1
L’esplugabous (Bubulcus ibis) deu el seu nom a l’afició que sent per alimentar-se dels insectes i dels paràsits que du el bestiar al damunt Darrere dels ramats i dels tractors Text i fotos: Jordi Comellas Els esplugabous se'ls pot veure darrere dels ra- mats de xais, de cabres i de vaques per aprofitar- se dels insectes i dels paràsits que duen aquests animals (paparres, mosques, tàbecs, etc). D'aquí el seu nom. En castellà, garzeta bueyera, també fa re- ferència a aquesta curiosa afició. També és freqüent, però, veure'ls en camps de conreu, al darrere dels tractors que remouen la ter- ra quan llauren esperant trobar-hi invertebrats o pe- tits mamífers. Segurament, per l’augment que ha experimentat en els darrers anys i per la seva capa- citat d’adaptació també se’ls pot veure freqüentar els abocadors urbans, les explotacions ramaderes i els escorxadors. És un ocell originari de l'Àfrica, que si bé fa una trentena d'anys es considerava que era un ocell ocasional, ara ja està niant a diferents indrets del país (delta de l'Ebre, illes Medes, pantà d'Utxesa) i a molts indrets, com al Bages, on s'ha convertit en un hivernant habitual, i se’n poden veure grans es- tols en abocadors i també en un escorxador proper a Sant Joan de Vilatorrada, juntament amb bernats pescaires i martinets blancs, fins i tot fora de les da- des que serien les habituals per a un ocell hiver- nant. Tot i que la seva plobació va estar a prop de ser amenaçada, en els darrers anys ha experimentat una gran expansió territorial i un gran augment del nombre d'exemplars. El seu aspecte és bastant semblant al del marti- net blanc (Egretta garzetta), del qual es diferencia en el color del bec, que en el cas del martinet és negre i en el de l’es- plugabous és groc-taronja, i en la mida, l'esplu- gabous és un pèl més petit, fa uns cinquan- ta centímetres d’alçada. El seu cos és completa- ment blanc, però a l'estiu el plomatge s'adorna d'u- nes plomes grogenques a les parts superior del cap, pit i dors. En vol, arronsa el coll i estira les po- tes. Tot i que sol buscar l’aliment lluny de l'aigua –també s'alimenta de peixos, granotes i cucs–, tot sovint dorm entre els arbres i les canyes propers als rius i als aiguamolls. S’acostuma a veure’s des del començament de tardor fins al mes de maig, però no seria estrany que acabés nidificant al Bages, on ja s’ha pogut veu- re fora d’aquesta època. L’esplugabous sol seguir els ramats per alimentar-se dels insectes i paràsits que du el bestiar. La seva capacitat d’adaptació, però, el fa furgar en els abocadors i, al Bages, una important colònia s’ha establert al voltant d’un cone- gut escorxador Dissabte, 13 de desembre del 2008 • REVISTA 11

bestiar al damunt Darrere dels ramats i dels tractors · 2009. 7. 9. · L’esplugabous (Bubulcus ibis) deu el seu nom a l’afició que sent per alimentar-se dels insectes i dels

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: bestiar al damunt Darrere dels ramats i dels tractors · 2009. 7. 9. · L’esplugabous (Bubulcus ibis) deu el seu nom a l’afició que sent per alimentar-se dels insectes i dels

L’esplugabous (Bubulcus ibis) deu el seu nom a l’afició quesent per alimentar-se dels insectes i dels paràsits que du elbestiar al damunt

Darrere dels ramats i dels tractors● Text i fotos: Jordi Comellas

Els esplugabous se'ls pot veure darrere dels ra-mats de xais, de cabres i de vaques per aprofitar-se dels insectes i dels paràsits que duen aquestsanimals (paparres, mosques, tàbecs, etc). D'aquí elseu nom. En castellà, garzeta bueyera, també fa re-ferència a aquesta curiosa afició.

També és freqüent, però, veure'ls en camps deconreu, al darrere dels tractors que remouen la ter-ra quan llauren esperant trobar-hi invertebrats o pe-tits mamífers. Segurament, per l’augment que haexperimentat en els darrers anys i per la seva capa-citat d’adaptació també se’ls pot veure freqüentarels abocadors urbans, les explotacions ramaderes iels escorxadors.

És un ocell originari de l'Àfrica, que si bé fa unatrentena d'anys es considerava que era un ocellocasional, ara ja està niant a diferents indrets delpaís (delta de l'Ebre, illes Medes, pantà d'Utxesa) ia molts indrets, com al Bages, on s'ha convertit enun hivernant habitual, i se’n poden veure grans es-tols en abocadors i també en un escorxador propera Sant Joan de Vilatorrada, juntament amb bernatspescaires i martinets blancs, fins i tot fora de les da-des que serien les habituals per a un ocell hiver-nant.

Tot i que la seva plobació va estar a prop de seramenaçada, en els darrers anys ha experimentatuna gran expansió territorial i un gran augment delnombre d'exemplars.

El seu aspecte és bastant semblant al del marti-net blanc (Egretta garzetta), del qual es diferencia enel color del bec, que en el cas delmartinet és negre i en el de l’es-plugabous és groc-taronja, i en la mida, l'esplu-gabous és un pèlmés petit, fauns cinquan-

ta centímetres d’alçada. El seu cos és completa-ment blanc, però a l'estiu el plomatge s'adorna d'u-nes plomes grogenques a les parts superior delcap, pit i dors. En vol, arronsa el coll i estira les po-tes. Tot i que sol buscar l’aliment lluny de l'aigua–també s'alimenta de peixos, granotes i cucs–, tot

sovint dorm entre els arbres i les canyes propers alsrius i als aiguamolls.

S’acostuma a veure’s des del començament detardor fins al mes de maig, però no seria estranyque acabés nidificant al Bages, on ja s’ha pogut veu-re fora d’aquesta època.

L’esplugabous sol seguir els ramats per alimentar-se dels

insectes i paràsits que du el bestiar. La seva capacitat

d’adaptació, però, el fa furgaren els abocadors i, al Bages,

una important colònia s’ha establert al voltant d’un cone-

gut escorxador

Dissabte, 13 de desembre del 2008 • REVISTA 11