Elisa Pujolnova directora del BIMDavant la proximitat d'aquestes en-tranyables festes que venen, en què s'uneixen la felicitat i l'amistat amb les ganes d'ajudar a fer coses; com a nova directora del BIM us voldria dir que, col·laborant amb el municipi des de fa uns anys i havent-me proposat aquest càrrec , crec que és una bona oportunitat per poder fer més pel nostre poble i els seus habitants.En la passada edició no hi vaig posar la meva salutació degut a que era prefer-ible donar pas a les salutacions del nos-tre alcalde, regidor de fires i festes i com no, al pregoner d'aquest any.

També perquè el passat butlletí estava destinat només a la programació de les festes majors i els anuncis dels nostres comerços i negocis.

Aquest nou BIM, hem reduït la seva mida per poder estalviar (que és el que toca en aquests moments); qui més qui menys, ho està passant. També s'hi inclouran noticies del nostre municipi com també, si cal, alguna de fora.

Espero la vostra col·laboració, intenta-rem potenciar-lo al màxim, desitjo que us agradi i fins la pròxima edició.

L A S E G R E G A C I Ó D EC A M A R L E S I L L I G A L L O SRetrocedim 50 anys enrere. Camarles va ser el primer en iniciar-se la segregació de Tortosa, obrint un nou front l'any 1961. Aquell expedi-ent va ser denegat el 12 de Maig de 1970, en el qual es donaven els següents motius:

-Dictamen de la Comissió de Governació i un informe tècnic del Catedràtic Trias Fargas oposant-se al projecte de segregació, segons ell, per diverses motivacions.

-Exposat al públic no es va formular cap rec-lamació.

-El nou ajuntament no tindria suficients in-gressos.

El dia 13 d'Abril de 1977, al despatx del notari Antonio Pitera Gómez, començà la recollida de signatures que acabà de completar-se el 18 de Maig d'aquell mateix any, cosa que do-nava plens poders a la junta de la Segregació que quedava establert de la següent forma:

President: Eleuteri Pons Pons.

Sotspresident: Amador Bertomeu Bonet.

Tresorer: Joan Josep Curto Carbonell.

Vocals: Josep Emili Comes Lliberia, Francesc Xavier Curto Pons, Ramon Falcó Valldeperez, Ramon Gimeno Vega, Josep Ferré Bové, i Joa-quim Calduch Borràs.

Secretari: Agusti Casanova Tomàs.

Totes les condicions dels poders i obliga-cions, consten en el registre de la notaria d'Antoni Pitera Gómez el 19 de Maig de 1977. l'Ajuntament de Tortosa consta com a data d'entrada de l'esmentada documen-tació, el mateix 24 de Maig de 1977. Entre els nombrosos comentaris que els mitjans de comunicació donaven difusió, cal desta-car els realitzats per Agusti Casanova que al mateix temps era corresponsal informatiu de Camarles i que cobria pràcticament tota la província. L'escoltaven les autoritats pro-vincials i especialment el governador Robert Graupera, que va ser qui va donar l'empenta que es necessitava per a que tan Camarles com els demes pobles del delta tinguessin la

tan desitjada independència municipal. Amb data 22 d'Octubre de 1977 i amb entrada el dia 2 de Novembre del mateix any, al Registre de l'Ajuntament de Tortosa, el senyor Eleuteri Pons cursa una instància com a president de la Junta de Segregació de Camarles i acom-panya un escrit amb un gran nombre de sig-natures dels veïns del poble majors d'edat, dirigida al Ministre de l'Interior, demanant constituir-se en terme municipal propi. Tots els signats manifestaven que eren conscients i que estaven conformes amb la sol·licitud, re-coneixent haver arribat a la maduresa política i administrativa per ser un municipi indepen-dent presentant raons d'orde legal i humà. Les dades que es certificaven eren: habitants de dret 2.706, dels quals 1828 eren majors d'edat amb 926 caps de família assentats sobre un territori de 29 quilòmetres quadrats dedicats i conreats en terrenys d'arròs, així com també d'oliveres, garrofers, horta, fruiters, cítrics, ramaderia en general i avícola, amb una bona xarxa comercial, indústria diversa i ma-quinària agrícola, que gaudia del suport d'una bona flota de transports, adient a la produc-ció del futur terme. Igualment s'exposava que les mancances de Camarles era no tenir al seu abast escorxador, fonts públiques, la neteja de la via pública, un servei d'extinció d'incendis, tractament d'escombreries, hi-giene de les llars, parcs i jardins, escoles su-ficients, casa de socors, enllumenats, etc. D'altra banda es feia constar en l'esmentat document que la dinàmica realitzada era de-guda al propi esforç i que si disposaven de parròquia, església, camp d'esports, policia rural, cercles d'espai i culturals, teatre, cinema, celebracions de festes locals i religioses, enti-tats de formació agropecuàries, econòmica i social, era perquè el poble ho sostenia amb les seves pròpies expenses.

La junta exposava que no existia cap intenció de picabaralla, sinó en dret d'administrar-se per ells mateixos, ja que tenien els tres req-uisits elementals, per tal cosa, que eren: ter-reny, població i riquesa que, en el cas de Ca-marles, es donava la circumstància de que era

total i absoluta. Va ser signada per la Junta de Segregació el dia 22 d'Octubre de 1977. S'analitzava com quedarien les propietats i els béns immobles, i també tot allò referent als interessos municipals. En la redacció d'aquest informe es destacava l'esperit de col·laboració entre els veïns de Camarles i es posava com a exemple l'existència d'un casal amb àmplies activitats culturals, esportives i recreatives, en què solament la reforma feta no feia massa temps havia costat uns 4 milions de pessetes, sortides de les arques de l'entitat. S'ha de te-nir en compte que en el mateix casal s'hi tro-baven representats el 95% del veïnat del po-ble, cosa que ratifica aquest esperit solidari, havien realitzat un camp d'esports amb tots els serveis, sense cap ajut, fins a aquell mo-ment, d'estaments oficials, ja que va ser suf-ragat íntegrament pels mateixos veïns. En el capítol de personal, es justificava que la peda-nia ja comptava amb un agutzil, un sereno, un peó i una dona de la neteja, per la qual cosa, solament es veuria augmentat el personal amb un secretari- interventor i un oficinista, unes despeses que demostraven que podien cobrir. Igualment es planificaven pressupos-tos per manteniments i execucions de mil-lores. Amb el que no s'estava tan conforme era amb el deute que s'assignava al projectat nou municipi, que feia referència a les noves obres de proveïment d'aigua potable i saneja-ment conjunt per a Camarles, l'Aldea, la Cava i Jesús i Maria, i que proposava el pagament per mitjà de contribucions especials, en ser d'obra nova. El document acaba destacant l'esperit d'harmonia que havia d'existir entre Tortosa i la Junta de Segregació de Camarles, per solucionar qualsevol problema que s'hi presentés, formant les corresponents manco-munitats o comissions de gestió.

Ja ho diu l'adagi castellà: “las cosas a palacio van despacio”, i com les segregacions havien de passar per més d'un palau a Madrid, el dia 10 de Maig de 1978 el governador que va fer possibles les segregacions va tranquil·litzar Eleuteri Pons, president de la Junta, amb una carta que textualment deia: “ Respecte

a l'expedient de segregació, puc informar-vos que està pendent de la signatura del sr. Ministre per a passar després a l'informe del Consell d'Estat. Quan torni d'aquest consell, en un termini de 3 mesos i amb els tràmits previs pertinents, passarà al consell de minis-tres per a la seva resolució final. Cal dir que, de moment, no existeix cap problema. Una salutació cordial. Francesc Robert Graupera”.

El mes de desembre de 1978, es va rebre el següent telegrama del sr. Robert Graupera, dirigit al president de la Junta de Segregació: “ Me comunican que el consejo de ministros de el pasado día 7 aprobó el expediente de seg-regación de Camarles. Les tendré informados del proceso administrativo. Enhorabuena. Atentos saludos. Francisco Robert Graupera. Gobernador Civil.”

L'edició del Diario Español de Tarragona de-stacava que la Junta de Segregació de Camar-les, presidida por Eleuteri Pons, es va presen-tar al despatx del Governador de Tarragona,

per agrair la seva decisiva intervenció en el procés de la Segregació de Camarles, com a municipi independent.

El 26 de Gener de 1979, Camarles gaudia de l'eminent esdeveniment de ser anomenat el primer consistori camarlenc, independent de Tortosa, i es reconeixia que el governador Robert Graupera havia sigut el gran gestor de l'esmentada Segregació. El dia 28 de Gener quedava constituïda la gestora municipal, i l'alcalde – president accidental n'era Agustí Comes. El governador va presidir els actes a la població, juntament amb els dos agregats: Lli-gallo del Gànguil i Lligallo del Roig. Hi hagué el jurament de la Gestora, i serà el poble nº 180 de la província de Tarragona. Des del balcó de la casa consistorial va parlar en primer lloc el president de la Junta de Segregació, Eleuteri Pons que, entre altres coses, va fer cèlebre aquella dita de : “Camarles ja és Camarles”, i va agrair la magnífica col·laboració del veïnat, des de que es va iniciar el primer expedient,

El viver d'empreses de Camarles, gestionat per una empresa del Consell Comarcal del Baix Ebre, està al 100% d'ocupació i, en aquest sentit, el Consell es planteja una am-pliació de les instal·lacions. Una ampliació que es podria finançar amb el fons europeu (Leader) que gestiona el Consorci per al De-senvolupament del Baix Ebre i Montsià. En aquest sentit, el programa Leader preveu enguany un fons d'1,5 milions d'euros, que al marge del viver d'empreses es destina-ran a la promoció de rutes turístiques per l'interior del Montsià. El president del Con-

sell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler, ha estat nomenat president del grup d'acció local que gestiona els ajuts europeus.

AMPLIARAN EL VIVER D’EMPRESES DE CAMARLES(CCBE)

l'any 1961, i també a Robert Graupera, per la seva afortunada gestió. Acte seguit, l'alcalde de Tortosa, va oferir la seva col·laboració i la del seu consistori. El primer alcalde de Ca-marles, fins a les eleccions reglamentàries, Agustí Comes va dir: “Camarles serà el que els camarlencs volen que sigui”. Es van llegir públicament totes les documentacions regla-mentàries, tancant l'acte Robert Graupera, manifestant que Camarles era municipi 180 de les comarques tarragonines, felicitant els

camarlencs i l'ajuntament de Tortosa, enmig

d'un esplèndid ambient d'alegria, gresca i

eufòria.

LA FCAC RECLAMA TAMBÉ LA POSADA EN MARXA DELS CANALS XERTA-SÉNIA I L’ALDEA-CAMARLESLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) s'ha sumat aquest dijous a la reivindicació de les cooperatives oleí-coles del Baix Ebre i el Montsià perquè el Govern tiri endavant amb els canals de re-gadiu Xerta-Sénia i Aldea-Camarles. Els pro-ductors asseguren que amb l'aigua dels ca-nals no haurien hagut de patir una situació crítica com la d'enguany on, pel moment, ja s'ha perdut més del 50% de la collita, per la manca de pluja. “De continuar la sequera, es podria arribar a perdre fins al 100% de les olives”, han advertit. Les cooperatives han traslladat el seu interès perquè el Govern

executi els projectes de regadiu al delegat d'Agricultura a les Terres de l'Ebre.

L’EBRE SE SUMA A LA INICIATIVA PERQUÈ ELS BOUS SIGUIN DECLARATS PATRIMONI IMMATERIAL PER LA UNESCO(APCTTE)Santa Bàrbara, Xerta i Amposta han estat, per aquest ordre, les tres primeres pobla-cions de les Terres de l'Ebre a declarar els bous com a Patrimoni Cultural Immate-rial dels respectius municipis. Ho han fet a través de mocions aprovades al plenari per unanimitat, la darrera a l'Ajuntament d'Amposta. Aquestes declaracions són una proposta de l'Agrupació de Penyes i Comis-sions Taurines de les Terres de l'Ebre, que se suma d'aquesta manera a la iniciativa promoguda arreu de l'Estat per l'Associació Internacional de la Tauromàquia per tal que les festes amb bous siguin declarades Pat-rimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. L'Agrupació de Pe-nyes ha fet arribar la petició per aprovar mo-cions similars a tots els pobles ebrencs amb tradició de festes amb bous. «L'objectiu és aconseguir el major nombre de suports en l'àmbit del territori per després tenir més for-ça a l'elevar la petició a la Unesco», explicà al BIM el president de l'entitat taurina, Miquel Ferré. Així, als tres municipis esmentats cal-drà afegir properament també els d'Aldover o Sant Carles de la Ràpita, entre d'altres. En

el cas de Santa Bàrbara, la declaració es basa en el fet que «és una festa centenària arre-lada als costums i tradicions planeres». Tam-bé es destaca que és l'acte que aplega més gent i de totes les edats durant les festes, i que és un al·licient per donar a conèixer la població . El portaveu de la penya Planers pels Bous i vicepresident de l'Agrupació de penyes, Joaquim Martí, explicà al BIM que «és una iniciativa en la qual fa temps que s'estava treballant i que finalment ara ha pogut veure la llum a les Terres de l'Ebre». «A més, ens dóna un element més per tal de blindar la festa davant d'aquells que la volen prohibir», afegeix Martí. Per la seva banda, l'alcalde d'Amposta, Manel Ferré, va quali-ficar ahir la iniciativa de «molt apropiada i correcta», tot recordant que la declaració inclou totes les modalitats de bous pròpies de l'Ebre, també els embolats i capllaçats.

D'aquesta manera es fa un primer pas per formalitzar una proposta perquè la Unesco inclogui els bous a la llista de Béns Immate-rials Patrimoni Cultural de la Humanitat.

CAMARLES REALITZA UNA JORNADA PER INFORMAR DE LES NOVETATS DE LA PACUna cinquantena de persones han partici-pat aquest dijous al matí en una jornada tècnica per conèixer algunes de les claus de la reforma agrària europea, la PAC, que ha d'entrar en vigor a partir del 2013.

La reforma de la política agrària comuna, coneguda per les sigles PAC, que la Unió eu-ropea va aprovar el 12 d'octubre, és un dels temes de més transcendència que a hores d'ara tenen sobre la taula als pagesos del territori. Conèixer quines són les claus dels set reglaments que seran la base jurídica d'aquesta PAC des del 2014 i fins al 2020 és important, perquè els agricultors pu-guen saber temes que els afectaran durant

aquells anys. Temes tan transcendentals com quina és la figura de l'agricultor en ac-tiu o el sostre de les diferents ajudes que es donen als pagesos.

És per això que la Unió de Ramaders i Pag-esos de Catalunya, URAPAC-UPA, organitza diferents jornades tècniques informatives i de debat al llarg de tota la geografia cata-lana. Aquest dijous ha arribat a Camarles. Davant d'una cinquantena de persones, els respresentants d'aquest sindicat agrari han explicat aquestes claus. A més a més, hi ha hagut temps perquè els assistents pogues-sen fer-hi preguntes.

ET VOLS ANUNCIAR AL NOU BIM?977 470 040

EL DISPOSITIU PER L’1 DE NOVEMBRE FACILITA QUE LA JORNADA DE TOTS SANTS ES DESENVOLUPI AMB NORMALITAT AL CEMENTIRI MUNICIPAL (Policia Local)

L'1 de novembre es va desenvolupar amb normalitat al Cementiri Municipal. El despla-çament i accés dels ciutadans i ciutadanes a l'equipament va ser més fàcil gràcies al dis-positiu especial planificat per l'Ajuntament per la jornada de Tots Sants.Entre les mesures, la Policia Municipal de Ca-marles, van vetllar perquè l'entrada i sortida de vehicles es fessin de forma fluïda i sense incidències, com també perquè els cotxes aparquessin de la millor manera possible.

Així mateix, es va reforçar amb un nou ac-cés al públic, el nou accés va permetre que els visitants poguessin arribar, sigui a peu o amb el mateix vehicle, al pàrking habilitat.

Es calcula que amb motiu de Tots Sants unes 600 persones s'han desplaçat al Cementiri de Camarles de forma esglaonada, essent el dia 1 de novembre el dia de més concen-tració.

SENYALITZACIÓ ESPECIAL A LES ZONES ESCOLARS(Policia Local)

A la zona escolar de Camarles, s'ha instal·lat recientment una nova senyalització de Zona Escolar com a “mesura de seguretat viària”, segons ens ha informat a la redacció del butlletí, el cap de la policia local de Camar-les. Aquesta mesura ha estat sol·licitada per l'AMPA del CEIP Sant Àngel a l'Ajuntament de Camarles, per restringir el pas dels vehi-cles en horari d'entrada i sortida dels nens i nenes. La ubicació de les esmentades seny-als és al carrer vint-i-sis i l'altra al carrer sis.

DOS DETINGUTS PEL ROBATORI DE 160 METRES DE CABLE DE COURE QUE VA DEIXAR SENSE COBERTURA DE MÒBIL ELS VEÏNS DE CAMARLES(Policia Local)

La policia local de Tortosa va detenir dos homes de 28 i 24 anys pel robatori de 160 metres de cable de coure a les instal·lacions on es troben les antenes de telefonia mòbil que donen servei a Camarles. Com a con-seqüència del robatori, la població es va quedar sense cobertura de telefonia mòbil durant unes hores. Els detinguts, de na-cionalitat romanesa, van ser sorpresos a la zona de la Xiquina, a la riba esquerra de l'Ebre, mentre cremaven materials i quan van detectar la policia van intentar fugir per

la vora del riu. Després de ser interceptats, els agents van comprovar que estaven cre-mant el cable de coure per treure'n la fun-da protectora i, suposadament, vendre'l al mercat negre.

Posteriorment, la policia local de Tortosa va poder esbrinar mitjançant la policia local de Camarles, que el cable provenia del robatori a les instal·lacions de telefonia mòbil de Ca-marles. Els detinguts han estat posats a dis-posició del jutge de guàrdia.

LA FLAIRE DE LA BALDANA, PROTAGONISTA, EN LA SEVA 7a EDICIÓ (Regidoria de Turisme i Comerç)

El passat dissabte, 27 d'Agost, es va celebrar la 7a Jornada Gastronòmica de la Baldana d'Arròs, a la Torre de Camarles.

Aquest any, com a novetat, i apartant a un racó l'actual situació crítica que s'està traves-sant, la Regidoria de Turisme i Comerç ha es-talviat més de 2000 euros en estands per als comerços del poble, ja que la mateixa regi-doria se'n ha encarregat, juntament amb la Brigada Municipal de construir-les.

El vent va fer acte de presència la tarda abans, arribant inclús, a amenaçar-nos amb destruir la faena que feia dies que es duia a terme. Al final, el temps va acompanyar-nos la tarda següent, juntament amb la presen-tació del Grup de Twirling “La Granadella”. Seguidament, es van donar entrega als pre-mis “ECO ART”, els quals es va donar les grà-

cies a tots els participants.

Després , l'alcalde Joan Curto, va donar el tret de sortida a les jornades, de les quals es van repartir més de 2000 degustacions, en-tre menjar i beure.

Acte seguit i per finalitzar la vetllada amb un gran somriure, el duet SHERPAS va ame-nitzar la vetllada amb un ampli repertori de cançons, i on les seguidores del duet ja es van situar, des del principi de l'actuació, a primera fila.

Des de la Regidoria de Turisme i Comerç de Camarles els donem les gràcies per la seva participació, encara amb tota la situació ac-tual, i esperem tanta o més col·laboració en les properes jornades.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::concurs de l’hortalissa més gran::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Tramitacions de documents - rematriculacions - parlem anglès i alemany

CAMARLES I LLIGALLOS VAN CELEBRAR LA DIADA DE CATALUNYAEl dia 11 de setembre Camarles i Lligallos van reviure alguns dels seus actes tradicionals.Com a costum a tots els pobles de Catalunya, l'11 de setembre d'aquest any ha estat espe-cial, ja que s'ha hissat la senyera a Camarles i també per primer any a Lligallo. Els actes van començar a les dependències munici-pals, amb la primera hissada de la senyera, recorregut fins a la Plaça de l'Església acom-panyats de la Banda de Tambors i Cornetes Joves Lligallencs, i on l'alcalde Joan Curto va fer el parlament corresponent.Acte seguit, els actes van tenir lloc a Ca-marles, on es va fer la tradicional hissada de la bandera, a la plaça de l'Ajuntament.

L'Agrupació Musical va acompanyar el con-

sistori fins a la Plaça dels Presidents on tam-

bé es va fer el tradicional homenatge a la

font, i on van tenir lloc els parlaments, per

part de l'alcalde, Joan Curto.

Al final dels dos actes hi va haver aperitiu

per a tots els assistents.

Gràcies a tots els que van col·laborar en el

bon funcionament dels actes, en especial a

la Brigada Municipal, ja que ens van recolzar

en tot moment, essent el mateix cos cobrint

tant Lligallos com Camarles.

Un recent estudi publicat a la revista cientí-fica Health Psychology ha pogut establir una relació més entre la nutrició i la psiquia-tria: les creences que tenim sobre el que mengem pot modificar la resposta hormon-al durant la digestió i fer-nos sentir saciats o amb gana.

Aquesta hipòtesi es va treballar amb un grup de 46 homes i dones, als quals se'ls feia beure un batut amb l'etiqueta “620 kcal” o un altre on hi posava “140 kcal”. Els partici-pants informaven del gust i de la sensació de plenitud o gana que sentien després d'haver-se pres un dels dos batuts.

Abans, durant i després de la ingesta, se'ls mesurava la quantitat en sang de l'hormona grelina, que és l'encarregada d'enviar al cer-vell la senyal de sacietat quan l'estómac està ple.

Aquí ve l'aspecte important: els nivells de grelina eren diferents entre els participants que havien pres el batut de 620 kcal i els que havien begut del de 140kcal…en realitat el batut tenia 380 kcal!!!

Els pacients que prenien el batut suposada-ment més calòric, teniem els nivells de gre-lina més alts, i es sentien més saciats que els que creien que havien pres el batut de 140 kcal.

Malgrat tenir els mateixos nutrients, el batut de 140 kcal semblava deixar menys satis-fetes psicològicment a les persones.

Aquesta troballa resulta de gran importàn-cia per l'aprimament i el manetiment del pes, ja que alts nivells de grelina estan as-sociats a majors ingestes i augment de pes.

S'obre una via de treball per les farmacèu-tiques aprofitant el mecanisme d'acció de les hormones intestinals, i pels dietistes que treballin amb l'educació nutricional en bons hàbits.

+ info:

MENTVersusESTÒMAC?(Àlex Vidal Suàrez)

És possible que les creences que tenim sobre alimentació intervinguin en com metabolitzem el que inger-im?

Els aliments engreixen el mateix, in-dependentment de si pensem que són dolents o bons?

Si estem a dieta tenim més sensació de gana del normal?

XERRADA D’ALIMENTA’TSOBRE NUTRICIÓ I ALIMENTACIÓ A CAMARLES(Ass. de Dones de Camarles i Lligallos)

L'Associació de dones de Camarles i Lligallos organitza la xerrada d'alimentació i nutrició a Camarles.

El títol de la conferència era “l'Alimentació pel teu cor” i vam aprendre que és un lípid, quins tipus de greix podem trobar en el nos-tre cos (fent més èmfasi en el Colesterol) i quines poden ésser les conseqüències d'uns elevats nivells de lípids en el nostre organ-

isme (com ara la Hipertensió i d'altres riscos cardiovasculars).

El passat dimarts dia 18 d'Octubre alimenta't va impartir la xerrada “Gasta menys i menja millor” on es treballen els aspectes més im-portants per tal d'aconseguir una alimen-tació sana i equilibrada amb el mínim de recursos econòmics.

Encarregat de la xerrada: Àlex Vidal Suàrez.

CAMPIONAT PROVINCIAL I DE CATALUNYA DE TWIRLING(Grup de Twirling Lligallo-Camarles)El Grup de Twirling Lligallos-Camarles, for-mat per 8 noies, va participar en els Cam-pionats Provincials i de Catalunya de Twirl-ing en les modalitats de parelles i equips. Aquestes competicions es van celebrar a la població de Blanes, el dia 6 de novembre de 2011.En aquesta competició les atletes d'aquesta entitat van participar en les modalitats de parelles i equip de twirling, equip de dance i mini pompons, aconseguint un important i merescut nombre de premis.Amb aquestes classificacions, el Grup de Twirling de Lligallos-Camarles va ob-tenir molt bona puntuació per al prop-er campionat que tindrà lloc el dia 27 de novembre. El resultat del proper campionat sortirà al proper butlletí.Modalitat parelles:

1er Classificat Tais Rodríguez i Laia Mon-tesó2on Classificat Laia i Alba Gausach3er Classificat Selena Carracedo i Carla MontesóModalitat Team Dance:1er Classificat Grup de Twirling Lligallos-CamarlesModalitat mini pompons:2on Classificat Grup de Twirling Lligallos-CamarlesDesprés de moltes hores d'entrenaments, il·lusió i grans esforços per part de les ne-nes, monitores i pares han estat un punt i partida dins el món del twirling, per a que el municipi dels Lligallos i Camar-les siguin nombrats al campionat català per a pujar al pòdium amb cinc trofeus.

RESULTAT ELECCIONSGENERALS A CAMARLES I LLIGALLOSL'Ajuntament de Camarles informa delsre-sultats electorals del diumenge 20 de no-vembre de 2011, a Camarles i Lligallos.Vots: 1504 (63,51%) i abstenció 864 (36,49%)

EL CURS 2010-2011 A LA LLAR D’INFANTS LO RACÓ DEL PETIT(Llar d’Infants Lo Racó del Petit)

Ara acabem de començar un nou curs a la llar, però encara estan molt presents les vivències del curs que hem acabat. Pensant una mica i regirant la capseta dels records; hem començat a recordar els plors dels primers dies, el somriure dels nens, la cara de preocupació i alegria d'aquells pares que porten per primera vegada els seus fills a la llar. I parlant de tot això una educadora ens trasllada amb el seus pensaments al dia que vam fer els panellets, el davantal posat i a barrejar ingredients. I la Castanyera que va arribar molt cansada, després de caminar des de la muntanya.

La tardor arriba amb la caiguda de les fulles i la nostra llar s'ompli de fulles, caragols i de marró. Les fruites de la tardor omplin les nostres classes, palosantos, pomes, manda-rines, fruits secs; els provem, els partim , els toquem, els olorem…. I quan el temps ens deixa, anem a buscar fulles, fora al pati o d'excursió als arbres de la Rambla.

Sense adonar-nos, ja estem amb el barret de Pare Noel, cantant el Vint-i-cinc de desem-bre, fum, fum, fum….

Els plors gairebé ja no se senten, podríem dir que ja estem tots adaptats els nens i les “senyos”.

I comença l'aventura d'aprendre colors, fem castells que intentem que arriben al cel, però sempre ens cauen abans; però no ob-stant, com de constància ens sobra, tornem a aixecar un altre castell tan alt o més que el que ens acaba de caure.

I un bon dia a la llar arriba un senyor ves-tit de pallasso que s'anomena Carnestoltes que ens mana. Sí sí, mana disfrassar-nos de

diferents coses i quina més atrevida i diver-tida. Aquí, i ara que ningú ens sent, penso que ens ho passem millor les “Senyos”, que els nens. Estem durant una setmana ballant i ballant i fent gresca, perque no s'enfade el nostre nou amic Carnestoltes, és molt diver-tit, però una mica entremaliat.

I després ja arriba la tranquil.litat i de mica en mica Sant Jordi s'apropa i les flors co-mencen a ocupar les parets de la llar, ja tenim la primavera. I amb el calor, sortir a regar el nostre hortet, és la nostra obligació, és molt agradable i de tant en tant algú ens regala unes flors, com aquests rosers de la foto i entre tots els plantem i els cuidem.

Sortir al pati és part del nostre treball a la llar i és el moment del dia que estem esperant, perquè tenim moltes pales, poals i rasclets. Fem forats al terra i a veure si podem arribar a l'altra part de món, per l'intentar-ho que no sigui.

Els bombers i els policies ens deixen pujar als seus vehicles i tocar la sirena; i ens deixen tocar la mànega amb la que apagaran el foc i els policies ens ensenyen a anar sempre a la part de darrera del cotxe, del vostre papa i de la vostra mama i sobretot sempre lligats amb el cinturó de seguretat i la cadira cor-responent. Penseu que és per la nostra se-guretat, però com els vostres pares us esti-men tant, de casa a la llar, sempre aneu ben asseguts i lligats.

Passem dies preparant les excursions, però de vegades el temps no ens acompanya i ens plou el dia que volem fer l'excursió.

I com podeu comprovar, a la llar no parem de fer coses i com sempre estem preparats per a una bona festa, celebrem tots els ani-

versaris, i tot el que porteu, no sé perque, sempre està boníssim.

I els dies passen i arribem a final de curs, els nens i les nenes de P-2 ens diuen fins sem-pre. Els nens i les nenes de P-1 fins després de l'estiu. I l'estiu passa i tornen els plors, els sonriures dels que comencen nous, els pares que amb alegria i preocupació ens deixen per primera vegada al seu fill o filla…

Les educadores de la Llar d'Infants Lo Racó del Petit.

ENTREVISTA AL REGIDOR DE FIRES I FESTES, SR. JOSEP R. PRATSP.- En primer lloc, quin balanç pot fer dels primers mesos a la regidoria?R.- La veritat és que del primer moment m'he trobat còmode. És una regidoria en la que connectes amb les persones que parti-cipen i que viuen les festes molt intensam-ent. Com ja sabeu no són els primers mesos, sinó la continuïtat de la regidoria. La prim-era festa amb la que em vaig trobar va ser les festes majors dels Lligallos, i vaig poder veure el grau de dedicació i implicació.

P.- Quines són les prioritats de la regidoria per aquesta legislatura?R.- En primer lloc, tant per a les dues regi-dories que estan al meu càrrec, que són la regidoria de festes i la de Cultura, és la d'estalviar econòmicament.

P.- Des de la Regidoria quins objectius es marquen a mig o llarg plaç?R.- La nostra idea és potenciar la partici-pació de la ciutadania en la festa. Pensem que hi ha aspectes que s'han de mantenir com el protocol de Festa Major. També de-fensar una festa molt important a les nos-tres terres i que te una tradició molt antiga, com els bous, ja sigui la tarda a la plaça, bou embolat o el bou capllaçat.

P.- Parlant de pressupost, amb quins criteris s'ha aplicat la reducció del de Festa Major?R.- Des de la regidoria en la que estic, estem treballant amb un projecte econòmic per poder estalviar el màxim possible les despe-ses que suposen la festa major de Lligallos o de Camarles. Durant el 2012 es presentarà el que serà el projecte econòmic.

P.-A nivell personal i com a regidor, que su-posa per Josep R. Prats la Festa Major de Ca-marles i Lligallos?R.- Com he dit abans la Festa Major és molt especial i molts dels nostres records person-als estan relacionats amb ella. Tots tenim el nostre programa particular de seguiment dels actes, on anem a uns llocs determinats amb els nostres amics i familiars. A nivell personal és una responsabilitat, on em ded-ico plenament i procuro que tot sorti bé. I això suposa no ferir la sensibilitat festiva dels veïns.

P.-Tenim motius de sentir-nos orgullosos els camarlencs/ques o lligallencs/ques de les festes que tenim?R.- El que tenim és inigualable i per això sen-to una gran responsabilitat per la gestió de la meva Regidoria. Tenim festes úniques i les hem de fer valer molt més. Són la nostra mar-ca i no cal inventar coses estratosfèriques que no tenen res a veure amb nosaltres. Antoni Gaudí comentava que la originalitat està relacionada amb els orígens, i algunes de les seves obres retornaven als orígens de l'arquitectura. Per això penso que per a fer coses originals i creatives a Camarles, no ne-cessitem fer festes que no portem a la sang. A partir de les nostres tradicions podem fer coses realment impressionants. Aquest és un dels camins a recórrer.

P.-Algun record especial de la Festa Major?R.- En tinc algun, però prefereixo deixar-ho per a quan deixi la regidoria, això és per si surt algun altre de millor.

P.- Hi ha algun acte o ball que li agradi espe-cialment?

R.- La processó, els bous, el ball, les men-

jades populars i sobretot m'agrada molt la

participació dels veïns.

P.- Un grup musical o una cançó?

R.- Phil Collins i el tema Something hap-pened on the way to heaven.

P.- Recomani'ns un llibre.R.- La caza del octubre rojo.

MERCAT DE NADALEl dijous dia 8 de desembre (matí i tarda) Ca-marles viurà el tradicional Mercat de Nadal, un dels mercats de carrer més típics i con-correguts de l'any a Camarles.

Al Mercat de Nadal de Camarles hi troba-reu una variadíssima oferta de material per al Nadal, com objectes ornamentals, pro-ductes artesans, vins i caves, figures,... i tot el que és típic i necessari per a les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis. Un mercat que tin-drà per marc el centre del poble, la Plaça del Mercat.

El dijous 8 de desembre el tretzé Mercat de Nadal obrirà les portes a les 10 del matí i fins al vespre, on l'Associació de Comerç i Ser-veis de Camarles i Lligallos juntament amb l'Ajuntament de Camarles us inviten a par-ticipar en el mercat, un mercat que se'ns ofe-reix uns quants abans de Nadal i que obrirà el cicle de les festes nadalenques, que, a Ca-

marles, es complementaran amb un variat ventall d'actes: il·luminació de carrers, con-curs de cases i aparadors, tradicions popu-lars, pessebre, campanyes comercials,...

TEMPORADA’11 A LESPISCINES MUNICIPALSMés de 300 persones passen per les Piscines Municipals de Camarles. Aquest és el regis-tre durant l'estiu a la piscina municipal. Se-gons fons municipals el bon temps d'aquest estiu ha afavorit l'augment de visitants a les instal·lacions municipals. La piscina va obrir a principis de juliol i ha estat oberta fins la primera setmana de setembre.Un any més els cursos de natació han tingut una gran afluència de participants, que han pogut perfeccionar més el seu estil de na-tació.

EL GIMNÀS MUNICIPAL OBRE LES SEVES PORTESLa regidoria d'esports de l'Ajuntament de Camarles torna a obrir al públic les portes del gimnàs municipal.Una vintena de dones han començat a re-alitzar classes dirigides de Powe-Dimbel, GAP i alguna classe cardiovascular com l'Aerobic o Step. Els horaris són els dilluns, dimarts i dimecres de les 15:15 a les 16:15.

AL MÀXIM ELS HORARIS DEL PAVELLÓUn any més el Pavelló Poliesportiu de Ca-marles té totes les seves hores ocupades. Molts veïns del municipi, aprofiten les avan-çades instal·lacions de les que disposa el pavelló, per poder dur a terme el seu esport preferit. Des de handbol i futbol sala ,pas-sant per gimnàstica per a dones, twirling i els entrenaments del patufets del C.F Ca-marles, són part dels esports que es realit-zen durant tota la setmana al pavelló.

Si vols informar-te per algun d'aquest es-port, totes les tardes ho podràs fer al Pavelló Municipal d'Esports de Camarles.

NOVA VALLA AL COL·LEGI PÚBLIC SANT ÀNGEL

REMODELACIÓ DE VORES AL MUNICIPIL'Ajuntament de Camarles inicia aquest pas-sat mes de setembre les obres de remod-elació de voreres en diferents parts del municipi. S'ha adequat seguint l'estètica de tots els trams de vorera a nivell municipal, aconseguint recuperar el tram tant per a vi-anants, com per a persones amb mobilitat reduïda, o persones d'avançada edat. La Brigada ha estat l'encarregada de les re-modelacions.

Quan es va construir el col·legi Sant Àngel, el 1982, es van adequar tot el perímetre amb valles de seguretat. Amb el pas dels anys, les condicions meteorològiques han anat debilitant l'estructura. 29 anys després, s'han remodelat els 200 metres de valla que hi ha a la franja nord, a tocar de les vies del tren.

TRONC DE NADALIngredients

2 taules de xocolata negra fondant

1 paquet de galetes maria

40 grs. de mantega

1 rajolí de conyac

1/4 litre de llet

coco ratllat o sucre glaç

Elaboració:Desfer les taules de xocolata, la mantega i el rajolí de conyac, al bany maria, fins que quedi una crema.Agafar les galetes i, una per una, passar-les per la llet, sense deixar-les que s'estovin, untar-les amb la xocolata desfeta i anar-les posant enganxades l'una al costat de l'altra, fins fer com un braç de gitano. A continuació, cobrir tot el tronc amb la res-ta de xocolata desfeta.

Deixar-ho a la nevera i quan la xocolata es-tigui presa, amb una forquilla fer-hi unes ratlles per sobre, com si fos el tronc d'un ar-bre. El podeu decorar posant-hi un polsim de coco ratllat o sucre glaç i unes branquetes de gerds, o qualsevol guarniment.Es talla amb diagonal perquè així els talls queden a ratlles, una ratlla galeta i una ratlla xocolata. És econòmic i molt fàcil de fer i, sobretot, té molt bona presentació i és bo.

EL CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP)DELS LLIGALLOS OBRE LES SEVES PORTES(Regidoria de Sanitat)

Els Centres d'Atenció Primària dels bar-ris dels Lligallos, ha obert les seves portes després de ser afectat per la retallada que afecta a Sanitat.

Amb motiu de les retallades en el departa-ment de Sanitat de la Generalitat de Catalu-nya, el CAP dels Lligallos va tancar les seves portes.

És així com la regidoria de sanitat i alcaldia son assabentats del tancament del Centre Sanitari. Un cop informats pels veïns, el Sr. Joan Curto realitza unes trucades al depar-tament de Sanitat de les Terres de l'Ebre, i l'informen que serà probable que el tan-quin. És així quan la regidoria de Sanitat i l'alcalde és reuneixen el passat dia 17 de novembre amb el Delegat de Salut de les Terres de l'Ebre, Dr. Albert Gómez. Dues hores de reunió per informar-se del motiu del tancament, ja que l'Ajuntament no es-tava informat del tancament del CAP.

Durant la comissió informativa del dia 24 de novembre l'alcalde i la regidora de sani-tat de l'ajuntament, informaven al mem-bres de la comissió (PM, PP, CiU i ERC) que ja sabien reunit amb el Cap de Salut de les Terres de l'Ebre, el Sr. Albert Gómez i que el dia 2 de novembre hi ha un altra reunió a l'ajuntament, en la qual comunicaven que s'ha decidit fer, amb el CAP dels Lligallos.

El dia 28 de novembre el grup municipal de CiU presenta una moció a l'ajuntament, amb la finalitat de regular l'actual situació

de l'atenció Sanitaria al municipi de Camar-les i Lligallos.

El dia 3 de novembre ens comuniquen via correu electrònic, M. Antonia González, Di-rectora ABS l'Aldea-Camarles-l'Ampolla el següent:

Em poso en contacte amb vostè per comu-nicar-vos que el Consultori de Lligallos co-mençarà a funcionar a partir del proper dia 14 de novembre, els dilluns, dimarts i dijous, amb el mateix horari que teníem anterior-ment, es a dir, de 8 a 11 del matí.

Com vam parlar, hi ha dies que el metge o l'infermera ha de treballar de tarda al CAP l'Aldea, per la qual cosa informarem men-sualment dels dies en els que no es puguin passar consulta per aquest motiu. Penjarem un cartell donant a conèixer aquesta infor-mació. La resta de dies, l'horari és al Consul-tori de Camarles de 8 a 14 hores al metge/infermera a través de Sanitat Respon, tel: 902 111 444.

I el dimarts dia 8 de novembre es convoca una assemblea general al Casal dels Lligal-los per comunicar la resolució, que des de el departament d'Atenció Primària han comu-nicat. Aquesta resolució conta que el Centre d'Assistència Primària (CAP) dels Lligallos obrirà les seves portes a partir del dia 14 de novembre amb el metge i infermera en horari de 8 a 11 del matí, els dilluns, dimarts i dijous. I l'administrador/a no serà efectiva fins el dia 15 de desembre.

SANITAT RESPON

902 111 444

LA BROSSA DINTRE DELS CONTENIDORSLa Regidoria de Medi Ambient informa per a un millor funcionament i neteja del mu-nicipi, que s'ha de tirar les escombraries al contenidor corresponent, no deixar-ho fora quant el contenidor estigui ple, hi ha altres contenidors prop teu. No deixar escombrar-ies fora dels contenidors, com exemple: mo-bles, lavabos, runa, televisors i matalassos al voltant.

En diferents punts de Camarles i Lligallos podeu trobar contenidors selectius. I per a la recollida de residus voluminosos, la rec-ollida és l'últim dimarts de mes, trucar per informar i inscriure's a l'Ajuntament de Ca-marles.

DEIXALLERIA MUNICIPAL:

Horaris: de dilluns a divendres (17:00 a 19:00 hores)

dissabtes (10:00 a 13:00 i de 16:00 a 19:00 hores)

EL BIM DE CAMARLES I LLIGALLOS ara en format digital..........a bimcamarles.blogspot.com

Artesans del Ferro

INSC

RIPC

IÓ GR

ATUÏ

TA