Amics lectors;

S’acaba l’estiu, la calor, i mon anem cap a un temps de més frescor. Èpo-ca de castanyes, moniato, borreines i properes celebracions. Temps de rec-ollir les collites, i els més joves estudiar per a tenir un futur millor. Caiguda de les fulles, per treure nous brots; és un seguit de la vida ple d’emocions. en aquest petit resum de la tar-dor, voldria donar les gràcies a tots els col·laboradors que, edició rere edició, fan possible aquest butlletí d’informació municipal.

Elisa Pujol.

BIMBUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL

NÚM: 45

EDITA:AJUNTAMENT DE CAMARLES

DIPÒSIT LEGAL:T-1.637/01

PRESIDENT:JOAN CURTO I QUEROL

DIRECTORA:ELISA PUJOL ESCRIBÀ

REDACCIÓ:JOAQUIM MAURI FERRÉJOEL MASCARELL REY

COL·LABORA:ÀLEX VIDAL SUÀREZ

ASS. DE VEÏNS SANT JOAN BAPTISTAJORGE MARTINEZ CABRERA

ANTAVIANAFUNDACC

POLICIA LOCALLO RACÓ DEL PETIT

IES CAMARLES

IMPRIMEIX:IMPREMTA QUEROL, S.L

El principal accés a Camarles es fa per la carretera TV-3409 que connecta el nucli urbà de la població amb la carretera N-340. Aquest accés té una intensitat mitja diària de 3.631 vehicles i una longitud de 900 m. dels quals els 350 m. finals que es troben més a prop del nucli urbà de la població tenen diverses instal·lacions esportives a les dues bandes de la carretera que ge-neren un trànsit de vianants d’una certa importància; actualment aquest tram de carretera no té cap vorera ni cap element que faci reduir la velocitat als vehicles que hi passen.

L’Ajuntament de Camarles va fer una petició a la Diputació per tal de que es millori la seguretat en tot aquest tram de la zona

esportiva, de tal manera que es creï un es-pai diferenciat pel trànsit dels vianants i es posin alguns elements que redueixin la ve-locitat dels vehicles.

La Diputació va acceptar aquesta petició i va decidir realitzar la redacció d’un pro-jecte que defineixi i quantifiqui les actua-cions demanades per l’Ajuntament, raó per la qual es redacta el projecte de “ Regulació del trànsit a l’accés a Camarles. Carretera TV-3409”.

Les obres consisteixen en quatre actua-cions diferents al llarg de la carretera TV-3409 des de la cruïlla amb la N-340 a l’en-trada al nucli urbà de Camarles.La primera actuació consisteix en la cons-

I N I C I E N L E S O B R E S D E R E G U L A C I Ó D E L T R À N S I T A L’ E N T R A D A D E C A M A R L E S P E R L A C A R R E T E R A T V - 3 4 0 9 . ( B I M )

trucció de voreres de 2 metres d’ample pels dos costats des de la intersecció 0+560 fins l’entrada al poble 0+904, i un pas de via-nants reductor de velocitat en aquest últim punt. Al tram de noves voreres, la calçada serà de 6 metres d’ample i el paviment de MBC de 5 cm. de gruix que s’estendrà sobre el paviment existent.

La segona actuació es a la intersecció 0+560 amb l’entrada al cap de futbol i un camí que s’ha previst una instal·lació sema-fòrica per regular el trànsit en aquest punt.

La tercera actuació és la construcció d’un col·lector d’aigües pluvials amb tub depolipropilè corrugat de 40 cm. de diàmetre nominal i buneres de recollida d’aigua a tot el tram on es construeixen les voreres i que desguassen a la xarxa de pluvials existent o mitjançant baixants prefabricades a des-guassos naturals.

La quarta actuació es refereix a la substitu-ció de l’enllumenat antic de columnes exis-tent des de la cruïlla amb la N-340 fins al començament del nucli urbà per un de nou amb fanals tipus pala genèrica, per la qual cosa es farà la conducció nova fins al armari de comandament i a la zona de reforç de

ferm, aprofitant-se la conducció existent.

Les obres es completen amb un reforç de ferm amb mescla bituminosa en calent de 5 cm. de gruix des de la cruïlla amb la N-340 fins la intersecció 0+560, la substitu-ció de la barana existent per una de nova, la construcció d’una escala al P.K. 0+850 costat dret pavimentada amb el mateix ti-pus de panot que la vorera, el recreixement del mur de paredat existent des del 0+700 fins al mur de la nova escala que també s’aplacarà amb pedra i la senyalització ho-ritzontal i vertical dels trams on s’ha actuat.

A la zona del pont sobre el ferrocarril es preveu també la construcció de les voreres laterals, i abans del reforç del ferm es farà un fressat del paviment actual per tal de no sobrecarregar l’estructura. No s’ha fet cap càlcul estructural per la modificació in-troduïda en la secció del pont perquè les condicions de treball de les bigues seran més favorables que les actuals desprès de la construcció de les voreres.

Les obres tenen un pressupost d’execució de 637.123,23 €, cost 0 per a l’Ajuntament de Camarles. I tenen una durada de 4 me-sos d’execució.

E L J A C I M E N T I B È R I C D E C A M A R L E S N O D E I X A D E D O N A R S O R P R E S E S . A Q U E S T E S T I U H A N S O R T I T A L A L L U M R E S T E S D ’ U N E D I F I C I I D ’ U N A E S T R U C -T U R A S I N G U L A R Q U E P O D R I E N S E R M O LT I M -P O R T A N T S P E R A L’ I N V E S T I G A C I Ó D E L J A C I M E N T I B È R I C . ( B I M )

Un equip d’investigació ha excavat al jaci-ment de la partida del Bordissal de Camar-les, on han trobat restes d’un edifici, jun-tament amb la part d’una estructura que podria ser molt important per aprofundir en la cultura ibèrica. Pel que fa a la estruc-tura, es tracta d’una construcció de la que es conserva només un extrem, que podria haver tingut forma de vaixell i es troba situ-ada al davant mateix de l’entrada d’un edi-fici. Aquesta estructura podria haver tingut un paper important en algun tipus de ritual religiós.

Segons ens ha explicat el cap de l’excava-

ció, el Sr. Ricard Marlasca Martín, el jaciment que hi ha a Camarles és un dels jaciments ibèrics més interesants de Catalunya. Amb tres setmanes d’excavacions han pogut descobrir nombrossos fragments de cerà-mica ibèrica, així com fragments d’àmfores i vasos d’importació grecs i Púnics, data-des del segle IV a.C.

Els excavadors creuen que podria ser un jaciment molt gran, tot i que una part ha estat destruïda per les obres que es vàren fer de la carretera que comunica Camarles i l’Ampolla.

El poblat iberic de Camarles, va ser un dels poblats més importants per al comerç d’ul-tramar dels pobladors de la regió durant els segles IV i III aC., amb comerciants sobretot d’origen púnic asentats a Eivissa. També destaquen la vessant cultual del jaciment, de la que caldrà definir en el futur les seves característiques en el futur.

Algunes de les peces més apreciades de l’actual col·lecció ibèrica del Museu d’Ar-queologia Salvador Vilaseca (MASV), així com altres exposats al Museu Arqueolò-gic de Barcelona, al Museu de Tortosa i al Museu de les terres de l’Ebre d’Amposta,

són els exemplars de timiatèrion, proce-dent d’una troballa realitzada fa quasi sei-xanta anys al jaciment. Es tracta de figures de terracota en forma de cap femení amb una zona a la part superior a on es podi-en cremar espècies o plantes aromàtiques. Gràcies a la documentació aplegada pel Sr. Salvador Vilaseca Anguera, sabem que la primera noticia del descobriment fou publicada a la premsa catalana els primers dies de juliol de 1953.

L’excavació a estat formada per: Josep Mª Lopez Gari, Eva Martinez, Xavi Maese i Ri-card Marlasca Martín.

V I I I J O R N A D A G A S T R O N Ò M I C A D E L A B A L D A N A D ’A R R Ò S D E C A M A R L E S ; L A J O R N A D A A M B M É S A S S I T È N C I A D E V I S I T A N T S . ( B I M )

L’AJUNTAMENT DE CAMARLES PROMOCIO-NA EL POBLE AMB LA SEVA GASTRONOMIA LOCAL I ELS SEUS PRODUCTES.

La jornada celebrada el passat 25 d’agost queda en el nostre record com la més im-portant de les celebrades fins ara.

Pels comentaris que rebem, estem molt or-gullosos i amb ganes de seguir.

Volem en primer lloc, agrair als nostres par-ticipants la seva presència. Aquest any hem comptat amb: Forn i Pastisseria Can Coll, la Carnisseria el Paulo, supermercat SUMA, bar cafeteria Jordi, bar Les Piscines, bar res-taurant El Viver i celler Curto Bonet.

Aquest any, en menys de dues hores es van repartir més de 3000 racions, entre les

quals els participants van poder degustar plats com: mini coca de recapte, truita amb baldana, lasanya, pebrots farcits, ous amb baldana, la ja coneguda pizza de baldana, i moltes cassoles de diferents estils. Aquest any també es van poder degustar postres típics del territori.

Aquest any com a sorpresa per a tots els participants va ser el castell de focs artifi-cials que es van fer des de dalt de la Torre i que, després, va donar pas a l’actuació del duet Sherpas, que un any més va animar als assistents fins al final.

En el temps en què vivim, a més del motiu purament lúdic, volem que els productes i productors de Camarles siguin coneguts i consumits, i el donar-los a conèixer mitjan-çant la celebració cada any de les “Jornades

Gastronòmiques de la Baldana d’Arròs” en-tenem que és un mitjà per aconseguir-ho, el que ha de redundar en donar prosperi-tat al turisme gastronòmic del municipi de Camarles. Ens consta que alguna cosa es va aconseguir en les darreres edicions i te-

nim l’esperança que això vagi en augment.Camarles ja espera l’edició del 2013. Consi-derem que s’ha convertit en una data as-senyalada en el calendari de la gent de les Terres de l’Ebre i sobretot per la gent de Ca-marles que l’esperen amb veritable il·lusió.

L A D I A D A D E C AT A L U N -YA C A M A R L E S I L L I G A L-L O S . ( B I M )

Camarles i Lligallos, un any més, han res-post a la crida per commemorar els actes de la Diada Nacional de Catalunya. Com l’any passat, els actes van començar als Lli-gallos a les onze del mati, amb la hissada de la senyera, a les dependències municipals ( La Farmaciola). Acte seguit, tothom es va desplaçar pel carrer Sant Joan en direcció a la plaça de l’església, on es va procedir als parlaments commemoratius, ofrena floral a la font i tot seguit aperitiu per a tots els assistents.

A les dotze del migdia, la festa va continuar a Camarles, on es va hissar la senyera des del pal de l’Ajuntament. Després les autori-tats, acompanyades per l’Agrupació Musi-cal de Camarles i la Coral Sant Jaume Apòs-tol, van arribar a la plaça dels presidents, amb la sonata de l’himne dels segadors de fons, amb la clàssica ofrena de flors al monòlit de pedra de la font, els correspo-nents parlaments, i després de les interpre-tacions per part de l’Agrupació Musical de Camarles i la Coral Sant Jaume Apòstol, es va prendre l’aperitiu a la ombra dels pins.

E L S P A G E S O S D E N U N C I E N E L S R O B AT O R I S D E G A R R O F E S I A M E T L L E S . ( B I M )

El municipi de Camarles es troba en plena època de recollida de les garrofes, produc-te de poc valor comercial (al voltant dels 20 cèntims el quilo al pagès), però que pot su-posar un complement a la renda dels agri-cultors.

Després d’alguns anys de certa tranquil•litat, els pagesos de la comarca del Baix Ebre, més concretament dels municipis de Ca-marles, l’Ampolla i l’Aldea, denuncien que enguany s’han tornat a produir robatoris d’aquest productes.

La major part dels robatoris es produeixen durant la nit i passen desapercebuts per la poca infraestructura que es necessita per a la recollida de les garrofes.

Tot i no tenir quantificades les pèrdues, el coordinador del sindicat agrari a les Terres de l’Ebre, Joan Montesó, explica que es tracta d’una pràctica que va a l’alça. «Hem comprovat que amb l’actual context de crisi ha canviat una mica el perfil del lladre dels nostres productes al camp», afirma.

Segons publicava el diari Mediterráneo, es podria tractar de grups que actuen de for-ma organitzada i que posteriorment venen la seva mercaderia en diversos magatzems de les comarques de Tarragona.

Els pagesos temen que l’actual crisis eco-nòmica incrementi enguany els robatoris al camp, no només de garrofes i ametlles, sinó d’altres productes agrícoles de gran pes al territori, com podria ser de cítrics aquest

mes d’octubre i olives al mes de novembre.

En aquest sentit, els pagesos demanen una major vigilància policial, tot i destacar la feina que els Mossos d’Esquadra han dut a terme al territori en aquest àmbit en els darrers anys. Estem parlant dels controls als magatzems.

Un dels punts principals d’atenció són els magatzems que comercialitzen amb pro-ductes del camp. Els Mossos d’Esquadra hi realitzen controls regulars per tal de com-provar la procedència de tota la mercade-ria.

Aquest mes de setembre han iniciat ja la campanya de controls al voltant de les gar-rofes i les ametlles, que inclou també con-

trols aleatoris en vehicles que circulen per les carreteres del territori.

Si la persona que transporta el producte no pot demostrar la seva procedència, l’hi és requisada. Però enguany encara no s’ha produït cap comís d’aquestes caracterís-tiques, segons comenten des de la Regió Policial de les Terres de l’Ebre. El Programa Operatiu Específic (POE) del Món Rural també inclou el patrullatge per zones agràries, a més de trobades infor-matives regulars amb els representants del sindicats de pagesos i cooperatives de la zona, i es du a terme en cadascuna de les campanyes de recollida de fruita que hi ha al territori al llarg de l’any.

C A M A R L E S I N A U G U R A U N S I S T E M A P I O N E R D E C O N T R O L D ’ E N L L U M E N AT P Ú B L I C . . ( B I M )L’Ajuntament de Camarles, amb el suport tècnic de l’Agència d’Energia del CODE, va inaugurar el passat divendres 20 de juliol una nova i eficient instal·lació d’enllume-nat públic, que permet estalvis superiors al 60% del consum energètic. A part de subs-tituir gran part de les lluminàries del poble i totes les làmpades, s’ha introduït una nova tecnologia que permet controlar la intensi-tat de flux lumínic de cada lluminària, és a dir, punt a punt, del municipi a través d’un software en funció de les ordres que se li donin. Hi ha un total de 925 punts de llum repartits entre Camarles i els Lligallos on s’ha instal·lat aquest sistema pioner a Cata-lunya.

Durant la inauguració, Josep Aragonès,

director de l’Agència d’Energia del CODE, va fer una introducció sobre sostenibilitat i eficiència energètica i, posteriorment, es van explicar els sistemes de telegestió dels enllumenats públics a càrrec de Francesc Tarongí, director general d’Ernetika. Per úl-tim, Juanjo Escobar, Cap d’àrea de Comu-nicació i relacions institucionals de l’ICAEN, va fer la cloenda de l’acte felicitant l’alcal-de de Camarles per la valentia de tirar en-davant un projecte nou a Terres de l’Ebre.

T O R N A A O N E J A R L A B A N D E R A D E L A T O R R E . ( B I M )

Fa uns quants anys, a la Torre de Camarles onejava la senyera, com en moltes torres arreu del territori. Pel pas del temps, dita bandera va anar fent-se malbé fins al punt que va ser retirada. Els anys han anat pas-sant, sense donar-li importància. Així que, des de la Regidoria de Turisme,per acom-panyar a la senyera de la marxa de torxes que es va fer el passat 10 de Setembre, i a la vegada per donar a conèixer als nostres vi-sitants com està compost l’escut del nostre municipi, s’ha instal•lat una bandera amb l’escut municipal, donant també la benvin-guda als que arriben de l’ampolla com els que se’n van, des de la mateixa avinguda de la torre.

Q U I N A X A R X A S O C I A L É S M I L L O R P E R A L M E U N E G O C I ?. ( J O E L M A S R E Y )

Des de qualsevol espai de la societat veiem que estem vivint canvis que no es poden comparar amb res que haguem viscut fins ara. Tenim la sensació que aquests canvis són molt ràpids i que no sabem entendre’n les conseqüències. Hi ha qui diu que ens trobem en un “nou paradigma”.

Sabem que la tecnologia ens permet digi-talitzar la informació. Una peça escrita, de so, d’imatge o de veu, una dada, es con-verteix en un codi binari i es pot reproduir i distribuir infinitament, a un nombre infinit de persones, en “temps real” i “geolocalit-zat”, vinculat a un punt geogràfic. Aquesta possibilitat tecnològica, ha canviat com co-muniquem, com ens informem, com apre-nem, com consumim, com produïm, com creem, com decidim, com pensem, i potser fins i tot com som!

Segurament, a la llarga, la manera com vi-vim canviarà profundament, i potser a curt termini les coses no canviaran tant, no ho sabem. El que sí que sabem és que, amb

poc esforç, podem aprendre a utilitzar les eines que tenim a mà per continuar fent el que hem fet fins ara, però fer-ho molt mi-llor i gaudir-ne molt més.

Si teniu una botiga o un petit negoci heu vist que les tècniques de venda han de can-viar, el consumidor no es comporta com abans i les estratègies de publicitat són di-ferents. Si sou membres o creadors d’una associació, d’una iniciativa social, d’una ONG, o teniu un programa polític o una informació que voleu fer arribar als ciuta-dans, també haureu vist que els periodistes ja no us responen com ho acostumaven a fer, que el ciutadà es veu bombardejat per eslògans i informació i és difícil fer-los ar-ribar el que vosaltres penseu. I si us dedi-queu a professions liberals, sou advocats, comptables, arquitectes, enginyers, co-municadors, professors, pensadors, crea-dors… i mireu com us comunicàveu amb els vostres clients, com us sortien les feines o els projectes nous i com us arriben ara, també identificareu canvis importants.

Al cor de tots els negocis, de totes les pro-fessions, de totes les iniciatives de comu-nicació hi ha una comunitat. La comunitat pot ser de ciutadans, de clients, d’audiència, d’usuaris, de col•legues, de competidors,.... Ha canviat la manera com ens relacionem amb la comunitat i cal tornar a aprendre com identificar-la, com connectar-hi, com establir-hi una relació de confiança i com treballar-hi per crear un resultat. Per això tenim el que s’anomenen xarxes socials.

Per començar, explicarem que és una xarxa social. Una xarxa social és un lloc de troba-da de persones i empreses que tenen un

objectiu comú, ja sigui personal o empre-sarial, on poden donar a conèixer els seus projectes d’una forma oberta a tothom. Aquest sistema fa que es multipliquin per milers els usuaris als quals arriba la teva in-formació.

I la pregunta que es pot fer tota classe de marca o negoci al moment d’introduir-se dintre d’una xarxa social és: Quina xarxa social és millor per al meu negoci?

Per crear una bona estratègia en xarxes socials és important conèixer les diferents xarxes que existeixen i que ens poden ofe-rir.

Youtube: xarxa social que permet penjar i compartir vídeos i pot ser molt útil per les empreses que volen donar a conèixer els seus productes mitjançant vídeos tu-torials, demostracions, etc.

Facebook: actualment es la xarxa social més important i permet compartir fotos, estats, el que t’agrada, fer-se fan, etc. Per les empreses es tracta d’un canal on es pot comunicar-se amb els seguidors, compartir contingut i donar a conèixer els seus productes.

Twitter: permet donar a conèixer no-ticies, idees i promocions. Es una xarxa social molt fàcil d’utilitzar, en la que pots seguir a qui vulguis i també et poden se-guir.

Pinterest: es tracta d’una xarxa social basada en “boards” en els que pots pen-jar imatges. Es un aparador increïble per a les empreses.

Foursquare: es una xarxa social basa-da en el món de la geolocalització, fent

“checking” quan vas a algun lloc.

Linkedin: es la xarxa professional per excel·lència, creada per ajudar als pro-fessionals a connectar amb persones del seu sector.

Google+: busca relacionar als usuaris mitjançant “cercles” amb els seus segui-dors, amics, familiars i marques. I millorar el posicionament de la empresa en busca-dors de Google.

Aquest mes d’octubre ens hem dedicat als comerços i les petites empreses, per això els animem a introduir el seu negoci a la xarxa social. Però sobretot abans d’ ingres-sar dintre d’aquest món, tenir clar la vostra estratègia comercial. I també és pot con-tractar gent especialitzada en creacions de perfils i dinamització de campanyes a Fa-cebook, Twitter, Youtube, Linkedin, Flickr, Pinterest, Tumblr, Google+, Foursquare, etc.

C O M E N I U S A L’ I N S T I T U T D E C A M A R L E S . ( I E S C A M A R L E S ?

L’Institut de Camarles ha aconseguit participar en un projecte Comenius, des d’aquest mateix curs i per un període de dos anys. El títol del projecte en qüestió és “Waterborne Identities” i es tracta d’un Comenius multilateral, és a dir, un projec-te entre instituts de diferents països. En aquest cas, a més de Camarles, hi partici-pa un centre d’Alemanya (país coordina-dor), un de Noruega, un de Bulgària i un de Turquia.

Durant la primera setmana d’octubre tindrà lloc la primera trobada entre els professors implicats en el projecte. Se celebrarà a l’Institut de Camarles i comp-tarà amb la presència de tres professors d’Alemanya, tres de Noruega, dos de Bul-gària i un de Turquia, a més dels del propi centre.

En aquesta primera trobada està previst acabar d’enllestir el pla de treball dels pròxims mesos, així com organitzar les mobilitats (els diferents desplaçaments de professors i alumnes als diferents països) i la plataforma de treball. Estan previstes quatre mobilitats globals més, una a cada un dels països implicats, amb

alumnes i professors. En concret, per a aquest institut del Baix Ebre estan pro-gramades vint-i-quatre mobilitats, que afectaran setze alumnes i vuit professors.

Un dels objectius principals del projecte és promoure l’ús de la llengua anglesa d’una manera interdisciplinar. Es pretén que els alumnes s’adonen de la impor-tància de la llengua com a mitjà de comu-nicació i que siguen capaços d’aplicar-la a diferents situacions de la vida quotidiana.

Els centres participants treballaran el pro-jecte “Waterborne Identities”, esmentat anteriorment, en el qual es proposaran activitats que tenen com a centre d’inte-rès el tema de l’aigua, font de vida a tots els nivells i, especialment, d’importància cabdal per a l’entorn natural dels centres educatius membres del projecte. Es du-ran a terme activitats des de les diverses àrees del currículum, totes en anglès i totes al voltant del tema de l’aigua. Cada semestre es tractarà una àrea diferent: història, economia, biologia, llengua, música..., però sempre girarà entorn de la mateixa temàtica: l’aigua.

D E S P R É S D E L A D I A D A , C O M E N Ç A E L “ N O U ” C U R S E S C O L A R . ( A L I M E N T A ’ T )

El passat 11 de setembre, diada nacional de Catalunya, la gent va sortir al carrer per fer sentir la seva veu (demanar la In-dependència, criticar les retallades, jutjar la gestió del president Artur Mas...). En aquests temps tan difícils que estem vi-vint, la gent demana canvis, demana un futur millor per a nosaltres, per als nos-tres fills, per a tothom.

Actualment estem passant per moments complicats, la delicada situació es nota en qualsevol lloc, i per desgracia aquesta crisi comporta conseqüències.

Tot just ara comença un nou curs escolar i un d’aquests canvis és la nova modali-tat de “menjador escolar “. Aquest any, per primera vegada, a moltes comunitats autònomes les escoles deixaran que els nens es portin el menjar de casa. Aquest fet és un pas més d’adaptació als nous temps i hem d’intentar entre tots que això no afecti a l’alimentació dels més petits.

Els Dietitstes-Nutricionistes d’alimenta’t us volem donar uns consells o recomana-cions per tal d’aconseguir que el contin-

gut dels tuppers i/o carmanyoles siguin de la millor qualitat possible:•Ha de ser variat, tant amb ingredients com amb colors (no s’ha d’oblidar mai l’estètica del plat).•Coccions: No abusar de fregits i arrebos-sats, millor utilitzar el vapor i planxa.•La carn sovint queda seca, així que millor modificar la textura, utilitzant mandon-guilles, hamburgueses...•El peix no queda tant sec com la carn però ens hem d’assegurar que no hi hagi cap aresta. •Els aliments a la planxa sovint queden eixuts, la utilització de salses suaus, (to-màquet, iogur…) ajudarà a millorar la consistència del plat.•De postres és molt recomanable la frui-ta, sempre al natural no en sucs n’hi en almívar. Si el nen és petit es pot tallar per facilitar-ne el consum.•Es recomanable ficar 2 o 3 llesques de pa per que els petits acompanyin l’àpat.•Quan cuinem els plats, abans de guar-dar-los a la nevera o al congelador, hem de refredar-los ràpidament per evitar possibles contaminacions.

I per finalitzar Els Dietitstes-Nutricionis-tes d’alimenta’t volem facilitar-vos l’ela-boració d’aquests menús, donant-vos un quadre per que us sigui molt més fà-cil controlar que els vostres fills mengin cada dia els aliments necessaris pel seu estat òptim de salut.

Només cal marcar amb una creu cada dia el que inclou el menú i comprovar que setmanalment compliu amb la freqüèn-cia de consum recomanada per cada ali-ment.

E L S L L I G A L L O S I L A D I A D A D E L’ 1 1 D E S E T E M B R E .( A s s o c i a c i ó d e v e ï n s “ S a n t J o a n B a p t i s t a ” )

Sense cap mena de dubte els temps han canviat, i els Lligallos com altres poblaci-ons, han entrat, sense minvar en lo mes mínim les tasques quotidianes, en un di-namisme Polític-Socio-Cultural. Avui, els Lligallos compten amb una Associació de veïns, “Sant Joan Baptista”. Aquesta, en-capçalada per uns joves amb ganes de fer i treballar amb el recolzament d’un poble il·lusionat.

L’Associació, en la línia d’activitats Soci-oculturals, tenia previst una activitat de caire popular, sent l’11 de setembre, di-ada de Catalunya, motiu primordial dels actes a celebrar. Els dies escollits eren el 8,9 i 10, dissabte, diumenge i dilluns, sent el Casal del poble qui obriria les portes per poder portar a terme les manifestaci-ons culturals a realitzar, tals com:

Jocs, concursos diversos, com dibuix i pintura per als mes petits, i gastronòmics per la gent més gran. Dintre de l’ambient mes jove, el ball variat, però discotequer, i dintre del que diríem músic-cultural, hi ha l’actuació de la joia de la corona lliga-llenca: la Banda de tambors i Cornetes joves Lligallencs.

El començament de les activitats tal i com estava previst es va celebrar el dissabte dia 8. Convidats per l’Associació van estar presents alguns dels membres del Con-sistori Municipal Camarlenc. El president de l’associació de veïns, Jordi Pujol, va ser l’encarregat d’inaugurar els actes.

Seguint amb la festa i els actes culturals previstos, els més xicotets ja havien par-ticipat a una jornada de dibuix i pintura, on el tema escollit havia d’estar relacio-nat amb l’11 de setembre - Diada de Ca-talunya.

L’imaginació dels joves però, grans artis-tes, no podia ser més expressiva, les se-ves obres plasmades en fulls de paper, no deixaven lloc al dubte de reflectir la demanda popular.

Els joves artistes Lligallencs van donar una bona empenta de sortida als actes de la Diada.

El casal, es va omplir de gent de totes les edats: petits, joves i grans, gaudint d’una gran jornada de germanor. Menjades populars, rialles, alegria, festa i com no el cava, que els membres de l’Associació repartien per les taules, junts feien que la joia regnés entre els lligallencs i lliga-

llenques allí presents.

Els concursos gastronòmics van acom-panyar algun que altre moment graciós dintre de la nit. Els plats el·laborats amb productes de la nostra terra feien de l’al-bergínia i el primentó els elements pri-mordials i obligatoris. Tots junts, i amb aquella vistositat, feien obrir els ulls i la boca als allí presents. No menys èxit va tenir l’altre concurs que es va celebrar, fet a base d’un element culinari cada cop mes arrelat a casa nostra i que cada ve-gada està mes present a les nostres llars: la pizza.

S’ha de dir, que pel sol fet de participar, ja

es mereixien un premi, però va ser el ju-rat qui, mitjançant la presentació i el gust, determinaria l’otorgament dels premis.L’Activitat Músic-Cultural, va anar a càr-rec com ja hem dit, del grup de Tambors i Cornetes Joves Lligallencs, que formats al mig del casal van anar tocant les dife-rents peces musicals. Escoltats i aplaudits per la gent allí congregada.

No menys dir, de l’èxit aconseguit per l’Associació de Veïns dels Lligallos “Sant Joan Baptista”, que recolzats pel poble van saber portar endavant les seves ini-ciatives, posant de manifest una vegada més que “aquests gestos són l’essència d’un poble unit”.

El curs acaba, ja estem en les últimes set-manes, la festa es viu a l’ambient, acaben de passar les festes dels Lligallos i d’aquí a poques setmanes comencen a Camarles. La llar s’ha vestit de festa amb bandere-tes de colors, música de festa des de “Ai se eu te pego” fins a “Paquito el chocola-tero”, tot ens val per a divertir-nos i pas-sar-ho bé.

Els nostres nens i nenes continuen fent-se grans. En definitiva, és el final d’un curs i per a molts el final d’una etapa, i ens dei-xen per a passar al cole. A P-3 ja els estan esperant, amb noves emocions, vivències

i experiències que quedaran emmagat-zemades en els seus records.

I fent una mica de recordatori d’aquest curs, els primers plors del mes de setem-bre han passat a ser riures aquest mes de juliol. Tots i cada un dels nostres nens i nenes s’ho ha passat pipa. Clar que al-guns poden dir que no és del tot veritat; que alguns ploren, però ho fan quan en-tren, quan cauen i es fan mal ; però des-prés de passats els cinc minuts de rigor i retrobar-se amb els seus amics tot torna a la normalitat.

Dins la llar hi ha un món fantàstic que surt dels contes, si alguns ho puguessiu veure, vosaltres també voldrieu partici-par amb les senyos a ser dracs, caputxe-tes, lleons, gats o conills.... Segurament cantarieu el més fort possible perquè us puguessin sentir tots, inclús els que es-tan tristos o empipats per alguna raó; i també cantarieu fluixet per no despertar als ocells que hi han als arbres del nostre pati. Agafarieu colors i paper d’embalar i farieu la casa dels indis “El Tipi”, perquè de tant en tant ens agrada fer l’indi. Amb els ingredients de fer una mona de pas-qua us embrutarieu i us pintarieu la cara. Amb la xocolata pintarieu i la provarieu.... I així dia a dia, anirieu acumulant mil i una història diferent, igual que fan els vostres fills i filles i que els ajuda a anar acumu-lant una riquesa que no es pot comprar LA FELICITAT.

Totes les mestres volem donar les gràcies a tots els pares i mares que durant el curs ens han donat ànims i raons per a conti-nuar endavant, simplement demostrant-nos que creuen amb el que fem, EDUCAR.

LES EDUCADORES DE LA LLAR.

E L C U R S 2 0 1 1 -2 0 1 2 A L A L L A R D ’ I N F A N T S L O R A C Ó D E L P E T I T( L o R a c ó d e l P e t i t )

F E S T E S M A J O R S D E C A M A R L E S 2 0 1 2( R E D A C C I Ó )

F E S T E S M A J O R S D E C A M A R L E S 2 0 1 2