Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino

Inscripció amb el nom sencer de la ciutat

Per què va ser fundada a la franja litoral entre dues ciutats grans com Empòrion i Tàrraco?

Perquè era una zona estratègica, amb molt bona comunicació amb l'interior i permetia el control del comerç de les platges del riu Llobregat. I, posats a buscar la seguretat, què millor que dalt d'un promontori d'uns 12 metres d'altura que a l'edat mitjana es va anomenar mont Tàber.

Una terra fèrtil, recursos miners i abundància de productes del mar constituïen la riquesa de Bàrcino. Això sense comptar el control del riu Llobregat. Així, doncs, cal que ens imaginem un port al Llobregat amb un trànsit intens.

asos romans

Els habitants de Bàrcino

En un primer moment, la colònia de Barcino fou poblada per legionaris llicenciats de les guerres càntabres, lliberts que provenien de la província Narbonense i per colons de la península itàlica.

Completaven el conjunt ciutadà de la colònia comerciants, funcionaris, militars, artesans, obrers i un bon nombre d'esclaus.

Els habitants estaven dividits en tres categories: els ciutadans (per naixement o per elecció), els residents i els forasters. Només els dos primers si tenien cinc anys de residencia podien exercir càrrecs públics.

Hi havia vuit classes socials: senadors, cavallers, militars, magistrats, municipals, ciutadans, lliberts i esclaus.

bust masculí (MHC)

1

2

3

4

5

7

6 8

9

1. decumanus maximus2. cardo maximus3. forum4. temple d´August5. restes (MHC)6. muralla7. aqüeductes8. arcs d´aqüeductes9. necròpolis10. termes

1010

10

temple d´Augustc/ Paradís

reconstrucció del temple d´August

restes al subsól (MHC)

Es pot visitar un barri de tallers i indústries de transformació, entre els quals hi ha una fullonica i una tinctoria del segle II dC, tallers on es rentava la roba i es tenyien els draps o les peces de roba utilitzades.També es pot visitar una cetaria, factoria del segle III dC, dedicada a salar el peix i a elaborar-ne salses derivades, com el garum. El recorregut arqueològic permet d’entrar en una instal·lació vinícola i veure com s’elaborava el vi durant la segona meitat del segle III dC.

fullonica (bugaderia)

muralla (Plaça de la Catedral)

En un moment del segle IV dC, la muralla es va refer amb la juxtaposició d'un nou cinturó a l'exterior de l'antic mur, que en doblava el gruix (de 2 a 4 metres) i l'afegit de 78 torres de tres formes diferents: cilíndrica (a banda i banda de les portes), polièdrica (només tenim la de l'edifici de la Pia Almoina) i quadrangular. Entre les torres hi havia panys de muralla llisos, possiblement acabats en merlets per protegir el pas de ronda, i l'espai entre els dos cinturons de pedres es va omplir amb materials procedents de les antigues necròpolis extramurs.

muralla i porta decumana (Plaça Nova)

muralla (Plaça Ramon Berenguer)

aqüeductes (Plaça Nova)

arcs dels aqüeductes (c/ Duran i Bas)

necròpolis (Plaça de la Vil.la de Madrid)

cuppae (necròpolis)

A Barcino també hi havia unes termes al forum. Se sap que les va fer construir, l´any 125 dC, la família Minici Natal, en un terreny seu. En una làpida de marbre que es troba al Museu Arqueològic de Montjuïc ens explica tot això. S´han localitzat aquestes termes sota l´actual plaça de Sant Miquel, tot just davant del nou edifici d´oficines de l´Ajuntament, però no és possible veure-les perquè després d´haver-les excavat, les van tornar a enterrar.

inscripció (MHC)

Fora de la ciutat, a cada costat de la porta d’entrada a la colònia per la banda de mar, es van construir entre mitjan segle i i principis del segle II dC dues termes públiques. Aquests dos nuclis termals devien ser per a homes i per a dones.

En trobar-se properes al mar, és possible que alguna de les piscines d’aquestes termes fos d’aigua salada. Aquestes van ser abandonades al segle IV.

Del conjunt termal només es conserven la piscina de la sala freda i les restes d’alguna estància, però en el seu origen tenia més de 1.500 m2. Les seves dimensions mostren la importància que tenien el tràfic portuari i les activitats mercantils. Els usuaris de les termes suburbanes eren, majoritàriament, mariners, viatjants i comerciants, que les utilitzaven també com a lloc de trobada.

atlant (MUHCI)

Luci Minici Natal va néixer a Bàrcino el 96 dC. La carrera política (cursus honorum) de Minici va començar als divuit anys, durant el regnat de l´emperadorTrajà. Immediatament després de la mort de Trajà, segueix un període d’estancament durant els primers anys del govern d’Adrià, però al cap d'un temps reprèn la seva carrera amb aquest emperador fins a ascendir a les responsabilitats més elevades amb Antoní Pius.

Tot i així, si avui recordem Luci Minici Natal no és perquè hagués gaudit de la confiança de tres emperadors i exercís alts càrrecs a Roma i a diverses províncies, sinó per un fet més anecdòtic: és l’únic "barceloní" que se sap que va participar -i a més va vèncer- en els Jocs Olímpics de l’antiguitat. En efecte, consta la seva victòria en la cursa de carros durant els 227ens Jocs Olímpics (129 dC.), quan ja havia assolit la categoria de pretor. Ara bé, la seva participació no degué ser pas com a auriga sinó com a propietari de la quadriga i dels cavalls.

genet (MUHCI)