bandels + portada

RECOMANACIONS CODI DATA VERSIÓ

Recomanacions i bones pràctiques per a la Prevenció de les Infeccions Nosocomials a l’àrea Materno-Infantil.

01-02-2012 1

Grup de treball àrea materno-infantil Pàgina: 2

2

ÍNDEX: PRECAUCIONS ESTÀNDARD DE PREVENCIÓ

1. Higiene de mans 2. Us adequat de bata, guants i mascaretes 3. Higiene respiratòria 4. Neteja i desinfecció 5. Pràctiques segures en l’administració d’injeccions

PRECAUCIONS D’AÏLLAMENT BASADES EN LA TRANSMISSIÓ

Recomanacions comuns Tipus d’aïllaments: contacte, gotes, aire Recomanacions pels acompanyants Recomanacions per Aïllament Específics

PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ URINÀRIA NOSOCOMIAL ASSOCIADA AL SONDATGE VESICAL MESURES PER A LA PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ QUIRURGICA PREVENCIÓ DE LES INFECCIONS RELACIONADES AMB CATÈTERS VASCULARS MESURES DE PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ RESPIRATORIA PROJECTE NEUMÒNIA ZERO



01-02-2012 1


3

Grup de treball: Grup Revisor: Albero Andrés, Inmaculada Campins i Marti, Magda Campins i Marti, Magda Pujol Jover, Montserrat Martinez Montesinos, Rosa Peña López, Yolanda Rubio Vázquez, Dolores Ribes, Carmen Molina Español, Teresa Olegaria Figueras, Mai Lara Fernandez, Rosario Dolores Gutierrez Barcelo, Pilar Aceituno Lopez, Maria-angeles Cerda Vila, Maria-carme Ferrer Avalos, Maria Nieves Sanchez Sanchez, Consuelo Fernandez Obispo, Matilde Pujol Esteller, Maria Angeles Farrero Munoz, Sara Porta Vall, Mercedes Maestre Casellas, Maria-carmen Eixarch Lanaspa, Teresa Tosquella Amblas, Maria-roser Manota Murillo, Josefa Estrada Pisonero, Anna Garcia Marugan, Rosario Sánchez Reyes, Anna



01-02-2012 1


4

LES PRECAUCIONS ESTÀNDARD DE PREVENCIÓ

Les precaucions estàndard són l’estratègia bàsica per evitar la transmissió d’agents infecciosos en el centres sanitaris. El seu objectiu és reduir el risc de transmissió dels microorganismes, independentment que se’n conegui o no la presència. Es basen en l’adequada aplicació d’un conjunt de mesures que fan referència bàsicament a la higiene de les mans i a l’ús de guants, que es complementen amb l’ús adequat de bata, mascaretes i protecció ocular, la prevenció de les exposicions accidentals, la higiene respiratòria i el manteniment d’unes condicions higièniques apropiades. • Es basen en el principi de que la sang, els

fluids corporals, les secrecions i excrecions (exceptuant la suor), la pell no intacte, i les membranes mucoses del qualsevol pacient, poden contenir i transmetre agents infecciosos.

• S’han d’aplicar amb tots els pacients, sigui

quin sigui el nivell de sospita o de confirmació d’una possible infecció, i en qualsevol tipus de centre sanitari.

• Inclouen les mesures d’higiene

respiratòria que cal aplicar als malalts amb tos, rinorrea o producció de secrecions respiratòries, en el punt d’entrada en el centre sanitari. Aquestes recomanacions poden ser considerades com un estàndard de l’atenció sanitària, i per això s’inclouen en la present categoria.

• Com a resultat de la síntesi de

recomanacions que suposen, un gran nombre de pacients que abans requerien precaucions específiques d’aïllament, queden coberts per les precaucions estàndard i no requereixen cap mesura addicional.

Les precaucions estàndard s’apliquen: 1. Sempre que hi pugui haver contacte amb:

• Sang • Qualsevol fluid corporal, secreció i

excreció (exceptuant la suor), independentment que estigui tacat de sang o no ho estigui

• Membranes mucoses • Pell no íntegra.

2. Davant els malalts i acompanyants que en el moment d’entrar en un centre sanitari presentin signes de malaltia de vies respiratòries com tos, esternuts, rinorrea o producció de secrecions respiratòries

Pacients infectats

Pacients colonitzats



01-02-2012 1


5

1.- HIGIENE DE LES MANS

La higiene de les mans és la mesura més important per evitar la transmissió de microorganismes del personal al pacient i del pacient al personal. Cal fer la higiene de les mans sempre abans i després de tenir contacte amb un malalt i durant l’atenció a un mateix pacient, si s’ha estat en contacte amb fluids corporals o cal realitzar una tècnica asèptica. El fet d’utilitzar guants no evita la necessitat de fer una higiene de mans, perquè els guants es poden contaminar al col·locar-los, poden tenir petits defectes, o bé poden perdre la integritat durant l’ús.

S’utilitza el terme “Higiene de mans” per expressar, de forma general, qualsevol procediment que tingui com propòsit eliminar la brutícia, la matèria orgànica o els microorganismes de les mans. Es refereix tan al rentat de les mans amb aigua i sabó com a la fricció d’aquestes mitjançant un preparat a base d’alcohol. La higiene de mans amb preparats a base d'alcohol és el procediment d’elecció després d’atendre qualsevol pacient, ja que es tracta de preparats que han mostrat una millor reducció bacteriana que el rentat amb sabó neutre o amb

sabó antisèptic; a més, tenen millor tolerància i facilitat d’ús. Aquest procediment només es pot aplicar en mans que no estiguin tacades o brutes, ja que en cas contrari no s’aconseguirà l’acció antisèptica desitjada.

Indicacions de la higiene de les mans L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha resumit les indicacions de la higiene de les mans en l’atenció al pacient en els següents 5 moments:

1. Abans del contacte directe amb el

pacient.

2. Abans de fer-li una tècnica neta o asèptica, o manipular un dispositiu invasiu, malgrat l’ús de guants.

3. Després del risc d’exposició o desprès

d’haver tingut contacte amb algun fluid o secreció corporal.

4. Després d’haver tingut contacte amb el

pacient.

5. Després d’haver tingut contacte amb l’entorn del malalt.

L’ús de guants no substitueix la higiene de les mans en cap dels supòsits anteriors.

Cal recordar que les mans s’han de rentar amb aigua i sabó normal o antisèptic si estan visiblement brutes, si s’han tacat amb sang o fluids corporals, o si han estat en contacte amb superfícies potencialment contaminades amb espores (C. difficile, per exemple), i després que els professionals sanitaris hagin anat al WC.



01-02-2012 1


6



01-02-2012 1


7



01-02-2012 1


8



01-02-2012 1


9

2.- ÚS ADEQUAT DE BATA, GUANTS I MASCARETES Guants Els guants s’han d’utilitzar per tocar: • Sang, • Fluids orgànics, • Secrecions, excrecions • Material contaminat, • Membranes mucoses i pell no íntegra.

Sempre convé tenir en compte els aspectes següents: • Cal escollir el tipus de guants adequats a la

tasca a realitzar. • L’ús de guants de forma continuada està

totalment desaconsellat. Cal fer-los servir només durant el temps imprescindible.

• Abans de posar-se els guants cal fer

higiene de les mans. • Cal canviar-se els guants si perden la seva

integritat, i amb el mateix pacient, entre els diferents procediments que es realitzen sobretot si es va de procediments bruts a d’altres més nets.

• Cal treure’ns els guants ràpidament abans de

tocar materials o superfícies no contaminades i abans d’utilitzar-los per atendre a un altre pacient.

• Després de retirar-se el guants cal fer

higiene de les mans. Bata • Cal col·locar-se una bata neta de màniga llarga

per protegir la pell i evitar que es taqui la roba de feina quan es prevegi que s’han de dur a terme procediments que poden generar esquitxades de sang i secrecions corporals.

• Cal treure’ns la bata bruta al més aviat possible

i fer una higiene de les mans per evitar la transmissió de microorganismes a altres pacients o a l’entorn.

Màscares Les mascaretes quirúrgiques (EN 14683) tenen per objectiu protegir l’usuari de la inhalació de partícules líquides i sòlides com fluids orgànics i agents microbians. Exerceixen una acció protectora en les persones que han de tenir un contacte proper (a menys d’un metre de distància) amb pacients amb tos, esternuts, etc., que poden transmetre microorganismes patògens.

Alhora, poden ser usades pel personal sanitari per protegir-se d‘eventuals esquitxos de sang i fluids corporals produïts durant l’activitat quirúrgica, o actes assistencials, i que poden contaminar la pell i les membranes mucoses nasal i oral. Han de cobrir perfectament el nas i la boca i han de ser repel·lents de fluids.

Mascaretes quirúrgiques

EN 14683 : 2006

Eficacia de FB: Tipus: I, IR, II, IIR

R: significa resistent a equitxades

> 120No> 120No Presión de la resistència alsfluids. (En mm de mercuri)

< 49< 29,4< 49< 29,4Determina la resistencia al pas de l’aire.

> 98%> 98%> 95%> 95%Eficacia de filtración bacteriana. Expresada en %

TipusIIR

TipusII

TipusIR

TipusI

Test

Protectors respiratoris de partícules (EN 149) Les mascaretes d’alta eficàcia o respiradors (FFP2 o FFP3) filtren l’aire inhalat i tenen per objectiu protegir les membranes mucoses i les vies respiratòries, davant dels aerosols de mida petita (<5 µm), procedents de les vies respiratòries dels pacients que tenen tos o esternuts o que són sotmesos a procediments sobre aquelles vies. Han de cobrir perfectament el nas i la boca.

Mascaretes quirúrgiques

EN 14683 : 2006

Eficacia de FB: Tipus: I, IR, II, IIR

R: significa resistent a equitxades

> 120No> 120No Presión de la resistència alsfluids. (En mm de mercuri)

< 49< 29,4< 49< 29,4Determina la resistencia al pas de l’aire.

> 98%> 98%> 95%> 95%Eficacia de filtración bacteriana. Expresada en %

TipusIIR

TipusII

TipusIR

TipusI

Test



01-02-2012 1


10



01-02-2012 1


11

3.- HIGIENE RESPIRATÒRIA

Les mesures d’higiene respiratòria s’adrecen a les persones que, en entrar en un centre sanitari, es detecta que tenen signes compatibles amb algun tipus d’infecció respiratòria transmissible. Així, cal aplicar-les a totes les persones que en el punt d’entrada del centre presentin signes de malaltia de vies respiratòries com tos, esternuts, rinorrea o producció de secrecions respiratòries. La higiene respiratòria té per objectiu minimitzar el risc de transmissió dels microorganismes que s’eliminen per via respiratòria mitjançant gotes, com el virus de la grip, els adenovirus, Bordetella pertussis i Mycoplasma pneumoniae, entre d’altres. D’acord amb aquestes mesures els malalts i els seus acompanyants han de seguir les normes d’higiene següents: • En tossir o esternudar, s’han de tapar la

boca i el nas amb mocadors d’un sol ús. • Per mocar-se s’han d’utilitzar mocadors

d’un sol ús. • Cal llençar els mocadors usats a la

paperera que el centre hagi destinat a aquest ús.

• Després d’esternudar o de tocar secrecions respiratòries, cal fer la higiene de les mans amb aigua i sabó o amb preparats a base d’alcohol.

• No han de tocar-se les membranes mucoses dels ulls i del nas, amb les mans brutes.

• Cal evitar que els pacients amb símptomes respiratoris se situïn massa a prop de la resta de pacients, ja que l’excessiva proximitat entre ells por incrementar el risc de transmissió d’agents infecciosos mitjançant gotes.

• Els pacients amb tos han de posar-se una mascareta quirúrgica, sempre que sigui possible, durant l’estona que esperen per ser atesos, com durant l’atenció sanitària.

És possible que els pacients amb asma, rinitis al·lèrgica o malaltia respiratòria crònica obstructiva tinguin tos o esternudin quan acudeixin a un centre sanitari. Malgrat que en general aquests malalts no són infecciosos, és prudent aplicar-los les mesures d’higiene respiratòria, sempre que es pugui.

Les mesures d’higiene respiratòria també s’adrecen al personal sanitari, que ha de seguir les precaucions de gotes i la higiene de mans quan contacti amb pacients que tenen signes o símptomes d’infecció respiratòria. Així mateix, qualsevol professional sanitari que pateixi una infecció respiratòria ha d’evitar el contacte directe amb malalts, en especial els d’alt risc. Si això no és possible, cal que treballi amb una mascareta quirúrgica EN 14683.



01-02-2012 1


12

4.- NETEJA I DESINFECCIÓ

Introducció:

Les superfícies en contacte amb el pacient poden convertir-se en focus d’infecció de microorganismes patògens. La neteja freqüent és imprescindible per reduir la brutícia i la disseminació d’aquests microorganismes. La descontaminació de les superfícies ha de estar lligada a la freqüència de contacte amb les mans, La millor manera de minimitzar el risc de redistribució de microorganismes d’un malalt cap a un altre és que per a cada un s’utilitzi material de neteja net i que el producte, a la dilució d’ús.

Neteja: procediment d’arrossegament i eliminació de material aliè com la pols i la matèria orgànica (sang, secrecions, pus, femtes, etc.) de l’objecte o superfície que es vol netejar. Es realitza mitjançant aigua, detergents i acció mecànica. A més de l’eliminació de la brutícia i de la matèria orgànica present, també elimina per arrossegament un gran nombre de microorganismes.

Desinfectant: substancia que s’aplica sobre objectes o superfícies inerts, amb la finalitat de destruir els microorganismes que allí hi viuen i poden causar infecció.

Desinfecció: és el procés que destrueix els microorganismes però no necessàriament les espores bacterianes dels objectes i de les superfícies inanimades. Es realitza mitjançant productes químics, anomenats desinfectants.

Nivells de desinfecció:

Desinfecció d’alt nivell: procediment químic que aconsegueix destruir tots els microorganismes, llevat d’algunes espores bacterianes (vegeu la taula). Desinfectant de nivell intermedi: desinfectant que destrueix les formes vegetatives dels bacteris, la majoria de virus i de fongs, però no tots els virus sense embolcall, ni tots els micobacteris, ni les espores bacterianes. (vegeu taula ). Desinfecció de baix nivell: procediment químic que elimina la majoria de bacteris, alguns fongs (llevats) i alguns virus. No es destrueixen els micobacteris, ni les espores, ni els virus sense embolcall.

Microorganisme Alt Intermedi Baix

Espores ± - -

Micobacteris + - -

Virus sense coberta

+ ± ±

Fongs + + ±

Bacteris Gram - + + +

Bacteris Gram + + + +

Virus amb coberta

+ + +



01-02-2012 1


13

RECOMANACIONS GENERALS DE L’ÚS DELS DETERGENTS I DESINFECTANTS

L’ús dels detergents i desinfectants han d’estar protocol·litzats i cal especificar-ne la quantitat que s’ha de posar, el temps de contacte, la concentració i el mètode d’aplicació.

Cal dosificar i utilitzar els productes seguint les recomanacions del fabricant i del Centre

El Centre ha de tenir les recomanacions d’ús

d’acord als productes i materials de que disposen..

Els usuaris professionals han de conèixer la

informació de les fitxes de dades de seguretat (FDS), a fi d’establir procediments de treball segurs i conservar aquests productes de forma adequada.

Més producte no significa més desinfecció i

pot ser perjudicial per a les persones.

Les dilucions no s’han de fer de forma manual; cal disposar de dosificadors que evitin la manipulació dels productes.

El personal que prepari les dilucions haurà d’estar protegit (guants, bata i ulleres protectores) per prevenir els possibles riscos d’inhalació i/o esquitxades sobre la pell i les mucoses.

No s’han de reomplir mai els envasos quan aquests encara tenen restes de producte.

Les dilucions també han d’estar

correctament etiquetades. Cal fer-hi constar també la data de preparació i la de caducitat.

Per tal d’evitar la contaminació de les dilucions, cal que els recipients es puguin tapar. També s’ha d’evitar contaminar la boca del flascó.

L’estabilitat dels desinfectants és variable. Cal protegir-los de la llum i de les fonts de calor.

Els locals on es manipulin productes de

neteja s’han de ventilar adequadament.

S’ha de tenir sempre en compte la compatibilitat del desinfectant amb l’objecte que s’ha de desinfectar.

No feu servir solucions caducades ni

contingudes en envasos oberts, bruts o deteriorats

Cal saber que quan els productes es posen

en galledes o palanganes es contaminen molt ràpidament, la qual cosa fa que les superfícies que no són les primeres que es netegen es puguin contaminar.

Quan els desinfectants aplicats tenen efecte residual no s’hi ha de passar un drap ni tan sols quan ja estiguin secs.

Quan hi ha brutícia o restes de matèria

orgànica, la neteja amb aigua i detergent ha de precedir sempre qualsevol sistema de desinfecció.

Cal aplicar el desinfectant mes adient

segons la classificació de risc d’infecció del material



01-02-2012 1


14

CLASIFICACIÓ DES MATERIALS SEGONS RISC D’INFECCIÓ

• Materials NO CRÍTICS: son aquells que estaran en l’entorn del pacient (ex. pal de sèrum, tauleta). Requereixen desinfecció de nivell intermedi-baix

• Materials de risc intermedi (classe IIa): són

materials clínics que estan en l’entorn immediat del pacient i poden comportar risc d’infecció. (ex. incubadores, bombes d’infusió, monitors, orinals, matalassos, cables en contacte amb el pacient). Requereixen desinfecció de nivell intermedi amb desinfectants de classe IIa.

• Materials SEMICRÍTICS de risc (classe IIb):

son instruments invasius que estaran amb contacte amb membranes mucoses o pell no intacta (ex. Endoscopis digestius, otoscopis, pales de laringoscopi). Requereixen preferentment esterilització o desinfecció d’alt nivell amb desinfectants de classe IIb.

• Materials crítics: CRÍTICS d’alt risc: son aquells que estaran en contacte amb teixits estèrils o cavitat estèril.(ex. instrumental quirúrgic, artroscopis, laparoscopis ). Requereixen passar per un procés de esterilització

CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS SEGONS LA REUTILITZACIÓ:

• MATERIALS D’UN SOL ÚS: alguns materials venen marcats pel seu fabricant com d’un sol ús, és a dir, no es poden

• • tornar a utilitzar i per tant s’han d’eliminar

després del seu ús com a residu sanitari. El símbol que els identifica com a tals és el següent:

• MATERIAL REUTILITZABLE: els materials reutilitzables hauran de passar per una neteja prèvia i posteriorment es realitzarà el procés de desinfecció o esterilització mes adient, tenint amb compte el risc d’infecció del material i les recomanacions del fabricant.



01-02-2012 1


15

CLASIFICACIÓ DE LES ÀREES DE L’HOSPITAL Pel que fa a la neteja de superfícies, es distingeixen tres tipus diferents de zona, d’acord amb els riscs d’infecció que poden suposar als pacients, determinats nivells de contaminació ambiental:

Zones de risc alt Es consideren zones de risc alt:: • Els quiròfans • Sales de parts • La resta de les àrees quirúrgiques i les

centrals i subcentrals d’esterilització. • Les unitats de risc alt com:

− les unitats de cures intensives − la unitat d’hemodiàlisis − les unitats de reanimació − la unitats de preparació de nutrició

parenteral − les unitats de neonatologia − les cambres amb ambient protector

(UTPH) − Unitat d’Oncohematologia − Unitat de Reproducció assistida − Les unitats de transplantament

• Les habitacions d’aïllament, fixes i temporals. • Les àrees singulars de l’Hospital:

− Zona de farmàcia (zona de preparació de medicació)

Zones de risc mitjà

Les diferents àrees d’hospitalització i/o de serveis mèdics, com les que estan incloses a continuació:

• Les sales de cures, sales d’exploració, diagnòstic o tractament, com radiologia, radioteràpia, medicina nuclear, etc.

• Les sales d’exploració de consultes externes. Les àrees de laboratoris i anàlisis clíniques, com també el banc de sang.

• La farmàcia. • Urgències, llevat d’aquelles àrees com

quiròfans, etc., de risc alt esmentades a l’apartat anterior.

• Les cuines de l’Hospital i les zones d’elaboració de cafeteries.

Zones de risc baix

• Els vestíbuls d’entrada, vestíbuls de

planta i passadissos principals de circulació; les sales d’espera; la zona pública d’admissió; els magatzems intermedis de residus i roba bruta i zona d’arxius.

• Les àrees comercials o serveis aliens. • Els nuclis de circulació vertical:

ascensors i escales. • Les àrees de despatxos i administració

en general i els corresponents espais annexos com sales de visita i/o reunió, els magatzems administratius, etc.

• Els menjadors i les cafeteries, llevat de les àrees de preparació incloses anteriorment com a risc mitjà, junt amb les cuines.

• Els vestuaris, i les sales d’exercici del servei de rehabilitació, els lavabos i els wàters situats a qualsevol de les zones de risc baix d’aquest apartat.



01-02-2012 1


16

PROCEDIMENTS DE NETEJA I DESINFECCIÓ EN ÀREES D’ALT RISC En les zones d’alt risc el medi ambient inanimat pot ser causar d’infecció pels pacients. Cal garantir en estes zones la neteja i desinfecció acurada de totes les superfícies i un personal especialment entrenat en el maneig de les dilucions, els procediments específics i les barreres de protecció. El personal auxiliar d’infermeria han de realitzar la neteja i desinfecció diària i sistemàtica del equips mèdics: bombes d’infusió, teclats i monitors, i del mobiliari de l’entorn immediat del pacient: bressols, incubadores, taules, carros de cures, carros t’anestesia i taules d’instrumental quirúrgic. Recomanacions generals:

Aquestes àrees requereixen un procés de neteja diària i una neteja intermèdia de manteniment, i sempre que hagi vessaments o esquitxades accidentals

Els materials de neteja, mopes, cubells, i pals de fregar seran d’ús exclusiu per cada àrea

Després de la neteja de cada habitació es canviarà l'aigua i el desinfectant

Si pels paviments s’utilitza el sistema de mopes humides. Cal utilitzar-ne dues, una per a la neteja i la segona per aplicar el desinfectant.

No s’ha de fer ús d’aspiradors per a evitar

l’aerosolització d’espores

Àrees d’alt risc

Les fuites d’aigua es repararan immediatament i sempre abans de 72 hores per a prevenir el creixement de fongs. Si ha transcorregut més temps es considerarà contaminat

Tot el material de l’habitació haurà de ser no

porós, de fàcil neteja i desinfecció i que acumuli el mínim de pols

Per a la neteja de superfícies s’utilitzaran

baietes o draps d’ús exclusiu humitejat amb la solució desinfectant establerta per a les àrees d’alt risc



01-02-2012 1


17



01-02-2012 1


18



01-02-2012 1


19

GUIA D’ÚS DELS ANTISÈPTICS A L’ÀREA MATERNO-INFANTIL

Antisèptics: reben el nom d’antisèptics els biocides que destrueixen o inhibeixen el creixement de microorganismes sobre teixits vius. Son menys tòxics que els desinfectants. Recomanacions generals d’utilització:

• Abans d’aplicar els antisèptics cal netejar la pell amb aigua i sabó, ja que aquests s’invectiven amb la matèria orgànica.

• S’han de respectar el temps d’actuació i les concentracions indicades.

• Quan els antisèptics s’empren sobre grans superfícies s’ha de considerar el grau d’absorció i la possible toxicitat sistèmica.

• Els flascons s’han de guardar ben tancats, en llocs frescos i allunyats de fonts de calor per evitar la contaminació i l’evaporació.

• Mai s’han de barrejar els antisèptics, ni a l’envàs ni sobre la pell dels pacients.

• No s’han de reomplir les ampolles i s’ha d’evitar contaminar la boca del flascó.

• Cal apuntar la data d’obertura sempre que ho indiqui el fabricant. Les solucions aquoses es poden contaminar, reviseu sempre la data de apertura i caducitat abans de la utilització.

• No feu servir solucions caducades ni contingudes en envasos bruts o deteriorats



01-02-2012 1


20



01-02-2012 1


21



01-02-2012 1


22



01-02-2012 1


23



01-02-2012 1


24



01-02-2012 1


25

5.- PRÀCTIQUES SEGURES EN L’ADMINISTRACIÓ D’INJECCIONSLa investigació de casos i brots de hepatitis C i hepatitis B, en diverses parts del món, tant en pacients ambulatoris com hospitalitzats, ha palesat la importància de reforçar les pràctiques segures en l’administració per via parenteral. En els centres sanitaris cal aplicar els principis bàsics de la tècnica asèptica en la preparació i administració de la medicació parenteral, que inclou:

1. Mesures generals de bona praxi en la preparació i administració de fàrmacs per via parenteral • Tots els vials o flascons de medicació

d’administració parenteral han de ser d’ús exclusiu per a cada pacient.

• Si la presentació dispensada es un vial multidosi,

cal etiquetar-ho amb d’identificació del pacient. • Preparar els fàrmacs immediatament abans de la

seva utilització. • La persona que administra el fàrmac ha de ser

també la responsable de la preparació, excepte en situacions d’extrema urgència i en les presentacions preparades a Farmàcia

• Rebutjar de forma immediata el contingut

sobrant de vials i flascons. • L’extracció del fàrmac dels vials o flascons s’ha

de fer sempre amb material estèril.

• No reutilitzar mai agulles ni xeringues d’una

darrera administració, encara que siguin del mateix pacient.

• A les unitats d’infermeria i als carros de cures no

pot haver-hi cap xeringa, vial o flascó començat i sense etiquetar.

2. Recomanacions específiques per l’administració d’insulina • Utilitzar sempre un injector o un vial per pacient.

- Per a l’administració d’insulina

subcutània cal utilitzar injectors. - Els vials es reserven exclusivament per

a l’administració de bolus o perfusions intravenoses.

• No hi poden haver flascons començats a les unitats d’infermeria o als carros de cures. Tot vial s’ha de rebutjar una vegada utilitzat.

• Als estocs de les unitats d’hospitalització de

pacients no crítics, no es disposarà de vials d’insulina; en cas de requerir l’administració d’insulina intravenosa (hipokalèmia, perfusió contínua) es sol·licitarà amb la prescripció mèdica corresponent al Servei de Farmàcia. Un cop utilitzat el vial, cal llençar-lo als contenidors corresponents.

• Identificar d’injector amb l’etiqueta del pacient i

anotar la data d’obertura. Cal etiquetar el cos de d’injector i no el tap; en qualsevol cas es poden etiquetar les dues parts.

• No pot haver-hi vials començats a les neveres

del control d’infermeria.

Cal retirar l’agulla de d’injector, utilitzant el dispositiu de seguretat, després d’administrar cada dosi. Utilitzar sempre una agulla diferent per administrar cada dosi d’insulina.

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=parenteral



01-02-2012 1


26

Paquet de mesures (Bundel)

1. Tenir a l’abast la informació i el material necessari per l’aïllament establert

2. Informeu adequadament a la família o als acompanyants sobre les mesures a prendre

3. Acompliment de les mesures d’aïllament: higiene de mans abans d’entrar i sortir de l’habitació, separació correcta del material net i contaminat

4. Enregistreu el motiu i tipus d’aïllament



01-02-2012 1


27

LES PRECAUCIONS D’AÏLLAMENT BASADES EN LA TRANSMISSIÓ Les precaucions basades en la transmissió s’han d’aplicar als pacients en els que es coneix o sospita que tenen una infecció o una colonització per agents infecciosos, inclosos determinats patògens de notable importància epidemiològica, i en els que per tal d’evitar la transmissió d’aquests agents cal adoptar mesures preventives suplementàries. En el moment d'ingrés, o fins i tot en el curs de l’hospitalització, és possible que no es conegui l’agent responsable de la infecció, per això a vegades aquestes precaucions s’han d’aplicar de forma empírica en funció del quadre sindròmic o la probable etiologia del procés, que poden ser modificats posteriorment en identificar-se l’agent o precisar l’etiologia de la infecció. Les precaucions d’aïllament específiques, estan dissenyades per evitar la transmissió de microorganismes: - per contacte, - per gotes o - per aire, i totes comparteixen la necessitat d’aplicar unes mesures comunes. Mesures comunes a tots els tipus d’aïllament Els professionals han de disposar de l’equip de protecció personal necessari, que serà d’ús individual i d’un lloc per a l’eliminació de residus i del material rebutjable. Neteja i desinfecció Diària:

• El personal de neteja haurà d’utilitzar les mateixes mesures de protecció que el personal sanitari.

• Cal que les persones que netegen habitacions d’aïllament estiguin especialment formades.

• Utilitzeu el desinfectant de nivell intermedi indicat pel Centre.

• Cal emprar material de neteja d’un sol ús. • Netegeu i desinfecteu freqüentment les

superfícies que es toquen més freqüentment, per reduir la contaminació i la dispersió de microorganismes.

Neteja i desinfecció a l’alta: • No és necessari tancar l’habitació i deixar

temps d’espera abans de la neteja. • Elimineu els residus segons el que estableix la

normativa legal vigent, (Decret 27/1999 de Gestió de Residus Sanitaris).

• Els coixins poden anar a la bugaderia amb la resta de la roba.

• La roba del malalt i del llit utilitzada cal col·locar-la en una bossa a l’interior de l’habitació.

• Realitzeu una desinfecció prèvia dels materials dintre de l’habitació i al sortir, netegeu-los i desinfecteu-los de manera separada, per evitar contaminar zones comuns i altres materials.

• Permetre, només, joguines de fàcil neteja i desinfecció.

• En les joguines toves cal fer un rentat a màquina amb un esbandit abundant i assecat; no s’ha de submergir la joguina en solució desinfectant. En les altres joguines cal fer un rentat amb detergent o passar un cotó impregnat amb alcohol de 70º.

Visitants Cal autoritzar la visita al menor nombre possible de persones. El personal mèdic i d’infermeria han d’informar els visitants del que cal fer per tal de respectar les precaucions específiques d’aïllament. Trasllat del malalt Eviteu que el malalt surti de l’habitació i només s’ha de traslladar en cas de necessitat inevitable. Cal avisar el servei receptor de l’arribada d’un pacient que necessita precaucions específiques d’aïllament.



01-02-2012 1


28

Aïllaments a l’hospital

Tipus• Contacte• Aire• Gotes

• Normes comunes pera tots tipus

• Higiene de mans

• Habitació individual, porta tancada amb

cartell informatiu

• Neteja i desinfecció de l’habitació: diària i

final

• Material clínic i de neteja d’ús exclusiu

• L’equip de protecció fora de l’habitació en

un carretó

• Normes específiques

Aïllament decontacte

Aïllamentd’aire

Aïllamentper gotes

• Guants

• Bata

• Mascareta, si s’està a prop del pacient (en cas de SARM)

• Higiene del malalt ambsabó antisèptic (en població pediàtrica nomésen cas de microrganismesmultirresistents)

• Dins de l’habitaciógalleda amb tapa i bossa

•Mascareta d’altaeficàcia FFP2 que s’haura de treure en sortir de l’habitació

• Dins de l’habitaciógalleda amb tapa i bossa

• Mascareta quirurgica

• Dins de l’habitaciógalleda ambtapa i bossa

Comissió d’Infeccions



01-02-2012 1


29

AÏLLAMENT DE CONTACTE Té l’objectiu d’evitar la transmissió de microorganismes que es pugin transmetre per contacte directe o indirecte. Cal aplicar a més de les precaucions estàndard unes mesures específiques fan referència a l’ús de guants, l’ús de bata, la higiene del malalt, la neteja de l’habitació i les recomanacions per al trasllat dels pacients. Habitació individual El pacient ha d’estar en una habitació o box individual, sempre que sigui possible o compartit amb un pacient que tingui la mateixa infecció. Col·locar cartel de porta amb els pictogrames identificant el tipus d’aïllament i les principals mesures a aplicar. Material necessari El material net i vestimenta s’ha de col·locar en un carretó, fora de l’habitació o box. Introduir només el material mínim i necessari per a la jornada de treball. El material clínic reutilitzable: esfigmomanòmetre, orinal, palangana, termòmetre etc. ha de quedar permanentment a l’habitació fins que el pacient sigui donat d’alta. Manteniu i/o elimineu dins de l’habitació la vestimenta i el material utilitzat. Quan calgui traure material contaminat reutilitzable es farà dins d’una bossa i es netejarà i descontaminarà separat de la resta. Higiene de les mans És la mesura mes important per evitar la transmissió. Caldrà tenir solució alcohòlica fora de l’habitació i també dintre en el punt d’atenció al pacient. Caldrà rentar-se les mans amb sabó antisèptic si les mans s’han embrutat o contaminat. Amb mans netes aplicar solucions alcohòliques. Acompliment estricte dels “5 moments” de la higiene de mans Guants A més de l’ús indicat en les precaucions estàndard, cal usar guants sempre que s'entri en contacte amb el pacient.

Bata Caldrà col·locar-se una bata neta sempre que es prevegi un contacte directe amb el malalt o amb superfícies o objectes de l’habitació potencialment contaminats, i es traurà sempre abans de sortir de l’habitació. Mascareta Caldrà utilitzar-la nomes per atendre a pacients infectats o colonitzats per Staphilococcus Aureus resistents a la meticilina (MARSA) i amb pacients amb (Virus Respiratori Sincitial) Trasllat de pacients Els trasllats es limitaran als que siguin estrictament necessaris. En el cas que el pacient hagi de sortir de l’habitació, cal cobrir-lo amb roba neta abans de fer-ho i assegurar-se que es prenen les mesures per minimitzar el risc de transmissió de microorganismes a altres malalts. En cas de ferides extenses, caldrà tapar-les durant el trasllat. Cal avisar els portalliteres i el servei receptor sobre les precaucions que cal adoptar amb aquell pacient i amb les objectes que han estat en contacte amb ell. Neteja de l’habitació Les superfícies ambientals contaminades són causa directa o indirecta de transmissió de microorganismes als pacients i al personal sanitari. Els microorganismes poden estar presents a una gran varietat d’objectes: pom de les portes, llits, interruptors, tauletes, bombes de perfusió, teclats. Cal realitzar la neteja amb material d’un sol ús o d’ús exclusiu per a l’habitació del pacient aïllat.



01-02-2012 1


30

AÏLLAMENT DE GOTES El seu objectiu és evitar les malalties infeccioses que es transmeten mitjançant partícules superiors a 5 mµ, que es produeixen tossint, parlant o esternudant, i també quan es practiquen certs procediments com ara l’aspirat traqueal o la broncoscòpia, ja que es generen partícules que poden ser inhalades. Els microorganismes que es transmeten per gotes assoleixen distàncies curtes de aproximadament un metre. Cal aplicar a més de les precaucions estàndard unes mesures específiques que fan referència a l’ús de la mascareta, la neteja de l’habitació i les recomanacions per al trasllat dels pacients. Habitació individual El pacient ha d’estar en una habitació o box individual, sempre que sigui possible o compartit amb un pacient que tingui la mateixa infecció. Col·locar cartel de porta amb els pictogrames identificant el tipus d’aïllament i les principals mesures a aplicar. Material necessari El material net, i la mascareta s’ha de col·locar en un carretó, fora de l’habitació o box. Introduir només el material mínim i necessari per a la jornada de treball. Manteniu i/o elimineu dins de l’habitació el material utilitzat. Higiene de les mans És la mesura mes important per evitar la transmissió. Amb mans netes aplicar solucions alcohòliques. Acompliment estricte dels “5 moments” de la higiene de mans

Mascareta quirúrgica (EN 14683) Han de tenir una eficàcia de filtració bacteriana > 98% i ser resistents a fluids (tipus II R) Cal posar o la mascareta de manera per cobreixi perfectament el nas i la boca. Les mascaretes quirúrgiques tenen doble funció serveixen tant pel pacient com per al personal:

• Col·locada al pacient poden evitar la contaminació de l’ambient en retenir i filtrar les gotes que són expulsades al respirar, parlar, esternudar o tossir i que contenen microorganismes procedents fonamentalment de les vies respiratòries superiors.

• També tenen una acció protectora sobre la salut de les persones que han de tenir un contacte proper (a menys d’un metre de distància) amb pacients amb tos, esternuts, etc., que poden transmetre microorganismes patògens.

Cal posar-se la mascareta abans d’entrar a l’habitació. Cal que utilitzin mascareta tot el personal que atengui el pacient i tots els visitants. Rebutjar la mascareta abans de sortir de l’habitació en la bossa de residus del GII. Realitzeu higiene de mans abans i desprès de posar-se Trasllat de pacients Els trasllats es limitaran als que siguin estrictament necessaris. Durant els trasllats i en les zones d’espera caldrà que el pacient porti la màscara quirúrgica, ben col·locada.



01-02-2012 1


31

AÏLLAMENT PER L’AIRE Aquestes precaucions tenen per objectiu evitar la transmissió d’agents patògens dipositats en partícules menors de 5 μm, que procedeixen de les vies respiratòries del malalt i queden suspeses a l’ambient, on poden persistir durant un cert temps i ser inhalades. Cal aplicar a més de les precaucions estàndard i les normes comunes, unes mesures específiques que fan referència especialment a, l’ús del protector respiratori de partícules (EN149) i mantenir tancada la porta de l’habitació. Son necessàries aquestes precaucions amb pacients dels quals se sap o se sospita que presenten malalties que es transmeten per l’aire. Habitació individual i porta tancada. El lloc més adequat per a ubicar un pacient que requereixi aquestes precaucions és una habitació d’aïllament d’aire, específicament construïda amb pressió negativa per aquesta finalitat. Material necessari Protector respiratori de partícules (EN149). Aquets protectors filtren l’aire que s’inhala, protegeixen dels microorganismes de mida petita (< 5 μm). Hi ha 2 tipus de protectors respiratoris i caldrà escollir-los segons el risc: El tipus FFP2, ofereix protecció suficient en l’atenció a pacients que no es realitzen maniobres que puguin generar aerosols. El tipus FFP3, s’ha d’utilitzar si es tracta de microorganismes multirresistents que es transmeten per l’aire o si s’han de realitzar maniobres en les que es puguin generar aerosols (intubació, aspiració de secrecions) o si es tracta de BK Cal posar-se’l abans d’entrar a l’habitació i ha d’estar ben ajustat de manera que cobreixi perfectament el nas i la boca i per evitar la fuita de l’aire cap a l’interior. S’ha de traure en sortir de l’habitació i dipositar-lo dins una bossa d’ús individual o eliminar-lo en el cubell de residus GII.

Higiene de les mans Amb mans netes aplicar solucions alcohòliques. Acompliment estricte dels “5 moments” de la higiene de mans Educació del pacient Cal educar el pacient per que utilitzi mocadors d’un sol ús, i que es tapi el nas i boca amb el mocador per tossir o esternudar. Posteriorment eliminarà el mocador en una bossa de plàstic. Residus sanitaris La bossa amb els mocadors dels pacients es tancarà i s’eliminarà al grup de residus específics o de risc GIII. La resta de residus s’eliminaran en la bossa del GII. Trasllat de pacients Els trasllats es limitaran als que siguin estrictament necessaris. En els trasllats el malalt ha de portar una mascareta quirúrgica (EN14683) Neteja de l’habitació Aplicar les recomanacions descrites a les mesures comunes a tots els tipus d’aïllament



01-02-2012 1


32

AÏLLAMENT DE CONTACTE I GOTES Té l’objectiu d’evitar la transmissió de microorganismes que es pugin transmetre per contacte directe, indirecte i per gotes. Cal aplicar a més de les precaucions estàndard unes mesures específiques fan referència a l’ús de guants, l’ús de bata, mascareta, la higiene del malalt, la neteja de l’habitació i les recomanacions per al trasllat dels pacients. Habitació individual El pacient ha d’estar en una habitació o box individual, sempre que sigui possible o compartit amb un pacient que tingui la mateixa infecció. Col·locar cartel de porta amb els pictogrames identificant el tipus d’aïllament i les principals mesures a aplicar. Material necessari El material net i la vestimenta s’ha de col·locar en un carretó, fora de l’habitació o box. Introduir només el material mínim i necessari per a la jornada de treball. El material clínic reutilitzable: esfigmomanòmetre, orinal, palangana, termòmetre etc. ha de quedar permanentment a l’habitació fins que el pacient sigui donat d’alta. Manteniu i/o elimineu dins de l’habitació la vestimenta i el material utilitzat. Quan calgui traure material contaminat reutilitzable es farà dins d’una bossa i es netejarà i descontaminarà separat de la resta. Higiene de les mans És la mesura mes important per evitar la transmissió. Caldrà tenir solució alcohòlica fora de l’habitació i també dintre en el punt d’atenció al pacient. Caldrà rentar-se les mans amb sabó antisèptic si les mans s’han embrutat o contaminat. Amb mans netes aplicar solucions alcohòliques. Acompliment estricte dels “5 moments” de la higiene de mans Bata Caldrà col·locar-se una bata neta sempre que es prevegi un contacte directe amb el malalt o amb superfícies o objectes de l’habitació potencialment contaminats, i es traurà sempre abans de sortir de l’habitació.

Mascareta quirúrgica (EN 14683) Han de tenir una eficàcia de filtració bacteriana > 98% i ser resistents a fluids (tipus II R) Cal posar o la mascareta de manera per cobreixi perfectament el nas i la boca. Les mascaretes quirúrgiques tenen doble funció serveixen tant pel pacient com per al personal:

• Col·locada al pacient poden evitar la contaminació de l’ambient en retenir i filtrar les gotes que són expulsades al respirar, parlar, esternudar o tossir i que contenen microorganismes procedents fonamentalment de les vies respiratòries superiors.

• També tenen una acció protectora sobre la salut de les persones que han de tenir un contacte proper (a menys d’un metre de distància) amb pacients amb tos, esternuts, etc., que poden transmetre microorganismes patògens.

Guants A més de l’ús indicat en les precaucions estàndard, cal usar guants sempre que s'entri en contacte amb el pacient. Trasllat de pacients Els trasllats es limitaran als que siguin estrictament necessaris. En el cas que el pacient hagi de sortir de l’habitació, cal cobrir-lo amb roba neta i posar-li una màscara quirúrgica, ben col·locada, cobrint el nas i la boca. Cal avisar al portalliteres i al servei receptor sobre les precaucions que cal adoptar amb aquell pacient i amb els objectes que han estat en contacte amb el pacient.



01-02-2012 1


33

AÏLLAMENT DE CONTACTE I AIRE Té l’objectiu d’evitar la transmissió de microorganismes que es pugin transmetre per contacte directe, indirecte i aire. Cal aplicar a més de les precaucions estàndard unes mesures específiques: Habitació individual El pacient ha d’estar en una habitació individual, preferentment de pressió negativa. Cal mantenir la porta de l’habitació tancada. Col·locar en la porta el cartel identificant el tipus d’aïllament i les principals mesures a aplicar. Material necessari El material net i vestimenta s’ha de col·locar en un carretó, fora de l’habitació o box. Introduir en l’habitació només el material mínim i necessari per a la jornada de treball. El material clínic reutilitzable: esfigmomanòmetre, orinal, palangana, termòmetre etc. ha de quedar permanentment a l’habitació fins que el pacient sigui donat d’alta. Quan calgui traure material contaminat reutilitzable es farà dins d’una bossa i es netejarà i descontaminarà separat de la resta. Manteniu i/o elimineu dins de l’habitació la vestimenta i el material utilitzat, excepte la màscara, que romandrà col·locada fins sortir de l’habitació. Protector respiratori de partícules (EN149). El protector respiratoris tipus FFP3, ha de ser utilitzat només en situacions on els professionals no estan immunitzats o desconeixen la seva immunitat enfront el microorganisme. Cal posar-se’l abans d’entrar a l’habitació i ha d’estar ben ajustat de manera que cobreixi perfectament el nas i la boca i per evitar la fuita de l’aire cap a l’interior. S’ha de traure en sortir de l’habitació i dipositar-lo dins una bossa d’ús individual o eliminar-lo en el cubell de residus GII.

Bata Caldrà posar-se una bata neta sempre que es prevegi un contacte directe amb el malalt o amb superfícies o objectes de l’habitació. La bata es traurà sempre abans de sortir de l’habitació. Guants A més de l’ús indicat en les precaucions estàndard, cal usar guants sempre que s'entri en contacte amb el pacient. Higiene de les mans Amb mans netes aplicar solucions alcohòliques. Acompliment estricte dels “5 moments” de la higiene de mans Residus sanitaris Els residus s’eliminaran en doble bossa del GII. Trasllat de pacients Els trasllats es limitaran als que siguin estrictament necessaris. En el cas que el pacient hagi de sortir de l’habitació, cal assegurar les mesures per minimitzar el risc de transmissió de microorganismes a altres malalts: Caldrà cobrir al pacient amb roba neta. Col·locar-li una mascareta quirúrgica

(EN14683). Avisar al portalliteres i al servei receptor,

amb la finalitat d’evitar que esperi en sales amb altres pacients i també que es puguin descontaminar adequadament les superfícies i objectes amb contacte amb el pacient.

Neteja de l’habitació Aplicar les recomanacions descrites a les mesures comunes a tots els tipus d’aïllament



01-02-2012 1


34

ACTUACIÓ DAVANT UN PACIENT QUE PRECISA AÏLLAMENT FACULTATIUS

• Els aïllaments han d’estar prescrits pel metge, en ordres mèdiques i en SAP. • És important que les famílies estiguin informades del motiu i el tipus d’aïllament.

INFERMERIA

• És important la complementació, a cada torn, del llistat de comprovació d’aïllament, Check-List: reviseu l’ordre mèdica, el tipus d’aïllament, la correcta identificació i la disponibilitat de tot el material necessari.

• Els cubells de residus han d’estar correctament identificats per facilitar l’eliminació

correcta dels residus.

• Carregueu el PI d’infecció transmissible en el pla cures del pacient. Dins el PI està la intervenció “Aïllament” i dins hi ha l’activitat de” Cuidador implicació” que fa referència a l’educació sanitària respecte a les mesures d’aïllament als familiars. No el desactiveu, surt automàticament. Surt a l’agenda de l’auxiliar i a la de la infermera.

• Poseu el full de recomanacions a la família dins l’habitació, en un lloc visible.

Reforceu la informació de manera verbal.

• Identifiqueu els penjadors de les bates (acompanyant, metge, infermera, auxiliar).



01-02-2012 1


35

Infecció Mesura de control Material infectiu Durada de les mesures

Adenovirus Aïllament de contacte Femtes; secrecions respiratòries Tota la malaltia

Colitis pseudomembranosa Aïllament de contacte Femtes Tota la malaltia(Clostridium difficile)

Conjuntivitis vírica aguda / Aïllament de contacte Secrecions conjuntivals Fins que desapareguin les hemorràgicasecrecions conjuntivals.

Infeccions per Aïllament de contacte Pell; secrecions respiratòries Fins a 24 h de l’inici Streptococcus grupo Adel tract. antibiòtic

Enterocolitis estafilocòccica Aïllament de contacte Femtes Tota la malaltiaen malalts incontinents

Epiglotitis /Meningitis per Aïllament per gotes Secrecions respiratòries Fins a 24 h de l'iniciHaemophilus influenzae tipus b del tract. antibiòtic

Eritema infecciós Aïllament per gotes Secrecions respiratòries Tota la malaltia(Parvovirus B19)

Escabiosi (sarna) Aïllament de contacte Pell Fins a 24 h de l'inicidel tract. antibiòtic

Escarlatina Aïllament per gotes Secrecions respiratòries Fins a 24 h de l'inicidel tract. antibiòtic

Pneumònia per Aïllament per gotes Secrecions respiratòries Fins a 24 h de l'iniciStreptococcus grup A del tract. antibiòtic

Gastroenteritis en malalts Aïllament de contacte Femtes Durada de la diarreaincontinents produïda per:- Salmonella- Shigella- Y. enterocolítica- Campylobacter- E. coli grup enteropatògens- Vibrio parahaemolythicus- Cryptosporidium- G. lamblia- Rotavirus

Grip Aïllament per gotes Secrecions respiratòries 5 dies

Hepatitis A en Aïllament de contacte Femtes 1 setmana després de malaltsincontinents l’inici de l’icterícia

Herpangina Aïllament de contacte Femtes Durada de la malaltia

Herpes simple Aïllament de contacte Pell Fins que les lesionsneonatal o mucocutani estiguin en fase costrosa.(primari o disseminat)

Herpes zòster disseminat o Aïllament de contacte Pell Durada de la malaltiaen malalts immunodeprimits i per aire

Impetigen Aïllament de contacte Pell Fins a 24 h de l’inicidel tract. antibiòtic

Infeccions per enterovirus Aïllament de contacte Femtes Durada de la malaltiaen nens

Infecció estafilocòccica Aïllament de contacte Pell Fins que las ferides deixinde gran superfície d’exsudar.(síndrome del xoc tòxic)

Infecció per microorganismes Aïllament de contacte Pell; secrecions Fins que el cultiu siguimultiresistents (MARSA, negatiu (3 mostres).Klebsiella BLEE, E. coli BLEE,enterococ resistent a vancomi-cina i altres bacteris multiresis-tents (consultar a un facultatiu).

Infecció per VRS Aïllament de contacte i gotes Secrecions respiratòries Durada de la malaltia

Infecció respiratòria per Aïllament de contacte i gotes Secrecions respiratòries Durada de la malaltiavirus parainfluenzae en <5 anys

Sèpsia / Meningitis per Aïllament per gotes Secrecions respiratòries Fins a 24 h de l'iniciNeisseria meningitidis del tract. antibiòtic

Parotiditis Aïllament per gotes Secrecions respiratòries Fins a 9 dies de l'inici de lasimptomatologia

Pediculosi (polls) Aïllament de contacte Pell Fins a 24 h de l'inicidel tractament

Rubèola Aïllament per gotes Secrecions respiratòries Fins a 7 dies després de l'inicide l’exantema

Rubèola congènita Aïllament de contacte Secrecions respiratòries; 1 anyorina

Xarampió Aïllament per aire Secrecions respiratòries Fins a 4 dies després de l'inicide l’exantema

Tos ferina Aïllament per gotes Secrecions respiratòries Fins a 5 dies després de l'inicidel tractament

Tuberculosi pulmonar o Aïllament per aire Secrecions respiratòries Fins a la negativització de la laríngiabacil.lifera bacil·loscòpia (3 mostres)

Varicel·la Aïllament per aire i contacte Secrecions respiratòries; Fins que les lesions estiguinpell en fase costrosa.

PRECAUCIONS I MESURESPRECAUCIONS I MESURESDD’’ AAïïLLAMENTLLAMENT

Març, 2007

Comissió d’Infeccions



01-02-2012 1


36



01-02-2012 1


37



01-02-2012 1


38



01-02-2012 1


39



01-02-2012 1


40

.



01-02-2012 1


41



01-02-2012 1


42



01-02-2012 1


43

RECOMANACIONS PER AÏLLAMENTS ESPECÍFICS:

Recomanacions d’aïllament Staphylococcus aureus resistent a meticil·lina (SARM). Recomanacions d’aïllament en pacients amb infecció / colonització per microorganismes multiresistents de transmissió per contacte. Precaucions per evitar la transmissió del Sarcoptes scabiei causant de l’escabiosi (Sarna). Precaucions per evitar la transmissió de Clostridium difficile. Precaucions per evitar la transmissió de polls (pediculosis). Mesures de prevenció de la infecció durant l’hospitalització de pacients amb transplantament d’òrgan sòlid.



01-02-2012 1


44

Vigilància i control de Staphylococcus aureus resistent a meticilina

(SARM) Protocol d’actuació (juliol, 2008) RISC DE SARM Hi ha pacients amb alt risc d’infecció/colonització per SARM i àrees d’alt risc en què les conseqüències de no controlar la disseminació d’aquest microorganisme poden ser importants. Pacients d’alt risc de colonització:

- Pacients prèviament colonitzats per SARM - Pacients amb ingressos repetits a àrees d’alt risc - Pacients amb fibrosi quística - Pacients traslladats des de institucions amb altes taxes de SARM - Companys d’habitació de pacients colonitzats/infectats per SARM Àrees d’alt risc al nostre centre (segons dades d’incidència HUVH): A l’àrea General es consideren d’alt risc les Unitats de Cures intensives (UCI), els Serveis de Cirurgia Vascular, Nefrologia i hemodiàlisi. A l’àrea de Traumatologia s’han de considerar d’alt risc la Unitat de Cures intensives, la de sèptics i de paraplègics. A l’àrea Maternoinfantil, segons les dades d’incidència actuals, només es considera d’alt risc la Unitat de Cures Intensives Pediàtrica.

CULTIUS Hi ha dos tipus de cultius : els de cribratge i els de control Cultius de cribratge: S’han de realitzar a: - Companys d’habitació de pacients infectats/colonitzats per SARM - Pacients d’alt risc de colonització al ingressar - Al ingrés a determinades unitats (UCI) si el pacient procedeix d’un altre centre o la seva

estada hospitalària es superior a 14 dies en una unitat o servei d’alt risc. - Pares o convivents íntims de pacients amb colonització aguda en determinades situacions

Vall d'Hebron Hospital Comissió d’Infeccions



01-02-2012 1


45

Els cultius que es recomanen són els següents: - Frotis nasal: s’ha de fer sempre, a les dues foses nasals (mateix escobilló). - Frotis cutani (inguinal): s’ha de fer sempre en els pacients sense lesions cutànees. - Frotis lesions cutànees: s’ha de fer sempre - Frotis umbilical: s’ha de fer sempre en nounats. - Cultiu d’aspirat traqueal: s’ha de fer sempre en pacients amb via aèria artificial - Es poden afegir cultius de faringe, aspirat de tub endotraqueal, orifici de gastrostomia i

cultius de pell perineal o perirectals en pacients amb instrumentacions a aquestes àrees. Cultius de control: Són aquells que es realitzen a pacients infectats/colonitzats per SARM, un cop realitzat el tractament sistèmic o de descolonització (al cap de 7 dies), per tal de monitoritzar el seu estat. No s’han de realitzar durant el tractament de la infecció/colonització, ni en pacients amb colonització crónica. - Han d’incloure un frotis nasal, en cas de colonització previa a aquest nivell. - Cal realitzar altres cultius en funció de la localització de la infecció/colonització. Monitorització de pacients en cas de brot: Definició de brot: Dos o mes casos en una unitat o servei no endèmic En cas de brot es realitzaran tècniques d’epidemiologia molecular per tal de determinar la

homologia genètica de les soques.

En plantes d’hospitalització convencionals, si apareixen 2 o mes casos en un periode de temps inferior a 7 dies, es realitzaran cultius de cribratge a tots els pacients amb estada hospitalària superior a 48 hores. Si es detecten mes casos, repetir els cultius amb periodicitat setmanal a tota la unitat.

En les unitats d’alt risc, es realitzaran cultius de cribratge amb periodicitat setmanal a tots els

pacients, independentment de la seva estada a la unitat.



01-02-2012 1


46

ACTUACIONS DAVANT D’UN CAS NO SOSPITAT DE SARM

Pacient amb SARM

Precaucions d’aïllament Mesures de control

Companys habitació

Aïllament preventiu Cultius cribratge

Negatiu

Desaïllar

Positiu

Continuar aïllament



01-02-2012 1


47

MESURES DE CONTROL 1) Mesures de control genèriques - Adopció de les mesures de precaució estàndard - Correcta higiene de les mans: ús de solució alcohòlica; si les mans estan visiblement brutes, realitzar rentat de mans amb aigua i sabó antisèptic 2) Mesures de control addicional (precaucions d’aïllament de contacte) Habitació - Aïllament en habitació individual - Si no fos possible, el pacient ha de ser atès en habitació compartida amb altres pacients colonitzats per SARM (cohortització) - Cal indicar de manera visible a la porta d’entrada la situació d’aïllament Personal

- Ús de guants, mascareta quirúrgica i bata d’un sol ús - La mascareta s’ha d’utilitzar en cas de risc d’esquitxada de secrecions o fluids, en administrar

teràpia respiratòria o en casos de pacients infectats/colonitzats a la via respiratòria - Els guants, la mascareta i la bata s’han de retirar abans de sortir de l’habitació - L’ús de guants no eximeix la correcta higiene de les mans

Material

- Ús exclusiu de material no crític (fonendoscopi, esfingomanòmetre, material per a les cures, etc)

- Desinfecció de la resta de material abans d’usar-se en un altre pacient Pacients i familiars

- Higiene diària dels pacients amb una solució antisèptica (Clorhexidina) (no utilitzar en nounats)

- Previ a l’aïllament dels pacients s’ha de donar una adequada informació al pacient i als seus familiars Transport dels pacients

- Les mesures de control s’han de respectar en qualsevol lloc on s’atengui al pacient (això inclou també serveis diagnòstics i terapèutics) Desaïllament

- Es pot suspendre l’aïllament després de 3 cultius de control seriats negatius de les localitzacions reservori, realitzats amb periodicitat setmanal (veura cultius de control)



01-02-2012 1


48

Neteja

- Cal realitzar una neteja freqüent de superfícies i equips propers als pacients (seguir protocol de neteja d’àrees d’alt risc)

- Neteja terminal de l’habitació - Prioritzar la neteja d’aquestes habitacions Alta

- Els pacients poden ser donats d’alta en qualsevol moment. El risc d’infecció per a familiars sans o contactes fora de l’hospital es molt limitat. DESCOLONITZACIÓ Pauta Pacients amb colonització exclusivament nasal

Mupirocina nasal 2% + higiene corporal amb sabó de clorhexidina 5 dies

Pacients amb lesions cutànies o material protèssic, o amb colonització a múltiples zones

Higiene corporal amb sabó de clorhexidina (excepte nounats)

Personal sanitari Mupirocina nasal 2% + higiene corporal amb sabó de clorhexidina 5 dies

Mupirocina nasal: Tres aplicacions diàries a cada fossa nasal. Resistència a mupirocina: àcid fusídic tòpic 2% (1 aplicació/12 hores) o bacitracina tòpica (1 aplicació/8 hores) + cotrimoxazol oral 7 dies. Higiene diària corporal amb sabó de clorhexidina al 4% Antibiòtics sistèmics durant 7 dies (nomes en pacients sotmessos a instrumentacions invasores):

- Adults: a) Trimetoprim-sulfametoxazol (160 mg TMT- 800 mg SMT /12 h) (VO) b) Doxiciclina (100 mg/12 hores) + Rifampicina (600 mg/dia) (VO)

- Nens: a) Trimetoprim-sulfametoxazol (5/10 TMT- 25/50 SMT mg/kg/dia/12 h (VO) b) Doxiciclina (>12 anys) (2 mg/kg/dia) + Rifampicina (10 mg/kg/dia) (VO)



01-02-2012 1


49

PERSONAL SANITARI - Cal realitzar cultius de cribratge al personal sanitari només en situacions de brot que no es

controli amb les mesures de control habituals o quan es sospiti que un sanitari pot estar implicat en la transmissió.

- Les mostres s’han de prendre a l’inici de la jornada laboral i han d’incloure sempre un frotis nasal i opcionalment altres mostres en funció de la presencia de dades sugestives de colonització a un altre nivell

Formació: Cal una correcta i periòdica formació del personal sanitari en els següents aspectes: - Higiene de les mans - Precaucions estàndard i de contacte - Aspectes epidemiològics, microbiològics i clínics del SARM VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA DEL SARM - Mesurar densitat d’incidència o incidència acumulada d’infecció/ colonització per SARM i

de bacterièmia per SARM. - Dissenyar sistemes de detecció precoç de brots o canvis significatius en la incidència. - Recollida de dades epidemiològiques dels casos d’infecció o colonització per SARM.



01-02-2012 1


50

-



01-02-2012 1


51

PRECAUCIONS PER EVITAR LA TRANSMISSIÓ DE Clostridium difficile

Descripció: el clostridium diffícile es una bactèria anaeròbia formadora de espores. Es un dels agents causals mes importants de la diarrea de origen nosocomial en pacients hospitalitzats. Mecanisme de transmissió: el

contacte directe amb la persona afectada, objectes i superfícies contaminades.

Precaucions per evitar la

transmissió per contacte:

• Habitació individual (o compartida entre pacients amb la mateixa infecció)

• Higiene de les mans al entrar a

l’ habitació; i just abans de deixar l’habitació, realitzeu higiene de mans amb aigua i sabó per eliminar les espores, les solucions alcohòliques no eliminen les espores, en canvi el rentat assegura l’arrossegament i eliminació de les espores del CD que contaminen les mans.

• Bata al entrar en l’habitació.

• Guants per qualsevol

manipulació del pacient o material de l’entorn del pacient.

• El material serà d’ús exclusiu pel pacient.

• Porta tancada i amb cartell de

les precaucions a prendre.

• Visites restringides. Es

protegiran amb bata i realitzaran la higiene de mans amb aigua i sabó.

• Informar al servei de neteja de

que han d’utilitzar baietes d’un sol ús i desinfectar les superfícies i el terra amb lleixiu. Afegiu símbol lleixiu al cartell de la porta.

• Desinfecteu de forma rutinària

les superfícies de contacte (bombes de d’infusió, poms de portes, baranes, interruptors, teclats d’ordinador, monitors etc.) Utilitzar concentracions d’hipoclorit sòdic entre 2.000 y 5000 ppm de cloro disponible. (Veure quadre concentracions de lleixiu)

• La descontaminació terminal de l’habitació, equips i materials que s’hagin de reutilitzar es realitzará amb lleixiu a una concentració de 5.000 ppm de cloro disponible. (veure quadre concentracions lleixiu)



01-02-2012 1


52

PRECAUCIONES PARA EVITAR LA TRANSMISIÓN DEL Sarcoptes scabiei CAUSANTE DE LA ESCABIOSI (SARNA) Descripció: la escabiosi es una

infestació de la pell causada per un àcar (Sarcoptes scabiei)

Reservori: humà

Mecanisme de transmissió:

contacte directe Precaucions per evitar la

transmissió per contacte:

•Habitació individual (o compartida entre pacients amb la mateixa infestació)

•Higiene de mans

•Bata a l’ entrar a l’ habitació

•Guants per a qualsevol manipulació del pacient o material

•Equips i material d’ús exclusiu pel pacient.

•Porta tancada i amb cartell de les precauciones a prendre

•Visites restringides i informades de les mesures d’aïllament.

•Control dels contactes familiars.

•Tractament: segons indicació medica, i seguint les recomanacions d’ús del fàrmac.

•Canviar-se l’uniforme de treball al finalitzar la jornada laboral. •Utilitzeu uns guants que quedin per sobre els punys de la bata, de manera que no quedi superfície de la pell exposada als àcars i sense cobrir. •Talleu-li les ungles al pacient abans d’iniciar el tractament . •La roba i el calçat del pacient es tancarà hermèticament en doble bossa i es mantindrà tancada 7 dies. •El material serà d’ús exclusiu pel pacient •El material de neteja haurà de ser d’un sol ús o d’ús exclusiu per a l’habitació. •La durada de les mesures: fins a 24 hores de l’inici del tractament antibiòtic efectiu.



01-02-2012 1


53

PRECAUCIONS PER EVITAR LA TRANSMISSIÓ DE POLLS (PEDICULOSI) Descripció: la pediculosis es una

infestació produïda per polls, que afecta especialment a les zones piloses del cos.

Reservori: humans Mecanisme de transmissió: el

contacte directe amb la persona afectada o amb objectes que hagi utilitzat, en especial, roba.

Precaucions per evitar la transmissió

per contacte:

• Habitación individual (o compartida amb la mateixa infestació.

• Higiene de mans

• Bata al entrar a l’habitació.

• Guants per a qualsevol

manipulació del pacient o material

• Gorro, caldrà afegir a la

vestimenta de protecció.

• Porta tancada i cartell amb les

precaucions a prendre.

• Visites restringides e informades.

• Aplicar el tractament segons indicació mèdica, i seguint les recomanacions d’ús del fàrmac.

• Control dels contactes familiars.

• Canviar-se l’uniforme de treball

al finalitzar la jornada laboral.

• Talleu-li les ungles al pacient abans d’iniciar el tractament .

• El material de neteja haurà de ser

d’un sol ús o exclusiu per a l’habitació.

• La durada de les mesures: fins a

24 hores després del inici del tractament.



01-02-2012 1


54

RECOMANACIONS GENERALS PER A LES UNITATS DE PACIENTS CRÍTICS: UCI-P I NOUNATS.

No podrà accedir a la unitat cap persona amb febre, i/o símptomes respiratoris compatibles amb un procés infecciós, amb rash cutani, herpes i/o amb antecedents d’exposició recent a malalties transmissibles.

Abans d’accedir a la unitat s’han de rentar les mans i els avantbraços fins al colze amb

aigua i sabó a la pica de l’entrada (mesura d’obligat compliment per tot el personal sanitari i familiars). Els avantbraços s’han de mantenir descoberts. No es poden portar anells, polseres ni rellotges. Les ungles s’han de portar curtes i sense pintar i no es poden utilitzar ungles artificials. El cabell s’ha de portar net, curt o recollit.

No és necessari utilitzar bates protectores sobre la roba habitual, excepte en el cas de

pacients que estiguin sota aïllament de contacte.

No es pot entrar menjar ni objectes aliens a la unitat sense consultar-ho prèviament al personal sanitari.

Nomes es permetrà 1 manteta o 1 joguina al interior del llit / bressol / incubadora. La

neteja de les joguines es realitzarà freqüentment (almenys cada 3 dies). No es podran compartir les joguines entre els nens ingressats.

A tot pacient que vingui derivat d’un altre centre hospitalari, se li han de realitzar cultius

de vigilància (frotis/aspirat nasofaringi, coprocultiu i frotis umbilical en nadons) per descartar la colonització per microorganismes multiresistents.

Evitar els trasllats innecessaris de pacients entre boxes. Preferiblement no mobilitzar

pacients a menys que requereixin un nivell d’assistència diferent o per motius d’aïllament infecciós.

Tots els treballadors i estudiants de la unitat han d’estar correctament vacunats o tenir

documentada immunitat natural enfront a hepatitis B i A, varicel·la, xarampió, rubèola, parotiditis, tosferina i grip.



01-02-2012 1


55

MESURES DE PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ DURANT L’HOSPITALITZACIÓ DE PACIENTS AMB

TRASPLANTAMENT D’ÒRGAN SÒLID

(Document consensuat pels Serveis de Pneumologia, Hepatologia, Cardiologia i Nefrologia Pediàtriques, i pel Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia) (actualitzat 20 de gener de 2012)

1. Tots els pacients sotmesos a trasplantament d’òrgan sòlid (independentment de l’òrgan trasplantat) hauran d’estar hospitalitzats en habitació individual durant el post-trasplant immediat fins l’alta hospitalària. 2. El requeriment d’habitació individual en ingressos posteriors dependrà del tipus de trasplantament: - Trasplantament renal: Nomes cal en el post-trasplant immediat. - Trasplantament hepàtic: Durant els 3 mesos posteriors al trasplantament. Desprès d’aquest període, la conducta a seguir s’haurà de consultar amb el facultatiu responsable del seguiment del pacient. - Trasplantament cardíac: Durant els 6 mesos posteriors al trasplantament. Desprès d’aquest període, la conducta a seguir s’haurà de consultar amb el facultatiu responsable del seguiment del pacient. - Trasplantament de pulmó: Aquests pacients sempre hauran d’ingressar en habitació individual, donada l’elevada freqüència de colonització/infecció per microorganismes multirresistents i l’alt risc de complicacions en cas d’adquisició d’infeccions d’etiologia vírica. 3. El metge responsable de l’ingrés del malalt indicarà al SAP i a ordres mèdiques “Aïllament Protector” 4. Les “Mesures de Protecció” a adoptar mentre el pacient estigui en “aïllament protector” son les següents: • Higiene de mans amb solució alcohòlica sempre a l’entrar i sortir de l’habitació i sempre que calgui, en la atenció al

pacient, independentment de que la tècnica a realitzar requereixi la utilització de guants. • Ús de màscara quirúrgica. • Ús de bata protectora. • Material clínic d’ús exclusiu per el malalt. • Mantenir la porta de l’habitació tancada. • Restringir el nombre de visites. 5. Si el pacient ha de sortir de l’habitació o ser traslladat a un altre servei per la realització d’exploracions complementaries, es col·locarà una màscara quirúrgica. 6. Si el pacient està infectat o colonitzat per algun microorganisme que requereix precaucions d’aïllament, cal que el metge afegeixi les mesures específiques a cada cas (aïllament de contacte, aïllament de gotes, aïllament de contacte-gotes, aïllament d’aire, aïllament de contacte-aire). 7. Quan el malalt pugui compartir l’habitació amb un altre pacient, sempre ha de ser un nen sense patologia de base crònica ni amb una malaltia infecciosa transmissible. 8. El personal sanitari i els familiars del pacient que presentin una infecció respiratòria o qualsevol procés infecciós transmissible no podran estar en contacte amb el malalt fins la seva resolució. 9. El personal sanitari i els familiars del pacient hauran d’estar vacunats de la grip i ser immunes enfront el xarampió i la varicel·la.



01-02-2012 1


56

Els microorganismes poden entrar a través de les vies extra-lluminal i intra-lluminal

Paquet de mesures (Bundel)

1.- Avalueu la necessitat del sondatge i utilitzar sistemes alternatius al sondatge vesical permanent, sempre que sigui possible.

2.- Apliqueu el procediment de inserció i manteniment del sondatge vesical.

3.- Disposeu de tot el material necessari.

4.- Limiteu al mínim la durada del sondatge permanent

5.- Informeu i formeu a tot el personal sanitari de les diferents unitats, incloent els de l’àrea quirúrgica en les indicacions, inserció, cures i manteniment.

6.- Establir sistemes de control.



01-02-2012 1


57



01-02-2012 1


58

Material necessari

1. Punt de presa de mostres

2. Pinça en el tub de drenatge

3. Cambra Pasteur4. Vàlvula anti-reflux5. Aixeta en la part

inferior de la bossa d’orina

Circuit tancat per a control de diüresi horària

Circuit tancat d’orina convencional

1

5

3

2

4

12

3

4

5

En sondatges permanents, utilitzeu circuits tancats d’orina que han de tenirles següents característiques:

Realitzeu la tècnica seguint el procediment B.7.2



01-02-2012 1


59

Amb els guants estèrils, feu un petit tall en el mig de la talla d’un sol ús

Adapteu l’obertura als genitals de la pacient

Connecteu la sonda al tub de drenatge

Eviteu que la sonda es contamini durant la inserció

Utilitzeu sèrum salímonodosi per omplir el baló

Retireu la talla fixeu correctament el catèter permanent amb esparadrap, per prevenir moviments i traccions uretrals.

Procediment del sondatge vesical

Higiene de mans

Realitzeu la higiene de genitals amb aigua i sabóhigiènic.

Desinfecteu la zona peri-uretral amb gassa estèril impregnada amb solucióantisèptica aquosa (Povidona iodada al 10% o clorhexidina aquosa al 2%)

Realitzeu antisèpsia de mans

Prepareu el camp estèril i disposeu tot el material per a realitzar la tècnica estèril



01-02-2012 1


60



01-02-2012 1


61

Paquet de mesures (Bundels)

1.- Assegurar una preparació adequada del pacient abans de la cirurgia

2.- Establir les mesures necessàries per garantir la seguretat ambiental en el quiròfan.

3.- Acompliment de les normes de vestimenta i de rentat quirúrgic de les mans

4.- Administrar la profilaxis antibiòtica segons protocol del Centre.

5.- Utilitzar els apòsits i realitzar les cures d’acord amb la evidencia científica.

Paquet de mesures (Bundels)

1.- Assegurar una preparació adequada del pacient abans de la cirurgia

2.- Establir les mesures necessàries per garantir la seguretat ambiental en el quiròfan.

3.- Acompliment de les normes de vestimenta i de rentat quirúrgic de les mans

4.- Administrar la profilaxis antibiòtica segons protocol del Centre.

5.- Utilitzar els apòsits i realitzar les cures d’acord amb la evidencia científica.



01-02-2012 1


62

Criteris de infecció quirúrgicaInfecció superficial: Es produeix dintre dels 30 dies posteriors a la intervenció, i afecta només a la

pell i teixit subcutani del lloc de la incisió. Afecta nomes a la pell i teixit subcutani en el lloc de la incisió.

Ha de trobar-se un dels següents criteris:– Drenatge purulent de la incisió superficial– Aïllament d’un microorganisme en el cultiu procedent de la incisió superficial

obtinguda de forma asèptica) Y al menys un dels següents signes o símptomes d’infecció:

– Dolor al tacte o a la pressió– Inflamació (calor, tumefacció, eritema).

Infecció profunda: Es produeix dintre dels 30 dies posteriors a la intervenció i fins a un any si hi ha

implants, i la infecció afecta als teixits tous de la incisió (fàscia i parets musculars)

Ha de trobar-se algun dels següents criteris:– Drenatge purulent de la zona profunda de la incisió, però no dels òrgans o

espais.– Dehiscència – Febre > 38º– Dolor localitzat– Hipersensibilitat al tacte o a la pressió.– Abscés o altra evidencia d’infecció que afecta als teixits profunds de la incisió.

Infecció d'òrgan o espai: Es produeix dintre dels 30 dies posteriors a la intervenció i fins a un any si hi ha

implants, afecta a qualsevol part de l’anatomia oberta o manipulada durant en l’acte operatori diferent de la incisió

Ha de trobar-se un dels següents criteris:– Líquid purulent recollit mitjançant un drenatge col·locat en un òrgan o espai. – Aïllament d’un microorganisme en mostres obtingudes dels fluids o teixits

procedents de òrgans o espais. – Abscés u evidencia de infecció que es troba en una reintervenció o per

inspecció radiològica o en un estudi histopatológic.



01-02-2012 1


63

Factors de risc intrínsecs del pacient

• Edat extremes: (< 5 a) i (> 65a)• Desnutrició• Malaltia subjacent (diabetis,

immunodeficiència, neutropènia, neoplàsia)• Infecció concominant• Tractament immunosupressor • Grau de contaminació de la cirurgia

Factors de risc extrínsecs

• Deficient preparació del pacient.• No acompliment dels estàndars

en la preparació de l’equip quirúrgic. • No garantir unes òptimes condicions

ambientals del quiròfan• Tècnica operatòria inadequada.



01-02-2012 1


64

Preparació del pacient

La estada pre-operatòria ha de ser tan curta como sigui possible.

No retirar el pel de la zona operatòria a menys que interfereixi en la tècnica quirúrgica. Utilitzar nomes màquina de tallar el pel elèctrica i amb capçal d’un sol ús.

Assegureu la dutxa o higiene del pacient amb aigua i sabó(preferentment amb sabó de clorhexidina) abans de la cirurgia.

Després de la dutxa o bany en el llit cal posar roba neta.

Donar al pacient roba específica per entrar al quiròfan i que permeti la col·locació de dispositius.

No entrar a l’àrea quirúrgica amb les ungles pintades, ni portar joies, i treure's pircings i pròtesis abans de entrar al quiròfan

Preparar la pell de la zona operatòria immediatament abans de la incisió, utilitzat preferiblement clorhexidina alcohòlica al 2%

Administrar la profilaxi antibiòtica d’acord amb el protocol establert pel Centre.

Utilitzar preferentment cobertura quirúrgica estèril d’un sol ús.



01-02-2012 1


65

Preparació de l’equip quirúrgic

Rentat quirúrgic amb sabó antisèptic

1er. RENTAT: 1 minut (Només la primera intervenció de la jornada) Renteu-vos les mans i avantbraços abans de

la primera cirurgia del dia utilitzant sabóantisèptic, preferiblement de clorhexidina, i amb el raspall d’un sol ús netegeu les ungles.

RENTAT QUIRÚRGIC: 3 minuts Apliqueu una dosi de sabó antisèptic

sobre la part de la esponja. Fregueu primer una mà i l’avantbraç seguint

l’ordre:palmell de la mà - dors de la mà - espais interdigitals – ungles – avantbraços.

Esbaldiu el raspall amb aigua, afegiu una nova dosi de sabó antisèptic i repetiu el mateix amb l’altra mà.

Esbaldiu amb força aigua, mantenint les mans per damunt del nivell dels colzes.

Rentat quirúrgica per fricció amb solució alcohòlica (nomès en intervencions de menys de 3 hores)1er. RENTAT: 1 minut Renteu-vos les mans i avantbraços fins

als colzes utilitzant sabó higiènic i amb el raspall d’un sol ús netegeu les ungles.

Esbaldiu amb aigua abundant i assequeu amb tovallola de paper.

RENTAT QUIRÚRGIC: 2 - 3 minuts (Manteniu la pell humida amb la solucióen tot el procediment, afegint les dosis de solució que siguin necessàries). Afegiu sobre les mans la solució alcohòlica

homologada per a rentat quirúrgic. Fregeu començant per les ungles i acabant

pels colzes, primer una mà i avantbraç i després l’altra.

Apliqueu una última dosi de solució i repetiu la frotació en mans i avantbraços fins a la total evaporació del producte.

Vestimenta i disciplina quirúrgica: Tot el personal ha de portar pijama de cotó de color diferenciat i

d’ús exclusiu per a l’àrea quirúrgica i calçat també exclusiu o cobert amb polaines. No sortir fora de l’àrea amb la roba de l’àrea quirúrgica . L’equip quirúrgic no ha portar joies ni accessoris a les mans,

ni ungles artificials ni esmalt a les ungles, abans del rentat quirúrgic. Gorra d’un sol ús, que ha de cobrir perfectament tot el cabell. Ulleres de protecció homologades Màscara quirúrgica resistents a fluids (tipus IIR), que cobreixi

perfectament el nas i la boca..



01-02-2012 1


66



01-02-2012 1


67



01-02-2012 1


68

PrevenciPrevencióó de les infeccions de les infeccions relacionades amb catrelacionades amb catèèters ters

vascularsvascularsPaquet de mesures (Bundels)

1.- Vigilància de les bacterièmies relacionades amb catèter

vascular central

2.- Formació específica en la inserció i cura dels catèters

3.- Higiene de mans

4.- Antisèpsia de la pell amb clorhexidina al 2%,

5.- Ús de tècnica estèril durant la inserció del catèter

6.- Realitzar la cura i manteniment dels catèters d’acord amb les

recomanacions del Centre

7.- Retirar els catèters innecessaris



01-02-2012 1


69

Definicions de bacteriDefinicions de bacterièèmia relacionada mia relacionada amb catamb catèèter venter venóós central (s central (BRCVCBRCVC))

DefiniciDefinicióó de bacteride bacterièèmia relacionada amb catmia relacionada amb catèèter venter venóós central (s central (BRCVCBRCVC))

• Es considera bacterièmia o fungèmia associada a dispositiu vascular centralaquella bacterièmia confirmada pel laboratori o sèpsia clínica apareguda en un pacient que a l'inici de la bacterièmia o en les 48 hores prèvies tenia inserit un catèter intra-vascular central (o central de inserció perifèrica) i no es atribuïble a altra causa.

• No s’estableix un període mínim de temps de duració del catèter per considerar que es tracta d’una bacterièmia associada a aquest dispositiu.

DefiniciDefinicióó de bacteride bacterièèmia confirmada per laboratorimia confirmada per laboratori

• La bacterièmia confirmada pel laboratori ha de complir al menys un dels següents criteris:

- en al menys un hemocultiu s’ha aïllat un microorganisme que no es un colonitzador habitual de pell, i el microorganisme no te relació amb un altre focus infecciós.

- un dels següents signes o símptomes sense relació amb un altre focus infecciós: febre (> 37,5ºC axil·lar), hipotèrmia (< 36,5ºC axil·lar), apnea o bradicàrdia

i - en al menys 2 hemocultius que no s’han practicat simultàniament (però amb

< 48 hores de diferencia) i s’ha aïllat el mateix microorganisme que es un colonitzador habitual de pell.

DefiniciDefinicióó de de sepsiasepsia clclíínicanica

• Ha de complir al menys 1 dels següents signes o símptomes en absència de qualsevol altra causa:

símptomes o signes d’infecció sense focus evidenti

no s’ha practicat cap hemocultiu o no s’ha aïllat cap microorganismei

el metge ha prescrit el tractament antibiòtic adequat per una sèpsia

¡ nomes aplicable a nens menors de 1 any !



01-02-2012 1


70

Etiopatogenia microorganismes i vies d’entrada

Vies d’entradadels

microorganismes

Etiopatogenia

Per evitar l’entrada de microorganismes, cal aplicar correctamentles mesures de prevenció de la BRC

Els microorganismes més freqüentment aïllats en les BRCV són:

Staphylococcus spp coagulasa negatiu Staphylococcus aureusBacils gram negatius Enterococcus spp. Candida albicans

Microorganismes



01-02-2012 1


71



01-02-2012 1


72

RECOMANACIONS PER A LA PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ EN LA INSERCIÓ DE CATÈTER VASCULAR CENTRAL

FORMACIÓ Assegureu-vos que els professionals han rebut formació i ensinistrament específic, per evitar complicacions infeccioses, abans de realitzar la inserció d’un catèter vascular central. Tenir a l’abast dels professionals els procediments escrits.

ELECCIÓDEL CATÈTER

Col·laboreu en la elecció del tipus de catèter i el lloc d’inserció, en cada pacient, després de avaluar amb el metge la situació clínica del pacient, la finalitat, la durada i les avantatges i complicacions de cada via d’accés.

MATERIAL NECESARI

Agrupeu en el carro tot el material necessari per a la inserció, cura i manteniment dels catèters vasculars.Comproveu diàriament que disposeu de tot el material establert.

HIGIENE IANTISÈPSIA DE MANS

Higiene de mans abans de preparar el lloc d’inserció i el material. Antisèpsia de mans just abans de realitzar el procediment amb el material estèril

PREPARACIÓDELSPROFESSIONALS

La persona que col·loca el catèter gorra, mascareta, higiene i antisèpsia de mans, bata estèril i guants estèrils.La persona que ajuda: gorra, mascareta i higiene de les mans.

PREPARACIÓDE LA ZONAD’INSERCIÓ

Neteja de la zona d’inserció amb aigua i sabó i esbaldiu amb sèrum salí i gassa estèril. En prematurs < 28 SG, netegeu la zona amb sèrum salí.Antisèpsia de la pell amb clorhexidina alcohòlica al 2%. En nounats prematurs utilitzeu clorhexidina aquosa al 2%.

MÀXIMESMESURES DE BARRERA I TÈCNICA ESTÈRIL

Establir camp sobre una talla estèril plastificada. Dipositeu tot el material estèril, incloent l’apòsit i els connectors.Fer un gran camp que cobreixi tot el cos del pacient amb cobertura estèril

MANTENIR LA TÈCNICA ESTÈRIL DURANT TOT ELPROCEDIMENT

Realitzar la observació dels apartats del check-list d’inserció de catèter vascular central, es d’ajuda per assegurar l’acompliment del procediment estèril. Caldrà corregir o iniciar de nou el procediment amb nou material, si de manera accidental s’ha trencat la esterilitat.



01-02-2012 1


73



01-02-2012 1


74



01-02-2012 1


75



01-02-2012 1


76



01-02-2012 1


77



01-02-2012 1


78



01-02-2012 1


79



01-02-2012 1


80



01-02-2012 1


81



01-02-2012 1


82

BIBLIOGRAFIA: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Precaucions d’aïllament per evitar la transmissió d’agents infecciossos als centres sanitaris. 2009 WHO Guidelines on Hand in Health Care: a Summary. 2009 Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Antisèptics i desinfectants. 2ª edició. 2006 CDC. Guidelines for environmental infection control in health-care facilities. Atlanta: US Department of Health and Human Services. Centers for Disease Control and Prevention, 2003. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. La neteja als centres sanitaris. 1ª edició. 2010. http:www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2100/netejacentres.pdf Plec de condicions tècniques per a la contractació dels serveis de neteja a l’Àrea Materno-Infantil-. Hospital Universitari Vall d’Hebron -. Any 2011 - 2012 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Decret 27/1999, de 9 de febrer, Gestió dels residus sanitaris. núm. 2828 (16-2-1999). Té un annex en el qual s’ inclouen els residus capaços de transmetre infeccions Ministerio de Sanidad., Política social e Igualdad. Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS). Nota informativa sobre productos desinfectantes. Marzo 2011 The Cochrane Library. Preoperative bathing or showering with skin antiseptics to prevent surgical site infections. 2006 Adams D, Quayum M, Worthington T, Lambert P, Elliot T. Evaluation of a 2% chlorhexidine gluconate in 7% isopropyl alcohol skin disinfectant. J Hosp Infect. 2005; 61: 287-290 Pronovost P, Needham D, Berenholtz S, Sinopoli D, Chu H, Cosgrove S et al. An intervention to decrease catheter-related bloodstream infections in the ICU. N Engl. J. Med 2006; 355 (26): 2725-32. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Prevenció de la infecció relacionada amb el cateterisme intravascular. 2012



01-02-2012 1


83

M. Palomar, M. Rodriguez , M. Nieto, S. Sancho . Prevención de la infección nosocomial en pacientes críticos. Med. Intensiva. 2010. 34: 523-533 Pratt RJ, Pellowe CM, Wilson J A. EPIC 2: National Evidence-Based Guidelines for Preventing Healthcare-Associated Infections in NHS Hospitals in England. Journal of Hospital Infection. 2007 655, S1 564. Ministerio de Sanidad., Política social e Igualdad. Proyecto Bacterièmia Zero: http://www.seguridaddelpaciente.es/index.php/lang-en/projects/financiacion-estudios/bacteriemia-zero-project Generalitat de Catalunya. Vigilància de la Infecció Nosocomial a Catalunya VINCat: Manual del programa de vigilància de la bacterièmia relacionada amb catèter venós centrals a les unitats de cures intensives pediàtriques i neonatals (2012) http://www10.gencat.cat/catsalut/vincat/ca/ ENVIN – UCI. Estudio Nacional de Vigilancia de Infección Nosocomial en Servicios de Medicina Intensiva. CDC/NHSN Surveillance definition of health care-associated infection and criteria for specific types of infections in the acute care setting. Am. J. Infection Control. 2008 The epic Project. Updating the evidence-base for national evidence.based guidelines for preventing healthcare-associated infections in NHS hospitals in England: a report with recommendations. British Journal of Infection Control. Decembre 2004. Vol. 5 Nº 6 Sociedad Española de Medicina Preventiva, Salud Pública e Higiene. Estudio de Prevalencia de la Infecciones Nosocomiales en España (EPINE): (1990- 2010) National Institute for Health and Clinical Excellence (NICE). Clinical Guideline. Surgical site infection prevention and treatment of surgical site infection. October 2008, Ministerio de Sanidad., Política social e Igualdad. Guia de práctica clínica para la seguridad del paciente quirúrgico. 2010 Marschall J, Mermel LA, Classen D, Arias KM, Podgorny K, Anderson DJ et al. Strategies to Prevent Central Line–Associated Bloodstream Infections in Acute Care Hospitals. ICHE; 29 (S1): S22-S30.

http://www.seguridaddelpaciente.es/index.php/lang-en/projects/financiacion-estudios/bacteriemia-zero-project

http://www.seguridaddelpaciente.es/index.php/lang-en/projects/financiacion-estudios/bacteriemia-zero-project

http://www10.gencat.cat/catsalut/vincat/ca/



01-02-2012 1


84

CDC. Guidelines for the prevention of intravascular catheter infection. 2011 http://www.cdc.gov/hicpac/pdf/guidelines/bsi-guidelines-2011.pdf Healthcare Infection Control Practices Advisory Committee (HICPAC). Guidelines for the Prevention of Intravascular Catheter-related Infections. Clinical Infectious Diseases 2011; 52 (9): e162-193. Association for Professionals in Infection Control and Epidemiology. APIC position paper: safe injection, infusion and medication vial practices in health care. Am. J Infect Control 2010; 38 : 167 -72 SHEA. / idsa practice recommendations. Strategies to prevent catheter- associated urinary tract infections in acute care hospitals. Infection. Control and Hospital Epidemiology. October 2008, vol 29, supplement 1 Procediments d’Infermeria.Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona

http://www.cdc.gov/hicpac/pdf/guidelines/bsi-guidelines-2011.pdf

http://www.cdc.gov/hicpac/pdf/guidelines/bsi-guidelines-2011.pdf

Documents

bandels + portada