LaiaÀlexDana

Monestir de Monestir de PedralbesPedralbes

Està situat al barri de Pedralbes (la zona alta de Barcelona )Pedralbes vol dir “pedres albes”, blanques, perquè el monestir estàfet de pedres blanques de una pedrera a prop.El monestir dona nom a tot el barri.

El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el 1326, amb la intenció que servís de lloc de retir per la reina en el moment d’enviudar, que es preveia proper per l’edat i la salut del rei. El monestir es va inaugurar amb una missa solemne el 3 de maig de 1327. Albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de nobles.

El perímetre del monestir de Pedralbes va estar en origen voltat per una muralla. D’aquesta muralla únicament es conserven dues torres de vigilància i dues de les portes que donaven accés al recinte

A la cantonada entre la baixada del Monestir i la plaça del Monestir hi ha l’edifici conegut com el Conventet, que actualment queda fora del recinte del monestir però que n’havia format part. Va ser construït el 1329 per allotjar una comunitat de frares que es cuidaven de l’assistència espiritual de les monges del monestir. És un edifici senzill amb un petit claustre. El van reformar incorporant-hi elements romànics a l’exterior. És de propietat privada, pertany a la família Gòdia.

Les altres cases de la baixada del monestir davant del conventet, entre l’entrada i la porta inferior de la muralla, havien estat la fleca, la carnisseria i d’altres dependències, i posteriorment han seguit pertanyent al monestir dedicades a d’altres usos.

Aquest monestir i el seu claustre són d’estil gòtic català.

Entre el claustre i l’església hi ha el panteó de la reina Elisenda. Està situat al mur de separació que hi ha. L’estàtua jacent que hi ha sobre el sepulcre mostra la reina en les seves dues facetes: a l’església es veu Elisenda elegantment vestida i coronada com a reina, amb decoració polícroma i escultures de marbre, mentre que al costat del claustre se la veu amb l’hàbit franciscà, vestida com a vídua i monja, amb escultures de terracota

Aquesta es la tomba d’ Elisenda de Montcada vista des de l’església.

Actualment hi resideixen unes quantes monges que es dediquen a l’oració i a fer tasques relacionades amb el monestir. Conserven una tradició molt popular a Barcelona: perquè no plogui quan s’ha de celebrar un casament, la gent porta ous al monestir i diuen aquesta cantarella: ”Santa Clara i San Pujol, feu bona escombrada a aquesta nuvolada que tapa el sol”.

A partir del 1949 una part del monestir es va obrir al públic i el 1975 es van destinar la major part de les instal·lacions antigues al Museu-monestir de Pedralbes, que a les darreries del segle XX va passar a formar part del Museu d'Història de la Ciutat