L’esplugabous (Bubulcus ibis) deu el seu nom a l’afició quesent per alimentar-se dels insectes i dels paràsits que du elbestiar al damunt

Darrere dels ramats i dels tractors● Text i fotos: Jordi Comellas

Els esplugabous se'ls pot veure darrere dels ra-mats de xais, de cabres i de vaques per aprofitar-se dels insectes i dels paràsits que duen aquestsanimals (paparres, mosques, tàbecs, etc). D'aquí elseu nom. En castellà, garzeta bueyera, també fa re-ferència a aquesta curiosa afició.

També és freqüent, però, veure'ls en camps deconreu, al darrere dels tractors que remouen la ter-ra quan llauren esperant trobar-hi invertebrats o pe-tits mamífers. Segurament, per l’augment que haexperimentat en els darrers anys i per la seva capa-citat d’adaptació també se’ls pot veure freqüentarels abocadors urbans, les explotacions ramaderes iels escorxadors.

És un ocell originari de l'Àfrica, que si bé fa unatrentena d'anys es considerava que era un ocellocasional, ara ja està niant a diferents indrets delpaís (delta de l'Ebre, illes Medes, pantà d'Utxesa) ia molts indrets, com al Bages, on s'ha convertit enun hivernant habitual, i se’n poden veure grans es-tols en abocadors i també en un escorxador propera Sant Joan de Vilatorrada, juntament amb bernatspescaires i martinets blancs, fins i tot fora de les da-des que serien les habituals per a un ocell hiver-nant.

Tot i que la seva plobació va estar a prop de seramenaçada, en els darrers anys ha experimentatuna gran expansió territorial i un gran augment delnombre d'exemplars.

El seu aspecte és bastant semblant al del marti-net blanc (Egretta garzetta), del qual es diferencia enel color del bec, que en el cas delmartinet és negre i en el de l’es-plugabous és groc-taronja, i en la mida, l'esplu-gabous és un pèlmés petit, fauns cinquan-

ta centímetres d’alçada. El seu cos és completa-ment blanc, però a l'estiu el plomatge s'adorna d'u-nes plomes grogenques a les parts superior delcap, pit i dors. En vol, arronsa el coll i estira les po-tes. Tot i que sol buscar l’aliment lluny de l'aigua–també s'alimenta de peixos, granotes i cucs–, tot

sovint dorm entre els arbres i les canyes propers alsrius i als aiguamolls.

S’acostuma a veure’s des del començament detardor fins al mes de maig, però no seria estranyque acabés nidificant al Bages, on ja s’ha pogut veu-re fora d’aquesta època.

L’esplugabous sol seguir els ramats per alimentar-se dels

insectes i paràsits que du el bestiar. La seva capacitat

d’adaptació, però, el fa furgaren els abocadors i, al Bages,

una important colònia s’ha establert al voltant d’un cone-

gut escorxador

Dissabte, 13 de desembre del 2008 • REVISTA 11