Biblioteca (vol. I)

01 APOLLODOR PLEC (1-7)qxt01 PLEC_001-006qxt 141010 0814 Paacutegina 2

FUNDACIOacute BERNAT METGEESCRIPTORS GRECS

TEXT I TRADUCCIOacute

PSEUDO-APOLmiddotLODOR

BIBLIOTECA I

BARCELONA


Lrsquoedicioacute drsquoaquesta obra ha comptat amb el suportde la Institucioacute de les Lletres Catalanes

Primera edicioacute octubre del 2010copy de la introduccioacute la revisioacute del text grec la traduccioacute i les notes

Francesc J Cuartero i Iborra 2010copy drsquoaquesta edicioacute Editorial Alpha 2010

copy Institut Camboacute 2010Reservats tots els drets

ISBN 978-84-9859-153-8 (Volum I) TelaISBN 978-84-9859-151-4 (Obra completa)

DIPOgraveSIT LEGAL B 39543-2010

wwwinstitutcamboorg



BIBLIOTECA

INTRODUCCIOacute TEXT REVISAT TRADUCCIOacute I NOTES DE

FRANCESC J CUARTERO I IBORRAPROFESSOR A LA UNIVERSITAT AUTOgraveNOMA DE BARCELONA

BARCELONA

FUNDACIOacute BERNAT METGE

2010

VOL I

[LLIBRE PRIMER]


Aquest volum ha estat sotmegraves ales revisions de consuetud en lespublicacions de la FBM


Per a Agravelexpresegravencia grata i perenne


02 APOLLODOR INTRODUCCIO (8-54)qxt03 HERODOT IV 141010 0816 Paacutegina 8

INTRODUCCIOacute

LA MITOGRAFIA GREGA

Sota lrsquoepiacutegraf mitografia hom aplega un conjunt drsquoescrits enprosa que transmeten reculls sistemagravetics de narracions miacuteti-ques seguint criteris diferents i amb finalitat principalmentinformativa o erudita datables en els darrers temps de lrsquohel-lenisme i en els primers segles de lrsquoedat imperial A diferegravenciadels logogravegrafs del segle V aC que a voltes de llurs ciutats es-tant (Acusilau des drsquoArgos Ferecides des drsquouna Atenes as-cendent) seleccionen i depuren les versions dels mites com afonts de la histograveria dels oriacutegens amb una actitud propera a ladels filogravesofs fiacutesics (aixiacute Hecateu de Milet) i tambeacute a diferegraven-cia dels atidogravegrafs dels segles IV i III que recerquen minusi manipu-lenminus les llegendes locals sobre institucions i costums els recullsdels mitogravegrafs tenen com a finalitat immediata familiaritzar elslectors amb lrsquoabundoacutes tresor miacutetic dels grecs enriquit al llargdels segles pels successius tractaments literarisTret drsquoaquesta voluntat expositiva els texts mitogragravefics noformen un grup ni de bon tros homogeni quant als contingutsi a la forma la qual cosa fa que llur integracioacute en un capiacutetoldels nostres manuals com a gegravenere o com a subgegravenere litera-ri no sigui gaire fagravecil1 Per altra banda ben sovint les dates

1 Una bona visioacute panoragravemica del tractament del mite entre els logogravegrafsels atidogravegrafs i els mitogravegrafs eacutes oferta per E PELLIZER laquoLa Mitografiaraquo enG CAMBIANO amp ALII (eds) Lo spazio letterario della Grecia antica


10 INTRODUCCIOacute

soacuten difiacutecils de determinar la identificacioacute dels autors no eacutessegura i a voltes ens trobem davant textos pseudogravegrafs Lesobres drsquoaquesta classe deuen haver estat nombroses i de llurvarietat doacutena idea un cop drsquoull sense cap pretensioacute drsquoexhaus-tivitat al material conservatA la boira dels inicis drsquoaquesta classe drsquoescrits sembla quepertanyen els Τραγῳδούμενα (Arguments de tragegravedies) nomeacutesconservats fragmentagraveriament que a les acaballes del segle IVaC produiacute un tal Asclepiacuteades de Tragravegil una cologravenia grega deTragravecia lrsquoobra conteacute una colmiddotleccioacute drsquohistograveries miacutetiques tracta-des pels tragravegics2 Reculls monogragravefics ben sovint nomeacutes co-neguts pels tiacutetols se succeiumlren i aixiacute a la primera meitat delsegle seguumlent pertanyen unes Κτίσεις νήσων καὶ πόλεων καὶμετονομασίαι (Fundacions drsquoilles i de ciutats i llurs canvis denoms) de Calmiddotliacutemac el poeta filograveleg3 A la mateixa classe de ca-tagravelegs erudits pertany la primera obra conservada els Cataste-rismes drsquoEratogravestenes que floriacute en el primer terccedil del segle II aCconsta de quaranta-quatre llegendes que culminen en trans-formacions astrals cadascuna de les quals va seguida de ladescripcioacute de la constelmiddotlacioacute corresponent4 Una versioacute de lrsquoobrava eacutesser lrsquoexemplar per al llibre segon de lrsquoAstronomia llatinaatribuiumlda a un Higiacute idegraventic o homogravenim del mitogravegraf autor deles Fabulae5 Hom pot citar aciacute tambeacute el recull drsquoerudicioacute mi-togragravefica Περὶ ποταμῶν un text pseudogravegraf inclograves en el corpusPlutarcheum

RomandashSalern 1994 I 283-303 Quant a les possibilitats de considerar la mi-tografia com un gegravenere literari soacuten molt interessants les observacions de Mi-nerva ALGANZA ROLDAacuteN laquoLa mitografiacutea griega como geacutenero de la prosa he-leniacutestica cuestiones previasraquo Florentia Iliberritana 17 2006 9-372 Lrsquoedicioacute de Jacoby FGrHist nuacutem 12 ha estat superada per la de R

M Fowler vegeu meacutes avall Lrsquoobra suscita lrsquointeressant problema si les his-tograveries miacutetiques que recollia resumeixen el contingut drsquouna o meacutes tragegravedies engeneral perdudes o si servien com a material de consulta als lectors del drama3 Nomeacutes conegudes per lrsquoarticle de la Suda κ 227 s u Καλλίμαχος4 Lrsquoedicioacute drsquoA OLIVIERI dins els Mythographi graeci de Teubner (III 1

Leipzig 1897) eacutes superada avui per la de J PAgraveMIAS Catasterismes Barcelo-na FBM 20045 Edicions A LEBOEUFFLE Pariacutes Belles Lettres 1983 GHISLAINE

VIREacute StuttgartndashLeipzig 1992 (Bibliotheca Teubneriana)


INTRODUCCIOacute 11

Problemes especials presenta un text recuperat principal-ment a traveacutes dels escolis a Homer i de fragments papiracises tracta drsquoun comentari mitogragravefic que per convencioacute desig-nem Mythographus Homericus en el qual el seu editor6 dis-tingeix una doble tradicioacute exegegravetica per a servir com a guia dela lectura i la interpretacioacute drsquoHomerUn mateix manuscrit el Palatinus graecus 398 del segle IXens ha transmegraves dues colmiddotleccions monogragravefiques de les qualsnomeacutes una compta amb un autor i una data coneguts elsἘρωτικὰ παθήματα un recull de trenta-sis histograveries drsquoamordissortades que en el segle I aC Parteni de Nicea oferiacute al seupatronus Corneli Gal com a propostes drsquoarguments drsquoelegiaerogravetica7 Lrsquoaltra eacutes una colmiddotleccioacute de quaranta-un mites detransformacions (Μεταμορφώσεων συναγωγή) drsquoun AntoniacuteLiberal de qui no sabem res i que hom estagrave drsquoacord a situaren algun moment de la segona meitat del segle II o del IIIdC8 Teacute per contra un caragravecter miscelmiddotlani la colmiddotleccioacute decinquanta Narracions (Διηγήσεις) en general versions o va-riants de mites poc conegudes o aberrants drsquoun Conoacute quehom situa en el segle I aC de lrsquooriginal perdut conservemel detallat comentari que el Patriarca Foci en fa a la seva Bi-blioteca9Un capiacutetol a part inclou els reculls drsquointerpretacions racio-nalitzants i almiddotlegograveriques el meacutes extens representatiu i cone-gut dels quals eacutes el Περὶ ἀπίστων atribuiumlt a Palegravefat una menade vulgaritzador de la filosofia que hom sol situar en el se-

6 Vegeu la bibliografia a la fi drsquoaquesta Introduccioacute7 E MARTINI Leipzig Teubner 1902 E CALDEROacuteN Madrid CSIC

1986 F CUARTERO Barcelona FBM 1982 J L LIGHTFOOT OxfordClarendon 1999 amb un ampli comentari8 E MARTINI Leipzig Teubner M PAPATHOMOPOULOS Pariacutes Belles

Lettres 1968 F Celoria Londres Routledge 1992 (traduccioacute amb comen-tari) Actualment Jaume Almirall en prepara una edicioacute per a la FundacioacuteBernat Metge9 Edicioacute dins de R HENRY Photius Bibliothegraveque Pariacutes Belles Lettres

1962 III 8-39 la meacutes recent M K BROWN MunicndashLeipzig (Beitraumlge zurAltertumskunde 163) 2002


12 INTRODUCCIOacute

gle II aC10 En la mateixa liacutenia hom troba altres obres com arala drsquoun desconegut Heraclit transmesa per un sol manuscrit11Drsquoun darrer grup format per manuals mitogragravefics meacutes am-biciosos de caire enciclopegravedic i fets amb la pretensioacute drsquoabra-ccedilar tot el tresor mitogragravefic de Gregravecia nomeacutes en resten duesobres valuoses a meacutes pel fet que a vegades soacuten les uacuteniquesfonts de variants de versions o encara drsquoepisodis sencers Lrsquou-na la intitulada Fabulae una colmiddotleccioacute de dues-centes setan-ta-sis laquofitxesraquo mitogragravefiques teacute per autor un Higiacute que perconvencioacute hom identifica amb lrsquoerudit bibliotecari palatiacutedrsquoAugust estagrave escrita en un llatiacute pobre a voltes fins i tot ma-tusser perograve pot derivar drsquoun exemplar meacutes correcte i en uacutel-tim terme gairebeacute amb seguretat teacute la seva font en originalsgrecs12 Lrsquoaltre manual eacutes la Biblioteca del Pseudo-Apolmiddotlodor

LrsquoAUTOR I LA DATA DE LA BIBLIOTECA

Lrsquoaproximacioacute a la Biblioteca presenta de bell antuvi tresproblemes de resolucioacute no gens ogravebvia lrsquoautor la data de com-posicioacute el propogravesit de lrsquoobra El patriarca Foci que vora el845 en donagrave notiacutecia es limitagrave a reproduir el nom i el tiacutetol quellegiacute en el seu exemplar Ἀπολλοδώρου γραμματικοῦ βι-βλιοθήκη els mateixos que figuren en els nostres manuscritsi ja en una part de la tradicioacute indirecta uns quants escolis ala Iliacuteada contenen citacions assignades a laquoApolmiddotlodorraquo unapart de les quals coincideix amb passatges de la Biblioteca laresta amb altres drsquoun autor ben diferent No cal dir que elcultiacutessim eclesiagravestic deu haver pensat tot drsquouna en Apolmiddotlodor

10 N FESTA Leipzig Teubner 1902 E ROQUET Barcelona FBM1975 J STERN Wauconda Illinois 199611 N FESTA Leipzig Teubner 1896 Comptem ara amb el treball de D

RAMON GARCIacuteA Heraclit el Mitogravegraf Περὶ ἀπίστων edicioacute criacutetica traduccioacute icomentari tesi doctoral de la Universitat Autogravenoma de Barcelona 200912 Edicions H J ROSE Leiden Styhoff 1963 K MARSHALL Leipzig

Teubner 1993 J-Y BORIAUD Pariacutes Belles Lettres 1997 Actualment An-togravenia Soler en prepara una edicioacute per a la Fundacioacute Bernat Metge


INTRODUCCIOacute 13

drsquoAtenes el deixeble del filogravesof estoic Paneci de Rodes filograve-leg poeta didagravectic cronogravegraf homerista erudit seguidor drsquoA-ristarc i historiador racionalista de la religioacute grega que floriacuteen la segona meitat del segle II aC La fama en donava apa-rentment lrsquoocasioacute Apolmiddotlodor eacutes una autoritat citada abundo-sament en egravepoca imperial tant per filogravesofs i erudits (EstraboacuteFilodem Plutarc Plini el Vell Macrobi Dionisi drsquoHalicarnagravesAteneu de Nagraveucratis) com per autors drsquoobres de divulgacioacute(Diogravegenes Laerci) i encara pels apologetes cristians (ClementdrsquoAlexandria Atenagravegoras) i pels primers erudits bizantins(Estegravefan de Bizanci) la seva obra encara es llegia (iquestdirecta-ment) un segle abans de Foci (Joan Sincelmiddotlos) i dos seglesmeacutes tard Benedetto Egio que publicagrave el 1555 lrsquoeditio prin-ceps de la Biblioteca no dubtagrave a adjudicar-la al docte atenegravesi lrsquoatribucioacute va eacutesser constant entre els editors al llarg dels meacutesde tres segles seguumlents que tanmateix veien en la Bibliotecaun resum despullat drsquoerudicioacute drsquouna obra meacutes extensa drsquoA-polmiddotlodor com ara el tractat Περὶ θεῶνVa eacutesser el jove Karl Robert qui en la seva dissertatio in-

auguralis berlinesa de 1873 va demostrar la impossibilitat drsquoi-dentificar lrsquoApolmiddotlodor mitogravegraf amb Apolmiddotlodor drsquoAteneslluny drsquoeacutesser una produccioacute cientiacutefica en la liacutenia de la filolo-gia helmiddotleniacutestica la Biblioteca era segons el filograveleg alemany unmanual mitogragravefic bagravesicament compost a partir de fonts indi-rectes de compendis i amb una destinacioacute escolar Quant ala data de composicioacute el terminus post quem sembla que soacutenels Χρονικά de Cagravestor de Rodes un historiador i cronogravegrafcontemporani de Ciceroacute que la Biblioteca cita com a font enII 5 (FGrHist 250 F 8) Aquestes propostes van eacutesser tot drsquou-na admeses per editors i comentaristes els quals procediren aesmenar i refinar les raons de Robert a voltes no impossiblesde rebatre i soacuten drsquoaleshores enccedilagrave opinioacute comuna13 La fama

13 En foren excepcions E Haeniche (Quaestiones Apollodoreae IIDiss Halle 1875) per a qui la Biblioteca eacutes una epiacutetome del Περὶ θεῶν drsquoA-polmiddotlodor i K Lehrs (laquoDrei Schriften uumlber Apollodor IIIraquo WissenschaftlicheMonatsblaumltter VI 1878 115-123) que va veure en la mencioacute de Cagravestor deRodes una probable interpolacioacute


07 APOLLODOR SUMARI (78-83)qxt03 CANT IXqxt 141010 0818 Paacutegina 78

APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI

I TEOGONIA (sectsect 1-44)

Els descendents drsquoUacuteranos i de Gea els Hecatonquirs els Ciclops els Ti-tans (sect 1-2) ndash Uacuteranos eacutes castrat per Zeus i enderrocat pels Titans Naixementde les Eriacutenies (sect 3) ndash Els fills de Cronos i de Rea Naixement i infantesa deZeus (sect 4-5) ndash Zeus enderroca Cronos i es divideix el moacuten amb els seus ger-mans (sect 6-7) ndash Descendegravencia dels Titans (sect 8-9) ndash Els descendents de Pon-tos i de Gea (sect 10-12)

Unions de Zeus amb deesses i llur descendegravencia amb Hera (Hebe Ilitia iAres) amb Temis (les Hores les Moires) amb Dione (Afrodita) amb Euriacute-nome (les Cagraverites) amb Estix (Persegravefone) amb Mnemogravesine (les Muses)(sect 13) ndash Els fills de les Muses de Calmiddotliacuteope Linos i Orfeu (sect 14-15) de ClioHiacint i Tagravemiris (sect 16-17) drsquoEuterpe Resos de Talia els coribants de Mel-pogravemene les sirenes (sect 18) ndash Hera infanta Hefest sense contacte amb Zeus(sect 19) ndash Atena naix del cap de Zeus (sect 20) ndash Les filles de Ceos Astegraveria iLeto Naixement drsquoAgravertemis i drsquoApolmiddotlo (sect 21) ndash Les fetes drsquoApolmiddotlo i Agraverte-mis Apolmiddotlo doacutena mort a Pitoacute i ocupa Delfos (sect 22) Tici castigat per Agraver-temis (sect 23) Apolmiddotlo occeix Magraversias (sect 24) histograveria drsquoOrioacute (sect 25-27)

Els fills de Posidoacute i Amfitrite (sect 28)Rapte de Persegravefone Demegraveter Eleusis (sect 29-31) missioacute de Triptogravelem (sect 32) ndash

Per ordre de Zeus Persegravefone divideix lrsquoany entre lrsquoHades i lrsquoOlimp Meta-morfosi drsquoAscagravelaf (sect 33)

La guerra dels deacuteus i els gegants (sect 34-38) ndash La lluita de Zeus contra Tifoacute(sect 39-44)

II LrsquoESTIRP DE DEUCALIOacute (sect 45-147)

Prometeu crea els homes i els doacutena el foc Zeus el lliga i el clava al Cau-cas (sect 45) ndash Deucalioacute i Pirra El Diluvi (sect 46-48) ndash Els fills de Deucalioacute iPirra Els fills drsquoHelmiddotlegrave Doros Xutos Egraveol Els fills de Doros i de Xutos(sect 49-51)


82 SUMARI

Les filles drsquoEgraveol i llurs descendents Perimede Pisiacutedice Alciacuteone (sect 52) Cagrave-nace (histograveria dels Alograveades) (sect 53-55) Cagravelice mare drsquoEndimioacute (sect 56) Endi-mioacute pare drsquoEtol (sect 57) Els fill drsquoEtol Pleuroacute Calidoacute i llurs fills (histograveria deMarpessa sect 60-61) (sect 58-63) ndash Eneu reneacutet de Pleuroacute i els seus fills Deianira(sect 64) Melegraveagre (sect 65) ndash La cacera del senglar el senglar de Calidoacute (sect 66)catagraveleg dels caccediladors (sect 67-68) mort de Melegraveagre (sect 69-73) ndash Histograveria de Ti-deu fill drsquoEneu (sect 74-77) Mort drsquoEneu (sect 77-79)

Els fills drsquoEgraveol i llurs descendents Atamant pare de Frixos i Helmiddotle (el Ve-lloacute drsquoOr) (sect 80-83) mort drsquoIno i drsquoAtamant (sect 84) Siacutesif (sect 85) Degraveion (sect 86)Perieres (sect 87) Magnes (sect 88) Salmoneu (sect 89) ndash Tiro filla de Salmoneumare de Neleu i de Pegravelias (sect 90-95) ndash Creteu marit de Tiro llurs fills Bianti Melamp neacutets de Creteu (les vaques drsquoIacuteficle) (sect 96-103) ndash Admet fill de Fe-res neacutet de Creteu i espograves drsquoAlcestis (sect 104-106) ndash Jagraveson fill drsquoEgraveson i neacutet deCreteu eacutes enviat per Pegravelias a cercar el Velloacute drsquoOr (sect 107-109)

El viatge dels Argonautes Construccioacute de la nau Argo (sect 110) ndash Catagravelegdels Argonautes (sect 111-113) ndash Els Argonautes fan escala a Lemnos (sect 114-115) ndash Escala al paiacutes dels doliacuteons mort de Ciacutezic (sect 116) ndash Escala a Miacutesiales nimfes rapten Hilas Hegraveracles i Polifem soacuten deixats a terra (sect 117-118) ndashPolideuces combat contra Agravemic rei dels begravebrixs (sect 119) ndash Escala a Salmi-dessos Fineu alliberat de les Harpies (sect 120-123) ndash El pas de les Simplegravega-des (sect 124-125) ndash Els Argonautes soacuten acollits per Licos rei dels mariandins(sect 126) ndash Arribada a la Cogravelquida Amb lrsquoajuda de Medea Jagraveson enjova elsbraus drsquounglots de bronze venccedil els Sembrats roba el Velloacute (sect 127-131) ElsArgonautes salpen (sect 132) Mort drsquoApsirt (sect 133) ndash Esgarriats del camiacute perla ira de Zeus els Argonautes soacuten purificats per Circe (sect 134) ndash Pas per lessirenes Histograveria de Butes (sect 135) ndash Pas drsquoEscilmiddotla i Caribdis i de les RoquesErrants (sect 136) ndash Arribada al paiacutes dels feacis Noces de Jagraveson i Medea (sect 137-138) ndash Els Argonautes funden el culte drsquoApolmiddotlo Egletes (sect 139) ndash Escala aCreta mort de Talos (sect 140-141) ndash Escala a Egina i arribada a Iolcos (sect 142)ndash Mort de Pegravelias (sect 143-144) ndash Histograveria de Medea a Corint Medea fa mo-rir Glauce (sect 145) i mata els seus propis fills (sect 146) fuig a Atenes i torna alseu paiacutes (sect 147)



ltΒΙΒΛΙΟΝ ΠΡΩΤΟΝgt

I

[1] 1 Οὐρανὸς πρῶτος τοῦ παντὸς ἐδυνάστευσε κόσμουγήμας δὲ Γῆν ἐτέκνωσε πρώτους τοὺς ἑκατόγχειρας προσαγο-

08 APOLLODOR LLIBRE PRIMER (84-200)qxt 141010 0819 Paacutegina 84

LLIBRE PRIMER

I

[1] 1 Uacuteranos fou el primer que governagrave tot el moacuten Casatamb Gea1 engendragrave primer els anomenats Hecatonquirs2

1 La seccioacute teogogravenica de la Biblioteca comenccedila oposant-se palesament ala Teogonia hesiogravedica (vv 116-128) que paradoxalment fa servir a manera defalsa regla La Teogonia srsquoobria amb el naixement del Caos (Χάος) el laquobuitraquoo laquoabismeraquo primigeni evitern i increat Tot seguit naixen dins el mateix si delCaos les tres altres entitats primordials del Cosmos en primer lloc Γαῖα laTerra que esdevindragrave condomini dels deacuteus (oliacutempics terrestres i marins) idels humans tambeacute perograve eacutes la gran femella primordial de fertilitat prodi-giosa i desmesurada en segon lloc el Tagravertar (Τάρταρος) que no sols eacutes lrsquoin-dret meacutes pregon dels abismes subterranis ans tambeacute un ens posseiumldor drsquoac-tivitat autogravenoma en tercer lloc hi ha Eros (Ἔρος) lrsquoatraccioacute sexual que animalrsquoUnivers enter entitat catalitzadora que segons sembla amb la seva simplepresegravencia propicia el seguit de les generacions divines i humanes a traveacutes drsquou-nions sexuals De Caos gramaticalment neutre com a anterior que eacutes a la di-ferenciacioacute sexual naixeran igualment eviterns Egravereb (Ἔρεβος) la tenebracompacta anterior al naixement de la llum i Nit (Νύξ) que ocupa un dels pri-mers llocs en algunes cosmogonies gregues De la unioacute de tots dos eacutessers te-nebrosos Egravereb i Nit naixen els seus contraris Egraveter i Dia (Αἰθήρ τε καὶἩμέρη) Tot seguit Gea engendra partenogenegraveticament un eacutesser laquotan grancom ellaraquo (ἶσον ἑαυτῇ) que la cobreixi tota sencera i sigui la seu dels deacuteus seragraveUacuteranos el Cel (Th 116-128) ndash Altrament la Biblioteca simplifica els oriacutegensen situar en els inicis la unioacute drsquouna parella primigegravenia i increada un modeldel qual posseiumlm nombrosos exemples en cosmogonies de diferents regionsde la terra Cel i Terra el primer concebut com el primer senyor de lrsquounivers(κόσμος mundus) a la manera dels dinastes helmiddotleniacutestics Amb la tria drsquoaquestmodel la Biblioteca enceta el disseny drsquoun quadre genealogravegic complet i con-tinu des dels oriacutegens del moacuten fins a les darreres generacions heroiques ndash La


ρευθέντας Βριάρεων Κόττον Γύην οἳ μεγέθει τε ἀνυπέρβλητοικαὶ δυνάμει καθειστήκεσαν χεῖρας μὲν ἀνὰ ἑκατὸν κεφαλὰς δὲἀνὰ πεντήκοντα ἔχοντες [2] μετὰ τούτους δὲ αὐτῷ τεκνοῖ ΓῆΚύκλωπας Ἄργην Στερόπην Βρόντην ὧν ἕκαστος εἶχεν ἕνα

85 ltΒΙΒΛΙΟΝ ΠΡΩΤΟΝgt

1 Κόττον Γύην ex E M ordinem restituit Papathomopoulos Γύην Κότ-τον x Κόττον sch Pl Lg VII 795cbis Heyne (cf Hes Th 149 168 al) κοῖον E O Aegius Γύην E MO (cf Hes Th 149 cod S) γύγην c sch Pl(Hes ibid codd plerique) || 3 αὐτῷ τεκνοῖ Γῆ del Heyne || 4 Ἄργην Heyne(Hes Th 140) ἅρπην E MO


LLIBRE PRIMER 85

Briagravereu Cotos Gies que eren insuperables per lrsquoalccedilada i perla forccedila car tenien cadascun cent mans i cinquanta caps[2] Despreacutes drsquoaquests Gea infanta per a ell els Ciclops Ar-ges Estegraveropes Brontes cadascuacute dels quals tenia un sol ull al

procedegravencia de la genealogia de la Biblioteca no eacutes pas segura West (The Or-phic poems Oxford 1983 121-126) pensa en una font ograverfica concretament enla Teogonia rapsogravedica en vint-i-quatre cants que circulava en el segle VI dC(OF 101-359 Bernabeacute) i on ocupaven llocs principals el Temps (Χρόνος) pri-mera deiumltat ordenadora de la mategraveria pare drsquoEgraveter i Abisme (OF 111) i lrsquoOucogravesmic (OF 114-116) de quegrave naix Fanes Protogravegenes el deacuteu bisexual engen-drador i creador del moacuten Val meacutes pensar com Carriegravere (La BibliothegravequedrsquoApollodore Pariacutes 1991 164) en la Teogonia que segons la Crestomatia deProcle encapccedilalava el Cicle egravepic on lrsquoordre dels esdeveniments coincideixamb el de la Biblioteca vegeu Cyclus T 13 Bernabeacute cf T 6 No sabem perogravesi hi va haver una teogonia ciacuteclica independent o si la histograveria dels oriacutegens eralrsquoinici drsquoalgun dels poemes egravepics coneguts No es tracta de ben segur drsquoA-cusilau drsquoArgos que segons sembla coincidia bagravesicament amb Hesiacuteode (frag6 a-d Fowler) i feia drsquoEros el fill de Nit i Egraveter ni de la Titanomagravequia atri-buiumlda a Eudem de Corint i a Arctiacute de Milet (frag 1-2 Bernabeacute)2 Segons Hesiacuteode els primers fills drsquoUacuteranos i Gea soacuten els Titans (Th

134-138) els segons els Ciclops (Th 139-140) i en tercer lloc els Hecaton-quirs (Th 146-153) La Biblioteca que segueix una font diferent presentalrsquoestirp celeste en ordre invers en una progressioacute que comenccedila amb la mons-truositat i la forccedila excessiva dels Hecatonquirs mancats de qualsevol caracte-riacutestica positiva continua amb els Ciclops drsquoalccedilada gegantesca i un sol ull almig del front com a uacuteniques caracteriacutestiques monstruoses perograve que propor-cionaran a Zeus les seves armes el llamp i el tro instruments de la seva vic-tograveria i siacutembols dels seu poder i la segraverie culmina amb lrsquoantropomorfisme delsTitans molt propers als oliacutempics ndash Per als noms i lrsquoaspecte dels Hecaton-quirs la Biblioteca segueix Hesiacuteode (Th 147-153) que tanmateix no fa ser-vir el terme ἑκατόγχειρες usual entre els mitogravegrafs a partir drsquoAcusilau (frag8) El mot apareix per primera vegada en el llibre I de la Iliacuteada aplicat ex-clusivament al personatge laquoque els deacuteus anomenen Briagravereu i els homes Egeoacuteraquoauxiliar de Tetis en lrsquoalliberament de Zeus despreacutes del laquocop drsquoestat oliacutempicraquoordit per Hera Posidoacute i Atena (Il I 401-405) Una versioacute diferent doacutena Eu-mel en la Titanomagravequia ciacuteclica (frag 3 PEG) seguit per Virgili (Aen X 565-568) en fer drsquoEgeoacute el fill de Gea i Pontos i aliat dels Titans en llur revolta idrsquouna altra versioacute que el defineix com a laquodeiumltat marinaraquo ndash El nom Βριάρεωςremet (potser paretimologravegicament) a la idea de forccedila (cf βριαρός lsquovigoroacutesrsquo)Tant Briagravereu com Egeoacute el nom alternant estan testimoniats per a divinitatslocals drsquoEubea Segons Soliacute (De mirab mundi 11 16) laquoun titagraveraquo Briagravereu re-bia culte a Carist i un altre Egeoacute a Cagravelcida totes dues ciutats drsquoEubea Homfeia de Briagravereu el pare drsquoEubea (HESIQUI τ 973) i drsquoEgeoacute un gegant escagravepol


ὀφθαλμὸν ἐπὶ τοῦ μετώπου 2 ἀλλὰ τούτους μὲν Οὐρανὸς δήσαςεἰς Τάρταρον ἔρριψε (τόπος δὲ οὗτος ἐρεβώδης ἐστὶν ἐν Ἅιδου



LLIBRE PRIMER 86

mig del front3 2 Uacuteranos els lligagrave i els llanccedilagrave al Tagravertar4 aquesteacutes un indret tenebroacutes que hi ha a lrsquoHades tan distant de la

de lrsquoilla que acabagrave la seva existegravencia a la costa de Friacutegia (esc APOLmiddotLONI DERODES I 1165d cf ESTEgraveFAN DE BIZANCI s u Κάρυστος EUSTATI Il I p432 7 van der Valk) Κόττος pot tenir relacioacute amb el dograveric κοττίς lsquocaprsquo(POgraveLmiddotLUX II 29 EROTIAgrave frag 56 Nachmanson CHANTRAINE DELG s u)altres el suposen derivat del nom de la deessa tragravecia Cotis (Cotito Coto) Elnom Γύης suggereix el plurale tantum γυῖα lsquomembres del cosrsquo A vegades elltot sol representa la triacuteada dels Centiacutemans (HORACI Od II 17 14 III 4 69)La forma alternant Γύγης induiumlda pel nom del rei de Liacutedia famoacutes per la sevariquesa (ARQUIacuteLOC frag 19 W) es troba en una branca de la tradicioacute tex-tual drsquoHesiacuteode en alguns cogravedexs deteriores de la Biblioteca i eacutes sens dubteantiga3 Cf Th 139-146 El colmiddotlectiu Κύκλωπες pot haver significat en primer

lloc lsquoUlls rodonsrsquo o lsquoCara rodonarsquo Llurs noms designen aspectes diversos icomplementaris de lrsquoarma de Zeus el llamp del qual ells soacuten els artiacutefexs ex-clusius (vegeu I 7 n) Arges remet a la idea de blancor resplendent (ἀργός)Estegraveropes eacutes un derivat de στεροπή lsquollampecrsquo i Brontes ho eacutes de βροντή lsquotrorsquoQuant als ciclops que apareixen en les diferents llegendes i histograveries miacutetiquesHelmiddotlanic (frag 88 Fowler) recull i tracta de fer concordar tradicions diversesen assignar-los un pare comuacute Ciclop fill drsquoUacuteranos i distingir tres classes deciclops els constructors de les laquomuralles ciclogravepiesraquo de Micenes els laquosalvat-gesraquo Polifem i congegraveneres i laquoels mateixos deacuteusraquo cf esc Th 139 ndash Coneixemels noms drsquoaltres ciclops Argiacutelop que obra proeses al cantoacute de Dioniacutes en lalluita del deacuteu contra lrsquoindi Deriacuteades (NONNOS Dion XXVIII 174) Astegraveropque teacute la seva farga a lrsquoEtna (EUFORIOacute frag 51 11 Powell) i Estegraverop a quiApolmiddotlo donagrave mort en venjanccedila del seu fill Asclepi (esc EURIacutePIDES Alc 1) soacutenformes variants drsquoEstegraveropes Finalment la Biblioteca parlaragrave meacutes endavant delciclop Gerest al sepulcre del qual els atenesos sacrifiquen les filles de Hia-cint (III 212) Lrsquoactivitat dels ciclops com a constructors de muralles (per a laqual vegeu II 25) es pot explicar per llur alccedilada gegantesca llur forccedila preter-natural i lrsquohabilitat artesana que Hesiacuteode els atribueix (Th 146) De la matei-xa manera la professioacute de forjadors del llamp de Zeus els situa a la fargadrsquoHefest a partir de lrsquoegravepoca helmiddotleniacutestica vegeu especialment CALmiddotLIacuteMACDian 46-86 VIRGILI Aen VIII 416-454) Tot un altre problema eacutes la relacioacuteentre aquests ciclops artesans primordials laquogairebeacute en tot semblants als deacuteusraquo(Th 142) i els ciclops de lrsquoOdissea pastors caverniacutecoles desconeixedors delrsquoagricultura i de les institucions poliacutetiques (Od IX 105-115) eacutessers anteriorsa la cultura fins i tot prehumans potser un vestigi de lrsquoEdat de Plata hesiograve-dica caracteritzada per la manca de respecte envers els deacuteus el desvagamenti la manca drsquointeregraves per les relacions socials (Op 127-137) drsquoells nomeacutes unque sapiguem Polifem eacutes fill drsquoun deacuteu de Posidoacute (Od IX 412) i tanmateixmortal Lrsquoexplicacioacute meacutes plausible eacutes segons sembla que laquoHomerraquo va pren-


τοσοῦτον ἀπὸ γῆς ἔχων διάστημα ὅσον ἀπrsquoοὐρανοῦ γῆ) [3] τε-κνοῖ δὲ αὖθις ἐκ Γῆς παῖδας μὲν τοὺς Τιτᾶνας προσαγορευ-θέντας Ὠκεανὸν Κοῖον Ὑπερίονα Κρεῖον Ἰαπετὸν καὶ νεώτατον


3 Κρεῖον E (Hes Th 134) κρῖον M O Κριὸν Bekker


LLIBRE PRIMER 87

terra com la terra dista del cel5 [3] Altra vegada teacute fills deGea els anomenats Titans 6 Ocegravean Ceos Hiperiacuteon Crios

dre el nom i la condicioacute monoftagravelmica dels ciclops mitologravegics per assignar-losa lrsquoadversari drsquoOdisseu procedent de la tradicioacute folklograverica4 La raoacute per la qual Uacuteranos precipita els Hecatonquirs i els Ciclops en

el Tagravertar no eacutes expressada per lrsquoautor de la Biblioteca i roman poc clara a laTeogonia Eacutes cert perograve que segons Hesiacuteode aquesta primera fillada del Celi de la Terra que inclou els Titans es va atraure laquodes de bon comenccedilamentraquolrsquoodi del seu pare a causa de lrsquoaspecte monstruoacutes i amenaccedilador drsquoalguns delsseus membres especialment Briagravereu i els seus germans (Th 150-152 617-620ACUSILAU frag 8)5 El Pseudo-Apolmiddotlodor sintetitza el proverbi transmegraves per Hesiacuteode

que una enclusa de bronze trigaria nou dies i nou nits a caure del cel a la ter-ra i el mateix temps de la terra al Tagravertar (Th 720-725) Val a dir que el discterrestre ocupa una posicioacute central entre el cel sojorn dels deacuteus i el fons delrsquoHades presoacute dels monstres primigenis i dels grans criminals Una descrip-cioacute del Tagravertar i dels seus habitants lrsquoofereix Hesiacuteode (Th 726-819) No eacutesgaire segur si aciacute ἐρεβώδης teacute el seu sentit primigeni de laquotenebroacutesraquo o si fa re-feregravencia a lrsquoEgravereb el domini de les tenebres oposat al de la llum i per tantrelacionat amb Hades i Tagravertar perograve diferent drsquoells En la cosmogonia hesiograve-dica Egravereb eacutes fill de Caos germagrave de Nit i pare drsquoEgraveter i Dia (Th 123-125 669)Segons Hesiacuteode una muralla de bronze i drsquouna triple capa de foscor envol-ten el Tagravertar i damunt seu naixen les arrels de la terra i de la mar (Th 728-730) Una etimologia antiga posa el nom Τάρταρος en relacioacute amb ταράσσεινlsquoagitarrsquo (esc Th 721 esc D Il VIII 13) a causa dels huracans insuportablesque constantment lrsquoagiten i que el fan esfereiumldor als mateixos deacuteus (Th 742s)ndash La cosmologia atribuiumlda a Epimegravenides de Creta fa de Tagravertar el fill dels dosprimers principis Aire i Nit o originat de la siacutentesi de tots dos (EPIMEgraveNIDESB5 D-K = DAMASCI I 320 17-20 Ruelle)6 Els Titans formen un conjunt ben heterogeni i drsquoorigen molt proba-

blement secundari Tenen una doble comesa en el sistema mitologravegic grecunits en parelles donaran origen a les estirps de deacuteus laquoactualsraquo presoscolmiddotlectivament soacuten els laquodeacuteus anticsraquo anteriors a lrsquoordre oliacutempic establert perZeus el laquotemps de Cronosraquo en el qual Hesiacuteode situa la Raccedila drsquoOr (Op 111)ara definitivament apartats en la presoacute del Tagravertar (Il XIV 279 Hymn OrphXXXVII 1-3) No hi ha cap vestigi cert drsquoun culte dels Titans nomeacutes unsΤιτάνια apareixen en una llista de festes inclosa en una obra atribuiumlda a Teo-dosi gramagravetic del segle V dC (p 69 19 Goettling) ndash El nom ha estat expli-cat diversament ja des de lrsquoAntiguitat Hesiacuteode el relaciona amb τιταίνειν lsquoes-tirarrsquo sc el braccedil de Cronos armat amb la falccedil quan castragrave el seu pare (cf I3) o amb un sentit altrament no testimoniat de lsquovenjanccedilarsquo com van enten-dre els lexicogravegrafs (esc Th 209 HESIQUI s u Τιτᾶνες) Altres han proposatun origen prehelmiddotlegravenic o estranger Wilamowitz va pensar en un mot traci que


1 δὲ E Heyne τε O || 4 ῥιφέντων E ῥιφθέντων O || 8 ἐρινύες ex ἐριν-νύες E MO corr Muumlller sed codd homerici et hesiodici inter ἐριννυ- et ἐρινυ-saepe haesitant

ἁπάντων Κρόνον θυγατέρας δὲ τὰς κληθείσας ΤιτανίδαςΤηθὺν Ῥέαν Θέμιν Μνημοσύνην Φοίβην Διώνην Θείαν

[4] 3 Ἀγανακτοῦσα δὲ Γῆ ἐπὶ τῇ ἀπωλείᾳ τῶν εἰς Τάρταρονῥιφέντων παίδων πείθει τοὺς Τιτᾶνας ἐπιθέσθαι τῷ πατρί καὶδίδωσιν ἀδαμαντίνην ἅρπην Κρόνῳ οἱ δὲ Ὠκεανοῦ χωρὶςἐπιτίθενται καὶ Κρόνος ἀποτεμὼν τὰ αἰδοῖα τοῦ πατρὸς εἰς τὴνθάλασσαν ἀφίησιν ἐκ δὲ τῶν σταλαγμῶν τοῦ ῥέοντος αἵματοςἐρινύες ἐγένοντο Ἀληκτὼ Τισιφόνη Μέγαιρα τῆς δὲ ἀρχῆς


5


LLIBRE PRIMER 88

Jagravepet i el meacutes jove de tots Cronos7 i filles les que srsquoanome-nen Titagravenides Tetiacutes Rea Temis Mnemogravesine Febe DioneTia[4] 3 Indignada Gea per la pegraverdua dels seus fills llanccedilats al

Tagravertar convenccedil els Titans drsquoagredir llur pare i doacutena a Cronosuna falccedil drsquoacer Ells llevat drsquoOcegravean lrsquoagredeixen i Cronos ta-lla els genitals al seu pare i els llanccedila a la mar 8 De les gotesde sang que rajava nasqueren les Eriacutenies Alecto Tisiacutefone

significava lsquodeacuteursquo tot almiddotlegant una nimfa tragravecia Τιτῖς esposa de Cronos (QUE-ROBOSC Gramm gr IV 1 3298 12 cf ESTRABOacute VII frag 40) ndash Una atrac-tiva proposta (iquestparetimologravegica) relaciona Τιτᾶνες amb τίτανος lsquocalccedil viva al-gepsrsquo amb la qual srsquoempastifaren la cara els Titans de la teologia ograverfica perenganyar el petit Dioniacutes i donar-li mort (OF frag 308 Bernabeacute = NONNOSDion VI 169-173 HARPOCRACIOacute s u ἀπομάττων) El mot procedeix de lrsquoa-cadi tı-tu lsquoargilarsquo i es troba en lrsquoexpressioacute salme tı-t que designa les figuretesdrsquoargila que representaven els antics laquodeacuteus venccedilutsraquo invocats en cerimogravenies demagravegia profilagravectica o hostil (NICANDRE frag 4 Schneider cf DIOGENIAgrave VIII47 vegeu Walter BURKERT The Orientalizing Revolution Harvard 1998 94sDe Homero a los magos Barcelona 2002 30-33) ndash La doble llista de Titansi de Titagravenides coincideix amb la drsquoHesiacuteode (Th 132-138) llevat de lrsquoagrega-cioacute de Dione (I 13 i n) ndash Sobre els diferents Titans i llurs progegravenies vegeuI 8s i les notes7 Tant Hesiacuteode com els mitogravegrafs insisteixen en el fet que Cronos eacutes laquoel

meacutes joveraquo dels Titans (Th 137) com despreacutes Zeus seragrave laquoel meacutes joveraquo dels fillsde Cronos (Th 478s) aixograve ha fet pensar amb escagraves fonament en un reflexdrsquoun vell dret drsquoultimogenitura a la successioacute reial vegeu FRAZER FLOT I429-566 Hom no pot estar-se de recordar el tema folklograveric ben conegut delgermagrave petit que a cop drsquoenginy i drsquoaudagravecia salva del perill els altres germansi els imposa la seva autoritat8 Per a la castracioacute drsquoUacuteranos per part de Cronos i les seves conse-

quumlegravencies el Pseudo-Apolmiddotlodor ha seguit Hesiacuteode (Th 156-190) Es tracta delrsquoadaptacioacute drsquoun mite successori hetita drsquoorigen hurrita el poema El regne delcel Anu enderroca el rei del cel Alalu meacutes tard Kumarbi futur pare delsdeacuteus arrenca drsquouna mossegada la virilitat drsquoAnu i el succeeix com a senyor delcel Drsquoaquesta feta queda prenyat de tres deacuteus entre ells de Tesub futur deacuteude lrsquooratge com Zeus vegeu BERNABEacute TLH 139-155 GARCIacuteA TRABAZOTRH 155-175 ndash Lrsquoarma de Cronos descrita per Hesiacuteode com una falccedil o go-della proveiumlda de dents (Th 162 μέγα δρέπανον 175 ἅρπην καρχαρόδοντα) haestat a voltes posada en relacioacute amb el seu caragravecter drsquoantic deacuteu agriacutecola delqual conservava alguns cultes esparsos com ara les festes Crogravenies a lrsquoAgraveticaVegeu testimonis en Farnell CGS I 23-34 Per al ritu de retorn al caos pri-mordial previ a la restauracioacute de lrsquoordre cogravesmic vegeu H S VERSNEL laquoGreek


ἐκβαλόντες τούς τε καταταρταρωθέντας ἀνήγαγον ἀδελφοὺςκαὶ τὴν ἀρχὴν Κρόνῳ παρέδοσαν

[5] 4 Ὁ δὲ τούτους μὲν ltἐνgt τῷ Ταρτάρῳ πάλιν δήσαςκαθεῖρξε τὴν δὲ ἀδελφὴν Ῥέαν γήμας ἐπειδὴ Γῆ τε καὶΟὐρανὸς ἐθεσπιῴδουν αὐτῷ λέγοντες ὑπὸ παιδὸς ἰδίου τὴν


5

3 μὲν ltἐνgt Faber μὲν EO δήσας (δείσας) E O del Hercher || 5 ἐθε-σπιῴδουν αὐτῷ Ο αὐτῷ ἐθεσπιῴδουν E


LLIBRE PRIMER 89

Megera9 Despreacutes que hagueren enderrocat Uacuteranos feren pu-jar llurs germans empresonats al Tagravertar i lliuraren el poder aCronos[5] 4 Aquest perograve els tornagrave a lligar i a tancar al Tagravertar10

esposagrave la seva germana Rea11 i com que Gea i Uacuteranos vatici-naven dient-li que el seu propi fill li arrabassaria el poder12

Myth and Ritual the case of Cronosraquo en Jan Bremmer Interpretations ofGreek Mythology 1987 121-152 Segons una llegenda local la falccedil havia cai-gut de les mans de Cronos al mar davant el cap Dregravepanon (av Δράπανο cfδρέπανον lsquofalccedilrsquo) el punt de latitud meacutes alta del Peloponnegraves cf PAUSAgraveNIASVII 23 4

9 Cf Th 183-187 Cap part del cos ni cap fluid despresos drsquoun im-mortal no soacuten mai estegraverils Les Eriacutenies (com els gegants i les nimfes Megraveliesel naixement dels quals el Pseudo-Apolmiddotlodor no esmenta) nasqueren de laterra fecundada per la sang drsquoUacuteranos i representen la idea egravetico-religiosa ar-caica prejuriacutedica que tota injuacuteria engendra ella mateixa el cagravestig del culpa-ble Vegeu GERNET AGA 153-226 Llur gran antiguitat es demostra per lapresegravencia del terme E-ri-nu-we en tauletes de Cnossos Amb els noms deΣεμναί i Εὐμηνίδες (designacions eufemiacutestiques o apotropaiques) rebien culte aAtenes al cantoacute de Plutoacute (deacuteu infernal) drsquoHermes (deacuteu psicopomp) i de Gea(llur mare) en un santuari proper a la seu del tribunal de lrsquoAreogravepag que jut-java els delictes de sang i de sacrilegi cf PAUSAgraveNIAS I 28 6 Cf EgraveSQUILEum passim SOgraveFOCLES O C 122-137 ndash Els noms de les Eriacutenies laquoImpla-cableraquo laquoVenjadora drsquohomeisraquo i laquoMajestuosaraquo estan testimoniats tardanament(cf Orph Arg 968 cf esc EgraveSQUIL Pr 515s esc SOgraveFOCLES Aj 835 esc EU-RIacutePIDES Tr 457) perograve poden eacutesser antics10 Lrsquoalliberament dels Hecatonquirs i dels Ciclops eacutes efiacutemer perquegrave

Cronos es capteacute des del primer moment com un sobiragrave tiragravenic11 La majoria dels Titans es casen amb llurs progravepies germanes car el

matrimoni incestuoacutes entre germans lluny de plantejar problemes morals eacutesfrequumlent en les primeres generacions divines anteriors a lrsquoestabliment de leslleis humanes que exigeixen el matrimoni extrafamiliar com a mitjagrave de cohe-sioacute social Eacutes per aixograve que del casament extrafamiliar queden exclosos certsestaments tancats del mite i del conte com soacuten els casos de la parella regnanta lrsquoilla dels feacis Alciacutenoos i Arete (Od VII 54s) i dels fills drsquoEgraveol (Od X1-12) tots ells germans de pare i de mare i de la histograveria com srsquoesqueia enles famiacutelies reials egiacutepcies Per a SCARPI 422s lrsquoincest representa una supra-valoracioacute de lrsquoendogagravemia egravetnica dels grecs que veien perill en el matrimoniamb estrangers12 Cf Th 453-467 Gea la Terra eacutes la divinitat oracular primigegravenia cf

I 20 EgraveSQUIL Pr 209-215 En el mite degravelfic havia precedit Apolmiddotlo en la pos-sessioacute de lrsquooracle (EgraveSQUIL Eum 1-8 PAUSAgraveNIAS X 5 5s) Hi havia encara


ἀρχὴν ἀφαιρεθήσεσθαι κατέπινε τὰ γεννώμενα καὶ πρώτηνμὲν γεννηθεῖσαν Ἑστίαν κατέπιεν εἶτα Δήμητραν καὶ Ἥρανμεθrsquo ἃς Πλούτωνα καὶ Ποσειδῶνα [6] 5 ὀργισθεῖσα δὲ ἐπὶτούτοις Ῥέα παραγίνεται μὲν εἰς Κρήτην ὁπηνίκα τὸν Δίαἐγκυμονοῦσα ἐτύγχανε γεννᾷ δὲ ἐν ἄντρῳ τῆς Δίκτης Δία καὶτοῦτον μὲν δίδωσι τρέφεσθαι Κούρησί τε καὶ ταῖς Μελισσέωςπαισὶ νύμφαις Ἀδραστείᾳ τε καὶ Ἴδῃ [7] αὗται μὲν οὖν τὸν


5

2 Δήμητραν E O Δήμητρα H Westermann || 4 τὸν del Hercher || 5τοῦτον γάλακτι resp Zenob II 48 μὲν E O om Zenob del Bekker || 6Μελισσέως Zenob Gale μελισσέων E O


LLIBRE PRIMER 90

srsquoengolia la seva progenitura a mesura que naixia SrsquoengoliacuteHegravestia la primera a nagraveixer despreacutes Demegraveter i Hera darreredrsquoaquestes Plutoacute i Posidoacute [6] 5 Furiosa per aquests fetsRea estant prenyada de Zeus va a Creta i infanta Zeus a lacova de Dicte13 El doacutena a criar als Curetes i a les nimfes fi-lles de Melisseu Adrastea i Ida14 [7] Aquestes doncs cria-

en temps histograverics oracles de Gea a Oliacutempia (PAUSAgraveNIAS V 14 10) i a EgravegiradrsquoAcaia (PAUSAgraveNIAS VII 25 13 PLINI EL VELL XXVIII 147) ndash Uacuteranos re-duiumlt a la condicioacute de deus otiosus des de la seva emasculacioacute i mancat de fun-cions oraculars eacutes aciacute simplement el cogravenjuge de Gea13 La versioacute cretenca del naixement i la infantesa de Zeus a Creta eacutes

oferta per Hesiacuteode (Th 467-491) i seguida per la majoria de les autoritats es-pecialment DIODOR V 70 VIRGILI Georg IV 149-152 OVIDI Fast IV 207-214 SERVI Ge IV 150 Aen III 104 LACTANCI PLAgraveCID Theb IV 785 HIGIacuteFab 139 Astr II 13 3s MITOgraveGRAF VATICAgrave I 103 Segons Hesiacuteode Rea in-fantagrave Zeus a Creta i lrsquoamagagrave dins una cova del mont Egeu altrament desco-negut Poetes i mitogravegrafs es divideixen entre Dicte (Virgili Servi [Aen III104] Mitogravegraf Vaticagrave) i el mont Ida (Ovidi Lactanci Plagravecid) Per a la identi-ficacioacute de la cova vegeu Reneacute TREUIL et al Les civilisations eacutegeacuteennes du neacuteo-lithique et de lrsquoage de bronze Pariacutes PUF 1989 229ss Diodor doacutena una ver-sioacute conciliadora i evemerista Zeus eacutes nascut a lrsquoIda on meacutes tard hauriafundat una ciutat Dicta El mite estava relacionat amb un culte antiquiacutessimde Zeus Dicteu ja testimoniat en un text de Cnossos (di-ka-ta-jo di-we =Δικταίωι Δίει Kn Fp 1 2) vegeu meacutes avall Una tradicioacute nacional arcagravedia feianagraveixer Zeus a Parragravesia en el sud del paiacutes on Rea es procuragrave lrsquoajuda dels ge-gants locals i donagrave a llum en un indret del mont Liceu potser en una cova ala qual nomeacutes tenien acceacutes les dones consagrades a Rea (PAUSAgraveNIAS VIII 363) Calmiddotliacutemac (Jou 10-54) harmonitza les dues versions despreacutes drsquohaver do-nat a llum a Arcagravedia Rea porta el petit Zeus a la cretenca Cnossos14 El nom de Melisseu sembla que remet a una divinitat molt antiga

precerealiacutestica relacionada amb les abelles (μέλισσαι) i amb el cultiu de la melEn el mite pot tenir relacioacute amb el paper que hom atribuiumla a la mel en la nu-tricioacute dels infants Drsquouna dida anomenada Melissa lsquoAbellarsquo indici drsquoun intentde racionalitzacioacute parla LACTANCI Inst I 22 19 Una altra versioacute racionalit-zadora feia de Melisseu un rei de Creta (HIGIacute Astr II 13 3) Nomeacutes el Pseu-do-Apolmiddotlodor doacutena els noms de les dues filles de Melisseu Ἀδράστεια lsquoIn-defugiblersquo sol eacutesser un altre nom de Negravemesis personificacioacute de la justiacuteciadivina (SUDA α 524 cf infra III 127) o una filla del mateix Zeus (EURIacutePIDESRhes 342s) El nom drsquoIda (que nomeacutes retorna com a filla de Melisseu enDiodor XVII 7 4) no eacutes res meacutes que un nou intent de conciliacioacute de les ver-sions sobre lrsquoindret del naixement de Zeus


παῖδα ἔτρεφον τῷ τῆς Ἀμαλθείας γάλακτι οἱ δὲ Κούρητεςἔνοπλοι ἐν τῷ ἄντρῳ τὸ βρέφος φυλάσσοντες τοῖς δόρασι τὰςἀσπίδας συνέκρουον ἵνα μὴ τῆς τοῦ παιδὸς φωνῆς ὁ Κρόνοςἀκούσῃ Ῥέα δὲ λίθον σπαργανώσασα δέδωκε Κρόνῳκαταπιεῖν ὡς τὸν γεγεννημένον παῖδα


1 Ἀμαλθείας O Ἀμαλθείας αἰγὸς Zenob || 4 δέδωκε E O ἔδωκεHercher

5


LLIBRE PRIMER 91

ven lrsquoinfant amb la llet drsquoAmaltea15 mentre que els Curetesen armes vigilaven el nadoacute dins la cova i batien els escuts ambles llances perquegrave Cronos no sentiacutes la veu de lrsquoinfant16 Reaembolcallagrave una pedra i la donagrave a engolir a Cronos com si fosel seu fill nounat17

15 Amaltea desconeguda drsquoHesiacuteode eacutes una cabra segons la versioacute meacutescomuna que Arat sembla que rebutja (Phaen 163 cf ESTRABOacute VIII 7 5)una nimfa segons altres com Higiacute que afegeix que Amaltea penjagrave el bressoldrsquoun arbre per tal que lrsquoinfant no fos trobat a la terra ni al cel si Cronos lidemanava per ell i Amaltea es veia obligada a respondre amb un jurament(Fab 139 3) Segons la teogonia atribuiumlda a Museu (2B8 D-K) Temis rebialrsquoinfant de Rea i el lliurava a Amaltea la qual el criava amb la llet drsquouna ca-bra filla drsquoHegravelios cf ERATOgraveSTENES Cat 13 HIGIacute Astr II 13 416 El testimoni meacutes antic sobre els Curetes soacuten uns versos de les Eees

hesiogravediques que en fan els germans de les nimfes munteres dels Sagravetirs i delsCoribants vegeu F 10a 17-19 M-W Per al mite vegeu CORINNA 654 i 12-18 PMG CALmiddotLIacuteMAC Jou 51-53 DIODOR V 65 LUCRECI II 633-639 OVIDIFast IV 203-206 Diodor de Siciacutelia (V 65) transmet una versioacute que fa delsCuretes un laquocolmiddotlegi diviacuteraquo de nou membres fills de la Terra (o nascuts de laterra γηγενεῖς) o descendents dels Dagravectils de lrsquoIda habitants de muntanyesboscoses en temps preculturals laquoquan encara no existia lrsquoart de construircasesraquo Soacuten herois culturals inventors de la ramaderia de lrsquoapicultura deltir amb arc de la caccedila de les relacions humanes i de tot el que fa a les ar-mes incloent-hi la dansa guerrera amb quegrave aconseguiren enganyar Cronosper protegir Zeus Estraboacute (X 3 11) relaciona els Curetes amb un ritu cre-tenc de caragravecter orgiagravestic Eacutes per aixograve que ja lrsquoescola de Cambridge (laquomiacutetico-ritualiacutesticaraquo) va veure en aquests Curetes llegendaris el prototipus miacutetic drsquouncolmiddotlegi sacerdotal de laquojoves guerrersraquo (κοῦροι) que executava un ritu apotro-paic en la celebracioacute anual del naixement drsquoun deacuteu cretenc prehelmiddotlegravenic de lavegetacioacute drsquoaquest culte pot eacutesser testimoni lrsquoHimne dels Curetes de Pale-castro del qual es conserva una versioacute drsquoegravepoca helmiddotleniacutestica (Adesp 36 Po-well) vegeu M L WEST laquoThe Dictaean hymn to the Kourosraquo JHS 85 1965149-159 W BURKERT GR 261s Al costat dels Curetes com a protectors deZeus infant alguns autors (Ovidi Servi Higiacute) hi posen els Coribants vincu-lats amb el culte de la Gran Mare que aviat srsquoidentificagrave amb Rea17 Lrsquoartifici de Rea procedeix del poema hetita El regnat del cel Ku-

marbi temoroacutes drsquoeacutesser destronat pels seus fills com ell havia enderrocat el seupare Anu devora els seus descendents fins que Ea senyor de lrsquoaigua i de lasaviesa li doacutena a menjar una pedra vegeu BERNABEacute TLH 151 GARCIacuteA TRA-BAZO TRH 175


II

[1] 6 Ἐπειδὴ δὲ Ζεὺς ἐγενήθη τέλειος λαμβάνει Μῆτιν τὴνὮκεανοῦ συνεργόν ἣ δίδωσι Κρόνῳ καταπιεῖν φάρμακον ὑφrsquoοὗ ἐκεῖνος ἀναγκασθεὶς πρῶτον μὲν ἐξεμεῖ τὸν λίθον ἔπειτατοὺς παῖδας οὓς κατέπιε μεθrsquo ὧν Ζεὺς τὸν πρὸς Κρόνον καὶΤιτᾶνας ἐξήνεγκε πόλεμον μαχομένων δὲ αὐτῶν ἐνιαυτοὺς


5

1 ἐγενήθη E ἐγεννήθη O ἐγένετο Faber || 2-3 ὑφrsquo οὗ E O ἐφ᾽ οὗ bAegius || 3 τὸν del Hercher


LLIBRE PRIMER 92

II

[1] 6 Quan Zeus arriba a lrsquoedat adulta18 pren Metis la filladrsquoOcegravean com a cogravemplice la qual doacutena a beure a Cronos unadroga que lrsquoobliga a vomitar primer la pedra19 i despreacutes elsfills que havia engolit Amb ells Zeus va emprendre la guer-ra contra Cronos i els Titans20 Quan ja duien deu anys llui-

18 Segons Hesiacuteode Zeus assoleix lrsquoestat adult en un any (Th 492s) unacaracteriacutestica comuna a la majoria de les divinitats (cf CALmiddotLIacuteMAC Jou 55s[Zeus] H h Ap 157-159 [Apolmiddotlo] H h Merc 17s [Hermes])19 La Biblioteca segueix una versioacute diferent de la Teogonia on eacutes Gea

qui no sabem per quin procediment fa vomitar la pedra a Cronos El Pseudo-Apolmiddotlodor atribueix la idea a Metis personificacioacute del laquorecursraquo de la laquoin-telmiddotligegravencia pragravecticaraquo de qui Hesiacuteode feia la primera esposa de Zeus (Th886s) En una versioacute ograverfica (OF 220) el mateix Zeus instruiumlt per la Nit em-briagava el seu pare amb mel (sens dubte hidromel el liacutequid intoxicant pre-agriacutecola) Nonnos contaminaragrave totes dues versions dotant la pedra de pro-pietats emegravetiques (Dion XII 50s XXV 557-562 XLI 68-76) SegonsHesiacuteode la pedra va caure a Delfos (Th 499-501) Alliacute hom la identificavaamb una pedra drsquoindubtable origen meteoriacutetic que hom guardava en lrsquoἄδυτονdel temple diagraveriament ungida amb oli i en certes festes coberta de llana ver-ge (PAUSAgraveNIAS X 24 6 cf FRAZER Paus V 354s) Hom mostrava una altrapedra a Pegravetrac de Beogravecia (PAUSAgraveNIAS IX 41 6) El comentari del periegeta teacuteun cert regust drsquoescepticisme Com sigui la pedra degravelfica que representava elMelic del Moacuten apareix profusament en representacions vasculars vegeu LE-NORMANT s u Delphi DAGR I 645 Cf FRAZER Paus V 354s que srsquoesteacutena propogravesit de diferents pedres sagrades Hom mostrava a Beogravecia prop deQueronea una laquoroca de Cronosraquo (PAUSAgraveNIAS IX 41 6) En el poema hetitaKumarbi es duu la pedra a la boca es fa mal a les dents i lrsquoescup la pedracau a la terra on en endavant eacutes objecte drsquoadoracioacute vegeu BERNABEacute TLHp 151 Els versos seguumlents descriuen amb detall les instruccions per al culte20 La lluita pel poder de lrsquounivers entre els laquodeacuteus jovesraquo ajudats pels

Hecatonquirs i pel llamp de Zeus fabricat pels Ciclops contra els laquodeacuteusvellsraquo els Titans eacutes tractada extensament en la Teogonia hesiogravedica (617-735)i especialment en la perduda Titanomagravequia ciacuteclica (PEG I p 11-16) atribuiuml-da a Eumel de Corint per beacute que els fragments i referegravencies conservats nopermeten esbrinar prou del seu contingut Cf HORACI Od III 4 42ssHIGIacute Fab 150 Tot i que literagraveriament la Titanomagravequia es deriva dels mitessuccessoris de lrsquoOrient Mitjagrave la guerra srsquoacabaragrave amb lrsquoestabliment de lrsquoordredefinitiu de lrsquounivers primer amb el repartiment del moacuten entre els deacuteus ven-cedors i la relegacioacute dels venccediluts al Tagravertar o a indrets marginals segonamentamb la instauracioacute de la justiacutecia oliacutempica


δέκα ἡ Γῆ τῷ Διὶ ἔχρησε τὴν νίκην τοὺς καταταρταρωθένταςἂν ἔχῃ συμμάχους ὁ δὲ τὴν φρουροῦσαν αὐτῶν τὰ δεσμὰ Κάμ-πην ἀποκτείνας ἔλυσε 7 καὶ Κύκλωπες τότε Διὶ μὲν διδόασιβροντὴν καὶ ἀστραπὴν καὶ κεραυνόν Πλούτωνι δὲ κυνέηνΠοσειδῶνι δὲ τρίαιναν οἱ δὲ τούτοις ὁπλισθέντες κρατοῦσιΤιτάνων καὶ καθείρξαντες αὐτοὺς ἐν τῷ Ταρτάρῳ τοὺςἑκατόγχειρας κατέστησαν φύλακας αὐτοὶ δὲ διακληροῦνταιπερὶ τῆς ἀρχῆς καὶ λαγχάνει Ζεὺς μὲν τὴν ἐν οὐρανῷδυναστείαν Ποσειδῶν δὲ τὴν ἐν θαλάσσῃ Πλούτων δὲ τὴν ἐνἍιδου

[2] 8 Ἐγένοντο δὲ Τιτάνων ἔκγονοι Ὠκεανοῦ μὲν καὶ ΤηθύοςὨκεανίδες [τρισχίλιαι] Ἀσία Στὺξ Ἠλέκτρα Δωρὶς Εὐρυνόμη


2 ἂν O ἐὰν E || 4 κυνέην E Aegius κυανέην O || 7 κατέστησαν E καθίστασαν O καθιατᾶσι Bekker || 10 Ἅιδου E Bekker Ἅδῃ O || 12 τρι-σχίλιαι O (ex Hes Th 364) τρισχίλιοι E del Heyne Στὺξ E Aegius στύξον O

5

10


LLIBRE PRIMER 93

tant21 Gea profetitzagrave la victograveria a Zeus si tenia com a aliatsels qui eren empresonats al Tagravertar22 ell llavors va matarCampe23 que vigilava llur presoacute i els alliberagrave 7 Aleshores elsCiclops donen a Zeus el tro el llampec i el llamp a Plutoacutelrsquoelm a Posidoacute la fitora24 Proveiumlts drsquoaquestes armes vencenels Titans i despreacutes de tancar-los al Tagravertar aposten els Heca-tonquirs com a guardians25 Ells mateixos es reparteixen el po-der tirant a sorts i Zeus obteacute el domini del cel Posidoacute el delmar Plutoacute el de lrsquoHades26[2] 8 Vet aciacute la descendegravencia dels Titans drsquoOcegravean i Tetiacutes27

nasqueren les Oceagravenides Agravesia Estix Electra Doris Euriacuteno-

21 Cf Th 63522 Cf Th 624-62923 No hi ha gaires testimonis sobre aquest monstre femeniacute desconegut

drsquoHesiacuteode el nom del qual pot eacutesser el mateix que el comuacute κάμπη lsquolarva eru-garsquo (ARISTOgraveTIL Hist an V 551b) Ovidi (Fast III 799-808) que no en diu elnom la descriu com un hiacutebrid de brau i serpent Briagravereu el matagrave perograve unaagraveguila prengueacute les seves restes i les portagrave a Juacutepiter assegurant-li aixiacute la victograve-ria sobre els Titans (Fast III 799-808) Segons Diodor eacutes Dioniacutes qui a Liacutebiamata Campe filla de la terra i homeiera vestigi del desordre primigeni i lrsquoen-terra sota un tuacutemul Nonnos li dedica una egravecfrasi (Dion XVIII 237-256) quela descriu com lrsquoequivalent femeniacute de Tifeu24 Cf Th 501-506 Hesiacuteode amatent a destacar la supremacia de Zeus

nomeacutes parla de la fabricacioacute del llamp ometent qualsevol referegravencia a la fi-tora de Posidoacute i a lrsquoelm drsquoHades Divinitat celeste Zeus teacute en el llamp el seumitjagrave de manifestacioacute i lrsquoarma amb quegrave imposa el seu poder Amb la fitoraatribut de les divinitats subterragravenies i marines Posidoacute sacseja les roques i re-mena les aiguumles del mar per produir terratregravemols i tempestes marines i perobrir a la terra avencs provisionals o permanents El casc drsquoHades que pro-porciona la invisibilitat srsquoadiu al domini de les ombres infernals (cf la pseudo-etimologia del nom drsquoHades a partit drsquoἀ- ἰδεῖν lsquono veurersquo)25 Cf Th 717-719 729-735 Per aquest mitjagrave Zeus i els seus germans

confinen els sobirans enderrocats i alhora es desfan drsquouns enemics potencialsi monstruosos26 Aquest repartiment forma part de lrsquoordre teologravegic drsquoHomer sobre-

entegraves en tots dos poemes i exposat per Posidoacute davant drsquoIris en Il XV 187-195 Cf PLATOacute Gorg 523a La terra futur indret dels humans roman coma condomini de les tres deiumltats principals Hesiacuteode naturalment desconeixaquest repartiment de zones de poder27 Cf Th 346-366 En una cosmogonia alternant amb lrsquohesiogravedica i se-

gurament meacutes antiga coneguda drsquoHomer Ocegravean i Tetiacutes soacuten la parella divina


Ἀμφιτρίτη Μῆτις Κοίου δὲ καὶ Φοίβης Ἀστερία καὶ ΛητώὙπερίονος δὲ καὶ Θείας Ἠὼς Ἥλιος Σελήνη Κρείου δὲ καὶ


1 Ἀμφιτρίτη E O del Heyne (cf I 11) Ἀμφιρώ prop Commelinus (cfHes Th 360) Ἀμφιρύτη prop Heyne || 2 Κρείου Wagner κροίου E κρίου O Aegius


LLIBRE PRIMER 94

me Amfitrite Metis28 de Ceos i Febe Astegraveria i Leto29 drsquoHi-periacuteon i Tia Eos Hegravelios Selene30 de Crios i Euriacutebia filla de

primordial (Il XIV 201) reflex drsquoApsucirc i Tiacircmat deiumltats de les aiguumles dolcesi salades en el poema babilogravenic Enucircma Eliš En les diferents teogonies gre-gues Ocegravean eacutes el gran riu primordial que davalla del cel i envolta la terra ieacutes pare de tots els altres rius (Il XVIII 607s Th 337-345 367-370 Sc 314-317) Per al nom ha estat suggerida la relacioacute amb lrsquoacadi uginna lsquoanellrsquo(WEST Hesiod Theogony Oxford 1966 201) Quant a Τηθῦς ha estat sug-gerit que pot tractar-se drsquouna transcripcioacute del nom de la divinitat babilograveniade les aiguumles salades Tiacircmat que apareix a vegades en la variant Taw(a)tuVegeu Walter BURKERT Homo necans the Anthropology of Ancient GreekSacrificial Ritual and Myth Berkeley 1983 93 De Homero a los magos cit27s contra M L WEST The East Face of Helikon West Asiatic Elements inGreek Poetry and Myth Oxford Clarendon Press 1997 147 n 2028 DrsquoOceagravenides Hesiacuteode en doacutena una llista de quaranta-una bo i ad-

vertint que nrsquohi ha moltes meacutes fins a tres mil una xifra que significa sim-plement que soacuten innombrables Una altra llista meacutes breu en H h Cer 418-424 La tria drsquoApolmiddotlodor ha estat feta en funcioacute de la seva narracioacute posteriorcf infra I 8 10 11s 13 ndash Amfitrite eliminada generalment des de Heyneper tal com eacutes el nom drsquouna Nereida (I 11) pot conservar-se car els inter-canvis i les coincidegravencies entre totes dues generacions de deesses marines soacutenfrequumlents vegeu F J CUARTERO laquoApolmiddotlodor Biblioteca Notes criacutetiques IraquoFaventia XVII 1995 12-1429 Cf Th 404-410 Hh Ap 61-65 Ceos nomeacutes eacutes conegut en funcioacute de

la seva descendegravencia Astegraveria eacutes la deiumltat primigegravenia de Delos lrsquoilla on Letoinfantagrave Agravertemis i Apolmiddotlo (I 21) Quant a Febe lsquola Purarsquo el seu nom eacutes inse-parable de Febos sobrenom drsquoApolmiddotlo el seu neacutet (DELG 1216s) Eacutes ellatambeacute qui atorga a Apolmiddotlo la seu de Delfos que havia ocupat despreacutes de Geai Temis (EgraveSQUIL Eum 4-8)30 Hegravelios nomeacutes rebia culte a Rodes i a Corint vegeu FARNELL CGS

V 417-420 La seva representacioacute ben coneguda guiant un carro tirat per qua-tre cavalls eacutes compartida amb lrsquoIacutendia perograve tambeacute amb lrsquoOrient Mitjagrave (BUR-KERT GR 175) Histograveries com la de Faetont (laquoBrillantraquo originagraveriment un epiacute-tet del mateix Hegravelios) lrsquoepisodi de les vaques del Sol en lrsquoOdissea (II261-402) i lrsquoexistegravencia dels ramats drsquoovelles propietat drsquoHegravelios a Apolmiddotlogravenia(HEROgraveDOT IX 63) poden eacutesser restes drsquouna mitologia i una religioacute meacutes riquesPer a Selene la Lluna comptem amb el mite drsquoEndimioacute (I 56) perograve a lrsquoegravepo-ca clagravessica quedava reduiumlda a la magravegia popular cf TEOgraveCRIT II 10s 69 No-meacutes a partir del segle V aC hom comenccedila a identificar Hegravelios i Selene res-pectivament amb Apolmiddotlo i amb Agravertemis Per a Eos lrsquoAurora comptem ambels mites dels seus amors amb Orioacute (I 27) Cegravefal (I 86 III 181) i Titonos (III147) perograve ha perdut la major part del seu significat religioacutes ben viu a Romai a lrsquoIacutendia (vegeu DUMEacuteZIL ME III 93-199)


Εὐρυβίας τῆς Πόντου Ἀστραῖος Πάλλας Πέρσης [3] Ἰαπε-τοῦ δὲ καὶ Ἀσίας [τῶν Ὠκεανοῦ] Ἄτλας ὃς ἔχει τοῖς ὤμοις τὸνοὐρανόν καὶ Προμηθεὺς καὶ Ἐπιμηθεὺς καὶ Μενοίτιος ὃν κε-ραυνώσας ἐν τῇ τιτανομαχίᾳ Ζεὺς κατεταρτάρωσεν [4] 9 ἐγέ-νετο δὲ καὶ Κρόνου καὶ Φιλύρας Χείρων διφυὴς ΚένταυροςἨοῦς δὲ καὶ Ἀστραίου ἄνεμοι καὶ ἄστρα Πέρσου δὲ καὶ Ἀστε-ρίας Ἑκάτη Πάλλαντος δὲ καὶ Στυγὸς [τῶν Ὠκεανοῦ] ΝίκηΚράτος Ζῆλος Βία [5] τὸ δὲ τῆς Στυγὸς ὕδωρ ἐκ πέτρας ἐν


1 Εὐρυβίας Heyne (cf Hes Th 239 375) εὐρυβοίας E O Aegius τῆςE τοῦ O || 2 τῶν Ὠκεανοῦ del Hercher || 5 Κένταυρος del Hercher || 7 τῶνὨκεανοῦ del Hercher

5


LLIBRE PRIMER 95

Pontos Astreu Palmiddotlant Perses31 [3] de Jagravepet i Agravesia Atlantel qui sosteacute el cel amb els muscles i Prometeu Epimeteu iMeneti que Zeus fulminagrave en la guerra contra els Titans i pre-cipitagrave al Tagravertar32 [4] 9 Tambeacute de Cronos i Fiacutelira va nagraveixerQuiroacute el centaure biforme33 drsquoEos i Astreu els vents i les es-trelles34 de Perses i Astegraveria Hegravecate35 de Palmiddotlant i Estix NiceCratos Zelos Bia36 [5] Lrsquoaigua drsquoEstix que raja drsquouna roca

31 Cf Th 375-382 Tant Crios i Euriacutebia com llurs fills soacuten personatgesobscurs Astreu eacutes el progenitor de les estrelles Palmiddotlant eacutes en una altra ge-nealogia fill drsquoun Megamedes i pare de Selene (H h Merc 100 OVIDI MetIX 421 XV 191) Segons Hesiacuteode Perses laquoexcelmiddotlia per la seva saviesaraquo32 Cf Th 507-520 on srsquoatorga a Jagravepet com a esposa una altra Oceagraveni-

da Cliacutemene Per a Prometeu i Epimeteu vegeu I 46 i la nota De Meneti noen sabem res meacutes del que diu el Pseudo-Apolmiddotlodor La comesa drsquoAtlant erageneralment tinguda per un cagravestig hom el considerava germagrave de Cronos(DIODOR III 60 1) fins i tot el cap de la revolta dels Titans (HIGIacute Fab 1502) o un dels Titans que esquarteraren Dioniacutes (OF 319 Bernabeacute = PROCLE inPl Tim I 173 Diehl) tot plegat explicacions egravetico-etiologravegiques Atlant elnom del qual es forma a partir de lrsquoarrel tel -tl - lsquosuportarrsquo sembla que haestat una variant del gegant primigeni que aguanta un dels extrems de la vol-ta celeste vegeu II 120 i la nota33 El nom de Fiacutelira no apareix en cap de les tres llistes drsquoOceagravenides (I

8 i la n) La font del Pseudo-Apolmiddotlodor deu haver estat FERECIDES frag 50FowlerPagravemias (esc APOLmiddotLONI II 1231-1241a) o la Titanomagravequia frag 10PEG (esc APOLmiddotLONI I 554) Segons tots dos Cronos srsquouniacute a Fiacutelira transfor-mat en cavall34 Cf Th 378-382 Els vents soacuten fills drsquoAurora probablement perquegrave

solen llevar-se al matiacute Astreu no teacute cap altra funcioacute que la de genitor de lalaquoraccedilaraquo de les estrelles35 Aixiacute tambeacute Th 409-411 Altres genealogies doacutena esc APOLmiddotLONI III

467 els himnes ograverfics la feien nagraveixer de Deo (= Demegraveter) Baquiacutelides (frag 1Sn-M) de la Nit Museu (frag 16 D-K) de Zeus i Astegraveria Ferecides (frag44) drsquoAristeu Lrsquoextensioacute del poder drsquoaquesta deiumltat multifuncional eacutes mategrave-ria de lrsquoanomenat laquoHimne a Hegravecateraquo hesiogravedic (Th 411-452) drsquoautenticitat avegades discutida36 Cf Th 383-403 Els quatre fills drsquoEstix personifiquen els atributs de

Zeus com a deacuteu suprem distribuiumlts en una gradacioacute ascendent Zelos lrsquoE-mulacioacute eacutes el desig drsquoimposar-se que portagrave Zeus a la Victograveria (Nice) sobreels Titans El Zeus drsquoOliacutempia obra de Fiacutedias tenia una Nice en la magrave i uncor de petites Nices dansava al voltant de lrsquoestagravetua (PAUSAgraveNIAS V 11 1s cf14 8) Cratos el Poder resultant del triomf i Bia la Forccedila per a exercir-losoacuten parella ben coneguda per la primera escena del Prometeu esquili


Ἅιδου ῥέον Ζεὺς ἐποίησεν ὅρκον ταύτην αὐτῇ τιμὴν διδοὺςἀνθrsquo ὧν αὐτῷ κατὰ Τιτάνων μετὰ τῶν τέκνων συνεμάχησε

[6] 10 Πόντου δὲ καὶ Γῆς Φόρκυς Θαύμας Νηρεὺς ΕὐρυβίαΚητώ Θαύμαντος μὲν οὖν καὶ Ἠλέκτρας [τῶν Ὠκεανοῦ] Ἶριςκαὶ ἅρπυιαι Ἀελλὼ ltκαὶgt Ὠκυπέτη Φόρκου δὲ καὶ ΚητοῦςΦορκίδες ltκαὶgt Γοργόνες περὶ ὧν ἐροῦμεν ὅταν τὰ κατὰ Περ-σέα λέγωμεν [7] 11 Νηρέως δὲ καὶ Δωρίδος [τῶν Ὠκεανοῦ]


3 Φόρκυς O (Hes Th 237 270 al) Φόρκος Faber (cf II 37 Ep 7 20)Εὐρυβία Gale εὐρυβοίας O εὐρυβοία c Aegius || 4 τῶν Ὠκεανοῦ delHercher || 5 Ἀελλὼ ltκαὶgt Heyne Ἀελλὼ O || 6 Φορκίδες Heyne (cf APr 792) Φορκιάδες O Aegius Φορκυάδες c def Clua (AEF 25 [2002]51 καὶ add Heyne || 7 λέγωμεν O λέξωμεν Heyne Δωρίδος N Aegius(cf Hes Th 241 350) δορίδος VLT νηρηίδος O ad nomina Nereidumin libris saepe corrupta restituenda aliquando prosunt Il XVIII 39-49 Th243-264 Verg G IV 335 sqq Hyg F 1 8

5


LLIBRE PRIMER 96

que hi ha a lrsquoHades Zeus la designagrave testimoni de juraments37li atorgagrave aquest honor en paga de lrsquoajuda que ella juntamentamb els seus fills li havia portat a la lluita contra els Titans[6] 10 De Pontos i Gea nasqueren Forcis Taumant Nereu

Euriacutebia i Ceto38 De Taumant i Electra Iris i les HarpiesAelmiddotlo i Ociacutepete39 de Forcos i Cetos les Fogravercides i les Gograver-gones de les quals parlarem quan contarem la histograveria de Per-seu40 [7] 11 De Nereu i Doris les Nereides41 els noms de

37 Eacutes gairebeacute segur que el nom de Στύξ estagrave emparentat amb στυγεῖνlsquoavorrir odiarrsquo στυγερός στυγνός lsquoavorriblersquo i sembla que es remunta en pri-mer terme a la idea de laquofredraquo vegeu DELG s u La Biblioteca resumeix Th775-806 Estix la filla meacutes gran (i per tant de meacutes dignitat) establerta en lrsquoex-trem del moacuten oposat al sojorn dels deacuteus prop de les columnes que suportenel cel a ponent rep la visita drsquoIris la missatgera dels deacuteus que va a cercar ai-gua cada vegada que se suscita un plet entre els deacuteus Una libacioacute drsquoaquestanegra aigua acompanyava el jurament solemne (μέγας ὅρκος) dels deacuteus El per-jur eacutes condemnat a exili privat de negravectar i ambrosia immers en un sopor du-rant un any Cf Il XV 37s Od V 186s H h Ap 86s A les aiguumles drsquounafont Estix a Arcagravedia hom atribuiumla propietats corrosives i letals cf ELIAgrave HA X 40 PAUSAgraveNIAS VIII 17 6 18 4-6 ESTRABOacute VIII 8 438 Cf Th 233-239 Els tres deacuteus mascles soacuten avatars regionals del Vell del

Mar sovint anogravenim tant en el culte (PAUSAgraveNIAS III 21 9) com en la poesia (IlI 358 538 556 XVIII 141 Od XXIV 58 etc) Forcis (Φόρκυς lsquoblanc bri-llantrsquo) amb les variants Φόρκος (PIacuteNDAR P XII 13 frag 1 17 Sn-M) i Πόρκος(ALCMAgrave 1 19 PMG) eacutes protector dels ports drsquoIacutetaca (Od I 72 XII 96 345)Taumant no teacute culte conegut Nereu (nom secundari respecte a Νηρηΐδες) elmeacutes gran dels fills de Pontos eacutes en el mite una deiumltat amable i endeviacute infalmiddotli-ble Cetos lsquoMonstre mariacutersquo eacutes tambeacute el nom drsquouna Nereida (I 12) Euriacutebia lsquodevast poderrsquo eacutes el nom femeniacute corresponent a lrsquoadjectiu εὐρύβιος epiacutetet drsquoaltresdivinitats marines com Posidoacute (PIacuteNDAR O VI 58 P II 12) i Tritoacute (Th 931)39 Cf Th 265-269 Iris deiumltat atmosfegraverica laquode peus veloccedilos com el

ventraquo o laquocom la tempestaraquo (Il II 786 VIII 409) eacutes en la Iliacuteada la missatge-ra de Zeus (o drsquoHera) davant altres deacuteus (VIII 398-425 XV 144-200 XXIV77-99) o dels mortals (XI 185-210 XVIII 185-202 XXIV 143-148) Eacutes pre-sentada com a germana de les Harpies relacionades amb els vents huracanatsSobre els noms drsquoaquestes vegeu I 122 i la nota40 Cf Th 270-278 Cf tambeacute infra II 36ss41 El nom Νηρηΐδες sembla emparentat amb mots bagraveltics pertanyents al

camp semagraventic de la laquoimmersioacuteraquo Eacutes natural que la mare de les Nereides si-gui una Oceagravenida car Ocegravean eacutes lrsquoorigen de totes les aiguumles Protectoresdels navegants les Nereides posseiumlen altars i temples especialment prop delsports Formen un cor (generalment de cinquanta membres com molts corsfemenins humans) i solen actuar colmiddotlectivament (cf I 136 II 43)


Νηρηίδες ὧν τὰ ὀνόματα Κυμοθόη Σπειὼ Γλαυκονόμη ΝαυσιθόηἉλίη Ἐρατὼ Σαὼ Ἀμφιτρίτη Εὐνίκη Θέτις Εὐλιμένη ἈγαυὴΕὐδώρη Δωτὼ Φέρουσα Γαλάτεια Ἀκταίη ΠοντομέδουσαἹπποθόη Λυσιάνασσα 12 Κυμὼ Ἠιόνη Ἁλιμήδη ΠληξαύρηΕὐκράντη Πρωτὼ Καλυψὼ Πανόπη Κραντὼ Νεόμηρις Ἱππο-νόη Ἰάνειρα Πουλυνόη Αὐτονόη Μελίτη Διώνη Νησαίη ΔηρὼΕὐαγόρη Ψαμάθη Εὐμόλπη Ἰόνη Δυναμένη Κητὼ Λιμνώρεια

ΙΙΙ

[1] 13 Ζεὺς δὲ γαμεῖ μὲν Ἥραν καὶ τεκνοῖ Ἥβην ΕἰλείθυιανἌρην μίγνυται δὲ πολλαῖς θνηταῖς τε καὶ ἀθανάτοις γυναιξίν


5

1 Γλαυκονόμη Commelinus (Hes Th 246) possis etiam Γλαύκη (IlXVIII 39 Th 244 Hyg) γλαυκοθόη O || 2 Ἀμφιτρίτη c Aegius ἀμφι-τρίτους O || 4 Ἠιόνη Hercher (Hes Th 255) πιόνη O Πληξαύρη Heyne(cf Hes Th 353 Oceanidis nomen) πλησαύρη O || 5 Εὐκράντη O Wagner(Hes Th 243 codd bQ) Εὐκράτη Aegius (Th loc cit codd aKS) Πα-νόπη cul Aegius (cf Il XVIII 45 Th 250 Hyg) πανύπτη c παννύπη OΚραντὼ O ualde suspectum κρατὼ c Ῥαντὼ Hercher Ξανοὼ (Xantho)Hyg Νεόμηρις O Νημερτὴς Gale (Il XVIII 46 Th 262 Hyg) || 6 Ἰά-νειρα Heyne (Il XVIII 46 Hyg) διάνειρα O Πουλυνόη O b Aegius (quodin Th 258 restituit Muetzell) Πολυνόη Ra c maluit Clua Πουλυνόμη propHeyne (Th codd) || 6 Μελίτη Heyne (Il XVIII 42 Th 247 Hyg) μελίη OΝησαίη Commelinus (Il XVIII 40 Th 249 Hyg) ἰσαίη O Aegius ΔηρὼO Νησὼ (Th 261) uel Νηρὼ prop Wagner || 7 Εὐμόλπη O ΕὐπόμπηHeyne (Th 261) Ἰόνη O ualde suspectum Προνόη Graevius (Th 261) Ἰάνθη Heyne (HCer 418) Λιμνώρεια] inc R fol 20r || 8 Ἥραν ROpc ἅρανOac Εἰλείθυιαν E Aegius εἰλήθυιαν RO || 9 Ἄρην Gale ἀργήν E ἄργηνR ἅργην O


LLIBRE PRIMER 97

les quals soacuten Cimogravetoe Espeo Glaucogravenome Nausiacutetoe HagraveliaEgraverato Sao Amfitrite Eunice Tetis Euliacutemene Agravegave Eudo-ra Doto Ferusa Galatea Actea Pontomedusa Hipogravetoe Li-sianassa 12 Cimo Eione Halimede Plexaura Eucrante Pro-to Calipso Pagravenope Cranto Neomeris Hipogravenoe IaniraPuliacutenoe Autogravenoe Megravelite Dione Nesea Dero Evagravegora Psagrave-mate Eumolpe Iacuteone Dinagravemene Ceto Limnorea42

III

[1] 13 Zeus pren Hera per muller43 i engendra Hebe Ilitiai Ares44 perograve srsquouneix a moltes dones tant mortals com im-

42 Altres llistes de Nereides no reduiumlbles a una font comuna Th 240-264 uacutenica laquocompletaraquo amb els seus cinquanta noms Il XVIII 38-49 H hCer 417-423 VIRGILI Georg IV 334-344 HIGIacute Fab praef 8 El text delPseudo-Apolmiddotlodor presenta nombroses corrupcions perograve les llistes paralmiddotle-les proporcionen la restitucioacute adeacutes segura adeacutes dubtosa de molts noms Ve-geu lrsquoaparat criacutetic Els noms que semblen en gran part creacions poegravetiquesremeten al mar (Hagravelia) i als seus aspectes favorables (Agravegave Egraverato EumolpeMegravelite) al cel (Dione) al vent (Plexaura) i a les onades (Cimo Cimogravetoe Hi-pogravenoe Hipogravetoe) a la geografia marina riberes (Eiacuteone) promontoris (Actea)sorrals (Psagravemate) illes (Nesea) coves costaneres (Calipso Espeo) fins i totals monstres marins (Ceto) Perograve sobretot com a senyores de les aiguumles ma-rines (Autogravenoe Dinagravemene Glaucogravenome Halimede Lisianassa Pagravenope Po-liacutenome Pontomedusa) acomboien les naus (Nausiacutetoe Neomeris) i atorguensalvament (Sao) emmenant els vaixells a port (Euliacutemene Limnorea) protec-tores del comerccedil (Evagravegora) concedeixen als mercaders travessies reeixides(Cranto Eucrante Eunice) i profit en llurs negocis (Doto Ferusa) No tenenexplicacioacute clara Amfitrite Galatea Tetis (les uacuteniques amb histograveries miacutetiquesindividuals a meacutes de Calipso) Dero Ianira Iacuteone i Proto43 En la versioacute hesiogravedica Metis personificacioacute de la intelmiddotligegravencia pragravec-

tica del laquorecursraquo eacutes la primera muller de Zeus Temis la Llei celeste la se-gona Hera la tercera (Th 886-923) despreacutes de relacions aparentment decurta durada amb Euriacutenome Demegraveter i Mnemogravesine El Pseudo-Apolmiddotlodorinverteix lrsquoordre presentant Hera com la muller laquolegiacutetimaraquo laquodefinitivaraquo agravei-tion de la institucioacute matrimonial meacutes endavant faragrave esment drsquounions anteriorsde Zeus (I 20)44 Cf Th 921-923 Eacutes natural que Hera deiumltat del matrimoni sigui

mare drsquoIlitia (lsquola que acutrsquo sc en socors de les dones parteres) deessa del part(cf PIacuteNDAR N VII 1s OVIDI Met IX 283) testimoniada ja en egravepoca micegrave-



LLIBRE PRIMER 200

dia tota la terra sotmesa per ell445 i va morir en el curs drsquounaexpedicioacute contra els indis Medea va tornar al paiacutes dels colcssense eacutesser reconeguda i en trobar-se que Eetes havia estatdesposseiumlt del tron pel seu germagrave Perses donagrave mort a aquestdarrer i restituiacute la reialesa al seu pare446

Medea lrsquoacusagrave de conspirar contra el seu pare i tractagrave drsquoemmetzinar el seu fi-llastre perograve abans que aquest es dugueacutes la copa als llavis Egeu la hi llevagrave deles mans (Plutarc) Descoberta va haver drsquoexiliar-se445 Per a lrsquoetimologia i la histograveria a meacutes de les fonts citades cf HECA-

TEU 1 F 286 (ESTEgraveFAN DE BIZANCI s u Μηδία) DIODOR IV 55 5 i 7 56 1ESTRABOacute XII 13 10 HIGIacute Fab 27 Medos sembla una variant de Medeu perograveel personatge deu molt sens dubte a les reelaboracions tragravegiques com ara elssengles drames intitulats Egeu de Sogravefocles (frag 19-25a TGrF) i drsquoEuriacutepides(frag 1-13 TGrF) Herogravedot diu (VII 62) que el poble dels Ἄριοι va canviar elseu nom pel de Μῆδοι despreacutes de la vinguda de Medea Segons Helmiddotlanicaquest fill havia estat engendrat per Jagraveson446 En una altra versioacute eacutes Medos i no Medea qui doacutena mort a Perses

Aquesta variant ens arriba per Ciceroacute (Tusc III 12 26) que segueix una co-megravedia llatina desconeguda (potser el Medus de Pacuvi) i potser tambeacute reflec-tida en els texts de Diodor i Higiacute un oracle advertia Perses contra un des-cendent drsquoEetes Medos que viatjava cercant la seva mare arribava al paiacutes ies presentava al rei fingint que era Hiacutepotes fill de Creont i Perses el fa em-presonar mentre investiga les seves intencions Poc despreacutes en un carro tiratper serpents ve tambeacute Medea que es presenta com a sacerdotessa de Dianacapaccedil de posar terme a lrsquoesterilitat que srsquoabat sobre la terra assabentada de lapresegravencia de qui tothom creu que eacutes Hiacutepotes convenccedil Perses que el jove eacutesMedos fill drsquoEgeu que la mare envia per matar-lo Quan ella coneix que eljove eacutes el seu propi fill el visita a la presoacute i li doacutena una espasa amb la qualdonaragrave mort a Perses ndash Els liacuterics van atorgar a Medea una altra forma detriomf despreacutes de morir va esdevenir lrsquoesposa drsquoAquilmiddotles als Camps Elisis(IacuteBIC PMG 291 i SIMOgraveNIDES PMG 558 = esc APOLmiddotLONI DE RODES IV 814-815a)


09 INDEX APOLLODOR (201-202)qxt19 Index general (146-) 141010 0928 Paacutegina 200

FUNDACIOacute BERNAT METGEESCRIPTORS GRECS

TEXT I TRADUCCIOacute


BIBLIOTECA I

BARCELONA








wwwinstitutcamboorg



BIBLIOTECA



BARCELONA


2010

VOL I

[LLIBRE PRIMER]







INTRODUCCIOacute

LA MITOGRAFIA GREGA




10 INTRODUCCIOacute







INTRODUCCIOacute 11







12 INTRODUCCIOacute








INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200













wwwinstitutcamboorg



BIBLIOTECA



BARCELONA


2010

VOL I

[LLIBRE PRIMER]







INTRODUCCIOacute

LA MITOGRAFIA GREGA




10 INTRODUCCIOacute







INTRODUCCIOacute 11







12 INTRODUCCIOacute








INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200








BIBLIOTECA



BARCELONA


2010

VOL I

[LLIBRE PRIMER]







INTRODUCCIOacute

LA MITOGRAFIA GREGA




10 INTRODUCCIOacute







INTRODUCCIOacute 11







12 INTRODUCCIOacute








INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200












INTRODUCCIOacute

LA MITOGRAFIA GREGA




10 INTRODUCCIOacute







INTRODUCCIOacute 11







12 INTRODUCCIOacute








INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200










INTRODUCCIOacute

LA MITOGRAFIA GREGA




10 INTRODUCCIOacute







INTRODUCCIOacute 11







12 INTRODUCCIOacute








INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200








INTRODUCCIOacute

LA MITOGRAFIA GREGA




10 INTRODUCCIOacute







INTRODUCCIOacute 11







12 INTRODUCCIOacute








INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







INTRODUCCIOacute

LA MITOGRAFIA GREGA




10 INTRODUCCIOacute







INTRODUCCIOacute 11







12 INTRODUCCIOacute








INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







10 INTRODUCCIOacute







INTRODUCCIOacute 11







12 INTRODUCCIOacute








INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







INTRODUCCIOacute 11







12 INTRODUCCIOacute








INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







12 INTRODUCCIOacute








INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







INTRODUCCIOacute 13






APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200








APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







APOLLODORI

BIBLIOTHECAE

VOLVMEN PRIMVM



SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200








SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







SUMARI










82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







82 SUMARI







I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200









I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200








I



LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER

I








LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200











LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 85








LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200










LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 86









LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200











LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 87











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200











5


LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 88










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200










5



LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 89











5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200









5



LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 90









5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200










5


LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 91






II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







II



5



LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 92

II










5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200











5

10


LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 93














LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200











LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 94










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200










5


LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 95













5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200











5


LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 96









ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200








ΙΙΙ



5



LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 97


III







LLIBRE PRIMER 200








LLIBRE PRIMER 200







LLIBRE PRIMER 200








Documents

Biblioteca (vol. I)