2.1 CONEIXEMENT I DESENVOLUPAMENT

2.2.1 CONCEPTES BÀSICS

Coneixement

Es un procés de canvis físics. Es caracteritza per l’augment de dimensions corporals i de la modificació de les

proporcions de l’organisme. Esta originat per l’increment del numero i l’augment del tampany de les cèl·lules

amb les que es naix. Compren des de la concepció fins l’edat adulta. Els canvis de creixement son quantitatius (es poden medir) Els paràmetres més usuals son el pes i la talla (també s’utilitza els perímetres

cranial i toràcic) El procés de creixement no te una evolució lineal, es a dir, te uns períodes

crítics, hi ha períodes que creixem més que uns altres. Els períodes de canvis més significatius són: l’embaràs, el primer anys de vida i

l’adolescència.

Maduració (no es creix físicament, fa referència als canvis biològics)

Fa referència als canvis biològic. Esta referida al grau de desenvolupament dels sistemes, aparells o els òrgans del

cos humà (perquè un sigui molt gran físicament no significa que ho sigui biològicament)

El procés de maduració fisiològica segueix un ordre, primer el cap, seguidament el tronc i per últim les extremitats.

Desenvolupament

El procés de canvis psíquics de tipus qualitatius. Es posen en marxa i es perfeccionen les capacitats humanes: el llenguatge, el

pensament, la memòria, els sentiments, la conducta... (no es pot mesurar). El desenvolupament està en constat interacció amb l’entorn i està condicionat

per ell tota la vida, accedint als coneixements per l’aprenentatge. Propícia l’evolució cap a estats de major capacitat (passem de un estat de

dependència absoluta a un estat d’autonomia).

El desenvolupament de les capacitats humanes només es possible si existeix una base física que el sostingui i una maduració o capacitat biològica que ho possibiliti.

L’aprenentatge

CREIXEMENT MADURACIÓ DESENVOLUPAMENT

Físic Biològic Psíquic

Fa referència amb la interacció amb el medi. La capacitat de relacionar-se amb altres persones, ja sigui estructurada o no.

--------------------

La persona s’adapta a qualsevol medi gracies a l’aprenentatge i també fem coses per incidir en el medi.

La principal funció de la capacitat d’aprenentatge és desenvolupar conductes que s’adaptin a un entorn que canvia.

L’aprenentatge es una capacitat que ajuda en el desenvolupament i també en el creixement.

APRENENTATGE significa modificar la conducta, no nomes el que es veu externament sinó també a nivell interns en el cervell

2.2.2 LA IMPORTÀNCIA DELS PRIMERS ANYS DE CREIXEMENT

Aquest període de preparació te uns períodes crítics o sensibles en el que els canvis del creixement son mes grans.

Hi ha e moments importants:

- L’embaràs- El naixement

El procés s’inicia amb la concepció i dura fins als 18 anys, aprox. A partir d’aquí, comença una etapa de maduració i envelliment de les estructures

físiques. L’ésser humà dedica 2/7 parts de la vida a créixer.

Quan un esser creix en la època que es desenvolupa te mes capacitat el desenvolupament cognitiu. Quan més creixem més desenvolupament i mes nivell cognitiu.

Es capaç d’utilitzar les seves capacitats, mantenir-les i inclòs substituir-les si fallen o es perden.

Això es possible gracies a la plasticitat del sistema nerviós que permet adequar el desenvolupament a la relació amb l’entorn.

Els primers anys de vida son primordials pel creixement i el desenvolupament:

- s’adquireixen estratègies- comencen i acaben els processos de creixement i maduració de gairebé totes les

estructures biològiques.- Els adults son responsables que aquest període es produeixi en les millors

condicions.

ÉSSER HUMÀ MEDI

aprenentatge

Cada persona passa pels mateixos períodes, però no ha de ser en el mateix moment ni el mateix grau.

En els estudis del creixement es parla de fases que es separen per edats. Aquestes fases responen a criteris arbitraris, basats en l’observació i l’estudi, per

tant el numero de fases, inici i final, sovint depèn de l’autor que les estudia en cada moment.

2.2 FACTORS QUE INFLUEIXEN EL EN CREIXEMENT I EL DESENVOLUPAMENT

2.2.1 FACTORS PRENATALS Son aquells que passen abans del naixement i durant l’embaràs.

Factors genètics:- Es refereixen a la informació que hi ha recollida als gens de cada persona.- Els gens estan ubicats al nucli de les cèl·lules reproductores, on estan els

cromosomes.- Els gens estan formats per cadenes de ADN.- Cada cèl·lula reproductora conte 23 cromosomes- En el moment de la concepció es forma una cèl·lula nova, composta per 46

cromosomes heretats de la meitat del pare i la meitat de la mare.- L’herència genètica del nou individu queda determinada a partir d’aquest

moment.- Com l’herència es produeix a l’atzar, les possibilitats combinatòries son

enormes.- Els gens es transmeten de generació en generació i determinen aspectes de

creixement com: la talla, el pers, el color d’ulls i cabell, però també aspectes del desenvolupament i de la capacitat d’aprenentatge.

Factors hormonals:- La regulació dels factors interns que incideixen en el creixement i

desenvolupament de les persones son conseqüència d’uns compostos químics anomenats hormones.

- La seva missió es regular els processos bioquímics en l’organisme, acceleren o retarden estimulen o inhibieixen les funcions de les cèl·lules.

- El correcte funcionament hormonal permet un creixement i desenvolupament adequats.

- Durant el període fetal les hormones que influeixen en el creixement són principalment la insulina i el lactògen placentari.

- Un cop ha nascut el bebè les hormones encarregades son l’hormona del creixement que segrega somatomedina (cartílags), les hormones tiroidees que afavoreixen la formació òssia i cerebral, i les hormones sexuals que permeten la maduració sexual en l’adolescència.

(en les radiografies de les mans es pot observar com evoluciona el creixement dels ossos).

- Altres glàndules amb influencia són:· La hipòfisis: regula el creixement dels ossos.· La paratiroides: regula el nivell de calci a la sang.· I d’altres: el pàncrees, les glàndules sexuals, segreguen diferents

hormones segons si es nen o nena.

Factors circumstancials Afecten directament en el creixement.o Hàbits de la vida i salut de la família: (es important que la mare porti una

vida mínimament saludable). Principalment de la mare:

- El consum d’alcohol.- Drogues i tabac.- No portar una dieta equilibrada.- Patir malalties transmissibles.- Realitzar activitats físiques perilloses duran l’embaràs.

(PODEN PRODUIR DEFICIENCIES O TRANSTORNS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL FETUS).

Si aquests factors circumstancials es donen afecta a: Talla o pes baix. Síndrome d’abstinència. Immaduresa neuronal. Trastorns i deficiències físiques i psíquiques.

2.2.2 FACTORS PERINATALS Son aquelles que es produeixen o influeixen en el moment del naixement del bebè.

o Part prematur o pretermini - Es produeix entre la setmana 28 i 37 d’embaràs.- La incidència es de 5% i 10% i comporten: major risc de mortalitat, malalties

degudes a la immaduresa (per exemple pulmons) i perill d’hemorràgies cerebrals. (els pulmons son el últim que es desenvolupa a l’úter de la mare).

- També pot ser induït si l’equip mèdic considera que es més perillós continuar amb l’embaràs.

o Part immadur - Es produeix entre la setmana 20 i 28- Aquests nadons no solen arribar als 2Kg de pes i han de passar un temps a la

incubadora.- Les conseqüències son les mateixes que en el part prematur però si es produeix

abans de les 20 setmanes es improbable que la vida del bebè sigui viable i es produeixi l’avortament.

o Relacionats en el moment del part PART NATURAL:- Es produeix sense cap ajuda de medicació ni instrument.- La dona tria la postura, el lloc i les persones que vol al seu costat.

PART CONTROLAT:- Es dona en la majoria dels casos.- El part està vigilat per equips especialitzats (metges, llevadores (comadrones)...).- S’utilitzen tècniques, medicació i instruments.

PART PER CESÀRIA:

- Consisteix en extreure el fetus de l’úter per la via abdominal.- Es fa per evitar riscos com hemorràgies cerebrals (poden causar epilèpsia i

inclús retard mental).- El bebè pateix menys però sempre es fa quan hi ha perill per la vida tant del

fetus com de la mare i no hi ha possibilitat que es produeixi de forma natural.

PART AMB UTILITZACIÓ DE FÒRCEPS:- Es un instrument de metall en forma de pinces.- Ajuda a l’extracció del bebè si s’ha detectat patiment fetal agut perquè el coll de

l’úter es molt estret i no es pot fer cesària.- Es poden produir traumatismes mecànics que poden comportat trastorns

cerebrals o deficiència mental.- També malformacions físiques que, normalment, es corregeixen amb el temps.

o Factors circumstancials - Tots aquells factors que es poden produir en el naixement i que son molt

complicats de controlar.- Caigudes o lesions produïdes per l’extracció de l’úter.- La compressió del cervell al baixar per canal del part.- La lentitud del nounat al respirar

- Aquest factors poden produir lesions, o asfixies i en casos greus, la mort del nadó.

2.2.3 FACTORS POST NATALS

- Son aquells que es produeixen desprès del naixement.- Son conseqüències de la relació i la interacció amb el medi.- Estan relacionats amb el nivell econòmic, social, cultural i mediambientals de la

família.- Es destaquen: l’alimentació, l’educació, els descans, la higiene, les relacions

afectives...- Els nens que creixen en ambients poc saludables tenen talla i pes inferiors a les

mitjanes de la seva edat.

2.3 CARACTERÍSTIQUES DEL CREIXEMENT FINS ALS 6 ANYS

2.3.1 FECUNDACIÓ, EMBARAS I PART

La concepció s’inicia per la unió de dos cèl·lules reproductores (òvul i espermatozou) i cadascuna d’elles conte informació genètica

EL PERIODE EMBRIONARI, DE 0 A 3 MESOSUn cop que l’òvul es fecundat comença la divisió cel·lular i es forma l’embrió (el nen creix per aquesta divisió)

Abans del 1r mes, l’embrió ja te mes d’un milió de cèl·lules. Durant aquest període es forma el cervell, la medul·la espinal i es forma la

base dels sistema nerviós. També es forma el cor i se senten els primers batecs.

S’inicia i es completa l’esquelet humà i el sistema muscular.- Al finalitzar el període existeixen impulsos cerebrals i apareixen els primers

reflexos (primeres connexions amb el cervell).- Es pot dir que l’embrió ja es fetus ja que està perfectament format.

EL PERIODE FETAL, DE 3 A 6 MESOS

Es perfeccionen els diferents òrgans i es posen en marxa les seves funcions. Apareixen les empremtes digitals, la base de les dents i les ungles. Al final del període funcionen les glàndules sudorípares i les sebàcies

(segreguen greix que lubrica la pell i el pel). El fetus respon a estímuls Pot moure el cap i el cos, entreobrir el ulls i empassar. Cap el 4t o 5e mes comença a donar patades i cops de puny que ja son

perceptibles per la mare. Cap al final, sent i reacciona als sorolls. Per tant es pot suposar que està guarden

informació a la seva memòria. Desprès del 6è mes, si es produeix el naixement, el fetus te possibilitats de

sobreviure.

EL PERIODE FETAL, DELS 7 ALS 9 MESOS

Es completa el procés de creixement del sistema pulmonar. La pell es torna més gruixuda. El sistema nerviós esta del tot preparat. El fetus utilitza els sentits. El seu cos es capaç de regular la T ª corporal. Al finals del període, el cor bombeja la sang necessària per viure fora de la mare. Aprox. A les 40 setmanes el fetus esta preparat per néixer.

2.3.2 CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT FISN ALS 6 ANYSo El canvi en les proporcions del cos:- El fetus de 2 mesos: el seu cap ocupa ¼ del seu cos, pràcticament no te coll, els

seus braços son 4 vegades mes curts que en l’edat adulta, i les cames son 5 vegades mes curtes i gruixudes i lleugerament corbades.

- Als 3 mesos: creixen els ossos llargs i les seves proporcions canvien dràsticament

El creixement no es uniforme ni lineal, ni en la mateixa direcció i temps, sinó que segueix unes tendències (lleis) que s’anomenen gradients.

Els gradients de creixement i desenvolupament

GRADENT DÈFALOCAUDAL

Mitjançant el qual el creixement progressa del cap a les extremitats.Creixen primer la musculatura i els ossos del cap, desprès el de les extremitats superiors i finalment els de les inferior.GRADIENT PROXIMODISTAL

Enuncia que el creixement progressa des del centre del cos cap a les extremitats.Ex: Primer espatlla, colça, canell i per últim la mà.

El pes El promig esta al voltant dels 3.300g en els nens i 3.200g en les nenes (amb una

oscil·lació entre 2.500 i els 4Kg). Si el part ha estat prematur el pes pot ser inferior i s’utilitza la incubadora quan

el pes no supera els 2 Kg. Durant els primers dies desprès de néixer, el nadó te una pèrdua de pes, inferior

al 10% del seu pes, degut a l’expulsió del meconi (primeres caques; restes m’arronses-verdoses i viscoses, composta de restes de alimentació uterina mocs, bilis i restes epiterials (pell de la placenta) i el temps que passa sense alimentar-se fins que la mare té la pujada de llet i/o s’acostuma a xumar la tetina.

Aquesta pèrdua es recupera en una setmana. A partir d’aquí, el bebè augmenta uns 20g al dia, els primers 6 mesos i uns 15g

al dia durant els sis següents. El pes de quan neix es duplica al 5 mesos i a l’any es triplica. Igual que l’alçada, el pes, a partir de l’any, segueix augmentant a un ritme més

lent seguint una mitjana de 2Kg l’any.

La talla La longitud mitja del nounat es de 49cm a les nenes i 50cm als nens (amb una

oscil·lació entre els 45 i 53cm). Al final del primer any l’alçada inicial haurà augmentat en un 50%, es a dir,

entre 20 i uns 30cm. A partir d’aquest moment el creixement s’estabilitza i baixa el ritme. En el segon any la mitja està entre 8 i 12cm anuals. De 3 a 6 anys esta entre 6 i 8cm l’any

Perímetres cefàlic i toràcic El perímetre cefàlic indica el creixement cranial La mitja en el nounat es situa entre els 34 i els 36cm, encara que esta en

proporció de la talla. El major creixement es dona durant el 1r any fins arribar als 47 o 48cm, ja que

creix l’encèfal i madura el sistema nerviós central. Aquest creixement es possible gracies a les fontanel·les i les sutures, i que els

ossos no estan encara solidificats. Fontanel·les: area membranoses que es troben situades en el llocs del crani on

conflueixen varis ossos i tenen molta importància a l’hora de detectar diferents malalties.

Sutures: son una espècie de depressions lineals entre els ossos. La ossificació de les fontanel·les es completa al voltant dels 15 mesos i les

sutures entre els 2 anys i l’edat adulta. El perímetre toràcic indica la capacitat toràcica Al néixer la mitja es de 32cm i el creixement també es molt ràpid en el primer

any, arriben als 47cm.

2.3.3 MADURACIÓ I DESENVOLUPAMENT FUNCIONAL DELS PRINCIPALS SISTEMES I APARELL

La característica principal dels òrgans del nounat es la seva immaduresa funcional.

Durant els primers mesos s’accelera el procés maduratiu per respondre de forma satisfactòria a les noves exigències vitals (desprès son mes lents).

Aparell caridiocirculatori La freqüència cardíaca es 140 – 150 pulsacions p/m. Disminueix de forma significativa al llarg del 1r i 2n any de vida. Passa a tenir

unes 120 pulsacions p/m. Al acabar el segon any te unes 90 i continua disminuint fins arribar a les 70 o 80

p/m en la vida adulta. Es relativament freqüent l’existència de bufs (soplos) en els bebès, ja que alguns

conductes i orificis propis de la vida fetal no es van tancar en el moment del part. Es resolen naturalment.

També es visual la taquicàrdia i arítmies, causades sovint per processos febrils (febres) o infeccions.

L’aparell respiratori La freqüència cardíaca i la respiratòria van lligades, per tant al nº de respiracions

per minut del nounat i del lactant es superior al de l’adult. El nounat té una respiració abdominal i una freqüència d’uns 40 o 50

respiracions per minut. Disminueix paulatinament fins arribar a les 20 – 30 a finals dels 2 anys. Les vies respiratòries altes estan madures al néixer, però la resta del sistema

necessita temps per completar la maduració. En els tres primers mesos es produeix la formació dels alvèols (on es produeix

l’intercanvi de gasos). La capacitat toràcica es petita en el nounat. S’incrementa ràpidament degut a l’augment del tamany pulmonar. L’àrea d’intercanvi de gasos passa dels 2.8 m2 en el moment de néixer, als 32 m2

als 8 anys.

El sistema immunològic Fins als 4 o 5 mesos el bebè utilitza els anticossos de la mare, transmesos per la

placenta (els va guardant) això s’allarga si te llet materna. A partir dels 8 – 9 mesos comença a sintetitzar els seus propis anticossos.

L’aparell digestiu La maduració es lenta i palatina i dura fins als 2 anys. Aquesta immaduresa prolongada te alguns efectes com dolors, còlics,

regurgitacions, deposicions freqüents i semiliquides, singlot... El tamany de l’estomac augmenta progressivament i també la seva maduresa

qualitativa que permet una major tolerància als aliments. El fetge arriba al funcionament similar al de l’adult entre els 6 i 12 mesos (el

mes rapit en madurar) A partir dels 2 anys les glàndules salivals, produeixen les encimes necessàries

pel procés de la gestació.El sistema renal i escrotal

El sistema renal no funciona plenament fins als 2 anys, que es el moment on es completa la maduració del ronyo.

Durant aquest període els sistemes compleixen la seva funció de filtració i evacuació.

Les deposicions en els primers anys estan relacionades amb l’alimentació; quan l’alimentació es liquida son pastoses i la freqüència es paral·lela a l’alimentació.

A mida que s’introdueixen aliments sòlids, es modifica la consistència i la freqüència de les deposicions.

Més tard adquireixen independència respecte a la freqüència alimentaria.

Els sentits

Es desenvolupen de manera progressiva, alguns mes ràpidament. L’agudesa auditiva, del nounat es pràcticament igual a la de l’adult, mentre que

la visual tarda una mica mes. Entre els 4 i els 6 mesos s’estableix la visió binocular. Entre els 7 i els 9 mesos s’aconsegueix la percepció de profunditat o esteropsis.

La maduració òssia i muscular

Desprès del naixement la columna vertebral presenta una sola curvatura debut a la posició fetal.

Entre els 12 i els 18 mesos aquesta curvatura passa a ser lumbar. Això fa que el bebè es pugui posar dret i començà a caminar.

La majoria dels ossos del nounat son cartilaginosos i s’endureixen a mida que va madurant, gracies a l’aparició de sals minerals, en essencial del calci.

El procés d’ossificació no es completarà fins l’adolescència. Durant el primer anys de vida es produeix un desenvolupament muscular que

s’executa des de les zones proximals a les distals, des del centre del cos a les extremitats (gradient proximodistal).

El teixit muscular va substituint el teixit adipós i mica en mica aquesta dipositat es converteix en musculatura.

A partir de l’any les estructures físiques, les òssies i les musculars es van enfortint i comença el desenvolupament de les habilitats que depenen d’elles.

La dentició

Una de les primeres manifestacions òssies es l’aparició de la primera dentició Quan comencen a sortir significa que els ossos comencen a madura.

Comença’n a aparèixer des del maxil·lar inferior al superiors i des del centre al lateral.

Durant el procés de l’aparició de les dents el nen pateix moltes malalties i dolors que li provoquen ansietat i un excés de salivació.

Les primeres dents, els incisius, apareixen al 5è o 6è mes, i al voltant dels dos anys i mig es completa la dentadura, això junt amb la maduració del sistema digestiu, permet ampliar la gama d’aliments.

Al llarg del primer any, es completen tots els incisius, els molars, els canins, i els segon molar.

Als 2 anys i mig es completa la dentadura de llet que consta de 20 peces.

Entre els 5 o 6 anys s’inicia el canvi de la dentadura de llet al a definitiva. L’alimentació ha de ser com la dels adults.

2.4 PARÀMETRES I INSTRUMENTS PEL SEGUIMENT DEL CREIXEMENT

2.4.1 RESPONSABILITAT

L’entorn familiar - L’observació que fa la família es poc sistemàtica i menys rígida.- A mes a mes, la família no es objectiva, la informació que recull esta plena

de sensibilitat.- En l’observació que fa la família falta coneixement.- La família moltes vegades tenen manca de sentit comú.- La tècnica per recollir informació es l’observació directa.- L’observació dels pares es per comunicar al pediatre.- No hi ha instrument de recollida d’informació, els pares miren i expliquen.

L’escola infantil- Es combina l’existència d’informació més sistemàtica amb d’informació

sobre fets o situacions mes concretes.- Les tècniques son mes variades i la seva selecció i aplicació dependrà de la

informació que es vulgui obtenir. La més utilitzada a l’hora de fer les intervencions es l’observació sistemàtica (maduració i desenvolupament).

L’entorn sanitari sempre pensa en temes de salut- La informació es sistemàtica i objectiva- En principi, el control del creixement es responsabilitat del pediatre, avaluar

la talla, el pes, els paràmetres, el desenvolupament muscular... de forma periòdica durant els primer anys de vida.

- A l’entorn sanitari i a l’educació; l’observació i la intervenció tenen una intencionalitat, una raó, i això les fa mes rigoroses i precises.

- Pediatres i educadors han d’utilitzar instruments de valoració precisos i útils, sobre tot, ser constants.

- Les famílies i l’escola han de cuidar tots els aspectes que afavoreixin el procés de creixement adequat del nadó.

LA INTEACCIO(COMUNICACIÓ) ENTRE LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA, LA FAMILIAR I LA SANITÀRIA ES IMPRESCINDIBLE PER GARANTIR QUE EL CREIXEMENT I EL DESENVOLUPAMENT ES PRODUEIXIN DE MANERA MES HARMÒNICA POSSIBLE.

2.4.2 CONTROL I SEGUIMENT

Des de l’hàbit de educatius i de familiars els aspectes que s’observen tenen relació directa amb el creixement i la informació es qualitativa.

Tipus d’informació:

- A l’escola:· Pautes d’observació natural i registres:Per obtenir i recollir dades d’aspectes sobre intencions educatives i nivell de desenvolupament des infants.

Entrevistes i qüestionaris- Per obtenir informació de l’entorn familiar i comunitari.- Es important adaptar els qüestionaris, a de estar adaptat a cada necessitat

i assegurar-se que es recull i es correspon amb el que es vol analitzar.

Aspectes a observar:

- L’alimentació:· Variable directament relacionada amb el creixement. Dieta rica, saludable... els hàbits de la alimentació son molt importants.

- La higiene:· Aspectes importants que afecta al creixement (la manca d’higiene por ocasionar problemes de salut).

- Els descans: · La freqüència descans-activitat incideix de forma clara en el creixement en edats primerenques. Els nens petits son absolutament rítmics i el ritme del descans i activitats es primordial en el creixement.

- La relació amb els altres:· Facilita i promou el creixement i desenvolupa afectivitat.

· Amb qui es relaciona.· Quin tipus d’actitud te cap els altres; empallegós, força, violència...

- La relació amb l’entorn físic:· Indispensable per un bon procés de desenvolupament i creixement. L’entorn a de ser favorable, s’ha de registrar el nen i l’entorn, l’actitud d’un nen poc canviar si canvia l’entorn.

- L’activitat que realitza:· Es necessari observar quina es l’activitat del nen, els seus interessos; el temps de joc, si es actiu o passiu, quines joguines prefereix, si no te por a jugar amb coses noves...

2.4.3 CONTROL I SEGUIMENT PEDIATRIC

Per comprovar si tots els paràmetres que te el nen, estan dins de la normalitat, es necessari establir pautes i control.

L’expressió del nounat

La primera avaluació que es realitza es el test d’APGAR- Es produeix ala mateixa sala de part.- Es molt important repetir el text als 5 minuts.- Si treu una nota molt baixa s’anota al registre.

Consisteix en apuntar certs paràmetres

- Aparença: color de la pell- Pulsacions per minut: ritme cardíac.- Gesticulació: reflexos i irritabilitat.- Activitat: to muscular del nounat i moviments- Respiració.

CONTROL PEDIATRIC I SISTEMATIC DEL BEBÈ I DEL NEN

El ministeri de sanitat i consum recomana la realització sistemàtica d’exàmens de salut amb la cronologia i continguts següents:...

CONTROL I SEGUIMENT DEL CREIXEMENT

Els paràmetres de creixement es redueixen al control de pes, la talla i els paràmetres craneal i toràcic.

Es mesuren amb instruments i seguint un procés determinat (de manera sistemàtica)

Les dades es relacionen amb unes taules per veure si estan dins de la normalitat o no.

PAUTES DE CREIXEMENT

Recullen valors de pes i l’alçada per a cada edat i sexe (una per ne ni una altra per nenes)

Permeten descriure el creixement promig, es a dir, indiquen quants nen i nenes tenen un pes, una talla i una alçada superior o inferior dintre un grup de 100.

Es consideren pautes de normalitat totes les puntuacions que es situen entre el percentil 3 i el 97 (o lo que es semblant, 2 desviacions semblants respecte a la mitja).

Els casos que excedeixen del rang es poden considerer anomalies, encara que no vol dir que existeixi una malatia o transtorn.

Quan existeixen casos que sobrepassen els limits del rang compres entre 1 i 99, probablement es tracta de casos patogenics (- de 1 + de 99).

LES MEDICIONS

o La medició de la talla: Es tracta de mesurar l’eix major del cos, es a dir, de cap a peus. La medició del lactant i fins als 2 anys La longitud es refereix a la talla obtinguda en posició decúbit sopi

panxa en l’aire. Els aparells per mesurar consten d’una taula horitzontal graduada i dos

suports perpendicular a ella, un fix per cap i l’altre mòbil pels peu.

o Medició a parit del 2 anys: L’alçada es refereix a la talla obtinguda estant el nen dret. Els instruments per mesurar son diversos i de funcionament similar Al mes conegut es el tallimetre. Consta d’una taula vertical amb un suport

horitzontal mòbil que baixa fins al cap.

o Medició de la mesura corporal: Es tracta de la mesura de la massa corporal. S’utilitza com a perímetre

nutricional ja que com a indicador de creixement no es tant precís com l’alçada.

La dada aïllada del pes no es tan útil, necessita també l’alçada (necessita esta lligada a l’alçada)

o La medició del perímetre cefàlic: Reflexa de manera indirecta el volum intrecraneal i el creixement del

cervell (fer-ho des de que neix). El perímetre cefàlic es un paràmetre que indica si hi ha existit una

malformació fetal. (detecta problemes si ho te molt gran o molt petit el cap).

S’ha de realitzar al menys fins als tres mesos d’edat. El perímetre cefàlic es la circumferència del cap. Es mesura amb una cinta mètrica flexible e inextensible.

o La maduració òssia: Hi ha un problema: cada persona te un ritme, no es el mateix l’alçada i el

pes que la maduració. No es correspon a l’edat. Cada persona te un procés de maduració òssia i no es pot fer un estàndard. Com no es pot fer un indicador s’ha inventat l’edat òssia.

L’EDAT ÒSSIA

La maduració es realitza mitjançant una radiografia de la mà, el preu o el canell. Ha d’estar en consonància amb la talla i amb l’edat cronològica (la fan quan es

veu que existeix un problema). Es considera que hi ha alteració en el creixement quan hi ha un retard superior a

2 anys.