Embed Size (px)
Citation preview
Estudis i informes
AVALUACIONS MOSTRALS
DE DIAGNÒSTIC
2013-2014
Informe de resultats
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) Avaluacions mostrals de diagnòstic 2013-2014. 1r, 3r i 5è d’educació primària. Informe de resultats Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Col·lecció: «Estudis i Informes»
Direcció i coordinació de l’informe
Rubén Quesada García
Anàlisi i explotació de dades
Joan Borràs Seguí
Javier Real Vila
Redacció de l’informe i col·laboració en l’anàlisi de dades
Javier Gámez Bauzà
Rosa Maria Ibarrondo Vidal
Jorge Olmos Font
Álvaro Sánchez Pérez
Edita: Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició, setembre 2014 ISSN: 2386-4796 Depòsit legal: DL PM 833-2014
1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 4
2. MARC LEGAL DE LES AVALUACIONS MOSTRALS DE DIAGNÒSTIC DE NIVELL DE
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA ....................................................................... 5
3. DESCRIPCIÓ DE LES AVALUACIONS MOSTRALS DE DIAGNÒSTIC DE NIVELL DE
COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA ....................................................................... 6
3.1. MOSTRA I DADES DE PARTICIPACIÓ ........................................................................................... 7
4. ESTRUCTURA DE LES PROVES ..................................................................................................... 10
5. RESULTATS .................................................................................................................................... 12
5.1. PRIMER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA ............................................................................................... 12 5.1.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 1R D’EP ......................................................................... 12
5.1.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 1R D’EP ................................................................... 17
5.1.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 1R D’EP ...................................................................... 21
5.2. TERCER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA ............................................................................................... 26 5.2.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 3R D’EP ......................................................................... 26
5.2.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 3R D’EP ................................................................... 31
5.2.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 3R D’EP ...................................................................... 36
5.3. CINQUÈ D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA .............................................................................................. 41 5.3.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 5È D’EP ......................................................................... 41
5.3.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 5È D’EP ................................................................... 46
5.3.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 5È D’EP ...................................................................... 51
6. RESUM I CONCLUSION GENERALS ............................................................................................. 57
4
1. INTRODUCCIÓ
La finalitat última d’una avaluació és disposar d’informació per prendre decisions de
millora; així, la realització d’una avaluació mostral de diagnòstic de nivell de
competència en comunicació lingüística és un mecanisme idoni per recollir una
informació útil que incideixi sobre la millora de la qualitat i l’equitat de l’educació a
les Illes Balears, ja que l’obtenció de dades reals sobre el grau d’adquisició de la
competència en comunicació lingüística del currículum és un instrument eficaç per
millorar l’aprenentatge dels alumnes i la pràctica docent, la qual cosa permet, alhora,
l’orientació de les polítiques educatives relacionades amb l’assoliment d’uns nivells de
qualitat educativa del sistema cada vegada superiors.
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha realitzat durant el curs 2013-
2014 dues avaluacions mostrals de diagnòstic de nivell de competència en
comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè d'educació primària. La primera, a
principi de curs (novembre de 2013) i la segona, a final de curs (maig de 2014).
L’objectiu és disposar d'informació útil i veraç que incideixi sobre la millora de
l'educació a les Illes Balears i que permeti conèixer l'evolució de l’alumnat dels nivells
avaluats durant el primer curs d'aplicació del Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual
es regula el tractament integrat de llengües.
Des d’aquesta concepció, cal distingir dos àmbits per organitzar la informació, per a
les propostes i per a les intervencions:
1. Administració educativa: l’objectiu és conèixer el sistema educatiu i fomentar la
reflexió a partir dels resultats i la presa de decisions quant a l’adopció de mesures
de millora.
2. Centre docent participant en la mostra: l’objectiu és contribuir a la presa de
decisions de millora dels centres en el marc de la seva autonomia. Amb l’informe
de centres es completa la informació de què disposen el professorat i els centres
docents.
D’altra banda, dins l’avaluació mostral de diagnòstic es poden diferenciar els dos
processos següents:
1. Elaboració, aplicació de les proves i recollida dels resultats.
2. Tractament de la informació.
Amb la presentació de l’informe de resultats, es tanca el procés de transmissió
d’informació obtinguda amb l’aplicació de les proves i es proporciona a
l’Administració educativa un instrument que facilita la presa de mesures per millorar
l’adquisició de la competència en comunicació lingüística i l’educació en general.
5
2. MARC LEGAL DE LES AVALUACIONS MOSTRALS DE
DIAGNÒSTIC DE NIVELL DE COMPETÈNCIA EN
COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
La normativa que justifica les avaluacions mostrals de diagnòstic de nivell de
competència en comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè d’educació primària
a les Illes Balears durant el curs 2013-2014 és la següent:
Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.
Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa.
Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels
ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària
obligatòria a les Illes Balears.
Resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 16 d’octubre de
2013 per la qual s’estableix la realització d’una avaluació mostral de diagnòstic de
nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè curs
d’educació primària durant el curs 2013-2014 i el seu procediment d’aplicació als
centres docents no universitaris de les Illes Balears que imparteixen aquests
ensenyaments (BOIB 19/10/2013 núm. 143).
Resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats per la qual s’estableix
el procediment selectiu d’aplicadors i correctors de l’avaluació mostral de
diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i
cinquè curs d’educació primària del curs 2013-2014 (BOIB 24/10/2013).
Resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 27 de febrer de
2014 per la qual s’estableix la realització d’una segona avaluació mostral de
diagnòstic de nivell de competència en comunicació lingüística a primer, tercer i
cinquè curs d’educació primària durant el curs 2013-14 i el seu procediment
d’aplicació als centres docents no universitaris de les Illes Balears que imparteixen
aquests ensenyaments. (BOIB 27/02/2014 núm. 27).
Resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 4 de març de 2014
per la qual s’estableix el procediment selectiu d’aplicadors i correctors de la segona
avaluació mostral de diagnòstic de nivell de competència en comunicació
lingüística a primer, tercer i cinquè curs d’educació primària del curs 2013-14.
(BOIB 11/03/2014).
6
3. DESCRIPCIÓ DE LES AVALUACIONS MOSTRALS DE
DIAGNÒSTIC DE NIVELL DE COMPETÈNCIA EN
COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA
La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha realitzat durant el curs 2013-
2014 dues avaluacions mostrals de diagnòstic de nivell de competència en
comunicació lingüística a primer, tercer i cinquè curs d’educació primària.
La primera avaluació mostral de diagnòstic es dugué a terme durant el mes de
novembre de 2013 i la segona, durant els mesos d’abril i maig de 2014, on s’avaluà la
competència en comunicació lingüística en llengua anglesa, en llengua castellana i en
llengua catalana.
Les dues avaluacions mostrals de diagnòstic de nivell de competència en comunicació
lingüística a primer, tercer i cinquè curs d’educació primària, es varen realitzar a partir
de dues mostres de 50 centres, respectivament. En cada avaluació, a cada un dels
centres on s’aplicaren les proves hi participà una mostra del centre formada per 30
alumnes en el cas de primer i tercer curs, i de 35 alumnes a cinquè, com a màxim. Les
mostres obtingudes per a les dues avaluacions han estat formades per alumnat
diferent, ja que hi havia d’haver preguntes comunes a les respectives proves per tal
d’aconseguir una escala de puntuacions comuna per a les dues avaluacions.
Quant als alumnes exempts de realitzar la prova, el director del centre, una vegada
que coneixia l’alumnat seleccionat com a part de la mostra, informava l’IAQSE dels
alumnes seleccionats que no podien realitzar les proves per algun dels motius
següents:
a) Alumnes nouvinguts que s’hagin incorporat al sistema educatiu de les Illes Balears
en els dos darrers anys sense tenir un coneixement suficient d’alguna de les llengües
de la prova.
b) Els alumnes que tenguin un pla individualitzat aprovat per motiu de necessitats
educatives especials derivades de discapacitats motrius, psíquiques o sensorials que
repercuteixen en desfasaments greus de l’aprenentatge, i els alumnes que tenguin un
pla individualitzat aprovat per necessitats educatives especials derivades de trastorns
greus de la conducta o de la personalitat que repercuteixen en desfasaments greus de
l’aprenentatge.
Les avaluacions varen ser mostrals i l’aplicació totalment externa als centres, ja que,
llevat d’algunes actuacions puntuals per part d’aquests, com la impressió dels fulls de
resposta, la preparació dels espais per a l’alumnat que s’havia d’avaluar i
l’organització dels grups de 1r, 3r i 5è d’EP durant la prova; el pes més important de
les avaluacions va recaure en l’IAQSE, que coordinà tot el procés, i en els aplicadors i
correctors externs als centres avaluats.
Les tasques dutes a terme per l’IAQSE per a cada avaluació mostral foren:
7
elaboració de la mostra de 50 centres: 8 d’Eivissa, 1 de Formentera, 35 de
Mallorca i 6 de Menorca
elaboració de la mostra d’alumnes (30/35 alumnes com a màxim per centre),
4.300 alumnes en total com a màxim
elaboració dels instruments d’avaluació: 2 models en PDF per a cada prova i els
àudios en suport MP3 per a la part de comprensió oral
documents d’aplicació i d’introducció de dades per als aplicadors i correctors
selecció, formació i distribució entre els distints centres mostrals dels aplicadors i
correctors externs
anàlisi de les dades
tramesa dels resultats als centres
elaboració de l’Informe de resultats pertinent per a l’Administració educativa.
Les tasques dutes a terme pels aplicadors i correctors externs per a cada avaluació
mostral foren:
aplicació de la prova (un aplicador per centre)
correcció de les preguntes obertes dels fulls de respostes i introducció de les dades
dels fulls de respostes al GESAVA.
Els models emprats d’avaluació els aportaren els aplicadors externs el mateix dia de
l’aplicació de les proves.
3.1. MOSTRA I DADES DE PARTICIPACIÓ
Pel fet que es tractava d’avaluacions mostrals, a cada avaluació hi participaren 50
centres elegits aleatòriament i, a cada centre, hi participà un grup format per un
màxim de 30 alumnes en el cas de 1r i 3r d’EP, i de 35 alumnes a 5è d’EP, seleccionats
també aleatòriament d’entre l’alumnat que cursava aquests nivells educatius.
El llistat del grup d’alumnes de cada centre que formava part de la mostra l’aportà
l’aplicador el mateix dia de la prova i estava format pels alumnes titulars de la
mostra, més una sèrie de substituts per si algun dels titulars no podia participar en la
prova.
En els 50 centres que formaren part de cada una de les mostres, l’aplicació, la
correcció, la introducció de les respostes i les puntuacions de les proves del grup
d’alumnes seleccionats varen correspondre a personal extern seleccionat per
l’Administració educativa d’acord amb les Resolucions de la consellera d’Educació,
Cultura i Universitats.
8
Per elaborar les dues mostres, es va recórrer a un mostreig estratificat i de dues
etapes:
Primera etapa: selecció aleatòria dels centres, de manera proporcional a les
variables d’estratificació (illa i titularitat dels centres). Cal tenir en compte que a la
segona avaluació mostral (maig 2014), es va agafar una mostra que no contingués
alumnes que ja havien participat en la primera avaluació (novembre de 2013), ja
que les proves de cada avaluació havien de contenir preguntes comunes que
podrien recordar els alumnes que les havien contestat a la primera avaluació. La
utilització de preguntes comunes a les dues avaluacions era necessària per poder
obtenir una escala conjunta de puntuacions TRI per a ambdues avaluacions i
permetre així la comparació dels resultats entra la primera i segona avaluació.
Segona etapa: en cada centre elegit, selecció aleatòria d’un o dos grups classe per
tal d’aconseguir un grup format per un màxim de 30 alumnes a 1r i 3r d’EP, i 35 a
5è d’EP.
Grandària de les mostres (novembre 2013/maig 2014): 1356/1344 alumnes a 1r
d’EP, 1366/1354 alumnes a 3r d’EP i 1507/1515 alumnes a 5è d’EP que permeten,
per a cada avaluació mostral, per a un nivell de confiança del 95%, estimacions amb
un error de 6% per als percentatges referits a dades globals i de 0,12·s (s=desviació
típica) per a les mitjanes globals. És a dir, 6 punts percentuals per als percentatges
globals; 12 punts per a les mitjanes globals de puntuacions TRI.
Els centres de les dues mostres es distribuïren de la manera següent:
Nombre de centres que formaren part de la mostra per a cada avaluació mostral de diagnòstic
Illa Total Públics Privats*
Mallorca 35 20 15
Menorca 6 4 2
Eivissa i Formentera 8+1 7 2
Total illes 50 31 19 *Durant tot l’informe la desagregació “privats” fa referència als centres concertats i privats.
Les dades de participació de l’alumnat a les proves, tenint en compte que no tots els
centres tenien matriculats 30 alumnes a 1r i 3r d’EP o 35 alumnes a 5è d’EP i que els
alumnes absents varen ser substituïts, són les que s’indiquen a la taula següent.
9
Competència
Novembre 2013 Abril/Maig 2014
Població
Alumnat que va realitzar la prova Població
Alumnat que va realitzar la prova
Nombre % Nombre %
1r EP
CLL anglesa
1.356
1.274 94
1.344
1.269 94,4
CLL castellana 1.274 94 1.283 95,5
CLL catalana 1.175 86,7(*) 1.281 95,3
3r EP
CLL anglesa
1.366
1.310 95,9
1.354
1.311 96,8
CLL castellana 1.306 95,6 1.298 95,9
CLL catalana 1.304 95,5 1.299 95,9
5è
EP
CLL anglesa
1.507
1.421 94,3
1.515
1.460 96,4
CLL castellana 1.421 94,3 1.466 96,8
CLL catalana 1.407 93,4 1.449 95,6
(*) En la CCL en llengua catalana de 1r d’EP a l’avaluació de principi de curs (novembre 2013), el
percentatge d’alumnat que va realitzar la prova és més baix com a conseqüència de la vaga de
professorat que hi va haver el dia de la prova. Tot i això, el nombre de dades obtingudes són suficients per aconseguir resultats representatius de les Illes Balears.
10
4. ESTRUCTURA DE LES PROVES
Cada una de les proves per avaluar la competència en comunicació lingüística de
l’alumnat de 1r, 3r i 5è d’educació primària varen ser dissenyades per personal docent
d’educació primària.
Una vegada elaborats els models de la primera i la segona avaluació, es varen revisar
per una comissió educativa, per tal de corroborar l’adequació de l’avaluació
plantejada als objectius inicialment establerts. Aquesta comissió va estar formada per
representants de l’IAQSE, del departament d’Inspecció educativa, dels centres
d’ensenyament de professorat, de membres del grup de feina d’elaboració de les
proves i de l’Institut Balear de la Dona.
A més, al mes d’octubre de 2013, es va decidir pilotar la prova de novembre en un
centre d’educació primària de les Illes Balears que no havia estat seleccionat per
participar en la primera avaluació mostral de diagnòstic, d’aquesta manera no
s’interferiria en el funcionament de l’avaluació. Amb aquesta prova pilot es pogué
comprovar que el funcionament i els mecanismes establerts per dur a terme la prova
eren els correctes.
Per tal d’elaborar els mecanismes d’avaluació, a la prova del mes de novembre, es va
tenir en consideració els coneixements que havien de tenir els alumnes a principi de
primer, tercer i cinquè d'educació primària, mentre que per a la segona avaluació
mostral es varen afegir ítems de major dificultat d’acord amb els coneixements que
haurien d’haver adquirit els alumnes. A més, es varen mantenir uns ítems d’ancoratge
amb la primera prova de novembre (ítems comuns a ambdues proves), per tal de
poder establir una escala comuna entre ambdues avaluacions i, així poder conèixer
l’evolució de l’alumnat avaluat.
Els diferents models de proves es van subministrar en un fitxer en format PDF i es
varen dissenyar per a la projecció a les pissarres digitals a 1r i 3r d’EP. En aquests dos
cursos i, tenint en compte l’edat escolar d’aquest alumnat, es va decidir fer una prova
totalment guiada per l’aplicador extern i en dos torns de quinze alumnes com a
màxim, amb la voluntat d’alterar el menys possible la dinàmica diària de la classe. En
el cas de 5è d’EP, els diferents models de proves, es varen dissenyar per a la seva
utilització en els ultraportàtils, aquests alumnes estan familiaritzats amb les
avaluacions de diagnòstic i es va decidir continuar amb el mateix mecanisme emprat
a les avaluacions de diagnòstic de quart de primària.
Cada alumne hagué de contestar en un full de resposta individualitzat que l’IAQSE va
trametre prèviament per correu electrònic en format PDF i que l’aplicador va imprimir
abans de realitzar les proves.
La direcció del centre va designar, com a mínim, un docent per aula que participà en
la preparació de l’espai i col·laborà amb l’aplicador per garantir la correcta aplicació
de la prova.
11
Per tal d’assegurar-ne la confidencialitat de les avaluacions i l’objectivitat dels
resultats, l’IAQSE va enviar les proves per correu electrònic als aplicadors dos dies
lectius abans del començament de cada prova.
Finalment, i seguint les mateixes pautes utilitzades en altres avaluacions de diagnòstic
de caire nacional i internacional, els diferents models de proves utilitzats no s’han fet
públics, amb la finalitat de poder-los tornar utilitzar en properes avaluacions dels
nivells i competències avaluats per tal d’analitzar-ne l’evolució a llarg termini.
12
5. RESULTATS
5.1. PRIMER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
A la primera avaluació d’aquest nivell educatiu no s’estableix un punt de
consolidació. Malgrat els alumnes hagin realitzat una prova adaptada als
coneixements que haurien de tenir a l’inici del primer curs d’educació primària,
l’escolarització a l’educació infantil no és obligatòria.
Per conèixer l’evolució s’han observat les gràfiques del percentatge d’alumnat de 1r
d’EP per graus d’assoliment, segons diferents variables de desagregació. Així mateix, sí
s’estableix un punt de consolidació a les competències de la segona avaluació.
5.1.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 1 EP
Descriptors dels nivells de competència
Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en
cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.
Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua anglesa 1r EP
Nivell 1 – 310 punts TRI
Reconeixen un número molt senzill a partir de l’audició d'una paraula.
Reconeixen una imatge a partir de l’audició d’una paraula de vocabulari molt bàsic o evident.
Reconeixen un color bàsic a partir de l’audició d’una paraula.
Nivell 2 – 390 punts TRI
Identifiquen una imatge evident i familiar a partir de l’audició d’una paraula.
Reconeixen un número senzill a partir de l’audició d'una paraula.
Identifiquen una imatge a partir de l’audició d’una frase d'ús freqüent dins l’aula.
Identifiquen una imatge a partir de l’audició d’una frase senzilla.
Extreuen informació i identifiquen una imatge a partir d'una audició.
Nivell 3 – 480 punts TRI
Reconeixen una imatge d’un animal a partir de l’audició d'una paraula.
Coneixen el nom d'una de les parts de la cara, de vocabulari bàsic, a partir de l’audició d’una paraula.
Identifiquen una imatge familiar a partir de l’audició d’una paraula.
Reconeixen un número a partir de l’audició d'una paraula.
Reconeixen un color a partir de l’audició d'una paraula.
Identifiquen una imatge a partir de l'audició d’una frase d’una acció.
Identifiquen una imatge d’una fruita a partir de l’audició d'una paraula.
Nivell 4 – 550 punts TRI
Identifiquen una imatge donada d'un objecte d'aula a partir de l’audició d’una paraula.
13
Coneixen el nom d'una de les parts de la cara a partir de l’audició d’una paraula.
Identifiquen una imatge a partir de l’audició d'una paraula amb certa dificultat.
Extreuen informació explícita a partir de l'audició d’una frase habitual.
Reconeixen una imatge donada a partir de l'audició de dues paraules amb certa dificultat.
Nivell 5 – 630 punts TRI
Reconeixen una imatge donada d’una acció de classe a partir de l’audició d’una paraula.
Extreuen informació explícita a partir de l'audició d’una frase complexa.
Identifiquen una imatge a partir de l’audició d'una paraula de vocabulari complex.
Identifiquen una imatge a partir de l’audició d’una frase d'ús freqüent de vocabulari complex.
*Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència.
Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència
Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona
avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que
suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix,
intermedi, intermedi alt i alt).
En el cas de la primera avaluació de primer d’educació primària no s’estableix un
punt de consolidació, a causa que l’escolarització a l’educació infantil no és
obligatòria.
Percentatge d’alumnat de 1r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa
El percentatge d’alumnat comprés en els diferents nivells de l’escala TRI, comparant
les dues avaluacions mostrals, indica que l’alumnat a la segona avaluació es desplaça
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
per davall nivell 1
(<310)
entre nivell 1 i 2
(310 a 390)
entre nivell 2 i 3
(390 a 480)
entre nivell 3 i 4
(480 a 550)
entre nivell 4 i 5
(550 a 630)
per damunt nivell 5
(>630)
molt baix baix intermedi baix
intermedi intermedi alt
alt
5,2
14,6
28,9
24,6
17,6
9,1
1,75,0
25,7
33,4
22,0
12,1
novembre 2013
maig 2014
14
cap als nivells més alts de la competència.
Percentatge d’alumnat de 1r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa,
segons diferents variables de desagregació
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es
pot observar en els gràfics següents, Menorca està desplaçada cap als graus
d’assoliment més alts de la competència en les dues avaluacions.
Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen
resultats més alts que els nins en les dues avaluacions.
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats
lleugerament cap als graus alts en les dues avaluacions.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
5
5
3
11
6
5
7
3
15
13
9
25
17
12
18
9
29
29
27
31
31
26
31
26
25
25
32
16
23
26
24
26
18
18
20
12
15
21
14
24
9
10
9
5
8
10
7
13
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
2
2
1
4
2
2
2
1
5
4
5
8
5
5
6
4
26
26
19
30
30
21
27
23
33
34
32
33
33
34
37
28
22
22
35
16
20
24
20
25
12
13
7
10
9
15
8
20
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
15
Comparant les dues avaluacions, es pot observar que, en totes les desagregacions, les
distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment
més alts de la competència que a la primera.
Percentatge d’alumnat de 1r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en
llengua anglesa consolidada segons diferents variables de desagregació
En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat de la segona avaluació que ha
consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La
informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels
centres.
Com ja s’ha dit, a la primera avaluació no s’estableix cap punt de consolidació. Pel
que fa a la segona avaluació, només es troben diferències estadísticament
significatives en la consolidació per sexe de l’alumnat i entre Menorca i Eivissa i
Formentera.
Segona avaluació (maig 2014)
Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació
Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les
Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels
centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la
mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
67,6%
68,4%
74,2%
58,0%
63,0%
72,6%
65,0%
72,2%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
16
Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 1r d’EP en la ccl en llengua anglesa segons diferents variables de desagregació
En totes les desagregacions, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona
avaluació mostral estan per damunt de les de la primera. Les diferències són totes
estadísticament significatives, excepte als centres privats.
482 487
501
436
471
493
465
512
518 522 523
495508
530
508
538
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
nin
s
nin
es
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanesnovembre 2013
maig 2014
17
5.1.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 1R D’EP
Descriptors dels nivells de competència
Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en
cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.
Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua castellana 1r EP
Nivell 1 – 290 punts TRI
Reconeixen un dels personatges protagonista d’un conte que han escoltat i visualitzat.
Recorden el començament d’un conte que han escoltat i visualitzat.
Nivell 2 – 335 punts TRI
Identifiquen i coneixen una paraula escrita, de vocabulari senzill, a partir d’una imatge donada.
Llegeixen una paraula de dues síl·labes i identifiquen la imatge.
Llegeixen una oració i la relacionen amb una de les imatges donades.
Seleccionen una frase entre diverses a partir d’una imatge donada.
Nivell 3– 405 punts TRI
Identifiquen i coneixen una paraula escrita a partir d’una imatge donada.
Llegeixen i reconeixen el significat d'una paraula de més de dues síl·labes amb lletra de pal.
Llegeixen una oració de certa dificultat i la relacionen amb una de les imatges donades.
Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (dues síl·labes).
Identifiquen una imatge a partir d’una expressió escrita (paraula principal de dues síl·labes).
Seleccionen una frase, de certa dificultat, entre diverses a partir d’una imatge donada.
Nivell 4 – 480 punts TRI
Identifiquen uns dels personatges secundaris que formen part del context del conte que han escoltat i visualitzat.
Identifiquen una imatge a partir d’una expressió escrita (paraula principal de tres síl·labes).
Identifiquen i coneixen una paraula escrita, de certa dificultat, a partir d’una imatge donada.
Llegeixen i reconeixen el significat d'una paraula de dues síl·labes amb lletra lligada.
Escriuen una oració amb una paraula donada.
Nivell 5 –540 punts TRI
Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (tres síl·labes, una amb –za-).
Identifiquen una imatge donada i l’escriuen correctament la paraula (dues síl·labes, una amb -rr-).
*Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència.
18
Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència
Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona
avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que
suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix,
intermedi, intermedi alt i alt).
No s’estableix cap punt de consolidació a la primera avaluació, a causa que
l’escolarització a l’educació infantil no és obligatòria.
Percentatge d’alumnat de 1r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua castellana
Si comparam els resultats de la segona avaluació respecte a la primera, aquests
mostren un descens del percentatge d’alumnat que es troba als nivells més baixos i un
augment del que es troba al nivell més alt (per damunt de nivell 5).
Percentatge d’alumnat de 1r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua
castellana, segons diferents variables de desagregació
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es
pot observar en els gràfic següents, les distribucions de Mallorca i d’Eivissa i
Formentera són molt semblants a la del global de les Illes Balears en les dues
avaluacions. La de Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la
competència en la primera avaluació. A la segona avaluació, Menorca obté
percentatges més baixos als graus d’assoliment més alts.
Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen
resultats més alts que els nins en les dues avaluacions.
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats cap als
graus més alts en les dues avaluacions.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
per davall nivell 1
(<290)
entre nivell 1 i 2
(290 a 335)
entre nivell 2 i 3
(335 a 405)
entre nivell 3 i 4
(405 a 480)
entre nivell 4 i 5
(480 a 540)
per damunt nivell 5
(>540)
molt baix baix intermedi baix
intermedi intermedi alt
alt
7,45,6
10,0
20,021,6
35,3
1,2 1,6
6,9
21,420,1
48,9novembre 2013
maig 2014
19
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, les
distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment
més alts que les de la primera.
Percentatge d’alumnat de 1r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en
llengua castellana consolidada segons diferents variables de desagregació
En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat de la segona avaluació que ha
consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La
informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels
centres.
Com ja s’ha dit, a la primera avaluació no s’estableix cap punt de consolidació. A la
segona avaluació, les diferències són estadísticament significatives entre Menorca i les
7
8
2
9
8
7
10
3
6
5
4
8
6
5
7
3
10
10
11
9
12
8
11
8
20
19
25
22
21
19
21
17
22
21
26
21
20
23
21
24
35
36
32
31
33
38
30
44
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
1
1
0
1
2
1
1
1
2
1
7
2
2
1
2
1
7
7
10
7
8
6
8
4
21
20
35
25
23
20
25
14
20
20
22
22
21
19
23
14
49
52
27
44
45
54
40
65
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
20
altres illes, en la desagregació per sexe de l’alumnat i en la desagregació per titularitat
dels centres.
Segona avaluació (maig 2014)
Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació
Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes a l’escala TRI del global de les
Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels
centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la
mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 1r d’EP en la ccl en llengua castellana segons diferents variables de desagregació
En totes les desagregacions, excepte a l’illa de Menorca, les puntuacions mitjanes en
l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a les de la primera i les
corresponents diferències són totes estadísticament significatives, excepte a l’illa de
Menorca.
90,4%
90,9%
83,9%
91,1%
88,6%
92,3%
88,5%
93,7%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
481 482
493
470472
491
466
509
518523
482
515
510
528503
546
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
nin
s
nin
es
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanesnovembre 2013
maig 2014
21
5.1.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 1R D’EP
Descriptors dels nivells de competència
Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en
cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.
Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua catalana 1r EP
Nivell 1 – 310 punts TRI
Identifiquen una acció d'un dels personatges protagonistes d’un conte que han escoltat i visualitzat.
Extreuen informació explícita molt senzilla d'un conte.
Nivell 2 – 352 punts TRI
Recorden el final d’un conte que han escoltat i visualitzat.
Reconeixen els diferents personatges secundaris que apareixen al conte que han escoltat i visualitzat.
Identifiquen i coneixen una paraula escrita, de vocabulari senzill, a partir d’una imatge donada.
Seleccionen una frase entre diverses a partir d’una imatge donada.
Llegeixen una oració i la relacionen amb una de les imatges donades.
Nivell 3– 402 punts TRI
Llegeixen una paraula de dues síl·labes i identifiquen la imatge.
Identifiquen i coneixen una paraula escrita a partir d’una imatge donada.
Llegeixen una oració, de certa dificultat, i la relacionen amb una de les imatges donades
Nivell 4 – 520 punts TRI
Llegeixen una paraula escrita de tres síl·labes i identifiquen la imatge.
Identifiquen i coneixen una paraula escrita, de certa dificultat, a partir d’una imatge donada.
Identifiquen una imatge a partir d'una expressió escrita.
Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (tres síl·labes).
Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (dues síl·labes, una amb –au-).
Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (una síl·laba amb -ll-).
Identifiquen una imatge donada i escriuen correctament la paraula (dues síl·labes, una amb -ll-).
Nivell 5 –600 punts TRI
Escriuen una oració amb una paraula donada.
*Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència.
Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència
Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona
avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que
22
suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix,
intermedi, intermedi alt i alt).
No s’estableix un punt de consolidació a la primera avaluació, a causa que
l’escolarització a l’educació infantil no és obligatòria.
Percentatge d’alumnat de 1r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua catalana
Si s’analitza l’evolució entre la primera i la segona avaluació, el gràfic mostra que hi
ha un augment del percentatge d’alumnat que es troba al nivell mes alt, i un descens
del que es troba als nivells més baixos.
Percentatge d’alumnat de 1r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua
catalana, segons diferents variables de desagregació
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes que es
mostren en el gràfic següent, en la primera avaluació les distribucions de Mallorca i
d’Eivissa i Formentera són molt semblants a la del global de les Illes Balears i
Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència. A la
segona avaluació, Mallorca està lleugerament desplaçada cap als graus d’assoliment
més alts.
Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen
resultats més alts que els nins en les dues avaluacions.
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats cap als
graus alts en la primera avaluació, i molt lleugerament desplaçats cap als graus alts en
la segona avaluació.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
per davall nivell 1
(<310)
entre nivell 1 i 2
(310 a 352)
entre nivell 2 i 3
(352 a 402)
entre nivell 3 i 4
(402 a 520)
entre nivell 4 i 5
(520 a 600 )
per damunt nivell 5
(> 600)
molt baix baix intermedi baix
intermedi intermedi alt
alt
7,6 6,6
11,5
34,5
29,1
10,8
2,0 1,6
6,6
35,5
24,1
30,1
novembre 2013
maig 2014
23
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions,
exceptuant a l’illa de Menorca, les distribucions a la segona avaluació estan més
desplaçades cap els graus d’assoliment alts, la qual cosa indica una millora de la
competència a final de curs amb relació al principi de curs.
Percentatge d’alumnat de 1r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en
llengua catalana consolidada segons diferents variables de desagregació
En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat de la segona avaluació que ha
consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La
informació es desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels
centres.
8
8
5
9
8
7
9
5
7
7
3
7
7
6
7
6
11
12
10
10
12
11
12
11
35
36
25
31
36
32
31
40
29
27
37
35
28
30
29
30
11
10
20
8
9
13
12
9
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
2
2
1
1
3
1
2
2
2
1
2
2
2
1
2
1
7
6
9
11
8
6
8
4
36
32
47
48
37
33
36
35
24
26
14
19
23
25
22
28
30
32
27
18
26
34
30
30
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
24
Com ja s’ha dit, a la primera avaluació no s’estableix un punt de consolidació. A la
segona avaluació, les diferències són estadísticament significatives només per sexe de
l’alumnat.
Segona avaluació (maig 2014)
Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació
Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les
Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels
centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la
mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 1r d’EP en la ccl en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació
En totes les desagregacions, excepte a l’illa de Menorca, les puntuacions mitjanes en
l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a les de la primera
89,7%
90,7%
87,6%
85,2%
87,1%
92,7%
88,3%
92,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
476474
514
471 469484
474
481
522528
504
493511 534
519 527
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
nin
s
nin
es
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanesnovembre 2013
maig 2014
25
avaluació. Les diferències són totes estadísticament significatives, excepte a l’illa de
Menorca i a les d’Eivissa i Formentera conjuntament.
26
5.2. TERCER D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
5.2.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 3R D’EP
Descriptors dels nivells de competència
Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en
cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.
El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 3r curs d’EP,
d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquest
moment.
Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua anglesa 3r EP
Nivell 1 – 285 punts TRI
Identifiquen una imatge a partir de l'audició d’una frase amb vocabulari senzill.
Identifiquen un color a partir d’una imatge d'un animal.
Nivell 2 – 375 punts TRI
Identifiquen una paraula, de vocabulari senzill, a partir d’una imatge donada.
Extreuen informació i identifiquen un número exacte a partir de dues expressions orals (pregunta i resposta).
Identifiquen una imatge a partir d’una expressió oral del tipus paraula.
Extreuen informació i identifiquen una imatge de més d’un element a partir d’una expressió oral del tipus oració senzilla.
Escriuen correctament una paraula, de vocabulari bàsic, a partir d’una imatge donada.
Identifiquen una imatge a partir d’una expressió oral del tipus oració senzilla.
Identifiquen una oració senzilla a partir d’una imatge donada.
Nivell 3 (nivell de consolidació) – 455 punts TRI
Escriuen correctament una paraula a partir d’una imatge donada.
Extreuen informació i identifiquen una imatge a partir d'una expressió oral del tipus oració.
Llegeixen i seleccionen una oració a partir d’una imatge donada.
Llegeixen i seleccionen l’oració correcta de diverses oracions a partir d’una imatge donada.
Identifiquen una imatge a partir d’una expressió oral del tipus oració amb verb compost.
Nivell 4 – 575 punts TRI
Fan inferències i seleccionen una oració de diverses a partir d’una imatge donada.
Identifiquen la imatge a partir d’una expressió oral tipus oració complexa.
Extreuen informació d’un diàleg curt de 2 oracions (una pregunta i una resposta) i identifiquen la imatge.
Identifiquen una imatge d’un habitacle de la casa a partir d’una expressió oral del tipus oració.
Completen una frase a partir d’una imatge donada.
Nivell 5 – 680 punts TRI
27
Escriuen correctament una paraula, de vocabulari complex, a partir d’una imatge donada.
Llegeixen i seleccionen una oració de vocabulari complex.
Completen una frase a partir d'una imatge donada de vocabulari complex.
*Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència.
Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència
Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona
avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que
suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix,
intermedi, intermedi alt i alt).
Percentatge d’alumnat de 3r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa
Si comparam els resultats obtinguts, aquests mostren un descens del percentatge
d’alumnes que es troben als nivells més baixos i un augment del percentatge
d’alumnes que es troben als nivells alts a la segona avaluació.
Percentatge d’alumnat de 3r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa,
segons diferents variables de desagregació
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, les
distribucions de Mallorca, Menorca i d’Eivissa i Formentera són molt semblants a la
del global de les Illes Balears en les dues avaluacions.
Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen
resultats lleugerament més desplaçats cap a graus d’assoliment més alts que els nins,
en les dues avaluacions.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
per davall nivell 1
(<285)
entre nivell 1 i 2
(285 a 375)
entre nivell 2 i 3
(375 a 455)
entre nivell 3 i 4
(455 a 575)
entre nivell 4 i 5
(575 a 680)
per damunt nivell 5
(>680)
molt baix baix intermedi baix
intermedi intermedi alt
alt
2,6
11,0
25,2
41,2
16,9
3,11,1
6,7
20,3
44,2
23,5
4,3
novembre 2013
maig 2014
28
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats cap als
graus alts en la primera avaluació, i molt lleugerament desplaçats cap als graus alts en
la segona avaluació.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions,
exceptuant els centres privats, les distribucions a la segona avaluació estan més
desplaçades cap els graus d’assoliment alts, la qual cosa indica una millora de la
competència a final de curs amb relació al principi de curs.
3
3
0
2
2
3
4
1
11
11
9
15
12
9
14
6
25
24
31
30
25
26
29
19
41
42
39
35
41
42
38
46
17
17
18
16
18
16
13
24
3
3
4
3
2
4
2
5
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
1
1
1
1
1
1
1
0
7
7
7
7
7
6
8
5
20
20
18
21
22
18
21
20
44
45
56
31
43
45
44
45
23
23
16
31
22
25
23
24
4
4
2
8
4
5
4
5
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
29
Percentatge d’alumnat de 3r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en
llengua anglesa consolidada segons diferents variables de desagregació
En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la
competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es
desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.
A la primera avaluació, les diferències són significatives només en la desagregació
titularitat.
A la segona avaluació, les diferències són significatives només a la desagregació per
sexe de l’alumnat.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
61,1%
62,4%
60,2%
53,9%
60,2%
62,1%
53,5%
75,1%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
72,0%
71,9%
74,2%
71,1%
69,4%
74,8%
70,4%
74,9%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
30
Comparant les dues avaluacions, s’observa una millora en tots els percentatges de
consolidació a la segona avaluació, exceptuant els centres privats. Les diferències són
totes significatives, exceptuant l’illa de Menorca i els centres privats.
Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació
Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les
Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels
centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la
mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 3r d’EP en la ccl en llengua anglesa segons diferents variables de desagregació
En totes les desagregacions, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona
avaluació mostral són superiors a les de la primera avaluació. Les diferències entre la
primera avaluació mostral i la segona avaluació són totes estadísticament
significatives, excepte a l’illa de Menorca i als centres privats.
485 487 488
474
482 488
467
519
515 513 504
531
509521
510524
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
nin
s
nin
es
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanesnovembre 2013
maig 2014
31
5.2.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 3R D’EP
Descriptors dels nivells de competència
Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en
cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.
El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 3r curs d’EP,
d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquest
moment.
Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua castellana 3r EP
Nivell 1 – 280 punts TRI
Extreuen informació explícita molt evident d’un text oral.
Extreuen i recorden informació explícita molt evident d’un text escrit.
Identifiquen i recorden, entre diverses informacions, aquella que apareix en forma negativa en un text escrit.
Extreuen i recorden el títol d’un text escrit.
Nivell 2 – 350 punts TRI
Extreuen informació explícita evident d’un text oral.
Identifiquen i recorden, entre diverses informacions, la que no s’ajusta al contingut d’un text escrit.
Identifiquen i recorden el lloc que fa referència el text escrit.
Extreuen i recorden informació explícita, fàcil de localitzar, d’un text escrit.
Nivell 3 (nivell de consolidació) – 460 punts TRI
Extreuen informació explícita d’un text oral.
Extreuen i recorden informació explícita d’un text escrit.
Identifiquen una imatge donada i l'escriuen correctament (paraula de dues síl·labes).
Extreuen informació explícita, que pot donar lloc a confusió, d’un text oral.
Fan una inferència evident a partir d'un text escrit.
Recorden, escriuen i fan una inferència molt evident a partir d'un text escrit.
Escriuen textos de 4 línies sense cometre errades ortogràfiques o cometent les pròpies del nivell educatiu que cursen (no es consideren les errades d’accentuació).
Nivell 4 – 630 punts TRI
Extreuen i recorden informació explícita, difícil de localitzar, d’un text escrit.
Extreuen i recorden informació explícita, amb moltes dades, d’un text escrit.
Extreuen informació explícita, difícil de recordar, d’un text oral.
Escriuen textos de 4 línies nets, llegibles i amb bona cal·ligrafia. Hi pot haver alguna ratllada (1-2).
Escriuen textos de 4 línies amb vocabulari adequat, sense expressions col·loquials ni barbarismes.
Escriuen textos de 4 línies amb sentit, idees clares, rellevants i exposades de forma ordenada.
32
Escriuen textos de 4 línies amb concordança gramatical, bon ús de connectors i signes de puntuació.
Nivell 5 –770 punts TRI
Fan inferències i recorden amb dificultat a partir d’informació d’un text escrit.
Extreuen i recorden informació explícita, difícil de recordar, d'un text escrit.
*Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència avaluada.
Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència
Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona
avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que
suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix,
intermedi, intermedi alt i alt).
Percentatge d’alumnat de 3r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua castellana
Si comparam els resultats obtinguts, aquests mostren un descens del percentatge
d’alumnes que es troben als nivells més baixos i un augment del percentatge
d’alumnes que es troben al nivell intermedi alt a la segona avaluació i al nivell alt no
hi ha alumnes.
Percentatge d’alumnat de 3r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua
castellana, segons diferents variables de desagregació
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, en la
primera avaluació la distribució de Mallorca és molt semblant a la del global de les
Illes Balears i Menorca i d’Eivissa i Formentera lleugerament desplaçats cap a graus
d’assoliment alts. En la segona avaluació, els resultats de Mallorca estan lleugerament
desplaçats cap a graus d’assoliment alts.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
60%
per davall nivell 1
(<280)
entre nivell 1 i 2
(280 a 350)
entre nivell 2 i 3
(350 a 460)
entre nivell 3 i 4
(460 a 630)
entre nivell 4 i 5
(630 a 770)
per damunt nivell 5
(>770)
molt baix baix intermedi baix
intermedi intermedi alt
alt
2,5
6,8
31,7
49,5
9,4
0,00,93,5
23,9
59,1
12,5
0,0
novembre 2013
maig 2014
33
Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen
resultats més alts que els nins en les dues avaluacions.
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats lleugerament
desplaçats cap als graus alts en la primera avaluació, i molt semblants als dels públics
en la segona avaluació.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions,
exceptuant les illes de Menorca i Eivissa i Formentera, les distribucions a la segona
avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment alts, la qual cosa indica
una millora de la competència a final de curs amb relació al principi de curs.
3
3
0
0
3
2
3
1
7
7
6
4
8
5
8
4
32
32
30
31
35
29
31
32
50
48
49
57
47
52
49
51
9
9
15
8
7
12
8
12
0
0
0
0
0
0
0
0
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
1
1
1
1
1
1
1
1
3
4
4
3
4
3
3
4
24
22
32
30
28
20
24
23
59
60
56
57
57
62
59
60
13
14
7
9
10
15
12
13
0
0
0
0
0
0
0
0
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
34
Percentatge d’alumnat de 3r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en
llengua castellana consolidada segons diferents variables de desagregació
En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la
competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es
desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.
A la primera i segona avaluació, les diferències són significatives només en la
desagregació sexe.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
Comparant les dues avaluacions, s’aprecia una millora en tots els percentatges de
consolidació a la segona avaluació, exceptuant l’illa de Menorca. Les diferències són
totes significatives, exceptuant Menorca i Eivissa i Formentera.
58,9%
57,6%
63,6%
64,9%
54,1%
63,8%
57,0%
62,4%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
71,7%
73,4%
62,6%
66,5%
67,0%
76,7%
71,1%
72,8%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
35
Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació
Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes a l’escala TRI del global de les
Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels
centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la
mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 3r d’EP en la ccl en llengua castellana segons diferents variables de desagregació
En totes les desagregacions, excepte a l’illa de Menorca, les puntuacions mitjanes en
l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a les de la primera
avaluació. Les diferències entre la primera avaluació mostral i la segona avaluació són
totes estadísticament significatives, exceptuant a l’illa de Menorca, d’Eivissa i
Formentera i als centres privats.
486 482
500
501475
498
477
502
514518
495
503
500
529513 517
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
nin
s
nin
es
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanesnovembre 2013
maig 2014
36
5.2.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 3R D’EP
Descriptors dels nivells de competència
Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en
cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.
El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 3r curs d’EP,
d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquest
moment.
Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua catalana 3r EP
Nivell 1 – 300 punts TRI
Extreuen i recorden informació molt evident d’un text escrit.
Extreuen i recorden una informació de diverses opcions d’un text escrit.
Nivell 2 – 380 punts TRI
Extreuen informació explícita a partir d’un text oral.
Recorden elements que surten en el text oral.
Extreuen informació del context del text oral.
Extreuen i recorden informació explícita d’un text escrit.
Identifiquen i recorden els personatges principals d'un text escrit.
Recorden un interval que apareix en un text escrit.
Extreuen i recorden informació rellevant d’un text escrit.
Recorden i escriuen informació explícita a partir d'un text escrit.
Recorden el nom del personatge principal d'un text escrit.
Nivell 3 (nivell de consolidació) – 450 punts TRI
Escriuen sobre un tema habitual (4 línees) amb les errades ortogràfiques pròpies d'aquest nivell sense considerar l’accentuació.
Recorden i contesten de forma oberta una informació d’un text escrit.
Extreuen diverses informacions explícites d’un text escrit.
Coneixen el significat de vocabulari relacionat amb un text escrit.
Fan inferències a partir de diverses informacions d’un text escrit.
Escriuen textos nets d'un tema habitual en 4 línies (amb dues o menys ratllades) i amb bona lletra.
Identifiquen el destinatari de la informació d’un text oral.
Identifiquen i recorden dades concretes de quantitat d’un text escrit
Identifiquen i recorden la idea principal d’un text escrit.
Nivell 4 – 585 punts TRI
Extreuen informació concreta a partir d’un text oral.
Extreuen informació explícita de certa complexitat d’un text escrit.
Recorden i escriuen unes dades concretes d’un text escrit.
Extreuen informació amb moltes dades i complex de memoritzar d’un text escrit.
Escriuen textos de 4 línies, amb idees clares i exposades de forma ordenada.
Escriuen textos amb concordança gramatical i amb un ús correcte dels correctors i signes de puntuació.
37
Identifiquen i recorden un grup de paraules relacionades amb la informació d’un text escrit.
Nivell 5 –700 punts TRI
Recorden i escriuen informació explícita d’un text oral.
Recorden una informació numèrica relacionada amb una pregunta d’un text escrit.
Recorden i escriuen una informació numèrica concreta d’un text escrit.
*Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència
avaluada.
Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència
Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona
avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que
suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix,
intermedi, intermedi alt i alt).
Percentatge d’alumnat de 3r d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua catalana
Els resultats obtinguts entre ambdues avaluacions mostren un augment del
percentatge d’alumnes que es troben entre els nivells 4 i 5 (intermedi alt) de la
competència i un descens del percentatge d’alumnes als nivells 1 i 2. Al nivell alt
només augmenta un 0,1% de alumnes.
Percentatge d’alumnat de 3r d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua
catalana, segons diferents variables de desagregació
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, en la
primera avaluació la distribució de Menorca està desplaçada cap a graus
d’assoliment alts. En la segona avaluació, els resultats de Mallorca estan lleugerament
desplaçats cap a graus d’assoliment alts.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
per davall nivell 1
(<300)
entre nivell 1 i 2
(300 a 380)
entre nivell 2 i 3
(380 a 451)
entre nivell 3 i 4
(451 a 585)
entre nivell 4 i 5
(585 a 700 )
per damunt nivell 5
(> 700)
molt baix baix intermedi baix
intermedi intermedi alt
alt
4,6
9,7
19,7
50,4
13,8
1,91,1
5,2
20,7
47,5
23,5
2,0
novembre 2013
maig 2014
38
Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen
resultats més alts que els nins en les dues avaluacions.
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats lleugerament
desplaçats cap als graus alts en la primera avaluació i en la segona avaluació els
centres públics estan lleugerament més desplaçats cap a graus d’assoliment alts.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions,
exceptuant les illa de Menorca i els centres privats, les distribucions a la segona
avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment alts, la qual cosa indica
una millora de la competència a final de curs amb relació al principi de curs.
5
6
1
1
4
5
6
3
10
10
4
10
11
8
10
9
20
20
10
27
22
17
20
19
50
49
58
52
49
52
50
50
14
13
25
9
13
15
13
16
2
2
1
1
1
3
1
3
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
1
1
1
1
2
0
1
1
5
5
8
4
6
4
4
7
21
20
23
25
23
19
19
24
47
47
49
50
46
49
49
45
23
25
18
16
21
26
24
22
2
2
2
4
2
2
2
1
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
39
Percentatge d’alumnat de 3r d’EP amb la competència en comunicació lingüística en
llengua catalana consolidada segons diferents variables de desagregació
En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la
competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es
desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.
A la primera avaluació, les diferències són totes significatives exceptuant la que hi ha
entre Mallorca i Eivissa i Formentera i en la desagregació titularitat.
A la segona avaluació, les diferències són totes significatives exceptuant la
desagregació sexe.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
66,1%
64,8%
84,4%
62,4%
62,4%
69,9%
64,4%
69,0%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
73,0%
73,9%
68,8%
69,7%
69,7%
76,5%
75,8%
67,9%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
40
Comparant les dues avaluacions, veiem una millora en tots els percentatges de
consolidació a la segona avaluació, exceptuant l’illa de Menorca i els centres privats.
Les diferències són totes significatives, exceptuant els centres privats.
Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació
Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les
Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels
centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada dada respecte de la
mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 3r d’EP en la ccl en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació
En totes les desagregacions, excepte a l’illa de Menorca, les puntuacions mitjanes en
l’escala TRI de la segona avaluació mostral són superiors a les de la primera
avaluació. Les diferències entre la primera avaluació mostral i la segona avaluació són
totes estadísticament significatives, excepte als centres privats.
485 483
525
477 477
494
478
498
515517
499
508 506
524 520
505
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
nin
s
nin
es
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanesnovembre 2013
maig 2014
41
5.3. CINQUÈ D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
5.3.1. CCL EN LLENGUA ANGLESA 5È D’EP
Descriptors dels nivells de competència
Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en
cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.
El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 5è curs d’EP,
d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquest
moment.
Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua anglesa 5è d’EP
Nivell 1 – 275 punts TRI
Identifiquen una imatge a partir de l'audició d’una paraula de vocabulari senzill.
Identifiquen una informació molt evident d’un text escrit.
Identifiquen un número d’entre diverses opcions a partir d’una audició.
Nivell 2 – 393 punts TRI
Identifiquen una imatge a partir d’expressions orals del tipus paraula.
Extreuen informació explícita evident d’un text escrit.
Identifiquen una imatge a partir d’una expressió oral del tipus oració.
Completen una oració amb una paraula, de vocabulari senzill, a partir d’una imatge en un text escrit.
Reconeixen els colors i parts del cos, d’una imatge, a partir d’una audició.
Nivell 3 (nivell de consolidació) – 500 punts TRI
Elegeixen l'opció correcta o incorrecta, entre vàries, a partir d’un text escrit.
Completen una oració amb una paraula a partir d’una imatge en un text escrit.
Identifiquen els adjectius d’un personatge d’un text escrit.
Identifiquen el significat d’una paraula segons el context donat en un text escrit.
Extreuen informació a partir d’un horari de classe com a text escrit.
Identifiquen una imatge de tres animals a partir d’una audició.
Identifiquen una imatge amb informació horària a partir d'una audició.
Nivell 4 – 620 punts TRI
Completen una oració amb una paraula de vocabulari complex a partir d’una imatge en un text escrit.
Extreuen informació implícita d’un text escrit.
Identifiquen una informació que no apareix en un text escrit.
Completen una oració amb vocabulari d’una taula (horari de classe).
Identifiquen una imatge a partir d’una audició d’una paraula de vocabulari complex.
Escriuen i completen oracions a partir d’una imatge (vocabulari complex).
Nivell 5 – 720 punts TRI
Completen una oració amb una paraula a partir d’una imatge en un text escrit (phrasal verb).
Elegeixen l'opció correcta, entre diverses, per completar una frase.
42
Completen una oració amb una paraula a partir d’una imatge en un text escrit (vocabulari complex).
Completen una frase amb diverses paraules a partir d’una imatge en un text escrit.
*Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència
avaluada.
Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència
Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona
avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que
suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix,
intermedi, intermedi alt i alt).
Percentatge d’alumnat de 5è d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa
Els resultats obtinguts entre ambdues avaluacions mostren un augment del percentatge d’alumnes que es troben als nivells més alts de la competència i un descens del percentatge d’alumnes als nivells més baixos.
Percentatge d’alumnat de 5è d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua anglesa,
segons diferents variables de desagregació
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, en la
primera avaluació la distribució d’Eivissa i Formentera està lleugerament més
desplaçada cap a graus d’assoliment alts. En la segona avaluació, els resultats
d’Eivissa i Formentera i Menorca estan lleugerament més desplaçats cap a graus
d’assoliment alts.
Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen
resultats lleugerament més desplaçats cap a graus d’assoliment alts en les dues
avaluacions.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
per davall nivell 1
(<275)
entre nivell 1 i 2
(275 a 393)
entre nivell 2 i 3
(393 a 500)
entre nivell 3 i 4
(500 a 620)
entre nivell 4 i 5
(620 a 720)
per damunt nivell 5
(>720)
molt baix baix intermedi baix
intermedi intermedi alt
alt
1,6
17,6
38,0
33,9
8,1
0,91,1
8,4
32,6
44,7
12,1
1,0
novembre 2013
maig 2014
43
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats més desplaçats cap
als graus d’assoliment alts en la primera avaluació i en la segona avaluació aquesta
diferència es fa més petita.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, les
distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment
alts, la qual cosa indica una millora de la competència a final de curs amb relació al
principi de curs.
2
2
1
1
2
1
2
1
18
18
10
18
20
14
23
8
38
37
51
35
37
39
39
36
34
34
35
35
32
36
30
41
8
8
3
11
8
9
5
13
1
1
0
1
1
1
0
2
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
1
1
0
2
1
1
1
1
8
9
5
7
10
7
10
5
33
33
34
29
33
33
34
30
45
44
47
45
44
46
41
51
12
11
14
16
12
13
12
12
1
1
1
1
1
1
1
1
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
44
Percentatge d’alumnat de 5è d’EP amb la competència en comunicació lingüística en
llengua anglesa consolidada segons diferents variables de desagregació
En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la
competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es
desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.
A la primera avaluació, només en la desagregació titularitat les diferències són
significatives.
A la segona avaluació, no hi ha diferències significatives.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
42,9%
42,8%
38,3%
46,9%
40,4%
46,0%
35,8%
55,9%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
57,8%
56,8%
61,3%
62,5%
56,3%
59,7%
54,2%
64,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
45
Comparant les dues avaluacions, veiem una millora en tots els percentatges de
consolidació de la primera avaluació a la segona. Les diferències són significatives,
exceptuant els centres privats.
Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació
Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les
Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels
centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la
mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 5è d’EP en la ccl en llengua anglesa segons diferents variables de desagregació
En totes les desagregacions, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona
avaluació mostral són superiors a la primera avaluació. Les diferències entre la
primera avaluació mostral i la segona són totes estadísticament significatives, excepte
als centres privats.
483 483 478 490
475
494
464
517
516 514 525 527512
521510
528
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
nin
s
nin
es
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanesnovembre 2013
maig 2014
46
5.3.2. CCL EN LLENGUA CASTELLANA 5È D’EP
Descriptors dels nivells de competència
Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en
cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.
El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 5è curs d’EP,
d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquest
moment.
Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua castellana 5è d’EP
Nivell 1 – 270 punts TRI
Reconeixen la tipologia literària d’un text escrit.
Extreuen informació explícita evident d’un text escrit.
Nivell 2 – 370 punts TRI
Coneixen sinònims, de vocabulari senzill, d’un text escrit.
Identifiquen el significat d’una expressió molt evident d'un text escrit a partir del context.
Identifiquen l’adjectiu que defineix com és la protagonista d'un text narratiu.
Escriuen textos de 60-80 paraules a partir d’una imatge i preguntes guiades, amb algunes expressions col·loquials, repetició de paraules i/o presència de vocabulari molt bàsic.
Nivell 3 (nivell de consolidació) – 485 punts TRI
Extreuen informació explícita d'un text oral.
Reconeixen la idea principal d'un text escrit.
Reconeixen la intenció global d'un text escrit.
Identifiquen els personatges d’un text escrit.
Extreuen informació explícita d’un text escrit.
Extreuen informació explícita d’un text oral.
Conclouen que una determinada informació no apareix en un text escrit.
Reconeixen textos procedents d’Internet per la referència web que hi apareix.
Escriuen textos de 60-80 paraules a partir d’una imatge i preguntes guiades, de vocabulari senzill, sense cometre errades ortogràfiques o cometent les pròpies del nivell educatiu que cursen (no es consideren les errades d’accentuació).
Escriu un títol alternatiu amb una construcció gramatical adequada al que apareix en un text escrit.
Nivell 4 – 620 punts TRI
Escriuen textos de 60-80 paraules, a partir d’una imatge i preguntes guiades. Escriuen textos amb idees clares, rellevants i exposades de forma ordenada.
Escriuen textos de 60-80 paraules, a partir d’una imatge i preguntes guiades. Escriu textos en concordança gramatical i amb un ús correcte dels connectors i signes de puntuació.
Fan inferències a partir d’un text escrit (amb opcions de resposta).
Identifiquen el vocabulari d’un text escrit per definir un concepte.
Extreuen informació detallada a partir d’un text escrit.
Extreuen i escriuen informació explícita d'un text escrit.
Identifiquen el significat d’unes paraules d’un text escrit a partir del context.
47
Identifiquen l’ordre en què apareixen determinades informacions en un text escrit.
Nivell 5 – 715 punts TRI
Extreuen el significat de diverses paraules d’un text escrit a partir del context.
Fan inferències a partir d’un text escrit (escriuen la resposta).
Identifiquen les parts d’un text escrit.
Seleccionen de diverses opcions la que és vertadera.
Extreuen informació explícita complexa en un text oral.
Extreuen informació explícita complexa en un text escrit.
*Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència
avaluada.
Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència
Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona
avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que
suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix,
intermedi, intermedi alt i alt).
Percentatge d’alumnat de 5è d’EP de les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua castellana
Els resultats obtinguts entre ambdues avaluacions mostren un augment del
percentatge d’alumnes que es troben als nivells més alts de la competència i un
descens del percentatge d’alumnes als nivells més baixos.
Percentatge d’alumnat de 5è d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua
castellana, segons diferents variables de desagregació
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, en la
primera avaluació les distribucions són molt semblants entre illes i també amb el
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
per davall nivell 1
(<270)
entre nivell 1 i 2
(270 a 370)
entre nivell 2 i 3
(370 a 485)
entre nivell 3 i 4
(485 a 620)
entre nivell 4 i 5
(620 a 715)
per damunt nivell 5
(>715)
molt baix baix intermedi baix
intermedi intermedi alt
alt
1,9
12,0
33,2
45,3
7,4
0,30,9
7,0
29,5
48,3
12,5
1,8
novembre 2013
maig 2014
48
global. En la segona avaluació, els resultats de Mallorca estan lleugerament més
desplaçats cap a graus d’assoliment alts.
Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen
resultats lleugerament més desplaçats cap a graus d’assoliment alts en les dues
avaluacions.
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats més desplaçats cap
als graus d’assoliment alts en la primera avaluació i en la segona avaluació aquesta
diferència es fa més petita.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions,
exceptuant l’illa de Menorca, les distribucions a la segona avaluació estan més
desplaçades cap els graus d’assoliment més alts, la qual cosa indica una millora de la
competència a final de curs amb relació al principi de curs.
2
2
1
1
2
1
2
1
12
12
11
10
15
9
13
9
33
32
36
36
35
31
34
32
45
45
45
46
42
50
44
48
7
8
8
6
6
9
6
9
0
0
0
0
0
0
0
0
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
1
1
2
0
1
0
1
1
7
7
7
9
9
5
8
6
29
29
38
30
30
29
31
27
48
48
42
52
46
51
47
50
13
14
8
9
12
14
12
14
2
2
4
1
2
2
2
2
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
49
Percentatge d’alumnat de 5è d’EP amb la competència en comunicació lingüística en
llengua castellana consolidada segons diferents variables de desagregació
En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la
competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es
desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.
A la primera i segona avaluació, només en la desagregació sexe les diferències són
significatives.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
Comparant les dues avaluacions, s’observa una millora en tots els percentatges de
consolidació a la segona avaluació. Les diferències són significatives, exceptuant l’illa
de Menorca i els centres privats.
53,0%
53,1%
52,9%
52,5%
47,9%
59,2%
50,6%
57,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
62,7%
63,8%
53,4%
61,7%
59,6%
66,3%
60,7%
66,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
50
Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació
Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes a l’escala TRI del global de les
Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels
centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la
mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 5è d’EP en la ccl en llengua castellana segons diferents variables de desagregació
En totes les desagregacions les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona
avaluació mostral són superiors a la primera avaluació. Les diferències entre la
primera avaluació mostral i la segona avaluació són totes estadísticament
significatives, excepte a Menorca i als centres privats.
485 484495 483 473
500
478
498
514 517 500 505506
524509
525
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
nin
s
nin
es
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanesnovembre 2013
maig 2014
51
5.3.3. CCL EN LLENGUA CATALANA 5È D’EP
Descriptors dels nivells de competència
Al quadre següent, es mostren els coneixements i les destreses de la competència en
cada un dels nivells establerts a l’escala TRI conjunta per a les dues avaluacions.
El nivell de consolidació de la competència s’estableix per a final de 5è curs d’EP,
d’acord amb el nivell mínim de competència que hauria de tenir l’alumnat en aquest
moment.
Descripció dels nivells TRI de la ccl en llengua catalana 5è d’EP
Nivell 1 – 277 punts TRI
Reconeixen la tipologia literària d’un text escrit (descriptiu).
Fan una inferència molt evident a partir d’un text escrit.
Extreuen informació explícita molt evident d’un text oral.
Extreuen informació explícita molt evident d’un text escrit.
Nivell 2 – 393 punts TRI
Identifiquen les característiques del personatge principal en un text oral.
Identifiquen, entre diverses informacions, la que s’ajusta al contingut d’un text oral.
Extreuen informació explícita evident d’un text escrit.
Identifiquen informació explícita fàcil de localitzar en un text escrit .
Reconeixen el significat d’una paraula en un text oral a partir del context.
Reconeixen la idea principal d’un text oral.
Reconeixen la idea principal d’un text escrit.
Reconeixen la procedència de textos escrits per la referència que hi pareix (Internet).
Nivell 3 (nivell de consolidació) – 476 punts TRI
Escriuen un títol alternatiu d’un text escrit.
Extreuen informació explícita d’un text escrit.
Reconeixen la tipologia literària d’un text escrit (diàleg).
Identifiquen, entre diverses afirmacions, aquella que no apareix en un text oral.
Escriuen textos de 60-80 paraules, a partir de preguntes guiades, sense cometre errades ortogràfiques o cometent les pròpies del nivell educatiu que cursen (no es consideren les errades d’accentuació).
Coneixen la funció d’un signe tipogràfic (“ “) d’un text escrit.
Interpreten i extreuen informació d’un text escrit.
Nivell 4 – 605 punts TRI
Extreuen informació detallada d’un text escrit.
Extreuen informació explícita difícil de localitzar en un text escrit.
Extreuen i escriuen informació explícita a partir d'un text escrit.
Reconeixen la seqüència d’instruccions d’un text escrit.
Identifiquen informació explícita que pot donar lloc a confusió en un text escrit.
Identifiquen, entre diverses informacions, la que no s’ajusta a un text escrit.
Reconeixen l’estructura d’un text escrit.
52
Escriuen textos (notícia) de 60-80 paraules, a partir de preguntes guiades, nets (amb dues o més ratllades) i amb bona lletra.
Escriuen textos de 60-80 paraules, a partir de preguntes guiades, de vocabulari adequat, sense excessius barbarismes ni expressions vulgars.
Coneixen el significat d’una expressió concreta d’un text escrit.
Coneixen un sinònim d’una expressió d’un text escrit.
Nivell 5 –700 punts TRI
Identifiquen i recorden informació detallada d’un text oral.
Extreuen informació explícita molt difícil de localitzar en un text escrit.
Extreuen i escriuen informació explícita difícil de localitzar en un text escrit.
*Cadascun dels diferents descriptors pot estar referit a una o més preguntes de la competència
avaluada.
Percentatge d’alumnat per grau d’assoliment de la competència
Al gràfic següent, es presenten els percentatges d’alumnat de la primera i la segona
avaluació mostral de diagnòstic situat entre els diferents nivells de l’escala TRI, que
suposen sis graus d’assoliment de la competència (molt baix, baix, intermedi baix,
intermedi, intermedi alt i alt).
Percentatge d’alumnat de 5è d’EPde les Illes Balears per graus d’assoliment de la ccl en llengua catalana
Els resultats obtinguts entre ambdues avaluacions mostren un augment del
percentatge d’alumnes que es troben als nivells més alts de la competència, i un
descens del percentatge d’alumnes als nivells més baixos.
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
per davall nivell 1
(<277)
entre nivell 1 i 2
(277 a 393)
entre nivell 2 i 3
(393 a 476)
entre nivell 3 i 4
(476 a 605)
entre nivell 4 i 5
(605 a 700 )
per damunt nivell 5
(> 700)
molt baix baix intermedi baix
intermedi intermedi alt
alt
2,1
15,9
28,9
40,1
12,4
0,61,0
9,4
22,2
48,9
16,2
2,3
novembre 2013
maig 2014
53
Percentatge d’alumnat de 5è d’EP per graus d’assoliment de la ccl en llengua
castellana, segons diferents variables de desagregació
Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es
pot observar en els gràfics següents, Menorca està desplaçada cap als graus
d’assoliment més alts de la competència en les dues avaluacions.
Si s’analitzen les distribucions per sexe de l’alumnat, s’observa que les nines obtenen
resultats més desplaçats cap a graus d’assoliment alts en les dues avaluacions.
Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats més desplaçats cap
als graus d’assoliment alts en la primera avaluació i en la segona avaluació els
resultats són molt semblants als dels centres públics.
Primera avaluació (novembre 2013)
Segona avaluació (maig 2014)
2
2
0
1
3
1
3
1
16
17
11
12
19
12
17
14
29
27
32
37
29
29
29
28
40
40
46
38
37
44
39
42
12
13
11
11
11
14
12
14
1
1
1
1
1
1
0
1
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
1
1
0
0
1
1
1
1
9
10
5
7
11
7
9
10
22
22
19
29
24
20
23
22
49
48
55
50
46
52
50
48
16
17
20
12
15
17
15
18
2
2
1
3
2
3
2
2
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt
54
Comparant les dues avaluacions, podem observar que a totes les desagregacions, les
distribucions a la segona avaluació estan més desplaçades cap els graus d’assoliment
més alts, la qual cosa indica una millora de la competència a final de curs amb
relació al principi de curs.
Percentatge d’alumnat de 5è d’EP amb la competència en comunicació lingüística en
llengua catalana consolidada segons diferents variables de desagregació
En el gràfics següents, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la
competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt). La informació es
desagrega en funció de l’illa, del sexe de l’alumnat i de la titularitat dels centres.
A la primera avaluació, només a la desagregació per sexe de l’alumnat les diferències
són significatives.
A la segona avaluació, hi ha diferències estadísticament significatives en la
desagregació per sexe de l’alumnat i entre les illes de Menorca i Eivissa i Formentera.
Primera avaluació (novembre 2013)
53,1%
53,2%
57,2%
49,8%
48,6%
58,7%
51,0%
57,0%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
55
Segona avaluació (maig 2014)
Comparant les dues avaluacions, s’aprecia una millora en tots els percentatges de
consolidació a la segona avaluació. Les diferències són significatives, exceptuant per
als centres privats.
Puntuacions mitjanes TRI segons diferents variables de desagregació
Al gràfic següent, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI del global de les
Illes Balears i de les diferents desagregacions (illes, sexe de l’alumnat i titularitat dels
centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada resultat respecte de la
mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.
Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 5è d’EP en la ccl en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació
En totes les desagregacions les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona
avaluació mostral són superiors a la primera avaluació. Les diferències entre la
67,4%
67,0%
76,0%
64,3%
63,4%
72,0%
67,3%
67,6%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
global
Mallorca
Menorca
Eivissa i Formentera
nins
nines
públics
privats
|--| interval de confiança del 95% per als percentatges competència consolidada
484 483 497 486472
499
477
497
515 514
532
514507
525
516515
400
450
500
550
600
glo
bal
Mallo
rca
Men
orc
a
Eiv
issa i
Fo
rmen
tera
nin
s
nin
es
públics
pri
vats
|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanesnovembre 2013
maig 2014
56
primera avaluació mostral i la segona avaluació són totes estadísticament
significatives, excepte als centres privats.
57
6. RESUM I CONCLUSION GENERALS
Gràfics resum
Mitjanes TRI 1r EP
CCLA CCLE CCLC
Nov. Maig Nov. Maig Nov. Maig
Global 482 518 481 518 476 522
Mallorca 487 522 482 523 474 528
Menorca 501 523 493 482 514 504
Eivissa-F. 436 495 470 515 471 493
Nin 471 508 472 510 469 511
Nina 493 530 491 528 484 534
Públic 465 508 466 503 474 519
Privat 512 538 509 546 481 527
Mitjanes TRI 3r EP
CCLA CCLE CCLC
Nov. Maig Nov. Maig Nov. Maig
Global 485 515 486 514 485 515
Mallorca 487 513 482 518 483 517
Menorca 488 504 500 495 525 499
Eivissa-F. 474 531 501 503 477 508
Nin 482 509 475 500 477 506
Nina 488 521 498 529 494 524
Públic 467 510 477 513 478 520
Privat 519 524 502 517 498 505
Mitjanes TRI 5è EP
CCLA CCLE CCLC
Nov. Maig Nov. Maig Nov. Maig
Global 483 516 485 514 484 515
Mallorca 483 514 484 517 483 514
Menorca 478 525 495 500 497 532
Eivissa-F. 490 527 483 505 486 514
Nin 475 512 473 506 472 507
Nina 494 521 500 524 499 525
Públic 464 510 478 509 477 516
Privat 517 528 498 525 497 515
58
PERCENTATGE CONSOLIDACIÓ 1r EP
CCLA CCLE CCLC
Nov.* Maig Nov.* Maig Nov.* Maig
Global - 67,6% - 90,4% - 89,7%
Mallorca - 68,4% - 90,9% - 90,7%
Menorca - 74,2% - 83,9% - 87,6%
Eivissa-F. - 58,0% - 91,1% - 85,2%
Nin - 63,0% - 88,6% - 87,1%
Nina - 72,6% - 92,3% - 92,7%
Públic - 65,0% - 88,5% - 88,3%
Privat - 72,2% - 93,7% - 92,3%
* No s’estableix un punt de consolidació, a causa que l’escolarització a l’educació infantil no és obligatòria. Malgrat això podem establir comparacions entre els diferents graus d’assoliment de la competència.
PERCENTATGE CONSOLIDACIÓ 3r EP
CCLA CCLE CCLC
Nov. Maig Nov. Maig Nov. Maig
Global 61,1% 72,0% 58,9% 71,7% 66,1% 73,0%
Mallorca 62,4% 71,9% 57,6% 73,4% 64,8% 73,9%
Menorca 60,2% 74,2% 63,6% 62,6% 84,4% 68,8%
Eivissa-F. 53,9% 71,1% 64,9% 66,5% 62,4% 69,7%
Nin 60,2% 69,4% 54,1% 67,0% 62,4% 69,7%
Nina 62,1% 74,8% 63,8% 76,7% 69,9% 76,5%
Públic 53,5% 70,4% 57,0% 71,1% 64,4% 75,8%
Privat 75,1% 74,9% 62,4% 72,8% 69,0% 67,9%
PERCENTATGE CONSOLIDACIÓ 5è EP
CCLA CCLE CCLC
Nov. Maig Nov. Maig Nov. Maig
Global 42,9% 57,8% 53,0% 62,7% 53,1% 67,4%
Mallorca 42,8% 56,8% 53,1% 63,8% 53,2% 67,0%
Menorca 38,3% 61,3% 52,9% 53,4% 57,2% 76,0%
Eivissa-F. 46,9% 62,5% 52,5% 61,7% 49,8% 64,3%
Nin 40,4% 56,3% 47,9% 59,6% 48,6% 63,4%
Nina 46,0% 59,7% 59,2% 66,3% 58,7% 72,0%
Públic 35,8% 54,2% 50,6% 60,7% 51,0% 67,3%
Privat 55,9% 64,3% 57,3% 66,3% 57,0% 67,6%
59
Conclusions
1r d’EP
Nivells de l’escala TRI
En analitzar els resultats de les dues avaluacions mostrals i observant l’evolució dels
alumnes per a les tres competències avaluades (anglés, castellà i català) es pot
extreure la conclusió que el percentatge d’alumnat comprés en els diferents nivells de
l’escala TRI, es desplaça cap als nivells més alts establerts a la segona avaluació
mostral.
Percentatge de consolidació
En el cas de la primera avaluació de diagnòstic a primer d’educació primària no
s’estableix un punt de consolidació, a causa que l’escolarització a l’educació infantil
no és obligatòria. A la segona avaluació s’estableix un percentatge de consolidació ja
que aquesta avaluació es va realitzar a final del primer curs d’EP.
Puntuacions mitjanes TRI
En comparar les puntuacions mitjanes TRI de les dues avaluacions, podem observar
que a les tres competències, les puntuacions globals de la segona avaluació són
superiors, amb diferències estadísticament significatives.
Pel que fa a les desagregacions les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona
avaluació mostral són superiors, exceptuant la ccl en llengua catalana i castellana a
Menorca. Les diferències són estadísticament significatives, exceptuant l’illa de
Menorca a les ccl en llengua castellana i catalana, els centres privats a la ccl en
llengua anglesa i Eivissa i Formentera a la ccl en llengua catalana.
Per competències
Analitzant les diferències entre la primera i segona avaluació per competències, en
puntuacions globals TRI, la CCL en llengua catalana és la que té el valor de la
diferència més elevat (+46).
No podem comparar les diferències en el percentatge de consolidació ja que a la
primera avaluació no s’ha establert.
3r d’EP
Nivells de l’escala TRI
Analitzant les dues avaluacions mostrals i observant l’evolució dels alumnes per a les
tres competències avaluades (anglès, castellà i català) podem concloure que el
percentatge d’alumnat comprés en els diferents nivells de l’escala TRI, es desplaça cap
als nivells més alts establerts.
60
Percentatge de consolidació
En comparar els percentatges de consolidació de la primera i segona avaluació, els
percentatges de consolidació globals són superiors a la segona avaluació, amb
diferències estadísticament significatives.
Pel que fa a les desagregacions, els percentatges de consolidació de la segona
avaluació són superiors, exceptuant a Menorca a la ccl en llengua castellana i
catalana i els centres privats a la ccl en llengua anglesa i catalana. Les diferències són
estadísticament significatives, exceptuant els centres privats a les ccl en llengua
anglesa i catalana, i l’illa de Menorca i Eivissa i Formentera a la ccl en llengua
castellana.
Puntuacions mitjanes TRI
En comparar les puntuacions mitjanes TRI de les dues avaluacions, podem observar
que a les tres competències, les puntuacions globals de la segona avaluació són
superiors, amb diferències estadísticament significatives.
Pel que fa a les desagregacions, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona
avaluació mostral són superiors, exceptuant a l’illa de Menorca a la ccl en llengua
castellana i catalana. Les diferències són estadísticament significatives, exceptuant
l’illa de Menorca a les ccl en llengua anglesa i castellana, els centres privats en totes
les competències i Eivissa i Formentera a la ccl en llengua castellana.
Per competències
Analitzant les diferències entre la primera i segona avaluació per competències, en
puntuacions globals TRI, les ccl en llengua anglesa i catalana són les que tenen el
valor de la diferència més elevat (+30).
Pel que fa al percentatge de consolidació global, la ccl en llengua castellana és la que
té el valor de la diferència més elevat (+12,8).
5è d’EP
Nivells de l’escala TRI
Analitzant les dues avaluacions mostrals i observant l’evolució dels alumnes per a les
tres competències avaluades (anglés, castellà i català) podem concloure que el
percentatge d’alumnat comprés en els diferents nivells de l’escala TRI, es desplaça cap
als nivells més alts establerts.
Percentatge de consolidació
En comparar els percentatges de consolidació de la primera i segona avaluació, els
percentatges de consolidació globals són superiors a la segona avaluació, amb
diferències estadísticament significatives.
61
Pel que fa a les desagregacions, els percentatges de consolidació de la segona
avaluació són superiors amb diferències estadísticament significatives, exceptuant els
centres privats a totes les competències i l’illa de Menorca a la ccl en llengua
castellana.
Puntuacions mitjanes TRI
En comparar les puntuacions mitjanes TRI de les dues avaluacions, podem observar
que a les tres competències, les puntuacions globals de la segona avaluació són
superiors, amb diferències estadísticament significatives.
Pel que fa a les desagregacions, les puntuacions mitjanes en l’escala TRI de la segona
avaluació mostral són superiors amb diferències estadísticament significatives,
exceptuant l’illa de Menorca a la ccl en llengua castellana i els centres privats a totes
les competències.
Per competències
Analitzant les diferències entre la primera i segona avaluació per competències, en
puntuacions globals TRI, les ccl en llengua anglesa és la que té el valor de la diferència
més elevat (+33).
Pel que fa al percentatge de consolidació global, la ccl en llengua anglesa és la que té
el valor de la diferència més elevat (+14,9).
Per finalitzar i una vegada analitzats els percentatges de consolidació globals de les
Illes Balears de 1r d’EP s’ha de remarcar que a l’avaluació de novembre no s’estableix
nivell de consolidació per la no obligatorietat de l’escolarització a educació infantil.
Malgrat això, atenent als nivells de l’escala TRI, s’observen millores en els globals i en
totes les desagregacions.
Quant a 3r i 5è d’EP, el percentatge de consolidació de la competència de l’alumnat
de les Illes Balears durant el curs 2013-2014, ha augmentat i ho ha fet de manera
estadísticament significativa.
En referència a les desagregacions, hi ha hagut un total de 38 desagregacions en què
ha augmentat el percentatge de consolidació, i 4 en què ha disminuït.
En relació als resultats en puntuacions mitjanes TRI, es pot concloure que, durant el
curs 2013-2014, a nivell global de les Illes Balears, l'alumnat ha millorat la seva
competència en comunicació lingüística en llengua anglesa, castellana i catalana de
manera estadísticament significativa.
Pel que fa a les desagregacions, a la majoria (59) hi ha hagut millora de la
competència (illa, sexe i titularitat per a cada nivell educatiu i competència) i ha
disminuït la competència en només 4 de les desagregacions.
