Bou per bèstia grossa. El tir i arrossegament és una pràctica que volen fer passar com a “ancestral”, aprofitant que parlem d’animals tirant de carros. Els cavalls que arrosseguen rodes de tractor amb una pedra a dins, per carreteres plenes de cotxes, pertanyen a homes que proclamen el seu orgull de mantindre la tradició dels rebesavis. Ens donen bou per bèstia grossa, perquè no es refereixen al treball de sol a sol amb l’haca i el forcat, per a fer durant dies i dies el que ara es fa en unes hores amb el tractor, sinó a eixe esport eqüestre valencià que nasqué en aquella trista postguerra i fase final del genocidi feixista, mentre la gent passava més fam que Garró.Ramón Tamarit, el Morrero de Meliana,

era un tractant d’animals del mercat del riu a València, entre els ponts de Serrans i de la Trinitat. Als primers anys dels 1940, tingué la idea de fer demostracions publicitàries per a cridar l’atenció sobre la fortalesa d’aquells cavalls que venia i havien de treballar al camp. Els feia tirar de carros sobre la terra molla a tocar de l’aigua o a les zones més sorrenques, i altres el seguiren fins que s’establí una competició informal amb les primeres regles i normatives. Els concursos no abandonaren el seu caràcter local i esporàdic fins els anys 1970, i la federació no es fundà fins a 1

1996 .2

El de la tradició sol ser un argument fal·laç. Allò més comú és que ens el vulguen vendre per a justificar una nova realitat com si vinguera de l’antigor i també per a tot el contrari: per a sostindre una vella pràctica com si s’haguera adaptat als nous temps, a partir d’uns pocs canvis estètics i molt de maquillatge argumental. Això és el que ens fan amb els bous al carrer, suposadament garants de la seguretat de les persones, harmoniosament integrats amb la resta de festes i tradicions i completament respectuosos amb els animals.El referent medieval d’aquestes pràctiques és, literalment, l’esquarterament públic com a diversió de bous que la noblesa regalava a una població, molt ocasionalment, per a celebrar un gran esdeveniment. No fa tant que en determinats pobles aconseguiren certa permanència com a un linxament de bous en forma de festa perquè si, perquè es podia i ningú s’ho qüestionava. Finalment, ha evolucionat cap a aquest supermercat autonòmic de cadafals, barreres i places portàtils, gestió de tràmits, assegurances i el producte estrella: les víctimes comprades per catàleg a ramaderies que també aprofiten per a colar bou per bèstia grossa. Tot plegat només es sosté amb les facturacions unflades a ajuntaments i diputacions. Mentre arribaven a aquest últim punt, hagueren de justificar-se davant el degoteig de persones mortes i l’allau de ferides que s’acumulaven any rere any, que fins i tot els porten a fer crides a la donació de sang . I, davant la cada vegada major sensibilitat cap al patiment animals, també han 3

intentat trobar la forma d’argumentar que eixe maltractament d’animals per a fer-se el milhòmens no és maltractament. Com he dit moltes vegades, aquesta és la funció d’uns reglaments que conceptualment són paper mullat, una espècie de límits per a la negligència i el mirar cap a altra banda i una assegurança per a les asseguradores ja que, en última instància, seran les institucions públiques les que de fer front a les elevades indemnitzacions per haver-la fet massa 4

grossa.

http://www.ftacv.es/ 1

De Grado Palomares, Jesús.  El cavall i els esports hípics valencians.  1986, València, Fundació Esportiva Municipal de 2

l’Ajuntament de València.  Traducció de l’original en castellà al valencià d’Isabel Saval Guardiola. 85 p.

Animalisme CAT, 16/07/2012, Sang, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/07/sang.html 3

La Veu del País Valencià, Jesús Frare, 28/01/2015, Bombolla, prioritats i senyes tauricides. Gestalgar i Cullera. http://4

opinions.laveupv.com/jesus-frare-i-garcia/blog/4885/bombolla-prioritats-i-senyes-tauricides-gestalgar-i-cullera

A ciutats com Sueca o Xàtiva, està a punt de començar una consulta ciutadana que combina el linxaments de bous al carrer amb les figures de la festera major i la reina de la Fira, respectivament. Si q u e é s u n a t r a d i c i ó autèntica que les festes releguen les dones als marges i a la subordinació, com a espectadores i a c o m p a n y a n t s d e l s ocupants de l’espai públic i detentors de tot e l protagonisme. Costa que desfilen, que ballen, que salten o córreguen sense haver de seguir el ritme marcat per els homes,

encara més que encapçalen o capitanegen , al contrari del que sempre ha passat quan han de 5

preparar la festa, adornar i habilitar els espais, cuinar i servir, recollir i netejar.

El que és impressionant és que ens hagen volgut vendre com a integració de les dones en la festa a aquestes figures i les seues corts, pensades per a portar el vestit de gala tradicional/inventat en època contemporània, per a saludar i desfilar quan marquen els reglaments i per a no eixir de casa si no les va a cercar la banda de música amb els homes que manen, les han elegit i les han posat la corona de la norma i l’ordre heteropatriarcal. Com que l’aparició d’aquestes figures es relativament recent, per a que semblaren més modernes les posaren una banda de Beauty 6

Queen i les dotaren d’aires de núvia del quarterback al ball de final de curs del College. Les muixerangues, per exemple, són tan antigues com emocionants, i flueixen cap al futur perquè es basen en la solidaritat i la cooperació, perquè s’han adaptat amb normalitat a la participació de les dones i a la integració de gent de tots els orígens. Això és el que passa amb moltes altres festes que s’obren o es poden obrir als canvis. El suor, la sang i el patiment dels animals no deixen fluir els bous al carrer, i el mateix passa amb la coentor masclista de les reines florer. Està clar que les tradicions flueixen pel temps quan s’adapten a ell, i que moltes no poden perquè són massa espeses.

Fonèvol d’Alcoi, Els fets, http://www.fonevol.net/Els%20Fets.htm 5

Indumentat, Marisa Esteve, 15/10/2015, Arguments de les dones que NO volem posar-nos la banda fallera, http://6

indumentat.com/arguments-de-les-dones-que-no-volem-posar-nos-la-banda-fallera/