Bloc II: Reglamentació de vehicles - gencat.cat · 1.En cada moment tindré present la relació entre la massa del vehicle pesant i l ... Abans d’introduir el concepte de vehicle

135

Bloc II:

Reglamentació de vehicles

Unitat 8 Vehicles pesants

Unitat 9 Camions

Unitat 10 Autobusos

Unitat 11 Remolcs

Unitat 12 Règim legal del transport per carretera

Unitat 13 Aspectes específics del transport de mercaderies i del de viatgers

Unitat 14 Tacògrafs i limitadors de velocitat

Unitat 8

Vehicles pesants

8.1. Situació d’entrada

1. En cada moment tindré present la relació entre la massa del vehicle pesant i l’energia cinètica.

4. Gens 3. Poc 2. Bastant 1. Molt

2. Crec que conec els aspectes del vehicle pesant que vull conduir en relació a la seguretat.


3. Amb l’autocontrol de la velocitat adequada a la situació i a la massa del vehicle pesant acon-seguiré un nivell òptim de seguretat.


Interpretació:Més de 9: alt nivell de seguretat.

Entre 7 i 9: nivell mig de seguretat.

Entre 4 i 6: nivell baix de seguretat.

Menys de 4: nivell molt baix de seguretat.

136

8.2. DefinicióAbans d’introduir el concepte de vehicle pesant cal recordar la definició de vehicle, així com elsdiferents tipus de vehicles existents en la normativa actual.

Com a vehicle en un sentit ampli entenem tot aparell apte per circular per les vies o terrenysoberts al trànsit.

De la normativa en matèria de trànsit podem deduir què s’entén per vehicle pesant, ja que ini-cialment no hi ha una definició expressa. Segons el Reglament General de Circulació (a partird’ara RGC) podríem considerar vehicle pesant l’automòbil destinat al transport de mercaderiesamb una massa màxima autoritzada superior a 3.500 quilograms, i els dedicats a transportarpersones amb una quantitat de seients superior a 9, inclòs el del conductor. S’exclouen els vehi-cles especials ja que són objecte d’una reglamentació específica independentment de les sevesmasses i dimensions.

Si consultem les normes del Reglament relatives als permisos de conducció necessaris, les quefan referència a la utilització de carrils o les que parlen de les limitacions a la circulació temporalso permanents, trobarem diferències entre els vehicles pesants segons la definició anterior i els

137


VEHICLES

Classificació dels vehicles:

Vehicles sense motor.

Vehicles amb motor. Aquells que, encara que tinguinmotor, per definició queden exclosos dels vehicles de motor.

Vehicles de motor. Automòbils

Vehicles especials

que no ho són. Aquestes diferències fonamenten la definició que hem donat.

Seguint aquesta línia, els remolcs amb una massa màxima autoritzada superior a 750 quilo-grams, és a dir, aquells anomenats no lleugers, es podrien considerar vehicles pesants.

El Reglament d’ordenació dels transports terrestres (a partir d’ara ROTT) constitueix la base nor-mativa que regula l’activitat del transport, i en particular el règim d’atorgament, modificació iextinció de les autoritzacions pel transport de mercaderies. Segons aquest Reglament, només esconsidera vehicle pesant l’automòbil amb més de 6 tones de massa màxima autoritzada i capa-citat de càrrega útil de més de 3,5 tones.

Els caps tractors o tractocamions tindran la consideració de vehicles pesants quan tinguin unacapacitat d’arrossegament de càrrega de més de 3,5 tones.

8.3. ClassesSegons l’annex II del RGV, els vehicles pesants es poden classificar en les categories següents:

138


Tramvia: Vehicle que marxa per rails instal·lats a la via.Encara que no entra dins de la definició d’automò-bil, ni tampoc en la de vehicle de motor, són dosels motius que fan que el classifiquem com a vehi-cle pesant: la seva massa i la seva capacitat pertransportar persones, que normalment és superiora 9 places, incloent la del conductor.

Camió: Automòbil de quatre rodes o més concebut i cons-truït pel transport de mercaderies. Disposa d’unacabina no integrada amb la resta de la carrosseria iun nombre màxim de 9 places, inclosa la del con-ductor.

Autobús o autocar:Automòbil amb més de 9 places, inclosa la delconductor, destinat, per la seva construcció i con-dicionament, al transport col·lectiu persones i elsseus equipatges. S’inclou en aquesta definició eltroleibús, que és un autobús de tracció elèctricaque pren el corrent elèctric d’una línia aèria doblemitjançant un tròlei doble.

L’autobús o autocar serà articulat quan estigui for-mat per dues parts rígides unides entre si mitjan-çant una secció articulada i on els compartimentsper a viatgers de cadascuna de les parts rígides escomuniquen entre si.

139


Camió tractor: Automòbil concebut i construït per realitzar, princi-palment, l’arrossegament d’un semiremolc.

Remolc: Vehicle no autoproulsat dissenyat i concebut per ser remolcat per un vehicle de motor.

Semiremolc: Vehicle no autopropulsat dissenyat i concebut perser acoblat a un automòbil, sobre el que reposaparcialment, amb la qual cosa li transfereix unapart substancial de la seva massa.

Tren de carretera: Conjunt de vehicles constituït per un vehicle demotor enganxat a un remolc. Aquest conjunt esconsiderarà pesant si la suma de la massa màximaautoritzada dels dos vehicles que l’integren éssuperior a 3,5 tones.

140


Vehicle mixt adaptable:Automòbil especialment disposat per transportar,de manera simultània o no, mercaderies o uncol·lectiu de persones no superior a 9 places, inclo-sa la del conductor. Un dels trets característics iimportants és que eventualment es pot substituir,parcial o totalment, l’espai de càrrega per seients.

Vehicle articulat: Conjunt de vehicles constituït per un vehicle demotor acoblat a un semiremolc. Es consideraràpesant si la suma de la massa màxima autoritzadadel conjunt és superior a 3,5 tones.

8.4. Masses màximesLes vies públiques es construeixen seguint criteris tècnics que tenen com a objectiu, d’una ban-da, la seguretat dels usuaris, i de l’altra, la seva màxima vida útil.

És raonable suposar que per no fer malbé les infraestructures i aconseguir també un ús de lesvies que no comporti riscos afegits per a la resta d’usuaris, els vehicles que hi circulen han derespectar una sèrie de límits quant a la seva massa. Aquestes limitacions de masses apareixenrecollides a l’annex IX del RGV.

Pressió sobre el paviment

Segons aquest Reglament, no es permet la circulació de vehicles amb rodes pneumàtiques od’elasticitat superior a les pneumàtiques que exerceixin sobre el paviment una pressió superior a9 quilograms per centímetre quadrat de superfície bruta de suport. Aquesta condició també ésaplicable als vehicles anomenats “erugues” que tinguin superfícies de contacte planes i sensesortints amb el sòl.

No poden circular per les vies públiques els vehicles que tinguin superfícies de contacte amb elsòl amb sortints o estries, tret que hi col·loquin bandes elàstiques de contacte exterior amb elpaviment.

En el cas dels vehicles de tracció animal que no disposin de rodes pneumàtiques o d’elasticitatsimilar, la seva massa en càrrega no pot superar els 150 quilos per cada centímetre d’ample dela banda de rodada.

Tenen prohibida la circulació aquells vehicles els pneumàtics dels quals suportin una massa supe-rior a la màxima admesa segons la seva construcció.

141


8.4.1. Massa màxima per eix

Per determinar quines són les masses màximes per eix cal aclarir els conceptes previs següents:

Massa per eix: La que gravita (recau) sobre el sòl, transmesa per la totalitat de rodes acoblades a aquesteix.

Dispositiu d’elevació de l’eix: Dispositiu permanent d’un vehicle per reduir o incrementar la càrrega sobre l’eix o eixos,segons les condicions de càrrega del vehicle, aixecant o no les rodes del terra, amb la fina-litat de reduir el desgast dels pneumàtics quan el vehicle no està totalment carregat, o perfacilitar l’inici de la marxa sobre terreny relliscós incrementant la càrrega que recau sobrel’eix motor.

Eix retràctil: Eix que es pot elevar o fer baixar mitjançant el dispositiu d’elevació de l’eix.

Eix descarregable: Eix on podem variar la càrrega que suporta mitjançant el dispositiu d’elevació de l’eix. Pertant serà aquell que no es desplaça verticalment i es manté en contacte amb el terra.

Grup d’eixos: S’entén com a tal el conjunt d’eixos agrupats en una estructura comuna o bogie. Quan elconjunt està format per dos eixos, l’anomenem tàndem, i si són tres, tàndem triaxial.

Massa màxima autoritzada per eix: La massa màxima d’un eix o grup d’eixos amb càrrega quan se circula per les vies públi-ques.

Massa màxima per eix tècnicament admissible: La massa màxima per eix basada en la seva construcció i especificada pel fabricant.

Tenint en compte aquests dos últims conceptes, podem destacar que coexisteixen a la vegada.Per una banda, tenim quina és la massa que pot suportar com a màxim un eix o grup d’eixos enfunció de les característiques tècniques i dels materials de construcció. Per l’altra, tenim la mas-sa màxima d’aquest eix o grup d’eixos segons les normes que regulen la circulació per les viespúbliques, que no s’haurà de superar per no fer malbé les infraestructures ni posar en perill elsusuaris, i que tenen en compte només el tipus d’eix (simple, tàndem,...) O les consideracionsgenerals com ara el tipus de suspensió.

En cada cas concret s’haurà de respectar la més restrictiva de les dues.

Les masses màximes permeses per eix són les següents:

A. Eix simple:

1. Eix motor: 11,5 tones.

Eix motor dels vehicles de la classe I (autobusos urbans), segons la classificacióde la Directiva 2001/85/CE, de 20 de novembre: 13 tones

Eix motor dels vehicles de les classes II i III (autobusos interurbans), segons laclassificació de la Directiva 2001/85/CE de 20 de novembre: 12,6 tones

2. Eix no motor: 10 tones.142


B. Eix doble o tàndem.

Entenem per D la distància entre els centres dels eixos que formen el tàndem.

B.1. Eix tàndem dels vehicles de motor.

• Quan D sigui inferior a 1m 11,5 tones.

• Quan D sigui igual o superior a 1m i inferior a 1,30 m 16 tones.

• Quan D sigui igual o superior a 1,30 m i inferior a 1,80 m 18 tones.

En el cas anterior, si l’eix motor va equipat amb pneumàtics dobles i suspensió pneumàti-ca o reconeguda com equivalent a escala comunitària, o quan cada eix motor estiguiequipat amb pneumàtics dobles i la massa màxima de cada eix no excedeix de les 9,5tones, la massa màxima podrà ser de 19 tones.

B.2. Eix tàndem dels remolcs o semiremolcs.

• Quan D sigui inferior a 1m 11 tones.

• Quan D sigui igual o superior a 1 m i inferior a 1,30 m 16 tones.

• Quan D sigui igual o superior a 1,30 m i inferior a 1,80 m 18 tones.(Excepte per a semiremolcs equipats amb caixa basculant reforçadaper a la utilització específica en construcció, obres o mineria, que serà de 20 tones).

• Quan D sigui igual o superior a 1,80 m 20 tones.

C. Eix tàndem triaxial dels remolcs o semiremolcs.

Per poder anomenar tàndem triaxial al conjunt de tres eixos, la distància entre el centre delseixos contigus (eixos que es trobin un al costat de l’altre en proximitat immediata) no pot supe-rar els 1,40 m.

Anomenarem D a la distància entre el centre dels eixos contigus.

• Quan D sigui igual o inferior a 1,30 m 21 tones.

• Quan D sigui superior a 1,30 m i inferior o igual a 1,40 m 24 tones.

143


D D D’

En vehicles de motor D < 1,8 m

En remolcs i semiremolcs pot ser major

D ≤ 1,40 m i D’ ≤ 1,40 m

8.4.2. Massa màxima autoritzada del vehicle

Per poder circular per les vies públiques, els vehicles no poden superar les masses màximes pereix indicades en el punt anterior. A més, segons el tipus de vehicle i el nombre total d’eixos quetingui, tampoc no podrà superar la massa màxima del vehicle. Així, per exemple, quan un vehi-cle de motor com ara un camió té dos eixos, un d’ells motor i l’altre no, sabem que el primer tin-drà una MMA d’11,5 tones i l’altre de 10 tones. Això no vol dir que la massa màxima del camiósigui de 21,5 tones. Com indicarem a continuació, com a norma general la massa màxima d’unvehicle de motor amb dos eixos és de 18 tones.

Hem d’interpretar aquesta informació de la següent manera: començant per l’MMA del vehicle,que en l’exemple era de 18 tones, sense superar aquest valor en cap cas, l’eix motor no podràsuperar les 11,5 tones, i l’eix no motor les 10 tones.

Una possibilitat seria que cadascun dels eixos tingués una MMA de 8 tones, amb la qual cosarespectaríem tant l’ MMA del vehicle com la dels eixos per separat.

Feta aquest aclariment, detallem les masses màximes dels vehicles, donant abans unes defini-cions importants per entendre la matèria.

Tara: És la massa del vehicle, incloent el seu equip fix autoritzat (així com les eines, peces derecanvi i accessoris necessaris) i la dotació completa d’aigua, combustible i lubricant,necessaris pel funcionament del motor, sense tenir en compte la massa del personal deservei ni la dels passatgers o la càrrega.

Massa en ordre de marxa: És el resultat de sumar a la tara la massa estàndard del conductor de 75 quilograms i, pelsautobusos o autocars, la massa de l’acompanyant de 75 quilos, si en porta.

Massa en càrrega: És la massa efectiva del vehicle i de la càrrega que transporta, inclosa la massa del perso-nal de servei i dels passatgers en cas de portar-ne. Amb aquest terme fem referència a lamassa que realment circula per la via pública en un moment determinat i, per tant, alvalor que indicaria una bàscula en cas que el vehicle fos requerit pels agents de vigilànciadel trànsit en un control de carretera.

Massa màxima autoritzada (MMA): És la massa màxima per utilitzar un vehicle amb càrrega en circulació per les vies públi-ques. Per tant, aquest valor ens marca el límit, el valor màxim de massa al qual pot arribarel vehicle amb càrrega. Per circular dins dels límits que marca aquesta normativa, la mas-sa en càrrega del vehicle no ha de superar la seva massa màxima autoritzada.

Massa màxima tècnicament admissible: És la massa màxima del vehicle basada en la seva construcció (materials emprats, resistèn-cia estructural, tipus de suspensió,...) i especificada pel fabricant.

144


Les masses màximes permeses són les següents:

A. Amb dos eixos.

A.1. Vehicle de motor de dos eixos, excepte autobusos 18 tones.

A.2. Autobusos de dos eixos de la classe I (urbà), segons la classificació de la Directiva 2001/85/CE, de 20 de novembre 20 tones.

A.3. Autobusos de dos eixos de les classes II i III (interurbà i llarg recorregut), segons la classificació de la Directiva 2001/85/CE, de 20 de novembre 19 tones.

A.4. Remolcs 18 tones.

B. Amb tres eixos.

B.1. Vehicles de motor en general 25 tones.

En aquests vehicles, quan l’eix motor està equipat amb pneumàtics dobles (rodes besso-nes) i suspensió pneumàtica o d’efecte equivalent, o quan cada eix motor (en cas quemés d’un rebi la força del motor) estigui equipat amb pneumàtics dobles i la massa màxi-ma d’aquests eixos per separat no superi les 9,5 tones, la massa màxima del vehicle pas-saria a ser de 26 tones.

B.2. Remolcs 24 tones.

B.3. Autobusos articulats 28 tones.

C. Amb quatre eixos.

C.1. Vehicles rígids 31 tones.

Quan tinguin dos eixos direccionals, si l’eix motor està equipat amb pneumàtics dobles isuspensió pneumàtica o d’efecte equivalent, o quan cada eix motor (en cas que més d’unrebin la forca del motor) estigui equipat amb pneumàtics dobles i la massa màxima decadascun d’aquests eixos no superi les 9,5 tones, la massa màxima serà de 32 tones.

C.2. Vehicles articulats (vehicle de motor amb semiremolc).

• Quan el conjunt està format per un vehicle de motor de 2 eixos i un semiremolc en el qual la distància entre eixos sigui ≥ a 1,30 m i sigui < a 1,8 m 36 tones.

Excepte quan el semiremolc estigui equipat amb caixa basculant reforçada per a lautilització específica en construcció, obres o mineria, que serà de 38 tones, sempreque la càrrega imposada sobre el dispositiu d’acoblament sigui compatible amb lesmasses màximes per eix establertes.

145


• Quan el conjunt està format per un vehicle de motor de 2 eixos i un semiremolc en el qual la distància entre eixos sigui ≥ a 1,8 m 36 tones.

• Quan el conjunt està format per un vehicle de motor de dos eixos, amb pneumà-tics dobles en l’eix motor i suspensió pneumàtica o d’efecte equivalent, i un semi-remolc on la distància entre els dos eixos és superior a 1,80 m. Amb la condició derespectar la massa màxima autoritzada del vehicle de motor (18 tones) i la massamàxima autoritzada d’un eix tàndem del semiremolc (20 tones), la massa màximadel conjunt pot arribar a 38 tones.

C.3. Trens de carretera (vehicle de motor amb remolc) 36 tones.

D. Amb cinc eixos o més.

D.1. Vehicles articulats 40 tones.

Quan el vehicle de motor tingui 3 eixos amb semiremolc de 2 o 3 eixos i porti, en trans-port combinat, un contenidor o una caixa mòbil tancats, igual o superior a 20 peus ihomologat per al transport combinat: 44 tones.

I quan el vehicle de motor tingui 2 eixos amb semiremolc de 3 eixos i porti, en transportcombinat, un contenidor o una caixa mòbil tancats, igual o superior a 20 peus i homolo-gat per al transport combinat: 42 tones.

D.2. Trens de carretera (vehicle de motor amb remolc) 40 tones.

Els vehicles que vulguin fer servir les vies públiques han de respectar, a més a més, altres limita-cions que tenen a veure amb la seva massa, com per exemple:

• La massa suportada per un eix motor o els eixos motors no por ser inferior al 25% de lamassa total en càrrega del vehicle o conjunt de vehicles. Això permetrà que les rodesmotrius, quan rebin la força del motor, puguin exercir prou pressió sobre el paviment permoure el vehicle sense que es produeixin derrapatges.

146


D

• En els vehicles de motor de quatre eixos, l’MMA en tones no pot ser superior a cinc vega-des la distància en metres compresa entre els centres dels eixos extrems.

Anomenem D a la distància entre eixos extrems. Llavors la condició a respectar és: L’MMA delvehicle (mesurada en tones) ha de ser inferior o igual a 5 x D.

Per tant, si el valor de d és de 4 metres, la massa màxima del vehicle haurà de tenir un valorinferior o igual a 20 tones (5x4). No hem d’oblidar que en aquests tipus de vehicles, com ja hemindicat, no podrà superar en cap cas les 31 o 32 tones.

8.5. Dimensions màximes autoritzades inclosa la càrregaEn aquest punt tractarem les dimensions màximes permeses per poder circular per les viespúbliques, tant d’alçada com amplada i longitud, que depenen del tipus de vehicle. No hemd’oblidar que es podran superar aquests límits i també els límits de masses sempre que el vehi-cle disposi d’una autorització especial de circulació emesa per l’òrgan competent, que tractaremmés endavant.

El fet de fixar unes dimensions màximes obeeix tant a raons de seguretat, pel que fa a la mobi-litat del vehicle (estabilitat, maniobrabilitat), com pel que fa a l’ús de la via (les carreteres esconstrueixen seguint uns estàndards quant a amplades dels carrils, radi dels revolts, angles deles interseccions i de les incorporacions, alçades dels ponts i túnels...).

Si no es respecten aquestes dimensions màximes, el vehicle es pot trobar amb dificultats perdesplaçar-se o manca de seguretat quan circuli, que afectin al propi vehicle i a la resta d’usuaris.

8.5.1. Longitud

Les longituds màximes autoritzades per als vehicles, inclosa la càrrega són:

A. Vehicles rígids de motor, excepte autobusos (independentment del nombre d’eixos) 12 metres.

A.1. Remolcs 12 metres.

A.2. Autobusos rígids

De dos eixos: 13,50 metres.

De més de dos eixos: 15 metres.

B. Vehicles articulats (excepte autobusos) 16,50 metres.

A més a més, en aquests vehicles s’ha de respectar la condició que la distància màxima entre elpivot d’enganxament i un punt qualsevol de la part davantera del semiremolc (D) no ha de sersuperior a 2,04 metres. I la distància màxima entre aquest eix d’enganxament i la part posteriordel semiremolc (L) no pot ser superior a 12 metres.

147


B.1. Autobusos articulats 18,75 metres.

B.2. Autobusos amb remolc 18,75 metres.

C. Trens de carretera 18,75 metres.

En aquests conjunts de vehicles la distància màxima, mesurada en paral·lel a l’eix longitudinaldel tren de carretera, entre els punts exteriors situats més endavant de la zona de càrrega darre-re de la cabina (p1) i més enrere del remolc (p2), menys la distància entre la part posterior delvehicle de motor (d1) i la part davantera del remolc (d2), no pot ser superior a 15,65 metres.

A més a més, la distància màxima p1-p2 no pot superar els 16,40 metres.

En els trens de carretera, la distància entre l’eix posterior del vehicle de motor i l’eix davanter delremolc ha de ser com a mínim de 3 metres.

C.1. Trens de carretera especialitzats en el transport de vehicles, quan circulin amb càrrega 20,55 metres.

Cal destacar que els vehicles i els conjunts dels mateixos amb una longitud superior a 12 metreshan de portar a la part posterior i centrada respecte de l’eix del vehicle, el senyal V-6, que con-sisteix en una placa amb 130 centímetres de longitud i 25 centímetres d’alçada, amb el fons decolor groc reflectant i la vora de color vermell fluorescent de 4 centímetres de gruix. Quan perles característiques constructives del vehicle no es pugui centrar aquesta placa a la part posteriordel vehicle o del conjunt, es col·locaran dues plaques de les mateixes característiques però ambnomés 50 centímetres de longitud cadascuna d’elles, situades simètricament als dos costats del’eix del vehicle i tant a prop dels extrems com sigui possible. En tots dos casos les plaques s’hau-ran de col·locar entre 50 i 150 centímetres del terra.

148


distància d1–d2

distància p1–p2

d

Pivot d’enganxament

L

8.5.2. Amplada

Les amplades màximes autoritzades per als vehicles, inclosa la càrrega, són:

A. Per a tots els vehicles en general 2,55 metres.

B. Superestructures de vehicles condicionats (és a dir, les que formen part de vehicles espe-cialment equipats per transportar mercaderies a temperatures dirigides, com ara els vehi-cles frigorífics) on el gruix de les parets de la superestructura, inclòs l’aïllament, sigui de 45mil·límetres com a mínim 2,60 metres.

C.Autobusos especialment condicionats per al transport de presos 2,60 metres.S’entén per vehicle tipus autobús, especialment condicionat per al trasllat de presos, elconstituït per un compartiment central per a cel·les separat del davanter (conducció iescorta) i del del darrere (escorta), així com per un passadís central.

8.5.3 Alçada

Alçada màxima dels vehicles inclosa la càrrega, com a norma general: 4 metres.

Alçada màxima dels autobusos de la classe I (urbà): 4,20 metres.

Alçada màxima dels vehicles següents, inclosa la càrrega 4,50 metres.

A.Portavehicles: camions (rígids) i conjunts de vehicles (trens de carretera i vehicles articu-lats), quan estiguin especialitzats en el transport de vehicles.

B. Vehicles grua: els destinats a la retirada de vehicles accidentats o avariats.

C.Vehicles que transporten contenidors tancats homologats per al transport combinat ointermodal.

149


150


8.5.4. Radi de gir

Sobre aquestes limitacions de dimensions, trobem una condició de mobilitat que han de respec-tar tots els vehicles de motor i tots els conjunts de vehicles. Han de ser capaços de descriure per

tots dos costats una trajectòria circular completa de 360º dintre d’una àrea definida per dos cer-cles concèntrics els radis exterior i interior dels quals siguin respectivament de 12,50 metres i

5,30 metres, amb la condició que cap punt extrem exterior del vehicle es projecti fora de les cir-cumferències dels cercles.

12,50 m

5,30 m

Autobusos rígids

R = 12,5 mr = 5,3 mU = max. 0,6

Altres requisits aplicables als autobusos:

Quan el vehicle estigui parat, es determinarà, traçant una recta en el sòl, un pla vertical tangentrespecte del costat del vehicle orientat cap a l’exterior del cercle. En el cas d’un autobús articu-lat, les dues parts rígides s’hauran d’alinear amb aquest pla.

Quan en maniobrar en línia recta l’autobús entra en la superfície circular, cap de les seves partsdepassarà en més de 0,60 m aquest pla vertical.

Per als autobusos i camions existeixen unes condicions addicionals que s’han de res-pectar.

En el cas dels que siguin rígids, quan el vehicle circuli seguint la circumferència de 12,50 metresde radi, cap de les seves parts podrà sortir més de 0,80 metres del pla vertical de la circumferèn-cia.

En el cas dels autobusos articulats no podran sortir més d’1,20 metres.

Per a vehicles equipats amb un dispositiu d’elevació d’eix, la condició s’haurà de respectar igual-ment, encara que circulin amb l’eix o els eixos en posició elevada.

En el cas de camions amb eixos retràctils en posició elevada, el valor de 0,80 metres s’haurà desubstituir pel d’1 metre.

151


Autobusos articu-lats

R = 12,5 mr = 5,3 mU = max. 0,6

8.6. Autoritzacions especials de circulacióL’apartat 2 de l’article 14 del RGV estableix que l’òrgan competent en matèria de trànsit podràconcedir autoritzacions especials per un nombre limitat de circulacions o per un termini deter-minat, previ informe vinculant del titular de la via, per als vehicles que, per les seves característi-ques tècniques o per la càrrega indivisible que transporten, superin les masses i les dimensionsmàximes establertes en les disposicions que es determinen a l’annex IX i a la reglamentació quees recull a l’annex I, prèvia comprovació que es troben emparats per l’autorització de transportlegalment procedent.

El segon paràgraf del mateix apartat defineix el que a aquests efectes s’entén per càrrega indi-visible, i que és aquella que pel seu transport per carretera no pot dividir-se en dues o méscàrregues sense cost o risc innecessari de mals i que, a causa de les seves dimensions o masses,no pugui ser transportada per un vehicle a motor, remolc, tren de carretera o vehicle articulatque s’ajusti en tots els sentits a les masses i les dimensions màximes autoritzades.

Es considera també càrrega indivisible la constituïda per diversos elements de la mateixa natura-lesa i destinats al mateix fi, amb dimensions idèntiques o diferents, dels quals una o dues de lesdimensions de l’element més gran del conjunt excedeixen les dimensions màximes que estableixla reglamentació respectiva.

En el RGC es distingeixen tres classes d’aquestes autoritzacions complementàries: les genèri-ques, les específiques i les excepcionals, tipificació que influeix en la seva forma de tramita-ció davant de l’òrgan competent.

Els criteris que regeixen la concessió d’aquestes autoritzacions i el procediment per dur-les a ter-me es recullen a les normes de desenvolupament emeses per la DGT com a òrgan competentper a la seva expedició:

a. La Subdirecció General de Seguretat Viària tramitarà aquells expedients que requereixinsol·licitar expressament l’informe vinculant als titulars de les vies de més d’una comunitatautònoma, inclosa Catalunya però no el País Basc.

b. La Prefectura Provincial de Trànsit origen de l’itinerari tramitarà aquells expedients querequereixin sol·licitar expressament l’informe vinculant als titulars de les vies incloses en laseva comunitat autònoma.

c. La Prefectura Provincial de Trànsit tramitarà aquells expedients que requereixin sol·licitarexpressament l’informe vinculant als titulars de les vies de la seva província.

d. La Prefectura Local de Trànsit tramitarà aquells expedients que requereixin sol·licitarexpressament l’informe vinculant als titulars de les vies del territori de les seves illes.

El Servei Català de Trànsit tramitarà les sol·licituds l’itinerari de les quals discorri exclusivamentper les vies de Catalunya, i les diputacions forals del País Basc tramitaran aquelles l’itinerari deles quals discorri exclusivament per les vies d’aquesta comunitat autònoma.

L’Annex III RGC recull les normes i les condicions de circulació que han de complir els vehiclesespecials i aquells transports que per les seves característiques s’han de desenvolupar en règimde transport especial.

152


153


8.7. Categories de vehiclesLa classificació és d’àmbit europeu:

Categoria M:

Corresponen a aquesta categoria els vehicles de motor destinats al transport de persones i amb,almenys, quatre rodes.

Es pot subdividir en:

• Categoria M1: vehicles destinats al transport de persones que tenen, a més a més delseient del conductor, vuit places assegudes com a màxim.

• Categoria M2: vehicles destinats al transport de persones que tenen, a més a més delseient del conductor, més de vuit places i una massa màxima autoritzada no superior a 5tones.

• Categoria M3: vehicles destinats al transport de persones que tenen a més a més delseient del conductor, més de vuit places i una massa màxima autoritzada superior a 5tones.

Categoria N:

A la que corresponen els vehicles de motor destinats al transport de mercaderies i amb quatrerodes, com a mínim.

Es poden subdividir en:

• Categoria N1: vehicles destinats al transport de mercaderies, amb una MMA inferior oigual a 3,5 tones.

• Categoria N2: vehicles destinats al transport de mercaderies amb una MMA superior a3,5 tones però que no superin les 12 tones.

• Categoria N3: vehicles destinats al transport de mercaderies amb una MMA superior a12 tones.

Categoria O: remolcs i semiremolcs.

A la vegada es poden classificar en quatre subgrups, que són:

• Categoria O1: remolcs i semiremolcs amb una MMA inferior o igual a 0,75 tones (750quilograms).

• Categoria O2: remolcs i semiremolcs amb una MMA superior a 0,75 tones però inferioro igual a 3,5 tones.

• Categoria O3: remolcs i semiremolcs amb una MMA superior a 3,5 tones però no supe-rior a 10 tones.

• Categoria O4: remolcs i semiremolcs amb una MMA superior a 10 tones.

154

Dins de les categories M i N podem destacar aquells vehicles que per les seves característiquestècniques presenten una major mobilitat per terrenys en mal estat, anomenats vehicles totterreny, capaços de circular per pendents i canvis de rasant on la resta de vehicles de motor nopodrien transmetre la forca motriu eficaçment al terra, o les parts fixes inferiors del vehicle s’a-rrossegarien pel terra impossibilitant-ne la circulació.

Per definir amb major exactitud la capacitat de mobilitat d’un vehicle tot terreny és necessaritenir presents els següents termes:


Per “angle d’atac” s’entén l’angle màxim entre elpla de suport i els plans tangents als pneumàticsde les rodes davanteres, en càrrega estàtica, demanera que cap punt del vehicle per davant del’eix davanter i cap part rígida del vehicle, ambexcepció dels estreps, estiguin situats per sota d’a-quests plans.

Per “angle de sortida” s’entén l’angle màximentre el pla de suport i els plans tangents als pneu-màtics de les rodes del darrere, en càrrega estàtica,de manera que cap punt del vehicle situat perdarrere de l’eix posterior i cap part rígida del vehi-cle estiguin per sota d’aquests plans.

Per “angle de rampa” s’entén l’angle agut mínimentre dos plans perpendiculars al pla longitudinalmitjà del vehicle i tangents respectivament alspneumàtics de les rodes davanteres i als pneumà-tics de les rodes del darrere, en càrrega estàtica, i laintersecció dels quals toqui la part rígida inferiordel vehicle fora de les rodes. Aquest angle defineixel canvi de rasant més pronunciat que pot superarel vehicle.

155

Tots els angles s’expressen en graus i a major valor quantitatiu, podem considerar una majorcapacitat per desplaçar-se per terrenys en mal estat.


Per “altura entre els eixos” s’entén la distànciamínima entre el pla de suport i el punt fix més baixdel vehicle.

Per “altura de l’eix” s’entén la distància determi-nada pel punt més alt d’un arc de cercle que passipel centre del dibuix de les rodes d’un eix (de lesrodes interiors en el cas de pneumàtics bessons) ique toqui el punt fix més baix del vehicle entre lesrodes. Cap part rígida del vehicle ha d’estar compre-sa en el segment ratllat del gràfic. Quan hi hagidiversos eixos, s’ha d’indicar l’altura mínima seguintla seva disposició, per exemple 280/250/250.

156

8.8. Activitat de millora de la informacióConfecciona una reixeta similar per a cada vehicle pesant.


Exemple: Camió

Dades tècniques Seguretat Risc

MMA

Pressió sobre elpaviment

MMA per eix

Dispositiu d’eleva-ció de l’eix

Eix retràctil

Eix descarregable

Grup d’eixos

MMA per eix tècni-cament admissible

MMA del vehicle

Tara

Massa en ordre de marxa

Massa màxima tècnicament admissible

Dimensions màxi-mes autoritzades

Longitud

157

8.9. Situació de sortida 1. En cada moment tindré present la relació entre la massa del vehicle pesant i l’energia cinètica.


2. Crec que conec els aspectes del vehicle pesant que vull conduir en relació a la seguretat.


3. Amb l’autocontrol de la velocitat adequada a la situació i a la massa del vehicle pesant acon-seguiré un nivell òptim de seguretat.


Interpretació:Més de 9: alt nivell de seguretat.

Entre 7 i 9: nivell mig de seguretat.

Entre 4 i 6: nivell baix de seguretat.

Menys de 4: nivell molt baix de seguretat.


Amplada

Alçada

Radi de gir

Autoritzacionsespecials

Categories de vehicles

Documents

Bloc II: Reglamentació de vehicles - gencat.cat · 1.En cada moment tindré present la relació entre la massa del vehicle pesant i l ... Abans d’introduir el concepte de vehicle