Didac Blanch Gamon

2n ESO A

Curs: 2013-2014

Index:..............................................................................................................................................

TEMA 1: PROCESSOS GEOLOGICS INTERNS

- Estructura interna de la terra Pàgina 3

-Litosfera Pàgina 4 -Volcans i terratrèmols Pàgina 5

TEMA 2:

- Geomorfologia( general)/Agents interns Pàgina 7

- Agents externs Pàgina 8

TEMA 3: Els ecosistemes

- Essers vius en els ecosistemes Pàgina 10

- Tundra Pàgina 13

TEMA 4: Transferència d’energia

- Canvis d’estat d’un cos Pàgina 15

- La llum i el so Pàgina 19

- Anatomia d’un ull/orella + com es percep una imatge/so Pàgina 21

TEMA 5: Cinemàtica

- Exercicis + explicacions Pàgina 23

TEMA 6: Forces

- La força Pàgina 25

- El pes i la massa Pàgina 26

TEMA 7: Treball i energia:

- Energia cinètica+ problemes de cinètica pàgina 28

- Energia potencial i mecànica + exercicis Pàgina 30

Pràctiques:

1 mars diferents Pàgina 32

2 Tint de glaçons Pàgina 32

3 Volcà Pàgina 33

4 Dermatoglifs Pàgina 33

5 Comparació de aigua i alcohol Pàgina 34

6 Termòmetre casolà Pàgina 35

7 Disc de newton Pàgina 35

8 Llet màgica Pàgina 36

9 Qui reacciona mes ràpid Pàgina 37

10 Els sentits 1 Pàgina 37

11 Els sentits 2 Pàgina 37

12 Hi ha mes bacteris en un telèfon que en una tassa de vàter Pàgina 38

13 Metamorfosi del cuc de la farina Pàgina 39

Valoració personal de la matèria Pàgina 40

Presentació( estan desordenades i no sabia com posar-les bé) Pàgina 41

Dídac Blanch Gamon

2n ESO A

Estructura interna de la terra:

La geosfera, es diferencia en tres capes: La geosfera que es la superficial, la hidrosfera, que es

la part d’aigua del planeta, i la atmosfera que es la part gasosa de la terra. però aquest tema

estudiarem la Geosfera...

La geosfera sol ser majoritàriament solida que trobem des del centre fins a la superfície

La geosfera es pot dividir en tres capes segons la seva composició i segons les seves propietats

físiques...

Les capes són l’escorça, el mantell i el nucli.

ESCORÇA: Es la capa exterior de la geosfera i es la mes petita, només te un gruix de 20 km de

mitjana. Es forma per silici i alumini. Es divideix en dos tipus de escorça:

Continental: Continents, plataforma continental que es de 40 km contant amb el relleu.

Oceànica: Compta amb 5 i o 10 km i es troba al fons del oceans, i es mes densa i prima que

l’escorça continental.

MANTELL: Va des de sota de l’escorça fins a 2900 km al nucli, en proporció, conté menys silici i

magnesi que l’escorça i es més dens. Té dues parts, la part superior, que es liquida i viscosa, i la

part inferior i sòlida.

NUCLI: Està des de els 2900 km fins al centre de la terra, es forma per ferro i níquel. Es forma

per dos parts, el nucli extern i l’intern:

Extern: Es fluid i calent.

Intern: Es sòlid i està al centRE.

VOLCANS I TERRATREMOLS.

VOLCANS: SÓN ESQUERDES DE LA LITOSFERA ON EL MAGMA PUJA A LA SUPERFÍCIE

TERRESTRE EN UN PROCÉS ANOMENAT ERUPCIÓ. EL MAGMA ES UNA MASSA FLUIDA DE ROCA

FOSA AMB PROPORCIÓ VARIABLE.

HI HAN DOS TIPUS DE VOLCANS:

MES GASOSOS:SÓN MES EXPLOSIUS AMB CENDRA I PIROCLAST.

ELS CONS DE CENDRA I ELS ESTRATOVOLCANS:

CONS DE CENDRA: VOLCANS QUE AL EXPLOTAR, SÓN MOLT VIOLENTES, I ACUMULEN UNA

GRAN QUANTITAT DE CENDRA I FAN ROQUES QUE AL EXPLOTAR, CREEN ROQUES DE CENDRA

AMB FORTS PENDENTS.

ESTRATOVOLCANS:

ORIGINEN LAVA I EXPLOSIONS DE CENDRA.

MENYS GASOSOS:

FISURES VOLCANIQUES:

OBERTURES DE L’ESCORÇA EN FORMA D’ESCLETXA, LA LAVA ES MOLT FLUIDA I NO FORMA

CONS VOLCANICS.

VOLCANS AMB FORMA D’ESCUT: OBERTURES PUNTUALS, LA LAVA ES MENYS FLUIDA,

S’ACUMULA I FORMA CONS VOLCANICS DE

PENDENTS SUAUS.

BOCA:OBERTURA PER ON EL MAGMA SURT.

CON:MUNTANYA VOLCANICA QUE ENVOLTA UN

CRATER VOLCÁNIC.

XEMENEIA: CONDUCTE PER EL CUAL EL MAGMA

ASCENDEIX A LA SUPERFICIE.

CAMBRA MAGMICA: ON LA LAVA ESTÁ

DEPOSITADA.

TERRATREMOLS: Vibracions de la superfície terrestre causades pel fregament de dues plaques

de la litosfera. Hi ha mig milió de terratrèmols a l’any, però nomes uns 100 d’ells son molt

seriosos. Es mesuren amb l’escala de Richter, com mes gran es el valor dins l’escala, més gran

es la seva magnitud i l’eina es un sismògraf que mesura els graus de magnitud.

Com funciona un terratrèmol? Dues plaques tectòniques fan força i pressió l’una contra l’altre ,

les deforma les roques litosfèriques (però aquí no hi ha moviment). Arriba un punt en que la

deformació acumulada es tan gran que fragmenta la roca, i fa que tota l’energia acumulada

s’alliberi en forma d’ones sísmiques.

EL PUNT ON ES PRODUEIX LA FRAGMENTACIÓ S’ANOMENA HIPOCENTRE, si el protessim a la

superfície s’anomenaria epicentre.

T

La geomorfologia es el relleu de la terra que es crea i modifica per dues coses:

Agents externs: són l’aire i el vent. Aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la

litosfera I ACTUEN DESDE L’ EXTERIOR.

roques. El relleu de la terra es causa pels agents geològics interns que es creen per les plaques

de la litosfera, i creen illes, serralades, etc...

La segona es per els agents geològics externs que son l’aire, l’aigua, etc..

1r pas: Meteorització:

EL trencament de les roques pels agents meteorològics. Aquella roca que es trenca, no es

transporta cap a ningun lloc.

Hi ha dos tipus de meteorització: Química i la física:

Física: Quan la roca es trenca per agents físics com la temperatura, l’aigua, la sal i essers vius.

Temperatura: els canvis b rusc de temperatura entre el dia i la nit fan que la roca es contragui i

dilati i al final es fragmenti.

Sal: L’aigua del mar entra en les esquerdes de la roca i fa que es fragmenti. Quan hi ha marea

baixa es retira i quan hi ha marea alta, fent

Sal: L’aigua del mar entra en les esquerdes de la roca i fa que es fragmenti.

Aigua: L’aigua entra en la roca i esta en les esquerdes, quan arriba el fred, l’aigua augmenta

congelant-se i es peta.

Essers vius:

Quan un arbre creix sobre

Aigua: EL 97 % d’aigua es salada, el 3 per cent altre es dolça, un 80 % es gel, el 19 % es

subterrània

AGENTS METEOROLOGICS EXTERNS:

Vent:

El vent actua principalment en zones àrides sense vegetació. Transporta petites roques o

partícules que en xocar contra roques que estan exposades al vent , la desgasten . Com més

fort bufa el vent, més grans són les partícules que transporta i per tant més grans són les

partícules que transporta i per tant més gran es el desgast que produeixen al xocar contra una

roca.

El transport de les roques o partícules dependrà de la seva mida:

-Si les roques són grans el transport serà arrossegant les per terra.

- si les roques tenen una mida Inter mitja, les aixecarà i les deixarà caure.

-Si es tracta de roques molt petites, partícules, viatjaran en suspensió

1. Individualment, responeu les preguntes inicials:

a) Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i anguloses? Per que

la erosió dels agents geològics externs que han fet una forma determinada de una manera

determinada.

b) Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Quines característiques

presenten? Per la humitat que tingui

c) Què és l’erosió? El desgast de les roques, acompanyada de transport i sedimentació.

d) I la meteorització? El trencament de les roques.

2. Compareu les vostres respostes amb les que havíeu donat inicialment.

3. Realitzeu un mapa conceptual amb els conceptes més importants d’aquest apartat.

Agents geològics externs:

Vent:

Rocallós o muntanyós:

Format per grans roques o muntanyes molt grans, però no totes les roques tenen el mateix

volum, ja que el vent les forma de diferents maneres

Pedregós:

Format per roques soles, moltes.

Desert sorrenc:

Desert format de sorra, on hi trobem les dunes, les dunes es mouen per el vent.

Aigua:

El aigua es el agent que mes ha modificat el relleu, i el més important, i el responsable del

paisatge o relleu que tenim avui en dia, actua física i químicament.

Crea glaceres, rius, aigües subterrànies i el mar.

GLACERES;

Es produeixen el zones d’alta muntanya que són planes, on la neu s’acumula i es congela.

Aquesta gran massa de gel es mou 20 metres a l’any i això es el que provoca el modelatge del

paisatge.

Parts d’una glacera:

Circ glaciar: El que està a dalt , es on s’acumula la neu i es congela.

Llengua glacial: La massa de gel que fa pendent per davant.

Zona d’ablació glacial: On s’acaba la glacera, el gel es converteix en riu, o baixa al mar.

Com una glacera modifica el paisatge:

Erosió i arrencament: Si pesa molt, pot arribar a arrancar roques , si es fa líquid, es fica per les

roques, de nit es congela i peta les roques.

Abrasió: El gel frega les roques del lateral com del llit, i les fragmenta .

Conseqüències de les glaceres:

Sabem que en un lloc havia una glacera, per tres coses:

Valls en forma de U

Els horns: són els pics d’alta muntanya, els troços de pedra punxeguts, tenen un fort pendent.

Ivons: Són llocs d’alta muntanya que són zones planes, que diuen que abans hi havia un circ

glacial.

Rius:

Segons com modifiquen el relleu tenim:

El curs alt: On neix el riu, està envoltat de forts pendents, i te molta erosió, el seu riu te molta

força.

Curs mitjà: Ha disminuït el pendent, hi va per les zones que li va millor, ja que ha perdut força,

les corbes en las que es forma s’anomenen meandres. Transporta sediments.

Curs baix: Té erosió baixa, i els sediments que ha transportat, no te prou força per aguantar-los

i cauen.

L’estuari:

Es produeix en zones de marea alta, quan baixa el riu ocupa l’espai que havia guanyat el mar.

Aigües subterrànies:

Hi ha dos tipus de sól:

El impermeable: Si plou, l’aigua es queda en la superfície, el que sabem son el de les roques

volcàniques.

Permeables: Quan plou, l’aigua va cap a terra, i les deixa filtrar per les roques calcaries. Es

divideix en dues zones,

zona d’aireació. En aquesta zona trobem aigua i aire, entre les roques

Zona de saturació: Entre les roques d’aquesta zona només trobem aigua .

Nivell freàtic: Límit entre la zona d’aireig i la zona de saturació.

Aqüífer: Rius subterranis

Quan el so, permeable es de roca calcaria i l’aigua entra en contacte amb ell passen dues

coses:

Dissolució de la roca calcaria/erosió del terreny i la precipitació es sedimenta i fa roques de

carbonat calci.

Erosió i dissolució de les roques calcaries:

Fan coves, un espai sota terra molt espaiós, i galeries, son com túnels de pedra estretes i

cilíndriques. Són horitzontals.

Avencs: túnels verticals que conecten la superfície amb l’interior de la terra.

Dolines: Troços enfonsats de la terra, que per l’aigua que ha dissolt les roques d’assota i

s’enfonsa.

Estalagmita/estalactita:

Roca que es dissol, l’aigua cau, que te carbonat calci, es seca i queda una estalactita, i passa el

mateix a estalagmita, que es forma al terra, i si es junten formen una columna.

EL MAR:

Onades;

Ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent.

Marees:

Canvis del nivell del mar.

Corrents marines:

Masses d’aigua que es desplacen a través dels oceans, entre zones que es troben a diferents

temperatures.

EROSIÓMARINA:

L’aigua xoca contra les roques:

-xoc de materials en suspensió.

-Meteorització Física: la sal

-Meteorització Química.

Formació de penya segats.

Es formen per la erosió del mar, que va baixant i queda amb desnivell.

Esfondrament del `penya segat.

Plataforma d’Abrasió.

Un ecosistema pot definir-se com el nivell d’organització més complexa de la matèria viva.

Un ecosistema està integrat per el conjunt d’essers vius que hi viuen, l’espai on el troben, les

relacions entre els diferents essers vius, i la relació entre els essers vius i l’espai que l’integra.

Hi ha ecosistemes que són molt grans, o molt petits.

Un ecosistema està format per dues coses: el Biòtop(medi físic: el clima, el sol, l’aigua), i la

Biocenosi( els animals).

ESSERS VIUS DELS ECOSISTEMES:

1 Relacions alimentaries:

Autòtrof: Aquells que transformen la matèria inorgànica en orgànica. Són aquests organismes:

Les plantes, les algues, i alguns bacteris. Com ho fan: Aquests, tenen un orgànul que

s’anomena cloroplast. Aquest orgànul, a través d’un procés que es diu fotosíntesi. Agafen les

sals minerals del terra(inorgànic) i el transforma en glucosa(orgànic). Necessita llum, aigua, i

diòxid de carboni. Quan tot això va al cloroplast, la transforma en glucosa, l’allibera i es

transforma en oxigen. La glucosa es forma en les fulles, però quan la planta té que créixer,

aquesta matèria orgànica es transporta a través de tot el cos de la planta. El procés per el qual

totes les cèl·lules del cos de la planta obtenen l’energia que necessiten per viure a través de la

matèria orgànica, es a dir, la glucosa, es distribueix per tota la planta, i s’anomena respiració

cel·lular.

Bacteris que viuen al mar:( Fitoplàncton) Són microorganismes marins que també fan la

fotosíntesi. Les sals minerals del mar es trobaran en el fons del mar, ja que precipiten, el fons,

es necessari per al fitoplàncton,( sals minerals+CO2+aigua+llum+m.orgánica+O2). El

fitoplàncton viu en corrents marines ascendents que aixequen les sals minerals cap a d’alt, on

toca el sol.

Heteròtrof: heteròtrof o consumidors, són aquells organismes que com que no poden produir

matèria orgànica, per obtenir els nutrients que necessiten han de menjar-se altres essers vius.

Quins hi ha: Herbívors(mengen plantes), Carnívors( mengen altres animals),omnívors(mengen

plantes o animals i els descomponedors( menja essers vius morts(com fulles) i es capaç de

caçar la matèria orgànica i la inorgànica.

Un nivell tròfic, es aquell que està format per un conjunt d’organismes que viuen en una

mateixa comunitat i que obtenen la matèria i la energia d’una manera semblant. Els nivells

tròfic els organitzem amb piràmides d’energia: Es a dir, amb les piràmides representem

l’energia consumida en el nivell tròfic.

Cadena Tròfica: La relació entre diferents esser vius que s’alimenten els uns de ells.

Productor autòtrof. No es menja a ningú, i fan la fotosíntesi.

Consumidor primari: El que es menja el productor, es un herbívor.

Consumidor secundari: El que es menja a el primari, pot ser carnívor o omnívor.

Consumidor terciari: El que es poden menjar al secundari.

El productor es presenta en la base de la piràmide, ja que es el principi. DE cada nivell tròfic,

només se’n aprofita un 10% de l’energia. De tots els productors que hi ha, només ens

mengem el 10.

Que passa quan s’altera un ecosistema? Es a dir quan eliminem una espècie o n’afegim una

altre de nova? Canvia tota la dinàmica d’un ecosistema. Perquè si un un s’elimina, tindrà que

buscar una altre font d’energia, si s’adhereix, aquesta espècie buscarà menjar.

Bioma: Són unitats constituïdes per comunitats d’organismes, que s’han adaptat a las mateixes

condicions ambientals . Es a dir, el seu cos s’ha adaptat, com ungles més grans, pell més

gruixuda, etc... Una de les principals diferencies entre els diferents llocs on viuen els essers

vius, es medi on es mouen. Pot ser aquàtic o terrestre:

Diferencies entre el medi aquàtic i el terrestre:

Sosteniment: Dins l’aigua, els animals no tenen que estar drets els del terra, s’aguanten per els

seus propis mitjans.

Desplaçament: Els terrestres, per desplaçar-se, van haver de crear-se potes, i una estructura

rígida. Els aquàtics necessiten aletes i brànquies.

Conservació de l’aigua: Tots els essers vius necessiten aigua, per beure, o envoltats per ella.

Respiració: Els terrestres respiren aire i els aquàtics, en l’aigua.

TUNDRA:

Clima de la tundra:

Es caracteritza per el seu clima fresc de baixes temperatures.

En juliol, té una temperatura de dos graus al nord i dotze graus centígrads al sud. Per el canvi

climàtic de la contaminació en l’escalfament global, es preveu que en l’estiu, augmenti de 2 a 5

graus centígrads, fent que el permagel es foni, o part d’ell.

La tundra d’Albedo reflecteix el 80 del 95% de la radiació solar, i té bastanta neu. El tipus de

vegetació de la Tundra, fa que no creixi arbres per culpa de que l’estiu es molt curt, i el fred

sobrepassa, encara que no hi hagi una temperatura molt baixa, en l’estiu, pot haver glaçades

de neu. La temperatura bàsica seria d’uns dotze deu graus centígrads. Encara tot aix´´o el dia

en l’estiu es molt llarg, i compensa una mica tot.

Ara anem a la tundra de Siberia:

La Tundra que està en Siberia , té una base de 10 a 12 graus centígrads, reflecteix un 70 per

cent de la radiació, té una corrent molt freda, i en l’estiu, compensa una mica el fred, ja que el

dia es més llarg. No en creixen arbres, pel fred excessiu, que no deixa créixer coses més grans

que arbustos. La tundra de Siberia, té una temperatura anual de 7 graus, però poden arribar

als 60 graus sota zero... Els estius són breus i tenen el dia llarg, i els hiverns són molt freds,

amb dies curts i freds. En resum que la tundra siberiana te un clima hostil... El rest de siberia té

un clima continental extrem.

Consumidors secundaris de la tundra:

Els ossos són els majors consumidors secundaris en la tundra, ja que han desenvolupat un

pelatge resistent i frondós i unes ungles, i el cabell es i creix en l’hivern.

Llop: Té les orelles curtes, i es molt àgil, per caçar als animals més petits....

CALOR I TEMPERATURA: Calor: Es un tipus d’energia que flueix d’un cos cap a l’altre. El calor sempre va dels cossos més

calents cap als més freds.

La unitat de mesura de la calor en el sistema internacional son els joules(J).

Una caloria són 4.184 Joules.

EFECTES DE LA CALOR:

Un canvi de calor pot produir tres efectes en els cossos:

Canvis de temperatura, Canvis de mida i Canvis d’estat.

Equilibri Tèrmic: El moment en el que dos cossos arriben a la mateixa temperatura.

Canvi de mida: La dilatació i la contracció d’un cos, una dilatació es el procés pel qual un cos

augmenta de volum per que es calenta.

Una contracció es quan un cos disminueix el seu volum debut a que es refreda.

Canvi d’estat: Al escalfar un cos, pots fer que passi de sòlid a líquid

:

El termòmetre:

Es un aparell per mesurar la temperatura, te un capil·lar per on puja i baixa, el mercuri o

l’alcohol, el líquid puja perquè es dilata, i només te la sortida cap a d’alt.

Transmisió de la calor:

Conductors: Tipus de material que transmet BÉ la calor. Per exemple, els metalls.

Aiilants: No transmeten be la calor, com la fusta.

Propagació de la calor:

Hi ha tres formes de propagació de la calor, la conducció, la convecció, i radiació:

Conducció: Es un tipus de transmissió de la calor, que es dona en cossos sòlids. Quan un metall

toca a un conductor, quan un metall toca a un font de calor, aquell metall s’ envoltarà per tot

el calor.

Convecció: Es un tipus de transmissió de la calor, que es dona en gasos i líquids.

La part que s’escalfa, es dilata i puja cap a d’alt, i perd densitat , i puja cap a d’alt. Aixi es creen

unes corrents de convecció, en les zones més fredes.

Radiació: Es un tipus de propagació de la calor , que es dona en tots els cossos, tant si està fred

com calent, el cos sempre desprèn una mica de radiació. La radiació es pot transmetre en

l’espai buit.

Foto:

LA LLUM I EL SO: Són ones, la llum es pot transmetre en el buit però el so no perquè necessita

un medi material per propagar-se.

Que es una ona? La llum i el so es propaguen mitjançant ones.

Ona: Es una forma de propagació d’energia a un punt a un altre de l’espai que no va

acompanyada del desplaçament de la matèria.

Freqüència d’ona: Es el número d’oscil·lacions per segon, i es mesura en Hertz(Hz). La longitud

d’ona es la distancia que hi ha entre dues crestes, i es mesura en Metres. Si la longitud d’ona

es curta, es una ona més energètica. Si es llarga, tindrà menys energia.

Foto: Ona de freqüència i longitud d’ona.

La llum: Sempre es propaga en línia recta. En el buit es propaga en 300.000 km per segon, en el

aire i altres medis, la velocitat disminueix.

El so: El so es propaga en 340 m/s a l’aire, quan es més dens es més ràpid, els seus efectes són:

REFLEXIÓ REFRACCIÓ

DEFINICIÓ

El canvi de direcció experimenta un raig de llum en xocar contra una superfície.

El canvi de direcció que experimenta un raig de llum quan passa d’un medi a un altre en que la velocitat de propagació de la llum es diferent

IMATGES

EXEMPLES

Lents

Convergents

Divergents

Miralls:

Un mirall, es un objecte, com una lamina de vidre que es una superfície reflectora.

Plans: Són els mes corrents, perquè Consten d'una làmina de vidre de diversa composició amb

una làmina que sol ser d'alumini, es plana i no distorsiona la imatge

Esfèrics: Té en la superfície corba i la seva imatge està distorsionada.

Còncaus Aquell que està en la forma interior

Convex: Que està de forma interior.

Lent: una lent es un obecte de vidre que deixa passar la llum. Hi ha dos:

Divergent: Són més gruixudes en el centre en el centre i no pas en els extrems, i dispersen la

llum i les utilitzen gent amb miopia.

Convergent: Són més gruixudes en el centre. I concentra la imatge, i son lents per gent amb

híper metropia, i per fer lupes.

Còncau: Esferics:

Orella:

Descomposició de la llum:

Isaac Newton: ( 1643-1727)

La llum blanca es forma per tots els colors de l’art de sant Martí, per una refracció de la llum

blanca,(del sol) que es el canvi de llum quan entra dins d’una gota d’aigua. Isaac Newton va

descobrir que si passava la llum blanca per un prisma(cub triangle), aquesta es descomponia

en tots els colors que hi ha. Aquest home estava boig.

Prisma de Newton:

El color dels objectes:

-Objecte de color: La llum blanca arriva al objecte i aquest només reflecteix el color que

nosaltres veiem.

-objecte Negre: La llum blanca arriba al objecte, els absorbeix a tots i no reflecteix ningún.

Objecte Blanc:

Anatomia de ulls i orella:

1Cristalí

2pupila

3Iris

4Córnia

5 Conjuntiva

6 Retina

7Fòvea

8 Nervi óptic

9 Humor vitri

Orelles:

1: orella externa

2: orella mitjana

3 orellla interna

4 Pavello auditiu

5 timpá

6 cadena d’ossets

7 Martell

8 enclusa

9 estrep

10 cóclea

11 nervi auditiu

12 trompa d’ Eustaqui

Com es forma una imatge?

La llum travessa la Còrnia, passa a traves de la pil·la (que esta mes o menys coberta per l’iris)La

llum travessa el cristal·lí que es una lent convergent i els rajos arriva fins a la retina que es on

es forma la imatge. La informació de aquesta imatge arriba al cervell que es on la interpreta.

Definició Unitats Exemple

Intensitat Quantitat d’energia que arriba a la nostra orella.

DECIBELS Fort/fluix

To Es com la freqüència d’ona.

HERTZ Agut/greu

Timbre Es el que permet distingir dos sons amb la mateixa temperatura i to produïts per diferents fonts.

Tipus d’instrument de veu

Com se senten les coses:

EL so entra per el pavelló auditiu extern, fa vibrar el timpà. La vibració passa cap a la cadena

d’ossets, i aquests la transmeten a al còclea, on hi ha les cèl·lules receptores, i alla canvien la

informació al cervell.

La cinemàtica es la ciència que estudia el moviment dels cossos, com per exemple, cotxes que

es mouen, i roques lunars que orbiten. EN física, un cos es qualsevol cosa que es mogui.

No tots els cossos es mouen però segons on estiguis si que es mouen, això es el punt de

referencia.

Si tu estàs en la terra i no et mous, per a tu no t’estàs movent, però si estàs en per els

alienígenes de l’espai, la terra es mou, així que tu t’estàs movent. EL moviment es relatiu.

Sempre necessitem un punt de referencia.

Punt de referencia: Es un punt necessari per determinar la posició d’un cos.

Posició d’un cos: Es el punt on es troba un cos.

Cos en repòs: Que no canvia de posició respecte al punt de referencia.

Cos en moviment(mòbil): Cos que cambia de posició respecte a un punt de referencia. Sempre

en diem un mòbil.

Trajectòria: Es el camí que segueix un cos en moviment.

Desplaçament: Es la distància que separa el punt final del punt inicial. EL desplaçament pot ser

zero encara que hagi recorregut un espai. ∆x = Xf-xi

Xf: Punt final:

Xi Punt inicial:

∆x Increment de desplaçament

Exemple: Un mòbil surt del km 1 fins al km 4, torna i es queda en el km 3, quant s’ha

desplaçat, es queda en el km 3, surt del km 1, per tant el seu desplaçament es tres menys u, i

queda com a dos.

Espai recorregut:

Es la longitud de la línia que marca la trajectòria, es a dir, ens dona la distancia total

recorreguda per el mòbil ( seria el que marca el conta kilòmetres).

Exemple: Seria un mòbil va des de el km 1 al 4 i retrocedeix fins al km 3 el seu espai recorregut

es de quatre.

Un mòbil fa el seguent trajecte, surt del punt A, fa 2 km, de b a c fa 4 km, de C a D, fa 1 km i de

D a A en fa 5 km?

A: Quina es la trajectòria del punt A al B? Línia recta

B: Quin es l’espai recorregut total? 12 km

C: Quin es el seu desplaçament? De 0 Km

En la terra hi ha una gravetat de 9’6 m/s.

La força:

Tot allò que es capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos o de deformar-lo. La força es

mesura en Newtons (N).

Isaac Newton va ser el científic, que la va descriure. Va viure de 1643-1727.

Per aixecar 100 grams necessitem 1 newton= 100 grams

Per aixecar 1000 grams necessitem 10 newtons

TIPUS DE FORCES:

Hi ha dos tipus de força:

Forces de contacte:

Les que estem acostumades, les gomes elàstiques, el pa,. Només funcionen entre el cose que

rep la força i el que la fa. La plastilina.

Forces de distància:

Els que fan força de tracció, per exemple el sol, uns imants. No hi ha contacte entre els dos

objectes. També està d’exemple la força de la gravetat, la força elèctrica, la força magnètica.

Representació e les forces:

Les forces es representen amb vectors(fletxa)

Un vector ens dona quatre informacions:

Intensitat/magnitud: Es la quantitat de força expressada en Newtons.

Direcció: La línia sobre la qual actua la força.

Sentit: Una de les orientacions sobre la mateixa direcció.

Punts d’aplicació: Lloc on s’aplica la força.

Exemple:

Mateixa: Intensitat, magnitud, punt d’aplicació

Diferent: Sentit

La massa es la magnitud que mesura la quantitat de matèria que hi ha un cos. Es mesura en

quilograms, (kg).

El pes es la magnitud que mesura la força amb que la terra atrau un cos. Es mesura en

Newtons(N). El pes varia segons el planeta on ens trobem.

Com es calcula el pes?

P= m·g

Pes= p (N)

m= Massa (kg)

g=gravetat (m/s2)

La gravetat a la terra es de 9’8 m/s2, la gravetat a la lluna es de 1’6 m/s2

Calcula el pes de 3 kg de taronges a la terra:

P=m·g= 3kg· 9’8 m/s2= 29’4 N

Calcula el pes de 3 kg de taronges a la lluna:

P=m·g= 3kg· 1’6 m/s2= 4’8 Newtons

Calcula el pes de 100 g de farina a la terra:

P= m·g= 0’1 kg· 9’6 m/s2= 0’96 Newtons

Calcula el pes d’una barra de quart de pa a la terra:

P=m·g=0’25· 9’6 m/s2= 2’4 Newtons

Les taronges del problema 1 i 2 s’en van a un planeta imaginari on pessen 15 N, calcula

la gravetat:

g= p entre m

m= p entre g

Calcula el pes d’una persona de 50 kg a la terra i a la lluna:

Calcula la massa d’una persona que està en un plantea de gravetat 20 si el seu pes es de 100 N

Per calcular els pascals: P= F entre S

:

Definició de treball: Quan exerceixes una força sobre un cos, i el cos es desplaça.

El treball es igual a la força per el desplaçament: W= F·∆x

W: Joule

F: Newtons

Triangle: M

Energia: La capacitat que tenen els cossos de canviar i fer un treball. es mesura en joules.

També es pot mesurar en calories. També en kilowwats x hora(kw x h). Una caloria es el mateix

que 4’18 joules.

Caracteristiques de l’energia:

1 L’energia es pot emmagatzemar 2 Es pot transportar

3 Es pot transformar 4 Es pot transferir

El principi de conservació d’energia diu que ni es crea ni que es destrueix, sinó que es

transforma, i contínuament la estem fent servir.

Energia cinètica:

Energia causada per el l’energia que te un cos pel fet de estar en moviment. Varia segons la

seva rapidesa.

Ec: ½·m·v2

Ec: Energia cinètica (J)

M: massa (kg)

V: velocitat (m/s)

1. exemple: Calcula la energia cinètica que porta u cotxe de 800 kg que va a una velocitat de 5o

km x hora:

Ec: ?

M: 800 kg

V: 50 km/h

50 km/H·1000m/1km·50·1000: 50.000 m/ 3600: 13’89 m/s

2 Calcula l’energia cinètica que porta un camió de 5.000 kg que va a 50 km/h:

Ec:

M: 5000 kg

V: 13’89 m/s

5000 kg· 13’89m/s/2: 34.275

Si el primer cotxe augmenta el doble de la seva velocitat, calcula la seva energia cinètica:

Ec: ?

M: 800kg

V: 100 kg/h= 100.000/ 3600= 27’78 · 800: 771’7

500· 771’ 7 /2:

ENERGIA POTENCIAL:

Es l’energia d’un cos situat a una certa altura de la terra. Es com si llances una cosa a algú en

una certa alçada li fara mes o menys mal. Es mesura amb joules(kg).

Formula:

MxGxH

M:massa

G:gravetat

H:haltura

ENERGIA MECANICA:

Em: Ec+Ep

Pràctica 1: Diferents mars

Objectiu de la practica:

Veure si floten o no uns cossos amb diferents quantitats de sal amb aigua.

Material:

Aigua, sal, olives, pots de vidre, colorant i gel de sal.

Realització:

Hem omplert d’aigua un pots de vidre, els hi hem ficat sal segons la quantitat que hi hauria en

els diferents mars, entre el Mediterrani, el Roig i el Bàltic... els hi em ficat una oliva, per veure

si flotaven. Després hem ficat colorant a uns cubets de gel salada i hem vist que alguns han

canviat el color, però un no l’ha canviat perquè el tint a relliscat i no s’ha dissolt.

Que hem observat?/ Conclusions

La oliva del Roig ha sigut la que mes a flotat, la del mediterrani ha flotat mitjanament i el del

Bàltic no ha flotat. Això vol dir que el roig es el mes dens que els altres, ja que la sal empenya

el cossos sòlids cap a d’alt.

PRACTICA 2:

Glaçons

Volem observar que li passa al gel en diferents moments i situacions.

Material/mètode:

Glaçó, i tinta. Posem una mica de tint, i el posem sobre el gel,.

Conclusió/resultat:

En el glaçó d’aigua dolça, l’aigua es passa per els llocs, però en el de sal, no passa res, perquè la

sal fa esquerdes en el glaçó. La sal malmet el glaçó, i el de aigua dolça no.

PRACTICA 3:

Objectiu:

Veure com es un volcà, de manera improvisada.

Material:

Got de precipitats, Ganivet, Aigua, Sorra i vela.

Metode:

Posem cera de vela en un got de precipitats, i hi posem sorra, després, hi afegim aigua.

Conclusió:

Es veu que com si fos un volcà de pedres plutòniques.

Practica 4:

Dermatoglifs 1

Introducció

Volem analitzar els dermatoglifs dels alumnes de 2n ESO A.

Material

Tinta i Paper

Procediment

Posem el dit en tinta, i després sobre el paper per veure quines formes en el dit tenim.

Resultat

Ma dreta ma esquerra

Polze Baga ulnar Arc

Índex Baga ulnarl Baga ulnar

Cor Baga radial Arc

Anular Baga ulnar Baga ulnar

Petit Baga ulnar Arc

Pràctica 5:

1: COMPARACIÓ AIGUA- ALCOHOL

1--: INTRODUCCIÓ:

TRACTAREM DE VEURE QUE PASSA SI BULLIM L’AIGUA I L’ALCOHOL, I SI ARRIBEN A 100

GRAUS.

2: MATERIAL:

ALCOHOL

AIGUA

LLUMINS

FOGONET

BOTELLA

PALLETA

3: METODE: EN UNA BOTELLA, HI FIQUEM ALCOHOL, LA TANQUEM AMB PLASTELINA I UNA

PALLETA, I LA CALENTEM. AMB UN ALTRE PART, AGAEM, I CALENTEM AIGUA EN UN

RECIPIENT, I ALCOHOL EN UN ALTRE. LLAVORS TENIM QUE VEURE SI L’ALCOHOL I L’AIGUA

ARRIVEN A 100 GRAUS.

4: RESULTAT(+FOTO)

L’AIGUA ARRIBA A 100 GRUAS I L’ALCOHOL NO. LA BOTELLA, QUE PORTA ALCOHOL I LA

PLASTELINA, ES TE QUE PUJAR L’ALCOHOL QUE PUJA PER LA PALLETA.

TAULA:

0 AIGUA 16 ALCOHOL 9

2 45 40

4 50 65

6 60 80 MAXIM

8 78 81

9 93 81

L’objectiu d’aquesta pràctica es el de crear un termòmetre casolá

Material:

Ampolla de vidre, Alcohol i Canyes

Mètode:

Posem alcohol en una botella de vidre, i li posem una canyeta, després, es posa

plastilina perquè no es pugui escapar el calor, i es comença a frotar i donar calor en la

botella.

Conclusió

L’alcohol bull mes que l’aigua en entrar en calor i puja ja que l’alcohol, s’expandeix i la

canyeta que es posa, es comença a omplir.

Puja ja que l’alcohol s’expandeix i com només hi ha la canyeta que porta a l’exterior

l’alcohol puja per la canyeta.

Aigua Alcohol

0 16 9

2 45 40

4 50 65

6 60 80

8 78 81

Pràctica 7:

Construcció d’un disc de Newton

INTRODUCCIÓ:

Volem saber que passa quan es mesclen tots els colors. I construirem un disc de Newton.

MATERIAL/MÈTODE:

CD, colors, tisores, papers, canica Primer, teníem que agafar el paper, posar el cd a sobre, i

marcar-lo amb el llapis, i retallar-ho. Després es marquen línies per als colors, i es fan. Al final

es posa la canica en mig i ja està.

RESULTAT: Tots els colors es tornen en un blanc.

CONCLUSIÓ: Al final, es veu que quan barreges tots els colors, es tornen llum blanca.

Pràctica 8 llet màgica:

MATERIAL:

-Llet sencera.

-colorant alimentari.

-detergent.

MÈTODE:

Tenim que posar la llet en un recipient, i després, es posen dos gotes de colorant de tres

diferents. I finalment es posa el fairy.

RESULTAT:

Els colors es desfan entre la llet, i formen diferents colors expandits, aquesta llet es mescla, i la

llet es separa.

CONCLUSIÓ:

Quan es posa fairy a sobre de la llet amb colorant, es expandeix, i les molècules de greix es

separen.

Pràctica 9: Qui reacciona mes ràpid

-Introducció:

Veurem quina reacció tenim quan ens deixen un objecte a les nostres mans.

-Material:

Regle

-Mètode:

Fem que una persona agafi el regle, i una altrala te que captar en forma de pinça.

-Resultat:

Es mira la reacció, i es veu que una ma es mes rapida que la altra.

-Conclusió:

La mà dominant es la que millor reacciona.

Espai má dreat Espai mà esquerra Total

1 24 21

2 18 8

3 24 34

4 27 15

5 16 19

Mitjana 21’8 15’2 37

Temps 210’107 175’442 385

Pràctica 10: Els sentits 1:

ELS SENTITS I:

TACTE OLFACTE I GUST

TACTE OLFACTE GUST

Volem veure els nostres sentits, i quina capacitat tenen. VOLEM SABER QUE ES NOTA EN CADA PART DE LA LLEGNUA I RPOVAREM DIFERENTS TIPUS DE COSES EN CADA PART DE LA LLENGUA.

MATERIAL I METODÈ Rotoladors, Braç Una persona tanca

Llapis, Maq. Es posa al nas i es diu si

SAL, SUCRE AIGUA CAFE, VINAGRE

els ulls i una altre li posa un punt, després aquella persona te que marcar un punt.

s’olora, després es prova fent-li punta i olora més.

ESCURADENTS. POSEM UN ESCURAORELLES EN UN DELS MATERIALS I SE LA POSEM EN LA LLENGUA DE LA PERSONA PER VEURE LO AMARG QUE ES.

RESULTAT Hem notat que el braç , es menys sensible que les mans, perquè hi han menys.

Si li traiem mes punta, olorar a mes. Un no fa olor . l’altre una mica i l’ultim molt. No

A LA PUNTA EM NOTAT MES EL DOLÇ, EN L¡ESQUERRA EM NOTAT MES EL AGRE, I EN LA DRETA TAMBÉ. LA PART AMARGA ES NOTAVA AL FONS DE LA LLENGUA. LA SAL ES NOTA EN MIG.

CONCLUSIÓ Notem perquè es nota mes, i es perquè les nostres cèl·lules de dolor están mes reparades.

Algunes coses com el rotulador, no tenen suficients partícules de l’olor, aquestes partícules es desprenen al teu nas, on hi ha uns receptors, que canvien la informació al cervell, que diu quina olor fan.

EN CADA PART DE LA LLENGUA HI HA UN DIFERENT GUST I ES NOTA MES EN SEGONS QUIENS PARTS

ELS SENTITS II:

OÏDA

VISTA

INTRODUCCIÓ 3D ULL DIRECTOR

PUNT CEC

MALTERIAL/METODE ------------------------------- ------------------------------- .------------------------------

Bolis. Agafem dos bolis i amb un ull tancat, tractem de juntar les dues puntes.

Ma. Posem una ma amb forma de cercle,.

Ens tapem un ull, i mirem a la creu en un paper. Boli paper.

RESULTAT Quan el soroll ve de lluny , la persona s’equivoca.

Es mes difícil juntar les amb un ull tancat.

Segons com ens posem, no veurem certes coses.

No veiem el punt quan ens tapem l’ull esquerre.

CONCLUSIÓ Quan sentim alguna cosa, els nostres

Quan tanquem un ull, ens costa

Nomes depèn del que

No veiem certes parts,

pavellons auditius es mouen cap on ha vingut el so.

mes perquè perdem el volum

no puguis veure.

perquè parts del nostre ull no veuen res.

Pràctica 11:

Oïda

Vista

3D Ull director Punt sec

Introducció Volem experimentar en els sentits

Material i

Mètode

Una

persona, es

posa

d’esquenes

, i la gent fa

sorolls,

aquesta

persona te

que

encertar

d’on venen

els sorolls.

Intentem

ajuntar les

puntes de

dos llapis

sos, amb un

ull cluc

Mirem en un

punt fixe, i

tanquem un ull,

llavors, aquella

cosa s’allunya.

Posem en un paper

un punt i un a creu

Resultat

Com mes

lluny sigui

el soroll,

mes li

costara a la

persona,

distingir

d’on ve

aquell so.

Costa,

perquè al

tancar l’ull

nomes

veiem en

dues

dimensions,

Quan no

s’allunya, vol dir

que es l’ull

director,

Hi ha un punt en que

no veus la creu

Conclusió

L’orella es

el aparell

del nostre

cos que ens

ajuda a

escolta

Pràctica 12:

Hi han mes bacteris en un teclat de mòbil que en una tassa de vàter?

Introducció:

Volem comprovar si hi ha mes bacteris en una tassa de vàter, o en un movíl.

Metode/materials:

- Placa de petri amb medi de cultiu.

- Bastonet d’orelles

- Paper de film

Amb el bastonet de les orelles toquem les dues superficies, i sembrem a la placa de petri.

Resultat: Hem comprovat que hi ha mes bacteris en una superfície del telefon

Conclusió: Es veu que hi ha mes microorganismes en el teclat, que en una tassa de vàter.

Pràctica 13:

Metamorfosi del cuc de la farina:

Practica 14

Introducció:

Volem aprendre la metamorfosi del cuc de la farina, i les seves diferents fases.

Material i mètode:

-Cucs

-Pa sec

-Lupa

Es reuneixen uns quants cucs amb pa, i s’esperen uns quants dies.

Resultat: Hem observat les tres fases de la metamorfosi del cuc de la farina. Primer

la larva, que té forma de cuc, la segona es la pupa(capoll), que es inmovil i la

tercera es l’adult (escarbat). Els escarbats s’aparellen i ponen ous.

Conclusió:

Valoració personal de la matèria:

El tema que més m’ha agradat, ha sigut el de ecosistemes, ja que em fascina tot sobre els

animals i el que menys, el de forces, perquè em resultava avorrit, ningun m’ha resultat fàcil ,

però tampoc m’han resultat difícil.

Les practiques del laboratori, han sigut totes molt entretingudes, però m’esperava una mica

mes, com per exemple una altra dissecció, o alguna cosa sobre química, però se que l’any que

ve se que farem aquesta matèria. He après bastantes coses en aquest any, per exemple com es

un volcà, amb les seves parts, i coses com la aigua subterrània, i com es fa. Els exàmens tiraven

molt a per la part de fer operacions i poc sobre la part teòrica, però no importa. M’agraden

mes els que tenen molta teoria, que els que involucren gràfics. Has explicat tot molt bé, i has

tingut en compte que tots entenguéssim el que ens explicaves, sobre tot amb els problemes.

EL que se que es la meva culpa per no demanar els apunts, però en el seu dia, em vaig sentir

molest quan vaig faltar un dia, i vaig tenir que anar a demanar els apunts perquè tu (amb raó

no m’ho volies explicar, però ja he aprés a demanar a algú els apunts, encara que quan es

problemes, et preocupes per reunir als que han faltat per explicar els problemes. L’altra

professora, l’Ariadna, va ser una bona professora, però ens va deixar molta corda, i ens va

perdonar un munt de coses, amb el que ens tenia que haver castigat, però va explicar les

coses, bé, (suposo) i no va perdre el seu temperament en ningun moment.

Jo vaig prestar atenció la majoria de les vegades, i si no estava prestant atenció, es que estava

parlant amb el Leo, no mentiré. L’inconvenient de treballar amb ordinador, es quan es fan els

problemes, i es bo quan estàs escrivint, perquè a vegades no et dona temps a escriure i et

perds coses, i jo cometo faltes bastantes vegades.