Batlló - Magòria: una mirada des de l'accessibilitat a l'habitatge

BATLLÓ-MAGÒRIA. UNA MIRADA DES DE L’ACCESSIBILITAT A L’HABITATGE

Màster Universitari en Gestió i Valoració Urbana

Univesitat Politècnica de Catalunya

Autor: Arnau Andrés Gallart

Directora: Pilar García Almirall

Barcelona, setembre de 2012

El treball que es presenta a continuació implementa l’estudi de l’accessibilitat a l’habitatge per

avaluar l’oferta d’habitatge prevista a l’àmbit de Batlló-Magòria.

INTRODUCCIÓ

Planificació accessibilitat


Batlló-Màgòria Grau inclusivitat Discussió / Conclusions

Accessiblitat a l’habitatge

Transformació Batlló-Magòria

INTRODUCCIÓ

L’accessibilitat a l’habitatge (affordability), fa referència a l’esforç econòmic continu en el temps

que han de fer les llars, per afrontar les despeses associades a l’habitatge. (Stone, 1994)

La gran majoria de definicions inclouen els components: adequate accommodation, un

habitatge adequat, i adequate residual income, una renda residual adequada per fer front a la

resta de despeses de la vida d’una persona o una llar. (Robinson, Scobie i Hallinan, 2006).

L’estudi de l’accessibilitat a l’habitatge és una qüestió que ha guanyant protagonisme als últims

anys, des que a finals de la dècada de 1980, ha emergit com un problema que afecta, de manera

directa, a un gruix important de la població en nombrosos països del món (Chaplin i Freeman,

1999),

Es rellevant, pel disseny i aplicació de les polítiques d’habitatge, conèixer quina és la capacitat

de les llars (de diferents grups socials, àmbits territorials, edats, etc.) per afrontar els pagaments

relacionats amb l’habitatge (Borrell, 2006).

Accessibilitat a l’habitatge

INTRODUCCIÓ

L’esforç financer que ha de fer una família amb una renda mitjana per accedir a un habitatge de

propietat, ha passat d’un 45% el 1998 al 79,2% el 2007 (Ajuntament de Barcelona, 2009).

A aquesta situació de precarització de l’accés a l’habitatge, se li sumen els efectes de la crisi

econòmica. L’augment de la taxa d’atur i la caiguda important dels ingressos familiars (Trilla, 2012)

està repercutint, des de 2007 en un augment de les desigualtats pel que fa a les rendes de les llars

barcelonines, a causa d’un increment de les rendes baixes i molt baixes en detriment de les rendes

mitjanes (Barcelona Economia, 2012).

Enfront aquesta situació, extensible amb diferents graus, a nivell estatal, es constata que el mercat

no ha sigut capaç d’oferir habitatge assequible a àmplies capes de la població i es planteja com a

necessari i urgent, una reflexió sobre quina ha de ser la relació entre mercat i política

d’habitatge (Trilla, 2010a).

A Barcelona…

INTRODUCCIÓ






INTRODUCCIÓ

En aquest context de sobre esforç econòmic per accedir a l’habitatge i increment de les dificultats

econòmiques en el si de moltes llars barcelonines, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar al 2011,

el Pla Empenta per a la regeneració de sòl, dins el marc estratègic que estableix el Pla d’Habitatge

de Barcelona 2008-2016. Una de les conseqüències positives que preveu l’Ajuntament és que “el

pla ha d’acabar comportant una millora, per tots els barcelonins, pel que fa a l’oferta

d’habitatge assequible” (Ajuntament de Barcelona, 2011: 2). Per assolir-ho es preveu, entre altres

coses, la inversió de fons públics per dinamitzar la transformació d’onze grans àmbits de la

ciutat, amb planejament aprovat, que es troben en un procés de gestió alentit o paralitzat a causa

de la crisi immobiliària.

Pla Empenta per a la regeneració de sòl

INTRODUCCIÓ

Entre aquests, s’hi inclou l’àmbit de Batlló-Magòria. La transformació de l’àmbit permet, segons el

planejament (MPGM 2006) la creació de 1.455 habitatges nous dels quals, 985 són de règim lliure,

69%, i 470 de règim protegit, 31%.

Batlló-Magòria

INTRODUCCIÓ

Pla Empenta. Localització dels àmbits en transformació. Font: Ajuntament de Barcelona.

Pla Empenta. Localització àmbit Batlló-Magòria. Font: Elaboració pròpia en base a Ajuntament de Barcelona.

Estat actual. Font: Elaboració pròpia Qualificació del sòl, Font: MPGM, 2006

Ordenació indicativa. Font: MPGM, 2006 Proposta habitatge. Font: Elaboració pròpia

INTRODUCCIÓ

objectiu principal

L’objectiu principal és avaluar en quina mesura l’oferta d’habitatge prevista a l’àmbit Batlló-Magòria

integra la realitat econòmica i social de les llars barcelonines, i detectar els factors que ho determinen

i que mantenen relació en, com es planifica l’accessibilitat a l’habitatge, les condicions

socioeconòmiques del moment i les característiques de l’oferta.

OBJECTIU

i. Definir el marc teòric de l’estudi de l’accessibilitat a l’habitatge.

ii. Analitzar a partir de quin marc ideològic, marc legal i amb quines eines es planifica

l’accessibilitat l’habitatge lliure i protegit en l’àmbit nacional i local català.

iii. Analitzar la planificació concreta, o marc estratègic, en que s’inscriu la transformació de l’àmbit

Batlló-Magòria, quina és al situació de l’accessibilitat a l’habitatge i el context socieconòmic que la

determina.

iv. Contextualitzar a nivell de planejament l’àmbit Batlló-Magòria posant de relleu la proposta

d’habitatge que se’n deriva. Perfilar les característiques de l’habitatge lliure i protegit a través de la

informació que donen els promotors d’habitatge que hi participen.

v. Desenvolupar i implementar l’estudi del grau d’inclusivitat de l’oferta d’habitatge prevista a

Batlló-Magòria.

OBJECTIU

objectius secundaris

La hipòtesis del treball és que, malgrat l’aportació quantitativa d’habitatge prevista en el planejament, i

l’esforç econòmic de l’Ajuntament perquè sigui possible, la baixa proporció d’habitatge protegit, amb

accés restringit pel llindar de renda màxima, i el preu del tipus d’habitatge que preveu l’empresa

promotora de l’habitatge lliure, pot suposar que, qualitativament, la producció d’habitatge esdevingui

poc inclusiva de les llars de la ciutat de Barcelona.

HIPOTESI

hipotesi

Objectiu i

Definir el marc teòric de l’estudi de l’accessibilitat a l’habitatge.

Tasca i.

Es resumeixen els conceptes i les variables principals, els indicadors i criteris d’avaluació de

l’estudi de l’accessibilitat a l’habitatge mitjançant l’estudi de la bibliografia relacionada i exemples

d’estudis d’accessibilitats nacionals i internacionals. Metodologia qualitativa.

Tasca ii.

Es descriuen les característiques bàsiques del marc ideològic i el marc legal que determina la

planificació de l’accessibilitat a nivell espanyol a través de l’estudi bibliografia relacionada

Metodologia qualitativa.

Es sotmeten a anàlisi les guies metodològiques per a l’elaboració de la memòria social i el pla

local d’habitatge, per tal de conèixer amb quina finalitat s’implementa l’estudi de l’accessibilitat

a l’habitatge, com s’aborda metodològicament, i quines propostes en deriven.

Objectiu ii

Analitzar a partir de quin marc ideològic, marc legal i amb quines eines es planifica l’accessibilitat

l’habitatge lliure i protegit en l’àmbit nacional i local català.

METODOLOGIA

metodologia

Tasca iii.

S’analitza el Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016. L’anàlisi i diagnosi que es fa de les

diferents variables que determinen l’accessibilitat a l’habitatge i la situació de l’accessibilitat a

l’habitatge a Barcelona fins l’any 2008. S’esquematitzen també es línees estratègiques que es

plantegen per fer front a les necessitats detectades en l’horitzó del Pla. Metodologia qualitativa.

S’actualitza el context socioeconòmic per l’àmbit de Barcelona pel període 2008-2012. Posant

atenció en les variables que tenen a veure amb l’accessibilitat i en la situació de l’accessibilitat a

l’habitatge en l’actualitat. Estudis actuals. Metodologia qualitativa.

S’analitza el Pla Empenta per a la regeneració de sòl centrant l’atenció en els programes

d’actuació que tenen per objectiu millorar l’accessibilitat a l’habitatge. Metodologia qualitativa.

METODOLOGIA

Objectiu iii

Analitzar la planificació concreta, o marc estratègic en matèria d’habitatge, en que s’inscriu la

transformació de l’àmbit Batlló-Magòria, quina és al situació de l’accessibilitat a l’habitatge i el context

socieconòmic que la determina.

Objectiu iv

Contextualitzar a nivell de planejament l’àmbit Batlló-Magòria posant de relleu la proposta d’habitatge

que se’n deriva. Perfilar les característiques de l’habitatge lliure i protegit a través de la informació que

donen els promotors d’habitatge que hi participen.

METODOLOGIA

Tasca iv.

S’estudia el planejament que afecta actualment l’àmbit (planejament general i planejament derivat)

posant de relleu la proposta d’habitatge que se’n deriva. Es descriu la vinculació del Pla Empenta

en l’àmbit Batlló-Magòria. Metodologia qualitativa.

S’estudia la informació que donen els promotors d’habitatge que hi participen per perfilar les

característiques de l’oferta d’habitatge, en quant a preu i tipologies, de la proposta d’habitatge

lliure i protegit que hi ha prevista a l’àmbit. Metodologia qualitativa.

METODOLOGIA

Objectiu v

Desenvolupar i implementar l’estudi del grau d’inclusivitat de l’oferta d’habitatge prevista a

Batlló-Magòria per tal d’avaluar en quina mesura inclou o exlcou la diversitat de llars barcelonines.

grau d’inclusivitat a l’oferta (i)

Exclusiu -iva 1 1 adj. [LC] Que té la virtut d’excloure. 1 2 adj. [LC] Que exclou tota altra persona o cosa. Privilegi exclusiu. 2 1 f. [DR] Privilegi en virtut del qual una persona o corporació pot fer alguna cosa prohibida als altres. Aquesta emissora té l’exclusiva de la retransmissió del partit. 2 2 [LC] en exclusiva loc. adv. En situació de privilegi de la qual ningú més no es beneficia. Tenir una notícia en exclusiva. Exclusivitat. f. [LC] Qualitat d’exclusiu. Inclusiu -iva adj. [LC] Que inclou, capaç d’incloure o contenir. Inclusivitat. Qualitat d’inclusiu? Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. DIEC2 http://dlc.iec.cat/results.asp

METODOLOGIA


La mitjana ponderada del conjunt de percentatges d’oferta accessible per part de les diferents llars de

referència (dada) en relació al percentatge llars que representa cada llar de referència (pes).

i =(x1w1+x2w2+....+xnwn) / (w1+w2+....+wn)

x=percentatge d’oferta assequible de la llar de referència (dada)

w=percentatge de llars que representa la llar de referència (pes ) pondera

El valor del grau d’inclusivitat oscil·larà entre 0 i 1. Una oferta més inclusiva (i tendint a 1) augmentarà

l’oferta d’habitatge assequible a un major nombre de llars que una oferta més exclusiva (i tendint a 0).

METODOLOGIA


Dades que es posen en relació

Renda de les llars de referència (€/any o €/mes)

grups socials - Quartils de distribució de la renda

àmbits territorials - Renda mitjana per districtes i barris

Percentatge de llars que representa cada llar de referència (%)

Preu de les diferents tipologies de l’oferta lliure i protegida

de compra (quota €)

de lloguer (€/mes)

L’indicador d’accessibilitat utilitzat per relacionar aquestes dades és...

Preu assequible de compra o lloguer – 35% renda llar

METODOLOGIA

METODOLOGIA

Les restriccions d’accés a l’oferta vindran determinades per...

La relació entre preu assequible de les llars de referència i el preu de l’oferta

La relació entre la renda de les llars de referència i el llindar de renda màxima per

poder accedir als diferents règims de protecció oficial.

Escenaris

2004/2006, moment d’elaboració i aprovació de la Modificació del Pla General Metropolità

per l’àmbit Can Batlló-Magòria.

- Creixement sector immobiliari

- Oferta majoritàriament de compra.

2010/2012, està vinculat al moment actual, Pla Empenta.

- Desacceleració sector immobiliari

- Diversificació oferta. Augment lloguer. Mantenint percentatge lliure protegit.

Varien tant les característiques de l’oferta com de la renda del nivell de renda (evolució del

mercat immobiliari, mercat laboral i el mercat hipotecari).

Possibilita fer una lectura comparada entre els dos escenaris identificant els factors que

afavoreixen una major o menor inclusivitat de l’oferta.

METODOLOGIA

Relacions

R1_2004/2006 grups socials oferta 2004/2006

R2_2004/2006 àmbits territorials oferta 2004/2006

R2_2010/2012 àmbits territorials oferta 2010/2012

METODOLOGIA

renda llar oferta escenari

METODOLOGIA

Questions a respondre en cada relació i globalment

a) Percentatge d’accessibilitat a l’oferta per les diferents rendes de les llars de referència.

b) Percentatge de llars que representen les corresponets llars de referència

c) Grau d’inclusivitat de l’oferta total, lliure, protegida

d) Característiques que determinen grau d’inclusivitat

Restricció preu assequible

METODOLOGIA

Preu assequible per quartils en relació al preu de l’oferta d’habitatge de compra en l’escenari 2004/2006. FONT: Elaboració propia

Restricció llindar de renda màxima habitatge protegit

METODOLOGIA

Lloguer assequible en relació als lloguers de l’oferta en l’escenari 2004/2006. FONT: Elaboració propia

Quadre resum de resultats per les diferents relacions

METODOLOGIA

Qüestions sobre R1_2004/2006. Font: Elaboració pròpia






PLANIFICACIÓ ACCESSIBILITAT

L’estat espanyol es caracteritza per tenir un sistema d’habitatge social dualista (Trilla, 2001). Això

implica que la provisió d’habitatge queda separada en dos parts amb escassa connexió. “El mercat

lliure, abandonat al seu propi control amb certes regulacions i la intervenció pública reduïda

a l’oferta d’habitatge protegit per la població que no pot accedir al mercat lliure” (Trilla, 2001:

70).

Els canvis en la legislació estatal i autonòmica han anat dotant a l’administració pública,

progressivament, d’eines per intervenir al mercat de l’habitatge (Roca, 2010). Tot i així, malgrat

disposar d’eines, generalment l’ús que se n’ha fet no ha explotat les seves potencialitats per

contenir els preus de l’habitatge lliure.

Aquest sistema dualista queda reflectit a les eines de planificació de l’accessibilitat a nivell

municipal a Catalunya, a través de les memòries socials i els plans locals d’habitatge,

fonamentalment se centra, en adequar els preus de l’habitatge protegit a les necessitats

detectades en base a la demanda exclosa del mercat lliure.


planificació accessibilitat


Resum de l’estudi de l’accessibilitat en la Memòria Social i el pla local d’habitatge. Font: Elaboració pròpia en base a les guies metodològiques

Quadre resum estudi guia metodològica memòria social i pla local d’habitatge






PLANIFICACIÓ ACCESSIBILITAT BATLLÓ-MAGÒRIA

En relació a l’habitatge protegit la memòria social de la MPGM Batlló-Magòria, 2006.“La distribució

de sostre amb destí a habitatge en règim de protecció i l’establiment de les condicions concretes

per al seu accés serà establerta pels organismes i departaments competents de l’Ajuntament de

Barcelona”.

La promoció de l’habitatge lliure, així com la definició de les característiques i els preus, queda en

mans de l’empresa privada Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, S.L. L’oferta lliure, es

promocionava el 2007, des del lloc web de la immobiliària, com a “proyecto exclusivo en pleno

centro de la ciudad de Barcelona”.

Esmentar que en la memòria econòmica de la MPGM 2006 si que s’utilitza un preu per determinar

que l’operació és econòmicament viable. Es podria esmentar aquest condicionant a la memòria

social per dir: si vostè ven aquest pisos a aquest preu sabem que la operació és econòmicament

viable i que aquesta oferta serà accessible per llars amb una renda x que correspon a un %

determinat de les llars barcelonines.


planificació accessibilitat batlló-magòria

Maqueta i render de la promoció d’habitatge lliure. Font: Ajuntament de Barcelona.


La concepció característica del sistema dualista, es posa de manifest en l’apartat

antecedents del conveni que s’ha desenvolupat arran del Pla Empenta: Conveni per a

l’execució del projecte de reparcel·lació del PAU 1 del sector 1 de la MPGM en l’àmbit discontinu

Batlló-Magòria. L’Ajuntament justifica la proposta del conveni “tenint en compte que l’interès públic

recaient en l’execució de la MPGM en l’àmbit de Batlló-Magòria és quantitativament molt

important i intents, atesos els espais lliures, dotacions i equipaments, i habitatges de

protecció oficial que se’n deriven, i llur vinculació a les necessitats i cohesió social del barri, a

finals de febrer de 2012”. L’habitatge lliure, per tant no formaria part del que es considera d’interès

públic.




Batlló-Màgòria Grau d’inclusivitat Discussió / Conclusions



INCLUSIVITAT OFERTA HABITATGE BATLLÓ-MAGÒRIA

Graus de inclusivitat segons relacions establertes. Font: elaboració pròpia


inclusivitat oferta habitatge batlló-magòria


R1_2004/2006. Percentatge d’accessibilitat per tipologies a l’oferta per R1_2004/2006. FONT: Elaboració propia




1. Ciutat Vella

2. L’Eixample

3. Sants-Montjuïc

4. Les Corts

5. Sarrià-Sant Gervasi

6. Gràcia

7. Horta-Guinardó

8. Nou Barris

9. Sant Andreu

10. Sant Martí

R2_2004/2006. Percentatge d’accessibilitat a l’oferta per tipologies per R2_2004/2006. FONT: Elaboració propia



1. Ciutat Vella

2. L’Eixample

3. Sants-Montjuïc

4. Les Corts


6. Gràcia

7. Horta-Guinardó

8. Nou Barris

9. Sant Andreu

10. Sant Martí

R2_2004/2006. Graus inclusivitat a l’oferta segons districtes. FONT: Elaboració propia




Grau inclusivitat total mitjà-baix i baix Grau de inclusivitat baix oferta habitatge lliure (69% de l’oferta total). Oferta lliure només és accessibles per llar corresponent al 4rt quartil, 25% de les llars per R1_2004/2006 i a les llars corresponents als districte 4, 5, 13,6% de les llars per R2_2004/2006. Exclusió de les rendes mitjanes oferta lliure Oferta protegida augmenta l’oferta d’habitatge assequible a les rendes mitjanes i mitjanes–baixes. Sobre tot a través de règim concertat. Rendes baixes, llars del primer quartil, no poden accedir a oferta protegida ni oferta lliure per preu assequible. No captura rendes baixes per districtes. Eixample, renda mitja-alta no pot accedir a oferta protegida per llindar de renda, ni a oferta lliure per preu assequible. R1_2004/2006 i R2_2004/2006 suposa un augment de l’oferta d’habitatge assequible per les rendes més altes que són les úniques que poden accedir a l’oferta d’habitatge lliure. Així mateix l’oferta protegida, degut a les seves restriccions té un grau de inclusivitat mitjà-baix, i augmenta el grau de inclusivitat, fonamentalment a través de les tipologies de règim concertat per les rendes mitjanes i mitjanes-baixes.



1. Ciutat Vella

2. L’Eixample

3. Sants-Montjuïc

4. Les Corts


6. Gràcia

7. Horta-Guinardó

8. Nou Barris

9. Sant Andreu

10. Sant Martí

R2_2010/2012. Percentatge d’accessibilitat a l’oferta per tipologies per R2_2010/2012. FONT: Elaboració propia



1. Ciutat Vella

2. L’Eixample

3. Sants-Montjuïc

4. Les Corts


6. Gràcia

7. Horta-Guinardó

8. Nou Barris

9. Sant Andreu

10. Sant Martí

R2_2010/2012. Graus inclusivitat a l’oferta segons districtes. FONT: Elaboració propia






Augment del grau inclusivitat total. De baixa a mitjà-baix. Augment del grau de inclusivitat oferta habitatge lliure. Augment accessibilitat rendes molt-altes. Rendes mitjanes i rendes mitjanes-baixes passen a poder accedir a oferta lliure a través de tipologies de lloguer principalment. 51% oferta lliure només poden accedir llars dels districtes 4 i 5. El 13,5% de les llars. Oferta protegida disminueix. L’oferta d’habitatge assequible a les rendes mitjanes i mitjanes–baixes. Sobre tot a través de règim concertat. Oferta de règim general i especial de lloguer no és accessibles per cap de les llars de referència. No captura rendes baixes en l’anàlisi.


Resum resultats

El grau de inclusivitat de l’oferta total és baix (>0,2) o mitjà- baix (0,2-0,4) en totes les relacions

plantejades. Això es deu, en gran mesura, a que el 69% de l’oferta total, que correspon a l’oferta

d’habitatge lliure, presenta un grau d’inclusivitat baix i mitjà-baix en totes les relacions plantejades.

L’oferta protegida té un grau d’inclusivitat mitjà-baix en totes les relacions plantejades acord amb la

seva naturalesa restrictiva i la finalitat d’atendre la població amb menys recursos que queda exclosa

del mercat lliure.

El parc d’habitatge assequible augmenta fonamentalment per les rendes altes corresponents al

quart quartil de la distribució de la renda i als districtes de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts al poder

accedir en exclusiva o de manera majoritària a l’oferta lliure. El quart quartil representa un 25% i els

dos districtes un 13,5% de les llars barcelonines. L’oferta protegida fa que augmenti, però en un grau

molt menor, l’oferta d’habitatge assequible a les rendes mitjanes i mitjanes–baixes, sobretot a través

de règim concertat. Es pot deduir que, en l’anàlisi per districtes, al treballar amb rendes mitjanes, no

queden representades les rendes més baixes a qui aniria dirigit les tipologies de règim especial.

La diversificació de l’oferta d’habitatge lliure en el segon escenari, incloent el règim de lloguer,

suposa que augmenti el grau d’inclusivitat de l’oferta lliure per un major nombre de llars amb rendes

mitjanes i mitjanes-baixes.



Accessiblitat a l’habitatge Planificació accessibilitat


Batlló-Màgòria Transformació Batlló-Magòria Grau d’inclusivitat Discussió / Conclusions

CONCLUSIONS


A nivell d’estat espanyol, en el marc d’un sistema dualista, hi ha hagut poca implementació de les

eines disponibles de cara a contenir el preu de l’habitatge lliure.

La planificació de l’accessibilitat a l’habitatge a Catalunya, a nivell de municipi, a través de la memòria

social i el pla local d’habitatge, fonamentalment determina els preus i tipologies de l’habitatge protegit

per la demanda exclosa projectada.

Planificació accessibilitat Batlló Magòria

Aquest concepció pròpia del sistema dualista queda reflectida en tant que la promoció d’habitatge

lliure queda al marge de l’interès públic per part de l’Ajuntament i la determinació del preu i les seves

característiques està subjecte als interessos econòmics de l’actor privat.

conclusions

CONCLUSIONS

Grau d’inclusivitat de l’oferta d’habitatge a Batlló-Magòria

En base a les relacions plantejades, la baixa inclusivitat de l’oferta d’habitatge lliure, que suposa un

69% de l’oferta total, acaba suposant que l’oferta d’habitatge prevista a l’àmbit tingui un grau

d’inclusivitat baix i mitjà-baix en totes les relacions plantejades, i que el parc d’habitatge assequible

augmenti de manera substancial per les llars de referència amb nivells de renda alt que suposen un

percentatge minoritari de les llars barcelonines.

Oportunitats

La davallada del sector immobiliari i el canvi en les expectatives de negoci, planteja un nou escenari

per les transformacions urbanes i deixa la porta oberta al sector públic per implementar les eines de

que disposa, per tal que l’oferta prevista a Batlló-Magòria, així com altres ofertes dels altres àmbits en

transformació a la ciutat, sigui més inclusiva i accessible per les llars barcelonines i que, en tot cas,

les llars que quedin excloses no siguin les que tenen major necessitat o major dificultat per disposar

d’un habitatge.

CONCLUSIONS

Limitacions

Tal i com es posa de manifest en les guies de la memòria social i els plans locals d’habitatge, una de

les dificultats que ha plantejat l’estudi ha estat la disponibilitat de dades de renda desagregada. En

aquest cas s’ha pogut analitzar el grau d’inclusivitat de l’oferta per grups socials i àmbits geogràfics.

Una altre escenari construït amb una major diversitat de dades de renda, permetria abordar anàlisis

que han quedat fora d’aquest treball com per exemple el problema específic de les llars joves per

accedir a l’habitatge.

Continuïtat

De cara a seguir amb la investigació, una via a considerar seria, calcular el grau d’inclusivitat per les

llars que s’estima que conformen la demanda d’habitatge a la ciutat de Barcelona. En base al Pla

d’Habitatge de Barcelona 2008-2016, la previsió de la nova demanda es situa majoritàriament, entre

la franja d’edat de 25 a 35 anys.

Un altre possible camí seria estudiar a fons les eines que atorga el marc legal per intervenir en el

mercat lliure i analitzar la possible implementació d’aquestes eines per a augmentar el grau

d’inclusivitat d’aquests àmbits, generant una major quantitat d’habitatge protegit o regulant el preu de

l’habitatge lliure.

CONCLUSIONS

bibliografia

BORRELL, J-R. Et al. (2006) Preus, rendes i accessibilitat a l’habitatge a Barcelona: una anàlisi per grups socials i zones estadístiques. A: Llibre Blanc de l’Habitatge. Part II. Anàlisi de la demanda, l’oferta i les polítiques d’habitatge a Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 32p. COSTAS, A. (Dir). (2007a) Informe executiu del Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona, Disponible a: http://www.conselldeciutat.cat/site/files/26/debats_habitatge_LB_informe_executiu.pdf. 2007 COSTAS, A (Dir) (2007b) El Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Institut Municipal d’Urbanisme. Disponible a: <http://www.bcn.cat/habitatge/doc/llibre_blanc.pdf> Marc teòric de l’estudi de l’accessibilitat a l’habitage BAKER, K. (2004) Delivering Sability: Securing our Future Housing Needs. Review of Housing Supply. Final Report-Recommendations. London, HMSO. CAIXA CATALUNYA. (2006) Distribució de la renda i esforç de les llars en l’adquisició d’habitatge: una aproximació per CCAA i per nivells d’ingrés. Caixa Catalunya, Informe sobre la Conjuntura Econòmica, 107. CAIXA CATALUNYA. (2006) Esforç familiar en l’adquisició de l’habitatge 2000-2005: una aproximació per dècils de renda i CCAA. Caixa Catalunya, Informe sobre la Conjuntura Econòmica, 107. CHAPLIN, R. i FREEMAN, A. (1999) Towards an accurate descriptions of affordability. A: Urban Studies, 36 (11). CONSEJO DE LA JUVENTUD DE ESPAÑA. (2005) Observatorio joven de la vivienda en España: El acceso de los y las jóvenes a la vivienda libre y protegida. Boletín trimestral de seguimiento de la relación entre los jóvenes y la vivienda en España y en cada una de las Comunidades Autónomas (13). Madrid, CJE. GYOURKO, J i TRACY, J. (1999) A look at real housing prices and incomes: some implications for housing affordability and quality. Economic Policy Review. Feredal Reserve Bank of New York: 63-68. Disponible a : http://www.newyorkfed.org/research/epr/99v05n3/9909gyou.pdf MINISTERI D’HABITATGE (Govern d’Espanya). (2008) Real Decreto 2066/2008, de 12 de diciembre, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación 2009-2012. Boletín Oficial del Estado, núm. 309 del 24 de desembre de 2008, pàgines 51909 a 51937. Disponible a: <http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2008-20751> ROBINSON, M, SCOBIE, G. M i HALLINAN, B. (6 de març de 2006) Affordability of housing: concepts, measurements and evidence. A: New Zealand Treasury Working Papers. [Data de consulta: 20 de juliol de 2012]. Disponible a: http://www.treasury.govt.nz/publications/research-policy/wp/2006/06-03/twp06-03.pdf

TALTAVULL, P. (2007) Los jóvenes i la accesibilidad a la vivienda. A: Revista Arquitectura Ciudad y Entorno (ACE), (5): 481-487. STATISTICS NEW ZEALAND. (2006) Statistics on Housing Affordability. US CENSUS BUREAU. (1999) Who could afford to buy a hous in 1995. Current Housing Reports, H121/99. Disponible a: <http://www.census.gov/prod/99pubs/h121-991.pdf> US CENSUS BUREAU. (2007) Who could afford to buy a hous in 2002. Current Housing Reports, H121/07-1. Disponible a: <http://www.census.gov.edgekey.net/prod/2007pubs/h121-07-1.pdf> US CENSUS BUREAU. (2009) Who could afford to buy a hous in 2004. Current Housing Reports, H121/09-1. Disponible a: <http://www.census.gov/prod/2009pubs/h121-09-01.pdf> La planificació de l’accessibilitat a l’habitatge AGÈNCIA DE L’HABITATGE DE CATALUNYA (2011). Guia per a la redacció de la memòria social del POUM. Generalitat de Catalunya. 41p. BOSCH, J. (2011). Les polítiques Metropolitanes d’habitatge a Europa. Diputació de Barcelona. BARLOW, J. y DUNCAN, S. (1994): Success and Failure in Housing Provision: European Systems Compared. Pergamon. Oxford. BURÓN, J. (2012) Vivienda Protegida 100% de alquiler. Disponible a: <http://leolo.blogspirit.com/archive/2012/05/02/%C2%BFvivienda-protegida-100-de-alquiler-euskadi-espa%C3%B1a-y-la-ue.html> DIPUTACIÓ DE BARCELONA, Àrea d'Infraestructures, Urbanisme i Habitatge i Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats. (2008) Guia metodològica per a la redacció de plans locals d’habitatge. Col·lecció _Documents de Treball, Sèrie _Territori, 9. Barcelona, Diputació de Barcelona. 147p. ESPING-ANDERSEN, G. (1993). Los tres mundos del Estado del bienestar. Ediciones Alfons el Magnànim. Valencia. GRACIOT, M. (2010) La Memòria Social del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal: aportacions per a una millor implantació de les Polítiques de Sòl i Habitatge. Barcelona, UPC Departament de Construccions Arquitectòniques I. 51p. Disponible a: http://hdl.handle.net/2099.1/11702 KEMENY, J. (1995). From Public Housing to the Social Market: Rental policy strategies in comparative perspective. Londres: Routledge. LEIBFRIED, S. (1992). Towards an European Welfare State? On integrating poverty regimes in the European Community». A: Ferge, Z.; Kolberg, J. [ed.]. Social Policy in a changing Europe. Boulder: Westview Press.

PARICIO, P i QUESADA, A. (2009) Memòria social del POUM de Gallifa. Departament de Medi Ambient i Habitatge i Direcció General de Promoció de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 30p. Disponible a: <https://2009-pp.pp.es/media/repository/docs/poum-2010/2106120108_memasriasocialpoumgallifa_des09.pdf> ROCA, J. (2010) El marco urbanístico de la política de vivienda. A: MALDONADO, J. (coord.) La política de vivienda en España. Madrid, Editorial Pablo Iglesias: 195-236. TRILLA, C. (2001) La política de vivienda en una perspectiva europea comparada. Colección estudios sociales, 9. Barcelona, Fundació “La Caixa”. TRILLA, C. (2010) Una reflexión sobre el modelo español de política de vivienda. A: MALDONADO, J. (coord.) La política de vivienda en España. Madrid, Editorial Pablo Iglesias: 195-236. Context socioeconòmic i marc estratègic de les polítiques d’habitatge a Barcelona AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2011) Pla Empenta, per a la regeneració de sòl. Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Disponible a: http://w3.bcn.cat/fitxers/premsa/2011plaempenta.085.pdf BARCELONA ECONOMIA. (març 2011a) Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, (75) Disponible a: http://www.bcn.es/publicacions/b_economia/be75.pdf BARCELONA ECONOMIA. (novembre 2011b) Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana. Barcelona, Ajuntament de Barcelona (77). Disponible a: <http://www.bcn.es/publicacions/b_economia/be77.pdf> BARCELONA ECONOMIA. (juliol 2012) Indicadors econòmics de Barcelona i de la regió metropolitana. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, (79). Disponible a: http://www.bcn.es/publicacions/b_economia/be79.pdf MIRALLES-GUASCH, C (Dir) (2008) Análisis y diagnosis de la situación de la vivienda en Barcelona. Plan de Vivienda de Barcelona 2008-2016. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitants de Barcelona (IERMB) i Institut Municipal d’Urbanisme. Disponible a: http://www.bcn.cat/habitatge/esp/doc/pla_hab_ann_a.pdf REGIDORIA D’HABITATGE i organismes dependents (2009) Pla d’Habitatge de Barcelona 2008-2016. Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Disponible a: http://www.bcn.cat/habitatge/doc/pla_hab_20082016.pdf TAULA D'ENTITATS DEL TERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA (12 de juny de 2012) La Taula del Tercer Sector i els agents socials exigeixen la creació d’un parc de lloguer social amb els pisos buits de les entitats financeres intervingudes A: Web de la Taula del Tercer Sector [Data de consulta: 25 de juliol de 2012]. Disponible a: http://www.tercersector.cat/noticia.asp?id=726

La transformació de l’àmbit Batlló-Magòria Batlló-Magòria: una mirada des de l’accessibilitat a l’habitatge AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2002) Modificació puntual del Pla General Metropolità a l’àmbit Batlló-Magòria i Eduard Aunós. Ordenació fàbrica Batlló. Barcelona, Ajuntament de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2006) Modificació del PGM en l’àmbit discontinu: Batlló-Magòria i les parcel·les situades a Via Laietana núm.2, Via Laietana núm. 8-10, Pau Claris núm. 158-160, Girona núm. 20, i Carrera núm. 12. Barcelona, Ajuntament de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2007) PMU al Sector 1, àmbit B, de la MPGM de Batlló-Magòria. Barcelona, Ajuntament de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2007) PMU al Sector 1, àmbit A, de la MPGM de Batlló-Magòria. Barcelona, Ajuntament de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA. (2008) PMU al Sector 2, àmbit C, de la MPGM de Batlló-Magòria. Barcelona, Ajuntament de Barcelona. CASAMADA, R. (2011) La plaça d’Europa i la transformació de la Gran Via a l’Hospitalet de Llobregat. Consorci per la reforma de la Gran Via a L’Hospitalet de Llobregat. 293p. GRUPO GAUDIR. Vídeo promocional Desarrollos Inmobiliarios Grupo Gaudir, S.L. - Gaudir Nou Centre - Sants-Montjuïc. Disponible a: <http://www.grupogaudir.com/es/promocion_personaliza?p=5516;g=5513;id=7524> PATRONAT MUNICIPAL DE L’HABITATGE (2 d’octubre de 2008). Nota de premsa: L'equip d'arquitectes Ayxendri Salinas y el Taller d'Arquitectura Euplus dirigiran els projectes de 46 habitatges a Can Batlló. A: Web del PMH [Data de consulta: 29 de juliol de 2012] Disponible a: <http://www.pmhb.cat/comunicacio.asp?gc_id=60490&cercador=1> SECRETARIA D’HABITATGE I MILLORA URBANA. (2011) Xifres d’Habitatge 29. Any 2011, 2n semestres (Dades elaborades a partir de les fiances dipositades a l’Incasòl). Disponible a: <http://www.fserveis.intersindical-csc.cat/pdf/pensions%202010.pdf> i a: <www.bcn.cat/estadistica/castella/index.htm> IDEALISTA. Software per al càlcul d’hipoteca. Disponible a: <http://www.idealista.com/hipotecas/> CÁLCULO DE HIPOTECA. Software per al càlcul d’hipoteca. Disponible a: <http://www.calculodehipoteca.net/simuladores/calcular-esfuerzo-hipoteca/>

moltes gràcies

Agraïments especials

A tots els convidats i professors encarregats de les classes de Política de Sòl i Habitatge.

A la meva tutora, Pilar Garcia Almirall, a Blanca Gutiérrez i Sonia Arbaci per introduir-me als temes estudiats a través del seminari Polítiques d’Habitatge i

Millora Urbana.