Bombers de Catalunya. Història i present

de catalunyabombers de catalunyahistria i present

bom

bers

de c

ata

lunya

his

tri

a i pre

sent

ISBN 978-84-393-8002-3

9 788439 380023

histria i present

bombers

coberta bombers_ corregit.qxd 24/04/2009 9:51 Pgina 1

GUARDES.qxd 06/04/2009 17:55 Pgina 1

01-05 PRIMERES PAGINES c5:01-05 PRIMERES PAGINES c5.qxd 17/04/2009 12:22 Pgina 1

bombers de catalunya

01-05 PRIMERES PAGINES c5.qxd 21/04/2009 11:31 Pgina 3

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Bombers de Catalunya : histria i presentText en catal, castell i anglsI. Catalunya. Departament dInterior, Relacions Institucionals i Participaci II. Ttol1. Bombers - Catalunya - Histria614.842.83(467.1)(091)

Primera ediciabril 2009

dels textos, els autors de ledici: Generalitat de Catalunya, Departament dInterior, Relacions Institucionals i ParticipaciDiputaci 35508009 Barcelona

ProducciLAven, S.L.

Disseny originalJordi Casas

ImpressiNOVOPRINT

ISBN978-84-393-8002-3Dipsit legalB-20286-09

Fotografies coberta i pgina anterior: Josep Maria Masachs

AGRAMENTS

Moltes persones han participat en laventura de fer aquest llibre. Els autors, coordinadors i editors volem agrair a les segents persones els seusconsells, suggeriments i ajuda pel que fa als continguts: Bienvenido Aguado, Ramona Aixs, Carles Andjar, Joan Anfrons, Pedro Anitua, EtelArilla, Josep Arola, Juanjo Bellostas, Manuel Bosch, Ramon Caball, Joan Canalias, Enric Cano, Francesc Carola, Sebastian Carton, MarcCastellnou, Ferran Cels Liesa, Ricard Cervantes, Bernat Clarella, Pep Cols, Francisco Daz, Carlota Dicenta, Ramon Dinars, Pius Dniga, CecliaEgea, Laia Esteban, Jordi Fabregat, Cesc Farr, Jordi Farr, Pep Farr, Josep Llus Fernndez, Alcia Ferrer, Josep Maria Ferrer, Nandu Font, JordiFrancs Bux, Pere Freixa, Carles Galn, Jordi Gallart, Xavier Garcia Guix, Llus Grcia, Antoni Gell, Joan Ramon Guimjoan, Marian Gutirrez,Nria Iglesias, Rafael Izaguirre, Domingo Jimnez, Marta Jovs, Xevi Jovs, Josep Maria Juncosa, Elisabet Justrib, Santi Lleonart, Merc Lpez,Josep Lpez Rico, Ferran Lorente, Anna Martn, Jordi Martnez, Jos Luis Martnez, Mateu Mas, Josep Maria Masachs, Cristina Masramn,Marta Miralles, Jordi Moreno, Montse Nebot, Alcia Olmos, Carles de Pablos, Manel Pereda, Ferran Pinto, Llus Pou, Ramon Prat, Sisco Pujades,Antoni Rif, Llus Rodrguez, Santiago Rovira, Eduard Ruz, Jaume Ruy, Paola Salas, Conrado Snchez, Paco Snchez, Jordi Sans, Elies Serra,Nacho Solano, Antonio Tapias, Lupe Tena, Josep Tunica, Mxim del Valle, Enric Ventosa, Jordi Vidal, Miquel Vidal, Ramon Viladrich, OriolVilalta,Albert Vilanova, Joana Vilarroig.

Igualment, pel que fa a les illustracions, diverses persones i institucions han facilitat graciosament la localitzaci de part dels materials fotogrficsque illustren el volum. Agram especialment la collaboraci, entre molts altres, a: Arxiu dels Bombers de Barcelona, Servei dArxius, Estudis iInformaci de la Diputaci de Lleida, Arxiu General de la Diputaci de Girona, Arxiu General de la Diputaci de Barcelona, Arxiu General dela Diputaci de Tarragona, Arxiu Histric de la Ciutat de Tarragona, Arxiu Municipal de Valls, Arxiu Comarcal de les Terres de lEbre, ArxiuComarcal del Baix Camp, Arxiu Histric Comarcal del Valls; Arxiu Municipal de Terrassa, Arxiu Histric de Sabadell; Arxiu Histric de la Ciutatde Barcelona; Arxiu Montserrat Tarradellas i Maci, Fundacin Pablo Iglesias, Biblioteca Nacional de Catalunya, Arxiu Histric de Reus, ArxiuHistric Comarcal de les Terres de lEbre, Arxiu Histric Comarcal de lAlt Empord, Arxiu Municipal de Figueres, Arxiu Municipal de Tarragona,Arxiu Histric Comarcal de lAnoia, Arxiu Municipal de Badalona.

Laportaci de tots ells ha ajudat a que aquest llibre pugui ser una realitat.

01-05 PRIMERES PAGINES c5.qxd 22/06/2009 13:07 Pgina 4

de catalunyabombers

histria i present


5 6Els anys de la postguerra iel primer perode franquista(1939-1962)Marc Ferrer i Murillo

98

Els bombers de les diputacions provincials(1962-1980)Carles Savalls

122

4Els bombers de laGeneralitat(1980-2008)Carles Savalls

154

IntroducciEls antecedents de les companyies de bombersJess Mestre Campi

14

PrembulJoan Saura i Laporta

9

Continguts

06-07 sumari c5:06-07 sumari c5.qxd 17/04/2009 12:35 Pgina 6

El segle XIX. Lorigen dels cossos de bombersJoan Rovira

20

Temps dinnovacions i motoritzaci (1900-1935)Marc Ferrer i Murillo

48

La Guerra Civil(1936-1939)Marc Ferrer i Murillo

78

Els bombers del segle XXIOlga Lanau

196

Nota sobre els autors Organigrama delDepartament dInterior,Relacions Institucionals iParticipaci

211

7Traduccions al castell i langls

(1) (81)

2 3

Textos en castell Textos en angls

1

06-07 sumari c5.qxd 21/04/2009 10:52 Pgina 7

08-13 PROLEG c5:08-13 PROLEG c5.qxd 17/04/2009 12:52 Pgina 8

9 Prembul

PrembulJoan Saura i Laporta

Teniu a les vostres mans el primer llibre institucional sobre el Cos de Bombersde la Generalitat.

Aquest llibre ha estat elaborat pel Departament dInterior, Relacions Institucionalsi Participaci i leditorial LAven, amb lobjectiu doferir una mirada a la histria dun dels cossos operatius ms importants que tenim en matria deseguretat.

Una histria que va molt lligada al desenvolupament urbanstic i industriali tamb a la histria de les institucions de Catalunya. Malgrat que lorigende la lluita contra els incendis el trobarem en les civilitzacions ms antigues,les organitzacions estructurades de serveis contra incendis van comenar asorgir a Catalunya al llarg del segle XIX. Fa precisament uns 150 anys de lesprimeres referncies a Catalunya dorganitzacions de bombers. Es tractavade serveis dextinci dincendis que apareixien amb la industrialitzaci i laconseqent expansi demogrfica i urbanstica.

Sovint aquestes primeres companyies de bombers depenien de la iniciativaprivada, a travs de mtues i societats asseguradores contra incendis. Mstard, van passar a dependre dels ajuntaments i, amb la recuperaci de les ins-titucions democrtiques i lestatut de 1979, va ser la Generalitat qui en vaassumir les competncies. La Generalitat ha establert una xarxa de parcs debombers que dna cobertura a tot Catalunya i que treballa en la millora de la prevenci per tal de garantir una major seguretat en tots els mbits.

Tot sovint la professionalitzaci i la modernitzaci dels bombers sha produtcom a resposta a algun esdeveniment: un sinistre, un accident o una cats-trofe ha servit a vegades per fundar un cos de bombers o per fer-lo evolucio-nar. Per sort, els bombers de la Generalitat han invertit aquesta tendncia iprioritzen tant la capacitat de reacci com la prevenci.

El Govern de la Generalitat considera prioritria la millora de leficcia delsistema de resposta a les emergncies i per aix sest fent un esfor pressu-postari considerable per reforar i crear nous parcs de bombers; per renovari millorar equips i materials de seguretat i tamb per millorar la xarxa de comunicaci.

Daltra banda, tamb som plenament conscients que el capital hum s laclau de leficcia del Cos de Bombers de la Generalitat. Els Bombers de laGeneralitat sn un collectiu necessari i imprescindible per la seva aportaci

08-13 PROLEG c5.qxd 21/04/2009 11:02 Pgina 9

10 Prembul

El Conseller Saura en el lliurament de distincions del Cosde Bombers de la Generalitat deCatalunya amb motiu de la FestaPatronal dels Bombers 2009,que aquest any va tenir lloc a Vic. Eva Guillamet


11 Prembul

a la seguretat civil i per la tasca que desenvolupen en favor de mantenir i millorar el benestar de la societat. s per aix que tamb estem donant un nou impuls a la formaci inicial i a la formaci contnua amb el dissenydun nou pla de carrera a lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya.

Hem de treballar per tenir una bona poltica preventiva i per avanar-nos alsriscos a qu estem exposats i saber donar la millor resposta davant les emer-gncies. Per aix tamb estem donant un nou impuls al sistema de protec-ci civil de Catalunya, del qual el Cos de Bombers s una part essencial i imprescindible, per tal de crear sinrgies, unir esforos i saber donar una res-posta gil i efica davant qualsevol emergncia de la ciutadania.

Els bombers funcionaris i voluntaris que formen part del servei de prevencii extinci dincendis i salvaments conformen un Cos de Bombers modern,ben preparat i amb els recursos adequats per intervenir amb professionalitati eficcia en la lluita per lextinci dincendis, els rescats de persones en acci-dents de trnsit i el salvament de persones en tot tipus de situacions.

Teniu, doncs, entre les vostres mans un llibre que, ben segur, contri-buir a aproximar-nos a un cos operatiu que s una pea essencial de len-granatge que conforma el sistema de seguretat pblica de Catalunya i ques una part imprescindible del sistema de resposta a les emergncies.

Voldria acabar amb el desig que aquesta publicaci sigui tot un xit per talque el mxim de ciutadans i ciutadanes coneguin la histria del Cos deBombers de la Generalitat i les tasques actuals que realitzen al servei de laseguretat de tots nosaltres.

Joan Saura i LaportaConseller dInterior, Relacions Institucionals i Participaci

08-13 PROLEG c5.qxd 21/04/2009 11:04 Pgina 11

14 Introducci

IntroducciEls antecedents de les companyies de bombersJess Mestre Campi

Poder disposar dun servei contra incendis i salvaments no s un capricisin una necessitat de qualsevol societat i Catalunya, en el conjunt delpas i amb una organitzaci centralitzada, no ha tingut aquest servei finsque es va aconseguir lautogovern, a principi dels anys 1980. Aix, quanparlem dels Bombers de Catalunya ens referim a una organitzaci moltrecent, constituda lagost de 1982. Aix, per, no contradiu que la hist-ria dels bombers a Catalunya sigui molt ms llarga: des de mitjan segle XIXhi ha serveis de bombers organitzats, tant de carcter municipal com decompanyies dassegurances privades. I encara podrem recular molt ms:hi ha mostres arqueolgiques de bombes daigua de lantiguitat quepodrien haver estat utilitzades per apagar focs. El foc, laigua i laire sn elements indispensables per lhome, que els uti-litza quotidianament: per cuinar aliments, per escalfar-se, per beure, perrespirar... Per sn elements que de vegades poden tornar-se hostils i pro-vocar grans desastres: el foc dins duna ciutat, o un aiguat, o una fortaventada poden destrossar en instants all que tant ha costat de construir.Hi ha evidncies de la lluita contra aquests desastres, siguin naturals oprovocats pel mateix home, des dels orgens de la histria. I des dalesho-res shan inventat ginys per poder llanar aigua al foc, shan organitzatgrups especialitzats per fer ms efectives les tasques de salvaments de per-sones i bns, i, fins i tot, shan dictat ordenances amb mesures preventi-ves, les ms eficients per evitar desastres.

Els orgens de les organitzacions contra incendisDes de lantiguitat hi ha referncies de grans incendis amb un gran poderde destrucci, com el del Temple de Jerusalem de lany 586 aC, provocatpels babilonis; el de la Biblioteca dAlexandria, cap el 50 aC, un dels moltsincendis que va patir aquesta instituci, o el de Roma de lany 64 dC, pro-vocat per lemperador Ner, que va cremar un ter de la ciutat. Hi hamolts altres exemples dincendis emblemtics, que van influir en ladop-ci de mesures preventives, sobretot a les aglomeracions urbanes on elsincendis poden tenir conseqncies ms greus.Les civilitzacions egpcia i grega van reglamentar ordenances preventivescontra incendis de forma parallela a uns costums on el foc tenia unaimportncia notable, tant des de la perspectiva quotidiana com en la reli-giosa. Per va ser a Roma, la ciutat ms important de lantiguitat, on vaexistir lorganitzaci ms perfeccionada per la prevenci i lextinci din-cendis. Com en altres ciutat antigues, a Roma hi havia guardes nocturns

pgina anteriorLa poblaci de Cervera sufocantun incendi lany 1923.

14-19 INTRO c5.qxd 21/04/2009 11:07 Pgina 14

15 Introducci

amb la missi de fer rondes i donar lalarma en cas dincendi. Estaven ales ordres dun magistrat, el Tresvire Nocturni, i sovint eren esclaus.En poca dAugust, cap a lany 6dC, es va decidir perfeccionar aquestaprimitiva organitzaci a la ciutat de Roma i es va crear el cos de vigiles, ungrup especialitzat que es dot de les infraestructures necessries: casernesrepartides per la ciutat, utillatge especialitzat i una organitzaci jerrqui-ca. Ja en aquesta poca lutillatge dels vigiles era prou sofisticat: escales,galledes de corda teixida, destrals, etc., i fins i tot bombes hidruliques queeren manipulades per un professional especialitzat, el siphonari. Tamb enpoca dAugust hi ha constncia de lexistncia dunes ordenances pre-ventives contra el foc que, a ms de la capital romana, tamb saplicavenen les altres ciutats de lImperi. Entre altres aspectes, una daquestesmesures reglamentava que els ciutadans havien de tenir grans gerressempre plenes daigua per ser utilitzades en cas dincendi.A les principals ciutats romanes a Catalunya, sobretot a Trraco i a Barcino,shan trobat evidncies arqueolgiques i documents de lexistncia dorga-nitzacions dextinci dincendis. A Trraco, capital de la provncia de laTarraconense, es va formar al segle I dC un cos de vigiles que seguia elmodel de Roma. I a Barcino shan trobat restes de les grans gerres que ser-vien per acumular aigua per poder-la utilitzar en cas dincendi.

La bomba hidrulicaLorigen de la bomba hidrulica, el giny ms identificador del bomber,tamb es troba a lantiguitat, concretament a Egipte i a Grcia, on es feiaservir per extreure aigua dels pous. La primera bomba impellent daigua

El gravat mostra el funcionamentintern de la bomba hidrulicadHer el Vell, un enginy inventat idesenvolupat durant lantiguitat i que, amb algunes millores tcniques, va estar vigent fins aledat moderna.

14-19 INTRO c5:14-19 INTRO c5.qxd 17/04/2009 13:00 Pgina 15

va ser inventada per lenginyer grec Ctesbios dAlexandria, deixebledArqumedes, que al segle III aC. Dos segles ms tard, cap el I aC, el mate-mtic Her el Vell, tamb dAlexandria, recollint les aportacions deCtesbios i de Fil dAlexandria, va descriure una bomba especialmentpensada per a lextinci dincendis a la seva obra Pneumtica. Els romansvan perfeccionar la bomba hidrulica dHer, que anomenaven siphos, i lavan utilitzar per llenar aigua a pressi en els incendis, a ms daltres usos.La bomba hidrulica va ser reinventada a finals del segle XV, grcies alenginy de Anton Platter, joier dAugsburg, que estava convenut quela seva xeringa daigua era la primera mquina de la histria pensadaper combatre els incendis. Aquest invent va permetre diverses innova-cions i perfeccionaments, com laparell dextinci dincendis queRudolphus Agricola descriu en la seva obra De Re Metalica (1556), o les-pectacular mquina de Cyprian Lucar descrita a Teatrise NamedLucarsolarse (1590). Al segle XVII es van fer nous perfeccionaments i,segons menciona un llibre dinvents de 1655, hi havia bombes quepodien enviar laigua a 12 metres dalada. Per les innovacions msdecisives les va fer el pintor i inventor holands Jan van der Heyden,que va ser el primer en dissenyar una mnega amb aplicacions en lex-tinci dincendis; era de cuir i tenia una llargada duns 15 metres i acada extrem shi aplicaven unes connexions de bronze que permetien launi amb altres mnegues per tal de fer-les ms llargues. Van derHeyden tamb va projectar, lany 1668, una bomba hidrulica a la quales connectava la mnega. Finalment va publicar un manual illustrat, elBrandspuiten-boek (1690), en qu descriu detalladament els seus invents,exposa els seus criteris sobre lextinci dincendis i explica la seva expe-rincia en la organitzaci duna brigada de bombers voluntaris aAmsterdam. Aquest tractat va influir en la creaci dorganitzacions debombers a altres ciutats europees.Lany 1725, lenginyer angls Richard Newsham va desenvolupar unginy ms potent, capa de bombar 12 litres daigua per minut i enviar-laa 40 metres de distncia. Les innovacions eren constants, tant a Europacom a Amrica. Al nou continent, Benjamin Franklin tamb va projec-tar bombes hidruliques i altres tils, i va ser lorganitzador de la com-panyia de bombers de Filadlfia, lany 1736. A partir de la segona meitatdel segle XVIII, sintenta aplicar el vapor a les bombes hidruliques i sins-tallen dins de carros, per facilitar el seu transport i arribar el ms aviatpossible al sinistre, per no va ser fins a la dcada de 1820 quan es vanfabricar les primeres, concretament la de John Braithwaite a Anglaterra,operativa a partir de 1827, i la de John Ericsson, ms perfeccionada, perque no va ser operativa a Nova York, fins lany 1840. A Catalunya, lesprimeres bombes hidruliques contra incendis van ser fabricades per LaMaquinista Terrestre y Martima a mitjan segle XIX.

Gremis i exrcit: la tradici organitzativa a lAntic RgimAl llarg de ledat mitjana i els segles de ledat moderna, hi ha ben poquesreferncies a ordenances o sistemes organitzats sobre la prevenci i la llui-ta contra incendis a Catalunya. Les organitzacions tradicionals per ferfront els incendis eren una barreja delements de solidaritat social que

16 Introducci

Illustraci de Jan van derHeyden duna bomba hidrulicaamb mnegues, publicada al segle XVII en un dels primers manuals europeus sobre extincidincendis. Rijksmuseum, Amsterdam


podien sorgir a iniciativa dels vens, de les institucions comunitries, deles municipals o, fins i tot, de lestat. La resposta de la societat davant delsincendis posava en joc tot un conjunt de codis i conductes dautoajuda iajuda mtua establerts pels costums i les normes socials, i que sexpressa-ven davant de situacions de necessitat en cada moment histric. Des del punt de vista institucional, per, eren els gremis i les confrariesprofessionals assumien, principalment, la responsabilitat i el protagonis-me de les tasques dextinci dels incendis. Els gremis, a ms de ser unaorganitzaci estamental, aportaven els coneixements tcnics necessarisper poder realitzar les tasques exigides en un incendi. Aix, els gremisvinculats en la construcci, com ara els paletes, fusters, o picapedrers,eren els que formaven el nucli actiu en les tasques dextinci, i eren aju-dats per gremis dels aiguaders, els boters, els macips o els carreters. Encas dincendi, la crida es realitzava mitjanant el toc de foc de les cam-panes de la parrquia ms propera.Els gremis eren corporacions professionals amb una forta estratificacijerrquica al capdavant de la qual shi trobava el prohom corresponent.Aquest fet garantia almenys lexistncia duna estructura clara decomandament. Per les tecnologies dextinci eren encara molt rudi-mentries. A Catalunya, ls generalitzat de les bombes hidruliques nova ser un fet fins a les darreries del segle XVIII i, per tant, el mtode dex-tinci dincendis ms habitual era lensorrament de la casa afectada perimpedir la propagaci del foc, en comptes dintentar apagar directamentles flames. A ms, com sha vist anteriorment, aquestes primeres gene-racions daparells i mecanismes hidrulics contra incendis no anavenms enll de les xeringues hidruliques, construdes primer de fusta iposteriorment de coure; o les primeres bombes hidruliques de coll decigne, que tenien una capacitat molt limitada de projectar a una mni-ma distncia laigua. No sutilitzaven encara mnegues per on canalit-zar laigua i la manera ms usual de llanar laigua sobre el foc era uti-litzant galledes de fusta o de cuir.

17 Introducci

Lany 1827, lenginyer angls John Braithwaite va adaptar labomba de vapor a les necessitatsdels bombers, i la va installar en un carro per facilitar el seu desplaament.


Al llarg del segle XVIII, els ajuntaments catalans van comenar a promul-gar bans i crides relatives a incendis, com va fer lAjuntament deBarcelona en les disposicions del 20 de juliol de 1762, del 27 doctubrede 1781, de l11 de desembre de 1782 i del 23 de juliol de 1785. Tamb,a finals de segle, es va adquirir una bomba hidrulica gran i diverses depetites. I, lany 1797, es va publicar un reglament que constava de 41articles i que sintetitza els costums tradicionals. Aix, per exemple, es fauna regulaci de les crides i els tocs davs, de les atribucions de lalcal-de de barri i altres autoritats, de les obligacions dels prohoms dels gre-mis de paletes, fusters, faquins, manyans i carreters i, fins i tot, algunesrecomanacions sobre la manera datacar un incendi.Tcnicament, lopci tradicional ms utilitzada per extingir lincendiquan aquest shavia generalitzat a bona part de ledifici era la de tallarel foc. Consistia, en primera instncia, en provocar lenderrocament dela casa que shavia incendiat i, cas que aix no fos possible donada lavirulncia de lincendi, soptava per solucions ms radicals: enderrocarles cases venes per tallar la propagaci i evitar que es generalitzs enels edificis contigus. Aquestes drstiques mesures sempre resultavenpolmiques i eren motiu de fortes tensions entre les diferents autoritatsque comandaven les tasques dextinci. Era un sistema econmica-ment molt car ja que no tan sols es perdia la casa incendiada sin quetamb es destruen les cases venes. Lenderrocament es feia mitjananteines manuals o molt sovint es recorria, per accelerar el procs, a lsde lartilleria. Aix, davant la poca capacitat per extingir directament lesflames, lobjectiu era ensorrar ledifici afectat o ladjacent per evitar lapropagaci de lincendi, que era el que ms es temia. Es coneixien proub grans incendis, com el de Londres de 1665, que shavia originat enun forn per que havia acabat cremant bona part de la ciutat; o el deMadrid de 1734 que va cremar el Palau Real de lAlczar; o el de lim-mens Palau dHivern de Sant Petersburg, a Rssia, de 1837, on tan solses va salvar el palau de lErmitage, i tamb va cremar una part de laciutat. Aix, doncs, la prioritat era evitar la propagaci de lincendi aqualsevol preu. Encara a principis del segle XIX, les eines que ms iden-tificaven dels primers cossos o serveis de bombers no eren ni les m negues ni les bombes hidruliques, sin el pic i la pala. Amb el per-feccionament i la difusi de les bombes hidruliques impellents, per,la capacitat dextingir directament els incendis va augmentar de mane-ra decisiva.En els incendis i altres sinistres es prioritzava el rescat de les persones enperill i, tamb, la salvaguarda de tot el mobiliari que es podia dels habi-tatges i edificis afectats. Aquesta acci solia ser polmica. Per una banda,el fet de llenar els mobles per la finestra els salvava inicialment del focper sovint resultaven destrossats en impactar contra el terra. Per altrabanda, els mobles i altres pertinences que es treien al carrer eren sovintobjectiu de pillatge generalitzat, aprofitant el desordre que el mateixincendi i les tasques dextinci que lacompanyaven creaven. Amb lacreaci dels primers serveis uniformats de bombers tamb es volia eli-minar aquesta depredaci sistemtica de bns aliens mitjanant la iden-tificaci per luniforme o la xapa de llaut amb la inscripci del cos debombers, que havien de portar tots els integrants duna companyiadurant les tasques dextinci.

18 Introducci

Lensorrament de la teulada erauna prctica habitual en lextincidincendis. Arxiu del Cos de Bombers de Barcelona


Una altra instituci que actuava en cas dincendi era lexrcit, no nomsen tasques dodre pblic sin participant directament en les tasquesdextinci. Tamb era fora habitual ls de peces dartilleria per accele-rar lenderrocament dels edificis incendiats o els de lentorn, en aque-lles viles i ciutats on existien destacaments militars. A ms, la veritablefigura dautoritat era el capit general. Barcelona s un exemple de comla presncia militar en les tasques dextinci, de vegades, podia aug-mentar la confusi en la direcci i el comandament de les tasques dex-tinci.La crisi gremial, que arriba amb la seva dissoluci lany 1833, va propi-ciar laparici de noves tipologies dorganitzaci per fer front a lextin-ci dels incendis urbans.

19 Introducci

Extinci dun incendi a principisdel segle XIX. Desprs de salvar a les persones amenaades, elsbombers treien els mobles de la casa incendiada per impedir, daquesta manera, que el foc esfes ms gran. Arxiu del Cos de Bombers deBarcelona


20-47 1 J. ROVIRA c5:20-47 1 J. ROVIRA c5.qxd 17/04/2009 13:06 Pgina 20

1El segle XIX. Lorigen dels cossos de bombers

Joan Rovira


La societat burgesa i la creaci de nous dispositius deseguretatEl procs histric dexpansi del mercat, la indstria i les ciutats alllarg dels segles XVIII i XIX comporta laparici de noves situacions din-seguretat. La burgesia la nova classe social hegemnica va intentarinstaurar nous mecanismes de seguretat per la protecci de les pobla-cions i les propietats, ja que els dispositius de seguretat procedents delAntic Rgim van quedar obsolets o transformats. La societat burge-sa va bastir un variadssim espectre de mecanismes i dispositius deprotecci i seguretat, tant pblics com privats. A Catalunya, la gne-si i institucionalitza ci de les primeres companyies de bombers sn unelement ms daquesta cartografia que es va configurant per a la defen-sa de la vida i les propietats davant dun vell per renovat enemic:lincendi. A la Catalunya del segle XIX, com a la resta dEspanya, aquests pri-mers serveis dextinci dincendis simplanten amb retard en relacia daltres pasos europeus. El retard en la creaci de companyiesmodernes de bombers, ms que per descurana o desdia de les auto-ritats, sexplica per dos factors que entorpien la seva implantaci: elsconflictes armats i la manca dun estat central fort que assums aques-tes competncies.En un context de guerra civil endmica les guerres carlines o de con-tinuada violncia poltica i social com sn les bullangues, els amotina-ments urbans o les revoltes pageses, la urgncia en la creaci de serveisdextinci dincendis era relativa i quedava sempre post posada davantla necessitat de garantir lordre pblic i poltic, el manteniment de leshegemonies poltiques i les victries en el camp de batalla. Quedavapoc espai, doncs, per a lorganitzaci dinstitucions menors com la querepresentaven els bombers. Aix, a nivell estatal les institucions que esprioritzen en lmbit de la seguretat interior seran lexrcit, la milciai els diferents cossos de policia existents o en gestaci, com els MossosdEsquadra i la Gurdia Civil, creada lany 1844. Igualment, a nivellmunicipal es van gestant la creaci de cossos de vigilncia com els sere-nos i, poc desprs, les gurdies urbanes.

La vigilncia i la protecci pblica de les propietats privades davant dincendis i robatorisLa creaci de les primeres companyies de bombers va parallela a lacreaci daltres cossos de seguretat especficament urbans per a la vigi-

22 El segle XIX. Lorigen dels cossos de bombers

pgina anteriorPuigcerd, 1899


lncia i la protecci de les propietats, com ara els vigilants nocturns oserenos i les gurdies urbanes. Calia protegir les propietats tant delsincendis com dels robatoris. La creaci dels serenos s un exemple clarde com les autoritats municipals institucionalitzen una vigilncia noc-turna que tenia anteriorment una base i formulaci popular. Aix, perexemple, en lestabliment i organitzaci del servei de serenos del muni-cipi de Sabadell de lany 1834, es justifica la seva creaci per ...lacomodidad que ofrece este servicio por su numerosa poblacin, acre-ditadas fbricas, floreciente industria de toda clase y concurrencia deforasteros... hallndose ya establecido desde mucho tiempo un sere-no que paga el vecindario espontaneamente... (Reglamento para losserenos. Sabadell, 1874)El vigilants, guardes nocturns o serenos esdevenen un dels primerscossos de vigilncia municipal que institucionalitzen la seva organit-zaci arreu de Catalunya. A Barcelona les primeres reglamentacionssn de 1786 i tenien com a missi la de realitzar rondes de vigiln-cia pel barri. A ms, a cada hora de la nit, anunciaven lestat del temps,i daqu en prov el nom. La seva organitzaci oficial a Barcelona noes formalitza fins a la reforma del reglament de 1838. Amb tot, hihavia una dualitat de serveis de vigilncia que provocaren conflictescom el del 1869, quan senfrontaren els serenos i els vigilants noc-turns que havien establert alguns comerciants per iniciativa particu-lar. Finalment es va establir que els serenos municipals, a difernciadels vigilants nocturns privats, tinguessin tamb un rang dautoritati podien portar pistola (fins llavors duien noms un pal de defensa)i sabre en el vestit de galla. Per tal de comunicar-se amb daltres sere-nos duien xiulet o carraca. El 1887 els dos cossos sunifiquen i sotala consideraci dauxiliars de policia.Els serenos, a ms de ser dels primers cossos de vigilncia que sor-ganitzen per barris, seran els encarregats de donar lavs i intentarevitar incendios, robos, insultos y desordenes de la gente licencio-sa.... Entre les seves obligacions hi havia la de conixer els domici-lis de metges, cirurgians, notaris, farmacutics, llevadores, crrecs


El personal de la companyia debombers de Figueres, a final delsegle XIX. Arxiu Histric Municipal deFigueres

20-47 1 J. ROVIRA c5.qxd 21/04/2009 11:37 Pgina 23

municipals i militars, i a ms ... de los individuos de la companyiade bomberos y dependientes de la compaia de seguros contra incen-dios, escribanos del alcalde y sr. Medicos del crimen... (Reglamentopara los serenos. Sabadell, 1874). En cas dincendi, un cop donat lavs a tots els implicats, afegirien a lhora i el temps la crida foc ala parrquia de....

La construcci de la ciutat modernaLa important activitat de construcci i les reformes de les ciutats, espe-ronada pels processos de desamortitzaci de les propietats religioses,va afavorir laparici dun conjunt de condicionants propicis als incen-dis que dificultaven la seva extinci. La fusta era el material de cons-trucci ms utilitzat, tant en els elements estructurals com en lescobertes i en el mobiliari domstic. En aquest sentit, els reglamentsde les primeres companyies de bombers estableixen una clara distin-ci entre incendis dedificis, els de mobles i els de xemeneies.La trama urbana tradicional molt compacta i amb carrers molt estretsafavoria tamb la propagaci dels incendis. A Catalunya hi havia dostipus de models urbanstics. Per una banda, el daquelles ciutats quea mitjan segle XIX estaven tancades, encotillades dins de les muralles,que encara mantenien la condici de plaa forta i tenien uns barrishistrics altament habitats, com Barcelona o Manresa. Per altra banda,el de les ciutats on les muralles foren desbordades molt abans, comara Matar, perqu configuren ciutats obertes que creixen en exten-si i que tenen rees histriques menys denses. A Barcelona, perexemple, tota la superfcie de lactual Eixample era zona de segure-tat militar al voltant del recinte emmurallat de la ciutat. La condicide plaa forta no va ser anullada fins el desembre de 1858 i, lanysegent, lAjuntament ja va convocar un concurs de projectes perleixample de la ciutat. Les ciutats catalanes van comenar a trans-formar-se amb lenderrocament de les muralles, lalineaci i lober-tura de nous carrers i baluards i, finalment, la construcci dels eixamples.Les primeres ordenances municipals esdevenen un autntic compendidels principals riscos i perills que comportaven les noves activitats manu-factures i fabrils que sinstallen a linterior de les ciutats. Les activitatses comencen a regular segons la seva perillositat i les ordenances snels primers compendis de normativa preventiva contra els incendis. Unaclara limitaci de les tasques dextinci era la inexistncia dinfraes-tructures hidruliques ja que la canalitzaci daigua noms arribava ales fonts i recs pblics. En cas dincendi calia organitzar sovint llarguescadenes humanes per fer arribar aigua fins a la casa incendiada. Entre les principals causes dels incendis hi havia: ls de la fusta enla construcci de forns i xemeneies, i la manca de neteja daquestes;lemmagatzematge indiscriminat de materials inflamables com araarticles de drogueria, plvora, fusta, carb, llumins, espelmes, etc.;ls de focs artificials i lluminries amb motiu de festes i celebra-cions; lacumulaci de llenya, a poca distncia de les cases, per abas-tir els forns de terrissaires i olleries; les fbriques daiguardent, etc.Les ciutats estaven immerses en un procs durbanitzaci i indus-trialitzaci constant, amb noves fonts denergia, fbriques de vapordins de la zona urbana, un elevat creixement demogrfic i una trama


El model de casc de bomberms habitual a Catalunya al llargdel segle XIX. Aquest pertanyiaals bombers dOlot. Collecci de lInstitut deSeguretat Pblica


urbana molt densa en edificis i carrers de caracterstiques arquitec-tniques i urbanstiques medievals, les condicions eren propcies per-qu els incendis tinguessin greus conseqncies, tant en vides comen propietats.Tamb hi havia lamenaa de lincendi intencionat, com a expresside la revolta popular que alarmava les classes propietries. Les bullan-gues de 1835, que esclaten com a manifestacions espontnies dirapopular provocaren lassalt i la crema de convents i latac a la pro-pietat privada burgesa. En les bullangues de Reus i de Barcelona demitjan segle la burgesia reconeix com lenemic de classe a la patu-leia, els incendiaris i malfactors. La revolta social tenia en lincendiuna forma genuna dexpressi, i es feia necessari articular algun dis-positiu de defensa: ... en aquel pueblo, en fin objeto de mi mayorentusiasmo y cario, all encontre las columnas de humo de los edi-ficios incendiados: all vi la revolucin... (Memorias documentadas delCapitan General Manuel Llauder. Madrid, 1844).I de la crema de convents es pass a la crema de fbriques. En el pri-mer cas la burgesia sho mirava amb una certa indiferncia o fins itot amb expectatives en el context del procs de desamortitzaci deles propietats religioses per la intranquillitat va anar en augmentquan els incendis a les fbriques es van fer ms freqents.

Els serveis dextinci dincendis tradicionals. El cas de SabadellLa histria dels bombers catalans, a mitjan segle XIX, s la dunes ins-titucions que van sorgir en un pas en ple desenvolupament urbans-tic i industrial, amb una estructura social que es va modernitzant permancada, encara, dun estat modern per institucionalitzar molts ser-veis pblics, entre ells els dextinci dincendis. Davant daquestesmancances, les primeres companyies de bombers van dependre de lainiciativa privada mitjanant les societats dassegurances mtuescontra incendis. La manca de serveis dextinci dincendis munici-pals fins ben entrat el darrer ter del XIX a la major part de les ciutatscatalanes es deu, tant a una indefinici legislativa sobre a qui corres-ponia la responsabilitat en la prestaci daquestes competncies com,encara ms, a la manca de recursos econmics dels ajuntaments. Les-tat de fallida permanent de les arques municipals s tamb endmic,i els migrats recursos que es destinen a lorganitzaci de lextincidincendis a penes permeten la compra de les primeres bombes hidru-liques modernes que arriben de lestranger i que, tot sovint, sn adqui-rides mitjanant subscripci popular entre els grans propietaris definques urbanes o els industrials. El pagament de les despeses generades per les tasques dextinci eraun dels aspectes ms crtics daquesta poca, fos quina fos la depen-dncia orgnica de la companyia de bombers. Es va arribar a situa-cions lmit, com la que es va viure a Sabadell lany 1865: els mateixosintegrants de la companyia de bombers plantegen dissoldres dona-da la situaci en qu es trobaven cada cop que havien dactuar en unincendi. En una carta dirigida a lalcalde li exposen: [...] hemosobservado que en todo punto donde nos presentamos para auxiliar,nos reciben con el mayor disgusto y toda esta vila es una murmura-cin sobre los Bomberos, a pesar de servir sin ninguna [compensa-


Incendi del convent del Carme deBarcelona, la nit de Sant Jaumede 1835 durant els fets de laCrema de Convents. El gravat s de F. Padr. Arxiu del Cos de Bombers deBarcelona


cin] a tan generosos actos, y expuestos a recibir cualquier desgr-cia... hemos comprendido que la causa y motivo de mirar a los bom-beros con tanta indiferencia, es sin embargo que a ms de recaer sobreuna famlia el desgraciado caso de incendiarse su casa o edificio, quees lo que ms temor hace, les venga despus otro disgusto de furorque es el de pagar multa, premios y trabajos de los Bomberos. Puesesta es sin equivocarnos la causa de tan poca voluntad del pueblopara con los bomberos[...]. Davant daquesta situaci, els bombersproposen: [...]sacar de otros fondos estos gastos, o formar otrasprovidncias a fn de que haya ms amor en esta Vila con los bom-beros, o de lo contrario estamos ya resueltos toda la Compaia endejar de existir que es contra nuestra voluntad. La situaci no haviamillorat lany segent quan el director de la Companyia de Bom-bers, larquitecte Jos Antonio Obrador, en un informe que adreaa lAlcalde en relaci a lincendi dun paller situat al carrer de lEs-trella, diu: [...] y al presentarse los individuos de la Compaia paracumplir con la humanitaria misin de su instituto, fueron rechaza-dos y insultados por varios vecinos de la expresada calle, teniendoque impetrar el auxilio de la autoridad para restablecer el orden[...]. Curiosament seran les dificultats per finanar qualsevol com-pra de material o pagament de jornals del personal daquestes pri-meres companyies de bombers la principal font dinformacidocumental durant aquest perode.

La gnesi de les companyies de bombersLa gnesi i levoluci al llarg del Vuit-cents catal de les primerescompanyies de bombers es realitza a partir dassajos successius delssegents models dinstitucionalitzaci i professionalitzaci: La tradici militar i la creaci dels batallons de sapadors-bombers. El model del liberalisme progressista amb la creaci de batallons desapadors dins les forces de la Milcia Nacional. La privatitzaci del servei dextinci dincendis mitjanant compa -nyies de bombers gestionades per les societats dassegurances mtuescontra incendis.

La tradici militar: els batallons de sapadors de larma denginyeriaEl recurs a la utilitzaci de lexrcit per intentar extingir els incendiss tan antic com la mateixa existncia de la instituci militar. De fet,lexrcit fou lelement bsic de seguretat exterior i interior de lEstat.El Vuit-cents catal s, a ms, un perode dominat per la figura delscapitans generals, el representant de lestat central a provncies. Elcapit general, el mataron Manuel de Llauder, va tenir un paper actiuen la creaci de les companyies de bombers. La intervenci dels mili-tars suplia la ineficcia o la inexistncia dels dispositius municipalsdextinci dincendis, tot i que habitualment amb poca fortuna i encert.Els sapadors, generalment vinculats al cos denginyers, es van incor-porar a lexrcit quan es crida els miners per enderrocar fortaleses iaplicar els mtodes de setge establerts per Vauban, del qual sha ditque prodigava la suor dels soldats per evitar-ne la sang. El 1711 Felip V



va crear el cos denginyers militars, sota la direcci i els criteris esta-blers per Jorge Prospero de Verboom. De fet, les primeres actuacionsmilitars en qu participa aquest Cos dEnginyers van ser el setge deCardona de 1711 i el de Barcelona de 1714.Els enginyers militars constitueixen el primer cos organitzat de tc-nics de lestat espanyol. I lAcadmia de Matemtiques de Barcelonava ser un dels centres essencials en la seva formaci. En absncia duncos denginyers civils, seran els enginyers militars els encarregats derealitzar la projecci i direcci de nombroses obres civils. I aqu sen-cetaran algunes de les primeres tensions, recurrents al llarg de tot elsegle XIX, entre enginyers civils i militars i arquitectes. Les primeres unitats de tropa de sapadors espanyols daten de 1802,amb la creaci del regiment reial de zapadores minadores dinslarma denginyers. Ser cap a mitjan Vuit-cents quan dins daquestregiment es constitueix la primera companyia especficament desapadors-bombers, establerta a Guadalajara a partir de lany 1833amb lAcadmia denginyers i el gimns central. Poc desprs, lany1850, el valenci Josep Aparici i Biedma, capit denginyers, publi-ca el primer tractat dextinci dincendis, el Manual completo del zapa-dor bombero o lecciones teorico practicas para la extincion de incendios. Laintenci de lobra s la de mejorar los malos insuficientes meto-dos empleados generalmente hasta ahora para cortar los incendios....Calia homes instruts en la utilitzaci de les modernes mquines uti-litzades en lextinci dels incendis, les bombes impellents, que tambestiguessin dotats de cierto valor y sangre fria nacida de la confian-za en sus fuerzas y agilidad. El Manual havia de servir per instruir ala recentment creada companyia de sapadors en el quarter centraldenginyers de Guadalajara. Per fer-ho utilitza els manuals existents


Els components de la companyiade bombers de Manresa, a lasegona meitat del segle XIX. Arxiu Bombers de Manresa


editats a Frana, com ara el del bar de Plazanet, Manuel du sapeurpompier pour les villes et les campagnes (Pars, 1846), que va obtenir aPars per la seva amistat amb el llavors comandant del Cos de Sapa-dors-bombers parisenc, el tinent coronel dengi nyers Gustau Paulin.Cal recordar que els bombers de Pars sn el primer cos de bombersorganitzat militarment. Lany 1810, arran de lincendi de lambaixa-da dustria a Pars, es van evidenciar les greus carncies en lex -tinci de lincendi i es decid la creaci dun batall militar desapeurs-pompiers. Entre 1814 i 1845 Plazanet i Paulin, enginyers i capsdel sapadors, converteixen un servei civil en un cos delit de lexr-cit francs, i esdevenen un model de referncia internacional, parti-cularment pels comandaments dels bombers catalans i espanyols. El model organitzatiu i professional dels bombers parisencs es basa-va en una instrucci slida i disciplinada, una innovaci importanten els materials i equipaments i una formaci adreada no noms alextinci dels incendis sin tamb al salvament de persones en situa-cions de perill generades per lincendi. La prctica de la gimnstica vatenir un paper cabdal en aquest nou model organitzatiu i curiosamentfou introduda a totes les unitats de lexrcit francs a partir dels crite-ris i principis proposats per Francisco Amors y Ondeano (Valncia1770 Pars 1848), un valenci exiliat a Frana per la seva activa participaci en alts crrecs del govern de Jos I Bonaparte durant locupaci francesa de 1808 a 1814. El sistema gimnstic amorosiva gaudir de molta acceptaci dins l exrcit francs i va ser lnic mtode oficial dinstrucci gimnstica de les tropes galles. Defet, Josep Aparici va anar a Pars lany 1845 per estudiar els mtodes i


Els bombers intenten apagar unfoc al centre dIgualada, a finalsdel segle XIX. Arxiu Comarcal dIgualada


les tcniques gimnstiques amorosianes amb lobjectiu daplicar-les enel futur gimns central de Guadalajara, que va entrar en funcionamentlany 1847 i del qual va ser director fins el 1856. La contribuci dAparici en la introducci de la gimnstica en lmbit militar fou impor-tant i es va reflectir en dues obres: Instruccin para la enseanza de la gim-nstica en los cuerpos de tropas y establecimientos militares, que era sobretotuna traducci de les ordenances franceses en aquesta matria, i Instruc-cin prctica para la enseanza elemental de la natacin en el ejrcito. Durant lestada a Pars, Aparici tamb descobreix lexistncia dunservei de bombers implantat militarment dins larma denginyers iorganitzat en batallons distributs territorialment per tota la capitalfrancesa. El resultat ser el ja citat Manual completo del Zapador bom-bero on, entre altres criteris i sota les mximes de celeridad, pronti-tud y orden estableix la clara vinculaci que ha de tenir la preparacigimnstica en la formaci dels sapadors-bombers per tal de facilitarla llegada de los socorros a los puntos mas elevados de un edificioincendiado cuando el fuego haya invadido las escaleras, y solo sepueda penetrar en el interior por las ventanas siviendose de perchas,cuerdas, escalas de garfio, escalas de cuerda, etc.. Sn els orgensdel que actualment es defineix com a tcniques descalada i rescaturb, com evidencia clarament un gravat de la tipologia dexercicisque realitzaven aquestes primers batallons de sapadors. A lagost de 1851, Aparici feia arribar una carta a lAjuntament deMadrid: Imposible parece que la Villa y Corte de Madrid est despro-vista de un servici eficaz y regular contra incendios.... De la matei-xa manera que Rovira i Trias va descriure per Barcelona, la radiografiade lorganitzaci de les tasques dextinci no s massa positiva ja queaquestes las ms de las veces han sido infructuosas por (no vacila-mos en decirlo) el desorden que en tales casos hemos visto reinar, porfalta de unidad en el mando y por los conflictos de autoridad directi-va que se originan en perjuicio del servicio (J.C. Barragan; P. Truji-llano, Historia del Cuerpo de Bomberos de Madrid, 2005).Sobre la idonetat dorganitzar els serveis dextinci segons els crite-ris i la jerarquia militar, a mitjan segle XIX els dos principals tericsde lorganitzaci de les companyies de bombers, Antoni Rovira i JosepAparici, coincideixen possiblement en el plantejament ja que com-parteixen el referent de lorganitzaci del batall de Sapeurs-Pom-piers de la capital francesa, el qual han visitat i conegut de primerama: Si se considera que para el mejor xito del servicio son absolu-tamente necesarias la obediencia pasiva y la mayor regularidad, sereconocer desde luego, que la organizacin militar es sin duda algu-na la ms conveniente... Pero para que el servicio de estincion de losincendios se organizara militarmente en toda la nacin, seria nece-sario que el gobierno tomara la iniciativa, y aadiera la institucinde los bomberos al cuadro general del ejercito. (Rovira i Trias, 1856)

La milcia urbanaDurant els perodes de govern liberal progressista a les ciutats cata-lanes es van constituir milcies que, si eren prou nombroses, tambformaven una companyia de sapadors-bombers. Si la ciutat tenia laconsideraci de plaa forta o disposava de fortificacions defensives,


Laparell Paulin, una innovaciimportant en la lluita contra incendis de mitjan segle XIX. La lmina es va publicar alTratado de extincin deincendios, dAntoni Rovira i Trias. Biblioteca de Catalunya


la probabilitat que es creessin batallons de sapadors-bombers erams gran, ja que les activitats dels sapadors anaven vinculades enorigen a la defensa o al setge de fortificacions. Els sapadors-bomberstenien un carcter clarament municipalista, i el seu mxim respon-sable era lalcalde. Els seus caps sescollien per un sistema de terna.La seva vinculaci era la mateixa que la resta dels integrants de laMilcia Nacional, per es va comenar a instituir un sistema din-centius basat en la concessi de premis. Els orgens de la milcia sn a la Guerra del Francs, durant la qual unnou concepte militar-revolucionari sincorpora a la histria dEspa -nya: el poble en armes. Daquesta idea sorgeix la milcia: sn forcesciutadanes i no de vassalls ni de senyors. Exerceixen un servei pblic,ntimament relacionat amb la seva naturalesa civil, i la seva organit-zaci, dependncia i direcci municipal estava relacionada amb lacomunitat. En un dels articles dels reglaments de la Milcia Nacionalsespecificava clarament que els caps de la milcia, qualsevol que fosel seu grau, es comportarien com a ciutadans que manen a ciutadans. La Milcia es va constituir per primer cop amb la proclamaci de laConstituci de 1812. Ara b no eren una instituci del tot nova: mique-lets, sometents, exrcits privats sempre havien coexistit. El que sdiferent s el concepte liberal-burgs en qu sinspira: el ciutad enarmes en defensa de les seves llibertats. La Milcia Nacional, doncs, era un cos armat amb estructura militar,per formada per ciutadans, no per soldats, i que es mobilitzaven perla defensa interior de les ciutats i viles o b com a exrcit de reserva.Els comandaments sescollien per votaci entre una terna i, en aquestperode histric shan de considerar el bra armat del liberalisme pro-gressista. Al llarg del segle XIX les milcies burgeses sn creades i dis-soltes segons qui governi: si sn els progressistes, sestableixen, si snels moderats es dissolen; els moderats consideraven la milcia urba-na com a una mquina subversiva que calia desmuntar.A partir de 1833 la milcia adoptar una organitzaci de trets msmilitar, tant per les necessitats de la guerra carlina com pel fet demantenir disciplinades aquelles companyies ms properes a posicionsdel progressisme radical o de lincipient moviment obrer. La seva com-posici social tamb passa per diferents fases. En un primer momentla burgesia la controla per posteriorment va transformant-se cap auna composici indubtablement popular, produint temor i recel a lesclasses propietries. La composici de la companyia de bombers, ambmenestrals, artesans i oficis manuals, ns un bon exemple donat queles tasques rudes foragiten habitualment a les classes burgeses, excep-te en els seus crrecs de comandament. Tot i aix, la tropa la forma-ven classes mitjanes i menestrals, i es van arribar a prohibir la presnciade jornalers assalariats i a descartar els que no tenien uns ingressosmnims. El cas del Batall de la Blusa de Barcelona s simptomticdaquesta exigncia.A partir de 1834 es van comenar a encarregar a la Milcia Nacionalles tasques dextinci dincendis. Lexistncia de batallons de sapa-dors bombers dins de la milcia a Barcelona ja es constata en els pe -rodes 1835-1837 i 1839-1842. El 1840 saprova el Reglament de lacompa nyia de sapadors que, entre altres aspectes, preveu dividir


Model de casc de bomber de final del segle XIX, dels bombersde Manlleu. Collecci de lInstitut deSeguretat Pblica de Catalunya


la com panyia en cinc seccions, que corresponien als cincs quarterso districtes en qu shavia dividit la ciutat, a ms duna esquadra perla Barceloneta. A cada quarter es destinava un oficial, un sergent idos caporals, els quals, juntament amb els sapadors domiciliats enel districte, eren els primers que havien darribar a lincendi. Lavses realitzava mitjanant el repic de campanes de la parrquia delbarri on es declarava lincendi. Tamb els serenos estaven encarre-gats davisar els sapadors en els seus domicilis. Estaven establertsuns punt de reuni per a cadascun dels districtes.En el reglament es recomana que el treball sigui metdic, sense xivar -ri ni confusi de cap classe. Els sapadors havien dactuar exclusivamenta les ordres dels seus comandaments o de larquitecte major de la ciu-tat, i sestabl la possibilitat de gratificacions i premis. Per exemple, siel treball no excedia de tres hores i la casa no estava assegurada con-tra incendis, els bombers-sapadors no percebien cap tipus de gratifica-ci; per si ho estava, la Societat dAssegurances Mtues, voluntriament,podia gratificar-los. Si les hores de treball eren ms de quatre, cadaindividu cobrava 12 rals de bill i si lincendi durava dos o tres dies,percebien 4 rals diaris ms. Sestablia tamb un premi de 150 rals debill, a repartir entre els primers bombers que arri baven amb la bomba,40 rals ms pel primer sapador que acuds i quatre premis ms de 20rals pels sapadors segents. Estaven exclosos daquests premis els bom-bers que realitzaven aquell dia servei de reguarda, ja fos en el magat-zem de material o en algun espectacle pblic. Tamb hi havia diferentspercepcions econmiques en cas daccidents laborals, segons la grave-tat de les ferides sofertes durant les tasques dextinci. Durant el Bienni Progressista, entre 1854 i 1856, el batall de sapa-dors era, juntament amb lanomenat la Brusa, el que tenia unacomposici ms popular i defensava les postures poltiques ms radi-cals. Al seu capdavant hi va figurar i amb un paper de clar protago-nisme lenginyer Ildefons Cerd que, en ms duna vegada, vamantenir una relaci tibant amb el cap de la Companyia de Bombersmunicipal, larquitecte Antoni Rovira i Trias. Poc desprs, Cerd iRovira senfronten en un tema prou conegut: el projecte de lEixam-ple de Barcelona, que havia estat atorgat inicialment al projecte pre-sentat per Rovira i Trias, per que desprs sadjudic a Cerd. Cerdfou elegit successivament primer comandant del tercer batall, segoncomandant del batall de sapadors i, finalment, el 12 de febrer de1855, primer comandant del batall de sapadors-bombers. El paperde Cerd com a comandant de la Milcia Nacional de Barcelona nofou anecdtic. El 4 de juliol daquest mateix any va tenir lloc unavaga general que va commocionar la ciutat, i es decid mantenir lexrcit a les casernes per no augmentar ms la tensi, cosa que vapropiciar que la Milcia Nacional es fes crrec de lordre pblic. Enaquest marc especial, larriscada i decisiva actuaci de Cerd com amxim responsable de la milcia va permetre desactivar la vaga, tot iloposici dels militars i dels elements ms reaccionaris dels mode-rats que, al final del Bienni, van comportar el seu empresonament.A partir daquell moment Cerd tindr un estret contacte amb el mnobrer. Ell, que es presentava com a enginyer civil i propietari, vaconixer a fons la realitat dels obrers, com ho demostra a la Monogra-


El corneta era un element important en les companyies debombers ja que era lencarregatdordenar les maniobres a realitzar. La illustraci, que tambmostra a un bomber en el seuvestit de galla, es va publicar alTratado de extincin de incendios, dAntoni Rovira i Trias. Biblioteca de Catalunya


fia de la classe obrera (1856), fet que el marcar ideolgicament. Cerdva tornar a participar com a comandant de la companyia de sapadors-bombers durant letapa de la Primera Repblica.En el model de seguretat dels moderats o liberals conservadors, la Mil-cia Nacional no era una bona opci, com tampoc no ho eren les com-panyies de sapadors-bombers, tal com diu Antoni Rovira i Trias: Elprincipal inconveniente de organizar las compaias de bomberos segunel reglamento de la Milicia Nacional, nace de la diversidad de objetode ambas instituciones. As es que ni el principio de eleccin de susgefes, ni la proporcin de los empleos o grados de la Milicia Nacionalson convenientes y aplicables al servici que la otra institucin ha deprestar; y por otra parte dicho servicio tiene por si solo tanta impor-tancia que no debe amalgamrsele con otros, si se quiere que produz-ca buenos efectos. (Rovira i Trias, 1856). El sistema de bombers basaten la milcia s valorat com un servei daficionats, una organitzacimassa recent i, per tant, encara molt imperfecta, de fora fluctuantque ...entregando el principio de la eleccin de los gefes al caprichoy la intriga, se opone realmente al desarrollo del poder de esta insti-tucin.... El mateix Rovira, utilitzant paraules dun comandamentdels bombers francesos de lpoca, Victor Frond, afegeix: ... un ser-vicio activo, peligroso y de cada momento; un servicio que requiereuna instruccin especial, ejercicios practicos, accin rpida, combina-da, inmediata, sin discusin y sin perplejidad, tal como la de atacar almas peligroso de los siniestros, el incendio; es facil de comprender,repetimos, que un servicio de tal naturaleza no puede ser abandona-do por la administracin pblica a las fluctuaciones de un cuerpo sindisciplina real, sin mando permanente e irrecusable, sin resortes jerar-quicos, sin elementos de verdadera cohesin, y sin el poderio de uni-dad y de ubiquidad que constituyen la fuerza irresistible de un ejercitoregular. Y nadie impugnar, que el servicio de socorros contra el incen-dio no sea el servicio de seguridad general que exije en el mas altogrado la reunin de las cualidades, que solo puede proporcionar unafuerza disciplinada. (Rovira i Trias, 1856)De fet, s recurrent la valoraci negativa que de lorganitzaci mili-ciar fan els comandaments de bombers, com per exemple Josep Saba-dell, cap dels bombers de Barcelona: ...pues lo mismo las miliciasque los voluntariorios realistas, eran, ante todo cuerpos polticos des-tinados a sostener por las armas sus contrapuestos puntos de vista, yestando formados por ciudadanos, muchos de ellos con toda la buenavoluntat que se quiera para la defensa de sus ideales, pero ningunode ellos... con el tecnicismo que requiere una institucin destinadaal salvamento de personas y bienes materiales... (J. Sabadell, 1943).Les crtiques a lorganitzaci de lextinci dels incendis de la milcia tun clar to de menyspreu aristocrtic a les frmules organitzatives basa-des en la participaci dels paisans o ciutadans armats, ja que sels consi-derava indisciplinats, poc respectuosos amb les jerarquies i sense capspermanents, sin amb lideratges temporals. En aquest cas, per, les armeseren eines, mquines i equipaments per barallar-se contra lincendi.En el fons, per, hi ha un debat de concepcions sobre quin modeldorganitzaci militar podria servir millor per organitzar les novescompanyies de bombers. Per una banda, podem identificar una con-


Coberta i primera pgina del reglament dels bombers deTrrega, de lany 1879. Arxiu Regi dEmergncies de Lleida


cepci basada en el tipus de participaci militar tradicional, s a diraquella que t com a referents les figures del guerrer, el soldat de tem-porada, el defensor del territori i de la comunitat. Amb les revolu-cions burgeses es produeix una revisi i actualitzaci daquestes figures.Ara ser el ciutad en armes en defensa dels seus drets i llibertats, ala vegada que calia defensar la vida dels conciutadans daltres riscosi perills. Per altra banda, hi ha la concepci de participaci militarmoderna que neix amb laparici dun exrcit permanent i discipli-nat. Aquesta concepci militarista separa l'exrcit del poble, el dis-tancia. De fet capgir aquella concepci de la vida militar que estableixque el soldat s home abans que militar, ciutad abans que soldat.Hi ha una continutat histrica entre aquestes frmules organitzati-ves participatives dels mateixos ciutadans en lautodefensa comunacontra els incendis i les calamitats, i els actuals cossos de bombersvoluntaris de molts municipis catalans. Catalunya s terra no nomsduna llarga tradici de partides armades bandolers, miquelets, guer -rillers, coronelles, sometents, soldats de temporada... El rebuig delscatalans a enrolar-se en exrcits regulars s una constant: Espremutpels uns i pels altres... esdevindr combatent cada vegada que li cal-gui defensar la seva casa, la seva terra i la seva famlia, per retornara larada o al teler en els moments de treva... Ser un tena defen-sor de la terra, per no acceptar convertir-se en soldat dun exrcitregular (J. Fontana).

La creaci de les companyies de bombers dependents de les societatsdassegurances mtues contra incendisEls grans propietaris i la nova classe burgesa emergent van constituirsocietats dautoajuda en cas dincendi, en defensa de les seves pro-pietats, que no noms rescabalaven les prdues en cas dincendi alsseus associats, sin que tamb durant el perode 1845-1865 cons-titueixen, organitzen i mantenen algunes de les primeres compa nyiesde bombers de Catalunya. El model de creaci de companyies de bombers sota el patrocini deles mtues contra incendi no s uniforme a tot Catalunya. La inicia-


Prctiques de la companyia debombers de Terrassa, lany 1899. Arxiu Histric Comarcal delValls Occidental


tiva, que arrenca a Barcelona, es fa extensiva a la major part dels prin-cipals municipis catalans, com ara Manresa, Sabadell, Terrassa o Mata-r. Tamb simplanten a la resta dEspanya: Sociedad de SegurosMutuos de Incendios de Casas de Madrid (1822, la primera que es vaconstituir), Sociedad de Seguros Mtuos Contra Incendios de edifi-cios de Mlaga (1840), Sociedad de Seguros Mutuos Contraincendiosde Valencia (1843) o la Sociedad de Seguros Mutuos de Casas y Case-ros de Guipzcoa (1848). Aquest model organitzatiu dels serveis debombers sota la gesti directa duna societat privada finalitzar ambla reforma de la Llei municipal 1845, aprovada lany 1866, segons laqual lnic ens amb capacitat jurdica en el camp de lextinci delsincendis era lAjuntament.


Seu social de la SocietatdAssegurances Mtues contraIncendis de Barcelona, a la Casadels Canonges al pla de laCatedral. Arxiu de la Mtua dePropietaris


Aquestes associacions, a diferncia de les companyies dassegurancesprivades que es desenvoluparan posteriorment, noms tenien la pre-tensi de cobrir les calamitats i les prdues ocasionades per lincendimitjanant una compensaci econmica. Cada soci assegurat era a lavegada assegurador. En bona mesura aquestes societats dasseguran-ces mtues contra incendis poden ser considerades com els antece-dents directes de les primeres companyies dassegurances privades. Els orgens daquestes assegurances mtues serien les caixes din-cendi alemanyes.A lEstat espanyol no es va reconixer legalmentel dret dassociaci amb finalitats mutualistes fins lany 1839. La ReialOrdre de 28 de febrer reconeixia el dret a constituir societats amb lafinalitat de auxiliarse mutuamente en sus desgracias, enfermedades, etc...o reunir el producto de sus economias con el fin de atender sus necesidadesfuturas. El context polticament inestable feia que des del poderes contempls amb recel tot tipus dassociacionisme, ats que podiaemmascarar propsits poltics. Tot i aix, a l'empara daquesta llei,lany 1840 saprova la primera associaci obrera, la Societat de Pro-tecci Mtua de Teixidors de Cot de Barcelona. A Catalunya, la primera societat dassegurances mtues contra incen-dis es va crear a Barcelona lany 1836. La gnesi de la seva constitu-ci fou llarga i sotmesa als avatars de la complexa situaci poltica isocial, i la iniciativa va ser de Manuel de Llauder, capit general deCatalunya. El febrer de 1833 va dirigir a lAjuntament de Barcelonaun informe sobre la convenincia de comptar amb una societat mtuaque garanteixi el rescabalament de les prdues sofertes pels propie-taris dels edificis per causa dincendi. Lajuntament respon no trobar-se en condicions dassumir la iniciativa, per anima a Llauder a formarla societat i nomena un representant per a la comissi que ha dim-pulsar el projecte. Lany 1835 sinicia la constituci de la SocietatdAssegurances Mtues contra Incendis per els treballs de la comis-si van quedar interromputs per les bullangues de lestiu, i la cons-tituci de la societat es realitzar finalment el 6 de maig de 1836.El objeto primario y esencial de esta Sociedad es que todo socio seaassegurador y asegurado para proporcionar una garanta Mutua infa-lible, obligndose e hipotecando las fincas urbanas que quisiere yposea o tenga inters, a los daos causados por los incendios o conmotivo de los mismos, e indemnizarse recprocamente, repartiendosu importe a prorrata del capital assegurado... (Art. 3 del Reglamentfundacional de la Mtua de Barcelona). Amb el temps aquesta res-ponsabilitat inicial del 100% dels bns o capitals assegurats es limi-tar fins a percentatges del 2%.En la major part dels municipis ms importants de Catalunya es fanconvocatries adreades als propietaris de finques urbanes amb lob-jectiu de crear societats dassegurances mtues dincendis amb elsmateixos termes i criteris: El horroroso recuerdo de la desgracia aque un incendio en pocos momentos redujo la casa intereses deEsteban Burs, y con l la tan desastrosa muerte de tres de nuestrosconciudadanos impeli a este Ayuntamiento a procurarse las noticiasy medios que a lo menos pudiesen hacernos menos sensibles las suce-sivas desgracias de que de continuo estamos amenazados. En muchasciudades que acaso tienen menos edificio y riqueza que la presente,


Plissa duna assegurana contra incendis de lany 1897. Arxiu Regi dEmergncies deLleida

Placa de la SocietatdAssegurances Mtues contra Incendis de Barcelona,constituda lany 1836. Marc Ferrer i Murillo


establecieron ya una sociedad de seguros mutuos contra incendios,a beneficio de la cual se han salvado muchas familias de la indigen-cia a que se vieran reducidas causa de los daos causados sus pro-piedades por la llama devoradora: tal es la que tambien est establecidaen Barcelona. (AHCM, Ajuntament de Manresa, 16 dabril de 1841)La poca cultura asseguradora que existia en aquells moments a Cata-lunya en lmbit dels incendis es pot observar en el carcter didcticque tenien algunes de les convocatries que sadreaven als propie-taris de finques urbanes, com ens illustra el cas de Manresa: Las per-didas ocasionadas por el fuego, y las que manos criminales ocasionencon explosiones de dinamita u otras materias explosivas, a nuestrasfincas, a nuestros muebles, a nuestros talleres, a nuestras fbricas, anuestros ferrocarriles, a nuestras naves, a la propiedad, a la agricul-tura, a la indstria, a las artes, al comercio, en una palabra, todos losintereses seran indemnizados por la massa de los socios; es decir quela propiedad perdida por uno, en una hora aciaga, el perjudicado larecobra, por y con el concurso de sus compaeros. Amparar y favore-cer todos al desgraciado que sufra un siniestro, es el fin que persiguela Mtua General de Seguros Contra Incendios. (Discurs del Sr. JosComas i Masferrer, president de la MGSCI en la presentaci de lamemria anual a la Junta daccionistes el dia 30 de novembre de 1893).Lelement innovador de bona part daquestes primeres societats das-segurances mutuals contra incendis s que organitzaran els primersserveis dextinci dincendis en bona part dels municipis on van cons-tituir-se. Tal i com el mateix reglament establia, lobjecte secundaride la Societat era contribuir a preveure, disminuir i tallar els pro-gressos dels incendis, i afegia que per assolir aquest fi la societathavia de dotar-se dels mitjans tcnics que permetessin lluitar ambeficcia contra el foc.


El personal del Cos de Bombersde Tarragona, lany 1886, dins dela caserna i amb les eines i aparells contra incendis.


Precisament uns dels primers esforos fou ladquisici de materialdextinci. Personatges com en Josep Xifre o el marqus dAlfarrsvan participar en la gesti directa per la compra del material de lacompanyia de Barcelona. El primer importa una bomba hidrulica deNova York, pel preu de 1.500 duros, i el segon fa de mitjancer en lad-quisici de tres bombes i complements procedents de Pars. Tamb hiha constncia que la Junta de Comer disposava de bombes hidru-liques de la seva propietat lany 1835, que guardava a la Llotja. Elprimer local a disposici daquesta companyia de bombers fou la Casadels Comuns Dipsits, al costat de la casa de la ciutat i que actual-ment ocupa una important entitat financera catalana. Parallelamenta ladquisici de material van organitzant-se els recursos humansnecessaris pel seu funcionament mitjanant la redacci i laprovacidels reglaments corresponents.Fins lany 1845, doncs, a Barcelona els incendis foren extingits suc-cessivament, i en alguns casos de forma complementria, per ciuta-dans, treballadors municipals, la milcia nacional i el seu batall desapadors, forces dartilleria i sapadors de lexrcit, amb el materialcontra incendis de la Societat dAssegurances Mtues. Lany 1866, mitjanant Reial Decret de 21 doctubre, la legislaci vaposar fi a la gesti i la participaci de les societats dassegurancesmtues en les companyies de bombers, i es fixaven com a despesesobligatries pels ajuntaments los gastos que ocasionen los socorros,seguros y otros medios preventivos contra incendios. Moltes socie-tats dassegurances mtues ja havien traspassat la gesti, lorganit-zaci i el comandament de les companyies de bombers a lajuntament,per altres, com la de Matar, les continuaran gestionant mitjanantfrmules administratives de delegaci de competncies de lAjunta-ment vers la corresponent societat dassegurances mtues.La companyia de bombers de la Mtua de Barcelona va ser traspas-sada a lAjuntament el 24 de maig de 1865, i el municipi va pagaruna indemnitzaci pels estris i materials traspassats. A Sabadell, lany1886, lAjuntament sollicitava encara a les diferents companyies das-segurances existents en el municipi la Unin, la Paternal, La Uniny el Fnix... que collaboressin en el manteniment del Cos de Bom-bers. Per aquestes shi van negar, amb largument que els cossos debombers sn serveis dutilitat pblica o general i que per tant s elcontribuent, mitjanant lajuntament, qui les ha de mantenir.Lassumpci per part dels ajuntaments del pressupost de manteni-ment i funcionament de les companyies de bombers no era un temamenor, com demostren els conflictes entre lajuntament i les mtuesque hi va haver a Barcelona. Finalment, i desprs de nou anys de ten-sions, el governador civil ordena, el 9 de juliol de 1878, que siguinconsignades en els pressupostos municipals les partides necessriesper fer front a les despeses del Cos de Bombers.La problemtica subjacent a la gesti privada de les companyies debombers era la del pagament de les despeses que generaven les tas-ques dextinci, ats que la quantia dels pagaments era molt diferentsi ledifici incendiat estava assegurat a la societat dassegurancesmtues o no ho estava. En el primer cas el pagament dels jornals iels premis als integrants de la companyia que havien participat en


Primer exemplar de la revista El faro, una publicaci que va comenar a editar la companyiadassegurances contra incendisde Barcelona lany 1897. Arxiu Histric de la Ciutat deBarcelona


lextinci el realitzava la societat dassegurances mutuals, sense retardsni dilacions. En canvi, si la casa no estava assegurada o estava asse-gurada en una altra companyia el pagament el realitzava, a lavan-ada, lajuntament mateix i, posteriorment, intentava repercutir enels propietaris afectats per lincendi els costos de les tasques dextin-ci. Per els propietaris generalment es negaven a pagar, i lajunta-ment havia dassumir les despeses. Les principals companyies queasseguraven contra el risc dincendi de lpoca eren La Catalana, LaUrbana, la Unin Espaola, La Paternal, La Mutualidad i La Compa-a General Espaola de Seguros. Amb la desaparici de les mtues contra incendis de la gesti direc-ta de les companyies de bombers, sobre una nova etapa en qu seranels ajuntaments les niques institucions que disposaran de compa -nyies de bombers. De fet ser en aquest perode quan es comena aconstatar el canvi de terminologia, des de les companyies de bom-bers als cossos de bombers.

Lorganitzaci de les primeres companyies de bombers.Antoni Rovira i TriasLa figura dAntoni Rovira i Trias s fonamental per conixer els ini-cis i lorganitzaci dels primers serveis dextinci dincendis i salva-ments a Catalunya. La seva importncia rau en el fet que va ser elcap dels bombers de Barcelona durant ms de 40 anys, en diferentsperodes i amb diverses vinculacions al llarg de la segona meitat delsegle XIX, per tamb per la influncia que va exercir en la creaci deles primeres companyies de bombers en molts municipis catalans. Antoni Rovira i Trias (Barcelona 1816-1889) va ser dels primers arqui-tectes acadmics que va ocupar plaa darquitecte municipal i queassumiren el comandament duna companyia de bombers. Fins lla-vors els caps de combers havien estat mestres de cases de tradici gre-mial. Entre 1847-1858 va ser el comandant i perit de la companyiade bombers que va organitzar la Societat dAssegurances Mtues Con-tra Incendis de Barcelona. Amb el servei dextinci dincendis plena-ment municipalitzat, va ser cap del Cos de Bombers de lAjuntamentde Barcelona entre 1867-1870 i 1872-1888 i, el mateix any de la sevamort, el 1889, va ser nomenat cap honorari. Rovira estudi a lEscola de la Llotja de Barcelona i obtingu el ttoldarquitecte acadmic lany 1842.Rovira forma part dun grup generacional redut i molt actiu darqui-tectes (amb Josep Oriol i Bernardet, Miquel Garriga i Roca i FrancescDaniel Molina i Casamaj) que crearen lany 1846 la primera revis-ta darquitectura catalana el Boletin Enciclopedico de las Nobles Artes.Aquesta revista, a ms de difondre aspectes tcnics i legislatius, tenialobjectiu de defensar els interessos professionals dels arquitectes, enun moment en qu aquests se sentien amenaats, duna banda, pelsenginyers civils, sobretot els de camins, que els anaven arrabassantlobra civil i hidrulica carreteres, ponts, canals, plans durbanitza-ci, etc i per laltra pels mestres de cases que volien seguir fent obressense la intervenci darquitectes. Aquestes mateixes tensions cor-


Bomber amb mnega. Illustracidel Tratado de extincin de incendios, dAntoni Rovira i Trias. Biblioteca de Catalunya



Coberta del Tratado de extincinde incendios, dAntoni Rovira iTrias, publicat lany 1856. Biblioteca de Catalunya

porativistes van existir en el comandament i lorganitzaci daques-tes primeres companyies de bombers. Els mestres de cases es veurandesplaats progressivament des de la primera lnia de direcci i coman-dament de les companyies de bombers i assumiran les tasques de sotscap o de capats. Els pocs enginyers que saniran incorporant esta-ran vinculats al manteniment i la supervisi de les bombes hidruli-ques a vapor i els primers vehicles amb motors dexplosi. De fet, nova ser fins lany 1926 quan un enginyer, Emilio Gutirrez Daz, vaocupar a Barcelona la direcci dun cos de bombers. La preocupaci urbanstica daquests darquitectes es constata en elstreballs daixecament dels primers plnols urbanstics de diversesciutats catalanes: Garriga i Roca realitza el de Barcelona i el de Mata-r; Josep Oriol i Bernardet, el de Sabadell; i Rovira i Trias, el de Man-resa. En el cas de Rovira, aquesta inquietud per la transformaciurbanstica el porta, lany 1842, a ser director de les obres dender -rocament de les muralles medievals de Barcelona, i posteriorment,a presentar un projecte deixample. LAjuntament consider el pro-jecte guanyador inicialment, per no es va realitzar ja que finalmentsimpos lany 1859 el proposat per lenginyer Ildefons Cerd, quetenia el suport del govern central. El projecte de ciutat que propo-sa Rovira era molt ms monumentalista i participava duna concep-ci radial de la ciutat centrada en una gran plaa (la de Catalunya)des don partien grans avingudes que es projectaven sobre el pla deBarcelona fins enllaar els pobles propers. El de Cerd, en canvi, erams racionalista i es configurava a partir duna malla reticular ho -mognia. Rovira i Trias va ser, doncs, un dels arquitectes clau del segle XIX perla seva abundant obra i per la seva preocupaci per satisfer tant lesnecessitats de nous espais i equipaments com per crear nous serveispblics, i concretament, el servei dextinci dincendis i salvaments.

Tratado de extincin de incendios. Ordre i mtodeRovira va escriure el Tratado de extincin de incendios desprs de nouanys al capdavant de la companyia de bombers de la Societat dAsse-gurances Mtues Contra Incendis de Barcelona, creada lany 1845.Lobjectiu del llibre s doble. Per una part, pretenia ajudar a la crea-ci de la instituci dels bombers en aquelles poblacions que ho des-itgessin i, per laltra, una clara voluntat formativa i professionalitzadora:ser util a los bomberos que quieran aprender. Aquest manual estableix el model que ser la referncia organitzati-va en la prctica totalitat dels municipis catalans que organitzen lesseves companyies de bombers, i la seva influncia es perllonga ambmodificacions durant ms de cent anys, fins que els cossos munici-pals de bombers esdevenen un servei permanent, amb vinculacilaboral o funcionarial dels seus integrants.Rovira participava de la idea que els sistemes dextinci emprats enderrocar els edificis i els models organitzatius fins llavors exis-tents el gremial i el milici eren ineficaos. La seva voluntat demodernitzaci tcnica i organitzativa se centrava, per una part, en elfet daplicar els avanos tecnolgics de la bomba hidrulica per a lex-tinci dels incendis urbans i industrials.


Per altra part, a nivell organitzatiu, el model que proposa s una adap-taci del model militar dels bombers de Pars: arreglada al sistemamilitar, se opera con el mayor orden y las maniobras se ejecutan conla debida regularidad; rebutja el sistema organitzatiu de la MilciaNacional pel fet que la feble disciplina i jerarquia interna, lelectivi-tat dels seus crrecs o lexcessiva presncia dobrers no qualificats nosemblava garantir suficientment lobedincia a les ordres. Igualmentrebutjava el sistema basat en la resposta espontnia i poc organitza-da de la tradici gremial. Considerava que la participaci dels ciuta-dans en lextinci dels incendis era sempre perjudicial: ...los unosguiados por un celo mal entendido, dan disposiciones sin calcular sison no son convenientes; y los otros, movidos unicamente por lamera curiosidad, solo causan estorbo y entorpecen las operaciones.... El model de companyia de bombers que proposa atorga el comandamentals arquitectes i, en la seva absncia, als mestres de cases. I sorganitza-ven, sota disciplina militar, al voltant duna bomba hidrulica i el magat-zem on guardar-la. A ms comencen a aparixer noves figures com lesdel guarda-magatzem, lavisador, el guarnicioner o baster, el metge ofsic i el professor de gimnstica. En molts casos figures duna moderni-tat sorprenent si tenim en compte la precarietat organitzativa amb quhan funcionat molts cossos de bombers catalans al llarg de bona part delsegle XIX i XX.Pel que fa als bombers, sexigeix que siguin persones joves amb agi-litat i robustesa, i que exercissin oficis de paletes, fusters o serrallers.La prctica adquirida en aquests oficis permetia conixer millor comtreballar amb ms seguretat i mantenir la serenitat necessria peroperar en els punts ms elevats i perillosos. Amb aquests coneixe-ments tamb podien executar altres tasques prpies del seus oficiscom assegurar parets que podien desplomar-se, ensorrar alguna partde ledifici que amenacs runa, tapiar obertures... Tamb sincorpo-ren els maquinistes, que havien de tenir cura de les bombes, i elsguarnicioners o basters, encarregats de realitzar el manteniment dela resta de materials i especialment de les mnegues, que requerienuna atenci especial perqu eren de cuir. El nombre dintegrants deles companyies havia de ser proporcionat a lextensi de cada locali-tat, entre 60 i 120 bombers segons la companyia. Es creia necessari que totes aquestes persones tinguessin una honra-desa acreditada ja que un dels problemes ms greus de lpoca en elmoment de produir-se un incendi, era el robatori. Per aix es dema-nava als bombers que vagin uniformats, per poder-los identificar cla-rament. Sestablia doncs, que durant la nit ja que sortien des de casaseva, els bombers estaven obligats a presentar-se amb luniforme quehavien rebut. En canvi, si lincendi era de dia, lobligaci es redua acollocar-se en el bra esquerre la planxa o insgnia de llaut amb lainscripci bomber pues los que se presenten sin uniforme o sin insg-nia no seran admitidos y no podran recibir premio ni jornal.El guarda-magatzem tenia com a missi la custdia i mantenimentdel material, i va ser el primer que realitz gurdies en el mateix parco magatzem. Tenia lobligaci de viure permanentment en aquestesdependncies. La creaci de la figura de lavisador suposa tamb unainflexi en el sistema davisos que sestableix a mitjan segle XIX. Enlloc


pgina segentEstampa publicada per Pla iDalmau, lany 1871, sobre elsbombers de Girona. Shi pot veure, a ms de les tasques desalvament, una bomba a vapor iuna altra dhidrulica.


de continuar confiant en el repic de campanes de la parrquia mspropera a lincendi, el bomber-avisador havia de cercar a cada un delsintegrants de la companyia, ja fos en el treball o en el seu domicili.En horari nocturn rebia el suport dels serenos. Tamb sestableixen els criteris dorganitzaci del magatzem o parcde bombers. Es proposava, si era possible, lexistncia dun espai pelscomandaments per poder realitzar reunions i formaci; un taller pera netejar i reparar les bombes; un cos de gurdia per poder realitzarreguardes, en el cas que les autoritats aix ho disposessin; i, lgica-ment, un magatzem amb capacitat suficient per a les bombes hidru-liques i la resta de materials. Calia que ledifici estigus situat en unpunt cntric de la ciutat. Les novetats ms importants sn la incorporaci de la figura del metgei del professor de gimnstica dins de les mateixes companyies de bom-bers. El metge, no noms era lencarregat de supervisar la farmacio-la de la companyia i de visitar els bombers ferits o malats al seu domicili,sin tamb dinstallar lhospital de sang a les proximitats de les caseso edificis incendiats, per tal de realitzar les primeres cures als bom-bers o ciutadans ferits. El professor de gimnstica: ...es preciso adies-trarlos en varios ejercicios corporales, para que vayan adquiriendo laagilidad, destreza y serenidad que son tan necesarias para ejecutarlas operaciones ms difciles y peligrosas.

Les tecnologies dextinciLes tecnologies dextinci havien evolucionat fora en pocs anys. Deles bombes de coll de cigne i les xeringues daigua es passa a modelsde bombes hidruliques impellents. Aquesta tecnologia era dimpor-taci, i de procedncia majoritriament francesa, almenys a mitjan


Prctiques del Cos de Bombersde Trrega, el maig de 1885. Arxiu Regi dEmergncies deLleida


segle XIX. Les primeres marques de bombes hidruliques que suti -litzen a Catalunya sn les Letestus o les Delpech. El model de bombes hidruliques utilitzades eren les impellents iaspirants, duna mida intermitja. Es descartaven les bombes grans jaque aquestes, pel seu pes, dificultaven el transport i tenien poca manio-brabilitat. De fet, la tracci animal no sincorpor fins a la introduc-ci de les primeres bombes de vapor. Fins llavors, les bombeshidruliques es transportaven sobre carros estirats i conduts pelsmateixos bombers; amb tres bombers era suficient. Un cop arribats alincendi la descarregaven del carro i la posaven en funcionamentseguint els criteris i maniobres prpies duna pea dartilleria. Labomba hidrulica s la pea clau de tot el sistema dextinci i les com-panyies de bombers sorganitzen per transportar-les, emplaar-les,fer-les treballar, alimentar-les daigua contnuament durant lincen-di i, un cop apagat, deixar-les de nou en estat de servei. Calia aproximar al mxim la bomba a lincendi per tal doptimitzarel sistema dimpulsi de les mnegues, de cuir reblonades amb pecesde llaut. La seva eficcia era limitada i requeria dun mantenimentconstant i metdic dels reblons i el greixatge del cuir. Pujar les bom-bes per les escales fins arribar al pis incendiat era una prctica habi-tual, i la metodologia de treball no es va modificar fins a laparici deles primeres mnegues de lona. Pel tal de garantir el subministrament ms o menys constant daiguaa la bomba sorganitzaven les cadenes, s a dir, fileres de persones quesanaven passant les galledes daigua des duna font, canal o pou finsa la bomba. Les galledes eren de cuir, i totes les companyies en porta-ven en quantitats importants, entre 30 i 50. El funcionament de labomba requeria del treball de vuit bombers, quatre per cadascuna deles dues barres de fusta que es collocaven en els dos extrems del balan-c que feia pujar i baixar els mbols. Traccionar contnuament amunti avall el balanc suposava disposar de bombers en un nmero sufi-cient per garantir el relleu de forma regular, ats lesfor que calia rea-litzar. La primera bomba a vapor traccionada a cavalls que sincorporaa Catalunya, a Barcelona el 1877, era de la firma anglesa Merrywea-ther. A ms dels carros que transportaven les bombes, en els munici-pis importants sincorporava tamb el denominat carro-bota, que teniacom a missi assegurar un subministrament immediat daigua a labomba en el mateix moment darribar a lincendi, i a la vegada per-metia transportar totes les eines, galledes, equips, escales i aparells desalvaci que calia transportar fins a lincendi. Les innovacions tamb sn importants pel que fa als equips dinter-venci. Sincorpora lanomenat aparell Paulin, el nom del qual provdel seu inventor, Gustau Paulin, cap del batall dels sapeurs-pompiersde Pars, i constitueix el primer equip de respiraci semiautnoma dequ han disposat els bombers catalans. Mitjanant un enginys sis-tema dalimentaci daire amb una de les bombes hidruliques, esgarantia la possibilitat de respirar del bomber que es trobava embo-tit dins duna particular blusa de cuir amb una mascareta de vidre alalada del cap per permetre-li la visi. Tot i que rudimentari, aquestaparell permetia laccs del bomber en zones ocupades pel fum senseperill immediat dasfxia.


Carro bomba dels bombers deles Borges Blanques, conservatal museu de la ciutat. Jordi Martnez

El carrobota i el carrobomba erendos vehicles indispensables perla mobilitat dels bombers. Illustracions del Tratado de extincin de incendios, dAntoniRovira i Trias. Biblioteca de Catalunya


Les tecnologies dels salvamentsEl salt tecnolgic, per, no noms es produeix en les tecnologies dex-tinci. En lmbit dels salvaments i els rescats es produeixen tambnotables avanos. La prioritat en el salvament de persones, quan lin-cendi havia ocupat el calaix descala de ledifici, obligava a disposarde sistemes devacuaci rpids per lexterior de les cases. En aquellsmoments es descarta la utilitzaci de la manta de salvament, de tra-dici italiana, per les poques garanties de seguretat que ofereix en lesalades, i sutilitza poc la mnega o sac de salvament, dorigen fran-cs, ats que aquesta requeria despais molt amplis davant de ledifi-ci incendiat per tal de garantir una inclinaci adequada que suavitzsel descens de les persones pel seu interior.El sistema que sadopta ms sovint s el de laparell inventat per Rovi-ra, que consistia en un sistema de cordes i arnesos de cuir que per-metien lestabliment duna tirolina per una evacuaci rpida depersones i mobles dels pisos superiors amenaats per lincendi fins alnivell de carrer. Lexistncia de laparell Rovira es constata en elsinventaris de materials de nombroses companyies de bombers i ser-veix, a la vegada, per corroborar la i

Documents

Bombers de Catalunya. Història i present