Embed Size (px)
Citation preview
Barcelona50 indrets amb encant
Textos JOAQUIM ROGLAN
FotografiesJORDI LONGÁS
Col·lecció Khroma - 8
5
Índex
6
7
24
49
1126
1927
23020
33
4
4036
37
6
48
50
7
29
32
17
28
25
39
8
22
5
9
Sarrià
Pedralbes
La Maternitati Sant Ramon
Les Corts
Sant Gervasi-Galvany
Sant Gervasi-Bonanova
Les TresTorres El Putget
i FarróLa Salut
Vilade Gràcia
ElCampd’en
Grassoti Gràcia Nova
El BaixGuinardó
El Guinardó
CanBaró
ElCongrés
i elsIndians
La SagreraNavas
El Campde l’Arpadel Clot
La SagradaFamília
El Fort Pienc
La Dretade l’Eixample
L’AntigaEsquerra del’Eixample
La NovaEsquerra del’Eixample
Sant Antoni
El RavalEl Poble
SecEl Gòtic
St. Pere,Sta. Caterinai la Ribera
La Barceloneta
La VilaOlímpica
del Poblenou
El Poblenou
El Parci la Llacuna
del Poblenou
Provençalsdel Poblenou
El Besòs iel Maresme
Diagonal Mari el Front Marítim
del Poblenou
Sant Martíde Provençals
La Vernedai la Pau
El Bon Pastor
Sant Andreu
Baróde Viver
La TrinitatVella
La TrinitatNova
Porta
La Prosperitat
Verdun
Les Roquetes
Torre Baró
CiutatMeridiana
Vallbona
CanyellesHorta
Montbau
La Valld’Hebron
La ClotaLa TeixoneraVallcarca
i elsPenitents El Coll
El CarmelLa Font
d’en FarguesVila-
picina i la Torre
Llobeta
Sant Genísdels Agudells
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
La GuineuetaCan
Peguera
El Turóde laPeira
El Clot
Sants
Sants-Badal
La Bordeta Hosta-francs
La Font dela Guatlla
La Marina de Port
La Marinadel PratVermell
Parc de Montjuïc
Zona Franca-Port
Gran Via
Avinguda Diagonal
Avinguda del P
C. de Sants
Travessera de Gràcia
Corts Catalanes
Aving
uda M
eridi
ana
14
47
42
4115
10
1816
21
9
31
3417
39 38
35
36
40
43
124645
1344
5
323
1
10
Cinquanta indrets amb mil i una històries
La Celestina
La Dama del Paraigua
XXI
11
12
Manchester catalàfashion cool intel·ligents neotecnològics
En els bells Porxos d’en Xifré nasqué la ciutat senyorial i neoclàssica.
13
XXI
38
11
El claustre de la catedral és un dels llocs més agradables i tran-quils de la ciutat. Construït entre els anys 1350 i 1448, és l’epi-centre d’una sèrie de racons encantadors que envolten el temple. De planta quadrangular, té galeries amb arcs gòtics, està envoltat de capelles i al terra hi ha lloses de sepulcres pertanyents a gre-mis, corporacions i nobles que en finançaren la construcció. Al centre del pati hi ha una font amb sortidor que data del segle xv i sobre el qual, cada any, el dia de Corpus Christi, balla un ou. Aquesta tradició, aparentment prodigiosa, es coneix per “l’ou com balla” i congrega milers de visitants, de la mateixa manera que el magnífic pessebre de mida natural que cada Nadal es munta al claustre. Tretze oques blanques en honor de santa Eulàlia viuen al claustre i els barcelonins les mimen com si fossin de la família.
Una altra tradició molt unida al claustre és la del Crist de Lepant, que és el que sempre té més espelmes de tota la cate-dral. És una talla de fusta del segle XVI amb la figura de Crist una mica torta a la creu, perquè es diu que va esquivar una bala quan viatjava en la galera de don Joan d’Àustria durant la batalla de Le-pant. Cada Dimecres de Cendra, es despenja la talla de la capella i es passeja en processó, en una altra de les cerimònies religioses més entranyables i concorregudes de Barcelona.
Davant de la catedral, hi ha un altre pati deliciós. És el de la Casa de l’Ardiaca, que data del 1510 i recolza sobre l’antiga mu-ralla romana. Situat a l’entrada, el pati i el palau es remodelaren i es decoraren durant el Modernisme, mantenint sempre, però, aquest estil gòtic flamíger, malgrat que es tanca amb una porta renaixentista. Aquest pati té forma de claustre i el decoren una gran palmera i una font amb sortidor, on el dia de Corpus Ch-risti també hi balla un ou. La Casa de l’Ardiaca és també l’Arxiu Històric de la Ciutat.
Darrere de la catedral hi ha un altre pati encantador. És al Museu Frederic Marès, ubicat a l’antic Palau Reial dels Comtes de Barcelona. Igual que els anteriors, aquest recinte forma part del cor del Barri Gòtic, el nucli medieval i romà de la ciutat, que es va començar a recuperar l’any 1929. El pati del Museu Marès és un altre d’aquells escassos indrets idíl·lics que permeten aï-llar-se de tot entre parets centenàries. De passada, cal visitar el museu, ja que conserva col·leccions d’escultura hispànica des de l’antiguitat fins al segle XIX, a part de milers d’objectes vuitcentis-tes, com ventalls, rellotges, pipes joies o joguets.
Una passejada lenta i atenta per aquests patis és una de les coses més relaxants i reconfortants que es poden fer a Barcelona. L’equilibrada sobrietat dels entorns, la història que acullen, els records que guarden i la seva potent càrrega emocional conviden al recolliment i garanteixen la intimitat i l’intimisme.
Catedral, Casa de l’Ardiaca
i Museu Marès
CO
M S
’HI A
RR
IBA
Metro: L3 Liceu, L4 Jaume I. Bus: 14, 17, 19, 40, 45, 59, 91, 120. Nitbus: N8, N9, N15. Bus Turístic: rutes vermella i blava, plaça de Catalunya.
Al cor del Barri Gòtic, s’hi troben patis que conviden al recolliment, la intimitat i l’intimisme.
18-77 50 lugares BCN.indd 38 5/10/11 17:50:50
39
18-77 50 lugares BCN.indd 39 5/10/11 17:50:52
42
13
La Fundació Miró és alhora un centre d’art contemporani i un extraordinari edifici dissenyat mà a mà per Joan Miró i l’ar-quitecte Josep Lluís Sert. Inaugurat l’any 1975, tots dos fugiren de la idea de fer un museu i crearen un viu exemple mundial de centre cultural. Amb aquest objectiu s’allunyaren del cor de la ciutat i situaren l’art a la muntanya de Montjuïc i amb vistes sobre un barri obrer i popular com el Poble-sec. L’edifici, que és un monument a la racionalitat, a la llum i a la transparència, acull una col·lecció i un fons permanents d’obres de Miró, així com exposicions temporals. En els seus espais a l’aire lliure hi ha
escultures de Miró, algunes de les quals contrasten sobre el fons de la ciutat. A l’entrada, destaca un ocell d’Alexander Calder pin-tat de color taronja, i un altra peça mítica és la Font de Mercuri. Tot plegat sense oblidar uns quants arbres que Miró va portar de la seva famosa masia, a prop de Tarragona.
Generós amb els seus col·legues i amb l’art contemporani, Miró no va idear la seva fundació per exposar-hi només la seva obra, sinó per realçar la d’artistes de tot el món. Per això, a través del catàleg d’exposicions realitzades per la Fundació Miró, es pot escriure la història mundial de l’art contemporani. Convertida en referent internacional, també ofereix vetllades musicals i cultu-rals als jardins i a les terrasses, des d’on s’admira un dels perfils més bells i insòlits de Barcelona.
CO
M S
’HI A
RR
IBA
Metro: L3, Paral·lel, L1 plaça d’Espanya.Bus: 50, 55, 193. FGC: plaça d’Espanya.Bus Turístic: ruta vermella, Fundació Joan Miró.
Fundació Miró
El lluminós edifici blanc de Sert és el centre mundial d’exposició i investigació de totes les arts i tots els colors de Joan Miró.
18-77 50 lugares BCN.indd 42 5/10/11 17:51:04
43
18-77 50 lugares BCN.indd 43 5/10/11 17:51:05
