en els diversos
contextos socials i acadèmics existents. Els continguts de primer de batxillerat2 del nostre
país combinen coneixements i domini del sistema lingüístic amb història de la literatura. En
aquest cas la proposta brolla de la lírica Trobadoresca per concloure el recorregut amb la
literatura actual amb la mirada atenta sempre a la totalitat dels gèneres. Es tracta d‟un
temari ampli, fins i tot pretensiós si ens fixem en l‟àmbit literari així doncs si tenim present que
també s‟han de veure els temes de llengua, la qüestió esdevé bastant aspra.
Aquest seria el context, a priori, en el qual s‟emmarca aquesta experiència de la qual els
vull parlar. Es tracta doncs d‟obrir les portes als clàssics de la nostra literatura amb la clau
que obri el pany dels 16-17 anys.
Mirem doncs el futur amb arrels al passat? Un futur de la ma d‟uns ulls joves que comencen
a descobrir una nova dimensió de la interacció passat-present-futur. Entendre un text, va
més enllà de conéixer l‟autor i parlar-ne de la seua època. Apropar-se al text suposa
interaccionar-hi, deixar-te impregnar del seu to i a poc a poc desfilar el tapis per tal de ser
finalment capaç de construir la pròpia proposta.
Doncs be com podem connectar amb autors com Ausiàs o Joanot Martorell, quan els
referents dels i les alumnes són immediats, virtuals, audiovisuals, sensitius i fugissers. Després
que en una avaluació inicial cap dels 26 alumnes fos capaç d‟ubicar en l‟eix cronològic,
nomenar alguna obra o fer algun comentari d‟ambdós autors. Quan ens coneixements
previs són absolutament nuls i a més l‟interés dels i les estudiants és, a priori, baix. Com
podem obrir-los la porta dels clàssics? Com despertar el mínim interès que reclama sempre
l‟anàlisi textual i la comprensió lectora? Com assumir de forma entusiasta la veu dels autors
i autores de la literatura catalana si la sintonia que sona a la vegada és Fama3, El
2 El Decret 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, (DOCV núm. 5806 de 15 de juliol de 2008) Al decret 102/2008
s’observen els continguts del bloc discurs literari : “Les formes narratives al llarg de la història, des de la prosa
medieva al Modernisme. Les Cróniques mediavals, Jaume Roig, Isabel de Villena, roís de Corella, Curial e Güelfa i
Tirant lo Blanch. La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme.
Ausias March i Teodor Llorente. El teatre, culte i popular, des dels orígens fins al segle XIX. El Misteri d’Elx.
Francesc Mulert, Eduard Escalante, Bernat i Baldoví
3 Els i les alumnes de 1r de batxillerat consumeixen tres hores de televisió al dia (mitjana anual del grup) i el 85% del temps dedicat a produccions de ficció, mentre que el 15% restant a l’esport.
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
4
internado, Física o Química, Los hombres de Paco, House? Aniria més enllà com detenir-nos
en la lectura i la reflexió davant les noves formes de relació social generades pel
Messenger4, Tuenti, Facebook, blocs....
L‟objectiu de la nostra experiència ha estat, obrir la porta als grans creadors, als
personatges, paratges, experiències, realitats, fantasies, il·lusions, somnis, lluites i batalles
que no poden romandre en silenci davant el creixement d‟unes persones que mereixen
tastar-ho tot, des de l‟arròs al forn5 amb el bullir especial d‟Ausiàs fins al pimentó torrat6
d‟Estellés . No es tracta de lluitar ni reclamar més espai per als clàssics o fins i tot per a la
literatura; sinó d‟obrir l‟escletxa. Oferir la possibilitat, obrir el camí puix de ben segur, quan
l‟empenta hi és, la força dels autors és suficient per tirar endavant.
Aquest era el repte, obrir les portes, deixar entrar l‟alenada dels clàssics als cors dels i les
xiques que de l‟Ies Almenara per tal que a la motxilla del seu viatge hi hagués un lloc per als
clàssics.
2.- Descripció de l’experiència.
L‟eixida literària es va desenvolupar els dies 11,12 i 13 de desembre de 2008 al Mas “El
Tamboril” ubicat a San Agustín, una població de la província de Terol. Tres dies d‟immersió
literària a una masia on els 26 alumnes i la professora van caminar, jugar, dansar i recitar
amb Joanot Martorell i Ausiàs March.
L‟estructura de l‟experiència partia del compromís dels i les alumnes d‟organitzar7, gestionar
i controlar tots i cadascun dels moments que anàvem a viure junts.
2.1 Experimentació poètica amb Ausiàs March8
Els estudiants van rebre a primer hora del dia, després de desdejunar, un quadern amb un
recull de poemes d‟Ausiàs March.
Aquest material elaborat prèviament contenia sis poemes:
I Així com cell qui en lo somni es delita
4 El 100% de la classe (26 alumnes) te Messenger, i un 95% tuenti 5 Vegeu AUSIÀS MARCH. XLVI Veles e vents. La segona estrofa d’un dels poemes més reconeguts del poeta comenta amb el
celebrat símil bullirà el mar com la cassola en forn 6 Vegeu VICENT ANDRÉS ESTELLÉS, Oda al pimentó torrat, Horacianes 7 Si observem els objectius de batxillerat ens n’adonem que un d’ells apunta la necessitat de formar éssers conscients i capaços de viure i gestionat-se en societat 8 Vegeu el material audiovisual presentat en DVD i Power Point als annexos 5 i 6. El material ha estat enregistrat per a l’aula però
resulta enriquidor per a la comprensió de l’experiència.
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
5
XXVIII Lo jorn ha por de perdre sa claror
XLVI Veles e vents han mos desig complir
LVI Ma voluntat amant vós se contenta
CLX Dona, si us am, no em graescau amor
CXLX Maleït lo jorn que em fon donada la vida
D‟entrada els alumnes no tenien cap material ni informació més. El que se‟ls proposava era
llegir, entendre, experimentar amb les paraules que tenien davant.
Durant més o menys dues hores els grups van treballar en la lectura i intent d‟aproximació a
Ausiàs. Ho havien de fer sols, sense ajuda ni guia ninguna.
Després d‟haver llegit i intentat entendre, l‟activitat passava per fer una localització per tal
d‟escenificar, representar, crear una performance amb el poema com a rerefons. I en
aquest cas havien d‟elegir-ne un dels sis. L‟activitat es perllongà dues hores més. Els grups
van eixir fora de l‟edifici, tot i ser desembre, i van buscar el lloc, l‟ambient, l‟espai idoni per
recitar, representar o interpretar allò que tenien a les seues mans.
La dinàmica s‟aturava perquè havien de preparar el dinar però a les 16 de la vesprada
començava l’aparador poètic.
1.-El primer optà per Veles e Vents. Com s‟observa a l‟audiovisual el jo del poeta
canta el seu amor. S‟ha escenificat el jo9 d‟Ausiàs, més evident en aquesta composició que
en cap altra. Els alumnes interpreten el poema amb la personificació de l‟amant en la
persona que fa sonar la capsa de l‟amor, eixe que bull com la cassola al forn, aqueix qui
reclama els vents l‟ajut per arribar al seu port, és a dir l‟extrem amador. Els seus companys
en principi a la barca, representen els vents amb el suport de l‟expressió escrita i un d‟ells
que surt posteriorment i crida bullirà el mar com la cassola en forn de manera que destaca
aquesta experiència forta i eloqüent que tots els grups han sentit en llegir aquest poema. La
comparació, el símil del bullir amorós com el de la cassola en forn ha arrelat en ells i elles.
Finalment les al·lusions a la mort, un altra constant en la creació de l‟autor també compta
amb una persona que la representa i apareix en el camí del poeta. L‟eixida o passeig final
mentre recita:
Amor de vós jo en sent més que no en sé / de què la part pitjor me’n romandrà.//
9 RODRÍGUEZ CASTELLÓ MANEL, 35 poemes d’amor . Ausiàs March. Ed Tàndem. València. 1998 (pg 72)
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
6
E de vós sap lo qui sens vós està / A joc de daus vos acompararé.
Ens mostra la fugida cap avant del sentir sobre el saber, per cloure finalment amb un retruc
de caixa per assenyalar el joc de daus, en el sentit del component d‟atzar de l‟amor.
Aquesta vivència ha permés als alumnes aproximar-se al tractament d‟un tema constant
en la poesia universal com és l‟amor, i la seua relació amb la mort i el devenir fortuït que és
la vida.
2.- El segon grup prenia el poema Així com cell qui en lo somni es delita i ha
aconseguit marcar espacialment el somni del poeta i els pensaments arrelats al passat, fora
del moment de l‟expressió dolorosa que suposa el present. Els alumnes s‟han distribuït en
l‟espai de forma que els qui són dintre del riu s‟ubiquen en la irrealitat, en el somni o els
deliris d‟un passat en el qual el poeta cantava els plaers d‟un antic amor. El futur ubicat
entre canyes, terra ferma i aigua que corre (en les imatges) mostra el temor del poeta per
la qual cosa hi desconfia. El cant d‟aquest grup s‟ha centrat en la dicotomia realitat/somni
així com futur incert/passat joiós.
La proposta d‟aquest grup tot i haver passat per alt les comparacions bastant significatives
del poema s‟ha centrat en la tornada per poder atorgar sentit ple al text. Quan l‟alumne
recita Plena de seny, quan amor és molt vella/ absença és lo verme que la gasta/si
fermetat durament no contrasta/ e creure poc, si l‟envejós consella. Canvia la disposició
per mostrar el neguit que suposa a Ausiàs l‟absència amorosa, puix lo verme, un cuc està
engolint menjant l‟amor a qui solament una malaltia podria aturar.
3.- La nit té un encís especial per als poetes, però també per als joves estudiants de
primer de batxillerat que van triar i entendre amb una mirada molt singular el poema Lo jorn
ha por de perdre sa claror. Els alumnes van interpretar les contraposicions generades pel
poeta en aquesta composició i van afegir el seu propi crit. Veiem en l‟expressió corporal
com han definit la dicotomia nit/dia foscor/claror i com la mantenen al llarg de tota
l‟expressió poètica. La nit, quan els malalts empitjoren, quan ixen els malfactors, quan es
preparen les traïcions. En la tornada, els estudiants han marcat l‟al·lusió al senyal Plena de
Seny i com l‟autor es manifesta disposat a tancat el llaç sobre ella.
4.-Els darrers en presentar la seua interpretació van optar per Ma voluntat amant
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
7
vós se contenta. L‟entronització de l‟estimada representa l‟anhel aconseguit que canta el
poeta en aquest cas. Mostra en estar elevat la importància, la dificultat i la feblesa puix tot i
que en aquest cas sembla que descobrim un Ausiàs pletòric, satisfet que camina per
damunt de dubtes, contradiccions i temors Ma voluntat, amant vós, se contenta.../Sol en
nos dos amor se manifesta.../ Per tant amb la cautela que el caracteritza i visualitzant la
representació dels alumnes amb aquest cant Ausiàs es mostra decidit com ho fa l‟alumne
que també engendra la veu del poeta i camina sense dubtes, amb fermesa entre les
defallides i els dubtes que no l‟abandonen mai.
Després d‟haver experimentat amb les poesies d‟Ausiàs March en xicotet grup10 la
dinàmica passava per l‟assemblea general de la classe.
En gran grup es fa una lectura col·lectiva dels sis poemes i s‟inicia el viatge cap a l‟autor, la
seua època, les característiques formals fonamentals de la seua poesia, la temàtica i els
elements definidors.
En cap moment la dinàmica es converteix en una classe magistral, els comentaris i les
observacions brollen del grup sencer amb algunes indicacions, guia o ajudes però amb la
vocació de deixar fer.
La poesia d‟Ausiàs en paraules de Lola Badia, “no és una experiència agraïda ni somrient
fins i tot el propi March ho manifesta quan diu «Nos freturants de bella eloqüença, l'orella
d'hom afalac no pot rebre» com que se sent despullat de bellesa retòrica, el nostre major
poeta ens adverteix que els seus versos no ens produiran cap efecte agradable”.
Més aviat busca la tenebra que la bellesa. En aquest mateix sentit podem escoltar la veu
del nostre erudit Joan Fuster11 quan parla de l‟aspror del discurs marquià i de la necessitat
de guies per apropar-s‟hi.
“March és un poeta que no canta, encara que els seus poemes s'anomenen
convencionalment cants o cançons i encara que hagin estat musicats del segle XVI als
nostres dies. March és un poeta que crida i que assalta abruptament el lector amb imatges
violentes i amargues destil·lacions especulatives. Podrem adherir-nos al seus estats d'ànim
10 El xicotet grup es conforma sense criteris de selección, per l’atzar de forma que el ritme de treball i la implicación
no es veiés mermada per afinitats o qualitats de les persones que hi pertanyien. 11 FUSTER, JOAN Obres completes, I, Edicions 62, Barcelona, 1973; Misògins i enamorats, a cura d'Albert Hauf,
Bromera, Alzira, 1995.
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
8
revolts i compartir alguns dels seus dilemes i paradoxes, però, qui diu que l'haguem
d'entendre racionalment de punta a punta com si fos un tractat teòric sobre l'amor, el bé i
la virtut12
En acabar l‟assemblea tot llegint poemes, opinant obertament sobre el seu sentit i cantant
en la majoria dels casos amb la veu de Raimon de fons; l‟experiència literària continuava
amb el visionat de la pel·lícula El nom de la rosa; amb la qual vam aprofundir en l‟ambient
històric, els sistemes de producció i l‟estratificació social del moment. Els estudiants van
poder conéixer la importància de la religió i posteriorment vam encetar un debat en el
qual s‟establien semblances i distancies de l‟actualitat amb l‟època medieval. Els punts de
sortida venien definits: l‟estratificació social; la dona; el clergat; la religió i les seues
repercussions socials i les formes de comunicació.
La conversa s‟iniciava amb el menyspreu del passat i l‟elogi del present. Tot i això a poc a
poc vam anar perfilant les diferències i en molts casos els estudiants van assenyalar
coincidències o potser subtils convergències. El poder de l‟església als nostres dies i
l‟emergència dels dictats morals en qüestions com ara maternitat/avortament;
malaltia/mort etc. Així com l‟existència als nostres dies „esclaus del segle XXI vist com els
becaris o estudiants que treballen sense cap mena de remuneració ni possibilitat de
reivindicació per por de no tenir el treball en un futur; o la dona sotmesa encara a
situacions de desigualtat naturalment allunyades del model medieval però en casos, tal i
com van assenyalar els alumnes, més propera del que ens podem arribar a imaginar. El
debat va ser summament fructífer i vam ser capaços d‟entendre i ubicar-nos no solament
en l‟eix cronològic sinó en la perspectiva del que pot suposar el canvi social.
La jornada poètica concloïa amb el sopar i música medieval que ens acompanyava
mentre continuàvem la conversa encetada al debat arran de la pel·lícula de Jean-
Jacques Annaud i en alguns casos amb referències a l‟obra d‟Umberto Eco que va inspirar
la pel·lícula.
12 Vegeu Annex 1. S’ha recollit una breu síntesi al voltant de la temàtica, referents i formes d’expressió en la poètica d’Ausiàs March objecte de reflexió entre els i les alumnes
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
9
2.2 Tirant lo Blanc: un cavaller del nostre temps
2.2.1 La instrucció del cavaller
L‟experiència literària passava per dos grans autors i gèneres. Així doncs si en la primera
jornada vam experimentar amb la poètica marquiana, en la segona caminarem amb les
petjades de Tirant, el cavaller.
La marxa començava al matí amb els exemplars diversos de Tirant lo Blanc a les motxilles.
Els estudiants havien portat a la passejada l‟exemplar del Tirant descobert als prestatges de
les seues cases, herència de germans o fins i tot cosins o amics. Es tractava de portar un
Tirant acompanyant-nos al camí.
En arribar a l‟ermita de Pradas, la comitiva s‟aturava i comença la primera dinàmica de
lectura col·lectiva i aproximació a l‟obra de Joanot Martorell. En aquest paratge
completament aïllat es proclama la instrucció de l‟ermità a Tirant sobre l‟ordre de
cavalleria. En aquest paratge estudiants van poder reflexionar respecte de la vivència de
l‟ermità, la forma d‟entrega, la solitud de qui instrueix Tirant en l‟ordre de cavalleria. Després
d‟escoltar diverses versions, en les adaptacions de l‟obra que portàvem, hi havia una
proposta: Descobrir el cavaller i la cavaller de primer de batxillerat. Tot escoltant les
característiques o singularitats que ha de tenir un cavaller, presentades per Guillen de
Varoic al jove Tirant, els estudiants havien de fer una aplicació pràctica i justificació de la
decisió. En l‟anàlisi de la caracterització del que és o havia de ser atenent el llibre13 de
L‟ordre de cavalleria a que fa al·lusió l‟autor, recordem que Llull escriu el Llibre de l‟ordre de
cavalleria i molts autors han apuntat aquest com un dels molts plagis o referències que fa
Martorell a la seua obra.
Els alumnes van llegir amb deteniment la trobada entre l‟ermità i Tirant; després de llegir-lo i
interpretar-ho a dues veus vam entrar en el debat del que hauria de ser el model de
cavaller/a del segle XXI. Les coincidències eren pràcticament al cent per cent tot i que per
als estudiants no era imprescindible el tema dels virtuosisme i l‟afabilitat. El cavaller del segle
XXI hauria de ser l‟home o dona més sàvia, capaç de controlar les noves fonts
d‟informació, tecnologies i comunicació així com hàbil en les relacions internacionals. Quan
13 Vegeu Annex 2
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
10
a lleialtat, fermesa i fortalesa els alumnes es mantenien fidels a les instruccions de l‟ermità.
La bellesa era un altre valor que s‟apuntava com a necessari per destriar el cavaller del
curs, tant física com de personalitat. Després de conversar, analitzar i reflexionar el grup ho
va decidir unànimement. Van ser elegides dues persones, admirades pel grup i amb moltes
característiques de la conceptualització prèvia concretades. Una vegada elegits els
cavallers vam fer la dansa del seu nomenament. Les autoritats monàrquiques i religioses
van ser les encarregades de nomenar públicament els nous cavallers.
Posteriorment vam ballar una dansa medieval per tal de celebrar aquest nou descobriment
del grup.
2.2.2 Tirant i Carmesina
El camí continuava mig kilòmetre endavant al llarg del qual anem comentant
característiques de la societat feudal, i la importància d‟una novel·la com Tirant; la seua
estructura entorn als tres elements: el cavalleresc; l‟històric amb referències a la realitat
immediata i l‟element realista precedent del que serà la novel·la posterior.
Tirant és una mostra de la vida quotidiana del seu temps on el sensualisme i les històries
amoroses en constitueixen una part important. Aquest darrer tret enganxa directament
amb l‟experiència de Tirant i Carmesina. En arribar doncs, al castell de Pradas ens ubiquem
sota un finestral i llegim el passatge de quan Tirant s’enamora de Carmesina14.
Havent llegit des de l‟arribada de Tirnat a Constantinoble fins al descobriment de la bellesa
de Carmesina, la que serà el seu amor els estudiants comenten i descobreixen la
importància de l‟element amorós en l‟obra. En aquest sentit es tractava de pensar en el
models i arquetips d‟amor existents al segle XXI i comparar-los amb la proposta descoberta
al Tirant.
La violència de gènere i la situació actual de la dona, la perspectiva de la fidelitat i
l‟evolució en les formes d‟expressió de l‟amor són aspectes que comentem arran de la
lectura.
14 Vegeu Annex 3
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
11
L‟activitat continuava al Mas del Tamboril on estava preparada la projecció de la pel·lícula
Tirante el Blanco de Vicente Aranda. Després del visionat del film els i les estudiants apunten
una primera crítica:
- excés d‟atenció erotisme i sensualitat de l‟obra.
- absència batalles i recorregut global de l‟obra de Martorell
- oblit del caràcter complex del personatge creat per Martorell. Aranda ha optat
per deixar en segon pla el Tirant guerrer i passa a primera escena el Tirant
enamorat, feble incapaç d‟eixir del carreró on ha entrat en veure Carmesina.
En el debat vam tractar temes com la interculturalitat, les guerres, les batalles, la lleialtat o
el mal d‟amor tan present entre els estudiants i del qual s‟ha vist especialment impregnada
aquesta eixida literària de la ma d‟Ausias i Martorell.
L‟anàlisi de la novel·la de cavalleria per excel·lència, fins i tot el Quixot estalvia del foc al
seu “escrutinio” tres llibres que elogia Amadís de Gaula, Palmerís de Inglaterra i Tirante el
Blanco passà amb els estudiants per veure‟n els seus trets característics:
1. Tirant manca d‟elements meravellosos. El cavaller és fort, valent i valerós però dintre
d‟una mesura humana
2. L‟espai recreat a l‟obra és conegut i sovint perfectament localitzable fins i tot s‟empren
noms personals que corresponen a personatges històrics
3. Existència de dos estils15 en la prosa del Tirant. D‟una banda el to solemne, oratori
subjecte als cànons de la prosa renaixentista i a la valenciana prosa contrasta amb la
retòrica d‟uns personatges que fan servir un diàleg breu, tallant i familiar. La prosa
adquireix aleshores un to col·loquial que sobta i enlluerna el lector, especialment els
estudiants que s‟hi troben còmodes en la lectura. Els diàlegs de Plaerdemavida, la Viuda
reposada, Estefania o la mateixa emperadriu fan servir un llenguatge viu, vulgar fins i tot
de vegades i elegant d‟altres fent de la riquesa del text una mostra d‟agudesa suprema
de l‟autor
El final de l‟eixida literària es coronava amb un sopar medieval elaborat a l‟empara de la
llenya i el posterior ball de disfresses medieval en el qual cadascun dels grups havia optar
15 Vegeu MARTÍ DE RIQUER Aproximació al 'Tirant lo Blanc', Barcelona, Quaderns Crema, 1990.
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
12
per un element de la societat analitzada. El clergat, la importància i la fortalesa del
cristianisme amb les referències clares d‟expulsió dels moriscos així com les dames i les corts
van tenir un paper essencial en la nit de comiat de la descoberta dels nostres clàssics.
3.- Proposta didàctica d’innovació lectora
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
13
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
14
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
15
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
16
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
17
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
18
4.- Conclusions
Amb l‟experiència “Ausiàs i Martorell a la motxilla” preteníem:
1. Presentar els clàssics als i les alumnes. Una proposta engrescadora que permetés
trencar falses experiències negatives i acabar amb els prejudicis
2. Incorporar noves mirades per a noves descobertes. Els estudiants manifestaven a
priori una actitud negativa i displicent davant els clàssics de la literatura catalana,
malgrat tot amb aquesta experiència literària hem aconseguit com a mínim
difuminar els prejudicis:
PREJUDICI PROPOSTA RESULTAT
Tirant: un malson de batalles
i lluites
Descobrir les
característiques del cavaller
Plaer amb l‟elecció i
aproximació a la qüestió
des de l‟actualitat
Tirant: una novel·la
inintel·ligible i avorrida
Degustar el llenguatge fresc
i agosarat dels personatges
de Tirant
Diversos alumnes han
decidit voluntàriament llegir
una versió de Tirant
Tirant una novel·la plena de
fantasia i invenció literària
Llegir Les cendres del
cavaller de Silvestre
Vilaplana, i establir
paral·lelisme entre la vida
de Joanot Martorel i allò
que conta
Valoració positiva de l‟obra
de Vilaplana que novel·la la
vida de l‟autor de Tirant el
que ha generat voluntat de
conéixer la seua obra
Ausiàs March: llunyà i
inabastable
Experimentar amb els
poemes.
Admiració pel conegut com
poeta de l‟amor, molt més
pròxim a les vivències dels
estudiants del que semblava
a priori
Poesia d‟Ausiàs
incomprensible
Jocs amb comparacions,
metàfores i figures
retòriques.
Composició metàfores i
comparacions amb el
model d‟Ausiàs March
Poemes d‟amor inexistent
Descobrir els senyals Plena
de Seny; Llir entre cards;
Mon darrer be; Oh, foll
amor; Amor amor
Aproximació dels estudiants
als jocs amorosos, insinuants
i complexos del poeta.
L‟alumnat ha aconseguit
apropar-se als cants d‟amor,
espirituals i morals del poeta.
3. La poesia ha estat un gènere bastant rebutjat per l‟alumnat. En general d‟entrada,
hi ha un cert rebuig al treball amb poesia. A poc a poc quan comencen les
descobertes, la musicalitat, els jocs de rima o fins i tot el descobriment de la
significació de metàfores o símbols, l‟alumnat incorpora nous mecanismes
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
19
d‟assumpció davant la proposta.
4. La novel·la de cavalleries més enllà dels textos anteriors farcits de dracs, fades o
elements sobrenaturals. Una narració d‟aventures, batalles, peripècies, trobada
d‟uns personatges de dimensió humana, realista i fins i tot amb certa complexitat
psicològica.
5. Les reminiscències dels clàssics:
La novel·la Les cendres del cavaller, de Vilaplana n‟és un clar exemple. El fet que s‟haja
novel·lat la vida de Martorell fa d‟ell un personatge que viu allò que narra, és un
mecanisme d‟aproximació i complicitat amb el lector que en el cas dels estudiants de
batxillerat ha forjat un efecte engrescador.
En aquest mateix sentit podem parlar de l‟obra cinematogràfica de Vicente Aranda qui va
convertir en llenguatge audiovisual una mirada subjectiva al clàssic de la literatura
Aquesta eixida literària ens ha permés establir les connexions dels clàssics amb els nostres
autors contemporanis. Així doncs al llarg d‟aquest curs els i les alumnes han pogut descobrir
els clàssics a les noves creacions. Si ens aturem en l‟obra d‟Ausiàs hem trobat poetes com
Carner, Riba Màrius Torres o Rosa Leveroni entre altres que compten amb referències i
ressons marquians evidents16.
16 Vegeu Annex 4
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
20
BIBLIOGRAFIA
BADIA L., Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures
d'A. March, Biblioteca Sanchis Guarner, Institut de Filologia Valenciana-PAM, València-
Barcelona, 1993, 141-242
BORRAS V. i TORREÑO A., Batec. Batxillerat, valencià llengua i literatura, Ed Bromera
Text. Alzira, 2008
FUSTER J. , Obres completes, I, Edicions 62, Barcelona, 1973; Misògins i enamorats, a
cura d'Albert Hauf, Edicions Bromera, Alzira, 1995.
MARTORELL J., Tirant lo Blanc .Ed. Bromera. Els Nostres Autors. Alzira, 1990
MARTORELL J., El cavaller Tirant lo Blanc, Edicions 3 i4, València 1992
MARTÍ DE RIQUER, Història de la Literatura Catalana, Ariel, Barcelona, 1964, vol. II, 471-
567.
VILAPLANA S., Les cendres del cavaller, Edicions Bromera, Alzira 2005
Antologies
MARCH A., Antologia poètica, versió a cura de Josep Pujol, Teide, Tria de Clàssics,
1992.
MARCH A, Cinquanta-vuit poemes, edició i estudi de R. Archer, Edicions 62, Barcelona,
1989.
MARCH A., Antologia poètica, a cura de J. Fuster, Edicions Tres i Quatre, València,
1979
MARCH A.,Vint-i-tres poemes, ed. de F. Xavier Dilla, Bruño, Barcelona, 1995.
MARCH A. 35 poemes d‟amor, a cura de Manel Rodriguez Castelló València
AUSIÀS MARCH, Poesies, edició a cura de Vicent Josep Escartí, Edicions Alfons el
Magnànim, Generalitat Valenciana, 1993
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
21
ANNEX 1
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
22
Els temes i referents
Coincidències amb els trobadors
Els trobadors ens han ensenyat que l'enamorament és una experiència que implica la
totalitat de l'ànima i del cos de l'home: l'estimada és l'únic bé imaginable i, per això,
qualsevol sacrifici individual és possible per tal d'assolir-la, fins a la mort. Hi ha una
idealització platonitzant de la tradició poètica que valora positivament aquesta
actitud: darrere del gest desesperat i romàntic d'un enamorat disposat a la morir per
l'estimada hi ha una dimensió ètica de perfeccionament interior i de sublimació.
L'estimada, d'altra banda, sovint inabastable per raons socials o geogràfiques, esdevé
un símbol de tot allò que és bell, digne, pur i infinitament desitjable.
March afirma que sent amb tota la intensitat possible els efectes d'un amor com el dels
trobadors i no s'està de dir que és el «pus extrem amador», aquell que supera en
intensitat tots els qui l'han precedit o el qui sofreix més brutalment a causa de l'amor
després de les ànimes dels damnats; tanmateix March no pot acceptar la idealització
platonitzant que dignifica i exalta l'experiència absoluta de l'amor.
L‟enamorat fa de l'estimada l'objecte central i únic del seu viure renuncia a tota
llibertat, és fa esclau del seu desig i en aquest punt perd el do més preuat de l'home,
que és el de poder escollir la via de la Salvació.
Tot i el seu lligam amb la poesia dels trobadors, March trenca amb la seua ampulositat
puix comença a incorporar referents de la vida quotidiana i això ens obliga a trencar
amb el poetes anteriors.
Quan parlem de la poesia d‟Ausiàs March sovint ens referim a la dama o dona del
poeta, fins i tot en alguns casos se l‟anomena el cantor de Teresa, com Dante és el
cantor de Beatriu o Petrarca el cantor de Laura. Tot i això en la nostra humil
aproximació al clàssic, hem pogut observar la contradicció existent en el cançoner de
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
23
l‟autor; cosa que ens fa pensar en un amor cantat a diverses persones. Els alumnes en
el treball posterior de camp van haver d‟aproximar-se a la figura històrica del poeta i
van destacar-ne a més dels seus dos matrimonis amb Isabel Martorell17 i Joana
Escorna, els amors amb esclaves juntament amb l‟existència d‟altres fills de diverses
dones.
El darrer aspecte que els estudiants han descobert en la seua passejada literària de la
ma de March ha estat l‟ús del senyal. Els més característics dels emprats pel poeta són
“Plena de Seny18” i “Lir entre cards19”.
En aquest cas l‟anàlisi grupal ha fet palès en la tornada del primer poema Així com
cell l‟expressió d‟enyor d‟un temps passat:
Plena de seny quan amor és molt bella /absença és lo terme que la gasta
si fermetat durament no contrasta / e creure poc si l’envejos consella
Els altres cicles Mon darrer be; Amor amor; Oh, foll’amor. Els cants d‟amor que han
estat especialment treballats pels alumnes s‟han classificat seguint les propostes dels
analistes marquians atenent els senyals.
L‟actitud davant la mort entenent-la com l‟alliberament tant del turment amorós com
del desencís de viure és un altra de les característiques temàtiques que ha impregnat
els estudiants. La mort com a prova de l‟amor o la mort com l‟únic camí possible per
reunir-se amb l‟estimada, connecta directament amb els sentiments desbordats i
apassionats dels estudiants. En les seues composicions poètiques la mort és també un
tema recurrent com la fugida “es pot doncs morir per amor”. Els anomenats Cants
espirituals no s‟han estudiat amb deteniment.
L’estil
17
Gairebé tota la crítica afirma que Ausiàs no cantà mai l’amor a les seues dones. Una afirmación gens
fora de lloc si parlem d’un amor heretat dels trobadors. 18
Del cicle Plena de Seny trobem 19 poesies mentre que de Lir entre cars en són 35. 19
La poesia XXIII leixant a part és un elogi Lir entre cards que ens desvela qui és la dama; dona Teresa.
El poeta trenca amb el fet d’amagar el nom de la dona darrere el senyal i en aquest cas s’adreça
oberrtament a una dona, casada i amb fills “verge no sou perquè Dé une vols casta”. Alguns
investigadors afirmen que es tracta de Teresa Bou, a València existia aquest llinatge; el que és ben cert és
que no es tracta de cap de les dues mullers d’Ausias.
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
24
La poesia d‟Ausiàs fa poques concessions a la forma. L‟expressió elegant no té per a
ells cap valor per això coincidim amb Fuster quan els descriu com fatigós, fort, aspre i
subtil és el llenguatge –l‟estil- d‟Ausiàs March i no podia ser altrament. Era l‟única
manera possible en què la seua experiència arribe a comunicar-se amb un màxim
d‟eficàcia. Poeta de l‟amor, sobretot per a ell l‟amor era, al mateix temps idea
conducta i passió (...)
Les comparacions:
Un dels trets més característics de la seua poesia són les comparacions. No es tracta
de comparacions suggerides per la primavera, la bellesa o el paisatge idíl·lic d‟un mar
tranquil i plaent o pel cant dels ocells. Les comparacions d‟Ausiàs són dures mostra del
seu tarannà.
Trobem doncs comparacions animalístiques, (recordem que fora falconer major
d‟Alfons el Magnànim), comparacions marineres (amb un mar tempestuós i
amenaçador), mèdiques (malalties, metges, guariments), comparacions que brollen
de la seua experiència militar i les del condemnat a mort.
A grans trets aquestes són algunes de les qüestions que el gran grup tracta en
assemblea i posteriorment s‟han anat sistematitzant a classe amb la lectura i recerques
a la xarxa de qüestions més concretes sobre la temàtica i l‟estil.
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
25
ANNEX II
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
26
(Aquests van ser alguns dels fragments analitzats, atenent diverses edicions)
Tot es troba escrit en aquest llibre que jo de tant en tant llig. Sobretot has de saber
que, de la mateixa manera que la cavalleria confereix honor al cavaller, aquest ha
d‟esforçar-se a honrar la cavalleria. L‟ermità obrí el llibre i llegí davant de Tirant un
capítol on s‟explicava com i per quina causa nasqué l‟ordre de cavalleria. El text deia
el següent:
Havent desaparegut del món la caritat, la lleialtat i la veritat començà a regnar-hi la
mala voluntat, la injustícia i la falsedat. Llavors es va fer necessari que la justícia es
reinstauràs. Per aquesta causa, el poble va ser dividit en grups de mil i de cada mil va
ser elegit l‟home més afable, més savi, més lleial, més fort i amb més virtuts i bons
costums. De semblant manera cercaren d‟entre totes les bèsties del món la més bella.
Com Tirant pregà a l´ermità que li volgués dir quina cosa era l´orde de
cavalleria.
-¡Oh quina glòria és per a mi que la divina Bondat m´haja feta tanta
gràcia que m´ha fet venir en part que puc ésser instruït del que tant lo
meu ànimo ha desitjat, e per cavaller tan virtuós e de tanta singularitat,
amic de Déu , que aprés que ha ben servit son orde s´és retret en lo
desert, fugint als mundanals negocis del món per servir a son Creador,
donant-li compte del temps que ha despès en aquest món sens fruits de
bones obres! Perquè, senyor, puc dir a la mercè vostra, com jo só estat en
la cort de l´Emperador, del rei de França, de Castella e d´Aragó e em só
trobat ab molts cavallers; no oí jamés parlar tan altament de l´orde de
cavalleria. E si la mercè vostra no ho prenia a enuig, vos hauria a molta
gràcia que em diguésseu quina cosa és l´orde de cavalleria, car prou me
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
27
sent dispost, e l´ànimo que m´hi basta, en complir tot ço que l´orde e la
regla de cavalleria manen seguir e observar.
-Mon fill -dix l´ermità-, tot l´orde és en aquest llibre escrit, lo cual jo llig
algunes vegades perquè sia en record de la gràcia que Nostre Senyor
m´ha feta en aquest món, per ço com honrava e mantenia l´orde de
cavalleria de tot mon poder. E així com cavalleria dóna tot ço que
pertany a cavaller, així cavaller deu donar totes ses forces a honrar
cavalleria.
E l´ermità obrí lo llibre e llegí davant Tirant un capítol en què recitava com
fon trobat l´orde de cavalleria ni per quina causa fon ordenat, segons se
segueix.
Com l´ermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de Batalles.
-Fallint en lo món caritat, llealtat e veritat, començà mala voluntat, injúria
e falsedat, e per ço fon gran error entre lo poble de Déu, e gran confusió.
E per ço que Déu sia amat, conegut, honrat, servit e temut en lo món, en
lo principi fon poc estimada justícia per defalliment de caritat, per què
fon necessària cosa e condecent que justícia fos tornada en sa honor e
prosperitat. E per aquesta causa, de tot lo poble foren fets milenars, e de
cascun miler fon elet un home més amable e de més afabilitat, més savi,
més lleal, més fort, e ab més noble ànimo, ab més virtuts e bones
costumes que tots los altres. E aprés, feren cercar de totes les bèsties, qual
seria més bella, més corrent e que pogués sostenir major treball, e qual
fos més convinent per a la servitud de l´home, e de totes, elegiren lo
cavall e donaren-lo a l´home qui fonc elet de mil hòmens u, per ço aquell
home hagué nom cavaller, com haguessen ajustada la més noble bèstia
ab lo més noble home. E seguint l´orde que t´he dit, après que fon poblada
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
28
Roma per Ròmulus, qui fon lo primer rei de Roma, la qual població fonc
feta a cinc mília e trenta-un anys aprés de la creació d´Adam -e de la
població de Roma fins a la nativitat de Jesucrist passaren setcents
cinquanta-dos anys-, e perquè fos més nomenada Roma en honor e
noblesa, elegí lo dit rei Ròmulus mil hòmens jóvens d´aquells que ell
conegué que serien millors en armes, e armà´ls e féu-los cavallers, e
posà´ls en dignitats, e donà´ls grans nobleses e que fossen capitans de les
altres gents e fossen defenedors de la ciutat; e foren nomenats miles, e
açò perquè foren mil, tots fets cavallers en un temps.
Com Tirant entès que cavaller és de mil hòmens u elet, en haver més
noble ofici que tots los altres hòmens, e hagué compresa la regla e orde
de cavalleria, fonc posat en gran pensament, e dix:
-Glòria sia data a tu, Senyor Déu, qui est sobirana Bondat, qui m´has fet
venir en part tal, que haja poguda aconseguir vera notícia de l´orde de
cavalleria, lo qual longament he sevit ignorant la sua gran noblesa, e
l´honor e magnificència en què són posats aquells qui llealment la
serveixen. E ara ha molt més augment en mi lo desig e volentat d´ésser
cavaller que ans no tenia.
-Amar se deu la tua persona, segons lo meu parer-dix l´ermità-, per les
virtuts que de tu tinc conegudes, e per ço conec tu ésser digne de rebre
l´orde de cavalleria. E no penses tu que en aquell temps fossen fets
cavallers tots aquells qui ho volien ésser, ans hi foren triats hòmens forts e
ab molta virtut, hòmens lleals e piadosos, perquè fossen escut e defensa
de les gents simples, que negú no els fes sobres.
E per tal, cové al cavaller sia més animós e més valent que tot altre,
perquè puga perseguir los mals, no havent dubte dels perills que els ne puga
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
29
esdevenir; e d´altra part deu ésser afable e graciós en totes coses e
comunicable a totes gents de qualsevulla condició que sien; perquè gran
treball e fatiga és ésser cavaller.
-Doncs, senyor -dix Tirant-, ¿major força e poder deu haver lo cavaller
que nengú altre?
-No pas -dix l´ermità-, ans n´hi ha tan poderosos com ells, emperò
cavaller deu tenir virtuts que a altre home no pertanyen.
-Per ma fe -dix Tirant-, molt desitge saber què és lo que pertany a cavaller
e no a altre home.
-Mon fill -dix l´ermità-, jo vull que sàpies que, així apartat com estic,
cascun dia reduesc a la mia memòria los excel.lents actes, dignes de
gloriosa recordació, qui són en aquell benaventurat orde de cavalleria.
Lo cavaller fonc fet en lo principi per mantenir llealtat e dretura sobre
totes les coses, e no penses que lo cavaller sia de més alt llinatge eixit que
los altres, com tots naturalment siam eixits d´un pare e d´una mare.
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
30
ANNEX III
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
31
Com Tirant fon ferit en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perqquè mirava la filla de l´Emperador.
Manà Tirant li portassen una antorxa encessa, e prestament fon fet. Com la llum fon en la
cambra, lo Capità véu un papalló tot negre. Acostà-s´hi ee obrí´l e véu una senyora vestida tota
de drap gros ab un gran vel negre al cap que tota la cobria fins als peus. Tirant li llevà lo vel del
cap, e restà ab la cara descoberta, e vista la cara, fiçà lo genoll en terra e besà-li lo peu sobre
la roba e aprés la mà. I ella tenia en la mà uns paternostres d´or esmaltats; besà´ls e féu-los besar
al Capità. Aprés véu un nllit ab cortines negres. E la Infanta estava gitada damunt aquell llit ab
brial de setí negre, vestida e coberta ab una roba de vellut de la mateixa color. als peus,
damunt lo llit, seien una dona e una donzella. La donzella era filla del duc de Maceeedònia, e la
dona havia nom la Viuda Reposada, la qual havia criada a la Infanta de llet. Al cap de la
cambra véu estar cent setanta dones e donzelles qui totes estaven ab l´Emperadriu e ab la
infanta Carmesina.Tirant s´acostà al llit, e féu gran reverència a la Infanta e besà-li la mà. Aprés
anà a obrir les finestres. E aparegué a totes les dames que fossen eixides de gran captivitat, per
ço com havia molts dies que eren posades en tenebres per la mort del fill de l´Emperador. Dix
Tirant:-Senyor, ab vènia e perdó parlant, jo diré a vostra altesa e a la senyora Emperadriu, que
present és, la mia intenció. Jo veig que lo poble d´aquesta insigne ciutat està molt trist e adolorit
per dues raons. La primera és per la pèrdua que l´altesa vostra ha feta d´aquell animós cavaller,
lo Príncep fill vostre; e la majestat vostra no se´n deu agreujar, puix és mort en lo servei de Déu e
per mantenir la santa fe catòlica, ssinó que en deveu dar llaors e gràcies a la immensa bondat
de nostre senyor Déu, car ell lo us havia acomanat, e ell lo us ha volgut llevar per major bé per a
ell, que l´ha col.locat en la glòria de paradís. E d´açò li deveu dar moltes llaors, e ell, qui és
misericordiós e d´indifinida pietat, dar-vos ha en aquest món pròspera e llonga vida, e aprés la
mort, l´eterna glòria, e fer-vos ha vencedor de tots vostres enemics. la segona causa per què
estan trists, sí és per la gran morisma que es veen molt prop, tement perdre los béns e la vida e, lo
menys mal, ésser catius en poder d´infels. Per què la necessitat requir que l´altesa vostra e de la
senyora Emperadriu façau la cara alegre a tots los qui us veuran, per aconsolar-los de la dolor en
què posats són perquè prenguen ànimo en virilment batallar contra los enemics.-Lo Capità dóna
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
32
bon consell -dix l´Emperador-. E jo vull e man que de continent, així hòmens com dones, tots
lleixen lo dol.
Dient l´Emperador tals o semblants paraules les orelles de Tirant estaven atentes a les raons, e los
ulls d´altra part con templaven la gran bellea de Carmesina. E per la gran calor que feia, perquè
havia estat amb les finestres tancades, estava mig descordada mostrant en los pits dues pomes
de paradís que crestallines parien, les quals donaren entrada als ull de Tirant, que d'allí avant no
trobaren la porta per on eixir, e tostemps foren apresonats en poder de persona lliberta, fins que
la mort dels dos féu separació.
Mas sé-us bé dir, certament, que los ulls de Tirant no havien jamés rebut semblant past, per
moltes honors e consolacions que s'hagués vistes, com fon sol aquest de veure la Infanta.
L'Emperador pres per la mà a sa filla Carmesina e tragué-la fora d'aquella cambra. E lo Capità
pres del braç a l'Emperadriu e entraren en una altra cambra molt ben emparamentada e tota a
l'entorn hestoriada de les següents amors: de Floris e de Blanxesflors, de Tisbe e de Píramus,
d'Eneas e de Dido, de Tristany e d'Isolda, e de la reina Ginebra e de Lançalot, e de molts altres,
que totes llurs amors de molt subtil e artificial pintura eren divisades. E Tirant dix a Ricard:
-No creguera jamés que en aquesta tera hagués tantes coses admirables com veig.
E deia-ho més per la gran bellea de la Infanta. Emperò aquell no ho entès.
Tirant pres llicència de tots e anà-se'n a la posada, entrà-se'n en una cambra e posà lo cap
sobre un coixí als peus del llit. No tardà molt que li vengueren a dir si es volia dinar. Dix Tirant que
no, que lo cap li dolia. E ell estava ferit d'aquella passió que a molts engana. Diafebus, que véu
que Tirant no eixia, entrà a la cambra e dix-li:
-Capità senyor, prec-vos per amor mia que em digau lo vostre mal quin és, car si per mi vos porà
ésser donat algun remei ho faré ab molt bona voluntat.
-Cosí meu -dix Tirant-, lo meu mal a present no fretura vós saber-lo, e jo no tinc altre mal sinó de
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
33
l'aire de la mar qui m'ha tot comprès.
-Oh Capità!, ¿e de mi vos voleu cobrir, que de tots quants mals e béns haveu tenguts, jo en só
estat arxiu, e ara de tan poca cosa me bandejau de vostres secrets? Digau-m'ho, jo us clam
mercè e no em vullau amagar res que de vós sia.
-No vulllau més turmentar la mia persona -dix Tirant- , que jamés sentí tan greu mal com lo que
era sent, que em farà venir prest a mort miserable o a glòria reposada si fortuna no m'és
coontrària, car la fi de totes aquestes coses es dolor per aquella amor que és amarga.
E girà's de l'altra part de vergonya que no gosà mirar a Diafebus en la cara, e no li pogué eixir
altra paraula de la boca sinó que dix:
-Jo ame.
Acabant-ho de dir, dels seus ulls destil.laren vives llàgrimes mesclades ab sanglots e sospirs.
Diafebus, veent lo vergonyós comport que Tirant feia, conegué la causa per què Tirant reprenia
a tots los de son llinatge e encara a aquells ab qui tenia amistat, com venia cas que parlaven
d'amors. Ell los deia: "Bé sou folls tots aquells qui amau. ¿No teniu vergonya de llevar-vos la
llibertat e de posar-la en mans de vostre enemic, qui us lleixa ans perir que haver-vos mercè?",
faent de tots una gran burla. Emperò jo veig que ell és vengut a caure en lo llaç en lo qual
humana força no basta a resistir.
E pensant Diafebus en los remeis que a tal mal se requiren, ab gest piadós e afable féu principi a
un tal parlar
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
34
ANNEX IV
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
35
En aquest curs els i les alumnes han establert una aproximació als clàssics amb la intenció
fonamental de fer-los nostres. Una bona mostra n‟és el programa enregistrat a Ràdio UJI el dia 13
de febrer de 2009 i emès el 17 de febrer, per la qual cosa adjuntem una còpia a la proposta.
D‟altra banda la interacció dels nostres clàssics és més que evident, només cal observar Els fruits
saborosos de Carner (1906) o en el cas de Riba al Primer llibre d‟estances (1919) trobem
referències clares a March. Aquests autors han estat presentats als i les alumnes però no s‟han
pogut treballar ni experimentar amb els alumnes; malgrat tot el cas d‟Estellés ha sigut ben
especial.
La intertextualitat és més que patent al Llibre de meravelles (1971) així trobem els epígrafs dels
poemes amb citacions marquianes:
-La carn vol carn que encapçala el poema “Els amants”
-enbols e confús era a “Crònica especial”
-Si com aquell que és jutjat a mort el trobem a “Cos mortal”
La convergència Estellés-March va més enllà de citacions puix trobem recursos estilístics,
temàtica i formal. Amb Mariola Aparicio i Ferran Carbó podem afirmar que en ambdós poetes
s‟acompleix un tipus de confluència entre tradició i modernitat en utilitzar el poeta de Burjassot
formes clàssiques amb temes contemporanis..
Per concloure el curs vam visitar el centre històric de València i ens vam aturar davant la casa
on va viure els seus últims dies el poeta. Amb la lectura col·lectiva del poema Ací d‟Estellés vam
donar per tancat el cicle iniciat al mes d‟octubre amb la intenció clara d‟obrir l‟escletxa dels
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
36
clàssics al nostre món.
ACÍ
``Deixant amics e fills plorant entorn''
AUSIAS MARCH.
ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.
D'ací el tragueren, mort, amb els peus per davant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys
d'Ausiàs March, perplex amb la vivacitat
dels poetes locals, de l'Horta de València.
Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I se‟n tornava a casa, irritant . en silenci,
barallant l'epigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el món.
Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans,
vàrem llegir la làpida. I seguírem, després,
pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.
I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.
Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina.
Hem entrar a la Seu; hem vist la sepultura
d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de les Avellanes.
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
De cos present. Jo sóc aquest.. Un sagristà
de la Seu em contava com referen el cos
d'Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçat trossos d'ossos.
Un migdia de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collires unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem
Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors a la mà.
En eixir de Gandia les llançares a l'aire,
a l'aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.
Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
37
la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre
ANNEX V
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
38
ANNEX VI
IV Premi d’Experiències de Foment de la Lectura «Ciutat d’Alzira» Setembre 2009
“Ausiàs i Martorell a la motxilla”
Premis d’innovació Educativa «Ciutat d’Alzira» 2009
“Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
39
Títol del Projecte: “Ausiàs i Martorell a la motxilla. Desc-obrim els clàssics al batxillerat”
Desenvolupat a l’IES ALMENARA C/ de l’Institut S/N. Almenara (Castelló)
Curs 2008-2009
Àrea: Valencià: Llengua i literatura
Professora: CRISTINA MARQUÉS FERRER
DNI: 33407636-K
Domicili: Carrer València 23 Quartell (València) 46510
Tlfn: 629687523 96 2636464
e-mail: [email protected]
Ies curs 2009-2010: IES Camp de Morvedre.
Avinguda Fausto Caruana S/N Port de Sagunt