Upload
others
View
0
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
INFORMASISANT
AUTOR
Carles FEnginyer d
RME DA CAN
T JUST
errer Serae Camins C
D’INSPN BAR DESV
afí i P.
PECCIÓÓ ERN
Ó
Abril 2010
������������ �����������
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Pagina 1
INFORME D’INSPECCIÓ
MASIA CAN BARÓ Sant Just Desvern
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Pagina 2
ÍNDEX 1. ANTECEDENTS ............................................................................................. 3
2. OBJECTE DE L’INFORME ............................................................................. 3
3. DOCUMENTACIÓ FACILITADA .................................................................... 3
4. DADES OBTINGUDES EN LA INSPECCIÓ .................................................. 3
4.1. Identificació de danys .............................................................................. 3
4.2. Resultats de geotècnia ............................................................................ 4
5. ANALISI DELS RESULTATS ......................................................................... 5
5.1. Tensions transmeses al terreny ............................................................... 5
5.2. Contencio de terres.................................................................................. 6
6. CONCLUSIONS ............................................................................................. 7
ANNEX nº1 – JUSTIFICACIO DE RESULTATS (Consta de 5 pàgines+portada) ANNEX nº2 – NOTA INFORMATIVA DELS DANYS A BIGUES DE COBERTA
(Consta de 5 pàgines+portada) ANNEX nº3 – INFORME GEOTÈCNIC (Consta de 47 pàgines+portada) ANNEX nº4 – FOTOGRAFIES (Consta de 6 pàgines+portada)
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Pagina 3
1. ANTECEDENTS La Masia de Can Baró està situada a l’interior del Parc de Collserola. Actualment s’està redactant un projecte de rehabilitació, en el que es preveu fer una consolidació estructural dels volums existents originals i enderrocar les edificacions afegides. A petició de Parc de Collserola, DOPEC ha realitzat una visita d’inspeccio a la masia per a prendre dades referents als fonaments i a l’estructura. S’ha efectuat també una campanya d’anàlisi geotècnica. La inspecció es va fer el dia 15 de març de 2010. 2. OBJECTE DE L’INFORME L’objecte de la visita va ser prendre dades sobre la fonamentació de la masia i fer anàlisis del terreny, a fi de valorar la validesa de la fonamentació actual o de proposar accions a tenir en compte en la rehabilitació. 3. DOCUMENTACIÓ FACILITADA Per a fer aquest informe s’ha tingut accés als plànols de treball del projecte de rehabilitació (no es tracta encara dels plànols definitius). Entre ells hi ha un aixecament de l’estructura i de la distribució actual de la masia, així com una definició de com es preveu la masia ja rehabilitada. 4. DADES OBTINGUDES EN LA INSPECCIÓ L’edifici es composa de planta baixa i planta pis. Les parets es composen de materials variats: fàbrica de pedra, tàpia, i trams puntuals de maons ceràmics. A l’interior de l’edificació hi ha dos arcs de fàbrica de maons. Els forjats estan formats per bigues de fusta i entarimat també de fusta. 4.1. Identificació de danys Durant la visita s’ha fet una inspecció a l’interior de l’habitatge a fi de prendre dades per a la redacció del projecte de rehabilitació. S’han identificat alguns danys:
• S’ha observat que moltes de les bigues i biguetes de fusta tenen símptomes d’atacs biòtics, i algunes atacs per fongs. S’observa la presència de reparacions i manteniment en punts lesionats
No es pot saber l’abast de les lesions sense fer investigacions de les bigues, de manera individual, però s’ha pres la decisió de substituir els forjats de bigues de fusta per forjats de semi-bigueta de formigó.
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Pagina 4
• s’ha detectat que a la sala principal de l’habitatge del pis superior hi ha tres biguetes de suport de la coberta (situades correlativament) que presenten fissures i lesions, i almenys una d’elles té símptomes que es podrien associar a un esgotament fer flexió.
Donat que hi ha la risc de que alguna de les biguetes es desprengui, s’ha informat al propietari de que cal disposar un estintolament preventiu el més aviat possible. S’adjunta a l’annex la nota informativa emesa per Dopec amb data 15/03/2010 referent a aquesta lesió.
• Es detecta alguna fissura puntual a la unió entre façana oest i façana sud, a la
planta superior. També, des de l’interior de l’habitatge, una fissura poc oberta a la unió de la façana oest amb el forjat de coberta.
Es tracta de fissures que podrien associar-se a petits moviments del terreny, però també a deteriorament superficial del morter d’arrebossat. No s’observa actualment símptomes clars de que el terreny s’hagi mogut i hagi provocat fissures a la masia.
4.2. Resultats de geotècnia Durant la visita es van efectuar 4 cates a fonamentació, amb l’objectiu d’investigar la tipologia de fonaments, la fondària, i el terreny de suport existent. També es van fixar 2 punts per a fer assaigs de penetració, a fi d’obtenir una valoració de la tensió admissible del terreny. Els resultats dels assaigs geotècnics es presenten com annex a aquest informe. Com a resum cal destacar el següent:
• La masia no té cap element específic de fonament, les parets s’encasten directament en el terreny. Només en algunes zones es detecta un material tractat amb lligant (argamassa) com a millora del contacte mur-sòl
• Per dessota de la cota de fonament apareixen 3 tipus de terreny: o Q1: sorres argil.loses quaternaries, de compacitat fluixa o Q2: argil.lites quaternaries de compacitat ferma o P: pissarres paleozoiques, roca fracturada
• La façana est està recolzada sobre les pissarres. La façana oest està recolzada sobre el material Q1. El mur central està recolzat sobre el material Q2.
• Els tres tipus de terreny tenen una deformabilitat diferent, cosa que ocasiona un comportament diferent enfront a noves càrregues, i la possibilitat d’asssentaments diferencials.
• La tensió admissible per a cada material ve limitada pels assentaments. Per a un assentament de 2,5 cm és:
o Q1: σadm = 1,5 a 1,7 Kp/cm² o Q2: σadm = 2,5 a 2,8 Kp/cm² o P: σadm = 3,5 a 4,0 Kp/cm²
• No s’ha detectat agua freàtica en cap punt investigat • Els materials analitzats no presenten agressivitat al formigó
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Pagina 5
5. ANALISI DELS RESULTATS 5.1. Tensions transmeses al terreny La part original de la masia té planta baixa + 1 planta pis. En la rehabilitació es manté el mateix volum edificat, però es canvien els forjats actuals (que són de fusta) per forjats de formigó, i s’afegeix un forjat sanitari que actualment no existeix. En conseqüència, hi ha un increment de les càrregues totals que actúen a la fonamentació. Si es fa una estimació de les càrregues totals futures que tindrà cada mur i la tensió que transmet al terreny, suposant que es manté el gruix actual de les parets, s’obté:
• Façanes est i oest, zona amb 2 plantes + sanitari: 1,6 Kp/cm² • Façanes est i oest, zona amb 1 planta + sanitari: 1,5 Kp/cm² • Mur central, zona amb 2 plantes + sanitari: 2,7 Kp/cm²
Aquests valors estan en el límit de la tensió admissible, d’acord a l’estudi geotècnic, per a un assentament de 2,5 cm. Si es valoren només les càrregues quasi-permanents previsibles, que són les que actuarien a llarg termini, les tensions transmeses al terreny serien:
• Façanes est i oest, zona amb 2 plantes + sanitari: 1,45 Kp/cm² • Mur central, zona amb 2 plantes + sanitari: 2,35 Kp/cm²
Però en realitat no tota aquesta quantitat de càrrega correspon a increments de tensions, ja que una fracció d’aquesta càrrega ja està col.locada actualment:
• Façanes est i oest, zona amb 2 plantes: 1,20 Kp/cm² • Mur central, zona amb 2 plantes: 1,66 Kp/cm²
L’increment de càrrega quasi-permanent respecte de la situació actual seria:
• Façanes est i oest, zona amb 2 plantes + sanitari: 0,25 Kp/cm² • Mur central, zona amb 2 plantes + sanitari: 0,69 Kp/cm²
que portaria a uns assentaments nous (addicionals als ja produits fins ara) estimats en: • Façana est, zona amb 2 plantes + sanitari: inapreciable • Mur central, zona amb 2 plantes + sanitari: 0,70 cm • Façana oest, zona amb 2 plantes + sanitari: 0,45 cm
Aquests assentaments significarien una distorsió angular β = 0,45 / 940 = 1 / 2088 entre façanes est-oest (desnivellament global). Entre les façanes i el mur central la distorsió angular (per assentament diferencial) seria:
β = ((0,45 + 0)/2 – 0,70) / (940/2) = 0,475 / 470 = 1 / 990 D’acord amb l’article 2.4.3.1. del CTE-SE-C aquests valors estarien en el límit d’acceptació. Com a precaució es recomana que el forjat sanitari (que actualment no existeix) es construeixi sobre una sabata correguda nova, adossada als murs de càrrega actuals, de manera que les càrregues no incrementin la tensió que actualment transmeten els murs al terreny.
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Pagina 6
5.2. Contencio de terres La cota del terreny a la façana est és aproximadament 199, mentre que a l’interior de l’habitatge és aproximadament 195,5. El desnivell de 3,50 m de terreny està contingut per un mur de pedra i de materials heterogenis. El terreny contingut correspon al tipus Q1 (sorres fluixes) i Q2 (argil.les fermes), que en estat sec poden tenir una certa cohesió, però no necessàriament en estat humit. La tipologia de materials que constitueix els mur de la façana est no permet el desenvolupament de mecanismes resistents de flexió que puguin resistir les empentes del terreny. L’estabilitat prové del pes propi del mur i del gruix, que en la combinació adequada poden contrarrestar les tensions de tracció ocasionades per les empentes. Però tal com es justifica a l’annex, aquest mecanisme no és suficient, especialment en el tram que només té una planta, donat que l’excentricitat de les compressions està fora del nucli central de la secció. En conseqüència, si en algun moment es mobilitza completament l’empenta del terreny no hi ha garantia de que l’estabilitat del mur sigui adequada per a contenir les terres. Seria necessari dotar l’habitatge d’un element resistent, que podria ser un mur de formigó o de bloc armat adossat per l’interior, o algun altre element equivalent, en la façana est. Per la part interior de l’habitatge no s’observen actualment fissures ni ruptures, tot i que en alguns punts s’han fet actuacions de manteniment al llarg dels anys.
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Pagina 7
6. CONCLUSIONS A partir de les dades recollides durant la inspecció visual a l’edifici i a partir dels resultats de l’informe geotècnic, es poden extreure algunes conclusions:
1. Durant la inspecció visual es va detectar que a la sala principal de l’habitatge del pis superior hi ha tres biguetes de suport de la coberta que presenten fissures i lesions, i almenys una d’elles té símptomes d’esgotament fer flexió. Donat que hi ha la risc de que alguna de les biguetes es desprengui, s’ha informat al propietari de que cal disposar un estintolament preventiu el més aviat possible. A la resta de l’habitatge, en el moment de fer la visita no s’han detectat lesions indicatives de processos d’inestabilitat estructural que requereixin actuacions d’urgència.
2. A l’habitatge hi ha altres elements estructurals amb alteracions o danys. S’està redactant el projecte de rehabilitació en el que es contempla la seva reparació o la seva substitució.
3. Els murs actuals, amb excepció de punts on estan deteriorats, són suficients per a suportar les càrregues degudes als nous forjats previstos. Convé consolidar els punts amb lesions.
4. Els murs estan recolzats sobre terrenys de característiques diferents, sense un element de fonamentació. Les tensions transmeses al terreny, en la configuració definitiva, no sobrepassen la tensió admissible avaluada a partir de l’estudi geotècnic, però es podria produir un assentament diferencial. Per a minimitzar aquesta possibilitat es recomana que el forjat sanitari (ara inexistent) es construeixi sobre un fonament nou adossat al mur actual, a fi de reduir l’increment de tensions transmeses al terreny
5. Es recomana la construcció d’un mur adossat a la façana est, de formigó o
qualsevol altre material que resisteixi flexions, a fi de dotar d’un mecanisme resistent efectiu front a les empentes del terreny.
Barcelona, a 06 d’abril de 2010
Per Dopec
Carles Ferrer Serafí
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
INFORME D’INSPECCIÓ
MASIA CAN BARÓ Sant Just Desvern
ANNEX Nº1: JUSTIFICACIO DE RESULTATS
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
INFORME D’INSPECCIÓ
MASIA CAN BARÓ Sant Just Desvern
ANNEX Nº2: NOTA INFORMATIVA DELS DANYS
A BIGUES DE COBERTA
NT-100315-01 Nota tècnica. Comunicacio d’incidència Masia Can Baró – Sant Just Desvern
COMUNICACIÓ D’INCIDÈNCIA Amb data 15/03/2010 s’ha fet una campanya de reconeixement geotècnic a la masia Can Baró, situada al terme municipal de Sant Just Desvern dins del límit del Parc de Collserola. Mentre es feien les tasques previstes s’ha inspeccionat l’interior de l’habitatge, a fi de prendre dades per a la redacció del projecte de rehabilitació. L’estructura resistent està formada per parets de càrrega, de materials heterogenis, i forjats de biguetes de fusta. Durant el reconeixement s’ha detectat que a la sala principal de l’habitatge del pis superior hi ha tres biguetes de suport de la coberta (situades correlativament) que presenten fissures i lesions, i almenys una d’elles té símptomes que es podrien associar a un esgotament fer flexió. Donat que hi ha la risc de que alguna de les biguetes es desprengui, s’ha informat al propietari de que cal disposar un estintolament preventiu el més aviat possible. Es proposa col.locar un tauló o element de repartiment a les bigues lesionades (en la direcció de la biga per a recollir els 2 fragments a cada costat de la fissura) i un puntal a sota de cada una. Per a evitar carregar en excés les biguetes del forjat intermig, s’indica que cal situar un tauló o element de repartiment sobre el paviment, transversal al sentit de les biguetes a fi de repartir la càrrega sobre almenys 2 o 3 biguetes per cada puntal. Alternativament, es pot posar un puntal també a la planta inferior, i conduir la càrrega fins al fonament. En el moment de fer la visita no hi ha cap càrrega situada sobre la coberta en la zona afectada, si bé ens comenta el propietari de l’habitatge que durant la nevada del dia 8 de març de 2010 hi ha haver un gruix aproximat de 35-40 cm de neu. En aquest moment la càrrega és considerablement inferior a la que va provocar les lesions, per la qual cosa s’indica que és preferible que l’estintolament sigui preventiu, és a dir, que no és necessari donar tensió als puntals (només la justa per a subjectar-los). D’aquesta manera no es traspassarà càrrega al forjat intermig si no cedeixen les biguetes de la coberta. Les conclusions i recomanacions d’aquest escrit fan referència a les biguetes citades. No es desprèn cap conclusió referent a la resta de forjats, en els quals no s’han detectat símptomes d’esgotament, però tampoc no es disposa en aquest moment d’una diagnosi estructural. Actualment s’està elaborant el projecte de rehabilitació de la masia.
Barcelona, a 15 de març de 2010 Per Dopec
Carles Ferrer Serafí
NT-100315-01 Nota tècnica. Comunicacio d’incidència Masia Can Baró – Sant Just Desvern
Zona amb biguetes lesionades. Planta sotacoberta
NT-100315-01 Nota tècnica. Comunicacio d’incidència Masia Can Baró – Sant Just Desvern
FOTOGRAFIES
NT-100315-01 Nota tècnica. Comunicacio d’incidència Masia Can Baró – Sant Just Desvern
NT-100315-01 Nota tècnica. Comunicacio d’incidència Masia Can Baró – Sant Just Desvern
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
INFORME D’INSPECCIÓ
MASIA CAN BARÓ Sant Just Desvern
ANNEX Nº3: INFORME GEOTECNIC
consultoría geológica y geotécnica EGN sl
C/ Roure, 12. 4º 1ª. 08840 Viladecans T/F.: 936 594 102. e: [email protected]
INFORME GEOTÈCNIC
MASIA DE CAN BARÓ.
Sant Just Desvern.
Peticionari: DOPEC Enginyeria i Arquitectura
Obra: 10662 Març, 2010
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
2
INDEX 1. INTRODUCCIÓ
2. DESCRIPCIÓ DEL SOLAR
3. TREBALLS REALITZATS
3.1. Assajos de penetració dinàmica
3.2. Sondejos a rotació
3.3. Assaigs SPT
3.4. Assajos de laboratori
4. CARACTERITZACIÓ GEOLÒGICA I GEOTÈCNICA DEL TERRENY
4.1. Situació geològica
4.2. Unitats geològiques i geotècniques
4.3. Resum paràmetres geotècnics característics
4.4. Nivell Freàtic
5. ANÀLISIS DE RISCOS GEOLÒGICS
5.1. Riscos derivats dels processos geològics
5.2. Riscos causats per materials geològics
6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
6.1. Fonamentació
6.2. Contenció de terres i estabilitat de talussos provisionals
6.3. Ripabilitat
6.4. Conclusions
ANNEXES
Annex 1. Situació del solar i dels treballs de camp
Annex 2. Perfils estratigràfics del terreny
Annex 3. Fitxa descripció de les Cales
Annex 4. Assajos de Penetració Dinàmica
Annex 5. Fitxa Estació Geomecànica
Annex 6. Resultats Assajos de Laboratori
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
3
1. INTRODUCCIÓ
En aquesta memòria es presenten els resultats de l’estudi geotècnic realitzat pel
projecte de rehabilitació de la masia de Can Baró de Sant Just Desvern.
A petició de Dopec Enginyeria i Arquitectura, i segons informacions rebudes, s’ha dut a
terme aquest estudi per tal de conèixer les característiques de la fonamentació existent
i les dades geotècniques del terreny.
2. DESCRIPCIÓ DEL SOLAR
La masia es una construcció aïllada que data del segle XVII, de morfologia
rectangular, amb dos plantes, la planta baixa es un semisoterrani i te una superfície
construïda de 321 m2 , mentre que la planta pis només té 178 m2, el projecte de
rehabilitació es proposa conservar l’estructura de l’edifici central formada per parets de
pedra i tapia, amb l’adequació de l’espai interior, restauració de les façanes i renovació
de la teulada.
El terreny natural presenta una inclinació general d’uns 10º-15º cap l’oest, encara que
en l’actualitat es troba modificat amb la formació de terrasses separades per bermes
de 2 a 3 metres d’alçades per l’aprofitament del terreny com camps de conreu.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
4
3. TREBALLS REALITZATS
3.1. Introducció
Encara que l’actuació projectada no preveu l’augment de volum ni modificacions en
l’estructura existent. Per a la programació del reconeixement del terreny, se ha seguit
les especificacions recollides en el “CTE. Documento básico SE-C (seguridad
estructural-cimientos)”.
Classificant-se, la construcció com: C-0
No es projecta ampliació de volum de l’edificació existent.
I el tipus de terreny : T-1
Terreny favorable (existència de substrat rocós en superfície) i la “fonamentació” existent es
superficial.
Prospecció del terreny realitzada
- Quatre (4) cales amb una excavadora BOBCAT model S130.
- Dos (2) assajos de penetració dinàmica BORRO amb una sonda ROLATEC RL-46
fins a 4 metres de fondària.
- Una (1) estació geomecànica
Justificació de la prospecció realitzada
Es considera que la prospecció realitzada compleix amb la normativa del CTE vigent,
per una construcció C-0 i un terreny T-1 on s’observa l’existència de substrat rocós
(pissarres) en superfície.
Les dades i conclusions obtingudes es descriuen en els apartats següents.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
5
3.2. Cales mecàniques
El dia 15 de març de 2010, es van realitzar 4 cales mecàniques mitjançant una
excavadora model BOBCAT S130 amb un braç d’1,5 metres de llarg i cullera de 40 cm
d’ample, per tal d’observar el subsòl i la fonamentació de l’edifici existent.
De cadascuna d'aquestes cales s’ha fet una fitxa de descripció que es pot consultar a
l’apèndix 3. Fitxes descripció de les cales, on s’indica els trets geològics, gruixària i
descripció de les diferents capes reconegudes, així com altres dades d’interès.
En una de les cales (C4) es van recollir mostres que han estat sotmeses a un conjunt
d’assaigs d’identificació, classificació i químic en un laboratori acreditat.
La situació de les cales s’indica al plànol de situació dels treballs de camp (veure
apèndix 1. situació dels treballs de camp), la profunditat assolida i cota boca de
cadascuna de les cales han estat les següents:
Cala cota boca (m) Fondària (m)
C-1 195.85 0,55
C-2 195.85 0,50
C-3 195.00 1,20
C-4 195.25 1,65
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
6
3.1. Assaigs de penetració dinàmica.
El dia 18 de març de 2010, es van realitzar dos sondejos mecànics a percussió (P-1 i
P-2) mitjançant un penetròmetre dinàmic del tipus BORRO amb una sonda autoportant
model Rolatec RL-46.
Amb aquest assaig es determina la resistència del terreny a la penetració d'un con
quan és colpejat mitjançant una maça de 63,5 kg de pes que cau des d’una alçada de
50 cm. La punta, cònica, té un diàmetre de 50,5 mm, i no és recuperable. L'energia de
colpeig és transmesa per un barnillatge d'acer massís de 33 mm de diàmetre.
El número de cops necessaris per aprofundir 20 cms, s'anomena NB, considerant-se
acabat l’assaig en qualsevol de les condicions següents:
- Si s’arriba a la fondària prèviament establerta.
- Si es donen més de 100 cops per a un interval de 20 cm (NB > 100).
- Si en tres trams consecutius NB és superior a 75 cops per tram.
- En cas que el moment de gir del barnillatge sigui superior a 200 N/m.
La cota boca i fondària assolida en cada sondeig es pot consultar a la taula següent.
Sondeig cota boca (m) Fondària (m)
P-1 199.7 4.10
P-2 195.0 4.15
Nota: cota extreta a partir d’un plànol facilitat per direcció facultativa del projecte.
Els dos assaigs es van finalitzar quan es va arribar al rebuig de la sonda (NB > 100)
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
7
3.4. Estació geomecànica
Per tal de caracteritzar la qualitat del substrat rocós existent s’ha realitzat 1 estació
geomecànica
Aquesta estació ha consistit en una descripció geològica de l’aflorament, realització
d’un reportatge fotogràfic, un estudi de les discontinuïtats, la mesura de l’índex RQD:
(determinat en aflorament utilitzant l’expressió RQD=115-3.3Jv, on JV és el nombre de
discontinuïtats per metre cúbic de roca).
Així mateix, s’ha realitzat mesures de resistència del massís amb un Martell d’Schmidt
o escleròmetre.
L’escleròmetre consisteix en un petit aparell metàl·lic de geometria cilíndrica que
disposa d’una molla al seu interior i una punta retràctil. Al pressionar la punta contra la
roca, la molla pateix un rebot que es registrada en l’aparell mitjançant una escala
numèrica. Aquesta dada es pot correlacionar amb la resistència a la compressió
simple, en funció de la densitat de la roca i de la inclinació del pla assajat.
La recopilació de tots aquests paràmetres ens ha permès l’aplicació de la classificació
RMR (Beniawski) de qualitat del massís rocallós.
A l’annex 5. estació geomecànica es pot consultar la fitxa de la estació realitzada i a
l’annex 1, la situació d’aquesta.
3.5. Assaigs de laboratori.
En una mostra de sol extreta de la cala C-4, s'ha realitzat en un laboratori acreditat,
assaigs de classificació i químics. Aquests assaigs tenen la finalitat principal
d’identificar les capes dels sòls.
A continuació es fa un breu descripció de cada assaig realitzat i dels valors més
representatius obtinguts. A l’annex 6 es pot consultar tant els resultats, com els seus
gràfics corresponents.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
8
3.5.1. Assaigs de classificació
S’han realitzat els següents assaigs de classificació:
- Anàlisi granulomètric realitzat mitjançant tamisat segons la Norma UNE 103
101/95. Per la separació de les diferents grandàries s'ha seguit la Norma DIN (4022).
- . Determinació dels límits d’Atterberg segons la Norma UNE 103 103/94 i 103
104/94.
A continuació s’exposen a un quadre resum els resultats obtinguts.
Granulometria (%) Límits d’Atterberg Mostra (m)
Classificació
USCS Graves Sorres Fins LL LP IP
C-4 SC 24.5 38.2 37.3 35.9 16.9 19.3
3.5.2. Assaigs químics
3.5.2.1. Determinació de sulfats solubles (Norma UNE 103 201/96)
A la mostra extreta de la cala C-4, s’ha realitzat un assaig de determinació quantitatiu
de sulfats solubles.
Aquest assaig s’utilitza per determinar la agressivitat d’un sòl vers el formigó. Els
resultats obtinguts i el grau d'agressivitat sobre el formigó es poden observar a la taula
següent:
Mostra
Núm.
Sulfats
(% SO3)
Sulfats
(% SO4)
Grau d'agressivitat
(segons EHE)
C-4 M-1 Negatiu Negatiu NO AGRESSIU
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
9
4. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY
4.1 Situació geològica
L’àrea d’estudi s’emplaça regionalment a la Serralada de Collserola. Aquesta serra
forma part de la serralada litoral que conforma un bloc elevat situat entre la fossa del
Vallès, i la fossa del pla de Barcelona.
Estructuralment, aquesta zona s’ha de situar en el context extensiu que afecta a la
Mediterrània Occidental des dels temps neògens, on a partir d’una sèrie de falles
normals i aproximadament paral·leles a la línia de costa es delimiten un conjunt de
blocs enfonsats (fosses tectòniques) separats de zones aixecades (horsts).
Pel que fa a les unitats litològiques, els materials més antics que afloren són roques
paleozoiques, principalment pissarres, més o menys afectades pel metamorfisme de
contacte associat als granitoides existents a la zona.
En l’actualitat, gran part dels materials esmentats queden recoberts, discordantment,
per sols d’edat quaternària, d’origen el·luvial-col·luvial i gruixos variables.
4.2. Unitats geològiques i geotècniques
A partir de la investigació realitzada s’han diferenciat, les següents unitats:
Nivell R1: Rebliment . Terres, runes i blocs
Acumulacions de terres, format per argiles amb blocs i algunes runes disseminades,
per tal d’esplanar i terraplenar el terreny que envolta la masia.
La potencia màxima detectada en l’assaig P1 es de 1,2 metres, no descartant-se però
l’existència de gruixos majors. Es classifica com un sòl de consistència tova a mitjà.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
10
Els paràmetres geotècnics característics d’aquest nivell serien:
NB : 2-13 (7)
C (Cohesió): 0-10 kN/m2
φ (Angle de fregament): 30º
γK (Pes espec. aparent): 16 - 18 kN/m3
Kz (Coeficient de permeabilitat): 10-4 - 10-6
K30 (Coeficient de balast): --
Nivell R2. Paviments
En aquest nivell s’engloben els paviments existent de la PB i que a partir de les
observacions realitzades en les cales C1 i C2, realitzades en el sector sud de l’edifici,
estan formats per un paviment de formigó d’uns 5 cms i per sota una base formada per
runes i terres de 0,2-0,5 metres de gruix. No s’ha observat les característiques de la
resta de paviments de l’edifici, estimant-se, en els perfils del terreny, veure annex 2,
unes potencies de 0,2 a 0,5 metres.
Nivell A. Argamassa
Capa de 0,2-0,4 cms de gruix, color gris i humida, observada en les cales C2, C3 i C4.
En aquest nivell es recolzen els murs de carrega de la façana Oest i mur central.
Esta formada per sorres, terres, alguns blocs de pissarra i un lligant, possiblement
calç.
Nivell Q1. Sorres argiloses amb graves de compacitat fluixa. Quaternari.
Acumulació caòtica de sorres argiloses amb percentatges variables de graves i zones
amb predomini de la fracció argilosa.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
11
Les graves son majoritàriament de pissarra i quars, heteromètriques (amb diàmetres
màxims observats d’uns 10 cms encara que predominen els diàmetres inferiors a 2
cms) i amb morfologies subanguloses.
La distribució d’aquest nivell es irregular, tant en fondària com lateralment,
interdigitant-se amb el nivell Q2.
Aquest nivell s’ha observat en les cales C-3 i C-4 i s’ha detectat en els assajos de
penetració dinàmica amb una potencia d’1,5 a 2,0 metres. Classificant-se com un sòl
de compacitat fluixa.
Els paràmetres geotècnics característics d’aquest nivell serien:
Classificació USCS: SC
NB: 2-10(6)
Cohesió, C: 10-20 kN/m2
Angle de fregament (Φ): 30º
γK (Pes espec. aparent): 17-19 kN/m3
Coeficient de permeabilitat (kz): 10-5-10-7 m/s
Coeficient de balast (K30)= 20-40 MN/m3
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
12
Nivell Q2. Argiles amb nòduls carbonatats. Consistència ferma. Quaternari.
Dipòsit format per argiles i argiles gravoses amb nòduls carbonatats, de color marró.
Les graves son majoritàriament de pissarres , presenten morfologies anguloses i són
heteromètrics (amb diàmetres màxims observats de 10 cms).
Aquest dipòsit té una potencia variable, observant-se als afloraments de la zona
potencies de fins uns 4-5 m. Als assajos de penetració dinàmica s’ha estimat una
potencia d’ 1,0 a 1,5 metres.
A partir dels assajos realitzats podem classificar aquests materials com un sòl de
consistència ferma.
Els paràmetres geotècnics característics d’aquest dipòsit serien:
NB: 11-26 (18)
c (Cohesió): 40-60 kN/m2
φ (Angle de fregament): 22º -24º
γK (Pes espec. aparent): 19-21 kN/m3
Kz (Coeficient de permeabilitat): 10-7 - 10-9
K30 (Coeficient de balast): 30-60 MN/m3
Nivell P. Pissarres. Paleozoic.
Aquest nivell es correspon amb el substrat de la zona, que està format per pissarres i
fil·lites de colors gris i negres amb patenes d’oxidació marró. Aquestes litologies estan
afectades per diversos plans de discontinuïtats: una foliació (estructures originades per
la recristalització de les roques i que configuren que aquestes es trenquin en fulls)
centimètrica en sentit general N i diverses famílies de diàclasis (juntes sense
desplaçament), amb inclinacions de 50º a 85º.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
13
Les litoclases (juntes existents) presenten una continuïtat de mitja a alta, un
espaiament de petit a moderat i de juntes molt tancades a juntes obertes d’obertura
molt amplia i puntualment reomplertes de materials argilosos.
Segons els criteris del ISRM (Societat Internacional de Mecàniques de Roques) i
Bieniawski (RMR) es pot considerar un massís rocallós mitjà (Classificació RMR)
format per roques lleugerament a moderadament meteoritzades i bastant diaclasat.
Els paràmetres geotècnics característics d’aquest nivell serien:
NB: 55 -100 (100)
c (Cohesió): 200-300 kN/m2
φ (Angle de fregament): 25º - 35º
γK (Pes espec. aparent): 22 - 24 kN/m3
Kz (Coeficient de permeabilitat): 10-7 - 10-9
K30 (Coeficient de balast): 500-1000 MN/m3
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
14
4.3. Resum paràmetres geotècnics característics.
Els paràmetres geotècnics característics dels nivell principals diferenciats son:
Nivell Cohesió (kN/m2)
Angle fregament intern (º)
Densitat (kN/m3)
Coeficient Permeab.
(m/s)
Coeficient
balast K30
(MN/m3) R1.
Rebliment 5 30 17 10-5 --
Q1.
Sorres argiloses 15 30 18 10-6 25
Q2.
Argil·lites 50 23 20 10-8 45
P.
Pissarres 250 30 23 10-8 750
4.4. Nivell Freàtic
Durant l’execució dels sondeigs, no es va detectar la presència d’aigua freàtica a
l’interior de cap de les perforacions realitzades. Ni s’ha observat l’existència de cap
surgència ni pou d’aigua al solar, ni a les rodalies del mateix.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
15
5. ANÀLISIS DE RISCOS GEOLÒGICS
5.1. Riscos derivats dels processos geològics
Aquests riscos són deguts als processos dinàmics que caracteritzen al nostre planeta,
considerant-se en la zona d'estudi els següents:
Risc Hidrològic
Hidrologia superficial
La xarxa hidrogràfica de la zona esta conformada pel torrent de la Font del Ferro
tributari de la Riera de Sant Just que finalment desemboca en el Riu Llobregat.
Aquest curs presenta una direcció general E-W, es caracteritza per un regim
estacional associat exclusivament a períodes de precipitacions i s’emplaça a uns 40
metres de la masia.
Per tant, desestimem que per la distancia existent entre la masia i el curs existeixi
qualsevol risc geològic originat per la xarxa hidrogràfica superficial, ja sigui
inundacions per avingudes o per erosió que puguin afectar a l’edifici.
Hidrologia subterrània
Durant l’execució de les prospeccions no es va detectar la presència d’aigua freàtica al
interior de les perforacions realitzades.
Ara bé, el subsòl de la zona esta format bàsicament per pissarres i fil·lites. Encara que
aquests materials no son permeables, es possible una certa porositat secundaria,
associada a la fracturació que afecta a aquests materials (diàclasis).
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
16
Per tant, en la zona no es preveu l’existència de cap aqüífer, però si es pot produir
circulació d’aigua en períodes de precipitacions, pels nivells més superficials del
terreny, associada a la fracturació del massís rocós.
Aquesta circulació subsuperficial pot produir la formació d’humitats en les parets
encastades en el terreny.
Estabilitat de vessants
La situació de la parcel·la en la part baixa d’una vessant, poc inclinada (<15º) i
recoberta de vegetació, ens permet descartar, en les condicions actuals, qualsevol
moviment dels vessants naturals que pugui afectar a la edificació projectada.
Subsidència
S’entén com subsidència l’enfonsament local de la superfície del terreny sense
moviment horitzontal degut a fallides del terreny que poden ocasionar col·lapses amb
obertura d’un forat en la superfície.
Normalment, aquest col·lapse és degut a la dissolució de roques per circulació
d’aigües, essent les roques susceptibles d'aquesta dissolució les calcaries, guixos i les
sals.
En el nostre cas, degut a la naturalesa del subsòl format principalment per pissarres,
podem descartar l’existència o formació en un futur de fenòmens de subsidència que
puguin afectar a l’habitatge projectat.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
17
5.1.3. Sismicitat
A la regió mediterrània que ens situem existeix un grau relativament important
d'activitat sísmica, pel que les estructures d'edificació han de complir certes condicions
tècniques segons contempla la norma de construcció sismoresistent NCSR-02, vigent
a l'actualitat.
Per tant, a efectes de l'estudi d'accions a considerar en el Projecte de l'estructura,
segons les prescripcions de la Norma de Construcció Sismoresistent (NCSR-02),
l'acceleració sísmica bàsica (ab) en funció de la gravetat (g) i el coeficient de
contribució (K) pel municipi de SANT JUST DESVERN es correspon amb els següents
valors:
ab= 0.04 g
K= 1.0
Amb la mateixa normativa podem classificar el terreny en quatre tipus, segons las
seves característiques geològiques, definint la velocitat de propagació de les ones
elàstiques transversals o de cisalla (Vs) i el coeficient del terreny (C).
Tipus terreny Caracterització VS típica
(m/s)
Coeficient del
terreny (C)
I Roca compacta, sòl cementat o granular
molt dens >750 1.0
II Roca molt fracturada, sòl granular dens o
sòl cohesiu dur 750-400 1.3
III Sòl granular de compacitat mitjana, sòl
cohesiu de consistència ferma a molt ferma200-400 1.6
IV Sòl granular fluix o sòl cohesiu tou <200 2.0
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
18
En funció de la geologia general i les característiques del terreny detectades i
observades a aquesta zona, podem realitzar la següent qualificació dels materials:
Geologia Tipus
terreny
ei: Potencia (m) (fins els 30 m sota la
rasant inferior)
VS típica
(m/s)
Coeficient del
terreny (Ci)
Nivells Q1 i Q2. Sòls IV 0-2 <200 2.0
Nivell P. Roca molt fracturada II 30-28 750-400 1.3
Per tant, el coeficient C de càlcul als primers 30 m sota la rasant inferior, l'obtenim a
partir del valor mitja resultant de ponderar els coeficients Ci de cada nivell amb la seva
potencia (ei), segons l'expressió:
C= ∑Ciei/30= 1,30 (façana est) – 1,35 (façana oest)
5.2. Riscos causats pels materials geològics
Aquests riscos són deguts a canvis en les propietats fisico-químiques dels minerals
produïts pels agents atmosfèrics. D’aquests els que poden arribar a causar danys a les
edificacions són els següents:
5.2.1. Expansivitat.
L’expansivitat d’un sòl es produeix en argiles que tenen una gran capacitat d’absorció
d’aigua, incorporant-la a la seva estructura, i augmentant de volum.
En el nostre cas, l’únic nivell argilós es el Q2, ara be, per altres treballs realitzats en
aquesta zona, aquests materials es caracteritzen per una plasticitat baixa, una
important fracció de materials granulars i no presenten antecedents d’expansivitat en
la zona, per tant, podem afirmar que NO es produiran fenòmens d’expansivitat que
puguin afectar a l’estructura de la futura edificació.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
19
5.2.2. Agressivitat del terreny.
L’instrucció EHE-08 vigent estableix que es necessari l’utilització de ciments sulfato
resistents (SR) sempre que el contingut de sulfats del terreny sigui igual o superior a
3.000 mg/kg de SO42-.
Per tant, a partir de la mostra de sol analitzada, podem afirmar, que el sòl no es
agressiu i, per tant, no és necessari l’ús de ciment resistent al sulfat en la fabricació del
formigó.
6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS
L’objecte del present estudi és la caracterització geotècnica del subsòl de la masia de
Can Baró de Sant Just Desvern (Barcelona).
6.1. Fonamentació existent i Capacitat portant del terreny.
6.1.1. Consideracions generals
Fonamentació existent:
A partir de les cales realitzades per observar la fonamentació existent,
els murs de carrega de la masia son de maçoneria amb predomini de les
construccions de pedra de pissarres lligades amb calç, encara que hi ha zones de
tàpia. No tenen fonamentació i es recolzen directament en el terreny amb
empotraments observats de 0,20 a 1,00 metre.
Els murs es recolzen en diferents nivells geotècnics:
Façana Est: Nivell P. Pissarres (roca).
Mur Central: Nivell Q2. Sòls argilosos de consistència mitjà.
Façana Oest: Nivell Q1. Sòls de compacitat fluixa.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
20
Als murs recolzats en sòls (façana Oest i mur central), en la seva base (contacte mur-
sòl) existeix una capa d’argamassa d’uns 20 – 40 cms de gruix.
S’estima que el nivell P es troba a una fondària de 2,5 - 3,0 metres de la base del mur
de la façana Oest i d’1,0 a 1,5 metres de la base del mur central.
Subsòl format per:
Per sota, els murs de carrega el subsòl esta format:
Façana Est: Nivell P. Pissarres (Roca).
Mur Central: Nivell Q2. Argiles de consistència mitjà amb una potencia d’1,0 a 1,5
metres. Per sota, nivell P. Pissarres.
Façana Oest: Nivell Q1. Sorres argiloses de compacitat fluixa, amb potencies d’1,0 a
1,5 metres. A continuació: Nivell Q2. Argiles de consistència mitjà amb una potencia
d’1,0 a 1,5 metres i per sota, nivell P. Pissarres.
6.1.2. Capacitat portant del terreny.
En aquest apartat es realitza una estimació del comportament mecànic del terreny a
un possible increment de les carregues transmitides pels murs existents.
Per l’estudi d’aquest comportament, s’ha procedit a la realització d’una estimació dels
assentaments teòrics (s) del terreny i la distorsió angular (b) entre les façanes est i
oest per diferents increments de carrega (Dq) en els murs existents.
El procediment per l’estimació dels assentaments s’ha basat en:
Primer, el càlcul de la resistència dinàmica a partir dels assajos de penetració
dinàmica.
Segon, l’obtenció del mòdul de deformació del terreny (E), a partir de les correlacions
existents entre la resistència dinàmica i la resistència en punta de l’assaig de
penetració dinàmica (CPT).
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
21
Tercer, estimació dels assentaments mitjançant el mètode elàstic (Terzaghi) en un
model multicapa (capes de 20 cms) fins a la fondària de rebuig de l’assaig BORRO
realitzat que es considera que es on es troba la capa rígida (pissarres, nivell P).
Els resultats obtinguts han estat els següents:
S Terreny (cm) Dq (Kg/cm2)
Façana Est Façana Oest Mur Central b murs W-E
0,5 0,7 - 0,9 0,3 – 0,5 1/950
1,0 1,4 – 1,6 0,6 – 0,8 1/600
1,5 2,1 – 2,3 1,0 – 1,2 1/400
2,0 2,8 – 3,0 1,3 – 1,5 1/300
2,5
0*
3,5 – 3,8 1,7 – 1,9 1/250
*Mur façana Est esta recolzat en les pissarres, on l’assentament es pot considerar
menyspreable per les carregues proposades.
Segons CTE-Edificacion. Els Valors límits basats en la distorsió angular per diferents
tipus d’estructura son:
A partir d’aquestes dades, en la situació actual, es pot concloure que increments de
carrega en els murs produiran assentaments diferencials en el terreny.
Aquests assentaments diferencials es manifestarien en l’edifici, als pocs mesos de
l’acabament de les obres, amb la formació d’esquerdes de petita amplitud i sense,
pràcticament, evolució al llarg del temps. En cap cas, serien d’esperar patologies
majors associades directament al terreny.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
22
Un altre conclusió que es pot extreure de l’estimació realitzada, es que si considerem
com assentament admissible 2,5 cms, la capacitat portant (Qadm) de cadascun dels
terrenys diferenciats, es:
Qadm Nivell Q1: 1,5 – 1,7 Kg/cm2
Qadm Nivell Q2: 2,5 – 2,8 Kg/cm2
Qadm Nivell P: 3,5 – 4,0 Kg/cm2 (En aquest cas, valor normatiu basat CTE i DIN 1054)
6.2. Contenció de terres i estabilitat de talussos provisionals
6.2.1. Caracterització geotècnica
El mur Est de l’edifici (façana posterior), a més de funció de carrega també fa funció
de mur de contenció de terres, estimant-se, a partir de l’informació obtinguda en
l’assaig P1, que el seu trasdos, esta format, de sostre a base, per:
Cota 199,75 a 198,75: Nivell R1. Terres i Runes.
Cota 198,75 a 196,75: Nivell Q1. Sorres argiloses amb graves de compacitat fluixa.
Cota 196,75 a 195,75: Nivell Q2. Argiles amb nòduls carbonatats. Consistència mitjà.
< Cota 195,75: Nivell P. Pissarres.
S’estima que la base del mur esta recolzat directament damunt del nivell P entre les
cotes 195,50 – 195,00
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
23
Pel càlcul de les empentes actives sobre les estructures de contenció es recomana
prendre els següents paràmetres del sòl:
Nivell C
Cohesió
(kN/m2)
φ.
Angle de
fregament
γK Pes espec. aparent
(kN/m3)
Kz
Permeabilitat
(m/s)
R1 5 30º 17 10-5
Q1 15 30º 18 10-6
Q2 50 23º 20 10-8
P 250 30º 23 10-8
6.2.2. Excavacions i talussos provisionals
Amb la disposició de nivells de subsòl definida anteriorment, a curt termini i en
condicions seques, aquests talussos poden ser subverticals, però sanejant les zones
inestables que es poden formar als nivells R1 i Q1. En canvi, en condicions humides
(precipitacions, circulació d’aigua superficial, ...), es poden produir inestabilitats amb la
formació d’irregularitats i esllavissades del terreny degut a la baixa cohesió dels
materials dels nivells R1 i Q1, pel que es recomana en aquests nivells la formació d’un
talús amb inclinació 1(H):1(V), 45º i extremar les precaucions si es necessari realitzar
treballs a peu del talús.
6.3. Ripabilitat
En quant a la ripabilitat, exceptuant el nivell P, la resta de nivells detectats, son
fàcilment excavables mitjançant maquinaria de baixa potencia, tipus retroexcavadora
mixta i únicament pot ser necessari l’ús puntual del martell pneumàtic per superar els
paviments existents.
Pel nivell P (substrat rocós) es possible la utilització de maquinaria de baixa potencia
però el seu rendiment serà baix, obtenint-se un rendiment apropiat amb maquinaria de
potencia mitja, tipus excavadora giratòria. Aquest nivell s’arrancarà en blocs afavorits
per les litoclases que travessen el substrat, ara be, en zones menys fracturades serà
necessari la utilització del martell pneumàtic.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
24
6.4. Conclusions.
A partir de les prospeccions realitzades s’ha observat que:
Els murs de carrega de la masia son de maçoneria amb predomini de les
construccions de pedra de pissarres lligades amb calç, no tenen fonamentació i es
recolzen directament en el terreny amb empotraments observats de 0,20 a 1,00 metre.
Els murs es recolzen en diferents nivells geotècnics:
Façana Est: Nivell P. Pissarres (roca).
Mur Central: Nivell Q2. Sòls argilosos de consistència mitjà.
Façana Oest: Nivell Q1. Sòls de compacitat fluixa.
Als murs recolzats en sòls (façana Oest i mur central), en la seva base (contacte mur-
sòl) existeix una capa d’argamassa d’uns 20 – 40 cms de gruix.
S’estima que el nivell P es troba a una fondària de 2,5 - 3,0 metres de la base del mur
de la façana Oest i d’1,0 a 1,5 metres de la base del mur central.
Per tant, els murs de carrega es recolzen en terrenys amb comportaments mecànics
diferents i es d’esperar que increments de carrega en aquests murs produeixen
assentaments diferencials en el terreny.
Aquests assentaments diferencials es manifestarien en l’edifici, als pocs mesos de
l’acabament de les obres, amb la formació d’esquerdes de petita amplitud i sense,
pràcticament, evolució al llarg del temps. En cap cas, serien d’esperar patologies
majors associades directament al terreny.
10662. CAN BARÓ, Sant Just Desvern.
25
Si no es consideren admissibles aquestes patologies es recomana el recalçament dels
murs recolzats en sols, mitjançant pous de fonamentació recolzats en el nivell P. O bé
preveure una nova fonamentació mitjançant elements aïllats recolzats en el nivell P.
Aquest informe consta de vint-i-quatre (24) pàgines numerades i sis (6) annexes.
Viladecans, 30 de març de 2010
CONSULTORÍA GEOLÓGICA Y GEOTÉCNICA EGN, S.L
David Revilla i Flavià José Romera Flores
Geòleg, col·legiat ICOG 4217 Geòleg, col·legiat ICOG 4216
10662. Can Baró. Sant Just Desvern.
ANNEXES
10662. Can Baró. Sant Just Desvern.
ANNEX 1
Plànol situació dels treballs de camp
10662. Can Baró. Sant Just Desvern.
ANNEX 2
Perfils estratigràfics del terreny
10662. Can Baró. Sant Just Desvern.
ANNEX 3
Fitxes descripció Cales
10662. Can Baró. Sant Just Desvern.
ANNEX 4
Assajos de penetració dinàmica
EXP Nº: SONDEIG ANNEX Pàgina
Marca: ROLATEC Tipus: BORRON' N'<4 4<N'<8 8<N'<15 15<N'<30 N'>30 Puntassa: cònica 20 cm2
consistència tova mitja ferma molt ferma rígida Pes de la maça 63,5 KgN' N'<4 4<N'<10 10<N'<30 30<N'<50 N'>50 Pes varillatge 6,31 Kg/m
compacitat molt fluixa fluixa mitja densa molt densa Alçada caiguda maça: 50 cm
Observacions:
DOPEC
SANT JUST DESVERNOBRA:LOCALITAT:
Dades de la sonda Data: 18/03/2010
P-1 4 1
CAN BARÓPETICIONARI:
ASSAIG DE PENETRACIÓ DINÀMICA10662
Gràfic nº cops/fondària
2
12
13
10
9
8
6
2
3
5
7
9
12
12
11
8
23
100
5
3
5
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
0 20 40 60 80 100
nº cops per 20 cm
Fond
ària
(m)
Gràfic resistència dinàmica/fondària
12,16
72,96
79,04
60,80
45,20
33,90
28,25
11,30
26,39
15,83
36,94
47,50
59,41
59,41
54,46
39,61
466,26
50,86
107,24
15,83
26,39
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
0 100 200 300 400 500 600
Rd (kg/cm2)
Fond
ària
(m)
ee
EXP Nº: SONDEIG ANNEX Pàgina
Marca: ROLATEC Tipus: BORRON' N'<4 4<N'<8 8<N'<15 15<N'<30 N'>30 Puntassa: cònica 20 cm2
consistència tova mitja ferma molt ferma rígida Pes de la maça 63,5 KgN' N'<4 4<N'<10 10<N'<30 30<N'<50 N'>50 Pes varillatge 6,31 Kg/m
compacitat molt fluixa fluixa mitja densa molt densa Alçada caiguda maça: 50 cm
Observacions:
2
CAN BARÓPETICIONARI:
ASSAIG DE PENETRACIÓ DINÀMICA10662
DOPEC
SANT JUST DESVERNOBRA:LOCALITAT:
Dades de la sonda Data: 18/03/2010
P-2 4
Gràfic nº cops/fondària
2
2
6
6
6
6
6
12
12
17
55
100
11
26
11
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
0 20 40 60 80 100
nº cops per 20 cm
Fond
ària
(m)
Gràfic resistència dinàmica/fondària
12,16
12,16
36,48
36,48
33,90
33,90
62,16
67,81
89,72
137,22
290,28
527,78
33,90
63,33
58,06
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
0 100 200 300 400 500 600
Rd (kg/cm2)
Fond
ària
(m)
ee
10662. Can Baró. Sant Just Desvern.
ANNEX 5
Fitxa estació geomecànica
OBRA CLASSIFICACIO GEOMECANICA RMR (Bieniawski 1989)REF. EXPEDIENT DATA 1 RESISTENCIA Assaig de CàrregaUTM (x,y,z) SITUACIO MATRIU ROCO- Puntual
FOTOGRAFIES I DESCRIPCIO DE L'AFLORAMENT SA Mpa Compressió Simple >250 250-100 100-50 25-5 5-1 <1Puntuació 15 12 7 2 1 0
2 RQD (%) 100-90 90-75 75-50Puntuació 15 12 7
3 SEPARACIO ENTRE DIACLASIS >2,00 m 2,00 - 0,60 m 0,60 - 0,20 m Puntuació 20 15 10
4 LONGITUD DE LA DISCONTINUITAT < 1,00 m 1,00 - 3,00 m 3,00 - 10,00 mPuntuació 6 4 2
OBERTURA Nada < 0,1 mm 0,1 - 1 mmPuntuació 6 5 3
RUGOSITAT Molt Rugòs Rugòs Lleuger. RugòsPuntuació 6 5 3
REPLE Inexistent Dur < 5 mm Dur > 5 mmPuntuació 6 4 2
ALTERACIO Inalterada Lleuger. Alterada Modera. AlteradaPuntuació 6 5 3
5 AIGUA Cabalx10mTúnel Nul < 10 lt/min 10-25 lt/minFREATICA Pressió d'aigua /
Tensió Princ. MajorLITOLOGIA Estat General Sec Lleuger. Humit Humit
Puntuació 15 10 7
CORRECCIO PER L'ORIENTACIO DE LES DISCONTINUÏTATSMolt Favorables Favorables Mitges
Puntuació Tunels 0 -2 -5Fonamentacions 0 -2 -7Talussos 0 -5 -25
PLANOL DE SITUACIÓ CLASSIFICACIO TOTAL RMR= 45 - 0 = 45TIPUS DE MASSIS I II IIIQualitat Molt Bona Bona MitjaPuntuació RMR 100 - 81 80 - 61 60 -41
VEURE ANNEX 1 Cohesió kp/cm2 > 4,00 3,00 - 4,00 2,00 - 3,00Angle de Fregament > 45º 35º - 45º 25º - 35º
ASSAIG IN SITU DE COMPRESIÓ SIMPLE (ESCLEROMETRE DE ROQUES)
DADES DE DISCONTINÜITATTIPUS ORIE/CABUÇ LITOLOGIA ALTERACIO ESPAIAT OBERTURA RUGOSITAT REPLE ESTAT
J 40/75 Pissarra Baixa 0,10 - 0,30 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 315/75 Pissarra Baixa 0,10 - 0,30 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 265/72 Pissarra Baixa 0,10 - 0,20 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 118/84 Pissarra Baixa 0,10 - 0,20 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 270/70 Pissarra Baixa 0,05 - 0,20 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 109/84 Pissarra Baixa 0,05 - 0,20 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 289/55 Pissarra Baixa 0,05 - 0,20 m >0,001 m Llisa Inexistent SecJ 265/50 Pissarra Baixa 0,30 - 0,50m >0,001 m Llisa Inexistent Sec
FO 010/30 Pissarra Baixa 0,001 m >0,001 m Segmentada Inexistent SecFO 350/20 Pissarra Baixa 0,001 m >0,001 m Segmentada Inexistent Sec
1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 m
1
1
2
< 15º< 1,00
0Aigua manant
1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 mCONTINUITAT
>5,00m1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 m1,00 m - 5,00 m
Can Baró
VMolt Dolenta
< 20
Molt desfavorables-12-25-60
0,0 0,0 - 0,1 0,1 - 0,2 > 0,50,2 - 0,5
Descomposada0
> 125 lt/min
0
5
> 20,00 m0
0> 5 mm
Suau
Tou > 5 mm0
<252
< 0,06 m
50-254
0,20 - 0,06 m
ESTACIÓ GEOMECÀNICA E1
2-1
50-254
10662 Compressió SimpleMpa
>10 4-210-4
10,00 - 20,00 m1
1 - 5 mm
8
-15
Ondulat
-50
Tou < 5 mm
Molt Alterada
25-125 lt/min1
Goteigs
DesfavorablesDirecció i Cabuçament
15º - 25º
18/03/2010Al NE de la masia
IVDolenta40 - 21
1,00 - 2,00
4
-10
RESISTENCIA A LA COM-PRESSIÓ SIMPLE UNIXIAL
qu= 25 MPa
Nivell P: Pissarres i Fil·lites. Edat: Paleozoic.
Talús d' orientació N-S i alçada de 3,0 - 6,0 m i inclinació de 30º-60º. Parcialment cobert per runes i matolls.
DADES DE L'ASSAIGLitologia: Pissarra.Densitat de la roca: 2,3 t/m3.Valor mig del rebot: 20,0Orientació Martell:90º (Vertical)Valors: 20,25,28,22,18,20,18,24,16,22
10662. Can Baró. Sant Just Desvern.
ANNEX 6
Resultats assajos de laboratori
INFORME D'ASSAIGS DE LABORATORI:
ACTES DE RESULTATS
REFERÈNCIA: L-10-1111
PETICIONARI: EGN, S.LNIF: B-62841044ADREÇA: C. Rafael de Casanova, 67 08840 VILADECANS
SITUACIÓ: Can BaróMUNICIPI: SANT JUST DESVERN
MOSTRES ASSAJADES:
Assaigs realitzats: segons fulls adjuntsObservacions: -
Aquest informe consta de 6 pàgines, inclosa la present.
Analítica d'aigua EHE 2008Acidesa de Baumman-Gully 83962 : 2008
Contingut en sals solubles NLT 114/99Assaig de col·lapse NLT 254/99
Contingut en matèria orgànica 103 204 : 1993Contingut en guixos NLT 115/99
Contingut quantitatiu en sulfats solubles 83963 : 2008Contingut qualitatiu en sulfats solubles 103 202 : 1995 m-1
Pressió màxima d'inflament 103 602 : 1996Contingut en carbonats 103 200 : 1993
Consolidació unidimensional (Edòmetre) 103 405 : 1994Expansivitat Assaig Lambe 103 600 : 1996
Càrrega puntual en roca 22950-5 : 1996Tall Directe 103 401 : 1998
Compressió simple en sòls 103 400 : 1993Compressió simple en roca 22950-1 : 1990
Límit líquid d'un sòl 103 103 : 1994 m-1Límit plàstic d'un sòl 103 104 :1994 m-1
Granulometria per tamissat 103 101 : 1995 m-1Passa 0,08 103 101 : 1995
Densitat natural 103 301 : 1994Determinació del Pes específic 103 302 : 1994
ASSAIG Norma UNE Identificació de la mostra
Humitat natural 103 300 : 1993
Els resultats d’aquest informe es refereixen exclusivament a les mostres assajades al nostre laboratori, d’acord amb lescondicions de les normes que es citen. La reproducció del document s’autoritza només amb la conformitat dellaboratori.
Data recepció : 16/03/2010 Inici Assaigs : 16/03/2010 Final Assaigs : 25/03/2010
GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP c.València, 1 subsòl local 12 08015 Barcelona Tel: 93 226 33 25 Fax: 93 228 26 27 [email protected] 1
TAULA RESUM DE RESULTATS
Referència: L-10-1111Client: EGN, S.LSituació: Can BaróMunicipi: SANT JUST DESVERN
m-1M-1
--
C (MR)
75,560,345,837,335,916,619,3SC
negatiunegatiunegatiuN. A.
RELACIÓ D'ASSAIGS
Número de mostraSondeigProfunditat (m)Longitud (m)Tipus de mostra
GRANULOMETRIAPER TAMISSAT
%Passa #5 UNE
%Passa #2 UNE
%Passa #0,4 UNE
%Passa #0,08 UNE
HUMITAT NATURAL (%)
DENSITAT (gr/cm3)Aparent
Seca
DENSITAT PART. SÒLIDES (gr/cm³)
Índex plasticitat
CLASSIFICACIÓ U.S.C.S.
CÀRREGA PUNTUAL EN ROCA (Mpa)
TALL DIRECTECohesió (Kg/cm²)
Angle de fregament (º)
COMPRESSIÓ SIMPLEResistència (kg/cm²)
Deformació (%)
LÍMITS D'ATTERBERGL. Líquid
L. Plàstic
EDÒMETREInd. Porus inicial (eo)
Ind. Porus final (ef)
COL·LAPSEInd de col·lapse (%)
Pot. por. Col·lapse (%)
LAMBEInd. Inf. (MPa)C. Pot. Volum (%)
Classificació
PRESSIÓ MÀXIMAD'INFLAMENT
Pressió d'inflament (kg/cm²)
Inflament en descàrrega (%)
CARBONATS (%CaCO3)
SULFATS
%SO3
%SO4
ppm SO4
Classificació
MATERIA ORGÀNICA (%)GUIXOS (%)SALS SOLUBLES (%)ACIDESA BAUMMAN-GULLY (ml/kg)GRAU AGRESSIVITAT AIGUA (EHE)
GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP c.València, 1 subsòl local 12 08015 Barcelona Tel: 93 226 33 25 Fax: 93 228 26 27 [email protected] 2
ANÀLISI GRANULOMÈTRICA D'UN SÒLPER TAMISAT
Norma UNE 103 101 : 1995
Referència: L-10-1111 Mostra:
Client: EGN, S.L Sondeig:
Situació: Can Baró Profunditat (m):
Municipi: SANT JUST DESVERN Longitud (m):
Tipus:
- Coeficient d'uniformitat Coeficient de corbatura-2 - -
CLASSIFICACIÓ (USCS):
50 40 25 20 12,5 10 6,3 5 2 1,25 0,4 0,16 0,08
100,0 100,0 95,8 92,6 90,0 86,5 78,8 75,5 60,3 57,5 45,8 39,9 37,3
m-1M-1
--
Recepció: 16/03/2010 Inici assaig: 16/03/2010 Final assaig:
C (MR)
25/03/2010
Observacions:
24,5 38,2 37,3
Sedàs
% passa
D10
D30
D60
SC % Graves % Sorres % Fins
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
0,010,1110%
par
tícu
les
de
dià
me
tre
me
no
r a
l'in
dic
at
Diàmetre de les partícules (mm)
ANÀLISI GRANULOMÈTRICA D'UN SÒL
10
60
D
DCu
6010
2
30
DD
DC z
GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP c.València, 1 subsòl local 12 08015 Barcelona Tel: 93 226 33 25 Fax: 93 228 26 27 [email protected] 3
DETERMINACIÓ DEL LÍMIT LÍQUID I PLÀSTICD'UN SÒL
Normes UNE 103 103 : 1994 i 103 104 : 1994
Referència: L-10-1111 Mostra:
Client: EGN, S.L Sondeig:
Situació: Can Baró Profunditat (m):
Municipi: SANT JUST DESVERN Longitud (m):
Tipus:
LÍMIT LÍQUID LÍMIT PLÀSTIC
24 35p9 p22 b26 a34
130,7 94,5 62,3 69,8125,0 90,6 61,1 66,7109,1 79,3 53,8 48,015,9 11,2 7,3 18,75,7 3,9 1,2 3,135,9 34,8 16,5 16,7
35,9
16,6
19,3
Recepció: 16/03/2010 Inici assaig: 16/03/2010 Final assaig:
m-1M-1
--
C (MR)
25/03/2010
Nº de copsTara número Tara númeroT+S+A (g) T+S+A (g)T+S (g) T+S (g)Tara (g) Tara (g)Sòl (g) Sòl (g)
LÍMIT PLÀSTIC
ÍNDEX DE PLASTICITAT
Aigua (g) Aigua (g)% Humitat % Humitat
LÍMIT LÍQUID
10
10 100
Nº
de
co
ps
% d'humitat
20
30
40
25
35
15
20 30 40 50 60 70 80 90
GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP c.València, 1 subsòl local 12 08015 Barcelona Tel: 93 226 33 25 Fax: 93 228 26 27 [email protected] 4
CONTINGUT EN SULFATS SOLUBLES
Normes UNE 83963 : 2008 i 103 202 : 1995
Referència: L-10-1111Client: EGN, S.LSituació: Can BaróMunicipi: SANT JUST DESVERN
Identificació de les mostres assajades
Data d'assaig
Procediment
Resultats
Observacions
pH 7,00Sulfats (ppm SO4) negatiuSulfats (% SO4) negatiuSulfats (% SO3) negatiu
T+M precipitat (g) -Pes crisol (g) -
Final 25/03/10 Inici 16/03/10
Tipus C (MR)Longitud (m) -Profunditat (m) -Sondeig M-1Mostra m-1
GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP c.València, 1 subsòl local 12 08015 Barcelona Tel: 93 226 33 25 Fax: 93 228 26 27 [email protected] 5
INFORME D'ASSAIGS DE LABORATORI:
ACTES DE RESULTATS
REFERÈNCIA: L-10-1111
Clara Rius Gràcia Joan Martinez i Bofill
Responsable de l'àmbit GTL Director de LaboratoriGeòloga, col. 6516 Geòleg, col. 4215
GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP
Laboratori acreditat per la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge del Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya en les següents àreestècniques:
GTL: Àmbit d'assaig de laboratori de geotècnia.
Número d'acreditació: 0602405GTL(B), segons resolució del 26 de juliol de 2005
Barcelona, 25 de març de 2010
GEOMAR Enginyeria del Terreny, SLP c.València, 1 subsòl local 12 08015 Barcelona Tel: 93 226 33 25 Fax: 93 228 26 27 [email protected] 6
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
INFORME D’INSPECCIÓ
MASIA CAN BARÓ Sant Just Desvern
ANNEX Nº4: FOTOGRAFIES
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Fotografia 1. Vista de la façana oest (entrada principal)
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Fotografies 2 i 3. Vista de la façana sud
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Fotografies 4 i 5. Façana est. Vista de l’interior, planta baixa, en direcció sud
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Fotografia 6. Cata 1.
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Fotografia 7. Cata 2
Informe d’inspecció Masia Can Baró. Sant Just Desvern
Fotografia 8. Cata 3
����� �������������������� ��� ��
!� ��"�������#��#���$ %�"���&�����"'
�����(��������)
***���������)
����������� ������������