Bot nica BLOC VII (T24)

  • View
    192

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Bot nica BLOC VII (T24)

Tema 24: Grup de les llides. Caracterstiques generals. Famlia de les orquidcies, lilicies, iridcies, amarillidcies, agavcies i afins. Grup de les commelnides. Caracterstiques generals. Famlia de les areccies, tifcies, junccies, cipercies i pocies. Grup de les magnlides. Caracterstiques generals. Famlia de les magnolicies, pipercies, laurcies.A lanomenat grup de les llides trobem les monocotilednies superiors de flors homoclamdies (amb un periant de peces iguals) i trmeres, sovint vistoses. Alguns carcters comuns sn labsncia de vasos o de vasos amb perforacions escalariformes, la presncia de nectaris, la placentaci axial, la presncia de nombrosos primordis seminals a cada lcul (cadascuna de les porcions de lovari formada per un carpel) i la formaci de fruits en cpsula o baia. Familia de les esmilaccies Plantes molt properes a les lilicies, distribudes principalment a les zones tropicals i subtropicals. Sn arbusts o herbes rizomatoses generalment enfiladisses i espinoses. Les fulles sn coricies amb tres nervis molt marcats i benes transformades en circells. Les flors sn actinomorfes amb un periant de 6 tpals, generalment unisexuals i dioics. El fruit s una baia. Smilax s el gnere ms important. S. aspera (artjol) s l'espcie que arriba fins a casa nostra. De diverses espcies del gnere Smilax d'Amrica central i del Carib se n'aprofitava la rel per combatre la sfilis i el reuma. En realitat, contenen una saponina (sarsaponina) utilitzada actualment per la hemisntesi de cortisones i hormones sexuals esteroidees. Familia de les lilicies flors de tulipa (Tulipa australis) [esq.] i marclic (Lilium martagon) [dreta] Presenten bulbs (gefits). Les flors sn generalment actinomorfes i vistoses (pollinitzaci entomfila). El periant s format per 6 tpals i lovari s sper. El fruit s una cpsula.

Algunes sn plantes ornamentals pel seu fullatge [Chlorophyton comosum (cintes) o Aspidistra elatior (aspidistra)].

101

Famlia de les orquidcies Plantes herbcies amb rgans subterranis de reserva (bulbs o rels tuberoses), associades a fongs micorrzics i, en alguns casos completament hetertrofes. Fulles simples i enteres, alternes o totes basals. Flors zigomorfes i hermafrodites, reunides en rams o espigues. Periant constitut per 2 verticils de 3 tpals cadascun. Dels tpals interns nhi ha un de ms desenvolupat anomenat label, en posici inferior per efecte de la torsi del receptacle i lovari. Ovari nfer. Landroceu est redut generalment a un nic estam frtil. Els grans de pollen es troben aglomerats en dues masses, anomenades pollinis, amb una base enganxosa (retinacle). El gineceu s nfer unilocular, amb lestil fusionat amb lestam formant el gimnostem. Noms dos dels estigmes sn funcionals i el tercer forma el rostel, estructura que impedeix lautofecundaci. El fruit s sec en cpsula. Els sistemes de pollinitzaci daquesta familia estan diversificats, tot i que moltes sn pollinitzades per insectes que busquen el nctar situat en esperons ben desenvolupats del label. Altres han deixat de produir nctar i mimetitzen altres plantes que viuen al seu voltant. El currai blanc (Cephalanthera longifolia) fa flors blanques amb el centre groc intentant confondre als pollinitzadors de les estepes de flor blanca (Cistus monspeliensis i C. salvifolius) amb qui conviu. El gnere Ophrys ha desenvolupat un sistema de pollinitzaci anomenat pseudocopula, consistent en latracci dels mascles dabelles solitries mitjanant estmuls olfactius, visuals i tctils amb el seu label. La relaci tan estreta que mantenen aquestes plantes amb els pollinitzadors fa que, en absncia daquests, es vegin amb la necessitat dautopollinitzar-se, com passa a Ophrys apifera. Llavors les flors obren el rostel cosa que permet la caiguda cap endavant dels pollinis fins a contactar amb lestigma. Ben curioses sn les flors del galls (gnere Serapias) que simulen petits nius on les abelles shi refugien temporalment. Tot i aix, sha indicat la possible existncia de pseudocpula, a causa de la presncia dun apndix (callositat) a la part interior del tub del periant. Famlia de les iridcies Plantes de rels rizomatoses (lris) o tuberoses (Crocus i Gladiolus). Les flors sn hermafrodites, actinomorfes (Iris i Crocus) o zigomorfes (Gladiolus), amb 6 peces petaloides generalment soldades en tub a la base. Androceu de 3 estams, oposats als tpals externs. Ovari nfer i tricarpellar. Els estigmes sn molt variables i poden estar transformats en estructures petaloides i colorejades, com passa al gnere lris. Crocus sativus (safr) es cultiva per obtenir els seus estigmes mitjanant recollecci manual (rendiment d'1 kg de safr a partir de 120.000 plantes). Els estigmes contenen pigments carotenoides [crocina] i substncies incolores [safranal] utilitzats com a condiment alimentari.

lliri dels blats (Gladiolus italicus)

lliri groc (Iris pseudacorus)

Crocus sativus (safr)

102

Famlia de les asfodelcies Asphodelus cerasiferus Els representants europeus sn plantes bulboses de fulles en roseta, que fan flors disposades en inflorescncies paniculades o racemoses altes. Presenten tpals blancs amb nervis medials colorejats i fruit en cpsula. Alguns representants, concretament el gnere Aloe, tenen fulles crasses amb metabolisme CAM, espinescents al marge i disposades en roseta de la qual surt una inflorescncia racemosa. Presenten tiges llenyoses amb engruiximent secundari anmal. Les flors actinomorfes i trmeres, amb tpals petaloides soldats a la base i de color groc, taronjat o vermell, relacionades amb la pollinitzaci per ocells (ornitofilia). El fruit s una cpsula. A aquesta familia pertany lherba de Sant Roc (Simethis mattiazzii), una planta estesa per les terres atlntiques europees per, rarssima a Catalunya, lmitada a unes poques poblacions a la plana de la Selva. El gnere Aloe inclou algunes espcies d'inters ornamental per les seves fulles i flors, tot i que d'algunes tamb se n'obtenen fibres foliars o substncies purgants amb propietats medicinals, a partir de les fulles. Famlia de les allicies All napolit (Allium neapolitanum) Presenten bulbs i les flors diposades en inflorescncies umbelliformes envoltades inicialment per una espata. Desprenen una olor fora caracterstica per la presncia de compostos rics en sofre. Famlia de les amarillidcies Plantes generalment bulboses, rarament rizomatoses (Clivia), amb fulles caduques que s'originen directament del bulb. Les flors sn hermafrodites i actinomorfes o lleugerament zigomorfes. Les peces perintiques sn vistents, amb 6 peces petaloides lliures o soldades, disposades en dos verticils. Androceu de 6 estams. Lovari s nfer i tricarpelar. El fruit s una cpsula o una baia. El gnere Narcissus presenta una estructura corallina molt particular anomenada corona (paracorolla), a vegades molt desenvolupada o de color diferent al dels tpals. A Pancratium maritimum (lliri de mar), la corona es forma a partir dels filaments estaminals eixamplats i soldats. s una planta prpia dels sorrals litorals i floreix els mesos destiu, per la qual cosa cada cop s menys freqent sota la pressi dels visitants de les platges en aquestes dates. La pollinitzaci s generalment per insectes amb recompensa nectarfera tot i que en alguns casos, com a Galanthus nivalis (lliri de neu), no hi ha nectaris, les flors sn solitries i pndules i la pollinitzaci s, sorprenentment, anemfila. Nadala (Narcissus tazetta)

Pancratium maritimum (lliri de mar)

Galanthus nivalis (lliri de neu)

103

Famlia de les hiacintcies llet docell (Ornithogalum umbellatum) / calabruixa petita (Muscari neglectum) Plantes bulboses amb rosetes de fulles basals. Flors disposades en inflorescncies racemoses (rams o corimbes). El periant presenta 6 peces colorejades lliures o soldades, formant una flor campanulada.

Famlia de les agavcies atzavara (Agave americana) Familia pantropical amb tots els representants extics i adaptats a viure en condicions subdesrtiques. Algunes sn utilitzades per ornament (Agave i Yucca ). Sn plantes lignificades o amb rosetes de fulles carnoses que desenvolupen una gran inflorescncia racemosa o paniculada deix lignificat. El sisal (Agave sisalana) produeix unes fibres foliars molt llargues i ha estat cultivada en zones del sud de la pennsula Ibrica per ser utilitzades pels corders o per fer teixits de baixa qualitat. Del cors dAgave tequilana cuits, premsats, ensucrats, fermentats i doblement destillats sobt el tequila. El mescal era, originriament, un aiguardent de baixa qualitat fabricat pels camperols, per des de mitjans del segle passat es legalitza la seva elaboraci a partir dAgave angustifolia, lanomenat mescal de Sonora. Per motius publicitaris, el mescal sovint s embotellat amb la larva darna de diferents espcies (Aegiale hesperiaris, Comadia redtenbacheri o Agathymus spp.), anomenats gusanos rojos, depredadora dels mageis. El joshua-tree (Yucca brevifolia) s una arbre endmic del desert del Mojave que, com molts altres representants daquest gnere, presenta una estreta relaci amb les arnes del gnere Tegeticula, que actuen com a pollinitzadors. Famlia de les asparagcies Plantes amb rizomes verticals o horitzontals. Presenten una clara diferenciaci entre macroblasts i braquiblasts; aquests segons tranformats en cladodis foliars aciculars. Solen ser dioics i fan fruits en baia. Els esprrecs o esprgols que ens mengem corresponen als brots tendres de la planta.

Famlia de les rusccies Plantes lignificades, que presenten tiges fotosinttiques. El gnere Ruscus presenta uns cladodis foliacis molt desenvolupats a sobre dels quals apareixen les flors i els fruits (baies). El gnere Dracaena t una posici incerta, propera morfolgicament a les agavcies. El representant ms conegut s el drago (Dracaena drago), una espcie que viu a les illes Canries i al nord dfrica de port arbori amb un tronc de dimetre notable a causa dun engruiximent anmal.

104

El grup de les commelnides, corresponen a les monocotilednies superi