of 24 /24
[email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 666 65 63 40 · Fax 93 519 43 98 línia badalona Dijous, 3 de febrer de 2011 · Núm. 13 · 30.000 exemplars setmanals · www.liniabadalona.cat Cultura El Memorial Li-Chang tornarà a omplir de màgia la ciutat 22 16 Un ambulatori i nous accesos, prioritats al barri de Sant Crist Foto: D.G. Una enquesta ciutadana a prop de 4.000 veïns ha recollit les seves principals preocupacions La C-31 mantindrà la limitació de 80Km/h 3 La velocitat màxima a la B-20, en canvi, augmenta a 100 km/h Canyet Alumnes badalonins plantaran 250 arbres a l’entorn de Can Ruti 19 La C-31 mantindrà la limitació de 80Km/h La velocitat màxima a la B-20, en canvi, augmenta a 100 km/h línia badalona

Badalona 13

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Badalona 13

Text of Badalona 13

  • [email protected] administraci 93 519 43 93 publicitat 666 65 63 40 Fax 93 519 43 98

    lniabadalonaDijous, 3 de febrer de 2011 Nm. 13 30.000 exemplars setmanals www.liniabadalona.cat

    CulturaEl Memorial Li-Changtornar a omplir demgia la ciutat 22

    16

    Un ambulatori i nous accesos,prioritats al barri de Sant Crist

    Foto: D.G

    .

    Una enquesta ciutadana a prop de 4.000 vens ha recollit les seves principals preocupacions

    La C-31 mantindr la limitaci de 80Km/h3La velocitat mxima a la B-20, en canvi, augmenta a 100 km/h

    CanyetAlumnes badaloninsplantaran 250 arbresa lentorn de Can Ruti

    19

    La C-31 mantindr la limitaci de 80Km/hLa velocitat mxima a la B-20, en canvi, augmenta a 100 km/h

    lniabadalona

  • Per a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected]

    2011032 lniabadalona www.liniabadalona.cat

  • En portada 3lniabadalonaFebrer201103www.liniabadalona.cat

    Els 80, intocables a la C-31

    Dilluns a la tarda el consellerdInterior de la Generalitat deCatalunya, Felip Puig, va compa-rixer finalment en roda depremsa per anunciar qu pensa-va fer el govern amb la limitacide 80 km/h que el Tripartit ha-via instaurat a la primera coro-na metropolitana. Com moltssospitaven, no es derogar total-ment la norma, sin que se-gons el tram seliminar la limi-taci i es podr tornar a circu-lar a 120 km/h-, es mantindranels 80 o es crearan espais ambvelocitat variable. Pel que fa aBadalona, la C-31 continuarsent una via amb limitaci fixade 80 km/h, des de Barcelonafins a lalada del camp del Ba-dalona, prop de Canyad, on espodr accelerar a 120 km/h -di-recci Matar-. El motiu pelqual es mantindr aquesta limi-taci a Badalona s degut a quees tracta dun tram de via urba-na. La B-20, en canvi, passarde tenir una limitaci de 80 auna de 100 km/h. Segons Puig,lactual sistema rgid es con-vertir en un model de lmits va-riables en funci de la contami-naci, fludesa del trnsit o delhora del dia. Haurem desperara la setmana vinent per comen-ar a veure els canvis de senya-litzaci a les vies, i passat l1 demar ser quan senretirin lamajoria de senyals fixos que hiha collocats a les carreteres.

    Fins ara, 78 quilmetres esta-ven afectats per la limitaci dels80, i un cop sapliquin els canvisintroduts pel nou govern duesterceres parts tindran limita-cions de velocitat superior, men-tre que els 25 quilmetres res-tants (entre els que shi comptenels de la C-31 al seu pas per Ba-dalona) mantindran la limitacide 80 km/h, en tractar-se de

    El Govern mant el limit de velocitat en aquesta via i amplia a 100km/h la B-20

    trams de transici entre zonesurbanes i interurbanes. SegonsInterior aquests canvis tindranun cost de sis milions deuros, imentre no es finalitzi la transicientre el model antic i el nou seseguir multant aquells conduc-tors que circulin a una velocitatsuperior a la marcada pels sen-yals o panells lluminosos.

    REACCIONS A LA NOTCIALalcalde de Badalona, el socia-lista Jordi Serra, ha assegurat aLnia Badalona que la limitacide la velocitat al seu pas per lanostra ciutat incrementa el nivellde vida de molts ciutadans, ino noms perqu redueix lacontaminaci ambiental, sintamb lacstica. A Serra i pre-ocupava molt que aquesta auto-via pogus tornar a ser una viarpida, ja que molts vens havienlluitat durant anys perqu esmantingus els 80 km/h. Unadaquestes venes s la presi-denta de lAssociaci de Vens deCan Claris, Pilar Valient. Aques-ta notcia ha tranquillitzat a Va-

    lient i els seus vens, tot i que ad-met a Lnia Badalona que mori-r sense veure eliminat el tramdautopista que passa per davantde casa seva. No obstant aix,creu que la situaci actual smolt millor que fa quatre anys. Lalder venal ha recordat que elsvens de Can Claris van comenara moures el 2003, i no va ser finsel 2007 que van aconseguir quees redus el lmit de velocitat de120 a 90 km/h. Abans no pod-em parlar amb els vens de balca balc. Ara, en canvi, podemmantenir converses ja que elssoroll sha redut drsticament,assegura. A part de la reducci dela velocitat, la installaci de pa-viments sonoreducotrs han aju-dat molt a minimitzar el sorollque genera aquesta via. Sobre lapossibilitat de que sinstalles-sin panells als laterals, Valientafirma que no servirien de grancosa ja que a diferncia de laGran Via de Barcelona, a Bada-lona els pisos estan massa a propde lautovia.

    Daltra banda, la regidora de

    Medi Ambient i Mobilitat de lA-juntament de Badalona, MercRius (CiU), informa que amblactual limitaci el soroll quegeneren els vehicles al seu pas perBadalona ja supera el que lmitperms. s per aix que Riusest dacord amb que Badalona

    sigui tractada com un cas parti-cular, i no descarta que en al-guns trams de la C-31 sacabininstallant pantalles acstiques.

    EL CAS DE LA B-20Per Badalona no noms passa laC-31, sin que a loest de la ciu-tat tamb hi ha la B-20. Enaquesta altra via rpida el governde la Generalitat ha decidit queels conductors puguin anar a100 km/h un cop surtin dels t-nels de Montigal direcci Ma-tar- en el tram que travessa Ba-dalona, i arribats al terme muni-cipal de Tiana podran circular aun mxim de 120 km/h. La dife-rncia de criteri entre una i altras que la B-20 no passa tant aprop (ni a la mateixa alada) deles cases com s ho fa la C-31.

    A daltres ciutats europees,com Londres, Berln, Estocolm oAmsterdam tamb tenen limita-cions de velocitat als accessos ales grans ciutats, i en alguns ca-sos no es deixa entrar als vehiclesque sobrepassen els lmits demis-si de gasos.

    Fotos: Daniel Gutirrez

    El lmit de 80km/h es mantindr dia i nit.

    D. GutirrezBadalona

    Abans no podem parlaramb els vensde balc a balc. Ara, encanvi, podemmantenir converses jaque els sorollsha redutdrsticament

  • Ciutat4 lniabadalona www.liniabadalona.catFebrer201103

    Redacci > Esquerra Republi-cana de Catalunya de Badalonaest immersa en ple procs denegociaci amb ReagrupamentBadalona amb el propsit darri-bar a una entesa i concrrerjunts a les eleccions municipalsdel proper mes de maig. Segonsha confirmat a Lnia Badalona elpresident del grup municipaldERC, Miquel Estruch, les posi-cions entre ambds partits estanmolt properes, i si arribessin a unacord aquest seria bastant natu-ral ja que hi ha sintonia entreles dues formacions.

    Tot i que els propers comicismunicipals estan ja a tocar, elspartits poltics no shan comen-at a temptejar fins fa poques set-manes. Accent, que sha sumat aERC per aquesta comtessa, ha es-tat un dels grups ms actius:sha reunit amb la CUP, ICV-EUiA i Solidaritat. ERC nomsho ha fet amb la CUP i Reagru-pament, ja que considera que lespropostes que fins a la data haninsinuat des de Solidaritatsemblen estar elaborades ex-pressament perqu Esquerra noles pugui acceptar. Per a Es-

    truch, el pacte amb Reagrupa-ment s fora plausible, mentreque amb Solidaritat s, a horesdara, impossible. No obstantaix, el lder republic asseguraque el seu partit est obert areunir-se amb qui faci falta. A

    ERC negocia seriosamentamb Reagrupament

    LAjuntament es posa al dia ambels ajuts de beques menjadorRedacci> LAjuntament ja hapagat els tres mesos que devia ales escoles en concepte dajuts debeques menjador i daquesta ma-nera sha posat el dia pel que fa re-ferncia al pagament daquestesajudes. Consultat per Lnia Bada-lona, el director del CEIP JosepBoada, Casto Garca, ha confirmatque ja han rebut els diners que te-nien pendents de rebre proce-dents del consistori desprs dunsmesos de retard. El consistorihavia comenat el curs acad-

    El 22 de maig es podria veure una aliana entre lesdues formacions independentistes, com a Barcelona

    mic sense complir amb els seusdeures pressupostaris per amblinici del nou any ha saldat de copels mesos que tenia pendents i araja est al dia amb les escoles de laciutat.

    Redacci > Les enquestes lisomriuen i perqu canviar des-tratgia, deu pensar. Lltimaproposta del lder del Partit Po-pular a Badalona, Xavier GarcaAlbiol, consisteix en donar prio-ritat a laccs dels autctons alsserveis socials per davant dels im-migrants que es troben en situa-ci irregular. El lder del PP man-t la tesi que no pot ser que estracti a molts vens de Badalonacom a ciutadans de segona. Iprecisament per canviar aquesta

    Albiol prioritzar els autctonsper davant dels sense papers

    situaci vol establir una prelacide manera que els vens de la ciu-tat tinguin prioritat per davantdels immigrants que no tinguinregularitzada la seva situaci le-gal.

    Albiol aprofundeix en la sevateoria per justificar la mesura:Quan hi ha vens de Badalonaque no poden accedir als ajuts fa-miliars i en canvi s que hi acce-deixen immigrants en situacidirregularitat, aix vol dir que elsistema falla. En tot cas, Albiol

    posa lmits a la seva proposta igaranteix que no negar laccs adeterminats serveis socials dur-gncia, com ara certes presta-cions sanitries.

    s, doncs, en el cas de serveissocials no bsics a on pretn es-tablir un ordre de prioritats.Com a criteri proposa prioritzarlaccs als vens que portin unmnim de cinc anys dempadro-nament a la ciutat. Aix serviriaper cobrir les necessitats so-cials dels vens que porten anyscontribuint amb els seus tributsa la ciutat i que ara es troben enuna situaci de necessitat. Qes-ti de justcia social, segons Al-biol.

    ms, remarca que les seccions lo-cals dERC tenen plena llibertatper arribar a pactes en cada loca-litat i que en cap cas els pactespreelectorals que es puguin acor-dar a Barcelona poden influir aBadalona.

    Loperaci contra el mercat de lamisria recull 5 tones de materialRedacci> Resultat satisfacto-ri del dispositiu conjunt de Gur-dia Urbana, Mossos, Policia Na-cional i Policia Local de SantAdri del Bess contra el conegutcom a mercat de la misria, elsencants illegals que ja fa mesosvenedors ambulants munten elsdimarts al mat sota lautopista C-31, entre Badalona i Sant Adri.Segons fonts municipals, durantquatre dimarts les intervencionshan perms identificar a 67 per-sones i detenir-ne 6 ms, cinc de-lles en matria destrangeria, i de-comissar fins a 5 tones de mate-rial, majoritriament objectes re-collits en contenidors de residusque sintentaven vendre en aquestenclavament sota lautopista C-31,entre els barris del Remei i SantRoc.

    En loperatiu, les diverses ad-ministracions implicades hanmobilitzat un total de 161 agentsdels seus respectius cossos. El dis-

    positiu ha aconseguit el seu pro-psit inicial de reduir laflunciade persones que pretenien vendreobjectes procedents de les deixa-lles, coincidint amb el mercat le-gal que se celebra cada dimarts allmit entre Sant Adri i Badalona.El tinent dalcalde Ferran Falcconsidera que loperatiu ha resul-tat positiu a curt termini per sevident que el problema pot re-puntar en breu si no es mant lapresncia policial amb una certaperiodicitat. El responsable deSeguretat de la ciutat mant quetos els cossos policials han fet unesfor extra aquests quatre di-marts per no sempre s possiblemantenir aquest nivell dactuaci.En qualsevol cas, des de lAjunta-ment esperen mantenir els pr-xims dies una reuni per valorarel dispositiu reforat daquests l-tims dies i determinar lactuacique sha de mantenir dara enda-vant.

    Foto: D.G

    El dispositiu policial ha estat tot un xit

  • 5lniabadalonaPer a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected] Febrer201103www.liniabadalona.cat

  • Ciutat6 lniabadalona www.liniabadalona.catFebrer201103

    Badalona no tindr finalmentconsulta independentista

    convocar la consulta. Una pedago-gia que Sellars lamenta que final-ment no hagi arribat a bon port.No s perqu aquestes entitats novan fer la pedagogia, assegura Se-llars. Un any desprs dengegarel procs, la plataforma Badalo-na decideix ha decidit aturar-lo.

    Sellars tamb ha explicat quehi havia el risc que una eventualconsulta a Badalona fes baixar lartio de poblaci que ha votat

    Foto: Arxiu

    Aquesta imatge en una consulta sobiranista no es veur a Badalona

    RedacciCiutat

    La ciutat finalment no celebrarcap consulta independentista alestil de les que sestan fent arreudel territori i que va comenar elmunicipi dArenys de Munt el se-tembre de 2009. Essencialmentper dues raons. Una, la manca desuport per part de les entitats delmunicipi a lhora de fer pedagogiai dimplicar-se en lorganitzacidaquest referndum no vinculantsobre la independncia de Catalu-nya. Laltra, la prpia idiosincr-sia de Badalona, que dificultavalxit de participaci mnim en laconsulta.

    Aix ho ha explicat al LniaBadalona Jaume Sellars, un delsimpulsors de la iniciativa. Recor-da que ara fa un any va intentar ti-rar endavant el projecte i reunir alseu voltant el mxim nombredentitats per eixamplar les basesi sumar esforos. Amb el pas deltemps va nixer el document Ba-dalona reflexiona sobre la neces-sitat de fer pedagogia abans de

    La manca de suport de les entitats impedeix que secelebri aquest referndum no vinculant a la ciutat

    El Museu del Cmic segueixendavant tot i el canvi de governProgrs > Aquest tema estprou lligat, est prou madur per-qu no hi hagi dhaver complica-cions. Aix de contundent shamostrat al regidor de Cultura,Mateu Chalmeta (ERC), en decla-racions a aquest setmanari. Chal-meta es mostra convenut que elrelleu del conseller Joan ManuelTresserras a Ferran Mascarellno ha dimplicar un canvi en elprojecte del Museu Nacional delCmic i la Illustraci situat alantiga fbrica de la Caci, al ba-rri del Front Martim de Badalo-na. Segons Chalmeta, en aquestsmoments lAjuntament de Bada-lona est fent la part que li tocaamb el Fons Estatal per a lOcu-paci i la Sostenibilitat Local(FEOSL). Sn 3 milions deurosque serveixen per la consolidaciestructural de tot ledifici. Unesobres que shavien dhaver acabat

    aquest passat mes de desembreper que sallargaran fins el mesde mar. Pel regidor de culturaaquest ser el moment de reunir-se amb el Conseller de Cultura,Ferran Mascarell, per abordar laqesti. Hem de deixar que elnou govern se situ i adopti les se-ves decisions, i, precisament,quan nosaltres haguem acabat lanostra part, ser el moment. Ams, recorda que es tracta dunmuseu nacional i no de titulari-tat municipal, per tant, la di-mensi i la rellevncia de lequi-pament requereix un tractamentimportant. Mateu Chalmeta re-coneix que lactual govern de laGeneralitat est recalcant la di-fcil situaci per la que passaladministraci catalana per esmostra esperanat en qu, com amolt, pugui fer retardar les obresuns mesos.

    fins ara a les consultes que shancelebrat. En tot cas, no hi haviacap data prefixada per celebrar laconsulta que finalment no es pro-duir. s millor deixar passaraquest moment, deia Sellarsen allusi a lonada de consultesindependentistes que culminar el10 dAbril a Barcelona. Aix s,amb una esperana: que la pr-xima vegada Badalona ja voti unreferndum vinculant.

    Foto: Arxiu

    Chalmeta confia que les obres no saturin

  • 7lniabadalonaPer a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected] Febrer201103www.liniabadalona.cat

  • 8 Opini

    Ciutadans

    Safata dentradaEDITORIAL

    grup comunicaci21Dipsit legal: [email protected]

    Publicitat: 666 65 63 [email protected]: 93 519 43 [email protected]

    www.liniabadalona.cat

    Lnia Badalona agraeix les cartes dels lectors per no es responsabilitza dels seus continguts. s imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, nmero de DNI i telfon de contacte. Lnia Badalona es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrnic a l'adrea [email protected]

    Cartes dels lectors

    Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edici: Daniel Gutirrez(Lnia Badalona), Jos Antonio Pilar (Lnia Valls), Jordi Sugraes (LniaBarcelona), Pere Gimnez (webs temtics); Ivana Padierna (webs deproximitat). Caps de redacci: Elisabet Alfaro i Cristian G mez.Redacci: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcs Presas, Mari ona Sanz,Daniel Sainz de Aja. Fotografia: Mari ona Sanz i Eduardo Benito.

    Cap de producci i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors grfics: Albert Bald, Aida Fonseca.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Manel Riera, David Olivares, Adolf Gar-cia, Esther Rodrguez, lex Subirats, Eugnia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magri i ManuelSnchez-Villanueva. Mrqueting: Eva Serra. Distribuci: Ramon Vila (coordinador), Albert Car-bonell, Oriol Freixa, Acant Canet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakit.Facturaci: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.

    lniabadalona www.liniabadalona.catFebrer201103

    No hi ha parcs suficients i els quehi ha no tenen bona neteja. Tam-b podrien fer-los coberts, perqusi plou no pots anar enlloc. Al fi-nal sn poques les vegades que hivas i estan en condicions.

    No magrada que estiguin tan aprop de la carretera, al menys po-drien posar tanques. A ms, al-guns gronxadors no sn aptespels nens ms petits. Crec que nopensen gaire en el disseny.

    Crec que tenim bons parcs. Al-guns, com aquest, sn molt mod-erns. Tenen el terra tou i aix smolt bon detall. Shan milloratmolt des dels primers que con-struen. No ens podem queixar.

    Penso que haurien de tenir msmanteniment, sobretot quan estrenquen els gronxadors. A vegadespassen moltes setmanes sense quesarreglin els desperfectes. Crecque hi ha suficients parcs.

    Sovint faig de cangur duna nenapetita i trobo que hi ha forallocs per triar. De totes maneresel manteniment podria ser millor.Sn una molt bona opci peranar a passar la tarda.

    Carmen Guarda, Jubilada

    Pepi Duro, Jubilada

    Antonio Tirado, Jubilat

    Mari Garca, Administrativa

    Alba Vande Vliet, Estudiant

    Com valores lestat dels parcs infantils?

    Democrcia participativa

    La Foto Carretera de Matar (Manres)

    articipaci s una paraula clau en democrcia. Segurament si-gui una de les que ms diferenci aquest sistema poltic daltres

    rgims autoritaris, en els quals els ciutadans actuen de manera simi-lar als autmats. Doncs aquest mot, que sovint ens queixem que prac-tiquem noms una vegada cada quatre anys, ha tornat a cobrar sen-tit al barri de Sant Crist. All, set entitats venals i el grup municipaldICV-EUiA han dut a terme una enquesta a 4.000 vens amb la fi-nalitat de conixer qu volen millorar del barri, quines sn les sevesprioritats. I el partit poltic sha comproms a incorporar en el seuprograma electoral el resultat daquest estudi. Ms dun dir que elque ha fet ICV-EUiA a Sant Crist s electoralista, que estem a les por-tes de les eleccions i que quan va estar al govern les mancances a SantCrist ja eren aquestes. Les crtiques poden tenir fonaments. Per si-gui per partidisme o no, el que han fet els ecosocialistes en aquest bar-ri s tornar als orgens de la democrcia i preguntar directament ala gent qu necessita. Tant de bo tots els partits fossin partidistes, pre-guntessin als vens qu els amona i acabessin fent-los cas. Tal vega-da no hi hauria la desafecci poltica que existeix en lactualitat.

    P

    CARTA DUN VOTANT DESI ALS DIRIGENTS DERC

    Com a exvotant vostre, i ja quehe interpretat ganes de recu-perar la confiana de part delelectorat perdut, em dirigeixoa vosaltres per demanar-vos quedes davui mateix torneu a tre-ballar per a la independncia ique oferiu la vostra ajuda aSolida ritat Catalana per a qupugui tenir grup parlamentaripropi. Segurament ignorareu ous posareu les mans al cap per lameva segona demanda. Per calrecordar que aix ja s'ha fet al-tres vegades. Que jo recordi, alparlament espanyol sha fet unmnim de dues vegades i en al-menys una, nheu estat partbeneficiada. Per qu no podenfer-ho dos partits a Catalunya iamb un mateix objectiu? Noesteu ja proposant anar conjun-tament a les municipals? Podeucomenar amb aquest gest.

    Un acte valent daquest tipusservir per mostrar que no hihaur una guerra entre aquestesdues formacions per veure quies queda amb els votants de lal-tre. A ms, la veu independen-tista se sentir ms que mai dinsdel parlament catal. Hi hauriados grups independentistes ambveu prpia que podrien pro-posar lleis i posicionar a la resta

    de partits autonomistes ensituacions compromeses quesempre han esquivat. Segura-ment seran discursos diferents imolts cops amb crtiques cons -tructives, per sempre, amb unmateix objectiu. Treballant con-juntament ser ms fcil acon-seguir-ho. Hem daprofitarple nament la fora que potdonar-nos tenir dos grups par-lamentaris propis i independen-tistes al parlament: lespolifiscal, la manca de finanament,la impossibilitat del concert eco -nmic, el que acabaran re -

    presentant les retallades a les-tatut ha destar en boca detothom i amb el mxim dargu-ments possibles. Cal comenar afer pedagogia per convncer elsque encara es pensen que maiseran independentistes o els queho sn i estan darrere dunessigles autonomistes.

    Jordi Oliv

    ANOTACIPer contactar amb lentitat cul-tural Bateneu podeu escriure [email protected]

    COMPETITIVITAT IMPOSSIBLE

    Desprs dabocar milers de mi lions dels nostres impostos a labanca privada i de retallar sous i prestacions, el govern espanyolanuncia una pujada salvatge del 10% al subministrament elctricper les prdues que tenen les companyies elctriques, que sem-blen no cobrir el cost de producci. Quina discriminaci s aque-sta? Jo tamb tinc una petita empresa que no ha parti cipat en laformaci de la pre sent crisi i tampoc cobreixo els costos de pro-ducci, per a mi cap govern em far una llei a mida ni em facil-itar els diners que em calguin per eixugar les prdues ambcrrec als meus clients de forma obligatria. Si vosts es creuenobligats a afavorir descaradament unes em preses en detrimentdunes altres i dels seus propis clients, desprs no vinguin dem-anant ni solidaritat, ni esforos collectius ni molt menys com-petitivitat, que a la petita empresa ens s tallada de soca-rel desdel propi govern que ens la demana i aix, senyors meus, s jugaramb el pa a la taula de tothom.

    Medir Alfonso i Ros

  • Opini 9

    Lagull

    El mirador La lupa

    Daniel GutirrezDirector

    lniabadalonawww.liniabadalona.cat Febrer201103

    A Badalona, a 80Tot i que pugui emprenyar a molts ciuta-dans del Maresme que utilitzen el cotxe adiari per baixar a Barcelona, pels badalo-nins s una molt bona notcia que la C-31mantingui la limitaci de 80 km/h en elseu pas per la nostra ciutat, sobretot peraquells que viuen ms a prop de la carre-tera. Una de les promeses electorals estre-lla de Convergncia i Uni abans darribara la Generalitat va ser suprimir aquesta po-lmica limitaci que havia instaurat el dar-rer Tripartit.

    Segons lanterior govern, per, la nor-ma ha redut la sinistralitat aix com lacontaminaci ambiental i la acstica.Nhi ha qui avalen lxit de la mesura, men-tre daltres la posen en dubte o assegurenque hi ha hagut ms accidentats. Qestidulleres, suposo.

    En tot cas, amb el nou govern a la Ge-neralitat, alguns ciutadans patien que esderogus la limitaci, per molts altres vo-lien una supressi total. Sortosament,CiU no lha derogat sin que les vies rpi-des en alguns trams, com a lalada de Ba-dalona, continuaran sent menys rpidesper ms segures i netes.

    Ens en vam assabentar dilluns passatper boca del conseller dInterior, FelipPuig, que va explicar a quina velocitat po-drem conduir per la primera corona me-tropolitana a partir de l1 de mar. Els benasseguro jo que, a hores dara, encara es-tic fent un embolic, ja que les excepcionssemblen ocupar ms que la norma. S queper Badalona podr circular a un mximde 80 km/h si vaig per la C-31 fins a lal-ada del Camp del Centenari (sentit Ma-tar), i que desprs podr accelerar fins els120km/h, si vull. En canvi, si travesso laciutat per la B-20, tant bon punt surti delstnels de Montigal ja podr anar a 100km/h. Aquesta informaci s fcil de re-tenir; ara b, conixer les velocitats en quhan quedat les altres vies de lrea metro-politana, ser tot un repte. Espero que lad-ministraci no aprofiti la confusi i ensacabi fregint a multes.

    Deixar de ser invisiblesLexpressi deixem de ser invisiblesque va acabar donant nom a la platafor-ma i ms endavant a lentitat que sen vaderivar - que reivindicava laplicaci aBadalona de la Llei de promoci de lac-cessibilitat i supressi de barreres arqui-tectniques 20/1991, i la seva modificacipel Decret legislatiu 6/1994, i lesperit dela LISMI (1982),s una expressi que fareferncia a la necessitat dacabar amb lainvisibilitat que t en lespai pblic ciutadi en la dinmica cultural i participativa, laciutadania amb diversitat funcional (abansen diem persones amb discapacitat sen-sorial, fisca, psquica o mental). s unaexpressi continguda en aquell manifest,i que reivindica la supressi de totes lesbarreres (no noms les fsiques) que ac-tualment impedeixen a com a mnim el10% de badalonins (segons barems delOMS) exercir els seus drets de ciutada-nia en un pla de normalitat, i fer-se total-ment visibles en el paisatge ciutad de lavida activa. La feina daquesta plataforma,que va tenir una forta presncia pblicaamb impactants i eficaos actes de denn-cia durant els anys 2002 i 2003, va fer ev-ident lencert del terme: malgrat la llei em-para i regula el dret de la poblaci ambD.F. a integrar-se i exercir els drets ciu-

    M.Dolors Sabater, membre fundadora de la Plataforma Deixem de Ser invisibles

    tadans amb igualtat, fent s dels mateixosequipaments, serveis i programes que laresta, vint anys desprs les condicions dela majoria daquests perpetuen un sistemade discriminaci i exclusi que ho im-pedeix. I impedeix alhora a la societat enconjunt avanar en la inclusi: Les poquesoportunitats de conixer aquesta realitates retroalimenten: encara ara hi ha com-eros o entitats i el propi ajuntament -que no han previst que els seus locals o lesactivitats que organitzen siguin el mximdaccessibles i inclusores. El resultat s quenoms una petita minoria de personesamb D.F. sarrisquen i safronten dia a diaal repte de fer s de lespai i els serviespblics incls el transport - i que moltpoques formen part dentitats plurals itransversals. Actualment per a una per-sona amb D.F o del seu entorn, cap decisique impliqui desplaament i accs es potprendre amb llibertat i normalitat. Cadagest ha destar planificat i estudiat, i es viusovint com a restringit. I encara aix el re-sultat pot ser decebedor: una vorera in-salvable que impedeix seguir litinerariprevist, una sala anunciada com a acces-sible que no ho s, un ascensor que no fun-ciona, una plaa daparcament inexis-tent. Aix per no parlar dels gestos, de

    gran trascendncia, com escollir escola ointentar apuntar-se a una entitat normalper fer-hi activitats, o senzillament partic-ipar en actes pblics a la ciutat.

    Badalona ha estat dels municipis quehan trigat a tenir elaborat el Pla de dac-cessibilitat a qu obligava el Decret 6/1994, no va ser fins el 2003 que va iniciarlestudi per desenvolupar-lo, i fa tot justfa 3 anys es va presentar el document baseal Consell de Ciutat. En la seva pre-sentaci es va fer mfasi en qu el PladAccessibilitat de Badalona preveu laconstrucci de guals en la majoria dels car-rers, en daltres, eixamplar voreres, persobretot re ubicar alguns elements del mo-biliari urb situats en llocs poc oportuns.Curiosament ara que sinstallen els nouscontenidors, sembla que no sha tingutcura daquestes indicacions.

    Aquesta situaci dincompliment i demanca de seguiment efica obliga a lespersones amb D.F. i a les del seu voltanta afegir a les dificultats prpies de viure enun entorn no adaptat, la crrega reivin-dicativa i de vigilncia constant. Sensdubte, una crrega que cal compartiramb la resta de la societat civil, perquabans que amb discapacitat, som ciu-tadans, venes i vens.

    La manca de suport per part de les entitatslocals a lhora dorganitzar un referndumno vinculant sobre la independncia de Ca-talunya impedir la seva celebraci a la nos-tra ciutat. s una llstima que vens daltresviles puguin dir la seva i els badalonins noens puguem expressar en aquests termes.

    Entitats municipalsNo hi haur consulta sobiranista

    Ajuntament de BadalonaHi ha locals que obren sense llicncia

    Regidoria dAcci SocialLa Morera estrena Casal davis

    Semfors

    Els vens de Canyad no tenen la culpa deque hi hagi locals oberts fins ben entradala matinada quan no tenen llicncia de dis-coteca. Fins que no es trobi un model do-ci nocturn dxit i respectus, lAjuntamentha de ser ms rpid i clausurar els localsque incompleixen la normativa.

    Els jubilats daquest barri ja tenen un lo-cal propi. A partir daquest cap de setma-na podran estar-shi, compartir aficions iassistir a cursos, si ho desitgen. Una moltbona notcia per una gran part de la pobla-ci del barri que fins ara havia danar alCentre Cvic.

    ESTRENA WEB AMB MAL PEU. Xavier Garca Albiolha estrenat web (www.albiol2011.com) aquesta ltima set-mana amb alguns petits problemes com que la versi catalana dela web ha estat alguns dies sense funcionar. Tant s aix que, fi-nalment, va haver de ser desconnectada uns dies fins ara que jafunciona amb fora normalitat. En tot cas, Albiol sha dotat de ca-nal propi al Youtube, Flickr, i una fan page al Facebook.

    SILENCI A CAN PSC. Tots els partits poltics han fet al-gun anunci de cara a les properes eleccions municipals: in-corporacions en llistes, unions de projectes, declaracions dinten-cions... menys al PSC. Per cert, laltra dia Jordi Serra va ser el pro-tagonista al twitter en una conversa entre el director del portale-notcies i lexconsellera de Salut, Marina Geli: [email protected] A l'alcalde Badalona li falta carisma. Fins i tot elsalcaldes necessiten carisma. marinageli @xriusenoticies L'alcal-de Jordi Serra pot ensenyar la Badalona sanitria, esportiva, cul-tural, associativa, comercial, martima...

    DINAR BARCELON. El dinar de presentaci de la on-zena edici del Festival Internacional de Mgia Li-Chang vatenir lloc en un cntric restaurant de Barcelona. Se suposa que secelebra a la capital perqu hi assisteixin periodistes de mitjans ge-neralistes. Aqu tenim molts restaurants, i en 20 minuts, ja siguien metro, tren o tram, qualsevol periodista podria haver vingut.

    El Tra del Toni

  • Opini10 lniabadalona www.liniabadalona.catFebrer201103

    La velocidad y la salud del ciudadanoLa seguridad vial y el medio ambiente re-quieren un sinfn de medidas para llegara buen puerto. Son cientos de medidas que,sumadas, nos pueden alegrar cuando ab-rimos la ventana de casa, cuando paseamospor la acera y cuando cruzamos la calle sindemasiados sustos.

    Est comprobado que el nmero de mu-ertos aumenta cuando se ampla la mediade velocidad ya que tambin son ms losconductores que corren en exceso. Aumen-ta la diferencia de velocidad entre losconductores y las fricciones.

    Al minimizar la relacin negativa entrevelocidad y seguridad vial (aunque los efec-tos del aumento de velocidad son acepta-dos ampliamente en el mundo de la inves-tigacin como resultado de numerosos es-tudios cientficos) se ha abierto un deba-te cuyo efecto va mucho ms all de los ki-lmetros en los que se ha cambiado el l-mite de velocidad.

    En la autopista de Badalona hay puntosen los que las salidas comportan aglome-racin de conductores con colas que lleganhasta las mismas vas, tambin desde laAvda. President Llus Companys y en di-reccin Montgat (donde las nuevas medi-das de velocidad pretenden permitir unavelocidad de 120 km/h).

    Es posible que el tramo largo y recto dela C-31, entre Montgat y Badalona- Pesi-

    dent Companys, no funcionase del todobien con la limitacin a 80; pero an asla curva peligrosa que hay en Montgat (endireccin a Badalona) ya hace aos que haobligado a limitar la velocidad y a colocarseales luminosas. Desde Badalona (vaMontgat) casi hasta Alella (direccin Nor-te) las continuas salidas e incorporacionescomportan muchas decisiones que tomar(tramos que precisan alguna limitacinadicional distinta a la de la autopista).

    Por lo tanto, en este entorno resulta msseguro imponer tramos en los que no se su-peren los 90 o 100 que permitir duranteunos kilmetros la aceleracin libre a 120.

    Debemos recordar al lector que no esobligatorio alcanzar o casi rebasar el lmi-te marcado en la va. Un buen conductordebe mantenerse unos 10 kilmetros por

    El got mig pleAquests darrers dies estem commemorantlanomenat temporal de les desgrcies.Fa cent anys, el 31 de gener de 1911, onzepescadors badalonins van perdre la vida aconseqncia dun sobtat temporal de lle-vant. Aquest temporal va deixar un total de83 vctimes a tota la costa catalana.

    Desprs daquest fet, moltes coses vancanviar, i es pot dir que hi va haver unabans i un desprs daquest temporal. Deben segur que desgrcies daquest tipus so-vintejaven ms del que ens pensem, peraquest temporal i les seves conseqnciesvan tenir un gran ress, ja que la premsalocal sen va ocupar a bastament. Tambva ser la primera vegada que als diaris sor-tien imatges del que va succeir: fotografiesde les barques destrossades a la platja i delspescadors ofegats. Aquest impacte medi-tic va tenir conseqncies immediates i esvan prendre mesures perqu aquest fet noes torns a repetir. Els serveis meteorol-gics van millorar, a moltes platges del Ma-resme shi van installar mquines perpujar les barques i molts collectius de pes-cadors van reivindicar la construcci deports.

    Tamb es pot afirmar que, a partir da-quells fets, saccelerava el declivi de la pes-ca a Badalona: era ms segur treballar enuna fbrica! I aix, la indstria anavaguanyant terreny al litoral, i els badaloninsvan anar donant lesquena al mar. El marva passar a ser un espai ldic que a poc apoc va deixar de ser atractiu. Entre els anys60 i 80 del segle XX, lalt grau de contami-naci i de deixadesa del litoral per part deladministraci feien prcticament im-possible la utilitzaci de la platja i del mar.Dit en poques paraules: el mar, convertiten un abocador, esdev la porta del darre-re de Badalona.

    Sortosament, els primers ajuntamentsdemocrtics van veure el gran error queshavia coms: ignorar el mar i la platja

    com a part del nostre paisatge i, la mar,com una part de la nostra histria. Senseel mar Badalona no existiria i sense el marBadalona no s Badalona.

    Actualment ens trobem en un perodede greu crisi econmica i de valors. Pertenim un avantatge respecte a altres crisis:tenim el mar recuperat per a la ciutat.

    A principis dels anys 80, amb la cons-trucci del collector de llevant, es va re-cuperar la platja. La bona gesti ha fet mi-llorar duna manera notable la sorra, els

    serveis i la qualitat de laigua: els badalo-nins ens retrobem amb el mar.

    El 1987 es va crear lEscola del Mar, ac-tualment un centre deducaci ambientalque ha esdevingut una referncia molt msenll de lmbit local.

    A aquestes millores shi suma la conver-si del pont del Petroli en passeig martim,fet que hem dagrair a les reivindicacionsde lincansable senyor Valls i a la feina fetaper la Societat de Pesca i Activitats Sub-aqutiques (SASBA); associaci que, jun-

    tament amb lEscola del Mar, no sha can-sat mai dexplicar els valors del paisatgesubmar de Badalona.

    Des daleshores, i amb la flama mai ex-tingida, que van mantenir el Club NataciBadalona i ms endavant el Club NuticBtulo, sha potenciat el pat de vela i la velalleugera i shan multiplicat les associacionsdedicades al rem.

    I, finalment, tenim un port, amb unaflamant llotja de pescadors que obre no-ves oportunitats i nous atractius a lanostra ciutat. I, si fem memria, el port jaera reivindicaci de la Confraria de Pes-cadors desprs del temporal de les des-grcies.

    La creaci del port obre un nou espai ala ciutat que, amb una bona gesti, pot arri-bar a ser un nucli doci i, per qu no?, tam-b de cultura. El port ha fet possible la cre-aci de lEscola Municipal de Vela, orga-nisme que posa aquest esport a labast detothom i, amb ladquisici del vaixell Ciu-tat de Badalona per part de lempresa quegestiona el port, els badalonins podran des-cobrir la navegaci tradicional.

    Queda molta feina per fer. Ara mateixsest fent el nou passeig Martim, per, en-tre altres coses, cal millorar el problema deles aiges residuals desprs de les tempes-tes, cal revalorar, encara ms, el mar coma patrimoni natural i cal recuperar la cul-tura marinera dels badalonins. Estic segurque, si els pescadors que hi havia a Bada-lona el 1911 ho poguessin veure, nestarienmolt orgullosos!

    Badalona s el got mig ple i no pas el gotmig buit que alguns ens volen fer creure i,en aquest temps de crisi, hem de veure elmar com un ventall doportunitats per a laciutat i per als badalonins.

    Enric Cahner Director de lEscola del Mar, Centre

    dEstudis Marins de Badalona

    debajo de lo indicado para tener libertadde maniobra y para no estar tan pendien-te del marcador de velocidad que tenemosante nuestros ojos en el coche.

    Hay que agradecer al Conseller quehaya mantenido los 80 en la zona urbanade Badalona. La autopista pasa casi pordentro del saln de las casas. El ruido esabrumador y los vecinos necesitan unrespeto. Al mantener los 80 en la Badalo-na urbana demostramos ese respeto peroes necesario adems el proyecto de panta-llas sonoras en esta parte de la ciudad (pro-yecto pactado hace aos).

    La reduccin de siniestros y de muertosas como la reduccin del nivel sonoro sonmejoras sustanciales en la salud de los ciu-dadanos. Al respecto han hablado losConsellers de Sostenibilitat y de Interior

    pero no el de Sanitat. Para entender me-jor las medidas es preciso un debate msabierto sobre los efectos que dichas actua-ciones ocasionan en los ciudadanos.

    Parece que solamente se ha valoradoque pasa en tramos concretos y dentro dela va. La seguridad vial es un conjunto: lasensacin de riesgo que tiene el conductor,el control del consumo de alcohol, la ve-locidad, las emisiones que salen de los coc-hes y mucho ms. El conductor tiene quemoverse con una responsabilidad cvica,con un respeto de lo que les puede pasara los otros y tambin de lo que les puedesuceder a sus propios acompaantes. De-masiadas veces olvidamos tanto a los delcoche como a los vecinos (y solamente pen-samos egostamente en el tiempo quetardamos en circular).

    Los ciudadanos de Catalunya tradicio-nalmente hacen pia en los asuntos impor-tantes. Con la colaboracin de todos se hancumplido los objetivos de la dcada en cu-anto a nmero de fallecidos en carreterasy calles. Sera de agradecer continuar conesta responsabilidad y que los prximosaos contine la mejora en la seguridadvial y la salud de las personas que se mue-ven en la red viaria de Catalunya.

    Ole ThorsonExpert suec en mobilitat

  • 11lniabadalonaPer a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected] www.liniabadalona.cat Febrer201103

  • Centre12

    Febrer

    201103lniabadalona

    xit dels micaco a VallsEls castellers de Badalona van actuar a les festes de les Decennals de la Mare de Du dela Candela de Valls. Prop de 200 castellers badalonins van participar en una multitudi-nria jornada castellera que va aplegar 57 colles i ms de 10.000 participants. Els de la

    camisa de color micaco van alar un quatre de sis amb agulla i dos pilars de quatre.

    Foto: Daniel Gutirrez

    Daniel GutirrezCentre

    Els vens del barri de Canyad, lazona poblada ms propera a l-rea doci nocturn del polgonCan Rib, asseguren que hi ha lo-cals que no compleixen la norma-tiva dusos ni horaris. Segons elpresident de lAssociaci deVens, Pedro Jess Fernndez,dels 12 locals que hi ha a CanDomnech noms un est legalit-zat amb la llicncia de discoteca.En el darrer Ple municipal vensdel barri van demanar conixerquants locals estan expedientatsi si els que ara operen tenen la lli-

    cncia en ordre. El problema,segons Fernndez, s que quanreclamen una actuaci al primerTinent dAlcalde de Badalona,Ferran Falc (CiU), aquest els re-met al departament dUrbanisme(que s lencarregat de gestionarles llicncies). Des dUrbanisme,en canvi, argumenten als vensque s responsabilitat de la Gur-dia Urbana intervenir en els lo-cals i comprovar que els papersestan en ordre.

    Com que la situaci porta anyssense millorar, fins que no sacla-reixi qui est dins la normativa iqui no, els vens del barri deCanyad demanen ms control

    Un gran nmero de bars i discoteques obren a pocs metres dels habitatges

    Asseguren que noms un de dotze locals t llicncia>No descarten mobilitzacions si la situaci no canvia

    policial, sobretot a la nit, i espe-ren que senceti un debat sobrequin s el model doci nocturnque ha doferir la ciutat. El que te-nen clar s que no volen que si-gui lactual.

    Vens de Canyad reclamenel tancament de discoteques

    Els manyans fan l'agost entredesnonaments i robatorisRedacci> Encara que semblimentida, la crisi passa de punte-tes per alguns collectius profes-sionals. En alguns casos, fins i tot,hi fan l'agost. s el cas dels man-yans: ja sigui per desnonamentsde casos impagats o per robato-ris no donen a l'abast. Els matei-xos manyans corroboren unatendncia cada vegada ms al'ala entre els delinqents: els ro-batoris al minut. Es tracta d'unanova modalitat en domicilis onels assaltants triguen molt poctemps (uns dos minuts, aproxi-madament) i van directamentals diners i les joies , ja que snmolt vendibles en establimentsespecialitzats i de forma rpida.Una tendncia que contrastaamb la d'ara fa anys, quan nomsentraven en cases i pisos quan elspropietaris estaven de vacancesi les buidaven prcticament percomplet. Ara roben menys perms sovint, indistintament del'poca de l'any. Pel many bada-lon Juan Carlos Jimnez les mo-dalitats per forar el pany nohan variat en els ltims anys toti que cada vegada l'estil est ms

    perfeccionat: des de forar elpany amb una simple radiogra-fia fins a emprar una sofisticadaclau mestre que s'adapta a qual-sevol tipus de porta.

    Per evitar ensurts i curar-nosen salut un dels consells bsicsperqu no ens entrin a robar stancar la porta en clau encaraque sigui per anar a compraruna barra de pa o fer una visitaa la vena, assegura Jimnez.Qualsevol moment, per petit quesigui, pot ser aprofitat per entraren un pis i robar. Per aquestmotiu el many recomana noescatimar en seguretat . Els man-yans ens aconsellen assegurar-nos b sobre si el professionalque contractem est qualificat.Una bona prova s si est agre-miat a l'UCE, la Unin de Cerra-jeros Espaoles. Segons diuen,ens hi juguem molt i, especial-ment, amb el preu perqu el so-len inflar. El many reconeix queamb la crisi no dna a l'abast. Ams, collabora amb els tcnicsjudicials a l'hora de practicardesnonaments en immobles irealitzar els canvis de pany.

    Volen obrir eldebat de locinocturn a la ciutat ja que amblactual se sentendiscriminats Actualment els lladres no noms actuen de nit, tamb ho fan de dia

    Foto: Daniel Gutirrez

  • 13lniabadalonaPer a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected] www.liniabadalona.cat Febrer201103

  • Per a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected] lniabadalona www.liniabadalona.catFebrer201103

  • Centre 15lniabadalonaFebrer201103www.liniabadalona.cat

    Un projecte de lassociaci de malaltspulmonars crnics rep 19.250 euros dajuda

    Narcs PresasCentre

    El projecte Els teus pulmons,sen se fum. Submergeix-te en ai -re pur impulsat per lAssociaciEspanyola de Malalts i Familiarsamb Malaltia Pulmonar Obs -tructiva Crnica (MPOC) harebut una ajuda dels programesdAcci Social de lObra Social deLa Caixa per valor de 19.250euros. Lobjectiu del programadaquesta entitat ubicada al cen-tre de la ciutat s conscienciar alsjoves que no han de fumar veientel cas real dun malalt de pulm.

    El mateix projecte tamb

    pretn fomentar laprenentatgeduna correcta respiraci ambprincipis bsics del ioga i la real-itzaci dexercicis dapnea i res-piraci en una piscina o el mar.Totes aquestes accions estan di-rigides a fer veure als alumnes deles escoles i al seu entorn famil-iar la importncia que tenen elspulmons i que abandonin lhbitde fumar, si el tenen, o que rea -firmin la seva convicci de nofumar.

    LAssociaci Espanyola deMalalts i Familiars de MPOC tcom a finalitat la prevenci con-tra les malalties respiratries, laformaci pels propis pacients en

    la gesti de la malaltia, el suportals seus familiars i lassessora-ment jurdic. LObra Social deLa Caixa ha atorgat una ajudade gaireb 20.000 euros dunapartida global de 433.250 eurosque es repartiran entre 28 enti-tats sense nim de lucre a totaCatalunya que treballin en el de-senvolupament de projecte delmbit socioeducatiu i sociosan-itari.

    El gerent i el president d'MPOC amb el representant de La Caixa

    Foto: La Caixa

    Centre > Tot i que no s un clampopular, vens dels carrers per avianants del centre de Badalonaes queixen que si mai alguna ve-gada han de deixar aparcat el seucotxe davant de casa seva per ca-rregar o descarregar durant cincminuts, la Gurdia Urbana els hamultat. s el cas de la GeorginaCastillo, que un bon dia va deixaraparcat el seu vehicle davant decasa seva, al carrer Caritat, men-tre descarregava, quan va tornaral cotxe es va una multa de 200.Segons explica, troba abusiuque un ve que estigui 5 minutsde rellotge se li faci pagar aquestpreu. Des de lrea de Mobilitat,la seva regidora, Merc Rius(CiU), assegura que la GurdiaUrbana mai va a matar, s a dirque si una patrulla localitza uncotxe aparcat dna una volta pelbarri i al cap de deu minuts tor-na per observar si hi s, en aquestcas procedeix a incoar la sanci.Rius assegura a ms que en el plade mobilitat que el consistoriest elaborant amb la collabora-ci dels vens es tindr en comp-te aquest tipus de carrers delcentre on no es permet la circu-laci de vehicles perqu els vensresidents en un carrer determinatpuguin tenir algun distintiu perevitar aquests casos. De moment,per s un projecte que encarasha de discutir i encara ha deprendre forma.

    Vens es queixenper lalt preu de les multes

    Lentitat lluitacontra els efectesdel tabaquisme

  • 16

    Febrer

    201103lniabadalona

    Quan coneixeran els vens el resultat de lenquesta?

    El proper 16 de febrer, a la seu de l'entitat venal de Sant Crist de Can Cabanyess'explicaran els resultats de l'enquesta perqu els residents puguin decidir quin

    model de barri volen per all on viuen.

    Sant Crist Sistrells

    Sant Crist prioritza escales mecniques i un ambulatori per millorar el seu barri s el resultat duna enquesta feta per ICV-EUiA i entitats del barri a 4.000 vens

    Infografia: Albert Bald

    Els vens de Sant Crist tenenmolt clar qu volen pel seu barrii aix ho han expressat en unaenquesta realitzada per set enti-tats de la zona juntament amb elgrup municipal dICV-EUiA. Entotal shan repartit 4.000 en-questes entre mitjans doctubre imitjans de novembre del 2010.Tot i aix, daquests milers no -ms shan pogut recollir 666 to-talment acabades. Una xifra,segons la organitzaci, per sobredel mig miler de documents quesesperaven que fossin aprofita-bles per la consulta.

    Els vens han escollit com amolt necessari pel barri, ambuna aclaparadora majoria (534vots) la construcci de rampes iescales mecniques per salvarels desnivells de lorografia deSant Crist. I successivament unambulatori (506 vots); la con-strucci dels laterals de lau-topista (419 vots); incrementarel transport pblic (397 vots) i,finalment, la rehabilitaci iman teniment de la via pblica iel mobiliari urb (383 vots). To -tes aquestes accions semmar-quen dins de les cinc prioritatsque han escollit per millorarSant Crist. De fet, lestructuradel qestionari permetia optarentre 18 propostes, de maneraque es podien assenyalar tantescom es cregus oport i, a la ve-gada, es podien enumerar pertal dordenar-les segons la prior-itat. A ms soferia la possibili-tat dafegir qualsevol proposta oopini que no estigus inclosaentre aquestes 18.

    Precisament, els aspectes quehan afegit ms els enquestats attol personal (fora de les op-cions establertes) han estat as-pectes relatius a la seguretatciutadana increment de la vig-ilncia per part de la GurdiaUrbana i els Mossos dEsquadra-, la neteja i dedicar ms es-foros a la integraci de nouvinguts, tot i que queda clar quepels vens la seguretat no estentre les cinc prioritats.

    Lelaboraci de lenquesta;lorganitzaci de la seva dis-tribuci; les activitats de suporta la campanya, i desprs la rec-ollida i lestudi dels resultatsshan anat fent en diverses re-unions en les quals hi ha partic-

    ipat les associacions venals deSant Crist; Sant Crist de CanCabanyes; la Mussara; lAsso-ciaci de Comerciants de SantCrist de Can Cabanyes; lAsso-ciaci Socioesportiva Sant Crist;la comunitat del prquing Batl-lria; els afectats pel lateral delautopista i diferents vens attol personal.

    LA PARTICIPACI, CLAUEl president del grup municipaldICV-EUiA, Carles Sagus,destaca el treball en equip perrealitzar aquesta enquesta i, so-bretot, la necessitat de traduirtotes aquestes demandes i con-sens entre vens i entitats enreclamacions al govern munici-

    pal i a la mateixa Generalitat.De la mateixa manera es posi-ciona el coordinador de la Mus-sara, que a banda de felicitar avens i entitats per la partici-paci tamb demana que la con-sulta acabi sent vinculant, demanera que els poltics que gov-ernin escoltin el model de barriescollit pels mateixos vens.Daltra banda, qui sha mostratun pl ms crtic amb la con-sulta ha estat lAssociaci deVens de Sant Crist. El seu pres-ident, Manuel Garca, ha agrata Iniciativa el seu inters per ar-reglar el barri per tamb els harecordat que mentre gover-naven van tenir temps per fer-ho.

    PERFILS I RESULTATSLedat, les necessitats i la zonadel barri on viuen els vens con-sultats han fet decantar la bal-ana de les seves respostes. scuris comprovar com els habi-tants de Sant Crist que viuen enuna orografia ms complicada ide major edat sn els que prior-itzen lambulatori i unes rampeso escales mecniques per facili-tar la seva mobilitat. Tamb elscomerciants opten per aquestesdemandes per fer ms amablesels carrers i permetre un millorflux de clients. En canvi, les de-mandes dels ms joves estudi-ants de lIES la Pineda-, fanreferncia a equipaments cul-turals com ara una biblioteca.

    Jordi AlcoverSant Crist

  • 17

    LlefiFebrer

    201103lniabadalona

    Organitzen un taller per representar contes amb titellesLa Companyia Teatral Mgic Empenta organitzar, el proper dimecres dia 9, un taller on ense-

    nyaran als ms petits com crear i representar un conte. Aquest grup teatral nascut Llefi s espe-cialista en muntar petites obres amb titelles a mode de conta-contes. El taller, englobat dins lacti-

    vitat Lhora del conte, es dur a terme a la Biblioteca Llefi-Xavier Soto, a les 18h.

    El darrer divendres es va inaugu-rar un nou centre cultural a Lle-fi, lAteneu Roig. Una associacique es dedicar a reforar la co-hesi entre els vens amb activi-tats culturals com a eina princi-pal. Lespai estar obert a totes lesedats i a totes les cultures quecomposen el teixit social del ve-nat, fomentant, daquesta mane-ra, la diversitat i la convivncia albarri ms multicultural de Bada-lona.

    LAteneu Roig sorgeix de lapreocupaci dun grup de jovesper la poca quantitat de localsculturals a Llefi. Volem ser unpetit oasi de cultura en el barri,explicava Jordi Garcia, vicepre-sident de lAteneu, a Lnia Bada-lona. Aix, aprofitant la remode-

    Daniel Sainz de AjaLlefi

    Els vens en contra duna botiga que ven alcohol les 24hRedacci> Alguns vens de laPlaa de Trafalgar estan molestosamb una petita tenda dalimen-taci que obre durant tot el dia.Es queixen per les molsties queprovoca el fet que vengui begudesalcohliques per les nits, sobre-tot en caps de setmana, quan elsjoves aprofiten la botiga i la pla-a del costat per muntar-se la fes-ta.

    Segons la normativa, aquest ti-

    pus de locals amb llicncia perobrir 24h no poden vendre licora partir de certes hores. LAVV deSant Antoni ja va contactar ambel regidor del districte per mode-rar el conflicte i ara consulten lanormativa daquest tipus de co-meros. Un comer que ven ali-ments en un barri obrer no ne-cessita obrir 24h ha dit a LniaBadalona el president de lasso-ciaci, Toni Flores.

    Aquest s el comer que provoca molsties, segons els vens

    Foto: Mariona Sanz

    Lassociaci pretn dinamitzar la vida venal a travsde la cultura > s un centre dirigit a totes les edats

    laci del local de lAssociaci deVens de Sant Mori, van pensarcom aprofitar el nou espai. Laidea va ser ben acollida per lAs-sociaci de Vens, i els van donarloportunitat de tirar-ho enda-vant, assegurava Francisco Lillo,president de lassociaci venal iara tamb president honorfic delAteneu.

    De moment encara s aviat perestablir un programa fix dactivi-tats. Es preveu, aix s, que es fa-cin conferncies, exposicions,cursets per aprendre catal, etc.Dependr de la resposta de lagent. Ara per ara, ja es pot visitarla primera exposici de lAte-neu, Roig i Violeta, un home-natge a les dones lluitadores. Unaltra activitat que ja sha dut a ter-me va estar el cinefrum sobre eldocumental La guerra de lai-gua que va tenir lloc desprs de

    la cerimnia dinauguraci. El nom de lentitat, Ateneu

    Roig, evoca a les antigues asso-ciacions republicanes de mateixnom. Els ateneus eren llocs on lesclasses populars de lpoca par-laven de poltica i on sorganitza-ven actes culturals, tal i com espretn fer ara. El nom, real-ment, est lligat a lAssociaciCultural Roig. Una organitzacide Grcia que ja ha impulsatiniciatives com aquesta i que hacollaborat en la tasca organitza-tiva i burocrtica del nou espaicultural llefianenc.

    Lentitat vol reforar la cohesi entreels vens

    Neix lAteneu Roig, un petitoasi de cultura al barri

    17

  • 18

    Sant Roclniabadalona Febrer201103

    Salt ja sap de qu servir la subvenci que tamb rebr Badalona

    Programes educatius, plans d'acollida i projectes de foment de la convivncia entre cultures sn alguns dels projectes que la ciutat de Salt engegar amb els diners del pla pilot

    de foment de la cohesi social que tamb rebran barris de Badalona com Sant Roc i La Salut

    Noms 60 famlies shi han adherit

    Foto: Arxiu

    Un 10% dels habitatges quepoden sacullen al decret HausNeix Badadones, butllet

    per a les dones del districte

    Amb una periodicitat trimestrali promogut per lEspai de Donesdel Consorci Badalona Sud neixaquest nou butllet destinat a lesdones dels barris de BadalonaSud. El primer nmero daques-ta publicaci ja est llest a faltadels ltims retocs de disseny iveur la llum la setmana vinent.Es tracta dun espai perqu les as-sociacions del districte sis quetreballen amb i per a dones pugu-in informar de les seves activitatsi donar-se a conixer les unesamb les altres.

    Badadones neix amb lobjec-tiu desdevenir una eina ms percoordinar esforos i teixir xarxaentre les associacions de la zonasud de Badalona que treballen so-bre el territori amb les dones. Elconvenciment s que sumant es-

    LEspai de Dones del Consorci Badalona Sud prepara tamb un taller especial pel dia 8 de mar

    Narcs PresasSant Roc

    foros arribaran ms lluny enlatenci als interessos i les neces-sitats de dones de totes les tnies,cultures i edats. El primer nme-ro del Badadones parlar detres entitats que treballen al dis-tricte sis: Dones i Barri en Xar-xa, la Vocalia de Dones del Ma-resme i Unescocat.

    8 DE MARLa setmana que ve sortir el pri-mer nmero per aviat en veuremun despecial amb motiu del Diade la Dona Treballadora el prxim

    8 de mar. Aquesta no ser, per,lnica activitat especial que pre-para lEspai de Dones per aquestdia. Aix, tamb organitzar un ta-ller conjunt dirigit a totes les as-sociacions i dones a ttol individu-al que serveixi per visualitzar i va-lorar la feina de les dones, espe-cialment la daquelles que passentot el dia treballant a casa ambtasques de la llar. Dones que etdiuen que no fan res i, i tant! quetreballen durant el dia, senyala-va leducadora Marta Farrs endeclaracions al Lnia Badalona.

    Sant Roc > Una seixantena defamlies shan acollit fins ara albarri de Sant Roc al conegut coma Decret Haus, un nou sistema depreus en habitatges amb protec-ci oficial destinat a les personesafectades per un pla de reallotja-ment urbanstic. Segons dades deDiego Justicia, responsable delAssociaci de Vens de SantRoc, de moment noms 60 de les750 famlies de Sant Roc queshi podrien acollir ho han fet.

    Lobjectiu daquesta modalitats compensar als propietaris queshagin vist obligats a canviar decasa. Es tracta dun sistema depreus que segons Justicia resul-ta molt avantatjs en el preu devenda per metre quadrat i perqua partir del quinz any el preu delhabitatge passa a ser lliure. Es-tableix, en definitiva, preus equi-parables als del mercat i permetdesqualificar abans els immo-bles per posar-los al lliure mercat.Justicia assenyala que aquestnou format permet lluitar contralespeculaci i dna facilitats alcomprador i que, per tant, s botant per a ladministraci com perals vens.

    En tot cas, Justicia admet quede moment noms sha explicatpel boca orella i que a partir da-ra han de comenar una campan-ya informativa per fer saber alsvens els avantatges dacollir-se aldecret Haus, que noms amb elpagament de les despeses de no-tari valorat en uns 200 euros-,diu Justicia, pot resultar molt be-neficis de cara al futur.

  • 19

    lniabadalona Febrer201103

    Foto: Ajuntament

    Mariona SanzCanyet

    Ja fa anys que a Badalona, peraquestes dates, lrea de MediAmbient i Mobilitat de lAjunta-ment impulsa una campanyaescolar de reforestaci que sem-marca dins el programa Bada-lona recupera el bosc. Coordi-nada per l'Escola de Natura An-geleta Ferrer, enguany seranvint centres educatius de la ciu-tat els que participaran enaquesta activitat. Els 800 alum-nes que prendran part a la cam-panya cursen Cicle Superior dE-ducaci Primria i Educaci Se-

    cundria Obligatria, s a dirque tenen edats compreses en-tre els 10 i els 16 anys.

    Aquesta iniciativa persegueixlobjectiu que els alumnes deles escoles i instituts de la ciutates sensibilitzin amb la milloradun espai forestal a travs dunprograma que combina teoria iprctica. Duna banda, hi hauruna activitat lligada al currcu-lum escolar que permetr que elsnens treballin conceptes comels efectes del foc, problemesambientals, lorientaci o les co-munitats vegetals. Daltra banda,es dur a terme una part prcti-ca on els alumnes aprendran a

    La iniciativa forma els alumnes i ajuda a reforestar una zona boscosa de la ciutat

    Ms de 250 arbres i arbustos seran plantats a les rodalies de Can Ruti per alumnes de 20 centres

    Desprs de molts anys despera, el Casal dAvis ja s una realitat Morera > Desprs de 20 anysde reivindicacions, la gent grandel barri de La Morera pot gau-dir dun Casal amb un local habi-litat exclusivament per donar-liaquest s. La reivindicaci exis-teix des de 1991, i tot aquesttemps han estat fent vida al Cen-tre Cvic del mateix barri (al ca-rrer Bac de Roda, 42) perqu notenien local. Ara fa un any, per,van donar el tret de sortida a lesobres per posar a punt el local delque a partir de dissabte ser ofi-cialment el Casal dAvis La Mo-rera (C/Torrent de la Font, 20 -cantonada amb c/Astries-).

    El projecte sha finanat grciesa una ajuda del govern de Zapa-tero destinada als municipis ipensada per reduir latur. A Ba-dalona, aquest ingrs sha desti-nat a remodelar casals antics,com el de La Salut, (on shan re-format les installacions i shi hainstallat un aparell daire condi-cionat) o posar-ne en rbita denous.

    Per a Paquita Teruel, regido-ra de Poltica Social de lAjunta-ment, el casal davis s una cosaque sestava reivindicant a Lamorera des de feia molts anys, ides de lAjuntament tenem clarque mirarem de resoldre aques-ta petici tan bon punt pogus-sim fer-ho. Sha fet una aposta

    ferma cap a aquest tipus de lo-cals, no noms amb la construc-ci del de La Morera, sin tam-b arreglant i posant a punt totsels de la ciutat. Estem molt con-tents i satisfets perqu trobemque els casals davis sn molt im-portants, donat que hi passenmoltes hores.

    Un cop inaugurat es comena-ran a organitzar tallers i tota lagent gran del barri podr anar-hia passar la tarda fent petar la xe-rrada, mirant la televisi, juganta cartes, al dmino o al parxs, so-bretot les dues ltimes activitats,ja que segons Albert a La More-ra sn els dos jocs ms populars.Dissabte tindr lloc la inaugura-ci oficial de La Morera, i se-gons explica a Lnia Badalona elseu president, Llus Albert, lesportes restaran obertes des de les10h del mat. Hi haur msica enviu i un petit pica-pica. La inau-guraci comptar amb la presn-cia de lalcalde de la ciutat, Jor-di Serra, la regidora Paquita Te-ruel, lexalcaldessa Maite Arqui altres personalitats de la ciutat.Est previst que lacte institucio-nal tingui lloc cap a les 11h delmat, i lorganitzaci espera queseran prop dun centenar les per-sones que visitin les installa-cions del nou casal durant laseva inauguraci.

    Foto: Mariona Sanz

    Entrada del nou casal

    Torna la campanya escolar de reforestaci a Canyet

    En catal llegim i parlem a la Biblioteca de PomarLa Xarxa de Biblioteques de Badalona, en collaboraci amb el Centre de

    Normalitzaci Lingstica i mnium Cultural, ha engegat un projecte que t com a fi incitar els ms petits a la conversa i el debat a partir de la lectura

    de llibres en catal de comprensi fcil i que comenar el proper dimecres.

    Canyet PomarMoreraBufal

    plantar arbres i arbusts, comprotegir la base duna plantaamb restes vegetals per prevenir-la del fred i de la prdua daiguai a netejar forats i reomplir-losamb compost. Est previst que atravs daquesta activitat es plan-tin uns 250 arbusts i arbres au-tctons a la zona que envoltalHospital Germans Trias i Pujol,conegut popularment com a CanRuti.

    Lactivitat compta amb el su-port econmic de lrea dEspaisNaturals de la Diputaci de Bar-celona i est previst que es du-gui a terme durant el mes de fe-brer.

  • 20

    La SalutFebrer

    201103lniabadalona

    Arriba el temps dels calots, tamb a la SalutTot just ara entrem a una poca de lany que gastronmicament t uns clars

    protagonistes a casa nostra: els calots. El barri de La Salut celebrar el properdiumenge 1 de mar la seva novena calotada popular, a la qual no hi faltaran ni

    els calots, ni el romesco ni les botifarres.

    Gorg-ProgrsPolissons al TramEl Trambess enxampa diriament 75 passatgers sense bitllet, el doble dels habituals. La companyia registra un dels ndex ms alts dusuaris sense bitllet.

    El Port podria tenir hotel a principis del 2014

    ha dincloure un centre de con-vencions al subsl de ledifici ialtres serveis pels hostes que lamateixa companyia sencarrega-ria de dissenyar, com un gimnso una zona de relax. El conseller

    Jordi Alcover Front Martim

    Lhotel del port de Badalonapodria ser una realitat a princi-pis del 2014. Aix ho recull elplec de condicions per optar elconcurs pblic que aquests diesja es pot consultar a la plana webde Marina Badalona (www.ma-rinabadalona-sa.es). El conselldadministraci de Marina Ba-dalona ja ha aprovat les condi-cions per poder participar alconcurs pblic en qu sadjudi-quen fins el 2031 els terrenysper construir-hi un hotel a len-trada del port de Badalona. Enel document es comena a dibui-xar com ser el futur equipa-ment: amb una edificabilitat de12.000 m2, una superfcie de2.000 m2 noms per locals co-mercials de venda al detall i unmnim de 290 habitacions. Unaltre dels plantejaments que hiha sobre la taula s que lhotel

    delegat de Marina Badalona,Francesc Panella, defensa quelhotel no sigui de luxe comshavia apuntat inicialment- i elproposa un equipament familiarapte per a tots els pblics queencaixi amb el projecte de portesportiu i pesquer.

    PENDENT DE SER APROVATActualment, el plec de condi-cions est pendent de ser apro-vat per lrea de Ports del De-partament dAgricultura, Ra-maderia, Pesca, Alimentaci iMedi Rural de la Generalitatde Catalunya. Est previst queabans daquest juliol ja es cone-gui a qui sha atorgat lexplota-ci de lhotel i un cop se li apro-vi el projecte definitiu comencinles obres que hauran de durarun mxim de 30 mesos. El preutotal de lexplotaci s de455.000 euros anuals fins arri-bar a la xifra de 9,1 milionsdeuros.

    Fins a Alemanya sha anat a pescar nous clients

    Foto: Arxiu

    Redacci > Captar clients delnord dEuropa. Aquesta s la fitaque sha marcat Marina Badalo-na, on ha vist un fil per fer ne-goci de cara aquestes vacances.Per aquest motiu, ha decidit pro-jectar-se mitjanant un estand ala fira nutica de Dsseldorf,Alemanya. Durant una setmanasha exposat als aficionats alsesports nutics i a les embarca-cions. All sha aprofitat per ferpropaganda de la nova llotja depeix o lescola de Vela. Per Mari-na Badalona, noruecs o danesos

    La Marina busca clients forasn actuals clients potencials delport de Badalona. La fira deDsseldorf s un dels salonsnutics ms importants d'Ale-manya i d'Europa i acull ms de1.500 marques de complementsesportius i embarcacions. Des-prs d'aquesta fira, Marina Bada-lona participar en un sal nu-tic a Mallorca. Aquest passatmes de desembre tamb ensfiem ress que el port de Bada-lona organitzar el campionat delMn de Vela de la classe X-35,lestiu del 2012.

    La Rotllana exigeix ms recursos i un canvi de prioritats a lAjuntament

    Entitats juvenils com Kaja, laMussara o la Rotllana juguen unpaper transcendental pel futur debarris a on la crisi ha afectat demanera especial i molts joves estroben mancats doportunitats. Eltreball diari daquestes entitats sessencial per garantir la cohesii ajudar aquests joves a enfocar elfutur amb millors perspectives.Per aix, precisament, reclamenrecursos per poder portar a ter-me les seves activitats amb garan-ties i tamb que lAjuntamentels confereixi un tracte adequat ala seva funci. s a dir, una micade sensibilitat: que no rebin elmateix tracte aquestes entitatsque proveeixen serveis bsicsper la cohesi dels barris que em-preses de serveis que no portena terme cap activitat social bsi-ca.

    Ho explicava Salva Periago, undels responsables de La Rotllana,

    Narcs PresasLa Salut

    en declaracions al Lnia Badalo-na. Tot i que aquest mes de generja sha comenat a posar el dia,lAjuntament encara t paga-ments endarrerits amb aquestesassociacions acumulats des delpassat mes doctubre. Periago tclar que en un moment excepcio-nal de dificultats com lactualsocietat civil i administracionshan danar de la m i lAjunta-ment ha de tenir clares les sevesprioritats: no pot descuidar els

    temes socials i ha dapostar perdestinar recursos a entitats que,com la nostra, fem treball comu-nitari, amb joves i infncia.

    Periago defensa la feina den-titats com La Rotllana. s un ele-ment intangible molt importanten un moment com lactual. Nosalvem vides per s que atenema moltes persones que ho neces-siten, afirmava. I per illustrar-ho posa un exemple: joves que notenen recursos per anar a un ci-

    Redacci> Dun temps capaqu lAjuntament sha bolcatamb La Salut i ha incrementatsubstancialment la seva presn-cia al barri. s una constant detots els governs de tots els colorsque quan sapropen les eleccionssaccentuen les nsies dinau-gurar i passejar pels barris ambtrumfos a la m.

    El de Badalona no ns capexcepci com tampoc podemoblidar les particularitats de LaSalut: un graner de vots que elprincipal partit de loposici,el PP de Xavier Garca Albiol,sha ficat entre cella i cella peraconseguir la victria el 22 demaig.

    Aix, lAjuntament ha multi-plicat les inauguracions a La Sa-lut, encara que siguin per qes-tions ms aviat secundries.Lltim exemple el cap de setma-na passat quan lalcalde Jordi Se-rra va inaugurar personalmentmillores al Casal de la Gent GranVerge de la Salut i els nous jocsinfantils de la plaa que porta elmateix nom.

    Lalcalde visita el Casal Verge de la Salut

    bercaf o per comprar tinta dim-pressora per fer els treballs delescola troben aquests recursosen llocs com el casal de joves dela Salut que gestiona La Rotllana.

    BARRI EN ROTLLANAEn aquesta lnia dactuaci defen-sada per Periago, La Rotllana haposat en marxa la iniciativa Bar-ri en Rotllana. T com a princi-pal objectiu permetre que els jo-ves desenvolupin el seu potenciali expressin les seves motivacionsi oferir les installacions del casalde joves de La Salut a tots aquellsjoves que tinguin iniciatives i in-quietuds, per que no tinguin lainfraestructura necessria perportar-les a terme.

    Amb quins instruments hoportaran a terme? Amb tallers ixerrades, principalment. Tallers,per exemple, de formaci en no-ves tecnologies. Tot amb lobjec-tiu de canalitzar les capacitatsduns joves, tan autctons comimmigrants, que sovint no tenenloportunitat per fer-ho.

    Les entitats ja fan molta feina pels barris

    Foto: Arxiu

    Foto: Arxiu

    Plano del futur hotel del Port

  • Esportslniabadalona Febrer201103

    Ens portar ngel Lozano a 2 A?

    Foto: Arxiu

    El Badalona perd 3 punts aMallorca per no el lideratge

    Marathonman completa la seva la marat nmero 361 Latleta belga Stefaan Engels va crrer el darrer dimarts la seva marat nmero 361 en 361

    dies. Marathonman va recrrer el litoral badalon i va apropar-se al seu objectiu: fer el rcordde crrer una marat cada dia. Les maratons que li falten les completar aquesta setmana en

    diverses ciutats de lrea metropolitana i lltima la far a Barcelona.

    La Penya es recupera del cop

    Ni la joventut de lequip ni leslesions de Franch, Norel i English nombrat MVP de gener vanafectar a la moral de la Penya. Elconjunt verd-i-negre va superpo-sar-se a la seva particular malasort amb una victria contundentcontra el Menorca Bsquet per 72a 87 punts. Jelinek, Pere Toms,Robinson, Hosley, McDonald iTrias van fer, tots plegats, un granpartit i, excepte Trias, cadasc vapassar dels 14 punts. A ms,Pepu va treure a lluir al planterdonant-li minuts a Homs i fentdebutar a Surez, natural deMa.

    Els menorquins van sortir aguanyar el partit des del primerminut, volent aprofitar les baixesde la Penya per sortir de les dar-reres posicions de la classificaci.Van arribar a ficar-se a 8 puntsper sobre dels de Pepu en el pri-

    El DKV simposa amb autoritat al Menorca Bsquetper 72 a 87 > Lequip supera les quatre lesions

    Daniel Sainz de AjaEsports

    mer quart. Aquella, per, va serla mxima diferncia a favor delslocals, ja que a partir dall el Jo-ventut va plantejar a la defensaen zona, aconseguint un parcialde 3 a 12 i acabant el primer quartper davant.

    Al segon quart els locals ja novan poder reaccionar davant lex-hibici dels badalonins. Un sen-sacional triple de Jelinek va per-metre avanar-se al Joventut iacabar el segon quart amb 10punts ms. A la represa del par-tit, el Menorca Bsquet va insis-tir en encistellar per la defensade la Penya els ho imped la ma-

    joria dels cops (els verd-i-negresvan capturar 41 rebots en tot elpartit). Mentrestant, els de Pepumataven el partit amb un Jelineki un Pere Toms molt inspirats.Fou amb una espectacular esmai-xada del jugador txec a lltimquart quan la Penya es fic a lamxima diferncia del seu rival,23 punts.

    Amb aquesta victria la Penyasegueix dins de la zona de play-off i, el que s ms important, re-cupera lautoestima. Possible-ment la suficient per jugar elpartit de Copa de la propera set-mana tractant al Bara de tu a tu.

    lliure dues fitxes a dut a lequipa prescindir dels serveis de Maxi de Bustillo.

    Redacci > Si la Penya va en-dur-se de Ses Illes una dola en-samada, el Badalona va tornar acasa amb una sobrassada (per nodir una botifarra). El Atltic Ba-lears va imposar el seu joc i va en-dur-se el partit per 2 a 1. Els ma-llorquins van gaudir de poquesocasions, tot i aix, van avanar-se en el marcador a la primerameitat. Els escapolats, per, se-gueixen lders ja que lOriola vatornar a perdre.

    Els gols locals, tots dos deDiop, van caure a la primerapart, en dues jugades molt sem-blant. Al sortir dels vestuaris,els de Manolo Mrquez van do-minar la pilota i van buscar el gol,tot i que era lAtltic Balears elqui controlava el partit. Al minut90 Santi Villa marcava lnic goldel Badalona de penal.

    MERCAT DHIVERNEl dimarts el club va fer oficial elsfitxatges del migcampista Mi-guel Angel Lozano, jugador queva disputar la Champions mili-tant al Betis, i del jove central Os-car Reyes. La necessitat de deixar

  • Cultura22

    lniabadalona Febrer201103

    Foto: Arxiu

    El Carme acull una exposici que gira entorn a la figura humanaLa mostra Cos, un recull de fotografies que tenen la figura humana com a temtica, podr visitar-se al Centre

    Sociosanitari El Carme fins al mes de maig. Preses per alumnes de lEscola dArts Pau Gargallo de Badalona, lesimatges permeten observar lmplia diversitat dinquietuds i sensibilitats daquests futurs dissenyadors. Recordemque desde lany 2006 hi ha un conveni de collaboraci entre Badalona Serveis Assistencials i lescola Pau Gargallo

    LAjuntament ja busca el millordisseny del Dimoni de 2011Redacci> Ja som al febrer i noqueda tant per les Festes de Maig2011. s per aix que, un anyms, des de lAjuntament de Ba-dalona ja busquen disseny per alDimoni que haur de cremar laviglia de Sant Anastasi. La Cre-mada del Dimoni, acte central dela Festa Major de Badalona, suna activitat tradicional que datade 1940 i que des de lany 1991 sconsiderada dinters turstic perla Generalitat de Catalunya. Estracta dun dels esdevenimentsculturals ms emblemtics que secelebren a la ciutat, i des de fatretze anys es busca que els bada-lonins puguin participar tamben el disseny del ninot.

    El concurs, que ja s obert, ofe-reix la possibilitat de participar-hi a qualsevol persona major de16 anys exceptuant el guanya-dor de ledici anterior-, i hi hatemps de fer-ho fins al dia 11 demar. Les obres aspirants haurande ser originals i indites, i calque el disseny tingui un contin-gut allegric, crtic o irnic evo-cador daspectes de la realitat ac-tual o histrica de la ciutat. Ams, cal tenir en compte que eldisseny sha de concebre comun monument en flames que uncop construt tindr una aladadentre 10 i 15 metres. Per a msinformaci podeu visitar el webwww.badalona.cat.

    Mariona SanzCultura

    Tots aquells badalonins que esconsiderin aficionats a lart de lamgia tenen una cita aquestmes amb el Festival Internacio-nal de Mgia, XI Memorial Li-Chang, que arriba a la ciutatper onz any consecutiu. LesGales Internacionals de mgiatindran lloc els dies 25, 26 i 27 defebrer al Teatre Zorrilla. Els es-pectadors podran votar i escollirel mag que guanyar el Premi LiChang, guard que es lliurardurant la gala de diumenge a latarda. A banda, durant la gala de

    dissabte satorgar la MenciHonorfica del Festival en reco-neixement a la carrera artsticai trajectria professional dunapersonalitat del mn de la m-gia. Per primer cop ser unamaga, largentina Silvana, quifar de mestra de cerimnies deles gales.

    Aquest festival porta el nomde Memorial Li-Chang en recordi homenatge al mag badalonJoan Forns, de nom artstic Li-Chang, que va portar arreu delmn els seus espectacles de m-gia i domini de totes les especia-litats daquest art. El Festival nonoms consisteix en les gales al

    Zorrilla esmentades anterior-ment, sin que compta amb unseguit dactivitats parallelesmolt interessants, com ara veu-re al mag Juan Tamariz sobre alTeatre Blas Infante el dissabte 19de febrer, diversos espectacles alZorrilla els dies 12, 13 i 18 de fe-brer; i tallers i actuacions per apetits i grans als centres cvics ibiblioteques de la ciutat.

    El Festival Internacional deMgia s un dels ms importantsque se celebren a Espanya, i pertant s una de les activitats ba-dalonines que adquireixen unress meditic ms enll de casanostra.

    Espectacles com aquest es tornaran a veure aviat a la ciutat

    Ja sha presentat lonzena edici del Festival Internacional de Mgia, XI Memorial Li-Chang

    Baetulona, 100 dissenys per a la histria, ja a la venda Redacci> Si el passat mes denovembre lestudi de disseny ba-dalon Brrothers ens va sorpren-dre amb la seva exposici Baetu-lona, que es podia visitar a lex-terior de ledifici doficines muni-cipals El Viver, ara ens presentenla segona part daquesta iniciati-va tan especial: es tracta dun lli-bre desplegable de ni ms nimenys que 11 metres de llarg ones mostren les miniatures dels100 dissenys que van exposar-seal Baetulona.

    Recordem que lexposici Bae-tulona consistia en una lona de100 metres de llargada per 1,5dalada on shi plasmaven centillustracions grfiques que repre-sentaven cent moments histricsper la nostra ciutat. Les illustra-cions les van realitzar diferentsestudis de disseny grfic i illus-traci internacionals. La mos-tra, que senmarcava dins la ce-lebraci de Badalona 2010 Capi-tal de la Cultura Catalana, va es-tar exposada a la plaa de lAs-semblea de Catalunya (davant le-

    difici municipal El Viver), tot ique desprs sha traslladat a dal-tres ciutats.

    El llibre, que porta per ttolBaetulona, 100 dissenys per a lahistria, ja es pot adquirir en lli-breries, i va ser presentat al Mu-seu de Badalona ahir dimecres, 2de febrer. Aquesta presentaci vaanar a crrec dAlbert Isern, dis-senyador grfic badalon ambuna gran trajectria professionalque lha fet mereixedor de nom-brosos premis i distincions, i vacomptar amb la presncia delalcalde de Badalona, Jordi Se-rra, del regidor de Cultura i Pa-trimoni Cultural de lAjuntamentde Badalona, Mateu Chalmeta idels autors del llibre i integrantsde lestudi de disseny Brrother.

    Cada miniatura de la lona quees reprodueix al llibre va acom-panyada duna fitxa on hi aparei-xen les dades de la illustraci,tals com lautor i el ttol de la ma-teixa, aix com una explicacide lacte histric que ha inspiratel seu disseny.

    Aquest febrer Badalonatorna a omplir-se de mgia

  • 23

    LAgenda

    PEN

    JAT-

    ELA

    CASA

    EMERGNCIES 112BOMBERS 112 AMBULNCIES Creu Roja 93 464 06 09 La Pau 93 395 50 61HOSPITALS (emrgencies mdiques 061)Hospital Municipal de Badalona 93 464 83 00 Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol 93 465 12 00 MOSSOS DESQUADRA 088 GUARDIA URBANA 092 93 483 29 01POLICIA NACIONAL 091 93 497 24 60 ATENCI CIUTADANAInformaci 93 483 29 20 Defensa del consumidor 93 483 27 43 Ofi-cina de Matriculaci escolar 93 483 29 97 Gesti Tributria 93 483 2813 Oficina de Turisme 93 483 29 90 Grua / Dipsit municipal 93 46009 00 CENTRES CVICS I CULTURALSCentre Cvic La Colina 93 383 36 61 Centre Cvic La Morera 93 395 4457 Centre Cvic Torre Mena 93 399 03 11 Centre Cvic Can Cabanyes93 399 35 11 Centre Cvic Dalt la Vila 93 384 44 44 Centre Cvic CanCanyad 93 464 18 57 Centre Cvic Sant Roc 93 387 06 12 Casal de So-lidaritat Can Pepus 93 460 23 78 BIBLIOTEQUESBiblioteca Can Casacuberta 93 464 34 00 Biblioteca Lloreda 93 387 3175 Biblioteca Pomar 93 395 35 07 Biblioteca Sant Roc 93 460 12 57 Bi-blioteca Llefi "Xavier Soto" 93 383 29 70ALTRES SERVEISConservatori Professional Msica 93 389 39 57 Engestur 93 460 84 15Escola de Natura 93 395 01 05 Escola del Mar 93 384 36 74 Institut Mu-nicipal Serveis Personals 93 384 79 79 Institut Municipal PromociOcupaci 93 460 52 00 Museu Municipal 93 384 17 50 Badalona Co-municaci SA 93 497 40 00 Reactivaci Badalona SA 93 464 80 00 En-llumenat pblic-SECE(Avaries) 93 398 76 61 Oficina de Rehabilitacid'Habitatges 93 483 27 17 Servei de recollida de mobles 901 114 115

    TELFONS DINTERS

    Febrer

    201103

    EXPOSICIONS

    El cementiri dels personat-ges sense conte.Del 4 de febrer fins l1 de marLEscola dArt i Superior deDisseny Pau Gargallo presentael treball duna de les sevesalumnes, Jessica Correles. Unaexposici visual, musical i lite-rria.Centre Cvic Dalt de la Vila.

    ESPECTACLES

    Coses que diem avui.3 i 4 de febrer, a les 21h.Doble funci daquesta obrateatral dirigida per Julio Man-rique. Una histria de parellesen situaci de crisi vista amb unto tragicmic.Teatre Zorrilla.

    Jordi Prats. 6 de febrer, a les 19h.Aquest artista badalon ensapropa les tradicions musicalsde lndia des de la seva expe-rincia al pas asitic. Estiracompanyat del cantat indiGauri Guha.La Sargantana.

    Vernissage5 i 6 de febrer, a les 21h i a les18:30h.Obra teatral, o ms aviat unaperformance, on es qestiona lavida en parella. La badaloninaMar Serra hi participa com ac-triu i directora.Crcol Catlic.

    Joan Argent, l'home i elpersonatge.5 de febrer, a les 19:30h.Com activitat complementariaa lexposici, Joan Argent,lhome i el personatge es fa unconcert.Espai Betlia.

    Concert a Estraperlo.4 de febrer, a les 22h.Concert dels grups nord-ameri-

    cans Secret Army, Bulldozeri Dammed Class.Sala Estraperlo.

    Concert a Estraperlo.6 de febrer, a les 20h.El grup de metal californi Ter-ror actuar acompanyat daltresbandes americanes com FirstBlood, Lionheart i Backtrack.Sala Estraperlo.

    CULTURAL

    Aula del Saber: 'DissenyHum: amb quines eines i estra-tgies he nascut?'.8 de febrer, a les 16:30h.La Regidoria de Poltiques dI-gualtat organitza aquest tallersobre la meditaci per conixerel nostre cos.Regidoria de Poltiques dIgualtat.

    Curs dInformtica.Des del 9 de febrer fins el 13 da-bril.Cada dimarts, a les 9:30 cursetdinformtica nivell principianti a les 11:30 nivell dusuari.Espai Dona Lloreda.

    En catal llegim i parlem.8 de febrer, a les 19h.Lectura i conversa en catal so-bre el llibre Les sirenes de Bag-dad de Yasmina Khadra amblobjectiu de practicar el catal.Biblioteca Can Casacuberta.

    En catal llegim i parlem9 de febrer, a les 15:30h.Lectura i conversa en catal so-bre el llibre El noi del pijama deratlles de John Boyne, amblobjectiu de practicar el catalBiblioteca Pomar.

    Tertlia en angls.8 de febrer, a les 19h.Es comentar en angls el llibrede Nick Hornby High fidelityBiblioteca Can Casacuberta.

    Taller per a infants9 de febrer, a les 17:30h

    Els nens i nenes a partir de 5anys podran gaudir del Tallerde pilotes malabarsBiblioteca Lloreda

    Els divendres a la biblioteca4 de febrer, a les 17:30hSorganitzaran diverses activi-tats com contes, dibuix, jocs imanualitats per nens i nenesBiblioteca Pomar

    Lhora del conte.3 de febrer, a les 18h.Sexplica una adaptaci del cls-sic dels Germans Grimm Lesset cabretes i el llop.Biblioteca Sant Roc.

    Lhora del conte.3 de febrer, a les 18h.Dins lespai Un bosc de contessexplica Wangari i els arbres dela pau de Janette Winter.Biblioteca Can Casacuberta.

    L'hora del conte.9 de febrer, a les 18h.La Companyia Teatral MgicEmpenta ens ensenya a crear irepresentar un conte.Biblioteca Xavier Soto.

    L' hora del conte.9 de febrer, a les 18h.Es contaran tot un seguit decontes populars europeus.Biblioteca Pomar.

    ESPORTS

    DKV Joventut Asefa Estudiantes.6 de febrer, a les 18h.Partit corresponent a la jorna-da 20 de la lliga ACB de bsquetprofesional.Palau Municipal dEsports.

    CF Badalona UE SantAndreu .

    6 de gener, a les 12h.Partit corresponent a la jorna-da 24 de la Segona Divisi B,Grup 3.Camp del Centenari.

  • Per a publicitat - 666 65 63 40 - [email protected] lniabadalona www.liniabadalona.catFebrer201103