Autores:Coordinadores:

Susana Tovías

Pepi Soto

M. del Mar Duran

Miryam Navarro

Helena Recasens

Entitats col·laboradores:Centre de Formació d'Adults Trinitat Vella

Associació Alef

Parròquia de la Santíssima Trinitat

Amb la participació de:Regidoria de Drets Civils

Districte de Sant Andreu

Institut Municipal d’Educació de Barcelona

© d’aquesta edició: Segona edició

Ajuntament de Barcelona, 2007

www.bcn.cat

Disseny:Estudi la Maquineta

Il·lustració:©Pillet

D.L.B: xxxxxxxxx-06

MIRADES MÚLTIPLESEN UNA SOCIETAT COMPLEXA

introduccióEl perquè d’aquest material. Les finalitatsAproximació socioantropològicaConsideracions metodològiques i proposta de guia didàctica

Els destinatarisEls objectius

Objectius per als dinamitzadors i les dinamitzadoresObjectius per a les persones participants

Consideracions metodològiquesSuggeriments i criteris metodològics

L’estructuraEls continguts

Consideracions importants sobre el contingut del material audiovisual

guia didàcticaActivitat d’exploració inicial: La diversitat en discussió

Bloc 1: Les mirades múltiples en una societat multicultural: diferències i semblancesBloc 2: Les migracions al nostre barri

Bloc 3: Com construïm els estereotips i els prejudicis, base dels processos de discriminacióBloc 4: La convivència al nostre barri: Què volem aconseguir?Bloc 5: Un món més just i menys desigualActivitat d’exploració final: Noves mirades?

més recursos sobre el tema

bibliografia

índex

intr

oduc

ció

2

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

En el camí cap a la interculturalitat el ma-terial que presentem s’integra en la glo-balitat del projecte Convivim, impulsatdes del Districte de Sant Andreu (Bar-celona) en col·laboració amb l’escolad’adults i altres entitats del barri de Tri-nitat Vella.

És un material que s’afegeix a d’altres jaexistents que giren al voltant d’un mateixprojecte, l’eix del qual és abordar la con-vivència al barri, tenint en compte la rea-litat, cada vegada més multicultural.

Arriba a les vostres mans, doncs, un mate-rial que té com a origen una feina duta aterme amb anterioritat per l’escola d’adultsdel barri. Aquesta feina consisteix en la realització d’una producció audiovisual enforma de vídeo,2 titulada Convivim a laTrinitat Vella, on es recullen diversos testimo-nis de gent del barri: gent que hi viu des desempre o des de fa temps, gent que hiacaba d’arribar, homes i dones, personesgrans i joves... Al DVD hi expressen lesseves percepcions, sensacions, opinionssobre la convivència entre persones proce-dents de realitats socioculturals molt dife-rents, però els seus comentaris se centren,sobretot, en l’impacte de la nova poblacióimmigrant estrangera que ha anat arribantels últims anys al barri. L’audiovisual esdevé,així, un material viu, ja que deixa que elsdiferents testimonis extrets entre el veïnatrevelin una realitat social que canvia contí-nuament, i l’expressió de les vivències delsseus protagonistes. El fet de recollir els tes-timonis directes es podia convertir en un instrument didàctic d’un potencial enorme iper això va sorgir la idea d’establir un acordentre la Divisió de Serveis Personals delDistricte de Sant Andreu i el Projected’Educació en Valors de l’Institut Municipald’Educació de Barcelona, per elaborar unaguia didàctica que acompanyés el vídeo.Més tard es va valorar la conveniència dedistribuir-lo en DVD.

Les persones responsables del projecte en-tenien que treballar aquest material audiovi-sual podia impulsar una reflexió entre elsveïns sobre què vol dir viure en una societatcada vegada més multicultural i plural, iaconseguir d’aquesta manera que els veïnsi les veïnes que acaben d’arribar al barri i elsqui hi viuen des de fa anys o de tota la vidas’apropin i arribin a conèixer-se i compren-dre’s mútuament.

Aquest material tracta aspectes imprescin-dibles per a la convivència i considera ladiversitat en el seu sentit més ampli com unariquesa de la humanitat que ens permet créi-xer, avançar i aprendre contínuament de l’in-tercanvi entre les persones.

Les finalitats del projecte són:• facilitar la comprensió de les motiva-

cions i els comportaments de les per-sones que resideixen al barri o ciutat,tant individualment com col·lectivament;

• fomentar el respecte cap a maneresdiferents de les pròpies d’entendre elmón i de moure-s’hi;

• repensar, en les societats d’acollida,els marcs de convivència en funció dela nova realitat multicultural. D’aquestamanera ens enfrontem amb el repte deveure’ns a través de l’altre i de reflexionara partir d’aquesta distància sobre nosal-tres mateixos. Així, doncs, el desafiamentés comprendre i comprendre’ns.

Cal destacar, a més, que en el procés d’ela-boració d’aquesta guia didàctica hi hancol·laborat puntualment diverses entitatssocioculturals del barri. Aquest fet ha creatuna dinàmica de treball molt rica, interactivai interdisciplinària, que creiem que es reflec-teix en el resultat final del material.

Aquesta guia didàctica forma part de la líniade treball del Projecte d’Educació en Valorsde l’Institut Municipal d’Educació de Bar-celona relacionada amb la interculturalitat, laimmigració i la convivència, en el marc de laqual es desenvolupen des de fa un tempsprocessos compartits de reflexió i creació denoves propostes educatives per a la ciutat.Creiem que aquesta proposta didàcticasuggereix camins per a la presa de cons-ciència més enllà dels casos concrets queconté l’audiovisual. Des d’aquesta perspec-tiva, l’ús de la guia didàctica es planteja tantper a entitats ciutadanes de tota mena comper a contextos escolars d’educació secun-dària, i no solament per al barri en el qual hanascut la iniciativa, sinó per al conjunt delterritori.

Tenim el convenciment que continuen sentnecessaris projectes i propostes que ajudina aconseguir una societat més justa i res-pectuosa, i aquest és un camí que s’ha d’i-niciar tan aviat com es pugui.

1 El material consta d’una produccióaudiovisual (en DVD) i la seva guiadidàctica en format paper.

2 Vídeo produït per Teleduca.Educació i Comunicació.

introduccióEl perquè d’aquest material.Les finalitats

1

intr

oduc

ció

3

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

Volem destacar que la convivència esprodueix entre persones i no entre grups.Les persones subscriuen en més omenys mesura els postulats dels seusgrups respectius, però resolen individual-ment la seva existència. Per tant, hem detenir en compte que el concepte d’immigra-ció no equival a cultura ni a nacionalitat, quees pot ser immigrant en el mateix país des-prés d’instal·lar-se en un entorn urbà quanes prové del món rural, o que es pot serestranger i no tenir nacionalitat espanyola,encara que no s’hagi emigrat mai o s’haginascut a Espanya. I les dues situacions sóncompatibles amb ideologia i creences dife-rents, amb estatus socioeconòmics i ambpertinences socioculturals distintes. Ensenfrontem amb una realitat complexa: lad’articular la convivència tranquil·la en con-textos cada vegada més diversos, fruit, enbona part, dels nous processos migratoris.

Aspectes rellevants per enfocar el tre-ball amb el material audiovisual:• Amb la immigració experimentem can-

vis: el paisatge de les nostres ciutats estransforma i convivim amb molts veïnsque procedeixen d’orígens amb referentsculturals diversos. Normalment la nostrareacció davant un canvi és opinar sobreel que passa i el que vivim. Cada dia alsmitjans de comunicació i en política esparla del tema i es donen opinions i dis-cursos contraposats dels quals el carreres fa ressò.

• A l’audiovisual s’expressen d’unamanera molt clara els discursos delcarrer amb opinions gairebé sempre moltapassionades sobre el que té de bo i elque té de dolent aquest fenomen social,la majoria de les vegades amb raons moltsòlides per pensar el que pensem. Partimde les nostres percepcions, de la nostraexperiència i de la informació que hemrebut i continuem rebent al llarg de la vida, però de vegades les nostres opinions són infundades i no es basen en experiències pròpies, sinó que les prenem dels discursos dominants o dels que fan més soroll i aconsegueixenimposar-se. A més, la proliferació d’ideesens confon i desorienta.

• Una de les reaccions que provoca laimmigració és la por de perdre la nos-tra identitat. Si iniciem un exercici dereflexió sobre la nostra pròpia vida, apre-nem que al nostre grup hi ha maneresdiferents de viure i que no tots fem lesmateixes coses; cadascun de nosaltrestenim múltiples pertinences i filiacions, les

quals depenen de l’edat, el gènere, laclasse social, la ideologia, les expectati-ves i els objectius que tenim. Al final, des-cobrim que la diversitat existeix dins de lanostra pròpia cultura.

• El nostre sistema de classificació delmón mereix ser analitzat minuciosa-ment per comprendre el mecanismeque ens pot conduir al racisme i a lajustificació de l’exclusió social:

• La diferència cultural estimula lacomparació. Establim diferències isimilituds. Les qualifiquem segons elcriteri que ens han transmès elsvalors del nostre sistema sociocultu-ral, que ha creat una jerarquia demillor a pitjor i les consideracionsd’acceptable o no, “m’agrada” o “nom’agrada”, etc.

• La forma més simple de creació designificat és l’oposició (bo, dolent;comestible, no comestible; nosal-tres, els altres; etc.).

• Aquesta simplificació té l’avantatgeque ens estalvia molt d’esforç i l’inconvenient que estereotipem ieliminem tota singularitat, creativi-tat i espontaneïtat. La majoria de lesvegades s’hi afegeix el problema que aquest coneixement de “l’altre”s’estableix sense haver tingut capcontacte real previ amb les personesa les quals atribuïm l’estereotip.

• No valorem tot el que és “estrany”de la mateixa manera3 i, en general,se sol mesurar el valor del que és diferent segons el poder.Tanmateix, no tenim en comptenomés el poder adquisitiu, sinó quetambé valorem les nostres relacions,prestigi, coneixements, habilitats,accés a fonts d’informació segonsun sistema de valors preestablert.4

No podem tractar aquest tema indepen-dentment de les experiències històriquesi socials que construeixen la manera enquè pensem. En el “passat” es tracendeterminades relacions de poder amb unadistinció clara: el que domina i el que ésdominat, el que és hegemònic i el que no hoés, el que és legítim i el que no ho és. Els criteris per a la discriminació d’un col·lectiu o d’una persona que hi pertanyi són com-plexos.

3 Per ampliar aquesta perspectiva,consulteu San Román (1996) a Losmuros de la separación, Madrid:Tecnos i Servei de Publicacions de laUniversitat Autònoma de Barcelona.

4 Es recomana consultar la propostade Dolores Juliano (1992) que desen-volupa la teoria de sistemes sobre lesrelacions entre la cultura i les subcultu-res, a Cultura popular, Barcelona:Anthropos.

Aproximació socioantropològica

intr

oduc

ció

4

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica • Què s’hi pot fer?

• És important examinar les nostresvides i històries familiars per des-emmascarar la fal·làcia que la im-migració és un fenomen nou, molesti allunyat de la nostra realitat: a lesnostres famílies segurament hi haalgú que ha deixat el poble o la ciu-tat en què ha nascut. Amb algunesde les activitats que proposem enaquesta guia, tractem de buscarsemblances i trobar una experiènciacomuna transformant el que supo-sadament és incomprensible i des-valorat en quelcom viscut, conegut icomprensible.

• Cal aprendre a pensar i a parlar dela cultura d’una manera diferent:com a element de transformació,com un fet dinàmic que creem amesura que anem vivint, que podemdebatre i repensar com una cosaviva que forma part de nosaltres ique es fonamenta en la interdepen-dència i la compatibilitat.

• La història demostra com l’intercan-vi de coneixements i experiències ésenriquidor i estimulant per al progréshumà. Molts dels elements que for-men part de la nostra vida han estatapresos d’altres cultures. Així, doncs,considerem la convivència en la diver-sitat un valor. Tanmateix, encara quela convivència sigui desitjada no ésexempta de conflicte. El dissentimentés present sempre en qualsevol rela-ció (obligada o voluntària). Tot depènde com ho vivim. La nostra aposta enaquesta guia didàctica és incorporar-lo com un element important de procés de creixement. Hem de bus-

car eines i estratègies per resoldre’lcorrectament, aprendre a comunicar-nos i negociar.

• La conclusió a la qual volem arribar noés solament que hem d’assumir elpaper de protagonistes de les nostresvides, sinó que podem ser-ho. No enshem de conformar a culpar governs i ins-titucions dels mals del nostre món, sinóque hem d’exercir de persones respon-sables a la nostra societat i acceptar queaquest exercici de responsabilitat és elresultat d’una interacció entre tots elsagents socials. És a les nostres mans sermotors de transformació.

El compromís per lluitar activamentcontra el prejudici, la justificació de ladiscriminació i l’exclusió al nivell de lesidees i al nivell dels comportaments ha deser prioritari i requereix un temps perreflexionar sobre les nostres certeses.Hem d’advertir, però, que aquesta guiano és composta per fórmules màgiques ique els objectius que busquem es po-den assolir en més o menys grau se-gons com siguin les circumstàncies, jaque de vegades el sistema socioeconò-mic condiciona els resultats de l’acciópedagògica.

• Tanmateix, considerem que aquestmaterial és valuós en tant que facilita:

• l’observació de la vida propera iconeguda,

• la reflexió crítica de la realitat en laqual vivim i

• la possibilitat de fixar la mirada enun horitzó de legitimitat múltiple icompartida.

5 Des d’aquesta perspectiva, hemintentat fugir d’un vocabulari massaescolaritzat. Per això no parlem d’alumnat i professorat, sinó de perso-nes dinamitzadores i de participants.

Els destinatarisAquesta guia vol arribar a un públicampli. Per això pretenem que el materials’utilitzi d’una manera flexible i creativa:cada situació grupal és diferent. La pro-posta didàctica és oberta a diferents entornsd’aprenentatge, amb edats que poden anardes dels dotze anys en endavant, i pot seraplicada tant en centres d’educació formal(ESO, cicles formatius, escoles de personesadultes, etc.) com en centres d’educació no

formal i grups d’educació en el temps lliure,associacions diverses (de veïns, de gentgran, etc.) o persones que es reuneixen ambl’interès d’abordar el tema de la diversitat, laconvivència, els prejudicis i els valors.5

És per això que es planteja com un projecteobert, adaptable, dinàmic i alhora benestructurat a través d’un fil conductor quedóna solidesa a la proposta.

Consideracions metodològiques iproposta de guia didàctica

intr

oduc

ció

5

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

ticaL’itinerari que proposem s’ha de planificar

per endavant en funció de diverses varia-bles, com ara:

• els coneixements previs de les per-sones participants,

• la seva edat,

• els seus interessos.

Si es considera necessari, es poden treballartots els blocs per l’ordre que donem a laguia, que en l’àmbit formal pot constituir uncrèdit transversal. En el cas que es vulguitreballar amb nuclis temàtics determinats, espoden seleccionar els blocs amb indepen-dència els uns dels altres.

Els objectiusPresentem a continuació els objectiusgenerals de la nostra proposta formativa.Hem decidit distingir entre els objectiusper a les persones dinamitzadores i elsobjectius per les persones participants ales activitats planificades.

• Objectius per als dinamitzadors i lesdinamitzadores

• Adquirir alguns conceptes bàsics ireformular-ne d’altres per poder tre-ballar la convivència en la diversitat.

• Accedir a una informació que per-meti orientar l’anàlisi del tema en unsentit global i dinàmic.

• Aprendre a treballar amb els dile-mes que es presenten a la realitat delbarri pel que fa a les diferències en laconvivència.

• Analitzar d’una críticament la prò-pia manera de veure el món.

• Objectius per a les persones partici-pants

• Aproximar-se a la pròpia realitatsociocultural i comprendre-la.

• Aproximar-se a altres realitats so-cioculturals i comprendre-les.

• Reconèixer quins elements de des-igualtat es justifiquen mitjançant ladiversitat.

• Acceptar altres maneres de mou-re’s i de relacionar-se a la societat,incorporant nous valors de convivèn-cia en la diversitat.

• Reconèixer algunes semblancesentre persones culturalment dife-rents.

• Posar-se en el lloc de l’altre, és adir, fomentar l’empatia.

• Adquirir noves estratègies de co-municació i negociació intercultural.

• Adquirir noves conceptualitzacions inous models de relació.

• Protagonitzar accions transforma-dores i crear i dinamitzar espais detrobada.

Consideracions metodològiquesLa guia didàctica es planteja des d’unaperspectiva metodològica integradora:

• Està realitzada des d’un enfocamentconstructivista, perquè implica repensar irelativitzar les nostres concepcions prè-vies sobre “nosaltres” i sobre “els altres”,per reconstruir després noves maneresde mirar-nos i de mirar-los.

• És interactiva perquè potencia el canvid’actituds i la resolució de conflictes através del diàleg, la comunicació i lacooperació. Planteja el conflicte com unaoportunitat per aprendre.

• Pel que fa a l’aspecte socioafectiu,implica un aprenentatge per empatia ivivencial que utilitza estratègies relati-ves a la dinàmica de grups, perquè l’ex-periència emocional de les persones i laforça que dóna el grup tenen un papercrucial en les aproximacions actitudinalsen relació amb l’acceptació i valoració deles diferències. Gràcies a aquest enfoca-ment, emergeixen conflictes latents, pre-judicis i estereotips que només així espoden posar en qüestió, alhora que enspermeten distanciar-nos-en i decidirsobre el paper que volem que tinguin en les nostres actituds i conductes.Aprenent a posar-nos en la pell de l’altre podem aconseguir ser conscientsde la gran complexitat que suposaconstruir les nostres identitats. Però,com dèiem més amunt, és imprescindibleque, un cop experimentada en la nostrapròpia pell, prenguem distància sortint dela situació vivencial a la descripció del’experimentat i a la recerca d’altres fonts d’informació externes. Es tracta, en última instància, de “combinaraprendizaje por información cognosciti-va con aprendizaje vivencial... para quepodamos comprender y explicar”6 elsprocessos complexos de la nostrasocietat actual.

La proposta presentada és, a més, unaproposta de reflexió – acció – transfor-mació, contrària a una dinàmica de treball transmissiva. És, d’aquesta ma-nera, una metodologia activa des d’unaperspectiva crítica, on les persones partici-pants aprofiten la seva pròpia diversitat perfer activitats amb significat per a elles. Nohauríem de caure en la ingenuïtat de pensarque en les relacions interculturals, que

6 Segons Rafael Gras a Peters, Coob iEdmons (1985) Una clase dividida.Boston: WGBH EducationalFoundation i Yales University Films -Centre de Recursos i AssistènciaPrimària per la Pau i el SeminarioPermanente de educación para la Pazde la Asociación Pro DerechosHumanos de España.

intr

oduc

ció

6

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica també són interpersonals,7 no hi ha rela-

cions de poder; hem d’aprendre a analit-zar-les a fi de posicionar-nos-hi críticament.Considerem que es tracta d’una pedagogiaamb “un ancoratge en la realitat i una obertura al medi, una pedagogia que impli-ca una perspectiva globalitzadora”,8 ja quees proposa crear les condicions adequadesperquè les persones participants explorin laseva pròpia realitat, que la confrontin; queaprenguin a conèixer la dels altres, aquellsconsiderats “diferents” des de distints parà-metres. Moltes activitats es plantegen desde la feina en petits grups per facilitar la participació de tots els membres. A més, elfet que el grup sigui petit afavoreix la confiança que permet parlar de maneradesinhibida sobre temes que poden sertabú per a algun dels membres del grup.Així mateix, és important que els petitsgrups es constitueixin de manera heterogè-nia al llarg de tot el desenvolupament de lesactivitats per garantir la diversitat d’expe-riències.

De tota manera, creiem que les personesparticipants han de manifestar pública-ment allò que desitgen i solament allò que desitgen. No es tracta de forçar lasituació, sinó de facilitar que aquells i aque-lles que tenen més dificultats per parlar enpúblic puguin participar en igualtat de condi-cions que els més “llançats”.

En definitiva, proposem un treball que,com diu Philipp,9 desenvolupi la “capaci-tat per construir el que és comú a partird’allò que és diferent”.

• Suggeriments i criteris metodològics

• Cal anar contextualitzant el materialdes del punt de vista d’anar actualit-zant els documents, les notícies ialtres dades a la realitat del moment,al context grupal, social, etc. Cadapersona dinamitzadora pot aportarnoves propostes.

• Un altre factor rellevant és l’am-bient de grup que vulguem crear.És interessant potenciar un climade cooperació, complementació,ajuda mútua i diàleg constant.Durant el desenvolupament de laproposta es pot reservar un espaiper col·locar tots els materials que estreballin: murals en contínua amplia-ció, notícies, fotos, mapes, comenta-ris de pel·lícules, retalls de premsa...i tot allò que decideixi el grup. A més,aquests recursos poden servir alhoracom a suport per al tractament deles activitats en les seves diferentsfases.

• Podria ser interessant escriure lesexperiències dels participants enun gran diari col·lectiu, que queda-

ria com a document elaborat pelgrup. Aquest diari, més enllà de tenirun caràcter descriptiu, podria recollirels dilemes, reflexions, impressions,canvis conceptuals i, per fi, les con-clusions a què va arribant el grup alllarg de tot el desenvolupament deles activitats. Seria, a més, un docu-ment la relectura del qual per partdels participants al final de tot l’itine-rari de la guia facilitaria l’autoreflexiósobre els seus propis processos decanvi i podria constituir un compo-nent més per a l’avaluació, que expli-quem a l’apartat següent.

• La nostra intenció és que aquestmaterial també ajudi a qui dinamit-za a emmarcar el tema amb unsmínims referents teòrics, alhora quecreiem que la posada en marxa de laproposta farà emergir una realitatcomplexa i dinàmica que li plantejarànous reptes formatius.

Per aquesta raó, per seguir el pro-cés, recomanaríem a la persona di-namitzadora escriure un diari decamp sobre les observacions quevagi fent durant el desenvolupamentde les activitats.

Per ajudar a aquesta observació,hem marcat al final de cada bloc elsconceptes més importants que estreballen. D’aquesta manera, alfinal de cada bloc la persona dina-mitzadora podrà plantejar algunexercici per observar i comprovar sis’han adquirit aquests conceptes.

• Un altre suggeriment és entrar encontacte amb altres barris que esti-guin fent activitats semblants enparal·lel, treballar plegats, compa-rar realitats i compartir materials.Seria molt interessant fer algun tipusd’intercanvi entre participants dediferents barris, posar en comú lesseves impressions sobre convivènciai immigració en els seus entorns respectius.

• Finalment, mentre no es digui elcontrari, és important que a les activitats la persona dinamitzadorafaci les mateixes aportacions quees demana als membres del grup,perquè també té els seus propis refe-rents culturals i aporta més riquesa alprocés.

7 Entenem que són les persones lesque es relacionen entre elles i no lescultures, d’acord amb els desenvolu-paments de Pepi Soto (1995) a l’article“Interculturalidad: la variabilidad culturalcomo punto de partida para el desarrollo del currículum”, a FernándezSierra (coord.): El trabajo docente ypsicopedagógico en educación secun-daria, Màlaga: Aljibe. També es potconsultar a Rodrigo Alsina (1999) a Lacomunicación intercultural, Barcelona:Anthropos.

8 Philipp, M. G.(1987) Commententendre mille et une voix? París:Magnard.

9 Op. cit.

intr

oduc

ció

7

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

ticaL’estructura

Aquesta guia consta de cinc blocs temà-tics. Cadascun d’ells s’inicia enumerantuna sèrie d’objectius generals, quedonen lloc a les quatres activitats que elscomponen. Cada activitat es refereix, al seutorn, a uns objectius específics. Al final decada bloc, apareixen els recursos necessa-ris i una explicitació dels conceptes bàsicstreballats. Finalment, fem una proposta d’al-tres recursos complementaris i aportembibliografia que considerem bàsica.

El fil conductor dels cinc blocs gira al vol-tant de la idea “conèixer-nos i conviure albarri des de la nostra diversitat”. Fem unareflexió constant sobre la necessitat demillorar la convivència al barri, tenint encompte els nous referents culturals i socials.

D’altra banda, a través de les activitats quees proposen a cada bloc s’entrellacen diferents tècniques d’intervenció grupalbasades en la dinàmica de grups des d’unenfocament socioafectiu que es combinenentre si articulant al final una proposta globali integradora.

A cada activitat hi haurà ocasió per:

• dialogar,

• col·laborar,

• desenvolupar l’empatia i

• desenvolupar l’escolta.

En definitiva, es tracta d’aproximar-se desd’una perspectiva oberta i positiva a velles inoves relacions interculturals i interperso-nals.

Proposem una exploració inicial que esfonamenta en la metodologia anomenadafocus group,10 que permet recollir els preconceptes i les actituds que tinguin elsparticipants sobre el tema, abans decomençar la primera activitat. En finalitzartots els blocs, proposem repetir l’experièn-cia per comprovar si hi ha hagut canvis tanten l’aspecte conceptual com en l’actitudinal.

En tot cas, és important que al final siguinels mateixos participants els qui puguin par-lar del que han après sobre els temes que esproposen, o dels canvis que han experimen-tat respecte de la seva percepció dels“altres” i d’ells mateixos. Això també hopodran fer amb l’ajuda del diari col·lectiuque esmentàvem a l’apartat anterior.

La persona dinamitzadora també podràcontrastar les notes que hagi pres en el seudiari de camp que proposàvem a l’apartatanterior amb les recollides a través del focusgroup.

Els contingutsEl primer bloc, “Les mirades múltiples enuna societat multicultural: diferències isemblances”, se centra en el descobrimentde nous i múltiples aspectes de la històriafamiliar de cada participant utilitzant les fontsd’informació oral transmeses pels seusfamiliars més grans.

El segon bloc, “Les migracions al nostrebarri”, gira al voltant de la projecció del DVD i de la seva anàlisi posterior. Es tractaque extreguin les experiències vitals que hiha darrere dels entrevistats i que les con-trastin amb la realitat propera coneguda percadascú.

Al tercer bloc, “Com construïm els estereotips, i els prejudicis, base delsprocessos de discriminació”, es treballasobre els estereotips i prejudicis socials i elseu reconeixement en el si dels conflicteslatents, alhora que s’analitza el perquè de la seva existència, com es transmeten i com poden esdevenir processos de discri-minació.

Al quart bloc, “La convivència al nostrebarri: Què volem aconseguir?”, abordemla qüestió de la convivència sense obviarque aquesta es construeix dia a dia resolentels múltiples conflictes que es generen quo-tidianament. Entenem el conflicte com unaoportunitat per aprendre dels altres i amb elsaltres i, per tant, treballar amb el conflicteesdevé un procés de creixement per a lespersones on s’adquireixen noves estratègiesde comunicació i negociació.

Finalment, al cinquè bloc, “Un món mésjust i menys desigual”, s’exploren les ini-ciatives d’acollida a la població migrant i lesque contribueixen a la millora de la convi-vència, iniciatives que provenen tant de lesadministracions com de la societat civil.

El bloc s’acaba amb la realització d’un projecte proposat per les persones partici-pants per a la millora de la convivència albarri.

10 Segons Morgan (1991) FocusGroup as Qualitative Research.California: Sage, i Krueger (1991) Elgrupo de discusión. Guía práctica parala investigación aplicada. Madrid:Pirámide.

intr

oduc

ció

8

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

La guia didàctica que teniu a les mansdesenvolupa, acompanya i permet apli-car les propostes d’un DVD realitzat peralguns veïns del barri de Trinitat Vella alDistricte de Sant Andreu de Barcelona, lafinalitat del qual quan es va fer era reco-llir diferents opinions entorn de la diversi-tat cultural del barri.

Aquest DVD reflecteix, amb molt bon criteri,diferents sensibilitats envers la immigracióactual. No les subscrivim pas totes, ni totesles possibilitats hi són incloses; tanmateix,cal analitzar-les i treballar amb totes. El DVDmostra parts d’una realitat i la guia convidaa pensar sobre com abordar nous marcs deconvivència davant una realitat cada vegadamés diversa i complexa, de vegades contra-dictòria i molt poc homogènia.

Cal tenir en compte una sèrie d’aspectes a l’hora de visionar-lo amb la finalitat de distanciar-se’n i contextualitzar-lo, aspectesque es tracten al llarg de les activitats de laguia des d’una perspectiva social i cultural.

Al reportatge hi ha una sèrie de biaixosque no hem de passar per alt. Per exem-ple:

• La majoria de les declaracions dels quiacaben d’arribar al barri que hi apareixensón masculines.

• La majoria de les persones que donen laseva opinió són persones grans.

• La representació dels col·lectius d’immi-grants és desigual; per exemple, la pre-sència davant la càmera d’alguns col·lec-tius és major que la d’altres.

• Els col·lectius minoritaris estan “racialit-zats”11 (“negres”, “xinesos”, “moros”,etc.). Per exemple, les úniques personesde pell negra que apareixen al DVD estan en un acte festiu ballant al so dels tambors, fet que estereotipa el seucomportament.

• Es fa una relació directa entre immigració,pobresa i marginació, la qual influeix en la problematització dels grups dels quiacaben d’arribar al barri.

La informació que ens ofereix el DVD nola podem comparar amb la realitat delmoment en què es realitza la recollida de lesopinions o es desenvolupen les activitats,sinó que solament serveix per il·lustrar certsestats d’opinió.

Així mateix, al reportatge s’ofereixenaspectes positius:

• Es mostren situacions diverses.

• Es refereix a la immigració tant internacom externa.

• Es parla indistintament en català i en cas-tellà.

• Les opinions sobre el fenomen migratorisón molt generalitzades i, encara que fal-tin a la veritat, formen part de l’estat de laqüestió.

• L’audiovisual mostra testimonis diferentsen el seu grau d’acceptació i tolerànciaenvers les persones immigrants, inde-pendentment de la procedència, el gè-nere i l’edat.

11 Segons Alegret (1991), la racialitza-ció s’esdevé quan un grup humà clas-sifica cognitivament un altre de “raça”segons una selecció arbritària de mar-cadors com ara els físics, territorials oculturals amb la convicció que aquesta“raça” percebuda causa un “compor-tament” determinat. Aquesta construc-ció arbritària s’usa per explicar la dife-rència humana. Per a més informació,vegeu Cómo se enseña y cómo seaprende a ver al otro. Las bases cog-nitivas del racismo, la xenofobia y eletnocentrismo en los libros de texto deEGB, BUP y FP, Barcelona:Ajuntament de Barcelona. Per aampliar la informació actualitzadasobre el concepte de raça i la sevarelació amb la genètica, consulteu aCavalli-Sforza, L. i F. (1995) Qui som.Història de la diversitat humana.Barcelona: Crítica.

Consideracions importants sobre el contingut del material audiovisual

MIRADES MÚLTIPLESEN UNA SOCIETAT COMPLEXA

guia didàctica

guia

did

àctica

12 En aquesta proposta didàcticaquan parlem de diversitat ens referim ala diversitat sociocultural.

13 Els “grups de discussió”, comdiuen Krueger (1991) i Morgan (1991),permeten estudiar percepcions, sentiments i actituds als quals seriadifícil accedir des de qualsevol altrametodologia, perquè la situació grupalprovoca autoconfessions individuals ique aflorin a la superfície el conjunt de“tòpics” que envolten el tema determi-nat del qual es parla. Un cop aqueststòpics són “damunt la taula”, el focusgroup facilita que la persona quemodera pugui adonar-se fàcilment delgrau de consens que hi ha entorn decadascun dels tòpics i fer-se una ideaclara del paper conjunt del grup.

Sobre els objectiusAmb la finalitat d’explorar quines són lespercepcions que tot el grup de partici-pants té sobre el tema de la diversitat,proposem una primera activitat ba-sada en la metodologia d’investigacióanomenada grup de discussió o focusgroup,13 en la qual el grup manté una discussió sobre la qüestió que ens ocupa de manera que hi queden reflectides les opinions majoritàries, les discrepàncies i els tòpics acceptats. Aquesta activitat enspermetrà una primera avaluació del grup enrelació amb els objectius educatius que ensproposem.

El desenvolupament• La persona que dinamitza explica que

es farà una discussió en grup de deu adotze persones com a màxim. Tenim tresopcions per formar els grups:

• Els participants s’agrupen voluntària-ment.

• Ho decideix la persona dinamitzado-ra segons la seva voluntat.

• La persona dinamitzadora utilitzaalgun sistema basat en l’atzar.

• Cada grup té un/a secretari/ària, quepren les notes de les opinions expressa-des.

• Comuniquem el tema per discutir ambaquestes preguntes:

1 Com definiríeu la diversitat al vostrebarri?

2 Què en penseu, de la immigració?

3 Heu sentit comentaris sobre aquesttema en el vostre entorn?

La persona dinamitzadora plantejarà la pregunta1). Deixarà tres minuts perquè cada grup reculliles primeres idees que sorgeixin espontàniament.Seria convenient que tots els membres del grup hiintervinguessin. El secretari o secretària les escriu-rà en un paper i la persona dinamitzadora lesrecollirà.

Després, el dinamitzador llançarà les altres duespreguntes, 2) i 3). En aquest cas, la persona dina-mitzadora es limitarà a observar el que passa i aprendre’n nota.

És important respectar la presentació d’aquestespreguntes segons aquest ordre i per separat perno condicionar la resposta sobre la diversitat alfenomen de la immigració.

La persona dinamitzadora només ha d’escoltar,sense intervenir en cap moment.

Les anàlisis pertinents d’aquestes discussions esfaran més endavant. Seran la base per contrastaramb el focus group final.

El dinamitzador ha de guardar les aportacionsd’aquesta exploració inicial, perquè es recupera-ran al final del procés amb la finalitat de prendreconsciència dels aprenentatges realitzats i delscanvis en la percepció i en la conceptualització.

10

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica Activitat d’exploració inicial

Activitat d’exploració inicial: La diversitat en discussió12

guia

did

àctica

Blo

c 1

Sobre els objectiusAmb la finalitat d’introduir els nuclistemàtics sobre els quals treballarem isituar els participants en el tema a partirde la seva realitat més immediata, propo-sem aquesta primera activitat del bloc, en laqual tractarem de veure com és la diversitaten el nostre grup.

El desenvolupamentPresentació del grup, incloent-hi la perso-na que dinamitza. Realització d’una roda depresentacions, que a títol orientatiu podriaincloure: nom i cognom/s; edat; lloc de nai-xement; la llengua que parlem en família, aclasse i amb els nostres amics i amigues; elsnostres colors preferits; sabors; gustos;música; etc.

Variacions:Si el grup ja es coneix• Invitar les persones participants a tancar

els ulls i imaginar-se una poma, perexemple. Proposem que es tinguin encompte l’olor, el color, el gust i la texturaque té la poma. A més, que s’imagininamb què, com i en quin moment del dia ièpoca de l’any en mengem, etc.

• Cadascú explicarà la seva poma imagi-nada al grup.

Qui dinamitza ha de fer notar que una mateixacosa (en aquest cas, una poma, però podria serqualsevol altre referent) es pot pensar, sentir i per-cebre de manera diferent i, per tant, donar-hi unsignificat singular.

Es tracta de descobrir la diversitat interna del grupmés enllà del que és visible i des de la nostraexperiència quotidiana.

El dinamitzador es pot referir a aquesta activitat sical més endavant per ajudar a entendre que quanparlem de cultures diferents ens trobem amb lesmateixes particularitats; és a dir, hi ha un marccomú compartit que cadascú recrea i reinventa.

Més idees:Podem fer un mural amb fotos que expressinalguns aspectes de la singularitat de cadascundels membres del grup.

Ara és el moment que els participants prenguinconsciència que amb la feina que realitzaremmillorarem el coneixement de la nostra pròpiadiversitat i de la convivència al barri.

Bloc 1En aquest bloc es pretén que els i lesparticipants:• Descobreixin nous i múlti-

ples aspectes de la sevahistòria familiar.

• Explorin la diversitat depertinences a partir de laseva pròpia història.

• Trobin semblances a partirde les diferències.

• Utilitzin la informaciótransmesa pels seus fami-liars més grans com a fontoral de coneixement.

Activitats:• Primera activitat:

Aproximació a la pròpiadiversitat

• Segona activitat: Els grups als quals pertanyem

• Tercera activitat: Immigrant o estranger?

• Quarta activitat: La meva família ha estatimmigrant?

14 Suggerim que l’activitat númeroquatre d’aquest bloc es comenci apreparar des d’un primer moment a fique els participants disposin de proutemps per preparar la primera faseconsistent a fer entrevistes als seusfamiliars.

15 Aquest exemple ha estat pres del’activitat del postgrau Enseñanza delespañol como lengua extranjera de laUniversitat de Barcelona, edició dejuny de 1999.

16 Per a més informació, es recomanaconsultar l’obra de Cartwright i Zander(1971) Dinámica de grupos. México:Trillas. Els autors hi exposen amb luci-desa i basant-se en els resultats dediverses investigacions el tema de laformació dels grups i els tipus degrups en relació amb la seva formació.

11

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

ticaLes mirades múltiples en una societat

complexa: diferències i semblancesPrimera activitat: Aproximació a la pròpia diversitat

14

15

Segona activitat: Els grups als quals pertanyemSobre els objectiusTots formem part de diferents grups alllarg de la nostra vida. De fet, en unmoment donat pertanyem a més d’ungrup i a més de dos. Hi ha grups als qualsescollim pertànyer i hi ha grups en els qualsens trobem immersos sense haver-nos-hoproposat. Un exemple del primer tipus seriauna associació esportiva concreta a la qualhem volgut pertànyer i a la qual ens hemapuntat. Un exemple del segon tipus seria elgrup social anomenat “de les dones” o “delsqui són baixets”. El problema de formar partd’aquests grups sense haver-ho decidit noés tant el fet que es consideri que hi pertan-yem, sinó tots els atributs que es dóna perfet que posseïm perquè som un dels seusmembres. Veurem aquest tema amb mésdeteniment en altres activitats d’aquestaguia. En aquesta segona activitat el que pretenem és facilitar als participants quedescobreixin que pertanyen a molts grups

diferents al mateix temps i que tenen emo-cions i sentiments diferents en relació ambcadascun d’ells.16

El desenvolupament• La persona dinamitzadora dibuixa diver-

sos cercles i en cadascun escriu: nois,noies, Barcelona, Amèrica, el nostrebarri, la Terra…

Es poden dibuixar tants cercles com es vulgui i espot modificar el nom de cada cercle en funció dela composició del grup i a criteri de la persona quedinamitza. Cal informar prèviament el grup dequina és la situació que se’ls planteja: cal pensarles nostres pertinences ara i aquí, és a dir, en elgrup del qual formem part.

guia

did

àctica

Blo

c 1

17 En aquest sentit, és interessant elplantejament que fa Amin Maalouf(1999) sobre les realitats múltiples aIdentidades asesinas, Madrid: AlianzaEditorial.

18 Per a més informació, consulteu:www.bcn.cat i www.gencat.cat.

19 Aquesta activitat es basa en una deles propostes didàctiques de la maletapedagògica “Trajectes invisibles. Lesdones en les migracions”, de l’Institutd’Educació i el Centre d’Informació ide Recursos per a les Dones del’Ajuntament de Barcelona, realitzadaper Drac Màgic, Barcelona, 2002.

• Es dóna la instrucció següent: “Aquítenim diversos cercles. Situa’t en un, enaquell al qual creus que pertanys.”

• Qualsevol persona del grup es podràsituar en diversos cercles i seguramentpreguntaran a la persona dinamitzadoraquè han de fer. En aquest moment se’lsdemana que escullin els cercles als qualscreuen que pertanyen i escriguin el seunom a dins o intentin col·locar-s’hi amb elseu cos.

• Cadascú explica al gran grup el perquède l’elecció que ha pres.

Convé reflexionar sobre la nostra pròpia comple-xitat identitària, que implica diversitat de pertinen-ces i que fa la nostra cultura més diversa.17 Seriainteressant arribar a la reflexió següent: algunespertinences tenen molt de pes en les nostresvides i d’altres no són tan importants i podríemabandonar-les. Algunes ens posen en situacionsconflictives. De vegades adoptem una pertinençasegons el context en què ens trobem en aquellmoment. De vegades som crítics amb algunes deles normes i alguns dels valors del grup, però aixòno vol dir que rebutgem en la seva globalitat el fetde pertànyer a un col·lectiu determinat.

• S’estableix un diàleg sobre les elec-cions que hem fet en el qual s’aniranintercalant les preguntes següents:

• És possible estar només en un grup?• Amb quins grups ens sentim més

identificats? • Sempre han estat els mateixos?• Quines pertinences generen senti-

ments més positius?• Alguna genera sentiments negatius?

• Quins cercles no s’han escollit enca-ra que s’hi pertanyi, si s’ha donat elcas? I per què?

• Ara demanarem que tanquin els ulls iintentin imaginar que algú els obliga a dei-xar de formar part d’algun dels cercles alsquals volen pertànyer amb més intensitat.

• Al cap d’un minut es demana a una perso-na voluntària que manifesti en veu alta elssentiments que ha experimentat mentreimaginava la situació irreal. La persona di-namitzadora la pot guiar amb aquestespreguntes:

• Com t’has sentit?• Què t’ha fet més mal?• Què penses de qui o dels qui t’han

obligat a deixar el grup? • Creus que hi ha cap aspecte positiu

en aquesta situació?• Com hauria de ser un grup perquè

t’hi sentissis bé?• Com t’haurien de tractar?

• Ara es demana al grup: • Creieu que els estrangers al nostre

país poden sentir els que vosaltresheu sentit?

• Quins estrangers són?• En quines situacions?

Es tracta que els membres comencin a viure, demanera simulada, l’experiència emocional quepateixen les persones que han estat discrimina-des i expulsades d’un grup de pertinença deter-minat, o bé la situació de pèrdua que pateixen lespersones que es veuen obligades a emigrar i lesesperances que posen en la seva nova destina-ció.

12

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

Sobre els objectiusEn aquesta activitat pretenem reflexionarsobre les nostres percepcions del feno-men migratori, prenent consciència delnostre propi sistema de categorització con-ceptual respecte de la qüestió.

El desenvolupament• Introduïm el tema de la immigració

explicant que a la nostra ciutat viuen per-sones que provenen de diferents llocs delmón.18

• La persona que dinamitza forma sub-grups i reparteix la llista següent,19 en laqual figuren diversos llocs de procedèn-cia geogràfica.

D’AlmeriaAnglès/esa:Portuguès/esa:Gambià/ana:Japonès/esa:Equatorià/ana:

Marroquí/ina:Tarragoní/ina:Nord-americà/ana:Dominicà/ana:Alemany/a:Filipí/ina:Francès/esa:Granadí/ina:Xinès/esa:

• Qui dinamitza explica als participants quea la nostra ciutat han arribat persones que procedeixen de diferents orígens(mireu la llista) i que han de classificarcada terme segons els sembli que estracta d’algú immigrant o d’algú estran-ger. És imprescindible que argumentinla seva decisió.

• La persona dinamitzadora disposa d’unes targetes amb els gentilicis de lallista anterior. Les reparteix pels grups al’atzar donant la mateixa quantitat a cadagrup.

Tercera activitat: Immigrant o estranger?

guia

did

àctica

Blo

c 1

• Tracem dues columnes a la pissarra oen un paper d’embalar. A la primera co-lumna s’escriu la categoria “immigrant” ia l’altra, “estranger”. Cada grup ha d’or-denar i enganxar les seves targetes a lacolumna corresponent segons el quehagin decidit en el treball del segon i ter-cer punts.

• Ara al gran grup es llegeix el resultat dela classificació per observar si tots elsgrups han elaborat la mateixa proposta.En aquest moment cada grup argumentales seves decisions.

• Després d’escoltar totes les argumenta-cions hem de definir què és ser estran-ger/a i què és ser immigrant, i desprésdefinir-nos a nosaltres mateixos en relacióamb aquests conceptes.

És important motivar una reflexió crítica sobrela nostra percepció de qui és un estranger i quiun immigrant i les raons d’aquesta distinció,com també els judicis de valor associats i lainfluència que pot exercir el sistema socioeco-nòmic en aquests judicis. Així mateix, s’ha defer notar que tota persona que inicia un procésmigratori és a la vegada emigrant, deixa el seulloc d’origen, i immigrant, arriba a un lloc nou.

20 Recomanem reproduir el mapa-mundi de la projecció Peters perquè laseva escala, de totes les que hi ha, ésla que més s’ajusta a la realitat, ja quela superfície de cada país és propor-cional a l’espai que ocupa a la repre-sentació. Per això fuig de la imatgeeurocèntrica del món.

Per reproduir-lo, podem consultarwww.club.telepolis.com/geografo/ima-genes/petersm.gif.

13

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

Sobre els objectius Es tracta d’aconseguir que cada membredel grup es comuniqui amb el seu entornimmediat i entri en contacte amb la varie-tat d’experiències familiars dels seuscompanys i companyes.

Aquesta activitat necessita cert temps de prepa-ració per part dels participants; per això ja s’hasuggerit al principi del bloc que es comenci a preparar amb antelació.

El desenvolupament• Els participants entrevisten els seus

familiars per recollir informació sobre lesseves trajectòries personals i experièn-cies migratòries i completen la taula. Eldinamitzador o dinamitzadora tambéhauria d’aportar les seves dades [vegeula taula 1].

• Una cop finalitzada l’entrevista, di-buixem els itineraris dels nostres fami-liars en diferents mapes muts: Catalunya,Estat espanyol i mapamundi a escala dePeters.20 Passos per al desenvolupament:

• Cada participant escull la persona dela seva família que hagi viscut en mésllocs.

• Ens dividim en tres subgrups en fun-ció del tipus de desplaçament, és adir, en funció de si el familiar s’hadesplaçat només per dins deCatalunya, per l’Estat espanyol o pelmón.

• Cadascú traça l’itinerari en un mapamut.

• Es copia l’itinerari en una transparència.• Se superposen en el retroprojector

totes les transparències d’un sub-grup o d’una àrea de desplaçament.Després ho fan els altres dos sub-grups que queden. Es tracta devisualitzar i analitzar la diversitat dellocs d’origen i de trajectòries.

• Es pregunta a tot el grup què pensendel resultat i per què. Tenen un tempsper expressar les seves opinions.

• Ara proposem fer un estudi comparatiumés profund dels resultats individuals.Retallem per generacions les informa-cions de la taula de registre i les distri-buïm per grups de quatre o cinc perso-nes. Cada grup s’ha de dedicar només auna generació de les enquestades. Així,doncs:

Grup 1: Primera generació: el meu germà o germana i jo mateix/a.Grup 2: Segona generació: mare i pare.Grup 3: Tercera generació: avis i àvies.

• Per a cada una de les tres genera-cions dibuixarem sis gràfics: un grà-fic per a cada un dels sis primerstemes de l’enquesta de la taula.

Seria convenient adaptar el nivell de complexitatde les representacions gràfiques al context edu-catiu en què s’estigui treballant.

Els sis temes de l’entrevista:El lloc de naixement.El nombre de llocs on ha viscut.La raó del desplaçament.Els anys d’escolarització.El nombre de llengües que coneix.El treball classificat segons sectors.

• Cada gràfic ha de tenir tantes files comnombre d’enquestats, de manera quecada fila és una persona. El nombre decolumnes el determinarà la resposta delsenquestats. Així doncs, de cada tema preveiemaquestes possibles respostes:

El lloc de naixement: “Barcelona”, “Cata-lunya”, “Estat espanyol” i “altres països”(quatre respostes possibles: dibuixemquatre columnes).El nombre de llocs on ha viscut: 1, 2, 3,etc. (depèn de les respostes dels en-questats).

Quarta activitat: La meva família ha estat immigrant?

LLOC DE NAIXEMENTBarcelona Catalunya Estat espanyol altres països

guia

did

àctica

Blo

c 1

Recursos i materials:Paper d’embalar.Mapes muts de Catalunya,l’Estat espanyol, mapamundia escala de Peters. Targetes. Transparències, aparell detransparències i retoladorsper a transparències.Diari col·lectiu.

Conceptes bàsics treballats en aquestbloc:Estranger.Immigrant-emigrant.Diversitat cultural.

14

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica La raó del desplaçament: feina, sa-

lut, família, etc. (depèn de les respos-tes).Els anys d’escolarització: 5, 6, 7,etc. (depèn de les respostes). El nombre de llengües que coneix:1, 2, 3, etc. (depèn de les respostes).El treball classificat segons sectors:primari, secundari o terciari (noméshi ha tres respostes possibles: dibui-xem tres columnes).

Un exemple: El nostre subgrup tre-balla la generació de pares i mares.Disposem de la informació de cincpares i cinc mares: en total, deu per-sones. Dibuixem una columna dedeu files.

• El tema del gràfic és “Lloc de naixe-ment”. Aquest tema té quatre res-postes possibles: “Barcelona”, “Ca-talunya”, “Estat espanyol” i “altrespaïsos”.

Dibuixem quatre columnes.

• Ara comptem els pares i mares quehan nascut a “Barcelona”, a “Cata-lunya”, a “l’Estat espanyol” o a “altrespaïsos”.

El nostre resultat és:

2 han nascut a “Barcelona”: acolorimdues files a la columna “Barcelona”.

3 han nascut a “Catalunya”: acolorimtres files a la columna “Catalunya”.

4 han nascut a l’“Estat espanyol”.Acolorim quatre files a la columna“Estat espanyol”.

1 ha nascut a “altres països”: acolo-rim una fila a la columna “Altres paï-sos”.

El nostre gràfic queda així:

• Amb tots els gràfics muntem un muralper generacions.

• Al costat dels gràfics podem afegir algu-nes frases dels dos últims apartats de lataula de dades, “Explicitar els sentimentsen arribar a un lloc nou” i “Explicar situa-cions satisfactòries o problemàtiques enla convivència amb els nous veïns”. Estracta que cada grup esculli les frasesmés significatives.

Més idees:Contextualitzar la informació amb documents ifotos de l’època o personals.

• Establim un diàleg comú entre tots els mem-bres del grup sobre tota aquesta informacióque han descobert de les seves famílies.

Activitats complementàries:• Convidarem un representant de cada genera-

ció amb alguna experiència migratòria a unataula rodona perquè expliqui la seva experièn-cia vital entorn del seu procés migratori. Cadasubgrup podria preparar algunes preguntesper fer als convidats. Amb aquesta finalitat espoden recuperar les dues últimes columnes dela taula.

• Podríem enregistrar en vídeo les diferentsaportacions que els participants o convidatsfacin durant la posada en comú a fi de comp-tar amb un document gràfic que il·lustri ladiversitat dels mateixos participants.

Començar el diari col·lectiu. Es podrien recollirles primeres impressions sobre els descobri-ments fets. Aquest diari haurà de tenir continuï-tat al llarg de tota la guia.

LLOC DE NAIXEMENTBarcelona Catalunya Estat espanyol altres països

guia

did

àctica

Blo

c 1

15

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

Taula 1: Dades sobre trajectòries personals i experiències migratòries

Família Lloc ons’ha nascut

Llocs ons’ha viscut.

Itinerariseguit

Per quinsmotius s’hadesplaçat?

Anysd’escolarització

Llengüesque coneix

Feinesen què hatreballat

Explicitar elssentimentsen arribar aun lloc nou

Explicarsituacions

satisfactòries oproblemàti-ques ambquè es vantrobar en laconvivènciaamb els nous

veïns

Jo

Un germào germana

Pare

Àviamaterna

Mare

Avimatern

Àviapaterna

Avipatern

guia

did

àctica

Blo

c 2

16

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica Bloc 2

En aquest bloc es pretén que els participants:• Reflexionin i prenguin

consciència sobre la diver-sitat de percepcions.

• Extreguin les experiènciesvitals que hi ha darrere delsprotagonistes del materialaudiovisual.

• Contrastin les experiènciesvitals dels entrevistats ambla realitat propera de laseva pròpia família i d’ellsmateixos.

Activitats:• Primera activitat:

El nostre barri a vista d’ocell

• Segona activitat:Projecció de l’audiovisualConvivim a la TrinitatVella

• Tercera activitat: Anàlisi de l’audiovisual

• Quarta activitat:Trajectòries semblants odiferents?

Sobre els objectiusEn aquesta activitat es tracta que les per-sones participants visualitzin mentalmentel seu barri i siguin capaces de descriu-re’n algunes característiques de maneraespontània i sense pensar gaire el quediuen. Interessa que ells i elles s’adonin detot allò que tenen interioritzat sobre el seubarri i que, de tan conegut, els passa des-apercebut: els carrers, el mobiliari, les plan-tes, els edificis, la gent que passeja, els nensque juguen al parc, les coses que han can-viat a través del temps... Així mateix, és moltimportant que observin el contrast devisions amb les quals es poden trobar a l’ho-ra de visualitzar un mateix lloc àmpliamentcompartit.

El desenvolupament• Els i les participants s’han de con-

centrar i crear-se una imatge mentalque considerin més representativa delbarri.21 Generat el clima de concentració,la persona dinamitzadora dóna aquestesinstruccions:

• “Quan doni la indicació, heu d’anardient totes les idees que se us acu-deixin sobre el vostre barri: sabors,olors, imatges, conceptes… Tot éspermès i serà benvingut. L’únicacondició és que ningú no pot censu-rar-se ni censurar els altres, encaraque consideri una idea equivocada.Tot val; l’important és compartir-hoamb tot el grup”.

• La persona dinamitzadora ha d’ano-tar les idees a la pissarra.

Per generar idees d’una manera ràpida, divertidai sense gaire autocensura utilitzem el brain-storming o “pluja d’idees”: es tracta de crear unclima semblant a una forta pluja, en la qual enpocs minuts cau una gran quantitat d’aigua. En elnostre cas cauran una gran quantitat d’idees.

És molt recomanable no deixar gaire temps per ala generació d’idees. Exemplifiquem el procedi-ment amb un símil: fer crispetes en una paella a la cuina de casa nostra. Primer les crispetesespeteguen durant una estona i esclaten totesalhora fent molt d’enrenou. Després es calmen inomés espeteguen de tant en tant: aquest és elmoment d’apagar el foc, perquè ja estan a punt i,si no ho fem, correm el risc de cremar-les. Així ésla “pluja d’idees”: quan les idees ja no simulen unapluja, sinó una pluja suau, i sorgeixen a intervals,és el moment de finalitzar l’activitat.

• Ara ja podem analitzar les idees originades.

Els participants s’han d’adonar que les seves percepcions sobre el barri de vegades coincidei-xen i d’altres no. La realitat observada és la ma-teixa, però la percepció d’aquesta realitat varia en funció de les persones, de les seves carac-terístiques, de les seves vivències, dels seus interessos...

Més idees:Buscar fotografies del barri que expressin el queels participants han explicat, d’antigues i d’ac-tuals, de manera que revelin una gran diversitat(sociocultural, física, etc.) i una realitat social quecanvia contínuament. Amb les fotografies es potconfeccionar un mural.

Les migracions al nostre barriPrimera activitat: El nostre barri a vista d’ocell

Segona activitat: Projecció de l’audiovisualConvivim a la Trinitat VellaSobre els objectiusEn aquest primer visionament els partici-pants poden observar els escenaris ons’expressen les opinions dels protagonis-tes i els diferents perfils de les personesque apareixen a l’audiovisual i fer-ne unaprimera anàlisi.

El desenvolupament• Veiem el DVD. Ens hem de fixar en els

diferents perfils de les persones que hiapareixen: com vesteixen, quina edattenen, si semblen felices o bé preocupa-

des, si parlen de manera fluïda o no, d’onsón, etc. També ens podem fixar enalguns elements que apareixen de mane-ra obliqua per la seva sobrerepresentacióo viceversa.22 A més, hem de fixar-nosen les percepcions que rebem del barri.

• En petits grups s’intercanvien lesobservacions i es proposa pensar unafrase a manera de subtítol per al DVD quereflecteixi a criteri de cada grup el seucontingut.

• Es posa en comú l’anàlisi de cada grupi es valora si després de veure l’audiovi-sual conviarem els seus punts de vistasobre el seu barri.

21 Es dóna per fet que totes les persones que realitzen l’activitat viuenal mateix barri. Si no és així, s’hauriende posar d’acord en quin és el barriimaginat.

22 Consulteu el punt Consideracionsimportants sobre el contingut delmaterial audiovisual, a la introducciód’aquesta guia.

Recursos i materials:DVD CONVIVIM A LA TRINITAT VELLAproduït per Teleduca.Educació i Comunicació. Paper d’embalar.Retoladors.Guixos.Cinta adhesiva.Fotografies.Diari col·lectiu.

Conceptes bàsics tre-ballats en aquest bloc:Cultura.Migració.Convivència.

guia

did

àctica

Blo

c 2

17

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

23 Sobre la discussió per objectius,recomanem l’obra de Fabra (1999)Técnicas de grupo para la coopera-ción. Barcelona: CEAC.

24 Consulteu www.bcn.cat i www.gencat.cat.

Sobre els objectiusEn una segona projecció es desenvolupauna anàlisi en profunditat sobre els dis-cursos dels entrevistats i del contextsocial on es donen, per poder accedir demanera crítica a les idees i sentiments que hiha al darrere.

El desenvolupament• La persona que dinamitza facilita una

llista amb les qüestions següents:

• Què expliquen els entrevistats sobrela convivència al barri?

• Quins temes manifesten que els preocupen més i per què?

• Com afirmen sentir-se ara?• De quines coses se senten contents?• D’on vénen i per què van decidir

emigrar?

• Es tracta que mentre veuen el DVDprenguin nota de tota la informació que puguin relacionada amb aquestespreguntes. Segurament, no ho retindranpas tot, de manera que després totsjunts han de posar en comú les dades i obrir un debat a l’estil d’un cinefòrum. Un o una dels participants moderarà l’ac-tivitat.

• A continuació, ens sembla adequat quetambé s’aprofundeixi en altres qüestions.Proposem que qui dinamitza faciliti un“debat per objectius”23 en petits grupssobre diferents aspectes del contingut del’audiovisual.

L’interessant del debat per objectius és que calcentrar la discussió en un primer objectiu (en elnostre cas es formula com una pregunta), i finsque aquest no estigui resolt no es pot passar alsegüent, de manera que la discussió queda ben

estructurada. Així, en la pròxima activitat la nostrameta és aconseguir en cada moment que els participants expressin la seva opinió sobre elstemes que conté cada pregunta. És importantlimitar el temps per a cada pregunta.

A continuació oferim algunes de lespreguntes per discutir:

• Quins avantatges i quins inconve-nients creus que poden trobar lespersones que decideixen emigrar?

• I les que decideixen quedar-se al seulloc d’origen?

• Què en penses, d’aquesta frase quees diu al DVD: “Aquí hi ha bastantgent que és racista, el que passa ésque es calla una mica. Però bé...més que racista és classista…”

• Creus que en general es valora igualels europeus que viuen a les illesBalears, per exemple, que els immi-grants que procedeixen de païsospobres i viuen als barris de les gransciutats? Per què?

• Creus que els estrangers han d’ac-tuar, parlar, comportar-se en tot comnosaltres? Per què?

A cada grup hi ha un portaveu-secretari que recullper escrit una síntesi de les qüestions discutidesal seu grup. Al final es pot fer una taula rodona deportaveus on cada un exposi les conclusionsfinals del seu grup. La persona dinamitzadora hade recollir les aportacions dels grups i al final de lataula rodona fer un resum de les qüestions mésrellevants que hagin sortit, així com dels aspectesen què els grups hagin discrepat, dels interro-gants que s’hagin formulat i de les qüestions quesigui necessari revisar (generalitzacions, este-reotips, conflictes...). Tot seguit ha d’explicar quea les activitats següents es tractaran algunes d’aquestes qüestions.

Tercera activitat: Anàlisi de l’audiovisual

Sobre els objectiusEn aquesta activitat ens interessa que elsparticipants apropin les diferents menta-litats manifestades al DVD a la seva prò-pia realitat. Mitjançant aquesta comparaciócomençaran a analitzar algunes diferències isemblances en les trajectòries de vida i endiferents moments històrics.

El desenvolupament• Contrastem les dades obtingudes a

través del DVD amb aquelles recollidesamb les entrevistes mantingudes ante-riorment amb les famílies (bloc 1 de lesactivitats).

Qui dinamitza confecciona un muralamb dues columnes. En una hi posa“semblances” i a l’altra “diferències”.

Comencem per la columna “semblan-ces” associant la realitat recollida a lesnostres famílies amb la de persones queapareixen a l’audiovisual.

Les diferents aportacions i contrastos dels partici-pants donaran, probablement, un mural moltdivers. Alguns compartiran haver estat emigrantsi hauran experimentat processos semblants d’adaptació a les noves realitats. Però pot haver-hi alguns casos en què l’experiència hagiestat diferent. És important apropar-nos alsmotius de les diferències i alhora fer notar la com-plexitat del tema que ens ocupa; tal com diu elrefrany popular, “a tot arreu se’n fan, de bolets,quan plou”.

En aquest bloc s’ha aprofundit en l’anàlisi desd’una perspectiva més emocional i subjectiva, perla qual cosa convindria contrastar aquestes per-cepcions amb dades estadístiques vigents rela-cionades amb el barri o ciutat que s’estigui treba-llant.24

Quarta activitat: Trajectòries semblants o diferents?

guia

did

àctica

Blo

c 3

18

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

25 Aquesta tècnica s’ha explicat a laprimera activitat del segon bloc.

26 1 A continuació oferim una síntesisobre el tema que ens sembla que potser molt útil, encara que no pretén, nide bon tros, “pontificar” sobre el tema.

27 Ellis i McClintock (1993) Teoría de lacomunicación humana. Barcelona:Paidós.

Bloc 3En aquest bloc es pretén que els partici-pants:• Reconeguin els estereotips

socials, comprenguin elperquè de la seva existèn-cia i les seves formes detransmissió.

• Assimilin el concepte deprejudici social i reflexioninsobre les conseqüènciesque pot comportar.

• Rebutgin els prejudicissocials i la discriminació.

Activitats:• Primera activitat:

Què és què?: classificacions,estereotips i prejudicis

• Segona activitat:Descobrim els prejudicis

• Tercera activitat: Dinàmica de l’exclusió perla diferència

• Quarta activitat: Què podem fer nosaltrescontra els prejudicis queporten a la discriminació?

Sobre els objectiusPer començar prendrem consciència decom classifiquem el que tenim al nostrevoltant per comprendre el nostre món idonar-hi sentit. Ho farem de manera ques’entenguin els paranys i perills en els qualspodem caure amb les generalitzacions quesorgeixen en tot sistema classificador.

El desenvolupament• La persona dinamitzadora dóna l’expli-

cació següent:

“La nostra ment utilitza un sistema declassificació de les coses, els animals, lespersones i tot allò immaterial, per tal d’or-ganitzar-se i no fer-se un embolic. Enprincipi, el sistema serveix perquè apren-guem a conèixer el món”.

• Ara es proposa una activitat que il·lustriaquesta explicació:

• Es formen subgrups de cinc perso-nes.

• Es reparteixen a cada subgrup targe-tes amb diferents conceptes: dona,home, mare, pare, ésser humà, reli-giós, atea, filla, fill, estudiant, treballa-dora, aturat, etc.

• Cada equip ha d’agrupar les targetesseguint la lògica de classificació se-güent: del que és més general (uni-versal) al que és més concret (parti-cular) en diferents cercles inclusius.

• Cada grup exposa el seu resultat alsaltres.

• La persona dinamitzadora fa notarles coincidències entre subgrups ipregunta als membres a què creuenque són degudes.

En aquesta fase s’acceptaran totes les aporta-cions encara que siguin errònies, perquè en lesactivitats següents anirem aprofundint en el tema.

• Després d’aquesta classificació cadasubgrup escriu les qualitats que creuque estan associades als conceptesclassificats.

• Posem en comú els resultats, quealgú ha d’escriure en una pissarra oen un paper.

• Ara fem una “pluja d’idees”25 delssentiments que ens provoca cadaconcepte d’una manera ràpida iespontània. La persona dinamitza-dora anota les aportacions del grupen un paper.

• En finalitzar, la persona dinamitzado-ra copia les seves anotacions a lapissarra a la vista de tots i totes i llan-ça, de manera ràpida i contundent,els interrogants següents, que prete-nen ser retòrics; és a dir, no cal queningú els respongui, llevat que algunparticipant ho faci espontàniament. A la categoria “dones” hi ha la vos-tra mare: és ella... (la persona dina-mitzadora utilitza la qualitat que elgrup ha associat a les dones)? Adreçant-se a les noies del grup,els pregunta: “Vosaltres també souen aquesta categoria: us identifiqueuamb aquesta qualitat? Algú no s’hiidentifica?” Al grup dels estudiants hi ha…; éstal ...? Etc.

• La persona dinamitzadora preguntaquè els semblen les frases següents:“Els catalans són uns garrepes”, “Elsjoves passen de tot”, etc.

• Ara anima els integrants del grup querecordin frases d’aquest tipus, algu-nes que facin referència “als altres” ialtres a “ells mateixos”. També hande provar de recordar on han sentitaquestes frases, a qui i en quinmoment.La persona dinamitzadora pregun-ta: “Tots els catalans que coneixemsón uns garrepes?”, “Tots els jovespassen de tot?”, “Reflecteixenaquestes afirmacions tot el col·lectiual qual fan referència?”

• Ara és el moment d’explicar al grupel concepte d’estereotip i quanaquest esdevé prejudici.

Què és un ESTEREOTIP?I un PREJUDICI?:26

Cal remarcar que etiquetar i classificar ens per-met construir una imatge mental de tots elsesdeveniments, persones o objectes amb elsquals mantenim contacte.27

Com construïm els estereotips i elsprejudicis, base dels processos de discriminació

Primera activitat: Què és què?: classificacions, estereotips i prejudicis

La persona que dinamitza ha de tenir molt clars els conceptes, ja que haurà d’exposar-los al grup demanera senzilla. Pot ajudar-se amb les explicacions que es desenvolupen a la introducció socioantropo-lògica i a les activitats d’aquest bloc i al glossari.

guia

did

àctica

Blo

c 3

19

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

ticaA més d’etiquetar, atribuïm un seguit de caracte-

rístiques i valors a cada grup i pensem que cadaun dels membres d’aquell grup és posseïdor d’a-questes característiques que hem atribuït a latotalitat, com hem vist a l’activitat anterior.

Aquesta operació mental és útil perquè simplificai ens estalvia esforç. Tanmateix, ens trobemdavant dos problemes importants:

• Ens incita a cometre l’error de passar per alt lasingularitat de cada part del tot i així generalit-zem sense cap mena de base empírica.

• Aquestes classificacions no són neutrals, sinóque són producte d’unes relacions històriquesi socials que jerarquitzen aquests col·lectiusatribuint-los un estatus social.

Quan els valors i característiques atribuïts a un grupens evoquen certs sentiments i emocions, positius onegatius, aquests ens condueixen a prejutjar-lo. Elprejudici és, en el fons, un “judici previ” sobre uncol·lectiu que es basa en els estereotips socials. Totspodem recordar situacions en les quals hem actuatamb prejudicis, gairebé sempre sense ser-ne cons-cients. Si actuem sota un prejudici negatiu podem,per exemple, agafar la bossa de mà amb més forçadel que és habitual segons a qui percebem a prop,i si actuem sota un prejudici positiu, no sentim por.

Però, a més, el prejudici porta sovint a accions dis-criminatòries i racistes envers el grup prejutjat.Aquesta situació extrema pot ser activada en deter-minats moments de crisi.

Posem un exemple: donem per fet que qualse-vol persona nòrdica és alta i rossa, estereotips

que són un error, perquè també hi ha nòrdicsbruns i baixos i perquè no solament són alts irossos els nòrdics. Ara bé: un error més greuconsisteix a atribuir característiques conduc-tuals, ètiques, morals, a tots els membres d’ungrup sense distinció i sobretot si per a nosaltrestenen connotacions negatives. Si creiem que elsnòrdics són persones fredes i els llatins perso-nes de tarannà càlid i valorem aquesta calidesapositivament, generarem una actitud negativadavant els nòrdics pel fet de considerar-losfreds. Hem vist que no es pot generalitzar senseser injustos amb totes i cadascuna de les per-sones que englobem dins el grup classificat:probablement tots coneixem nòrdics ama-bles, divertits i càlids, i llatins seriosos, avorrits i freds.

Quan classifiquem i atribuïm característiques es-pecífiques a cada grup, estereotipem alhora queens autoestereotipem. Per això aquest és un pro-cés bidireccional.

La persona que dinamitza ha d’aconseguir, a tra-vés de l’explicació dels conceptes, de l’acció delsparticipants i de la seva pròpia reflexió, que quedia la ment de tots els membres la idea següent:“En el camí de la classificació, ens extraviem enalgun moment i caiem en el parany de perdre devista les diferències reals d’aquells als qui agrupem sota un mateix criteri i, a més, en el devalorar d’una manera injusta una persona pel fetde pertànyer a un grup i atribuir-li trets que creiemque, com que són propis d’aquest grup, tambésón propis d’ella.”

Sobre els objectiusEnllaçant amb l’activitat anterior, les participants analitzaran els estereotips iels prejudicis continguts a les manifesta-cions verbals de les persones protago-nistes de la filmació.

El desenvolupament• Als subgrups formats a l’activitat ante-

rior se’ls facilita una còpia d’algunesfrases literals dels veïns del barri per trobar-hi els estereotips i els prejudiciscontinguts que hi ha darrere de cada unad’elles responent a les preguntes quefacilitem.“Estan ficant gent que no sap conviure amb la gentdel barri...”

“Els problemes són a les escoles: les escoles defranc, el menjar de franc per a ells; en canvi, aquíhi ha gent que ho necessita i no l’ajuden gens.”

“El meu tracte amb els emigrants?... Tinc algunsamics... Hi ha gent bona i gent dolenta, com a totarreu, no? Hi ha més aviat gent dolenta que gentbona. No saben conviure amb els que pròpiamentsón els ciutadans!”

• Són totes aquestes idees infundades?

• Hi ha cap element de veritat en elles?

• Si n’hi ha, quines explicacions hipodríem donar?

No és rellevant qui diu què. No volem centrar l’a-tenció en les persones que fan les manifestacions,sinó en les manifestacions mateixes.

• Després d’haver reflexionat en grups, lapersona dinamitzadora proposa un de-bat, que podem guiar amb aquestes pre-guntes, les quals sempre s’hauran derespondre argumentant:

• Els problemes indicats són genera-litzables a tot un col·lectiu o sóndeguts a situacions particulars?

• Coneixeu estereotips i prejudicisque parlin de nosaltres que contin-guin elements de veritat? Quins?

• Podeu pensar en alguns fets de lanostra cultura que no us agradin?

• Si en un grup cultural hi ha algunapràctica que no ens agrada, podeminvalidar tota aquesta cultura onomés criticar aquesta pràctica cul-tural?

• Ara estem preparats per preguntar-noscom i a través de què o de qui es trans-meten aquests estereotips i prejudicis.

Farem un ràpid repàs en forma de plu-ja d’idees d’alguns dels estereotips i prejudicis que es transmeten a través de

Segona activitat: Descobrim els prejudicis

guia

did

àctica

Blo

c 3

20

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica la publicitat, els contes, la televisió, la

ràdio, les idees que expressen les nostresfamílies o els amics, etc.

Analitzarem també com els diferents mit-jans utilitzen alguns sentiments humanscom ara “la por” a l’allau de nouvinguts o “exageren” trets dels “altres diferents”,com ara “fanatisme”, “agressivitat”, “man-ca d’higiene”, etc.

Sobre aquest darrer punt es podria reflexionarmés a fons, a partir de la pregunta següent:

Hem experimentat personalment que se’ns trans-meti “por del qui és diferent” a través dels mitjansde comunicació o socials?

Convé explicar alguna experiència i analitzar-la; feremergir els sentiments i entendre com s’han for-mat; fer-se conscient d’aquesta manipulació,prendre-hi distància i posicionar-s’hi.

• Proposem que durant els tres dies se-güents fem atenció a la publicitat queens envolta, al carrer, a la televisió, a lesrevistes, als còmics, etc. Es tracta d’ex-treure frases i imatges que creguem quecontenen estereotips i prejudicis. Permostrar el que hem trobat al grup podemenregistrar o anotar els continguts d’a-nuncis o cançons, retallar titulars, notí-cies, publicitat, etc., i portar-ho a classe.

Seria interessant fer notar amb aquests exercicisla manera com els estereotips i prejudicis són pre-sents quotidianament sense que moltes vegadesen siguem conscients.

• Una reflexió final podria plantejar qües-tions com ara:

• Quines conseqüències poden des-encadenar-se a partir de la incorpo-ració inconscient d’estereotips i pre-judicis?

• Qui se’n beneficia? Qui en surt per-judicat?

• Podem recordar alguns fets històricsesdevinguts, per exemple, durant el colo-nialisme, la Segona Guerra Mundial i elnazisme; o bé altres com l’apartheid aSud-àfrica, el racisme contra els gitanosa Espanya o contra els negres als EstatsUnits, i també fets recents al nostre propipaís: notícies que ens han esgarrifatdarrerament o que ens han explicat enalgun moment del passat.

S’hauria d’arribar a la conclusió següent: “Quanaixò succeeix, el prejudici es converteix en actesde discriminació i racisme.”

Sobre els objectiusEs tracta de vivenciar els motius que in-dueixen a l’exclusió de persones o co-l·lectius i d’imaginar com poden sen-tir-se aquestes persones que estan sentexcloses. En definitiva, experimentar lainjustícia que suposa no ser acceptat en ungrup per un designi extern, imposat i arbitra-ri. A l’exercici que proposem la raó arbitràriaes representarà amb un adhesiu.

El desenvolupamentLa persona dinamitzadora ha de tenir adhesius dediferent mida, forma i color, de manera que n’hihagi, per exemple, quatre de la mateixa mida,forma i color; tres amb la mateixa forma i color,però de diferent mida; dos del mateix color, peròde diferent forma i mida; quatre de diferent forma,color i mida; sis de la mateixa mida i color, però dediferent forma, etc.

Les combinacions poden ser infinites, al gust decada persona dinamitzadora: l’única condició ésque hi hagi distintes persones que tinguin unadhesiu diferent del de tota la resta i que hi hagialgunes persones que tinguin el mateix tipusd’adhesiu, idèntic en forma, mida i color.

• Els participants han de tancar els ulls irestar en silenci absolut. La personadinamitzadora els enganxarà un adhesiual front. Ningú no ha de saber com és elseu adhesiu.

• Ara es dóna la següent instrucció:“Quan jo digui, ja podeu obrir els ulls i haureu d’agrupar-vos en funció de l’adhesiu que porteu al front. Recordeuque no podeu parlar entre vosaltres,només podeu expressar-vos a través delvostre cos”.

El que acostuma a passar en gairebé totes lesocasions és el següent:

• Algú descobreix de seguida que només potsaber quin adhesiu té al cap si una segonapersona l’ajunta amb una tercera, ja que així,en veure l’adhesiu d’aquesta tercera persona,pot deduir quin és el seu.

• El grup tendeix a formar subgrups al màximd’homogenis, però en funció de variables dife-rents. És a dir, discrimina al màxim, encara queles causes de la discriminació poden tenir unabase de similitud o diferenciació diferent. Aixídoncs, es formen subgrups que tenen l’adhe-siu de la mateixa mida, forma i color; d’altresque només coincideixen en forma i mida s’a-grupen, però els seus membres no estan deltot tranquils. Les persones que no poden ajun-tar-se amb ningú perquè no coincideixen sónrebutjades pels subgrups i queden soles.Ocasionalment poden acabar ajuntant-seentre elles.

• Ara podem reflexionar sobre el que hasucceït: com s’han construït els grups,

Tercera activitat: Dinàmica de l’exclusió per la diferència

guia

did

àctica

Blo

c 3

21

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

ticacom s’han sentit els diferents participants

en cada fase i, el més important:

• Per què han decidit agrupar-seseguint un criteri de discriminació osimilitud? Tendim a buscar aquellsque percebem com més semblantsa nosaltres per agrupar-nos i tendima excloure els qui percebem com adiferents?

• Per què, si no tenien cap instrucció,no s’han agrupat tots junts, atèsque tots portaven un adhesiu alfront?

• Per què no s’han agrupat tots en elgrup dels de l’adhesiu de la mateixamida, forma i color, i, en canvi,alguns s’ajuntaven quan coincidienen forma i mida?

Cal fer deduir que els factors que utilitzem perconsiderar-nos semblants o diferents són moltrelatius.

De què depèn? La nostra manera de classificarles diferències o semblances té a veure amb elsvalors socioculturals de la societat a la qual pertanyem. Les diferències i semblances no sónneutrals: si no, per què utilitzem el color de la pellper diferenciar-nos i no la mida del nas?

Aquest fet és a la base dels processos de discri-minació social i racial i s’utilitza com a mecanismede dominació per excloure els sectors més fragilitzats de la societat.

• La persona dinamitzadora convidarà elsparticipants a posar altres exemplessobre la nostra manera de percebre i/omarcar les diferències i semblances. Anivell de grup intentarem consensuar lesopinions. S’obrirà un debat.

• Al final podem demanar als participantssi coneixen grups o col·lectius culturalsque hagin estat o siguin discriminats oexclosos de manera reiterada de la so-cietat.

Recursos i materials:Tarjetes amb diferents conceptes. Adhesius de diferent mida,forma i color.Targetes amb les frases delDVD.Diari col·lectiu.

Conceptes bàsics treballats en aquestbloc:Estereotip.Prejudici.Discriminació.Racisme.

Sobre els objectiusTot el grup ha participat a les activitatsanteriors i, sobretot a partir de l’última,ha experimentat la injustícia que suposaque no t’acceptin en un grup per un de-signi extern imposat (en el nostre cas, l’ad-hesiu). A l’última activitat d’aquest bloc ensproposem que sigui el grup qui trobi les pau-tes de conducta que li semblin apropiadesper militar activament contra el prejudici.

El desenvolupamentEn els mateixos subgrups amb els qualss’ha treballat a la primera i la segona activi-tats d’aquest bloc, els participants han desuggerir accions concretes sobre com reaccionar en percebre que algú actua enfunció d’un possible prejudici, ja siguin ellsmateixos, ja siguin les persones que elsacompanyen diàriament en la seva vida.Pro-posem partir d’alguna experiència real.

• S’explica el fet esdevingut, els senti-ments que l’han acompanyat i les reac-cions que han tingut lloc.

• S’exposen diferents solucions en elgrup plenari per contrastar i prevenir.

Quarta activitat: Què podem fer nosaltres contra elsprejudicis que porten a la discriminació?

guia

did

àctica

Blo

c 4

22

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica Bloc 4

En aquest bloc es pretén que elsparticipants:

• Incorporin el valor de laconvivència en la diversitat.

• Valorin el conflicte com unprocés d’aprenentatge,reconeixent que les causesque el provoquen són com-plexes i múltiples.

• Adquireixin estratègies decomunicació intercultural iinterpersonal que impliquinsensibilitzar-se sobre elsdiferents llenguatges explí-cits i implícits en les inter-accions quotidianes.

• Desenvolupin l’empatiacom a estratègia per comprendre millor els conflictes i els comporta-ments aliens.

Activitats:• Primera activitat:

Tenim un conflicte!

• Segona activitat: “Bafa Bafa”

• Tercera activitat: Una vegada vaig tenir unconflicte amb... i... varesultar positiu!

• Quarta activitat: Per entendre’ns millor: lestres eines bàsiques de lacomunicació

Sobre els objectiusQuan parlem de convivència hem de serconscients que aquesta es construeix diaa dia. En aquest procés de construcció sor-geixen conflictes i malentesos que enssituen davant el repte d’enfrontar-nos-hi. Enaquesta primera activitat començarem ambel tema del conflicte. Ens interessa que elsparticipants manifestin els valors que asso-cien al terme conflicte i en prenguin cons-ciència.

El desenvolupament• Es necessiten sis persones voluntàries,

que són convidades a abandonar durantuna estona el gran grup.

• Les sis persones es reuneixen amb eldinamitzador o dinamitzadora i se’lsexplica que han de simular davant laresta del grup que s’han barallat a l’ho-ra de preparar una activitat. Els altres hande creure que es tracta d’un conflictereal. La persona dinamitzadora els adver-teix que farà el paper de contenir el con-flicte, però que no han de fer-li gaire cas ique en el moment de màxima tensió totshan de posar-se a riure i aclarir al grangrup que es tracta d’una simulació. Elsdeixa mig minut perquè acordin quinpaper farà cadascú sense ajudar-los en elcontingut de la simulació.

• La persona dinamitzadora retorna al grangrup i comenta que els seus companystenien l’encàrrec de preparar una activitati presentar-la, però que han tingut unconflicte, han discutit i s’han negat aparticipar, de manera que ara tornaran aentrar, s’asseuran i tots seguirem ambuna altra activitat.

• Entren les persones voluntàries i simu-len que continuen discutint sobre elconflicte que han tingut. La personadinamitzadora fa el paper de contenció iintenta posar fi a la discussió tal coms’havia preparat, però el grup de volunta-ris no li fa cas.

• En un moment donat es posa fi a lasimulació i comença l’última fase de l’ac-tivitat, que consisteix a comentar lesqüestions següents en el gran grup:

• Com us heu sentit simulant el con-flicte?

• Com us heu sentit els espectadors?• A què era degut el conflicte simulat?

Per què heu escollit aquest? Elsespectadors, heu entès el que hasucceït?

• Els qui heu intervingut en el conflic-te, per què ho heu fet? Els qui no hiheu intervingut, per què no ho heufet?

• Amb quina mena de conflictes usheu trobat alguna vegada? (perso-nals, interpersonals, familiars, degrup, entre grups...)

• Com reaccionem davant els conflictesusualment cadascun de nosaltres?

• Tots els conflictes surten a la llum oalguns romanen ocults?

• Podríeu dir algunes de les raons perles quals es produeixen els conflictes?

Aquestes preguntes estan pautades en duesfases:

De la primera a la quarta s’analitza la situaciósimulada.

A les quatre últimes preguntes s’analitza la pròpiaexperiència sobre conflictes recordats de la vidareal i com actuem davant d’ells.

La convivència al nostre barriPrimera activitat: Tenim un conflicte!

Sobre els objectiusAra volem que els participants experi-mentin, seguint un exercici desenvolupat al’obra de Fabra,28 com es pot crear el llen-guatge en un grup, la forma en la qual s’es-tableixen les normes i els valors socials icom una cultura pot arribar a diferenciar-sed’altres a causa de la manera en què es vangenerar i transmetre els valors, les normes i,en definitiva, el mateix llenguatge.

El desenvolupament• S’explica la intenció de l’activitat:

“sensibilitzar-se sobre la complexitat deles relacions interculturals i interperso-nals”.

• Es creen en dos subgrups, cadascundels quals ha de desenvolupar en untemps concret, que pot ser d’una hora,un nou codi de comunicació “per enten-dre’s i coexistir”,29 simulant que pertan-yen a entorns culturals diferents.

Suggerim algunes pautes per comen-çar:

Segona activitat: “Bafa Bafa”

28 Fabra (1999), op. cit.

29 En paraules de Fabra (1999), op. cit.

guia

did

àctica

Blo

c 4

23

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

30 A Hofstede (1999: 372-373)Culturas y organizaciones. El softwaremental. De la cooperación internacio-nal y su importancia para la supervi-vencia. Madrid: Alianza Editorial. A l’o-riginal: Conciencia, conocimiento yhabilidades.

31 Aquestes anècdotes són una adap-tació del que explica Amparo Tusón(1997: 83-86) a Análisis de la conver-sación. Barcelona: Ariel.

32 Adaptació de “Los sonidos delsilencio”, a H. M. Velasco (comp.)(1993: 235-247) Lecturas de antropo-logía social y cultural. La cultura y lasculturas. Madrid: Cuadernos de laUNED.

• Buscar maneres de saludar-nos:inventar una fórmula que haguem derepetir en una salutació, donar-se lamà, tocar-se el nas, fer l’ullet, establirla durada de la salutació (d’un minuta vint minuts), etc.

• Imaginar rols diferents per a possi-bles subgrups: els qui portin ulleres iels qui no, els rossos i els bruns, lesdones i els homes, els grans i elsjoves, etc.

• Pensar si hi ha possibles prohibi-cions o tabús: apropar-se massa,mirar-se als ulls, aixecar el dit, to-car-se el cabell, etc.

• Inventar gestos, moviments i silencisque impliquin un significat compartitpel grup; per exemple, tocar-se elnas amb un dit significa alegria, etc.

• Ara el subgrup “A” visita el subgrup “B” iobserva atentament el comportamentde “B” amb l’objectiu de comprendrecom funciona el seu llenguatge i lescaracterístiques principals de la culturacreada. Els membres de “A” observensense intervenir i prenen nota durant unperíode de temps acordat. Finalitzataquest temps, s’inverteixen els papers iés el grup “B” el qui visita “A” i pren notadel que ha observat.

• Als subgrups es comparteix la informa-ció anotada durant l’observació portadaa terme anteriorment. La seva tasca éselaborar una estratègia per poder comu-nicar-se amb èxit amb l’altre subgrup.

• Ambdós subgrups intenten comunicar-se, i quan ho aconsegueixen, la personadinamitzadora inicia un diàleg en el quales comparteixen sentiments, situacionsviscudes per ambdós subgrups, etc.

La discussió ha de centrar-se en els conflictescomunicatius experimentats pels membres i encom els han aconseguit solucionar.

Es tracta de conscienciar-se que entendre’srequereix un esforç. Un esforç en la comunicacióque és alhora interpersonal i intercultural i, pertant, resolt individualment. Un esforç que resultaben petit en comparació amb com n’és d’agrada-ble aconseguir connectar amb una realitat que, enprincipi, és totalment desconeguda i diferent de lapròpia.

En definitiva, en aquesta activitat es tracta devivenciar les tres fases per a l’aprenentatge de lacomunicació intercultural i interpersonal:30

• CONSCIÈNCIA: Hem de ser conscients quehem estat educats d’una manera específica,és a dir que hem nascut i crescut en un entorncultural que ens ha ensenyat com hem decomportar-nos i què s’espera de nosaltres.Per tant, les maneres de persones educadesen altres entorns poden diferir de les nostres.

• CONEIXEMENT: Si volem comunicar-nosamb èxit, hem d’estar predisposats a aprendrecoses sobre els altres.

• COMUNICACIÓ: Un cop adquirits la cons-ciència i els coneixements arriba l’hora de lapràctica i d’experimentar la satisfacció de sentir-nos còmodes en el nou entorn i sercapaços de resoldre problemes i de desenvo-lupar habilitats per a la comunicació.

La comunicació intercultural i interpersonal re-quereix, sobretot, capacitat per prendre distàn-cia respecte de les nostres pròpies certesesamb l’objectiu de poder relativitzar els nostrespunts de vista.

Els problemes de comunicació no són sempre detipus lingüístic; els participants haurien d’adonar-se que en tota comunicació hi ha molts aspectesimplícits compartits tàcitament per un grup i queporten a molts malentesos o sobreentesos entregrups o persones. Aquests aspectes implícits pas-sen en gran manera pel “llenguatge no verbal”.

Per il·lustrar aquesta reflexió posem tres exem-ples. Els dos primers són una adaptació de lesexperiències que va viure Amparo Tusón quanviatjava pel món.31 L’últim ens l’expliquen EdwardT. Hall i Mildred R. Hall.32

Es poden llegir o bé la persona dinamitzadora lespot explicar al gran grup. Després s’animarà elsparticipants a reflexionar en comú.

ANÈCDOTA A: BURKINA FASO

“El 1972 vaig viatjar a Burkina Faso per visitar el meugermà, que treballava en una campanya de desenvolu-pament agrícola. El meu germà i jo visitàvem un llogaret cada dia perquè fes la seva feina. Quan hiarribàvem, sempre ens rebien el cap i algun altre per-sonatge important. Les dones esperaven que ens as-seguéssim per oferir-nos alguna cosa per beure iobsequis sense dir ni un mot perquè desconeixien lanostra llengua. Jo tampoc, podia dir-los res, perquètampoc no coneixia la seva. Un dia, en una d’aquestesvisites, em vaig fixar en l’expressió que empraven persaludar-se i me la vaig aprendre per posar-la en pràc-tica així que pogués. Volia ser simpàtica. I així, l’en-demà, quan visitàvem un altre llogaret, el meu germàva saludar, després ho va fer el seu ajudant i, finalment,vaig saludar jo. La meva sorpresa va ser veure comtothom esclatava a riure sorollosament amb grans riallades. Em vaig quedar desconcertada. Què haviapassat? Doncs ni més ni menys que jo, sent una dona, haviasaludat com ho fa un home. Perquè en la seva llenguahi ha diferents salutacions per a un home i per a unadona, i és clar…, jo havia fet servir la que havia sentitusar als homes.”

ANÈCDOTA C: EUA

Observa què li va passar en una festa d’estudiants iprofessors a Amparo Tusón, quan feia el doctorat alsEstats Units:“Em van convidar a una festa on no coneixia gairegent; a més, estava una mica nerviosa perquè el meudomini de l’anglès no era bo. Era allí amb un got a lamà quan se’m va apropar un noi i vam mantenir unaconversa com la que apareix a continuació (en aquestdiàleg hem d’imaginar un jove nord-americà que parlaamb moltíssim entusiasme, alhora que manifesta mol-tíssim interès pel que diu la nostra protagonista):-Hola! Em dic X. Com et dius?-Hola! Em dic Amparo.-Oh! Amparo! I d’on ets?-De Barcelona, Espanya.-Oh! De debò? Quina meravella! He sentit a dir que ésuna ciutat preciosa!

guia

did

àctica

Blo

c 4

24

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica -Sí, oh, a mi també m’agrada molt.

-I a què et dediques?-A l’antropologia lingüística.-Oh! De debò? Que interessant!Estava encantada, havia entès tot en anglès i haviapogut respondre. El noi es va mostrar molt interessat enel que deia i, tanmateix, es va acomiadar i no va tornara parlar amb mi. Aquesta escena es va repetir al llarg detota la festa i vaig començar a sentir-me amoïnada. Perquè ningú no estava més de cinc minuts amb mi?”

Ara llegeix com va resoldre el cas:“En una altra ocasió em van convidar a una altra festai, com vaig recordar la meva experiència anterior, vaigprendre una decisió: faria una volta per la festa obser-vant i escoltant què feia i deia la gent. Així ho vaig fer fins que vaig creure que ja tenia claresles pautes de conversa dels estudiants universitarisnord-americans. Vaig canviar la meva manera d’actuarseguint les pautes descobertes: a cada pregunta respo-nia sempre amb una pregunta similar i a la resposta delmeu interlocutor responia amb uns comentaris i unaentonació, segons el meu parer, excessius i falsos. Emsentia una mica incòmoda i ridícula perquè per a miera una exageració, però allò era el normal per a ells.Us ho prometo, les meves investigacions van donarresultat i vaig poder mantenir converses una mica mésllargues i substancioses.”

ANÈCDOTA C: ANGLATERRA

“José Ybarra i Sir Edmund Jones són dos homes denegocis de diferents països que assisteixen a lamateixa festa. Tots dos volen aprofitar l’esdevenimentper entrar en contacte i establir una relació cordial perdur a terme futures operacions comercials. Per aixòtots dos miren d’expressar la màxima amabilitat i sim-patia possibles. José Ybarra fa el que acostuma a fer amb una amistat:apropar-se molt com a senyal de confiança. SirEdmund fa el que ha après: mantenir una distànciaamb la persona amb la qual parla i preservar, així, laseva intimitat. Tanmateix, aquest apropament es veutruncat per les interpretacions que ambdós fan delsgestos de l’altre. Sir Edmund interpreta el gest del Sr.Ybarra com una pressió, i aquest interpreta el gest delSir anglès com un gest fred. Finalment, tots dos acabenseparant-se a causa d’aquesta incòmoda situació.Probablement, la seva transacció no es durà a terme.”

Amb aquestes anècdotes queda clar que unallengua és quelcom més que una gramàtica; percomunicar-nos cal saber més que això: cal conèi-xer quins gestos, expressions, proxèmica, silen-cis, torns, temps, entonació, etc., regulen unabona conversa.

33 Rodrigo (1999: 235) Comunicación intercultural. Barcelona:Anthropos.

Sobre els objectiusAquesta activitat té dues fases. A la pri-mera fase, intentarem que els partici-pants rememorin algun moment de laseva vida en el qual hagin tingut algunconflicte amb un grup o amb una altrapersona i, al final, el conflicte hagi servit obé per enfortir la relació o bé per al desen-volupament personal dels membres.

A la segona fase, serà interessant dema-nar-los que dedueixin quins conflictes esperceben al nostre barri o a les manifesta-cions que fan els veïns a l’audiovisual pro-jectat i puguin donar el seu punt de vista ifins i tot –per què no– possibles solucionscreatives.

El desenvolupament• Primera fase:

Ens concentrem individualment en algunmoment de la nostra vida en el qualhaguem passat per un conflicte que, a lallarga, ens hagi suposat algun benefici.Per exemple: “Jo li vaig dir que no podiaanar a sopar. Ell s’ho va prendre mala-ment. Va estar un temps sense trucar-me. Un dia vam parlar i vam veure que hihavia hagut un malentès.”

Si als participants no se’ls acut cap exemple o esmostren desorientats, se’ls pot donar una pistadient que pensin en moments en els quals unaaltra persona o un altre grup no els hagi entès bé,és a dir, els hagi interpretat malament i això hagiprovocat un conflicte.

• En subgrups de no més de cinc per-sones s’intercanvien els conflictesindividuals sense explicar-ne el final,és a dir, com es va solucionar.

• Entre tots els membres dels sub-grups analitzen cadascuna de lessituacions exposades i aporten ideessobre possibles solucions.

• Un cop esgotades les idees, el protagonista de cada cas explicacom va acabar realment la situació ivalora les aportacions dels seuscompanys en termes com ara: “Crecque hauria estat positiu aplicar el queproposava X i potser no tant el quedeia Y”, etc.

• Finalment, es resumeix davant elgran grup cada cas. La personadinamitzadora ha de posar èmfasi enel procés d’anàlisi per a la resoluciódel conflicte més que no pas en elresultat.

Després del debat, la persona dinamitzadora farànotar al grup que molts conflictes es basen mésen percepcions distorsionades per la nostra sub-jectivitat que en fets reals. Un exemple és el queposem al principi d’aquesta activitat.

M. Rodrigo diu en el seu llibre sobre comunicacióintercultural: “Per a comprendre l’altre cal com-prendre la seva incomprensió”33.

• Segona fase:

Proposem traslladar-nos ara als con-flictes que expressen els protagonistes

Tercera activitat: Una vegada vaig tenir un conflicteamb… i… va resultar positiu!

guia

did

àctica

Blo

c 4

25

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

34 Adaptació del proverbi sioux: “¡Oh Gran Espíritu, no dejes que juzgue nunca a ningún hombre hastaque no sepa lo que significa de verdadandar en sus mocasines.” Extreta del vídeo Una clase dividida.Peters, Coob i Edmons (1985).Boston: WGBH EducationalFoundation i Yale University Films /Centre de Recursos i AssistènciaPrimària per la Pau i el SeminarioPermanente de Educación para la Pazde la Asociación Pro DerechosHumanos de España.

35 Cohen Emerique (1997)“La negotiation interculturelle, phaseessentielle de l’integration desmigrants”, Hommes Migrations, 1208, juliol-agost.

del DVD o bé als que pensem que hi haal nostre barri sobre el tema “Immigraciói convivència”.

• Cada persona pensa en un conflicte.

• En gran grup s’elabora a la pissarrauna llista de tots ells.

• La persona dinamitzadora proposaun joc de rol amb l’objectiu de crearempatia:

Es fan parelles.

Cada parella escull un dels conflictesde la llista que hi ha a la pissarra.

Aquest conflicte escollit s’ha de dra-matitzar. Cada membre de la parellarepresenta un dels dos personatges.Primer, cadascú per la seva bandaha de pensar en les poderoses raonsque té per actuar de la manera enquè ho fa. Després, ha d’argumen-tar-ho a la seva parella exposant unmínim de cinc possibles explicacions.

Per exemple: “El tema conflictiu és que hi haestrangers que quan parlen entre ells enllocs públics ho fan en la seva llengua d’ori-gen. Un dels membres de la parella ha deposar-se en la pell del qui està molest peraquest fet i l’altre ha de posar-se en la pelldel qui manté la seva llengua, i despréscadascú ha d’explicar els seus motius.”

• Un cop hagin acabat la representa-ció, s’intercanvien els papers.

L’empatia vol dir això precisament: “caminar ambles sabates de l’altre una estona”.34 Això implicasentir com l’altre, identificar-nos amb ell i els seusproblemes, per tornar després a les nostres“sabates” i, des d’aquí, comprendre i compren-dre’ns millor. Amb això ens fem conscients que unmateix missatge pot ser interpretat de diferentmanera, en funció dels codis culturals, de lesexpectatives, de les necessitats, etc., que cadas-cun de nosaltres té i que moltes vegades creiemque són universals.

• Cada parella analitza el conflicte o lasituació que ha dramatitzat:

Com s’han sentit en cada un delspapers que han representat?

Què han après de l’altre?

Quines coses han descobert encada un dels papers?

Com podrien solucionar el conflicte?

Segons Cohen Emerique,35 la negociació intercul-tural implica tres condicions prèvies:

• Ambdues parts han de reconèixer que hi ha unconflicte, real o potencial.

• Ambdues parts han de considerar l’altre/a enigualtat.

• Ambdues parts han de ser conscients de lanecessitat de comptar amb l’altre/a per tal d’avançar en la relació.

• Finalment, proven de respondre aaquesta pregunta: “Aquest tipus

d’exercici, us ha ajudat a entendremés els problemes i els conflictes?”

La conclusió a la qual s’hauria d’arribar és que lescauses que produeixen els conflictes són múlti-ples i complexes. Aquests no es produeixen demanera aïllada, sinó que generalment s’interrela-cionen amb factors històrics, socioeconòmics,culturals... Tendim a prendre com a causa el queemergeix del conflicte, és a dir “el símptoma”, iper tant donem la culpa ràpidament a allò quecreiem que ha produït aquest símptoma.D’aquesta manera, quan hi ha un conflicte ensituacions de multiculturalitat, tendim a situar lacausa en la “cultura” o en la “religió” de l’altre,sense diferenciar la diversitat interna de qualsevolcol·lectiu, sense fer una autoreflexió sobre nosal-tres mateixos i la nostra diversitat cultural interna isense tenir en compte que la major part de lesvegades el problema es produeix per raons d’unaaltra mena, com ara la precarietat laboral, lamanca d’hàbitat, els problemes de legalització,etc. A les societats multiculturals, el contacteentre persones o col·lectius és enriquidor, peròtambé produeix conflictes. Hem de tenir encompte que en molts casos es tendeix a etnificarconflictes que tenen el seu origen en coses moltsenzilles. No obstant això, és millor que aquestsno s’amaguin i així es puguin buscar solucionsentre tots els implicats (Amani,1994).

guia

did

àctica

Blo

c 4

26

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

Recursos i materials:Diari col·lectiu.

Conceptes bàsics treballats en aquestbloc:Convivència.

Integració.

Interculturalitat.

Comunicació.

Conflicte.

Empatia.

36 La persona dinamitzadora prepararà de manera sintètica les treseines bàsiques d’Aélion.

37 Aélion, F. (1997): El arte de dirigir.De Baltasar Gracián a Meter Drucker,Barcelona: Gestión 2000.

38 Per a més informació, consulteul’article de Hall (1993: 235-247) “Lossonidos del silencio”, a Lecturas deantropología social y cultural. La cultu-ra y las culturas, Madrid: Cuadernosde la UNED.

Quarta activitat: Per entendre’ns millor: les tres einesbàsiques de la comunicacióSobre els objectiusLes persones participants coneixeranunes eines senzilles, però efectives permillorar la comunicació intercultural iinterpersonal i solucionar conflictes.Aquestes eines els podran ser útils en lesseves interaccions diàries.

El desenvolupament• Es faran parelles.

• Cada parella ha de decidir un tema permantenir una conversa. Per exemple:parlar sobre una pel·lícula, un menjar, unanotícia, una anècdota, etc.

• Cal que preparin la conversa pensantquè diran.

• Aquesta conversa ha de ser dramatitza-da seguint unes pautes escrites en unpaper que la persona dinamitzadora faci-litarà a cada parella.36

La meitat de les parelles segueix unes “bonespautes” segons les tres eines bàsiques que s’ex-posen més endavant.

L’altra meitat de les parelles segueix les pautescontràries.

• Una parella amb “bones pautes per a laconversa” representa la seva conversadavant una parella amb “pautes contrà-ries per a la bona conversa”. I després ala inversa. L’objectiu és que observin eltranscurs de la conversa. Després eldinamitzador ha de comentar el que hasucceït i descobrir les pautes per a unabona conversa.

• Finalment, en el grup plenari, el dinamit-zador ha de comprovar que els partici-pants hagin adquirit “les tres eines bàsi-ques de la comunicació” que exposaAélion. Si no, se’ls explica i comparen elsresultats plegats.

La persona dinamitzadora explica el mecanismedescrit per Aélion,37 el qual adaptem a continua-ció:

“Hi ha tres eines bàsiques a la nostra disposicióper garantir-nos una comunicació òptima amb elsaltres, les quals podem utilitzar si les coneixem isabem com fer-ho. Ara aprendreu quines són ipodreu practicar el seu ús:

• La primera d’elles és l’escolta activa: mentreescoltem el nostre interlocutor o interlocutorshem de comportar-nos de manera que quedimolt clar que estem realment escoltant i no elnostre cos roman a la conversa, però que lanostra ment vola molt lluny, per la qual cosa nohi ha res millor que expressar a través del llenguatge no verbal que estem atents assen-tint amb el cap, mirant als ulls a la persona queens parla i també acompanyant amb petites

manifestacions verbals que estem intentantcaptar el missatge que se’ns vol transmetre.Per exemple, amb onomatopeies com ara“…mmm”, “ahà”, “ja” o paraules com“entenc”, “és clar”, “efectivament”, “pot ser”,“sí”, etc.

• La segona eina és la interrogació: preguntarperquè ens quedi clar el missatge que se’nsestà donant. Cal que processem la informaciómentre escoltem activament per tal de poderpensar quins interrogants hem d’aclarir pertenir clares les idees que sustenten el missat-ge elaborat pel nostre interlocutor o interlocu-tors.

• La tercera eina és la reformulació: dir amb lesnostres paraules les idees que hem captat delnostre interlocutor per tal que pugui mostrar siestà d’acord o no amb la interpretació quehem fet de les seves paraules.

Cal utilitzar en la mateixa conversa les tres eines,ja que si solament escoltem, la persona que ensparla pot pensar que en realitat estem distrets.Tampoc no sembla gaire encertat preguntar sensereformular ni escoltar: el nostre interlocutor pottenir la sensació que està en un interrogatori quasipolicial. Si utilitzem solament la reformulació, és adir, repetir el que el nostre interlocutor ens diu, potpercebre’s com una actitud de “lloro passiu”, enparaules del mateix Aélion. El que és adient,doncs, és alternar aquestes tres eines descrites.

Finalment, creiem que paga la pena comentar quel’autor afirma que per dialogar convé aplicar laregla dels dos terços: escoltar el doble del que es parla, plantejar el doble de preguntes que d’afirmacions i afirmar les paraules dels altres, ésa dir, tornar-les a plantejar, dues vegades més queles pròpies. Sembla senzill, i ho és, però no acos-tumem a fer-ho. Normalment escoltem poc, afirmem més que no pas preguntem i raramentreformulem, i aquestes són pautes negatives perestablir una comunicació òptima.

Un cop compresa aquesta explicació final, la persona que dinamitza ha de proposar al grupque recordi el que ha après. És a dir que no totesles persones de tots els racons del món usen elsmateixos codis i es comporten de la mateixamanera a l’hora de comunicar-se. Aquest fet no serà gaire greu si recordem “les tres ces”–consciència, coneixement i comunicació– queajuden a resoldre els malentesos i ens permetenaprendre coses noves. Per tant, la propostad’Aélion pot funcionar molt bé entre nosaltres,però no podem esperar que qualsevol persona de qualsevol lloc del món la comparteixi. Ara bé, tots podem aprendre nous codis de comunicaciói fer-los compatibles amb els ja coneguts.38

guia

did

àctica

Blo

c 5

27

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

39 Rodari (1982: 152-153) Contes pertelèfon. Barcelona: Joventut.

Bloc 5En aquest bloc es pretén que els participants:• Incorporin el concepte de

drets de ciutadania.• Desenvolupin una actitud

solidària, buscant el queens uneix més que el queens separa.

• Coneguin les iniciativessolidàries que es fan des dela societat civil.

Activitats:• Primera activitat:

Una història possible

• Segona activitat: Construïm ponts

• Tercera activitat: Intervencions solidàriesdes de la societat civil

• Quarta activitat: Quina convivència volem i què podem fer per aconseguir-la?

Sobre els objectiusA partir d’un possible cas explicat a travésd’un conte en el qual es reflecteixen les tra-jectòries de vida de persones que han hagutde viure circumstàncies dures de migracióper poder sobreviure, però que han acumu-lat a través d’elles una gran saviesa, un gransaber fer, volem vincular les realitats particu-lars al context social en el qual vivim. Endefinitiva, es tracta d’observar com, en unmón basat en la desigualtat que marginaimportants sectors de població, aquestssectors desenvolupen estratègies per acon-seguir el que els és negat. La immigració,per exemple, pot ser considerada una d’a-questes estratègies.

Per això proposem iniciar aquest bloc ambuna petita lectura de Rodari. És una lecturaen forma de diàleg entre dos amics que faanys que no es veuen. Un dels amics expli-ca les seves riques experiències adquiridesa través d’itineraris migratoris. És una con-versa plena de significat; significat que segu-rament pot ser compartit per moltes perso-nes que han tingut experiències similars icompartit també pels participants, així compels protagonistes del DVD.

El desenvolupament• La persona dinamitzadora o algun par-

ticipant llegeix en veu alta el contesegüent:39

Cases i edificis“He anat a l’asil de gent gran per trobar-me ambun vell paleta. Ja feia molts anys que no ens vèiem.-Has viatjat? —em pregunta.-Oh, i tant! He estat a París.-A París, eh? Jo també hi vaig ser, ja fa molts anys. Vamconstruir un edifici preciós, just al costat del Sena. Quisap qui hi deu viure allí, ara. I on més has estat? -He anat a Amèrica.-A Amèrica, eh? Jo també hi vaig ser, fa anys. Ui! Que en fa, d’anys! Vaig estar-me a Nova York, aBuenos Aires, a São Paulo, a Montevideo, sempre fentcases i edificis de tota mena, i posant banderes a lesteulades. I a Austràlia, que hi has arribat a anar?-No, encara no.-Ah! Doncs jo sí que hi he estat. Llavors era jove i encara no era paleta, portava el sac de la calç i passava la sorra pel garbell. Fèiem un xalet per a unsenyor d’allà. Un bon home. Recordo que una vega-da em va preguntar com fèiem els macarrons iescrivia tot el que jo deia. I a Berlín, que hi has estat?-No, encara no.-Ui! jo vaig ser-hi abans que tu nasquessis! Quinescases més boniques feien, cases fortes i robustes.Qui sap si encara es mantenen en peu. I a Argèlia,hi has anat? Has anat al Caire, a Egipte?-No, justament volia anar-hi aquest estiu.-Ah! Veuràs cases precioses pertot arreu. No és perres, però les meves parets han pujat sempre benrectes, i als meus sostres no hi ha hagut mai capgotera.

-Sí que n’ha construït, de cases!-Unes quantes, unes quantes, modèstia a part,repartides arreu del món. -I vostè...?Doncs fent cases per als altres, jo me n’he quedatsense. Sóc en un asil, ja ho veus. El món és així.-Sí, el món és així, però no és pas just.”

• Un cop acabat el conte, reflexionaremindividualment sobre les impressions,sentiments, emocions i records que ensha provocat. Passats uns minuts, la per-sona dinamitzadora convidarà tot el grupa fer una posada en comú.

• Ara imaginarem més detalls sobre lavida del protagonista de Rodari i l’escriu-rem entre tots. Ho farem de la manerasegüent:

• Cadascú agafa un paper i un bolí-graf.

• La persona dinamitzadora fa la pri-mera pregunta, que cadascú ha derespondre amb unes tres línies.

Totes les preguntes que anirà fent la personadinamitzadora són al final d’aquesta activitat mar-cades amb un asterisc (*).

• Quan acabem d’escriure la primerapregunta, hem de doblegar el paperper tapar la resposta que hi hemescrit. Passem el paper al nostrecompany, que respondrà la preguntasegüent, i així successivament.

• Quan haguem respost l’última pre-gunta, tornarem a passar el paper.Ara ja podem llegir la història sorpre-sa que ens ha tocat. En llegir hemd’assenyalar algun detall de la histò-ria, un que ens hagi sorprès o xocat,o que ens hagi agradat o disgustat,etc. Hem d’explicar a la resta aquestdetall.

• Un cop llegides les històries i comen-tats els punts rellevants escollits, la persona dinamitzadora ha de preguntar: “Creieu que els nousimmigrants que arriben al nostre barries troben amb realitats semblants?”Així, pot enllaçar la història del conteamb les realitats dels immigrantsactuals.

Preguntes que farà la persona dinamitzadora: (*)

• Com podria ser la seva vida quotidiana abansd’emigrar?

• Quines causes podrien haver-lo portat amigrar i treballar arreu del món?

• Com podria ser la seva vida quotidiana al noupaís?

• Què va fer per trobar casa i feina per sobreviu-re?

Un món més just i menys desigualPrimera activitat: Una història possible

guia

did

àctica

Blo

c 5

28

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica • Com es devia sentir davant l’angoixa de no

tenir la seva situació legalitzada?

• Com actuava davant la impossibilitat decomunicar-se?

• Va tenir necessitat de buscar altres immigrantsque procedissin del mateix país que ell o par-lessin la mateixa llengua? Per què?

• Va tenir moments en els quals se sentia perduten un lloc en el qual ningú no el coneixia?Explica on i com va passar un d’aquestsmoments.

• Per quines situacions difícils penses que hapassat? Explica’n una.

• Quins coneixements o saviesa ha anat acumu-lant en la seva experiència migratòria?

• Finalment, la persona dinamitzadoraintrodueix el tema de les possibles causes de la immigració actual, però ara pensant-ho des d’una òptica méssociològica.

Pregunta:• Què és el que impulsa avui dia tanta

gent a emigrar?• D’on emigren i a on immigren?

• Quines repercussions té per als paï-sos d’acollida?

Els participants han de cercar informació actual através de dades estadístiques amb indicadors

que comparen dades socioeconòmiques (rendaper capita, índex demogràfic, etc.) entre païsosindustrialitzats i/o amb alta tecnologia i països pocindustrialitzats i/o amb poca alta tecnologia.

Podríem observar un mapa amb les direccionsdels fluxos migratoris i adonar-nos de la coinci-dència entre països.40

Activitat complementària:• “Imagina’t que te’n vas a viure a una ciutat

llunyana, per exemple, a Moscou o Dakar: quèfaries els primers dies d’arribar al nou lloc deresidència?”

• Els participants poden buscar informaciósobre els passos que ha de fer una personaque vol emigrar a un altre país consultant lespàgines web dels consolats del país al qual volanar a viure.

Més idees:

• Podríem convidar alguna persona que esti-gués vinculada a la Plataforma 0,7% per explicar aquest fenomen i exposar com lluitenper vies alternatives per aconseguir un desen-volupament mundial més equitatiu i just.

• També podem veure alguna pel·lícula sobreaquest tema.41

40 Als recursos hi ha algunes propos-tes on es poden consultar les dades.Es pot recuperar el material del bloc 1.

41 Vegeu “Més recursos sobre eltema”.

42 Sobre aquest tema recomanem elllibre editat per l’Ajuntament deBarcelona (2002) Drets i deures delsimmigrants.

Per a consultes en línia, busqueu aGoogle “drets i deures dels immigrantsAjuntament de Barcelona”.

43 Per al concepte de drets de ciutadania recomanem la lectura de laconferència del filòsof Javier de Lucas(2001: 39-42) “Repensar la extranjería,definir la ciudadanía” a Memòria de lesJornades del Projecte Educatiu deCiutat. Les noves ciutadanies: immi-gració i educació. Barcelona: InstitutMunicipal d’Educació de Barcelona.Per a consultes en línia,www.bcn.cat/educacio. Per consultarmés articles sobre aquest filòsof, busqueu a Google “Javier de Lucas”.

44 Adaptació de la notícia “Servir enespañol” apareguda al diari El País el24 d’abril de 2004.

Sobre els objectiusA través d’aquesta activitat, pretenemque els participants s’acostin a lesnecessitats reals d’una persona nouvin-guda i reflexionin sobre quina mena d’acollida rep de l’entorn més proper.Començarem a reflexionar sobre els drets iels deures dels immigrants42 per acabarintroduint un nou concepte: el conceptedrets de ciutadania.43

El desenvolupament• A partir d’aquesta crònica44 apareguda a

El País discutirem sobre els problemes iles dificultats amb què es troben els es-trangers que vénen a viure al nostre barri.

Raquel López és una executiva de Barcelona quenecessita una treballadora del sector domèsticcom a interina. De moment, l’única persona queha trobat que accepta aquesta condició d’interi-na és una dona de nacionalitat colombiana. Peròaquesta dona no té els papers en regla. Com quela Raquel no vol contractar ningú fora de la lega-litat, inicia els tràmits per al procés de legalitza-ció de la seva empleada. La llei d’estrangeria diuque amb un contracte laboral en mà, una perso-na pot obtenir el permís per treballar sempre queno hi hagi cap persona espanyola interessada. Per comprovar aquesta condició, la Raquel vahaver de presentar una oferta pública d’ocupacióa través de l’Instituto Nacional de Empleo (INEM),el qual argumentava que hi havia sol·licitantsespanyols amb preferència. Així doncs, li envia-

ven dones a l’atur sense comprovar si estaveninteressades en aquesta feina. Quan arribaven al’entrevista amb la Raquel, sempre rebutjaven lafeina perquè no els interessava ser interines.

• En grups de quatre o cinc, els partici-pants han de consensuar què entenenper drets de ciutadania. És a dir, què ésun ciutadà, qui pot ser-ho i quins drets ideures té.

La persona dinamitzadora trobarà al glossari unadefinició de ciutadania.

• Per aprofundir més podem valoraraquestes dues frases que han expressatels veïns de Trinitat Vella a l’audiovisual itraduir-les en possibles actuacions queafavoreixin els drets de ciutadania:

“La integració no és solament la manera com s’in-tegra l’immigrant, sinó també com la comunitatautòctona proporciona els elements i instrumentsperquè hi hagi una integració d’ambdues parts.” “Tots hauríem de tenir una oportunitat, encaraque ja sé que és massa, perquè no és solamentun, ni són dos, ni tres; però crec que tots hau-ríem de tenir una oportunitat, com crec que ensla donarien a nosaltres si anéssim cap allà.”

Per a la valoració es pot consultar Drets i deuresdels immigrants i el Pla per la immigració del’Ajuntament de Barcelona, Sector ServeisPersonals (www.bcn.cat/serveispersonals), perconèixer com s’està treballant aquest tema desde l’horitzó positiu de les frases extretes del mate-rial audiovisual.

Segona activitat: Construïm ponts

Recursos i materials:”Cases i edificis” de G. Rodari, Ley deExtranjería. Mapamundi ambfluxos migratoris. Paperd’embalar, cartolines, tisores.

Per a dades estadístiques oadreces d’internet consulteu“Consorci Institut de laInfància i Món Urbà” a l’adreça www.ciimu.org.

Diari col·lectiu

Conceptes bàsics treballats en aquestbloc:Igualtat-Desigualtat.

Drets/deures de ciudadania.

Societat civil.

Participació ciutadana.

guia

did

àctica

Blo

c 5

29

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

Sobre els objectiusA través d’aquesta activitat els partici-pants s’apropen a diferents actuacionsque es fan al barri, des de dos punts de vista:• Ajuda a la integració del nou col·lectiu

immigrant estranger.• Establiment de ponts perquè es conso-

lidin noves relacions i espais de convi-vència i respecte entre els antics veïns iels nous.

Totes dues actuacions poden dur-se aterme des de l’Administració, des de la so-cietat civil a través d’entitats diverses o anivell personal.

El desenvolupament• Conjuntament elaborarem una llista

d’entitats, associacions, etc., que ja co-neguem o que haguem trobat a través dediferents fonts d’informació (pàginesweb, tríptics, pòsters, etc.), que se situïnal barri o ciutat. També cercarem informa-ció sobre les actuacions de les adminis-tracions (municipal, de la Generalitat, del’Estat, etc.).

• Tot seguit, ens organitzarem en sub-grups per visitar algunes d’aquestesentitats o administracions i per conèixerde prop les seves actuacions de suport ala nova població nouvinguda i/o de millo-ra de les relacions de convivència al barri.

• A continuació, en cada grup elaboraremun pòster sobre l’entitat o associació visi-tada, que es podrà afegir al nostre mural.

• Després de presentar els pòsters sobreles accions de les entitats, debatrem elspros i els contres que hi trobem. Es potfer una llista de totes les accions ques’han dut a terme fins ara al barri i quehan funcionat bé, i una altra llista de ne-cessitats o dèficits que cal cobrir si volemque els conflictes esdevinguin possibili-tats de convivència.

Més idees:

• Podríem convidar alguns representantsde les dites entitats i associacions a unataula rodona. Cada subgrup podria pre-parar les preguntes.

Tercera activitat: Intervencions solidàries des de lasocietat civil o des de les institucions polítiques

Sobre els objectiusÉs una activitat de tancament. La finalitatd’aquesta última activitat és que les persones que hi participen i les dinamit-zadores esdevinguin possibles protago-nistes d’iniciatives per a la convivènciaintercultural del barri.

El desenvolupamentLa persona dinamitzadora anuncia quefarem un projecte per al barri on vivim. Elsparticipants han de pensar, dissenyar i desenvolupar alguna iniciativa o acció en unespai del barri per tal d’intensificar la comu-nicació entre persones i col·lectius del barri. El requisit és potenciar l’intercanvi, la comu-

nicació, el reconeixement i la participació detots els veïns del barri.Per exemple:• La creació d’una revista on els veïns

puguin escriure les seves opinions sobreel barri on viuen, les coses que hi passen,les accions que desenvolupen, etc.

• La creació d’una xarxa d’ajuda mútua enla qual els veïns puguin intercanviar elsseus coneixements i sabers.

• De totes maneres, la iniciativa que esprengui no ha de ser necessàriament denova creació; també podem preveure lapossibilitat d’unir-nos i participar en pro-jectes en marxa que ens agradin tenint en compte els resultats de la tercera acti-vitat.

Quarta activitat: Quina convivència volem i què podemfer per aconseguir-la?

Sobre els objectiusImpulsar el grup cap a l’autoreflexió sobre sihi ha hagut canvis en les mirades respecte ala convivència al barri.

El desenvolupament• Es recuperen les anotacions de la pluja

d’idees de l’activitat d’exploració iniciali la persona que dinamitza les reparteix acadascun dels participants.

• Es llegeixen i es du a terme una altrapluja d’idees en la qual es valoren elscanvis que s’han produït.

És important que els participants puguin parlardel que han après, dels canvis que han expe-rimentat en la seva percepció dels “altres” id’ells mateixos, així com dels aspectes en elsquals consideren necessari aprofundir més.Això ho poden fer amb l’ajut de les aporta-cions recuperades de l’activitat d’exploracióinicial i amb el diari col·lectiu.

També és el moment perquè la persona dinamit-zadora rellegeixi el diari de camp i faci una valora-ció global de tot el procés realitzat i els campsconceptuals i actitudinals produïts. També ha d’apuntar els temes, interrogants, dilemes, etc.,que han anat sorgint al llarg del procés per podercontinuar treballant-hi.

Activitat d’exploració final: Noves mirades?Recomanació

Amb la comparació de l’activitatexploratòria inicial i final i amb lesobservacions del diari, elaboreuuna petita memòria de grup ambl’objectiu de difondre tota l’expe-riència de treball.

En el cas que el grup estigui d’acord a difondre l’experiència,poseu-vos en contacte amb elProjecte d’Educació en Valors del’Institut Municipal d’Educació deBarcelona mitjançant l’adreçaelectrònica: gr.mossa@uab.cat.

més

rec

urso

s so

bre

el t

ema

- bi

blio

graf

ia

30

Conv

ivim

MIR

AD

ESM

ÚLT

IPLE

SEN

UN

ASO

CIET

AT C

OM

PLEX

A -

Pro

post

a D

idàc

tica

Referència conceptualGIMÉNEZ, C., i MALGESINA, G. (2002)

Guía de conceptos sobre migraciones, racismo einterculturalidad. Madrid: La Catarata.

Materials didàcticsSELVA, M., i SOLÀ, A. (coord.) (2002) Trajectes invisibles. Les dones en les migracions.Materials didàctics per a primària, secundària iformació permanent. Barcelona: Drac Màgic i Institut Municipald’Educació de Barcelona.

REIG, D. (coord.) (2001) Quan viatjar no és unplaer. Immigrants, exiliats, desplaçats i refugiats.Barcelona: Quaderns Linguapax, InstitutMunicipal d’Educació de Barcelona, PAUEducation i UNESCO Catalunya.

Pel·lícules amb materials didàcticsProjecte Educatiu Cine i Racisme “Flores de otro mundo”. Barcelona: Assemblea de Cooperació per la Pau.

Projecte Educatiu Cine i Racisme“Oriente es Oriente”. Barcelona: Assemblea de Cooperació per la Pau.

Dades estadístiques i informacióinstitucionalPla municipal d’immigració. (2003) Barcelona: Sector de Serveis Personals del’Ajuntament de Barcelona.

• Drets i deures dels immigrants. Ajuntamentde Barcelona

• www.bcn.cat• www.gencat.cat• ww.ciimu.org. Consorci Institut de la

Infància i Món Urbà

bibliografiaAÉLION, F. (1997) El arte de dirigir. De Baltasar Graciána Peter Drucker. Barcelona: Gestión 2000. ALCAIDE, S. “Servir en español”, El País, 24 d’abril de2004.ALEGRET (coord.) (1991) Cómo se enseña y cómo seaprende a ver al otro. Las bases cognitivas del racismo,la xenofobia y el etnocentrismo en los libros de texto deEGB, BUP y FP. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.CRATWRIGT i ZANDER (1971) Dinámica de grupos.México: Trillas. CASCÓN, P (2000: 57-60) “¿Que es bueno saber sobreel conflicto”, Cuadernos de Pedagogía nº 287.Barcelona: Editorial Praxis.CASCÓN, P.(2000: 61-66) “Educar en y para el conflic-to en los centros” Cuadernos de Pedagogía, nº 287.Barcelona: Editorial Praxis.CAVALLI-SFORZA, L. Qui som. Història de la diversitathumana. Barcelona: Crítica.COHEN EMERIQUE, M. (1997) “La négociation intercul-turelle, phase essentielle de l’integration desmigrants”, Nancy. Hommes migrations, 1.208, juliol-agost.COLECTIVO AMANI (1994) Educación intercultural.Análisis y resolución de conflictos. Madrid: EditorialPopular.DIAO A., i Del POZO J. M. (2003) El blanc i el negre.Girona: Ed. GRAMC.ELLIS i McCLINTOCK. (1993) Teoría de la comunicaciónhumana. Barcelona: Paidós.FABRA, M. Ll. (1999) Técnicas de grupo para la coope-ración. Barcelona: CEAC.FABRA, M. Ll., i DOMÈNECH, M. (2001) Hablar y escu-char. Relatos de profesores y estudiantes. Barcelona:Paidós.GIMÉNEZ C., i MALGESINA G. (2002) Guía de concep-tos sobre migraciones, racismo e interculturalidad.Madrid: La Catarata.HALL, E. T., i HALL, M. (1993: 235-247) “Los sonidos delsilencio” a Lecturas de antropología social y cultural. Lacultura y las culturas. Madrid: Cuadernos de la UNED.HOFSTEDE, G. (1999) Cultura y organizaciones. El soft-ware mental. De la cooperación internacional y suimportancia para la supervivencia. Madrid: AlianzaEditorial.JULIANO, D. (1992) Cultura popular. Barcelona:Anthropos.

KRUEGER, R. A. (1991) El grupo de discusión. Guía prác-tica para la investigación aplicada. Madrid: Pirámide.De LUCAS, J. (2001) “Repensar la extranjería, definir laciudadanía”, Les noves ciutadanies: immigració i edu-cació” (Memòria de les jornades del Projecte Educatiude Ciutat). Barcelona: Institut Municipal d’Educació deBarcelona.MAALOUF, A. (1999) Identidades asesinas. Madrid:Alianza Editorial.MORGAN, D. (1991) Focus Group as QualitativeResearch. California Sage.PETERS, W. CH. COOB i EDMONS, D. (1985) Una clasedividida. Boston: WGBH Educational Foundation i YaleUniversity Films - Centre de Recursos i AssistènciaPrimària per la Pau i el Seminario Permanente deEducación para la Paz de la Asociación Pro DerechosHumanos de España.PHILIPP, M. G. (1988) Comment entendre mille et unevoix? París: Magnard.PHILIPP, M. G. (1989) Guide d’exploitation pédagogi-que. París: Magnard.RODARI, G. (1982: 152-153) “Cases i edificis”, a Contesper telèfon. Barcelona: Joventut.RODRIGO, M. (1999) Comunicación intercultural.Barcelona: Anthropos.SAN ROMÁN, T. (1996) Los muros de la separación.Ensayo sobre alterofobia y filantropía. Madrid: Tecnos iUAB.SOTO, P. (1995) “Interculturalidad: la variabilidad cul-tural como punto de partida para el desarrollo delcurrículum” a Fernández Sierra, J. (1995) El trabajodocente y psicopedagógico en educación secundaria.Málaga: Aljibe.SOTO, P. (1997) “Infants i joves africans a les escoles deCatalunya” a Perspectiva Escolar, 219. Barcelona: RosaSensat,SOTO, P., y TOVIAS, S. (1997 b) “Entre la certeza y laduda” Cuadernos de Pedagogía, nº 264 diciembre,Barcelona: Editorial Praxis.SOTO, P. y TOVÍAS, S. (2001) “Explorando las posibilida-des de un mundo multicultural en Educación Infantil”a ANTÓN, M., i MOLL, B. (coord.) Educación Infantil.Orientaciones y Recursos (0-6 años). Barcelona: CISS-Praxis.TUSÓN, A. (1997:83-86) Análisis de la conversación.Barcelona: Ariel.

més recursos sobre el tema