1

CONTE COMPARTIT Edició 2009

Aventures amb la PixMix

Inici: Mercè Anguera Nus: 2nB Àngel Guimerà (Pallejà) Montse Cabós Desenllaç: 2nA CEIP Puig d’Agulles (Corbera de Llobregat) Diana Janés

2

A mi no m’agrada gaire que em castiguin. De fet a ningú no li agrada que el castiguin, però a mi encara menys, perquè sempre m’envien al despatx del senyor Manel a reflexionar una estona. Reflexionar és bastant difícil i t’hi has de concentrar, i concentrar-se al despatx del senyor Manel és impossible. Perquè el senyor Manel és el conserge de l’escola i s’encarrega de fer sonar el timbre, d’arreglar les portes que no s’obren i les finestres que no es tanquen, de curar esgarrinxades i, sobretot, sobretot, de fer les fotocòpies amb la seva fotocopiadora nova: la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power. I és la fotocopiadora el que no em deixa concentrar. La PixMix és una fotocopiadora però sembla un ovni: enorme, brillant, plena de llumetes que s’encenen i s’apaguen, d’indicadors, de pantalles, de calaixos, de pius i de tecles. Quan el senyor Manel l’engega fa soroll d’helicòpter que s’enlaira, un cop engegada ronca com un lleó adormit, i quan fa còpies escup els fulls amb una força i una ràbia que esgarrifa. És capaç de fer mil còpies en deu segons. O més ! El senyor Manel s’estima molt la seva PixMix. Troba que és la millor fotocopiadora del món. Però a mi em fa molta por. I per això, quan em castiguen a reflexionar i la PixMix està en marxa, no puc reflexionar gens: estic massa ocupat vigilant-la de cua d’ull. Per si de cas. No us penseu que sóc un covard. No tinc por perquè si. Tinc motius. Veureu, dijous passat, a l’hora del pati, em van castigar (com sempre) per un motiu que ara no ve al cas, a reflexionar, (també com sempre) al despatx del senyor Manel. Ell no hi era, però la PixMix deluxe 3400/99 Professional Power funcionava a tota pastilla. Què estrany, vaig pensar, mai no la deixa sola... llavors, enmig de l’enrenou eixordador de la fotocopiadora, vaig sentir una veu desesperada : - Si us plau, si us plau, ajuda’m ! Era la veu del senyor Manel. I venia de dins de la màquina.

El senyor Manel va sortir planet, imprès en un full una i una altra i una altra vegada... fins a vint.

3

Ep!, però no us equivoqueu, no hi havia vint senyors Manels, era la seva fotocòpia. El pobre senyor Manel romania dins de la impressora angoixat.

Em vaig apropar. Vaig prémer el botó de parar la màquina, però en comptes de parar-se, el meu dit va quedar enganxat al botó. De sobte, la Pix Mix es va començar a moure, es va enlairar i va sortir per la finestra. I jo enganxat... i el senyor Manel dintre.

4

Després va aixecar el vol cap a l’espai. Pujava, pujava i pujava... fins on arribaríem?. La Pix Mix va aterrar, no sabia on érem. Vaig donar-li voltes al meu dit nyac,nyac,nyac...Apa! el meu dit s’havia desenganxat del botó!. On érem?, que podia fer per treure al senyor Manel de la fotocopiadora?... Tot eren dubtes. Es va sentir una veu que deia : “Ei, ei!” Qui ens estava cridant?.

5

Vam continuar sentint crits que venien de totes bandes: - Ei, ei! Que sóc aquí! Ajudeu-me! Estem atrapats! Vaig mirar el meu voltant i tot era ple d’estrelles. Llavors em vaig adonar d’on ens trobàvem... Estàvem a Mart!!! De sobte, la Pix Mix va començar-se a moure i, dels costats, li van sortir dos braços daurats que em van agafar just abans que el meu cul toqués al terra: “Bufa! Quin fred!”. La Pix Mix tenia les mans gelades. Estaven fetes de gel d’or!. Després dels braços, li van sortir cames, també de gel d’or. Acte seguit, li van aparèixer deu ulls: cinc a dalt i cinc a baix.

Amb una veu electrònica i esgarrifosa em va dir: - Hola Arnau, com has pogut comprovar ets a Mart. Aquest és el meu planeta. Les

veus que has sentit que cridaven són les dels altres nens i conserges que les altres Pix Mix Deluxe 3400/99 Professional Power ens hem endut de les escoles on estàvem treballant.

Jo estava molt nerviós i també molt espantat: “Aquesta màquina parla!! Com és que sap el meu nom?” Em vaig mirar la bata i vaig veure que hi duia escrit el nom que m’havia brodat la meva àvia quan feia primer. - I com és que ens porteu aquí a Mart? – vaig preguntar-li a la Pix Mix -. Llavors, la Pix Mix va obrir la boca, i amb la seva veu temible va respondre: - Us necessitem. Quin curs fas, Arnau?. “Mama por!!” vaig pensar “Aquesta fotocopiadora se’ns vol cruspir!” - 2n A -vaig respondre mort de por- I tu qui ets?

6

- Sóc un Robot –OVNI, perquè el meu pare era un OVNI i la meva mare un robot. – va dir la Pix Mix- Tranquil, no tinguis por, he vingut en so de pau.... Ai!!!! – cridava la Pix Mix- Algú m’ha mossegat el peu!! Quin mal!!!

Mentre acariciava a la Pix Mix vaig veure que un ratolí inalàmbric corria cap al seu cau. Al peu de la Pix hi ha havia una gran ferida. S’hi veien les tres capes de pell de la Pix Mix. Una era de ferro, l’altra era de gel i l’última enganxosa.

La Pix Mix es va tranquil·litzar i es va posar en funcionament. De sobte, de dins de la fotocopiadora en va sortir el senyor Manel molt, molt pla. Vaig buscar per les butxaques de la bata i vaig trobar una palleta de refresc. La vaig posar a la boca del senyor Manel i vaig començar a bufar. El senyor Manel es va inflar, inflar, inflar i inflar fins que va fer “pop!” i va tornar a ser normal.

7

- Veig que no ets tant dolenta com em pensava. En què us podem ajudar? – li vaig preguntar a la Pix Mix-. - Sento haver-vos segrestat d’aquesta manera. Tal i com t’he dit abans,

necessitem la vostra ajuda. D’aquí una setmana comença el Gran Torneig del Sistema Solar i cada planeta hi envia un grup de participants perquè hi concursin. Les Pix Mix érem les encarregades d’escollir els participants de la Terra. Com que la majoria treballàvem a les escoles, hem agafat els conserges i els nens que anaven a reflexionar a consergeria, com tu. Al torneig i ha un munt de proves que s’han de superar, per això us haureu d’estar aquí fins que s’acabi el torneig. Els vencedors s’emportaran la Copa Brillant del Sistema Solar. Esteu preparats i preparades per començar?

I així va ser com el senyor Manel i jo, i els altres conserges de les escoles ens vam quedar allà per començar aquest torneig. I fins avui, ningú ha tornat a saber res de cap de nosaltres.